Pare indignat
9 02 2008
Reproduïm la polèmica del presumpte pare indignat perquè, suposadament, un mestre li diu “fatxa” al seu fill, procedent del Bloc de l’Ampa:
Sóc mare de 5è i segons l’horari del meu fill, dimarts de 4 a 5 tenen Informàtica amb el Sr. Saus, (va ser un dimarts que van anar els Mossos a fer la xerrada)i el grup de 6è tenien Música amb la tutora del meu fill.
No hi va haver, per tant, abandó de la classe, ni desinterès, però sí posa en evidència la interpretació malintencionada d’aquest pare que sembla que està gratant per veure què pot afegir per sortir-se amb la seva.
Un prec: passem a una altra cosa i intentem resoldre els problemes de cara.
Pel bé de tots, sobretot dels nostres fills.
Ariadna Peralta i Lladó diu,
el 12 de Febrer del 2008 a les 00:08
Senyor pare indignat, ja fa uns anys que vaig ser alumna d’ en Saus i, sincerament, ha estat un dels millors professors que he tingut. Estigui tranquil, que si el seu fill és d’ aquells que van justets, gràcies a en Saus, primer i segon d’ ESO seran un somni. I, si tan clar té quins són els deures d’ un professor, per què no s’ hi dedica? Molt fàcil criticar des de fora! Més respecte per aquesta feina, per déu!
Em sap moltíssim greu pel seu fill! Pobret, ha d’ estar tan traumatitzat pel fet que un professor li digués FATXA! Val més que el porti al psiquiatre no fos cas que quedés danyat de per vida! Per favor! Els nens d’ avui en dia potser viuen massa sobreprotegits!
Parlant de falta de pebrots, potser vostè no és el més adequat per parlar… Senyor pare indignat, atreveixis a donar la cara, si vostè està tan ben dotat. Fins i tot una noia de quinze anys s’ atreveix a donar nom i cognoms.
Ariadna Peralta i Lladó diu,
el 12 de Febrer del 2008 a les 00:07
Senyor pare indignat, ja fa uns anys que vaig ser alumna d’ en Saus i, sincerament, ha estat un dels millors professors que he tingut. Estigui tranquil, que si el seu fill és d’ aquells que van justets, gràcies a en Saus, primer i segon d’ ESO seran un somni. I, si tan clar té quins són els deures d’ un professor, per què no si dedica? Molt fàcil criticar des de fora! Més respecte per aquesta feina, per déu!
Em sap moltíssim greu pel seu fill! Pobret, ha d’ estar tan traumatitzat pel fet que un professor li digués FATXA! Val més que el porti al psiquiatre no fos cas que quedés danyat de per vida! Per favor! Els nens d’ avui en dia potser viuen massa sobreprotegits!
Parlant de falta de pebrots, potser vostè no és el més adequat per parlar… Senyor pare indignat, atreveixis a donar la cara, si vostè està tan ben dotat. Fins i tot una noia de quinze anys s’ atreveix a donar nom i cognoms.
Marcel Sallent Surroca diu,
el 11 de Febrer del 2008 a les 16:47
…/…
6è. El que ha fet aquest pare mitjançant el bloc, és el que fem (o fan) moltes persones quan es troven a la sortida de l’escola o a la placeta, dir que tal i qual no els agraden com a professors per motius inclús molt pitjors dels que relata el par indignat. Tot es queda aquí, perquè si es van a queixar oficialment temen que els seus fills siguin víctimes del professor, o vagin a parar a la classe que sembla la pitjor, o la menys acondicionada…
7è Cal fer un esforç entre tots (pares, mestres, direcció, …) per tractar de millorar aquestes relacions, ja que cada cop estem més lluny els uns dels altres i això l’unic que fa és que els nostres fills no rebin la millor educació.
8è No volem que aquest bloc es converteixi en un “AQUÏ HAY TOMATE” de xafarderies i queixes, almenys sense noms.
Si teniu un problema similar i voleu tractar-lo amb discreció, podeu enviar-nos un E-mail al nostre correu, o venir-nos a veure els dimecrs de 17:00 a 17:30 a l’escola. Sreu atesos amb la major brevetat possible.
9è. Una cosa en trec de positiu en tots els comentaris de les diferents persones que han participat, i és que el bloc serveix d’alguna cosa i no està només per fer bonic.
10. Crec, almenys per la meva part, que ja som grandets i que ens podem dir les coses directament i amb noms i cognoms, amb respecte i sense emprenyar-nos. El costum no es aquest, però entre tots ho aconseguirem, o els nostres fills…
Fins aviat,
Marcel S.S.
Marcel Sallent Surroca diu,
el 11 de Febrer del 2008 a les 16:32
1r.- La intenció d’aquest bloc és la de que tothom hi pugui dir la seva. El problema és que el tema escollit potser no és el més adequat, o la manera de tractar-lo.
Volem saber tant les coses bones com les dolentes, ja que és la única manera de millorar.
Tots sabem que tot no és bo a la nostra escola. La majoria si, però tot no.
2n. El bloc cal utilitzar-lo amb respecte pels demés. Podem comentar el cas que faci falta (el que ens ocupa del pare indignat, també, per què no?), Hi ha un però: No podem acusar a ningú directament, posant noms, quant nosaltres mateixos no ens identifiquem.
3r. Si tenim un problema amb algun professor, com és aquest el cas, el millor és parlar-ho amb direcció o amb l’AMPA, ja que són els dos mitjans que tenim disponibles per solucionar-ho. Si parlem amb l’AMPA, aquesta traspassarà la queixa a direcció (queixa que no pot ser anònima, ja que sinó es pot confondre amb vulgar mala fé) i direcció parlarà amb el professor i si cal farà una reunió a diferents bandes (direcció, pares, professor i AMPA), per aclarir-ho tot. Aquesta opció, amb el resultat final que tingui la reunió, serà arxivada per l’AMPA, i així poder veure si realment hi ha professors que siguin subjectes a queixes reiterades, pr tal de poder-hi actuar, si cal. Si parlem amb direcció és ja la mateixa direcció la que us dona la solució.
4rt. Direcció i els pares tenim recursos a la nostra disposició per tal que un problema com aquest deixi de ser-ho, i si no quedem contents, hi ha instàncies superiors on acudir (inspecció).
5è És greu que un pare carregui així contra un professor concret, però que el pare digui que no s’identifica per no perjudicar el seu fill em sembla també molt greu i reflexa una manca absoluta de confiança en l’estament educatiu, cosa que crec que és molt greu i que crec que la direcció de l’escola hi hauria de fer algua cosa.
…/…
el pare d’abans diu,
el 10 de Febrer del 2008 a les 23:11
…una mare diu: “No ens hem d’amagar ni recòrrer a l’insult i menys davant un professional de l’educació. El senyor Saus, de ben segur, no ho faria pas.”
Senyora vostè no sap llegir? el Sr. Saus es el que va fer precisament, per que creu que mostro la meva queixa? Te collons la cosa.
El mateix pare indignat diu,
el 10 de Febrer del 2008 a les 22:51
Es evident que cadascun pot dir el que pensa, el que opina, o el que li sembla. Jo així ho he fet amb tot el meu dret, i conscient de les conseqüències. Només diré que els problemes no van començar amb aquest fet i que me’n alegro que aquest curs sigui el últim amb aquest professor. Per que si no tinc molt clar que el meu fill canviaria d’escola per no haver de seguir amb aquest senyor. El que tinc molt clar es que des del meu punt de vista aquest professor no va tractar amb respecte al alumne. Llàstima que vivim en una societat tan hipòcrita i la gent no tingui pebrots de dir les coses com veritablement son. I segueixo dient que un professor ha de fer la seva feina, i no pas insultar als alumnes.
Una cosa per afegir: fa un parell de setmanes els mossos i la guàrdia municipal varem fer unes classes d’educació vial als nens de l’escola. Endevineu qui va ser l’únic professor que va abandonar l’aula deixant als mossos i el municipal sols, quedant en evidencia el professor pel seu desinterès per la classe?. Va dir que tenia feina, la seva feina feina es la seva aula, o no? El que he dit, pura HIPOCRESIA. No es pot defensar cegament sense saber qui tenim al costat amb la etiqueta de “professional”. Al respecte del meu anonimat, cal a dir que si el professor te una actitud inadequada amb el meu fill, no vull empitjorar la situació, amb possibles represàlies, ja que el perjudicat es el nen. Quan acabi el curs, sabreu qui soc, no tinc per que amagar-me de res. Qui parla del meu anonimat tampoc s’identifica.
