Fauna i flora exòtiques

24 11 2008

a l’Estany de Sils

63

Paranys a la sèquia de Sils, novembre 2008

62becdecorall

61

Bec de corall i trist fotografiats al voltant de la llacuna permanent per en Carles Gonzalez Peix el 7 de novembre.

Fauna i flora exòtiques. Cal una gestió ??

En la mateixa data en que vaig incloure l’enquesta sobre què calia fer amb les espècies de fauna exòtica vaig publicar un post amb fotografies de becs de corral (Estrilda astrid) i d’un trist (Cisticola juncidis).

Ambdues espècies van estar fotografiades a l’Estany de Sils, en la mateixa data i en el mateix hàbitat. La primera és una espècie exòtica, originària de l’Àfrica tropical; el trist és un dels ocells més característics dels espais agrícoles i de plana de la comarca.

L’aparença diminuta i simpàtica del bec de corall, amb el seu antifaç escarlata i els seus moviments inquiets, amaga la problemàtica que comporta la proliferació d’aquesta espècie en els ecosistemes on ha estat introduïda. En espais on el bec de corall és abundant, s’ha convertit en un autèntic problema. La seva elevada taxa de reproducció i el seu comportament territorial ha comportat que exclogui dels espais que ocupa a les espècies autòctones, entre les que s’hi troba el trist, però també el rossinyol bord (Cettia cetti) i altres ocells d’herbassars.

A la pregunta de si cal retirar o no del medi a les espècies exòtiques la majoria de respostes es decanten per a que sigui així, per suposar una amenaça per a la resta d’espècies. Evidentment això és així. La introducció d’espècies alòctones es considera la tercera causa en importància de pèrdua de biodiversitat mundial. És a dir, les espècies introduïdes causen la desaparició d’espècies autòctones.

En un tant per cent molt alt (que supera el 90%), la introducció d’espècies exòtiques en un ecosistema és un fracàs absolut. L’ecosistema compta amb els suficients recursos (biològics, climàtics o físics) per a eliminar aquestes introduccions, i l’espècie vinguda de fora no prospera i desapareix sense deixar rastre. Però hi ha un petit percentatge que sí que aconsegueix subsistir i encabir-se en un lloc que no està preparat per a rebre’l, afectant a la resta de l’ecosistema. Una espècie exòtica és una peça fora de lloc que fa desequilibrar la resta de la maquinària. Per tant, no tots els ecosistemes estan preparats per refusar les introduccions i no poden eliminar-les. Aquest fet ens serveix per diagnosticar l’estat d’un ecosistema, ja que les espècies vingudes de fora acostumen a tenir èxit en ecosistemes degradats, empobrits, on les espècies i els hàbitats propis de la zona han estat eliminats o molt castigats per l’acció humana.

Mai una espècie exòtica ha enriquit l’ecosistema. Al contrari, el degrada. La presència i l’activitat de l’espècie exòtica pot afectar de moltes maneres a la resta de components de l’ecosistema. Pot exercir una pressió mitjançant la predació, la competència o pot ser un vector de trasmissió de malalties, amb conseqüències nefastes.

Com actuar?

Calen protocols específics en la gestió de les espècies exòtiques. Gestors i estudiosos han de marcar les pautes a seguir en la gestió d’aquestes espècies o com a mínim hi ha d’haver unes normes clares de què fer en cas de tenir l’opció de retirar-les del medi.

Si cauen tortugues de Florida en els paranys destinats al seguiment (marcatge i posterior alliberament) de les tortugues autòctones, les tortugues americanes es retiren. S’han fet campanyes de captura i retirada de visó americà. Per què no es poden retirar, per exemple, els becs de corall que cauen en les xarxes destinades a l’anellament científic? Perquè són bonics?

Administracions, entitats i estudiosos han de posar fil a l’agulla en aquest tema. A l’Estany de Sils són cinc les espècies de fauna exòtica més problemàtiques: la gambússia (Gambussia holbrokii), el cranc roig americà (Procamburus clarckii), el visó americà (Mustela vison), la tortuga de Florida (Trachemys scripta) i el bec de corall (Estrilda astrid).

A aquest llistat també hi podriem afegir la majoria de peixos presents a la zona (carpes, carpins, etc.), a més de les dues rates (la de claveguera i la negra), gats i gossos assilvestrats i un nombre important de plantes. Però amb totes aquestes dues espècies, al igual que amb la gambússis i amb el cranc, la gestió pot resultar una empresa inútil per molt esforços que s’hi dediqui. Només una gestió acurada de l’espai i la recuperació d’hàbitats i d’espècies autòctones poden ajudar a mitigar-ne els efectes negatius.

Hi ha prioritats? Potser sí. El visó americà en seria un, però requereix de campanyes llargues i continues, que poden resultar cares i que necessiten de la implicació de varies administracions. Les tortugues de Florida poden ser un objectiu factible i on els resultats poden ser satisfactoris en un espai de temps i esforços raonables. Els becs de corall s’han de retirar del medi immediatament, ara que encara són pocs i estem a temps.

La divulgació i la pedagogia són una eina bàsica. La societat ha d’estar informada i ha de saber que l’alliberament d’espècies exòtiques al medi comporta un greu problema per a les altres espècies i per al bon funcionament de l’ecosistema.

