Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils (a la imatge, amb el president de la Diputació, Enric Vilert. El Punt, 4 agost 2008
Quatre grups gironins participaran en l´aplec de cultura catalana d´Estònia
La trobada, organitzada per Adifolk, es farà els propers 2 i 3 d’agost a la ciutat de Tallinn
GIRONA | ALBERT CORNELLÀ
Quatre grups de les comarques gironines participaran el 2 i 3 d’agost al 21è Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics, que enguany se celebrarà a la capital d’Estònia, Tallinn. Dinou agrupacions de geganters, bastoners, castellers, cavallets, diables, falcons, havaneres, teatre de carrer i sardanes es desplaçaran fins la capital bàltica per difondre la riquesa de la cultura popular catalana.
La província de Girona estarà representada a l’aplec per els Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils, l’Esbart Dansaire Marboleny de Les Preses, el quartet d’havaneres Voramar de Girona i la colla sardanista de l’Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres. Tots ells formen part de la gran expedició catalana que serà a Tallinn per mostrar la riquesa del folklore català.
L’Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics, que va néixer l’any 1988, té com a objectiu donar a conèixer arreu d’Europa la realitat i varietat que engloba la cultura popular catalana. Des de llavors una notable expedició representativa del folklòre popular i tradicional, encapçalada per la dansa més emblemàtica de Catalunya, la sardana, exerceix d’ambaixadora de la tradició catalana.
Intercanvi cultural
Fins ara, països com Holanda, França, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, Dinamarca, Àustria o Suècia han acollit ja la mostra folklòrica al llarg de la vintena d’edicions que s’han portat a terme fins ara. La trobada també esdevé un punt d’intercanvi amb la cultura del país on es realitza cada any. Enguany, el programa de l’aplec inclou l’actuació de la coral estoniana Chamber Choir Solare, alhora que l’Ajuntament de Tallinn oferirà una recepció oficial a l’expedició catalana.
A més dels quatre representants gironins, estaran presents a la capital d’Estònia els Bastoners de La Malla, Mulassa de Montblanc, els capgrossos de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la Colla Jove dels Xiquets de Valls, els Cavallets Sant Jordi de l’Agrupació Cultural del Bages, les cobles Bellpuig i Reus Jove, els Dracs i Diables de Montornès del Vallès, els Falcons de Piera, els geganters i grallers de les colles de Sant Joan Despí, Bellvís i Cappont de Lleida, la formació de música tradicional El Santi no ve, la Colla Atzur del Grup Sardanista Montserrat de Lleida i la companyia de teatre de carrer Gog i Magog i Ziga Zaga de Sant Joan de Vilatorrada.
Font: DdG, 9 juliol 2008
Llegiu també: Esbart dansaire El Cabirol
Els carrers de Tallinn s’omplen de la cultura popular catalana
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha inaugurat avui l’Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics, que es fa aquest cap de setmana a Tallinn. Aquesta gran festa de la cultura tradicional catalana, que arriba a la 21a edició, compta enguany amb la participació de 19 grups i més de 500 persones, que ompliran els carrers de la ciutat estoniana amb actuacions de caire molt divers.
D’aquesta manera, es pretén donar a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular catalana en una de les ciutats més turístiques del nord d’Europa al ser un dels punts de parada de molts dels creuers pel mas Bàltic.
Durant la inauguració, el conseller Tresserras ha destacat que “esdeveniments com aquests contribueixen notablement a projectar internacionalment la cultura catalana com una cultura singular, atractiva i amb vocació global”.
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunciació ha explicat que “Catalunya constitueix avui una excepció europea remarcable” i que “igual que Estònia fa uns anys, es troba immersa en un procés de construcció nacional basat en la voluntat col·lectiva de ser un subjecte amb capacitat de decidir per si mateix”. “Catalunya aspira a tenir la màxima capacitat per autogovernar-se com a subjecte polític i treballa per disposar de noves llibertats que li permetin participar amb veu pròpia en una Europa concebuda federalment. Vostès, que fa relativament poc que han entrat a formar part de la Unió Europea estic segur que ho comprendran molt bé”, ha dit.
Tresserras ha explicat també que “en aquest procés, la cultura catalana és un factor clau per a la cohesió social del nostre país” i ha destacat “el dinamisme de les entitats de cultura popular i tradicional per mantenir vives les nostres tradicions i posar-les permanentment al dia, connectant-les amb les noves generacions, fent que una cultura local preservi la seva memòria tot adaptant-se al món global”. A Catalunya existeixen més de 7.000 entitats de cultura popular i tradicional.
Els actes de l’Aplec han començat avui amb una cercavila popular pels carrers de la ciutat fins arribar a la plaça de l’Ajuntament, on hi ha hagut la recepció oficial. A més del conseller Tresserras, hi eren presents la regidora de cultura de Tallin, Kaia Jàppinen’s; el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, i el president d’Adifolk, Francesc Melià.
Durant tot el matí, han desfilat pel centre neuràlgic de la capital d’Estònia capgrossos, cavallets, falcons, gegants, esbarts i grups de teatre de carrer. També s’hi han ballat sardanes i hi ha hagut una actuació castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls. Aquesta tarda, és previst un concert de cobles i cant coral, i una cantada d’havaneres amb el corresponent rom cremat. A la nit, Tallin ballarà al so de les danses catalanes i dels grups folk. La jornada es tancarà amb una nit de foc a càrrec del Drac i Diables de Montornès de Vallès.
L’Aplec, promogut per Adifolk amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, va néixer l’any 1988 amb l’objectiu de donar a conèixer arreu d’Europa la realitat i varietat de la cultura popular catalana. Les ciutats que ja l’han acollit són Amsterdam, París, Zuric, Tolosa de Llenguadoc, Brussel·les, Florència, Marsella, Hannover, Luxemburg, Ceret, Innsbruck, Lausana, l’Alguer, Copenhaguen, Lisboa, Manchester, Graz, Malmö i Frankfurt.
Relació de grups catalans participants
Bastons
-Bastoners de Malla (Malla, Osona)
-Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils (Sils, La Selva)
…
Font: Gencat, 2 agost 2008
http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=073910c2ae28b110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD
Tradicions
Ni edats ni fronteres
PERFIL · Persones de diferents edats i orígens practiquen el ball de bastons FESTA · Barcelona acull aquest dissabte la XXXIV Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya RÈCORD · Hi participaran fins a 72 colles, amb 1.800 bastoners i 300 grallers, en la convocatòria més gran aconseguida mai
Manel Bosch Pagans
http://multimedia.avui.cat//rsc/09/0521/3589706.jpg
El ball de bastons pot semblar per a molts una cosa residual. Tanmateix, la realitat desmenteix aquesta visió tòpica d’aquesta tradició. Els números ho demostren: al Principat hi ha unes 6.000 persones que dansen el ball de bastons en 117 colles d’arreu del territori i que tenen edats i procedències ben diverses.
Aquest és el cas de la Nataly, una jove que va arribar fa deu anys a Catalunya procedent del Perú i que ja en fa cinc que és bastonera. La Nataly va iniciar-se en el ball de bastons perquè amics seus el practicaven i, avui, ja domina plenament la tècnica bastonera. Per ella el ball de bastons és una diversió que li ha permès fer nous amics. Si se li pregunta com pot ajudar a integrar els nouvinguts respon amb seguretat: “En el meu cas no va ser necessari, perquè ja duia temps aquí, però és una bona eina”.
A la Colla Bastonera del Raval la Nataly no és l’única membre procedent de l’estranger. La Magui va néixer fa 21 anys a l’Uruguai i en fa vuit que viu a Barcelona. Fins fa poc no coneixia gaire el món bastoner i tot just fa uns tres mesos que és part de la colla. Tot i així assaja amb regularitat amb la resta de companys per arribar a punt per a la imminent Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya.
Aquest esdeveniment és considerat “la festa major bastonera”. Des del 1976 se celebra cada any en una localitat diferent. Aquest dissabte visita Barcelona per segon cop per seguir promocionant-hi el ball. La primera trobada a la capital va ser el 3 de juny del 1990. Aleshores 42 colles van recórrer la ciutat en una cercavila. Aquest dissabte en seran dues, que començaran a les sis de la tarda -amb inici i final conjunt des de la rambla del Raval fins al monument de Colom- i amb 72 colles prenent-hi part.
Aquestes dades mostren la vitalitat del ball de bastons i l’embranzida que està prenent, ja que, en les trenta-quatre edicions prèvies, només s’havia arribat a convocar un màxim de seixanta grups bastoners. Segons la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, entitat que organitza l’acte, a la Trobada hi participaran 1.800 bastoners i uns 300 grallers.
Entre aquests bastoners no hi faltaran en Salvador Pou, l’Albert Brun ni l’Enric Peralta. Tots tres formen part de l’Esbart El Cabirol, entitat que promou la dansa tradicional catalana a Sils (Selva). L’Albert és el més jove entre els bastoners d’El Cabirol. Tot i tenir només 23 anys és el monitor del grup i ensenya als seus companys els moviments de cada coreografia. A l’esbart la majoria de bastoners hi tenen familiars participant del ball de bastons o altres danses. La dona d’en Salvador Pou és bastonera, el germà de l’Albert Brun, graller, i les filles de l’Enric Peralta van ser el motiu perquè ell també acabés formant part del grup. Peralta té, a més, una característica diferent dels seus companys, ja que és diabètic des de jove. “Ser bastoner ha estat un estímul per demostrar-me que puc fer coses com tothom i que la malaltia no ha de ser cap excusa”, conclou.
http://paper.avui.cat/article/societat/164618/ni/edats/ni/fronteres.html