Un noi diu,
el 9 de Febrer del 2008 a les 11:02
Tots els temes són importants. I cadascun d’ells s’ha de tractar en el lloc oportú si els volem solucionar. No en un bloc.
Un pare diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 23:27
Senyors: hem d’escoltar als nostres fills però tambè als mestres. Són persones qualificades i professionals que ensenyen i eduquen als nostres fills.
Al pare li diria que anés a parlar amb el senyor Saus per aclarir el que ha passat. Al senyor Saus li diria ànims i endavant que molts pares hem estat contents amb la tasca realitzada.
Pare sobtat diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 19:56
Un pare sobtat
Com a pare d’alumna d’en Saus en un cert moment, he quedat sobtat per les afirmacions fetes per” un pare emprenyat”. “Uf! quin pare” diria jo.
Em resulta sorprenent que algú que apel·la al dret i a la jurisprudència, basant-se en la Constitució, faci de fiscal i jutge al mateix temps quan és part interessada en el procés. Molt constitucional i democràtic, per cert.
És fàcil treure una paraula de context i més d’una frase, potser és difícil que la interpretació que ha fet el nostre fill sigui la correcta, si no ens sap explicar ni de què es parlava, però sembla que no cal contrastar la seva opinió i acceptem sense més que es tracta d’un insult. No sé “pare emprenyat” si has o no tingut altres diferències o topades anteriors per manifestar tanta rancúnia, potser que t’ho facis mirar.
Crec que com a pare tinc tot el dret a discrepar d’un mestre si ho crec convenient, però abans de prendre qualsevol decissió respecte de una actuació que considero inapropiada, la meva obligació com adult és contrastar els fets i donar a l’altre la possibilitat d’explicar-se, si no em satisfan les seves explicacions hi ha molts mecanismes per reclamar i presentar queixes. Crec que el que no és pot fer és insultar, injuriar i atacar l’honor de les persones, cosa també inconstitucional, per cert.
Per últim, considero que si els valors que transmeto al meu fill són els de l’odi i la revenja, li faig un f lac favor per a crèixer en el respecte als demés, i més tenint en compte que en el que queda de curs ha de conviure amb aquest mestre.
” Pare emprenyat”, si demanes racionalitat sigues racional i repensa’t el que has escrit en calent. Rectificar és de savis.
Pare diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 19:48
Us exciteu molt per un tema menor com aquest i en canvi aquí ningú es mulla pel que fa al tema de la directora de la llar d’infants de Sils … 
Una mare diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 17:59
És curiosa la reacció dels pares quan ataquen el que, en principi, estimem més: els nostres fills.
De dins nostre surt de tot menys coherència i educació. I això és el que ha passat amb aquest pare.
Sense posar-me amb qui té raó o no, deixim dir-li que ha perdut tots els papers.
Crec que per ser “senyor”, per “actuar amb respecte” i per “estar a l’alçada” davant el seu propi fill, hauria estat millor anar a parlar amb el professor per aclarir la situació i, entre tots, intentar rectificar si cal.
No ens hem d’amagar ni recòrrer a l’insult i menys davant un professional de l’educació. El senyor Saus, de ben segur, no ho faria pas.
Mestra sorpresa diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 17:38
Sí, estic sorpresa del coratge d’aquest pare indignat que, emparant-se en l’anonimat més absolut, i sense contrastar la versió de l’alumne, acusa tan obertament un mestre.
Quina lliçó d’honestetat! En lloc d’aclarir la situació directament, ens estimem més llançar la pedra i amagar la mà.
L’animo a que sigui valent, home, hi ha llibertat d’expressió, acusi qui vulgui, però identifiqui’s. Tan sols sigui perquè la persona acusada es pugui defensar, ja sap, per allò dels drets constitucionals que té tothom, mestres inclosos.
Ah, per cert, com a bon coneixedor de la Constitució, llegeixi l’apartat que fa referència al dret a l’honor.
Per acabar, no vull valorar l’abast del què diu. No s’ho mereix.
Un pare indignat diu,
el 8 de Febrer del 2008 a les 14:28
Soc pare d’un nen de 6è. Concretament de l’aula de Joan Saus (uff dirà mes d’un). Doncs si, desgraciadament per mi, i el meu fill hem hagut de patir les incorreccions d’aquest senyor. Anem al gra. El dia 7 de febrer els nens de l’aula mantenien una conversa amb el professor sobre la política nacional. I per alguna raó els nens habien de escollir entre Zapatero o Rajoy. No se ben be de que anava ja que el meu fill no ha especificat de que es tracta el tema. Però la qüestió es la següent, el meu fill va dir “Rajoy”. Amb coneixements o no de política, va ser la seva resposta, no te mes importància.
Quina es la meva sorpresa, que en explicar-me el meu fill el fet resulta ser que el “Sr” Saus no se l’hi acut una altre cosa que contestar-li al meu fill –FATXA-. En primer lloc, això es un insult, pel meu fill, ja que els seus coneixements de política son mínims. Ell no sap d’ideologies polítiques. Es un insult per a mi, ja que insultar al meu fill, es insultar-me a mi. Tampoc sap quines son les meves ideologies polítiques, i puc ser d’esquerres per tant es faltar a la meva llibertat, o ser de dretes però no considerar-me extremista o radical, per tant el qualificatiu de FATXA va massa enllà. I com no, cal recordar a aquest “SR” que el títol primer, capítol segon, secció primera dels drets fonamentals i de las llibertats públiques del ciutadà, de la Constitució Espanyola, en el seu article 16 diu:
“Està garantida la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense limitacions…”
Per acabar, sigui o no el meu fill de dretes o jo, en el seu defecte (cal a dir que no ho soc), aquest “SR”, que com heu vist en tot el meu comentari el “SR” el poso entre cometes, per que de senyor no en te res, però per mi el que prima en tot moment es el respecte, encara que hi ha gent que es guanya tot el contrari, ell es un professor d’escola i per sobre de tot ha de mantenir una completa correcció en la seva tasca d’ensenyar, d’aportar coneixements als nens i no pas de faltar al respecte a aquells que no es poden defensar, degut a la diferència d’edat.
Es evident que si això li pregunten al professor en qüestió ell no negarà, i en aquest cas a ell si que l’empara la constitució, amb la presumpció d’innocència, i jo en aquest cas assumeixo el dret. Per a mi, òbviament, aquesta negació serà únicament, un amagatall covard i vergonyós d’aquell que no te pebrots amb qui està a la seva alçada. Perdó, vull rectificar, aquest professor no està a l’alçada de ningú que sigui mitjanament racional.
Joan Saus, llegeix-te la Constitució, respecta-la i fes-la respectar que com a funcionari estàs obligat a fer-ho, així ho vas JURAR quan vas agafar el càrrec que tan mal merescut ostentes.
Font: web de l’AMPA
No fa gaire, sense establir comparacions, hi va haver una altra polèmica:
-
Resposta als pares del CEIP
Dir que la Junta no es va mullar en el cas de la mestra que uns pares van denunciar, és senzillament desconeixement.
Vàrem ser informats des del primer moment del cas i vàrem fer el que el protocol en aquests cassos exigeix.
Vàrem procurar respectar al màxim la privacitat d’aquest cas fins que els òrgans competents en diessin la seva, però al cap de poc, això ja corria de boca en boca.
Vàrem suggerir a l’escola que per tal de tallar el tema de socarrel fes una reunió immediata amb, com a mínim, els pares del curs afectat (tots els grups del curs), però l’escola ens va explicar que tant el forense que va visitar a la nena, com els mossos d’esquadra, com l’inspector de zona d’Educació, ja els havien confirmat que la denúncia no tenia cap fonament i que per això i per no fer més enrenou, no farien cap reunió.
Nosaltres vàrem creure que per part nostra no calia informar els pares ja que vàrem creure que era l’escola qui ho havia de fer.
Potser en això, en opinió d’alguns pares, ens vàrem equivocar, però nosaltres ho vàrem decidir així, i així ho vàrem fer.
Tant per part de l’AMPA com per part de l’escola, es va informar a tothom que va estar interessat pel tema.
Es parla també de corporativisme. Dons un altre cop desinformació. Haurieu de veure el corporativisme que tenim en els Consells Escolars.
Des de l’AMPA, s’està sempre a favor dels pares i els alumnes i tractem que qualsevol decisió adoptada en aquest Consell Escolar sigui el que creiem que beneficia a la majoria de pares i alumnes.
Segur que en això i en tota la resta de decisions ens equivoquem alguna vegada, però som els que som i pensem el que pensem.
Com sempre, gracies per les vostres opinions, que ens permeten dia a dia millorar aquesta, la vostra, la nostra, associació.
