Plantejament inicial i cita 1, estic d’acord excepte en l’embolic ideològic, per a mi sense garanties - i mira et diré que són públiques i polítiques - no hi ha llibertat que és la capacitat d’escollir.

Cita 2: també estic d’acord, excepte, que jo no he desqualificat el dret de fer vaga de ningú, al contrari l’he defensat :

12/2/08 17:09
xibarri ha dit…
preguntal-hi ala teva amiga de ICV L a Cristina si fa o no vaga també…

12/2/08 21:29
LNC ha dit…
Jo sóc la primera a defensar el dret de vaga i el de la cristina a exercir-lo o no sense donar explicacions.

Tant com el meu dret a discrepar-ne i ser contrària.

12/2/08 22:25

http://losilenc.blogspot.com/2008/02/el-ceip-de-sils-no-informa-del.html#c3758633370548009154

Cita 3: Parlava d’en montilla, i dels càrrec intermitjos de l’administració - càrrecs de confiança- per altres places fa falta oposició i no arriben

Una persona sense estudis té tot el meu respecte, com una amb estudis, però si és president de la Generalitat el criticaré, i als càrrecs de confiança pocs formats també. I a l’enganxina, de passada, per incomptetent que es va colar en unes opos on entrava tot.

Cita 4: Certament potser he generalitzar el que passa a l’ajuntament de Sils, m’excuso, Però saps que li costa als del CRAE, als de Vallcanera, als de Can Cabirol i als dels projectes visats els judicis: Molts calés i molta difamació gratuïta, des de l’administració pública !!! . Saps que li costa a l’equip de govern i als “serveis” “tècnics” aquest judicis = zero €, paga el pressupost municipal.

I, aquí, sí que m’estendré pq em sembla de justícia: Saps com l’afecta (i no sóc part implicada!) a la fundació del CRAE la xuleria dels que manen ara i l’enganxina:

Les normes comptables fan que no puguin anar a l’actiu de la fundació el cost d’adquisició de l’immoble fins que en trobi en situació real de posada en funcionament. Des d’aquell moment la inversió es recupera mitjançant una amortització comptable anyal. Què ha passat aquí? que fa més de dos anys que aquesta despesa no es pot incorpora a l’actiu, és una despesa que afecta al compte de resultat de la fundació. És a dir, que és més que possible que hagin tingut pèrdues. I per una fundació això minva la confiança en els gestors de la mateixa. Quan és evident que l’errada és de qui governa i dels que fan l’informe.

I et torno al mateix: de què serveixen totes les garanties públiques? qui reclama que el síndic, (mira un servei públic) actuï ?? L’actitud és que com sóc privats que espavilin. No trobes més just que critiqui als que per acció o omissió deixen que passin aquestes coses?

El tema dels impostos és evident: els funcionariat podria està exempt i no restant de brut el que paguen d’impostos, el resultat seria el mateix. Excepte per l’administració clar, que s’anticipa uns calerons.

De l’escola de música: Un clar exemple que cal criticar allò què és públic per aconseguir garanties.

D’acord en tota la resta, i aclareixo, cito referents anteriors, perquè els actuals ( tinc gent de tots els moviments/partits/mogudes!! Sóc pro polítiques contra el canvi climàtic -vergonyós l’estat espanyol, en aquest assumpte- i segur que amb tu no discrepen de la necessitat de mesures positives vers la realitat de dona.

Tot i que sembli “embolicat” no ho és gens. Com deia algú abans, el món és ple de matisos grisencs. Però tranquil•la des del sector lliberals (només nosaltres són lliberals) també diuen el de l’embolic. ( No aprofitis ara…. jejeje que m’entens perfectament)

Un plaer el debat, sincerament. El diàleg demostra que quan la gent parla sempre seran més les coses comunes que les respectables diferències que es puguin mantenir.

Petons !!!

En el meu tarannà no hi té cabuda no respectar l’opinió de l’altre, en tot cas si la discrepància. I queda ben clar que si bé, segur que al llarg d’altres trobades, podrem trobar punts en comú, em sembla que és absoluta en gairebé tots els punts explicats fins ara.

En quan a la irrealitat, en faig referència perquè tots els teus referents són de temps pretèrits i, si bé són bàsics per saber el punt en el que ens trobem, hi estic d’acord, potser cal observar el dia a dia.

I parlant d’això, també he llegit, he escolat i fins i tot he vist la notícia a la qual em fas referència i que contenta!! Però m’agradaria saber si al darrera no hi ha un acord públic. Potser podem pensar en les actuacions de l’hospital de Mallorca a Etiòpia o del Clínic a l’Àfrica subsahariana i del mig-est, tots d’iniciativa pública però publicitades per les corresponents entitats privades de desenvolupament…

I bona nit, a la fi. A tothom!

“cita 6:
La meitat, que sempre que parleu de col.lectiu distorsineu les xifres. Has parlat amb un empresari què quan la seva empresa no funciona i s’està jugant casa seva i es veu obligat a acomiadar empleats eficaços i lleials mentre el govern abans d’unes eleccions es didica a promete calés per tothom. Has parlat amb els de CRAE (eps! iniciativa privada sense ànim de lucre, davant la ineficiència pública) en tenir un sector públic que pensa que és l’ONU qui regula els (…)

I et poso exemples ben propers!!! Però clar com que són privats que s’espavilin ells !!! Visca la solidaritat esquerranosa !!! Fora els drets lliberals i la seguretat jurídica !!!!

Perdona, em sembla que t’equivoques… no em coneixes de res i jo a tu, malgrat que tampoc no et conec de res, si que he pogut, crec, captar moltes de les idees que expresses.

Ves, les coses de l’edat! També he estat empresària i a casa ha hagut petita empresa, sí, sí, de les cardades, d’aquelles familiars que pateixen tota la vida pel negoci petit petit… però amb algun treballador que un altre, però aixo no passa per no tenir consciència i no saber que són els drets de les persones i les del col·lectiu. Què vol dir que s’espavilin ells? Qui ho ha dit això? Segueixo insistint que hi ha mitjans per comprovar i provar tot el que pugui passar. Calumniar, queixar-se i no entendre què passa darrera un taulell o despatx és molt fàcil i, per desgràcia, a l’inrevés també: no entendre a qui es té al davant demanant un servei o atenció concreta.
Si passa quelcom, si se sap d’alguna cosa, es denuncia, si existeix la seguretat jurídica, altra cosa es que s’empri bé. Els mitjans hi són s’han d’utilitzar.

