« Portada del Vell Bloc Les Eugues dels Estanys de Sils, 1 »
| Sara (Ing. Agronom) on Morrut de les palmeres | |
| .Bloc on Anem al Facebook: | |
| Joan maria on Anem al Facebook: | |
| ANGELA GUTIERREZ BEL… on Morrut de les palmeres | |
| Anna on Estació i RENFE | |
| parachoke on Els morts de la Gi-555 | |
| andrea on Futbol a Sils | |
| Sandra on Club Esportiu Sils | |
| Manel on Males notícies | |
| Honorary Police Mont… on Males notícies | |
| NO TENIM MANCANCES U… on Nogué, independent ? | |
| VEÏNA ENSOPEGA on Males notícies | |
| ARRELS, ESVORANCS I … on Vallcanera denuncia | |
| .Bloc on Athlètic Silenc | |
| AQUADIVER, 15-J on Athlètic Silenc |



Gent de Salt
Miquel Brugués i Costabella
En Miquel Costabella és una persona molt coneguda a Salt, qui més qui menys segur que alguna vegada ha provat algun dels seus pastissos. Però potser hi ha gent que desconeix que, a més a més, en Miquel és el Defensor del ciutadà i també un bon músic.
Des de quan fas de “defensor del ciutadà” i en què consisteix aquesta feina?
Ara a l’octubre farà 5 anys, des del 2001. Tots els dilluns al matí estic al despatx que se m’ha assignat a l’ajuntament unes tres hores. Hi dedico una part del meu dia de festa, però com que ho faig amb il·lusió i convicció no em sap gens de greu.
La meva feina és fer de mediador, de pont, entre el ciutadà i el regidor de l’àrea a la que afecti la queixa. Bé, de fet quan arriba una queixa a l’ajuntament, primer segueix el curs normal de tramitació, i si per la via normal no es soluciona, després és quan el ciutadà pot fer un recurs a través de la institució que jo represento.
Quin tipus de queixa és la més habitual?
Sobretot de circulació i d’urbanisme, però també n’hi ha moltes de tipus social. Problemes amb veïns, amb animals,… sobretot, falta d’enteniment entre les persones.
Què és el que més li agrada d’aquesta tasca?
M’agrada perquè és una feina que em permet valorar l’estat del poble, si estan contents o descontents amb tot el què es fa i el què passa. Mal comparat, et diria que la tasca del defensor, és el termòmetre del poble.
També m’agraden les trobades que fem anuals amb d’altres companys d’aquesta institució d’arreu de Catalunya. Quan vaig començar érem 18 i actualment ja en som 32.
I sobre la feina de pastisser, què ens pots explicar?
Porto tota la vida fent de pastisser. Jo sóc de Mallorquines, de Sils i als tretze anys vaig entrar d’aprenent en una fleca on també feien pastisseria. Sempre m’ha atret més la pastisseria i per aquest motiu vaig anar voltant fins arribar a Figueres on hem vaig establir, vaig conèixer la meva dona i em vaig casar.
Quan només portava 4 mesos de casat, el meu germà que ja estava treballant a Salt em va trucar per dir-me que es traspassava una pastisseria del carrer Major, i em va enredar. I ja ens tens, a la dona i a mi, fent maletes i deixant un pis recent comprat per venir a viure cap a Salt.
Vàrem estar 5 anys de lloguer i quan en Paulí va construir l’edifici on estem actualment vàrem comprar el local i aquí estem, fent pastissos cada dia per endolcir una mica la vida a qui vulgui.
Actualment, també faig de professor a l’escola d’hostaleria de Girona.
La música també és una part important de la teva vida?
Sí, molt. De fet tinc la guitarra a l’obrador i sempre que puc la toco una estona. La zona de Sils on vaig néixer no és terra de músics, però sempre m’havia atret molt.
Quan amb 18 anys vaig arribar a Figueres em vaig apuntar a una escola de música. Als matins treballava en una pastisseria i a les tardes anava a l’escola de música. M’agradava tant que vaig fer els cinc cursos en tres anys.
L’any 1968 vaig començar a tocar a la Catequesis de Figueres. Vaig participar en el Festival “Golpe de Gong”. Era un festival que es feia tots els dimarts durant els tres mesos d’estiu i en vaig ser el guanyador. Aquell any també hi participava Josep Tero, ara ell és més conegut però en un principi jo el vaig guanyar.
A la mili, la vaig fer a Sant Climent, però de quinta, no amb “enxufe”, era el corneta de la banda.. Ja ho veus, en tota la meva vida hi ha música.
Ara vaig fent perquè la meva feina no em permet més. He compost dues sardanes, la darrere la vaig estrenar el 16 d’abril i la va tocar “La Flama de Farners” a Sils. També he fet alguna cançó per mainada. Tinc bons amics que m’ajuden a corregir les lletres i els acords.
Darrerament, una ocupació que m’agrada molt és la de professor a La Caseta de Salt on cada quinze dies, ensenyo a tocar la guitarra a un grup de nens.
En Miquel és una persona de bon tracte i gran cor, els qui teniu la sort de conèixer-lo segur que ja ho sabeu, els qui no, no us perdeu la oportunitat de parlar una estona amb ell.
TotSalt, 08/02/2008
http://www.totsalt.cat/GentdeSaltDetall.asp?TotSalt_Id=3837&Info=&Titol=&
Foto: http://www.totsalt.cat/images/fotos/P1190041.JPG
Jordi Barnés Santolaria
http://proyectodesdemadrid.blogspot.com/
Hola! Sóc un Silenc a Madrid desde fà tres anys, abans cinc a Segovia. Vaig viure 22 anys al Prudenci Bertrana, als “pisos Blaus”, que j no sé ho seràn… perdoneu les faltes, fà molt que no escric en català… em fà ilu parlar amb la gent de Sils! Petons infinits!
Font: comentari enviat al bloc el 21 novembre 2008
Jose Antonio Otero Palacios
Hola soc Jose soc catalá pero (vivo) en jaén desde fa 5 anys!
La meva pasio era jugar al futbol yo no hi pedia mes¡!
Un bon dia mes tard de jugar un partit de futbol am els cadets del Sils cf
(ya movlidaba de que yo era jugador infantil del Sils cf aquell any)la meva mare decidio que ens mudavem a una altra zona de espanya no coneguda per mi nombrada La Carolina…no vaig fe cas y ara estic aqui a mils de kilometres añorant el estil de joc catala ara mateix tinc 18 anys y soc el midgapunta titular del Carolinense club de futbol del juvenils…tan sol vull que aqui unes de les persones presents em presti una miqueta de ayuda per posarme en contacte amb gent que signifiqui alge dintre del club voldria fer unes petites peticions
moltes gracies per su atencio y sobre tot
espero una resposta
Jose
en contacte si es pot en: (okupa_39@hotmail.com) per mes informacio
Font: comentari enviat al bloc el 31 agost 2008
. . . . . . . . . .
Jose Antonio, ets un dels jugadors de la fotografia?
http://www.rudcarolinense.com/DSC03305.JPG
Ramon Rovira neix l’any 1960 a Sils (La Selva). Col·labora amb El Noticiero Universal, Avui i El Periodic de Catalunya fins que entra a formar part de la plantilla d’El Punt de Girona l’any 1979. El 1983 és nomenat delegat de Catalunya Ràdio a Girona. L’any 1988 passa a ser corresponsal a Madrid de Televisió Espanyola a Catalunya. S’instal·la a Girona com a delegat de TV3 l’any 1989 i un any després en passa a formar part de la secció de política. Durant els darrers 5 anys ha estat el corresponsal de TV3 a Washington. [Més tard va ser ] cap d’informatius de Televisió de Catalunya.
http://www.tripodos.com/especials/atemptat/rozas.htm
Banc Sabadell fitxa el periodista Ramon Rovira com a director del gabinet de Presidència i Comunicació
Serveis Informatius / El periodista i actual sots-director de Televisió de Catalunya i director de l’Àrea de Relacions Institucionals, Màrqueting i Comunicació, Ramon Rovira, es farà càrrec, a partir del proper mes d’octubre, del nou Gabinet de Presidència i Comunicació de Banc Sabadell, sota el qual s’inclouran les àrees de Presidència i Comunicació Interna i Externa, segons ha avançat l’entitat financera en un comunicat. Amb la incorporació de Rovira, Banc Sabadell vol reforçar el seu equip directiu en els àmbits de la comunicació corporativa i les relacions institucionals.
Ramon Rovira, de 48 anys, té una àmplia experiència professional en el món de la comunicació, forjada en diferents càrrecs directius. Entre altres responsabilitats, ha exercit les de Delegat i Corresponsal a Washington i Director dels Serveis Informatius de TV3. També ha estat fins ara el director del programa de debat Àgora del Canal 33.
Font: Radio Sabadell, 5 setembre 2007
http://www.radiosabadell.fm/JSPS/index.jsp?redirectTo=http%3A//www.radiosabadell.fm/JSPS/Director%3Fflag%3D1%26page%3Dnews%26id%3D8127%26subPage%3D/Web/Informatius%26category%3DEconomia
TV3 nombra al corresponsal Ramon Rovira jefe de informativos
BARCELONA.- El periodista Ramon Rovira, hasta ahora corresponsal de TV3 en Washington, será el nuevo jefe de informativos de la cadena autonómica, según confirmó ayer el director de la CCRTV, Miquel Puig. Rovira se incorporará al cargo «tan pronto como se lo permitan sus actuales obligaciones profesionales», informó TV3.
La actual subdirectora de informativos no diarios de la cadena, Esther Fernández, asumirá el cargo hasta que se incorpore Rovira.
Ramon Rovira, nacido en Sils hace 41 años, sustituirá en el cargo a Josep Maria Torrent, que dimitió tras las críticas por la cobertura informativa del atentado contra Ernest Lluch.
El Mundo, 28 novembre 2000
http://www.elmundo.es/2000/11/28/catalunya/28N0163.html
Un gironí lluita per pujar a la Primera divisió grega
El silenc Fernando de Argila és l’ajudant de l’extècnic del Palamós Guillermo Hoyos a la banqueta del Pas Ioannina, líder de Segona …
http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/01/06/fernando-de-argila/
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009010600_8_307267__Esports-gironi-lluita-pujar-Primera-divisio-grega
Narcís Bardalet, i Vinyals, metge forense i director de l’Institut de Medicina Legal de Girona
Un forense de novel·la
Foto: metge forense. Bardalet és director de l´Institut de Medicina Legal.
MARC ROVIRA, GIRONA
Hi ha qui diu que s´emporta secrets a la tomba, però molt ben amagats els ha de dur
perquè el doctor Narcís Bardalet no els acabi trobant. I és que, amb més de 25 anys d´experiència en el ram de la medicina forense, aquest figuerenc nascut a Sils atresora un munt d´informació sobre la mort i els seus protagonistes. L´escriptora garrotxina Clàudia Pujol ha recollit en el seu darrer llibre (Diari d´un forense, editorial Mina) deu dels casos que, en major o menor mesura, han marcat la trajectòria professional del director de l´Institut de Medicina Legal a Girona.
Totes les històries recollides en el llibre estan centrades a les comarques gironines, camp de treball de Bardalet des que va poder marxar de la plaça que li havien assignat a Navarra quan era un recent llicenciat en Medicina. D´aquella època, de quan era metge a Estella -molt a prop de Pamplona- i va decidir treure´s el permís d´armes coma mesura d´autoprotecció, recorda la sensacio de por generalitzada que s´hi vivia per culpa del terrorisme, no només el de la banda ETA sinó el dels predecessors dels GAL, el Batallón Vascoespañol.
En el recordatori novel·lat que fa Clàudia Pujol, l´època navarresa queda ja molt lluny. El seu és un llibre d´històries passades molt a prop de casa, tant a prop que, de fet, s´ha optat per canviar els noms dels protagonistes per evitar reobrir ferides.
El cas d´una exhuberant model apareguda morta, l´estiu de 1990, sobre la sorra de la platja de l´Estartit encapçala la llista de casos que configuren la trama de la novel·la. El crim d´aquesta jove, que va morir violentament apunyalada, no ha estat mai resolt.
