Pare peregrí
21 01 2008Tradició, superstició…
El Pelegrí arriba a Sils. Fotos de collita pròpia.
JOAN FERRER
Dia 20 de gener de qualsevol any dels darrers segles. Set del matí. Màxima expectació a l’església de Tossa de Mar. Arriba el moment de conèixer la identitat del Pare Pelegrí. Fins aquell moment ha estat el secret més ben guardat. Només ho sabien el mossèn, el Síndic del Pelegrí i el mateix protagonista. Comença, un any més, el pelegrinatge fins a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.
Tossa va patir la pesta i va demanar ajut a Sant Sebastià. A canvi, es van comprometre a anar cada any a peu fins a l’ermita de Sant Sebastià més propera. Promeses com aquestes eren típiques de segles enrere. Moltes s’han perdut i d’altres es mantenen amb molt poca participació. Tossa, però, ni l’ha perdut ni ha abandonat al Pare Pelegrí en el seu recorregut de 40 quilòmetres. Cada any li fan costat de nou-centes a mil persones.
Aquest 2008, com que el 20 de gener cau en diumenge, s’espera una afluència encara major. Aquí comencen les preocupacions. Des de Tossa es recorda una i altra vegada que no es tracta ni d’una marxa, ni d’una cursa, ni de cap festa. Per tant, el pelegrinatge és obert a tothom que el faci amb respecte i el silenci que marca l’ocasió i la tradició.
Tot i que el Pelegrí surt de l’església, bona part dels acompanyants començaran el recorregut a Terra Negra, el que permet evitar alguns quilòmetres. L’arribada a Santa Coloma, tal i com marca la tradició, és farà quan el sol ja s’hagi post. És en aquest moment quan es compleix el vot de vila. Després del sopar ?-on els cargols hi jugaran un paper destacat- i el merescut descans, començarà el viatge de tornada. Aquest, amb els deures complerts, ja serà molt més distès i alegre: Tossa, un any més, no s’ha oblidat ni de la tradició ni de Sant Sebastià.
LES EMOCIONS, PERÒ, ENCARA NO s’han acabat. L’arribada a Tossa, ja de fosc, és un acte solemne. La processó tancarà dos dies plens d’emocions pel Pare Pelegrí i tots els que l’han acompanyat. El Pare Pelegrí serà rebut per l’alcaldessa, la resta d’autoritats convidades i tots els tossencs que no han fet el camí a peu. Tossa fa temps que té alcaldessa, quatre de diferents en pocs anys. El Pare Pelegrí, però, sempre és un home. La tradició mana i aquesta no es pot ni tocar. Només després d’acabar-se el pelegrinatge començarà la festa major d’hivern. Abans, la paraula festa no es pot ni pronunciar.
Text: Diari de Girona, 19-01-08
Centenars de persones acompanyen al Pare Pelegrí en el Vot del Poble
L’escollit és Grau Gelpí i Lleonart, de 37 anys, que treballa de sotscap a la policia local del municipi acompanyat. El Pare Pelegrí encapçala el pelegrinatge en el viatge d’anada i tornada a Santa Coloma de Farners i i sempre ha rebut un tractament especial.
Joaquim Bohigas, Tossa de Mar.
Grau Gelpí i Lleonart. És el nom del Pelegrí de Tossa que ahir va complir el vot del municipi a la capella dedicada Sant Sebastià -màrtir cristià a qui els tossencs van demanar la intersecció per deslliurar-se d’una pesta- de Santa Coloma de Farners. Té 37 anys i és sotscap de la Policia Municipal de Tossa de Mar. Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia -en aquest cas, Joan Carreras i Pera-, el Síndic -persona designada per l’Ajuntament de Tossa a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d’aquesta tradició. La xifra donada per l’organització és que 1.484 persones van acompanyar ahir el Pare Pelegrí en el trajecte d’anada. Setanta-quatre anaven descalces.
El Vot del Poble, en què es conjuga un compromís cívic i religiós, va començar a les set del matí amb la missa El Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l’església. Abans d’iniciar-se la celebració, el síndic va anar a buscar el pelegrí, que restava en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest va ser, segurament, un dels moments més emotius de la jornada perquè la majoria de presents van voler reconéixer-lo. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat va “emmudir”. Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l’escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia. Acabada l’eucaristia, en què el Pare Pelegrí estava al costat de l’altar, va donar inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí, i els fidels que l’acompanyen. El protagonista va rebre el salconduit -document acreditatiu en què l’Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d’or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma.
Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí va fer una parada a Ca l’Avi. A mesura que el trajecte avançava, més fidels s’anaven afegint al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí va aplegar totes les persones -amb el crit “Ja hi sou tots?”, repetit en tres ocasions- i va beneir Tossa i els presents, amb tres se?nyals de la creu mirant al mar. L’altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, una pas per sobre una riera que permet, a l’organització, comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L’arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià es va realitzar, tal com diu la tradició, quan es va fer fosc. El trajecte, de quaranta quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d’exemple, els pelegrins descalços van a davant. I el Pare Pelegrí rep tractament de vos. Alhora, Santa Coloma de Farners també va celebrar diferents actes, tot esperant l’arribada del Pelegrí. Entre d’altres, una eucaristia en honor de Sant Sebastià -matí- i sardanes -tarda-, entre d’altres. A destacar que, a redós de la festivitat, hi ha uns elements gastronònics que es consumeixen: cargols, coca de llardons i caramels que es fan expressament.





Comentaris Recents