I que consti que no vaig de defensora de ningú, eh, que quedi MÉS que clar. Només estic parlant en general sense especificar, com ho feia en el primer post.

“cita 7:
(…) per la seva lliure voluntat de viure al marge de les conveccions socials, i tenen tot el dret i , en segon lloc, per qui no ho escull, per la ineficiència dels serveis públics, a institucions privades especialitzades aquesta part de la població estaria millor atesa o podria obtenir lliurament feines parcials per sota del salari mínim imposat que genera atur i pobresa (això no ho discutia ni el Keynes) i no cansar-se de buscar solucions que no arriben als “serveis socials” que es limiten a donar molt pocs recursos. Sort de les donacions privades !”

És clar, són lliures per decidir, però tants ho han decidit així? Algú els ha donat opcions per decidir quelcom diferent o és el que sempre han conegut? I per desgràcia, això que comentes ja passa, perquè els recursos públics no arriben a temps o no són suficients o no tenen prou personal (ai, més treballadors en l’àmbit públic)! Sort d’entitats privades, SENSE ànim de lucre i, en gran part, ho saps, oi?, subvencionades per l’estat any rere any. Has mirat els comptes de moltes d’elles? Les quotes de socis i donacions no són el seu finançament principal, la font pública sí. En el fons és una derivació per manca de recursos, insisteixo, sobretot en la dotació de personal i, per tant, d’espais i material per tots ells.

Les donacions privades: Lliures d’impostos moltes d’elles… “catxun..” no serà per una altra qüestió… i contribuïr en diverses ONG, en el fons, neteja les nostres consciències d’occidentals benestants a qui molesta molt embrutar-se les mans i la visió amb la misèria aliena.

No puc donar solucions perquè no és el meu àmbit d’actuació i segur que aquí hi ha algú que ho pot fer millor que jo, però tinc molt clar, segons el meu punt de vista i la meva escala de valors, el que està bé i el que no.

“cita 8:
I com explica el món actual, l’augment de l’esperança de vida, els nivells sanitaris i d’alfabetització, l’especialització científica i els beneficis de la lliure col•laboració individual i no imposada ni planificada ?”

Fruit de la voluntat col·lectiva de caminar en pau i envers la democràcia en un moment clau de la història, malgrat tingui escletxes que no ens agradin, malgrat hi hagin normes que s’hagin de canviar. Fruit de la voluntat dels col·lectius de treballadors que van lluitar pels seus drets per aconseguir fites, fruit dels mestres en diferents zones de l’estat (no ens mirem Catalunya només, existeix l’antic MCEP andalús, paral·lel a l’escola catalana) per fer de l’educació una garantia per que tú puguis argumentar prou bé si es que ets qui dius ser… Fruit de la voluntat empresarial col·lectiva per aconseguir un país evolucionat, fruit de tot tipus de col·lectius de moltes classes, perquè malgrat un hom pot aconseguir un fet concret i puntual en un temps i un espai concret és la voluntat d’un grup d’individualitats la que aconsegueix un canvi històric.

Segueixo? Em sembla que altres persones poden sumar ítems a aquesta llista…

en el meu post anterior només volia respondre, dialogar, comentar, debatre tot el que havia llegit anteriorment. I pretenia, malgrat no ho ha semblat, anar de “bon rotllo”, LNC és possible que no ho hagis interpretat així, però sovint les veritats toquen prous punts com per arribar a ser, sense voler, ofensives. Crec que també és evident que si penso que tothom es mereix el mateix grau d’atenció i
respecte, tu també te’l mereixes. I, com no? Les teves opinions. Si ho has entés d’una altra manera, demano excuses perquè només debatia, apassionadament, però només això.

De tota manera, segueixo pensant que sí, que amb l’excusa de la llibertat, segueixes tenint un gran embolic mental perquè la llibertat no passa pels integrismes de cap mena i tu en respectes alguns, però en canvi en defenestres d’altres… En el bé comú s’inclou l’individual, no ho entens? Un argument no exclou l’altre, En el cas contrari calen els matitzos, per això estan les Lleis que aprovem tots plegats, sota el consens de la democràcia, i ens agradin o no, estan per això, per garantir els drets individuals i col·lectius. I més enllà entraríem en altres qüestions…

“cita 1:
Miri, benvolgut senyor, no n’hi ha pitjor cec que qui no vol veure: és l’ anarquisme el que no vol estat, no pas els i les lliberals, nosaltres les i les lliberals volem una administració eficaç que empari els drets de les persones, perquè a diferència de l’esquerra (si és que encara existeix) considerem que qualsevol lliure col•laboració establida per ciutadans i ciutadanes lliures és més eficaç que la imposició d’elits dirigents que en nom del bé comú prenen decisions contràries a l’interés general. Que vostè hi treballi o no al sector públic és irrellevant, la seva opinió serà igual de respectable.”

Et faig saber, i jo tampoc passo d’aquí en descobrir-me, primer que sóc una dona i, per cert, molt contenta de ser-ho, i que conec bé l’administració pública i entre d’altres, un dels grans problemes que pateix és precisament l’anfany d’enriquiment personal per davant del bé comú i pel poc respecte davant de la seva principal font de comanament (parlament = escollit per la població), potencial client i garant de la seva qualitat de servei : l’usuari (mal anomenat administrat - paraula molt emprada però molt poc encertada).

“cita 2:
Jo, ben al contrari del que vostè afirma entre cometes defenso el dret individual de vaga. Tant a fer-la com a no. Ara bé li he de reconèixer que davant la negació, justament de l’exercici d’aquest dret i la sensació que la vaga era quelcom unànime i ja decidit em vaig posicionar (i acceptarà que això comporta haver de suportar unes quantes desqualificacions semblants a les que vostè denuncia que pateix el funcionariat de la resta de la població – reconegui que, almenys, que són quatre impresentables qui actuen així i la majoria de la població agraïm al nostre metge, professorat, conductor, etc quan som ben tractats i tractades- la seva professionalitat i ens queixem que rebem un mal servei.)”

I qui el nega aquí? És evident que el dret de vaga és individual i, per tant, com a grup de persones individuals, del col·lectiu. I és també innegable el dret a no fer-la, però desqualifiques en alguns posts els funcionaris per fer-ne i jo, et repeteixo, tenen el mateix dret que qualsevol altre treballador a fer-ne i em sembla que queda prou explicat més a munt.

Sobre si la totalitat dels mestres o no volien fer vaga, aquí a Sils, que jo sàpigui només van haver serveis mínims que es van complir per obligació imposada des del Departament i avisada amb unes hores d’anticipació. La pàgina de la FAPAC, Federació d’AMPA de Catalunya, també va treure el comunitat a últimíssima hora, quan era segura la imposició.

També et recordo que els propis serveis públic tenen un sistema de garanties davant de les conductes inapropiades. Tots i cadascun dels estaments públics han de tenir l’oficina d’atenció a l’usuari, un grup de gent que les atengui i les ha de sol·lucionar externament - atenent la queixa i donant resposta i solucions, si s’escau - i internament - avaluant circuits, criteris, vies, unitats i proposant o exigint les mesures de correcció oportunes a qui correspongui, I si això no funciona, hi ha estaments superiors i si no tenim al Síndic de Greuges, si fins i tot les entitats bancàries ho han copiat ! I si es dóna el cas que no en tinguin se’ls ha d’exigir perquè és un dret nostre i un deure per part d’ells.

“cita 3:
Aquest és, de tots el seu argument més fluixet amb diferència, Miri, governa un tripartit d’esquerres, amb un president que ni ha acabat la carrera amb càrrecs de confiança tan grans que fins i tot gaudien dient que ERC no podia demanar el No al nou estatut perquè 300 famílies depenien del govern de la Generalitat, no ens recordem?
Jo no dubto que la seva ideologia pretengui el bé comú, jo crec que la història demostra que de no. Respecti vostè que discrepi i pensi que el millor per tots i totes s’aconsegueixi allunyant-se d’aquests discursos i apropant-se a una major llibertat individual i amb una administració que garanteixi el drets individuals i col.lectius.”

Demano que la primera part de l’argument sigui més explicita perquè no l’acabo d’entendre, si us plau, deu ser per la meva manca d’estudis…
He parlat en algun moment sobre la meva ideologia? He anomenat a qui voto o si estic afiliada o si sóc simpatitzant d’un sindicat o partit polític concret? Basant-me en la meva llibertat individual i d’opinió no cal que ho expliqui aquí i ara. Tant sols he reflexionat de viva lletra, no faig discursos, només responc a post posats en públic.
No cal que torni a repetir que l’administració té mesures de garantia per respondre als drets dels individus i dels col·lectius.

“cita 4:
Em veig obligada a rectificar, aquest argument és encara més fluixet que l’altre, Com vol fer creure que qui cobra del sector públic ajudar a mantenir-ho mitjançant impostos ? que no veu que això no és cert? Què podrien baixar-se el sou i està exempts d’impostos i el resultat seria el mateix per la societat i pe als funcionaris mateixos? No veu que necessàriament han de proveïr-se del sector privat, impostos sobre sous i salaris privats, de consum i de les empreses ?”

No cal que fotocopiï una nòmina del personal funcionari, interi o contractat per l’administració per demostrar que paguen rigorosament els seus impostos… Cotitzen cada vegada que respiren: Tot en blanc! Despeses de respresentació dels alts càrrecs, el carburant, les dietes que tant fan protestar a tothom… (aquest debat és un altre i ara, potser, tampoc no és el moment). No poden escatimar res ni falsejar factures o comptes o tenir dobles comptabilitats com alguns treballadors autònoms o empresaris d’altres sectors. Estan contralats per unitats d’inspecció internes i per auditories externes. (Puc dir que n’hi ha de tot tipus: auditories externes econòmiques, de qualitat i d’eficiència…).

També recordo aquí que cada vegada que es canvia el govern de l’estat i volen fer “estalvis” els primers que ho paguen són els funcionaris de baixa categoria (altra història són els parlamentaris). Durant les anteriors legislatures del PSOE i PP es van congelar els sous durant 4 anys i just després d’aquest període van haver pujades de l’1,2 %. Cal que faci comptes per explicar la pèrdua de poder adquisitiu en menys de 6 anys de mil·lers de famílies? I tot sota el beneplàcit dels sindicats majoritaris i la conformitat de la seva benestimada CIU, que els va recolzar a tots dos.
Ai, si, i si ho comparem amb els funcionaris, interins i contractats del país vasc que en aquells anys van superar pujades del 6%… CIU, CIU, i els concerts econòmics amb l’estat..

Per cert, els treballadors de l’administració no cotitzen pel dret d’atur, un altre debat diferent també, per tant, en el cas que siguin despatxats en una possible privatització no tenen dret al subsidi…
Cotitzen com tot déu, carac! I les empreses de capital públic també!

“cita 5:”

És evident que no has fet servir gaire el hospitals privats, ni l’escola privada, el transport privat, segur que sí, davant d’ineficiència pública planificadora. I tens tot el dret. Si el funcionariat funciona i els mecanismes públics funcionen com és que és necessari subcontractar privats, són més competitius, potser?”

Oh, no cal que expliqui la meva vida aquí, però et faig saber que al llarg de la meva vida, que comença a ser una mica llargueta he passat per tot:
Ara que sóc adulta, Jo, com a persona individual, utilitzo els serveis públics, per confiança, convenciment i voluntat, però en la meva infantesa i primera adolescència vaig estar molt de temps en hospitals privats i vaig anar a unes de les millors escoles catalanes de l’època on em van conscienciar per fer el que faig ara: reclamar uns bons serveis públics i una bona educació pels nens, joves i adults d’avui.
Ah, per cert, ara és una gran escola pública, a la fi ho van aconseguir! perquè aleshores no podien per ser catalans i per ser innovadors en la seva època…

I sobre el transport… 13 anys emprant trens i transports metropolitans és suficient? No cal donar resposta… Funcionament malament per ineficiència i deixadesa dels governs anteriors i els d’ara en paguen el preu, no fotem! O qui ha estat al davant durant 25 anys i ha donat suport a qui no feia res en qüestió de competències? El debat, a aquestes alçades, està una mica “trillat” ja…

En quant a si els privats milloren o no l’eficàcia, mira aquí segueixo el teu fil d’argumentació, depén de les persones, he vist de tot. Però hi ha dos punts que fan que ara es subcontracti més: La manca de pressupost (estàs disposat/ada a que es gastin més calers per fer segons què?) i les condicions de treball dels treballadors subcontractats: Horaris maratorians - 3 i 4 hores diàries més - i el sou una mica, només una mica, millor que el dels funcionaris a segons quins nivells i molt, però molt pitjor en d’altres. Qui és competitiu i eficaç? L’empresa o qui hi treballa? Au, va, on són ara les llibertats individuals de qui comença a treballar - ho he vist - a les 8 del matí i son les 21 h. i encara té el cul a la cadira pel mateix sou, per tancar un projecte i complir dates i objectius? Aquí la única llibertat que es defensa és la de “bueno, bonito y barato” a costa dels demés, enriquit-se uns quants la butxaca.

A títol d’informació: No està tothom escandalitzat amb l’Ajuntament de Badalona que ha tingut mestres de música treballant sense contracte durant no sé quant de temps? Això és motiu d’escàndol de debó perquè l’administració ha de ser exemple de bon fer i bones actuacions! Com no s’ha denunciat abans aquest fet?
Es prova suficient que tothom clami al cel quan això passa, perquè és així, perquè , és el seu deure, perquè ara se’ls hauria de sancionar durament perquè han de funcionar bé i correctament.

…/…

http://losilenc.blogspot.com/2007/12/ni-dretes-ni-esquerres-ni-punyetes.html

Si CiU recupera la Gene és perquè són la llista més votada i ZP vol ser president i el al PSC prioritzen la Moncloa a La Nació.

No als embolics mentals: no es pot ser internacionalista unionista i voler fer veure que es prioritza la llibertat de les nacions. (Chèquia, eslovàquia, letònia, estònia, kosovo, bosnia…. etc)

Visca Isarel a la UE !!! Visca Kosovo i Catalunya LLiures !!! Visca US !!!!

Tot s’hi val contra el pobre el “Jordi”

Petons!!!!

Kosovo, Palestina, Catalunya lliures!

No es pot opinar lliurement, sense que et duguin fatxós/a.. quan el fatxós és que la població hagi de suportar les polítiques dels il•luminats/des del pensament i progrés únic.

Tanmateix si et refereixes a mi, LNC (i no passareu d’aquí ) mai he estat a cap partit, ni ganes, i respecto a les persones i les seves idees el que m’impedeix tenir-ne fòbia als/les esquerranoses. Però a les seves polítiques … doncs tanta que la població que les ha tocat partir-les. L’únic que encretes - i de bon rotllo, too- és en el Visca la tolerància !!!

Cap resposta argumentada més?

Petons !!!

1. És curiós però diria que LNC té funcionarifòbia i serveipúblicfòbia. Té algunes fòbies i algunes fílies curioses.
Tanta falta que ens fan els serveis públics i, per tant, els treballadors que hi “treballen”! (I guaita que anoto “treballen”)

Miri, benvolgut senyor, no n’hi ha pitjor cec que qui no vol veure: és l’ anarquisme el que no vol estat, no pas els i les lliberals, nosaltres les i les lliberals volem una administració eficaç que empari els drets de les persones, perquè a diferència de l’esquerra (si és que encara existeix) considerem que qualsevol lliure col•laboració establida per ciutadans i ciutadanes lliures és més eficaç que la imposició d’elits dirigents que en nom del bé comú prenen decisions contràries a l’interés general. Que vostè hi treballi o no al sector públic és irrellevant, la seva opinió serà igual de respectable.

2. Potser aquests a qui tu els vols negar, entre cometes, eh, encara que insistentment, el dret de vaga (amb aquesta pàtina lliberal que intentes mantenir, tu que votes a qui vols perquè ets lliure - caram! I jo també voto qui vull, només faltaria, estem en una democràcia! No és cap medalla, és un dret indiscutible en aquest país!). Tota aquesta gent ha d’aguantar els anomenats comandaments intermitjos, a més de la manca de promoció professional i la desvirtuació i l’insult i incomprensió constant de la resta de la població treballadora o no.

Jo, ben al contrari del que vostè afirma entre cometes defenso el dret individual de vaga. Tant a fer-la com a no. Ara bé li he de reconèixer que davant la negació, justament de l’exercici d’aquest dret i la sensació que la vaga era quelcom unànime i ja decidit em vaig posicionar (i acceptarà que això comporta haver de suportar unes quantes desqualificacions semblants a les que vostè denuncia que pateix el funcionariat de la resta de la població – reconegui que, almenys, que són quatre impresentables qui actuen així i la majoria de la població agraïm al nostre metge, professorat, conductor, etc quan som ben tractats i tractades- la seva professionalitat i ens queixem que rebem un mal servei.) Contra aquesta construcció falsa de realitat i em vaig limitar a informar correctament de la manca d’informació que s’estava produint intencionadament per part de qui volia –negant drets individuals- que el que ha resultat mitja vaga fos, per mala informació, un èxit del 100 %. Ells i elles tenen el seu dret a crear aquesta sensació com jo a fer públic que no s’estava donant tota la informació respecte serveis que existirien.
Estigui agraït al lliberalisme, qui ha impulsat al món el dret de vot i la limitació de mandats: un estat de dret, és per definició un estat de lliberal i democràtic. Potser el poti poti ideològic els tenen en que creuen que la democràcia es defensa des d’un sistema polític no lliberal i planificant l’economia pel bé comú.

3. Sovint els comandaments (i els de més amunt) que he anomenat els superen en nombre en algunes unitats de servei (has llegit quelcom de la piràmide invertida en els estaments públics, estimada?). Molts d’aquests comandaments són neolliberals, lliberals i ex-CIU, perquè ara “no toca”, neo-tripartits, tripartits, no sabem què, hi ha de tot, tant fa qui mani, noia, amb molts màsters i titulacions ESADE… I molts d’ells, es dóna el cas, que no es posen a treballar fins als -i molts - anys… Ves quina sort que tenen !! En moltes privatitzacions aquest problema no es resolt, sinó que, com algú a apuntat, augmenta.

Aquest és, de tots el seu argument més fluixet amb diferència, Miri, governa un tripartit d’esquerres, amb un president que ni ha acabat la carrera amb càrrecs de confiança tan grans que fins i tot gaudien dient que ERC no podia demanar el No al nou estatut perquè 300 famílies depenien del govern de la Generalitat, no ens recordem?
Jo no dubto que la seva ideologia pretengui el bé comú, jo crec que la història demostra que de no. Respecti vostè que discrepi i pensi que el millor per tots i totes s’aconsegueixi allunyant-se d’aquests discursos i apropant-se a una major llibertat individual i amb una administració que garanteixi el drets individuals i col.lectius.

4. Potser la gran massa de treball, els qui s’ho miren i penquen, i que també tenen estudis, per cert de tot tipus (perquè els serveis públics, si fas el procés selectiu, hi tens cabuda) : Primaris, ESO, Batxillerat, Universitat i amb Masters també, sí, sí, amb masters, olalà! (de la pública, ah! no han fet el Maters of Universo de la University of Pijesion o sí, o el de la Pompeu que encara que és cara també és pública, o la UPF, o de la de Girona, o de la de Saragossa, perquè fa anys hi havia estudis que només es feien allà…), i que també han hagut de passar unes oposicions barallant-se contra mil•lers de persones per uns centenars de places - per tant han passat un procés de selecció feixuc, llarg i legal - no opinen com tu i n’estan ben farts de veure com davant dels seus ulls es malbaraten els diners públics (que també SÓN SEUS i surten DELS SEUS PROPIS impostos, no ho oblidis) Aquests treballadors, que ho són, els funcionaris treballen en un sector molt específic, però treballen, t’ho faig saber, també tenen dret de vaga i a protestar i a millorar el seu estatus com a treballadors/es.

Em veig obligada a rectificar, aquest argument és encara més fluixet que l’altre, Com vol fer creure que qui cobra del sector públic ajudar a mantenir-ho mitjançant impostos ? que no veu que això no és cert? Què podrien baixar-se el sou i està exempts d’impostos i el resultat seria el mateix per la societat i pe als funcionaris mateixos? No veu que necessàriament han de proveïr-se del sector privat, impostos sobre sous i salaris privats, de consum i de les empreses ?

5. Un altre tema és la regulació del sector: Pregunta com es fan les privatitzacions del servei públic (que es va crear PER A TU i que si algun dia t’han de treure un ronyó en un clínica privada i tenen un ensurt a la Super Clínica superguai acabaràs en un Gran Hospital Públic, perquè allà és on tenen els mitjans o si la teva veïna té problemes amb el part ella s’estarà a l’habitació doble amb telèfon i Via-Satèl•lit però el nadó a la planta de neonats de la Vall d’Hebron per insuficiència respiratòria o per problemes del que sigui…) o com es fan les contractacions de personal. ¿Saps que subcontractant un mateix projecte es pot triplicar o quadruplicar el seu cost només pels sous de qui hi participi? I parlo amb coneixement de causa… Per exemple, si parlem de Conselleries el sou d’un funcionari (mestres inclosos) surt d’una despesa quantificada i aprovada pel parlament a principi d’any, en canvi, els projectes de subcontractació sovint són de partides extres diferents que poden “allargar” el seu cost segons l’objectiu a aconseguir.

És evident que no has fet servir gaire el hospitals privats, ni l’escola privada, el transport privat, segur que sí, davant d’ineficiència pública planificadora. I tens tot el dret. Si el funcionariat funciona i els mecanismes públics funcionen com és que és necessari subcontractar privats, són més competitius, potser?

6. Has preguntat als metges, infermeres, mestres, personal sanitari divers, treballadors socials, tècnics forestals, veterinaris, aparelladors, administratives, porters, personal de manteniment, cuineres, etc. si estan contents amb el canvi? Si els va bé amb el nou conveni o si ara tenen temps per estar amb els seus marits/dones/ fills? Oh, és clar, que es fotin… Ep, per uns que aconsegueixen una bona cosa, el model que volem tots…
No cal que repeteixi el que han dit d’altres persones sobre la diferència entre escola pública i privada. Jo tampoc portaria els nens a la privada, crec que cal bregar per millorar la pública i la sanitat i l’administració… i que res de tot això passa per la privatització. I ara, el col•lectiu d’educadors, protestava per això!

La meitat, que sempre que parleu de col.lectiu distorsineu les xifres. Has parlat amb un empresari què quan la seva empresa no funciona i s’està jugant casa seva i es veu obligat a acomiadar empleats eficaços i lleials mentre el govern abans d’unes eleccions es didica a promete calés per tothom. Has parlat amb els de CRAE (eps! iniciativa privada sense ànim de lucre, davant la ineficiència pública) en tenir un sector públic que pensa que és l’ONU qui regula els usos del sòl? Has parlat amb el meu benestimat Jordi que veu que el sector públic sosté que uns projectes no estan visats i a la vista de l’expedient amb advocada es veu que sí ? Has parlat amb el Rovira que essent alcalde –màxim òrgan públic durant anys i panys- en funcions va a la inauguració d’empreses? Has parlat amb la gent de Vallcanera dels acords de l’administració pública respecte a la urbanització? Has parlat amb el funcionariat de l’Ajuntament de com els tracta l’enganxina emparant-se en el lloc per vida funcionarial? Has parlat amb els d’IdS que faran una junta de compensació a major glòria immobiliària i pensen que l’habitatge públic a ells no els afectarà, ni ganes que en tenen? Has parlat amb l’anterior empresa de neteja de Sils ?