Millor desenllaç per a la Justícia va tenir la segona història, protagonitzada per un extorner de Sant Hilari Sacalm a qui van detenir per matar una nena del poble i deixar-la abandonada en un marge de la carretera de Cladells. L´home no va confessar mai el crim però la policia el va arrestar, tres anys després del crim, i l´Audiència va acabar condemnant-lo a presó -el que el llibre no explica és que aquest mateix individu tornaria a matar una dona anys després a Girona.
Una truculenta història succeïda al barri del Bon Pastor de Figueres, conegut popularment com el barri dels gitanos, protagonitza un altre dels relats viscuts per Bardalet. Un jove del barri va matar una noia d´un clan rival a cops de clau anglesa i, llavors, va cremar el cotxe on havia abandonat el cadàver. El noi va acabar condemnat però el llibre deixa una porta oberta al fet que hi hagi una còmplice encara lliure.
Un empresari altempordanès assassinat d´un tret a boca de canó en una caseta dels Aiguamolls -cas mai resolt-, la història d´una parella d´avis d´Empuriabrava -ell malalt d´Alzheimer i ella dos mesos morta al llit-, el d´una jove violentament violada i assassinada prop de la Jonquera o l´individu que es va disfressar d´infermera per poder assassinar la seva esposa a Platja d´Aro són alguns dels casos que també recorda el forense en aquest recull de les seves vivències.
«Tot té una explicació: les coses no passen per casualitat», sentencia el forense en l´epíleg que tanca el llibre.
Diumenge 21 d’octubre de 2007
Font: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2850_3_225510__Comarques-forense-novella
~
Entrevista a Narcís Bardalet, forense:
http://www.tv3.cat/videos/264809
El paisatgista Francesc Canaleta inaugura una exposició a La Punxa
6/03/09 02:00 – Girona
El pintor paisatgista Francesc Canaleta inaugurarà aquest vespre una exposició a la sala La Punxa, del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona (20h), on es podrà visitar fins al 28 de març. Nascut a Sils i resident a Santa Coloma de Farners, Francesc Canaleta es va formar durant tres anys a l’estudi d’Isidre Vicens i ara feia més de 25 anys que no exposava la seva obra a Girona. L’exposició de La Punxa està formada per 19 obres, entre les quals hi ha paisatges de la comarca de la Selva, d’alguns indrets de la província d’Osca i de la ciutat de Girona, amb una predilecció especial per la natura i pels colors més vius.
http://www.elpunt.cat/sils/article/5/19-cultura/11019-el-paisatgista-francesc-canaleta-inaugura-una-exposicio-a-la-punxa.html
ANTONI FLORES EXPERT EN INNOVACIÓ
«La innovació és una eina bàsica per sobreviure»
Flores va participar a Girona en una conferència a la Fundació UdG
27/04/09 02:00 – Girona – MÒNICA CABRUJA
Antoni Flores, a la seu de la Fundació UdG. Foto: LL. SERRAT.
http://www.elpunt.cat/imatges/24/83/alta/780_008_2483779_da1841da0906ac432798a4e72b668a7c.jpg
El director general de la consultora estratègica en innovació Loop Business Innovation, Antoni Flores, nascut a Sils, és un dels principals experts europeus en innovació. Fa uns dies va participar a Girona en una jornada sobre Innovació o morir, organitzada per l’escola de negocis de Fundació Universitat de Girona (…)
http://www.elpunt.cat/girona/article/4/18-economia/29395-lla-innovacio-es-una-eina-basica-per-sobreviurer.html
~
Antoni Flores
“Les aerolínies ´low cost´ són un exemple de sector que ha sabut innovar i adaptar-se”
Gironí -va néixer a Sils- que treballa a Barcelona, Flores és autor de La alquimia de la innovación i un dels principals experts europeus en innovació. Va participar fa pocs dies en un col·loqui a la Fundació UdG.
Mal país per innovar, aquest que va encunyar la frase ¡Que inventen ellos!
No es pensi. Precisament innovar no és inventar, sinó que té molt d’aprofitar allò que inventen ells. És a dir, buscar noves utilitats al coneixement. Per tant, el ¡Que inventen ellos! no és tan dramàtic, en aquest cas.
Així ho deia G.B. Shaw: “Només els tontos han creat progressos, perquè els llestos s’han adaptat al que hi havia sense necessitat d’inventar” (…)
http://fotos.diaridegirona.cat/fotos/noticias/646×260/2009-05-05_IMG_2009-04-28_01.21.31__60_1.jpg.jpg
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009042800_22_329031__Ultima-del-dia-aerolinies-cost-exemple-sector-sabut-innovar-adaptarse
Diumenge 28 de febrer del 2010, El Punt
Simenon / Maigret. Pujol / Bardalet
28/02/10 02:00 – Girona – tura soler
Foto: Lacaba, Pujol, Bardalet i Puigvert. Foto: T.S.
Clàudia Pujol s’obre pas entre els grans autors de la novel·la negra. Ho va constatar l’escriptor Antoni Puigvert en la presentació de En l’escena del Crim, la segona entrega, després de Memòries d’un forense, les aventures del forense gironí Narcís Bardalet. Puigvert va equiparar l’autora amb Georges Simenon i el protagonista amb el comissari Maigret i va aventurar que les històries de l’investigador forense es podrien convertir en una sèrie televisiva d’èxit assegurat. «Si jo manés a TV3 no deixaria passar l’oportunitat», va sentenciar Puigvert, que va copresentar el llibre amb Fernando Lacaba, el president de l’Audiència de Girona, en un acte que va omplir la sala d’actes de la Fontana d’Or. Lacaba, que ja participar en la presentació de Memòries d’un forense va elogiar la meticulositat de Bardalet a qui va definir com un home «excepcional». Lacaba també va recórrer als símils televisius i va assegurar que les aventures de Bardalet narrades per Pujol recordaven per força els investigadors de CSI. Bardalet es va equiparar amb el bisbe, Francesc Pardo, present en la sala, que abans li havia dit que li preocupen «les persones, la seva vida i la seva mort»; com els forenses, que han d’aconseguir que els morts els parlin.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/141808-simenon–maigret-pujol–bardalet.html
Agnès Gruart i Massó va néixer a Sils (Catalunya) el 25 de maig de 1962.
catedràtica de Fisiologia de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla)
Investigadora.
http://www.d-andalucia.csic.es/cytnews8/AIn060605b.PDF
http://www.infomedula.org
http://www.sciencepics.org/fotos/13055-dscn00025.jpg
Pere Madrenys CAPELLÀ SECULARITZAT, PERIODISTA JUBILAT I MEMBRE DEL FÒRUM JOAN ALSINA
«No té cap sentit, avui, l’ofici de capellà»
Pere Madrenys i Caballé és un capellà secularitzat que forma part del Fòrum Joan Alsina; va ser corresponsal al Concili Vaticà II, va ser membre de l’Opus Dei, va treballar al costat del doctor Narcís Jubany i ha estat un periodista que ha treballat als principals mitjans escrits
Salvador Garcia-Arbós
Fem l’entrevista a La Farinera, seu d’El Punt, on li agrada venir de visita, ja que hi va treballar entre el 1985 i el 1997. Arriba amb un maletí d’aquells que a les pel·lícules hi posen feixos de diners, o bombes, o documents comprometedors.
Pere Madrenys i Caballé va néixer a Sils el 6 de maig del 1932. Fill petit de quatre germans d’una família de pagesos, va viure la guerra i va ingressar al seminari el 1944, quan tenia 12 anys. Va ser ordenat capellà el 8 de juliol del 1956 i el van destinar de vicari a Arenys de Mar, «la pubilla del bisbat», després a l’Escala i, finalment, de vicari d’Olot, fins que, el 1959, se’n va anar a Navarra. És doctor en dret canònic i llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Pamplona . Va ser oblat de l’Opus Dei des del 1957 fins a final del 1973. Madrenys ha estat a Europa Press, El Correo Catalán, Presència —que va dirigir del 1979 al 1983—, Hoja del Lunes, Full Parroquial, Vida Catòlica, Or i Flama, Recull,i Olot Misión, i ha estat el primer corresponsal d’El País a Girona. Va ser a tants llocs perquè necessitaven un director titula
Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/190218.html