Restem oberts, com sempre, a escoltar a tothom.
I també a qui vulgui formar part de la Junta Directiva de l’AMPA.
-
La Sílvia, mestra de primària, ha tornat a l’escola. Sembla ser que fa unes setmanes va haver de patir una repugnant denúncia d’uns pares energúmens i una vergonyosa recollida de firmes, sempre hi ha algú per a “col·laborar”. Sembla ser que la junta de l’AMPA no es va mullar, potser per una discutible solidaritat corporativa. Benvinguda, senyoreta.
Pares d’alumnes del CEIP de Sils
Font: web de l’AMPA
Pare (09:44:12) :
, Please blocaire per una estadística de gènere a Sils els/les administardors/es del bloc sou X dones i Y homes ?? X= __ Y = ___ ?¿? Gràcies)
el 12 de Febrer del 2008 a les 23:59
Com a President de la Junta Directiva de l’AMPA CEIP Jacint Verdaguer de Sils haig de demanar a qui signa “Pare d’exalumne” que NO TORNI MAI MÉS A INSULTAR A NINGÚ EN AQUEST BLOC.
La frase la faig extensiva a tothom que vulgui participar-hi.
A partir d’aquest moment posarem els mitjans informàtics necessaris per tal que aquestes actituds no es repeteixin, amb programes de seguiment d’adreces de correu i adreces IP per tal de prendre les mesures que considerem necessàries, legals o no legals.
RESPECTE PELS DEMÉS PRIMER DE TOT.
SIGUEM UNA MIQUETA GRANS I ASSENYATS ENTRE TOTS PLEGATS.
el 12 de Febrer del 2008 a les 23:54
Jo també vaig ser una alumna d’en Saus i per mi va ser un dels mestres més bons i trempats q he tingut mai. Un de les coses que enyoro de l’escola es el tracte amb els professors.
I si de veritat “sr. pare indignat” està tant descontent doncs canvï el seu estimat fill d’escola, això rai! Ara això si el que no pot fer es anar per la vida amb aquests fums! No es pot anar insultar a tothom, i menys sense donar la cara!
Ah, i si de veritat es vol anomenar “sr” almenys doni la cara, que de ben segur que en Saus que segons tu no és un “sr” donaria la cara!
el 12 de Febrer del 2008 a les 23:46
efectivament, estem en un bloc on podem comentar el que vulguem i vulgueu, sempre que seguim els fils dels articles i els comentaris… I hi ha un compromís per part de tots, si us plau, no us INSULTEU, no cal, no us sembla?
De ben segur que el pare no-identificat té gent a favor i en contra, de moment no veig que tingui gaire recolzament i per part de l’AMPA se li ha suggerit que si té quelcom similar a una protesta que l’expressi oficialment i no, aquí, llençant-ho als quatre vents, en plan “tomate”.
Estic d’acord en que caldria haver contrastat el fet, perquè cal saber el to, la cara, el context, si fou un comentari provocador en una situació on s’impulsava l’esperit crític… De tot això ningú en sap un borall, perquè ni tant sols “l’indignat” a fet el pas per saber-ho.
No seré jo qui jutgi el mètode del professor sense saber el que pretenia, però si puc pensar i comentar si l’objecte de tot , la indignació expressada aquí, és correcte o incorrecte. Potser el pare ha volgut un “sondeig” d’opinió per veure com està el pati o simplement ha estat un rampell i un cúmul de rancúnia que arrossega des de fa temps per incomoditats amb les actuacions anteriors del mestre.
Podem observar que hi ha opinions per tot i que també existeix el dret legítim d’una família a no estar d’acord amb l’actuació d’un professional però, insisteixo, crec que el mitjà emprat no és l’adequat. Hi ha altres mitjans al seu abast, el principal el diàleg amb el mestre i després tots els descrits anteriorment en d’altres posts.
Un cop ho examinat l’afer, potser hauria de quedar aquí… potser tot està dit, o no?
Au, bona nit i fins la propera
Mare d’una nena i un nen alumnes de l’Escola i membre de la Junta de l’AMPA
el 12 de Febrer del 2008 a les 23:11
La casa del meu avi era molt bonica i jo ,me l’estimava molt….
Això és una resposta a “Un pare indignat diu”. SI qualsevol imbècil pot dir qualsevol gilipollada perquè no ho puc dir jo?
Apa adéu!