I et poso exemples ben propers!!! Però clar com que són privats que s’espavilin ells !!! Visca la solidaritat esquerranosa !!! Fora els drets lliberals i la seguretat jurídica !!!!

7. D’altra banda et recordo que moltes de les fites que aconsegueixen lluitant en el sector públic després es reflecteixen en el sector privat. Són mil•lers i aconsegueixen coses per als demés, Has de tenir-los en compte. Són, a més, una força de treball FEMENÍ, considerable, i segurament perquè han aconseguit igualtat de sous, estabilitat i avantatges d’horari i socials per davant de la privada.
També em permeto recordar-te que són un exemple d’integració social: Un 25% de les places de l’administració pública estan reservades per a discapacitat físics i psíquics i sí, hi treballen. Exemple de garantia en el treball, però amb mancances i amb necessària fiscalització per part dels seus treballadors i usuaris, és clar, de tot dret.

Estaran reservades, però cobertes ni de lluny, una nova ineficiència. Moltes d’aquestes persones amb discapacitats si han de treballar ho fan al sector privat. I que no t’expliquin la història del revés les fites aconseguides venen d’iniciatives privades contra les institucions i poder públics. O és que el mur de Berlin el va aixecar el sector privat ? no va ser pas la ciutadania contra el funcionaris públics que els apuntava qui el va enderrocar? Quina mena de funcionariat va lluitar pel dret de vot de les dones? O quin funcionariat va aconseguir que es respectessin els drets de les minories ètniques o nacionals?

8. Ah, sí, saps que es desprèn del teu discurs: Com que JO (tu, ell/ella) sóc, els demés han de ser !! Per tant també es pot entendre a la inversa. Enlloc de voler la millora per tothom. No vull evitar ghetos a la pública, vull més privades, més concertades i els que vinguin de fora que es quedin on són! Mira, personalment, a mi, no em val el panflet de pseudo estudiant de ciencies polítiques despistada: et preocupa la història segons provingui d’un país o d’un altre: Què bonic, la fam al món, els drets polítics i baralles
Sóc quasieconomista, espero doctorar-me algun dia a una universitat americana. (Perdó, eh? ) no de ciències polítiques. Lamento explicar-me tan malament: el meu discurs és que vostè pugui defensar el que cregui i jo el que jo el que millor cregui, també. Molesta?

9. No em serveix un model individualista per aconseguir el bé comú, és incongruent.

I com explica el món actual, l’augment de l’esperança de vida, els nivells sanitaris i d’alfabetització, l’especialització científica i els beneficis de la lliure col•laboració individual i no imposada ni planificada ?

10. I em pregunto jo, que, segons tu, dec tenir un pensament esquerrós, tindríem l’índex general d’alfabetització que tenim sense escola pública? (Ai, que després venen els informes competitius de comparació com els PISA!, però algú es pregunta quins països són més igualitaris envers la seva població infantil i juvenil? ) I l’atenció sanitària de qualitat que disposem? Amb mancances, evidentment, però té qualitat… Si no fos així més d’un moriria al carrer.. o no? Podria un avi o àvia ser operat de pròtesi de cadera, malgrat li ho facin amb retard, amb la pensió que cobra de jubilació o de viudetat? mmm, posem en un país de model lliberal, EUA, per exemple?, no sé, no sé… Ai, sense la famosa assegurança mèdica l’hauria d’atendre beneficència…

Típic, argument esquerranós certament, l’assegurança mèdica és un sistema més que afavoreix la competència entre oferents de serveis mèdics el que els obliga a ser millors, així quan aquí un/a té calés corrents va cap als US perquè són el més avanaçats (excepte Fidel Castro, que com sap que no li enviaran els reclama de Madrid  )

10. També fer-te referència que no només es passa gana a d’altres països ex- o pro- comunistes o islàmics o “altres” senzillament. Tot i que hi ha serveis per atendre a tothom: AQUÍ també passa, al costat de casa teva. Has sentit parlar del 4t món, tu tant conscienciada? Tens algun/a coneguda treballador/a social o assistenta social o, només que sigui de qualsevol associació d’ajuda com Càrites o Creu Roja? Saps que aquí maltractem, violem, torturem i matem a les persones també? I de totes les edats?
Certament em sembla que algú ja t’ho ha dit en algun post anterior: Molt mirar-se el mel•lic, molt embolic ideològic… Menys teories intel•lectualoides (n’hi ha que són esquerrosos, hi ha d’altres que són intel•lectualoides.. “amb tendència a, sense ser-ho, eh…”) i anem a coses pràctiques, “please”!

Al marge de les qualificacions/desqualificacions, no entraré , l’existència d’aquest quart món s’explica per dos motius: per la seva lliure voluntat de viure al marge de les conveccions socials, i tenen tot el dret i , en segon lloc, per qui no ho escull, per la ineficiència dels serveis públics, a institucions privades especialitzades aquesta part de la població estaria millor atesa o podria obtenir lliurament feines parcials per sota del salari mínim imposat que genera atur i pobresa (això no ho discutia ni el Keynes) i no cansar-se de buscar solucions que no arriben als “serveis socials” que es limiten a donar molt pocs recursos. Sort de les donacions privades !
Respecte el “aquí maltractem, etc” (quina mania en voler col•lectivitzar !!! ) aquí uns maltracten, torturen i assassinen, fonamentalment per poc respecte al drets individuals i nacionals de les víctimes. I ho sé perfectament com ja he posat de manifest citant els GAL, aquestes que lletres que tan poc agrada recordar a l’esquerra, format per funcionaris, per cert. Què curiós que la individualista hagi de ser qui recordi aquestes coses davant els excessos dels que només es senten els únics motor del progrés.

11. Jo no et faré referència a cap article, no et recomanaré cap llibre, només una mica de realitat.
Ui, que me n’oblido, petons!

La meva interpretació de la realitat és aquesta, que no sigui la seva no vol dir que sigui irreal. Una mica de respecte a les que pensem diferent seria un primer avanç per no voler imposar-nos un mecanisme per aconseguir el bé comú en el que no hi crec. Si no penso com vostè no vull el bé comú? Si no dono suport a una vaga no vull el bé comú? Tots els partits que no són d’esquerres no volen el bé comú? Les fundacions privades no volen el bé comú? Les associacions de voluntariat no volen el bé comú? Les escoles privades no volen el bé comú?
El 49 % per cent de professorat que no ha fet vaga no vol el bé comú?
Tolerància i respecte a les decisions individuals si, us plau, entre els molts respectuosos petons –jo tampoc me n’oblido pas - que li envio.

No puc evitar, però, un petit avançanvent, anant a coses pràctiques, entre eficiència pública i privada:

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/22066/linstitut/dexeus/fara/la/reconstruccio/clitoris/victimes/lablacio.html

Petons!!!

Tanta falta que ens fan els serveis públics i, per tant, els treballadors que hi “treballen”!
(I guaita que anoto “treballen”)

Potser aquests a qui tu els vols negar, entre cometes, eh, encara que insistentment, el dret de vaga (amb aquesta pàtina lliberal que intentes mantenir, tu que votes a qui vols perquè ets lliure - caram! I jo també voto qui vull, només faltaria, estem en una democràcia! No és cap medalla, és un dret indiscutible en aquest país!). Tota aquesta gent ha d’aguantar els anomenats comandaments intermitjos, a més de la manca de promoció professional i la desvirtuació i l’insult i incomprensió constant de la resta de la població treballadora o no.

Sovint els comanaments (i els de més amunt) que he anomenat els superen en nombre en algunes unitats de servei (has llegit quelcom de la piràmide invertida en els estaments públics, estimada?). Molts d’aquests comanaments són neolliberals, lliberals i ex-CIU, perquè ara “no toca”, neo-tripartits, tripartits, no sabem què, hi ha de tot, tant fa qui mani, noia, amb molts masters i titulacions ESADE… I molts d’ells, es dóna el cas, que no es posen a treballar fins als -i molts - anys… Ves quina sort que tenen !! En moltes privatitzacions aquest problema no es resolt, sinó que, com algú a apuntat, augmenta.

Potser la gran massa de treball, els qui s’ho miren i penquen, i que també tenen estudis, per cert de tot tipus (perquè els serveis públics, si fas el procés selectiu, hi tens cabuda) : Primaris, ESO, Batxillerat, Universitat i amb Masters també, sí, sí, amb masters, olalà! (de la pública, ah! no han fet el Maters of Universo de la University of Pijesion o sí, o el de la Pompeu que encara que és cara també és pública, o la UPF, o de la de Girona, o de la de Saragossa, perquè fa anys hi havia estudis que només es feien allà…),
i que també han hagut de passar unes oposicions barallant-se contra mil·lers de persones per uns centenars de places - per tant han passat un proces de selecció feixuc, llarg i legal - no opinen com tu i n’estan ben farts de veure com davant dels seus ulls es malbaraten els diners públics (que també SÓN SEUS i surten DELS SEUS PROPIS impostos, no ho oblidis) Aquests treballadors, que ho són, els funcionaris treballen en un sector molt específic, però treballen, t’ho faig saber, també tenen dret de vaga i a protestar i a millorar el seu estatus com a treballadors/es.

Un altre tema és la regulació del sector: Pregunta com es fan les privatitzacions del servei públic (que es va crear PER A TU i que si algun dia t’han de treure un ronyó en un clínica privada i tenen un ensurt a la Super Clínica superguai acabaràs en un Gran Hospital Públic, perquè allà és on tenen els mitjans o si la teva veïna té problemes amb el part ella s’estarà a l’habitació doble amb telèfon i Via-Satèl·lit però el nadó a la planta de neonats de la Vall d’Hebron per insuficiència respiratòria o per problemes del que sigui…) o com es fan les contractacions de personal. ¿Saps que subcontractant un mateix projecte es pot triplicar o quadruplicar el seu cost només pels sous de qui hi participi? I parlo amb coneixement de causa… Per exemple, si parlem de Conselleries el sou d’un funcionari (mestres inclosos) surt d’una despesa quantificada i aprovada pel parlament a principi d’any, en canvi, els projectes de subcontractació sovint són de partides extres diferents que poden “allargar” el seu cost segons l’objectiu a aconseguir.

Has preguntat als metges, infermeres, mestres, personal sanitari divers, treballadors socials, tècnics forestals, veterinaris, aparelladors, administratives, porters, personal de manteniment, cuineres, etc. si estan contents amb el canvi? Si els va bé amb el nou conveni o si ara tenen temps per estar amb els seus marits/dones/ fills? Oh, és clar, que es fotin… Ep, per uns que aconsegueixen una bona cosa, el model que volem tots…

No cal que repeteixi el que han dit d’altres persones sobre la diferència entre escola pública i privada. Jo tampoc portaria els nens a la privada, crec que cal bregar per millorar la pública i la sanitat i l’administració… i que res de tot això passa per la privatització. I ara, el col·lectiu d’educadors, protestava per això!

D’altra banda et recordo que moltes de les fites que aconsegueixen lluitant en el sector públic després es reflecteixen en el sector privat. Són mil·lers i aconsegueixen coses per als demés, Has de tenir-los en compte. Són, a més, una força de treball FEMENÍ, considerable, i segurament perquè han aconseguit igualtat de sous, estabilitat i avantatges d’horari i socials per davant de la privada.

També em permeto recordar-te que són un exemple d’integració social: Un 25% de les places de l’administració pública estan reservades per a discapacitat físics i psíquics i sí, hi treballen. Exemple de garantia en el treball, però amb mancances i amb necessària fiscalització per part dels seus treballadors i usuaris, és clar, de tot dret.

Ah, sí, saps que es desprén del teu discurs: Com que JO (tu, ell/ella) sóc, els demés han de ser !! Per tant també es pot entendre a la inversa. Enlloc de voler la millora per tothom. No vull evitar ghetos a la pública, vull més privades, més concertades i els que vinguin de fora que es quedin on són! Mira, personalment, a mi, no em val el panflet de pseudo estudiant de ciencies polítiques despistada: et preocupa la història segons provingui d’un país o d’un altre: Què bonic, la fam al món, els drets polítics i baralles sobre models d’estat i que et despreocupi quelcom tant necessari i bàsic com el sector públic i la bona gestió a casa teva i a la resta. No em serveix un model individualista per aconseguir el bé comú, és incongruent.

I em pregunto jo, que, segons tu, dec tenir un pensament esquerrós, tindríem l’índex general d’alfabetització que tenim sense escola pública? (Ai, que després venen els informes competitius de comparació com els PISA!, però algú es pregunta quins països són més igualitaris envers la seva població infantil i juvenil? ) I l’atenció sanitaria de qualitat que disposem? Amb mancances, evidentment, però té qualitat… Si no fos així més d’un moriria al carrer.. o no? Podria un avi o àvia ser operat de protesi de cadera, malgrat li ho facin amb retard, amb la pensió que cobra de jubilació o de viudetat? mmm, posem en un país de model lliberal, EUA, per exemple?, no sé, no sé… Ai, sense la famosa assegurança mèdica l’hauria d’atendre beneficiència…

També fer-te referència que no només es passa gana a d’altres països ex- o pro- comunistes o islàmics o “altres” senzillament. Tot i que hi ha serveis per atendre a tothom: AQUÍ també passa, al costat de casa teva. Has sentit parlar del 4t món, tu tant conscienciada? Tens algun/a coneguda treballador/a social o asistenta social o, només que sigui de qualsevol associació d’ajuda com Càrites o Creu Roja? Saps que aquí maltractem, violem, torturem i matem a les persones també? I de totes les edats?

Certament em sembla que algú ja t’ho ha dit en algun post anterior: Molt mirar-se el mel·lic, molt embolic ideològic… Menys teories intel·lectualoides (n’hi ha que són esquerrosos, hi ha d’altres que són intel·lectualoides.. “amb tendència a, sense ser-ho, eh…”) i anem a coses pràctiques, “please”!

Jo no et faré referència a cap article, no et recomanaré cap llibre, només una mica de realitat.

Ui, que me n’oblido, petons!

En Quimet

Això de ser lliberal, et permet el vot més útil pel poble, sense criminalitzar cap decisió i respectar, alhora, qui sempre vulgui votar el mateix partit.

Afortunadament, i vist que és un fet constatable, que mentre el lliberalisme avança i el lliure mercat, les llibertats individuals i la democràcia avnacen al món i que els de l’esquerra no es compleixen. Em quedo ben tranquil.la front les crítiques del pensament únic

Anem a Sils. L’equip de govern es va comprometre electoralment a recepcionar les urbanitzacions i la majoria del Ple està a favor. Si un sòl és residencial i una fundació dóna serevis que les incompetents administracions públiques no donen, està clar que els que diuen ser els únics progres no vulguin que qui ho necessita, rebi aquest servei i evitar lloc de treballs i consum del CRAE. Després surt l’aclade a premsa dient que el POUM no ho permet, però resulta que no apliquen el POUM. És el que tenen aquestes ideologies antilliberals tan solidàries Clar que ja sabem que per un progre la seguretat jurídica són demagògies barates.

Ves amb compte no acabis tu votant al PP (ei q tens tot el dret!), pq en progrés social potser els guanyes i tot o bé, també pots votar PSOE en el fons són igual d’espanyols i el que porta els comptes és en Solbes, com abans en Boyer. o el Solchaga de la reconversió industrial

Tornat a Sils, tot i la forta discrepància ideològica, almenys els d’ICV del poble són més coherents i no s’enganyen. S’ho creuen i actuen en conseqüència i admenten millor les crítiques i no les desqualifiquen amb hipòtesis de futur ni parlant de demagògies barates. Serà l’experiència però tenen un tarannà més democràtic (i en conseqüència lliberal, els agradi o no) en l’acceptació de la crítica.

Petons!

Anem a Sils. L’equip de govern fa molt bé en pensar-s’ho dues vegades pel que fa a dos temes com són la recepció de les urbanitzacions o la creació a Sils d’un centre de menors, més enllà de demagogies barates.

Petons!

Israel és una democràcia, el dia que a palestina un transexual pugui caminar pel carrer (sense por que un terrorista islàmic el mati, dona’m lliçons de democràcia.) I negacionista és justament el contrari que faig jo: recordar el genocidi que abans patien d’Europa (rescatada del feixisme pels US, per cert) i que ara pateixin dels radicals islamistes. Menys trampes

Veig que ja només de palestina discutim si tots són terroristes, acceptem la misogínia i homofòbia, hem avançat.. no tots són terroristes, certament però el percentatge de terroristes és el més elevat del món.

El primers lliberals… els primers lliberals… parlem dels primers comunistes? cap a on evoluciona el lliberalisme cap a a les llibertats individuals i col.lectives (estats federals i confedereals, seguretat jurídica, benestar social, drets civils, etc, etc) Parlem dels primers comunistes? comencen per genocida Stalin ? Lenin? i cap a on evolucionen.. corea del nord, cuba.. menys lliberats i menys dictadura i si s’obren al capitalisme res més que una dictadura, com Xina.

Tan maco que és el comunisme i és extrany que la gent no corri a viure allà o quan van derribar el mur no anessin tots cap a l’est…. corrien en sentit contrari i l’única por es que comencecin a disparar justament els comunsites de l’ex RDA. que de D no tenia res!

I no t’equivoquis el primers lliberals són els que van començar aquesta necessitat de votar que gràcies a l’exercici de la llibertat s’amplia irremediablement al món. Al comunisme directament, no es vota.

I, Justament, la defensa del drets individual em fa progresista -de debò- i no de discurs. i des del meu individualisme reclamo el millor per la meva nació, i respecte real per les dones i el meu clam és: Visca Catalunya Lliure !!!!

Apa, ara els progres que només es considren progres a si mateixos, a organitzar una vaga al sector públic que calgui contra el tripartit d’esquerres

Petons!

Qui vol fa vaga i qui no no.

Així que menys debat, són decisions personals i prou.