Pel que fa a la flora exòtica, és qüestió que opinin els botànics, que tenen més coneixements i arguments que jo.

Font: L’estany de Sils

Darrers articles publicats al bloc de l’Alfons Delgado-Garcia:

About these ads

Accions

Information

9 responses

24 11 2008
Caminant

Són paranys per a tortugues?, doncs l’altre dia l’únic animal que vam veure va ser un agressiu cranc roig americà, a una d’aquestes trampes.

24 11 2008
buf

I un peix mort. Dolentots!

24 11 2008
LNC

Trobo que el tema que proposa l’alfons és molt complexe, sóc més partidària que la natura actuiï i si aquestes noves espècies poden sobreviure és que també tenen cabuda i si desplacen altres, és llei de vida. És Darwinisme. No trobes alfons? I enhorabona pel millor web de l’estany de Sils, què és el teu.

25 11 2008
Alfons Delgado-Garcia

Aquests paranys són per capturar tortugues (en viu, naturalment). Inevitablement, sovint hi cauen altres espècies, des de crancs americans (molt sovint) fins a visons americans. Per atreure a les tortugues s’acostuma a fer servir un esquer, i és lògic que atreguin a altres espècies no buscades. Les sardines van molt bé, fan molta olor. Potser era aquest el peix mort que heu vist, o potser qui va posar el parany va trobar el peix mort i el va fer servir com a esquer. És molt rar que caiguin peixos en aquestes trampes i morin (tot i que tradicionalment s’havien utilitzat per captures anguiles, també en viu).

Aquestes espècies introduïdes sobreviuen perquè es troben un medi degradat i sense competidors ni enemics. Un medi alterat per l’acció humana. Per tant és complicat parlar de selecció natural. És més aviat, selecció humana no intencionada.

A casa nostra no hi ha natura íntegra. Tot, d’alguna o altra manera, està alterat, per tant, soc partidari de intentar restituir o paliar el que hem fet malbé abans. Les espècies exòtiques empobreixen els ecosistemes encara més, i aquesta és la tendència mundial: pèrdua de diversitat i augment d’algunes espècies més oportunistes que viuen gràcies a l’activitat humana (rates, gavians, guineus, estornells, …). Si no s’inverteix la tendència actual, d’aquí a algunes dècades o pocs segles, el món serà un indret brut, avorrit i on només hi trobarem unes poques espècies animals que s’han vist afavorides pel fet de viure a prop de l’ésser humà.

Mirem-ho des d’una altra perspectiva. Si no hi ha gaire ningú que es plantegi no defensar i no protegir la nostra cultura, la nostra gastronomia, els nostres monuments històrics, la nostra idiosincràcia,… perquè no hauriem de defensar i mirar de protegir els nostres ecosistemes, les nostres plantes, els nostres animals???
Deixem que la tortuga de Florida ocupi el lloc de la tortuga d’estany ? Deixariem que l’ànec amb salsafins i la garnatxa siguin substituïts per una big-burguer i un refresc de cola ? o que la ciutat greco-romana d’Empúries sigui sepultada per un parc Disney ?

Al meu parer, la Natura és un patrimoni a consevar, tant com ho puguin ser les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra arqueologia i els nostres monuments històrics (que tampoc és que gaudeixin de gaire protecció). Fisn que això no ho entenguin els nostres governants, hi haurà poc a fer. Abans de tot, però, ha de ser la societat la que prengui consciència.

Salutacions a tothom.

Alfons

25 11 2008
LNC

Amb la teva argumentació m’has deixat ben convençuda que la raó està de la teva part Alfons. Salutacions ;-)

25 11 2008
GRÀCIES

Hola Alfons,

Gràcies per tot això que dius. Tots plegats encara podem fer alguna cosa pel planeta i els humans.

Gràcies,

25 11 2008
buf

a mi també em convenç gairebé del tot!

26 11 2008
Anonimus dixit

Més enllà del que poguem opinar tots, que és respectable, les mesures a emprendre en aquests casos corresponen als entesos, és a dir, a gent com l’Alfons.

26 11 2008
LNC

També estic d’acord, maluradamet el web “oficial” ni tant sols fa menció del millor bloc de l’estany, el que genera debat, fa seguiment i dóna inormació fiable i de qualitat (com va passar quan el punt va publicar l’enrenou dels cavalls) que els buròcrates oficials no aclarien… per no parlar de la base de dades que permet sèries històriques molt valuoses estadístocament.

A que esperen els responsables de l’estany a enllaçar i recomenar el millor web de lestany que a més no suposa cap cost públic ??? no n’hi ha prou amb el butlleí en pdf que està mig amagat !

I a les empreses que financien el web oficial, els vostres calés serien més apreciats allunyant-se de les instuticions públiques com el web oficial i acostant-se als privats.. quina mena de mentalitat empresarial és aquesta de beneficiar él que es públi i no l’esforç i treball privat? si voleu que els potencials clients es sentin més repectats el que poseu al web oficial, poseu-lo a treballar en les inciatives de l’alfons i les persones dels seus enllaços en lína que serà més profitós per la societat. Només des de l’oportunisme d’estar a sol que més escalfa es pot entendre que tracteu millor una administració que els privats… empresaris així fan molta carrera a Russia però a Catalunya són d’un altre model: la cultura de l’esforç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: