Secessió!
Pendent de confirmació oficial, una secció esportiva abandona l’Athlètic Silenc i crea un nou Club Esportiu Sils, per desavinences greus amb la Junta Directiva …
17 novembre 2009: Fonts generalment dignes de crèdit ens fan saber “que des d’ahir dilluns 16 de novembre a Sils existeix un nou Club: Club Esportiu Sils, Secció de Patinatge Artístic. És un club federat i té TOT el suport de la federació. Ahir mateix ja es va parlar amb el regidor d’esports i ja s’ha demanat i entrat la sol·licitud pels mateixos dies i horaris del Pavelló Municipal d’Esports de TOTS els Silencs als municipi. Ja que tot està organitzat i coordinat no cal moure res. El regidor n’està assabentat i les famílies també. Gràcies per la vostra benvinguda”
S’altra banda, ahir, dilluns 16, una nota de la Junta Directiva de l’Athlètic Silenc (publicada al bloc oficial de l’entitat) comunicava que “a causa del rebombori que durant els darrers dies ha anat creant un cert malestar i una gran incertesa enfront el futur de la nostra secció de patinatge, l’Athlètic Silenc informa a tots els seus socis i simpatitzants que aquesta continua endavant i properament es convocarà una reunió per solventar el tema. Atentament, Junta Directiva.”
8 novembre 2009: Malgrat l’èxit “absolut” del patinatge de Sils, mares indignades manifesten que la Junta de l’Athlètic Silenc “vol tancar-los la parada”, o sigui, la secció de patinatge. També es fa referència a pràctiques de moobing i a altres irregularitats. Molta més informació, llegint els darrers comentaris …
Juny 2009: Proposen la creació d’una Escola de patinatge a Sils. Molta més informació, llegint els comentaris
Reproduïm aquest comentari a favor de la creació d’una Escola de patinatge:
Us volia comentar a tots que els socis i famílies de patinatge avui estem molt contents. Els nens i nenes han acabat la 2a. Interclubs de la La Selva i els ha anat força bé. Han obtingut 6 copes fins aquest moment (perquè a hores d’ara encara no han acabat, ens queda la tarda, perquè falten els petitons).
Estem contents perquè aquest any les famílies i el club hem fet, tots junts, una aposta per la secció de patinatge i tenim nova entrenadora, la Montse, i n’estem no contents, n’estem encantats de la vida. El nivell que ha aportat al club és impressionant. En poc mesos la tècnica i el nivell ha fet un salt estratosfèric i la seguretat i l’estimació que rep la mainada és una altra.
Ens agrada la Montse, els nens aprecien la Montse i tots estem AMB la Montse. La Lídia sempre ha estat una entrenadora carinyosa i ferma, ha aportat tècnica i estil. La Montse ha acabat d’arrodonir amb la seva excel·lència la secció.
Avui, reunits (allò que passa quan acaba l’entrega de medalles i copes) a fora del pavelló d’Anglès hem acordat demanar al Club i al nostre Ajuntament que definitavament es crei una ESCOLA DE PATINATGE a Sils.
L’argumentació és molt fàcil: Fa més de 7 anys que es fa patinatge a Sils i hi hagut anys que hem arribat a tenir fins a 90 patinadors. L’any passat la quantitat va baixar però aquest any s’ha recuperat el nombre i va camí de recuperar-se encara més. El degoteig d’entrades es va veient. Aquest estiu fem un stage de patinatge on s’hi apuntaran patinadors d’altres poblacions. Tots tenim coneguts en altres poblacions i anem sentint comentaris…
Pensem que sent Escola de Patinatge hi haurà oportunitat d’aconseguir sponsors, subvencions i el que sempre demanem: Campionats i actes que no poden venir mai a Sils perquè no som Escola. La mainada sempre ha de desplaçar-se a altres pavellons sense poder ser seu de cap event (fet que d’altra banda podria ser econòmicament convenient pel Club i la Secció).
Sabem, n’estem segurs que Sils arribarà a ser un referent en aquest aspecte, però si se’n té cura i conservem el què tenim, aquesta cantera de nens i nenes que patina des de pàrvuls i el personal tècnic que tenim ARA. Ja hem fet experiments, ara estem satisfets i paguem una quota més alta per aquest fet.
Demanem conservar la plantilla i ser definitivament una Secció com déu mana, amb cara i ulls. El Club que demani si volen algú a la Junta, hi ha persones disponibles.
Estem apostant fort per nens i nenes que fa ANYS que entrenen i s’esforcen durant 2 hores, 3 dies la setmana per un esport que els agrada molt, que són tossuts i que, a més, els suposa un repte personal de concentració i entrenament previ. Perquè la demostració del treball de mesos no queda diluït en el joc d’equip sinó que l’han de fer davant de públic durant 1,5 minuts en solitari.
A més del futbol i el basquet, existeix el patinatge i el judo, l’atletisme i altres que ningú anomena… Recordem-ho, perquè sovint els esports reis ho escombren tot al seu pas i els altres queden obviats… Jo veig poques fotos i referències als campionats i festivals on aquests nens i nenes assisteixen i fan coses.
Ara arriben a la cinquantena. Caram, no són pocs i s’esforcen moltíssim, de debò. Espero que hi hagi altres pares i mares que opinin, tal i com han fet avui mentre xerràvem amigablement.
Ah, i que consti que els meus fills també juguen a bàsquet. Vull dir, que una cosa no té a veure amb l’altre. La qüestió és intentar ser justos.
Fotos: http://picasaweb.google.es/athsilenc/Patinatge#
Text: Comentari enviat al bloc per Dominique, 23-05-2009
Llegiu també: Athlètic Silenc
Més fotos antigues de l’Athlètic Silenc
Més
Us volia comentar a tots que els socis i famílies de patinatge avui estem molt contents. Els nens i nenes han acabat la 2a. Interclubs de la La Selva i els ha anat força bé. Han obtingut 6 copes fins aquest moment (perquè a hores d’ara encara no han acabat, ens queda la tarda, perquè falten els petitons).
Estem contents perquè aquest any les famílies i el club hem fet, tots junts, una aposta per la secció de patinatge i tenim nova entrenadora, la Montse, i n’estem no contents, n’estem encantats de la vida. El nivell que ha aportat al club és impressionant. En poc mesos la tècnica i el nivell ha fet un salt estratosfèric i la seguretat i l’estimació que rep la mainada és una altra.
Ens agrada la Montse, els nens aprecien la Montse i tots estem AMB la Montse.
La Lídia sempre ha estat una entrenadora carinyosa i ferma, ha aportat tècnica i estil. La Montse ha acabat d’arrodonir amb la seva excel·lència la secció.
Avui, reunits (allò que passa quan acaba l’entrega de medalles i copes) a fora del pavelló d’Anglès hem acordat demanar al Club i al nostre Ajuntament que definitavament es crei una ESCOLA DE PATINATGE a Sils.
L’argumentació és molt fàcil: Fa més de 7 anys que es fa patinatge a Sils i hi hagut anys que hem arribat a tenir fins a 90 patinadors. L’any passat la quantitat va baixar però aquest any s’ha recuperat el nombre i va camí de recuperar-se encara més. El degoteig d’entrades es va veient. Aquest estiu fem un stage de patinatge on s’hi apuntaran patinadors d’altres poblacions. Tots tenim coneguts en altres poblacions i anem sentint comentaris…
Pensem que sent Escola de Patinatge hi haurà oportunitat d’aconseguir sponsors, subvencions i el que sempre demanem: Campionats i actes que no poden venir mai a Sils perquè no som Escola. La mainada sempre ha de desplaçar-se a altres pavellons sense poder ser seu de cap event (fet que d’altra banda podria ser econòmicament convenient pel Club i la Secció).
Sabem, n’estem segurs que Sils arribarà a ser un referent en aquest aspecte, però si se’n té cura i conservem el què tenim, aquesta cantera de nens i nenes que patina des de pàrvuls i el personal tècnic que tenim ARA. Ja hem fet experiments, ara estem satisfets i paguem una quota més alta per aquest fet.
Demanem conservar la plantilla i ser definitivament una Secció com déu mana, amb cara i ulls. El Club que demani si volen algú a la Junta, hi ha persones disponibles.
Estem apostant fort per nens i nenes que fa ANYS que entrenen i s’esforcen durant 2 hores, 3 dies la setmana per un esport que els agrada molt, que són tossuts i que, a més, els suposa un repte personal de concentració i entrenament previ. Perquè la demostració del treball de mesos no queda diluït en el joc d’equip sinó que l’han de fer davant de públic durant 1,5 minuts en solitari.
A més del futbol i el basquet, existeix el patinatge i el judo, l’atletisme i altres que ningú anomena… Recordem-ho, perquè sovint els esports reis ho escombren tot al seu pas i els altres queden obviats… Jo veig poques fotos i referències als campionats i festivals on aquests nens i nenes assisteixen i fan coses.
Ara arriben a la cinquantena. Caram, no són pocs i s’esforcen moltíssim, de debò.
Espero que hi hagi altres pares i mares que opinin, tal i com han fet avui mentre xerràvem amigablement.
Ah, i que consti que els meus fills també juguen a bàsquet.. Vull dir, que una cosa no té a veure amb l’altre. La qüestió és intentar ser justos.
Al web del club no hi publico res de patinatge perquè des de la secció no em feu arribar res. Jo desconec què feu i què deixeu de fer…
web@athleticsilenc.com
hi ha un facebook creat es diu “Escola de patinatge a sils, ja!!!”
Mark, si us plau, no t’ofenguis. El que s’ha exposat en cap cas és una crítica.
Estem demanant una cosa que ha sorgit avui veient el què passa any rere any a festivals i/o competicions amb altres clubs, per les preguntes, respostes i les interaccions amb altres famílies de les poblacions on anem. Perquè no tenim mai res de semblant a “casa” com no sigui un final de curs o quelcom fora del normal.
La única qüestió és que no tenim Escola de Patinatge. Em sembla que com a socis tenim dret a opinar i això és el que proposem, res més.
En quan a les fotografies, en tenim centenars i de filmacions les que vulgueu perquè els pares i mares en fem moltíssimes. No sé com s’ha de fer per a què s’aportin a la web, ja he vist el correu, però potser una millor comunicació socis de patinatge-junta aniria millor.
A casa, participem en les activitats de bàsquet igual que en les de patinatge i no t’envio fotos, però algú us les fa arribar pel que estic molt i molt contenta. Potser algú del club en podria fer i informar sobre el què es fa i el que es deixa de fer. Crec que hi ha algun delegat encarregat de la secció, no?
La qüestió és que hi ha “poca” comunicació o “feeling” entre la secció de patinatge i el club, és una qüestió de fons des de fa anys, o no? I les coses són molt més fàcils i planeres. La gent parlant i fent s’entén SEMPRE.
No hi ha res en contra del club, en som socis des de fa anys, seguim venint tarda rere tarda, participant, i els nostres fills i filles patinen setmana rere setmana, paguem una de les quotes més altes de tots els socis de l’Athletic Silenc. Només és una demanda espontània que ha sorgit en una semireunió després d’un Interclubs entre les famílies un migdia de dissabte .
Perquè estem molt contents de tenir una entrenadora com la què tenim, perquè té un nivell que es veu només en com dirigeix els entrenaments, perquè encomana entusiasme. Perquè una persona de la federació la va felicitar en la primera part de l’Interclubs del mes d’abril per la feina feta al Club. Perquè el tàndem que tenim és bo.
L’esport és un gaudi, sí, i jo personalment estic contenta d’ensenyar valors poc competitius als meus fills. Però ja que la meva filla patina i li agrada i vol seguir amb aquest esport per molt de temps, reconec que ara és com tenir un “Guardiola” (enteneu-me l’aclucada d’ulls, si us plau) a Sils i seria una llàstima deixar-ho passar.
No està tothom tan orgullós de tenir una “escoleta del Barça” al poble?
Caram, sobre la participació!!!: La meva filla juga a la lliga de les nenes i a la dels nens si cal, tot i que els nens són “durs de pelar” i a alguns això d’acceptar jugadores femenines a l’equip encara no ho tenen clar per qüestions de l’edat, tot i que els hi fan falta per complir el nombre de jugadors que els cal per poder jugar. De tant en tant ella i les companyes se les tenen amb ells al vestidor , però hi van, “menudas són las niñas”…
Repeteixo: No és una crítica, és una sol·licitud que crec raonada, motivada i més que acceptable. Aquest esport no ens resulta pas econòmic i hem d’estar a sobre la mainada animant-la perquè és un esport on s’entrena i molt, i s’ha de ser molt perseverant i constant, tenir caràcter i autocontrol. O tampoc es veu així?
És un esport diferent. El bàsquet o el futbol són d’equip, en canvi l’atletisme i el patinatge, la gimnàstica rítmica i similars, són individuals i demanen característiques diferents. Pregunteu-ho als corredors de la carrera de demà dia 24, els que participaran en el Duatló. Els patinadors han de vèncer la vergonya, el moment del públic, la por del salt, practicar l’equilibri, la potència en les cames, enfortir la musculatura amb el pas dels anys, i quan toca en el seu moment, paulatinament sense forçar res, l’elegància de moviments, la coordinació, com posar els peus, el moviment de les espatlles per no caure, el sentit del ritme i el moviment amb la música, com moure’s en grup i alhora en un ball de conjunt… No sé, pregunteu a les entrenadores tot el què suposa patinar.
A casa reforcem que en gaudeixi tot el que pugui del fet de patinar, no del fet de competir i que no pateixi per assistir a alguns campionats, si és que vol assistir. Però això no treu que considerem i que respectem que és un esport com els altres i ara ens agradaria que tothom el respectés com el que és. Segurament aniria millor de com ha anat fins ara, pel simple fet de ser el què ha de ser.
Ens agradaria convertir el que ja és físicament i per assistència en realment una Escola de Patinatge pels i les patinadores de Sils.
També serem tancats a les propostes en l’esport en aquest poble?
Ostres, a vegades costa, costa, costa…
PD: Per a la Meritxell, gràcies!!! jajajaja
Hola hola soi manoli la mama de eric , si hombre ese niño ya grandecito que patina , ¿ya saveis quien es?.Yo queria comentar lo que ha dicho domi ,hola guapa, tengo poco que añadir a lo que a dicho ella ,solo una cosa .No hace falta explicar el esfuerzo que tiene que hacer una criatura para patinar ¿sabeis lo que pesan los patines?Yo no pongo a mi hijo de bictima , pero, si una niña de 14años ya le cuesta combinar el patinaje con lo demas ,imaginar encima tener que hacerlo bajo los comentarios de otros niños, (en este caso hacia eric )solo digo que si ellos se esfuerzan tanto, y os puedo asegurar que eric realiza un esfuerzo muy grande por los comentarios que le hacen ,a sadaber: marica ,que patinas por que eres una nenaza etc.¿nenaza aver quien tiene hue….. de seguir patinando en esas condiciones?Y lo que los padres queremos que se les de la oportunidad de celebrar alguna competición como la de hoy , en su casa .El patinaje es tambien un deporte ,donde nos enseña el compañerismo,el respeto y como no a ser fuertes.AAAAAAAAAAAAAAAAA SE ME OLBIDABA QUE TAMBIEN PATINA MI NIÑA ANDREA que como lidia esta otravez en casa ella tambien un beso para lidia y para montse
por fabor que el club tiene fotos mas recientes del el equipo de patinadores-as.las que hay puestas son de hace por lo menos 5 años.Si no hay, yo mañana mismo las ago llegar al club . decirme como y lo are eso si explicarmelo vien que soi muy torpe jajajajaja
Hola guapíssima!
Eso me lo dejaba, ¿ves? Es cierto, lo valientes que son los chavales que vienen a patinar, lo que tienen que aguantar.
Cierta vez oí a un ¿hombre? decir: Patinar, patinar no hombre. Esto es patinar de faldillitas. Si quieres patinar te vas a hoquey.
Que incultos sin saber que los mejores saltos los hacen los patinadores por la potencia muscular en las piernas.
Así, rompiendo moldes. Las mujeres por un lado y los hombres por otro. El sexismo existe en todas partes y en todos los extremos.
Un besazo Eric.
Jo no m’he ofès. Simplement informava…
Què fa que l’ESPORT sigui una àrea de gestió pròpia en l’administració local? Equiparable si més no a Cultura perquè s’hi fa menció expressa.
Què fa que l’ESPORT vagi de bracet amb la política lingüística i els afers religiosos, sota el paraïgues del Departament de la Vicepresidencia en l’organització de l’Administració de la Generalitat de Catalunya?
Donat que institucionalment a l’ESPORT se li fa referència com una àrea pròpia i peculiar, se li assignen inclòs pressupostos independents, m’agradaria creure que té repercusió directa sobre altres de troncals per tota societat en constant desenvolupament (educació, economia, salut, etc)
Vaja, no m’agradaria pensar que els meus impostos van a parar en qüestions sense trascendència.
Sils ja es distingeix en altres activitats (com oblidar per exemple la gastronomia), doncs imaginem què es podria fer amb una àrea sencera, com pot considerar-se l’ESPORT (de fet ja s’ha començat amb l’Escola de Futbol)
Per tot això i pensant en què en la secció de patinatge aquest any han convergit elements clau per la implantació dels GRANS PROJECTES (ens hem trobat els que tenen ganes de fer -Montse i Lídia- amb els que estem disposats que ens diguin com fer-ho), com a silenca per opció sento el deure de demanar a la Junta Directiva del Club l’impuls necessari per la consolidació del mateix…pot arribar a ser d’interès municipal!!!
Què ens podria respondre el regidor de l’àrea d’esports per algun lloc?…
Estaria bé que els senyors de la junta de govern entresin a opinar als blocs. Diuen que a l’alcalde no li agraden els blocs i que n’està fins als mateixos dellonsis (¿¿¿quantes vegades haurà pensat en fer-los desapareixer del mapa silenc ???) malgrat que en la intimitat en deu ser un asidu lector
Doncs és recícproc: Des dels blocs -parlo per mi- més fartes estem de l’alacalde del Nyap, l’amaga desfetses de l’enganxina.
no pensaban lo mismo antes de las elecciones del 2007
entonces les gustaban, opinaban sobre ellos, admitian publicamente que los visitaban i, posteriormente, reconocieron el gran papel que jugaron en los resultados electorales.
como cambian las cosas aveces…
Hei…més enllà de si a les persones ocupades en Política els agrada o no els blogs, l’objectiu d’aquest manifest és el de buscar el suport necessari a Sils pel què fa a la nova oportunitat que se’ns està presentant per fer les coses encara millors, encara que sigui en un ‘petit’ àmbit com alguns podrien considerar aquesta Escola de Patinatge.
Més que sentir-se ferits per la pròpia susceptibilitat (si és que és així…), es tracta de que qui pugui sentir-se amb prou força per intercedir en aquesta matèria, pugui col·laborar en arribar al punt d’inflexió de les decisions encertades.
Sí Sandra…
Per dignificar l’esport que practiquen aquests nens i nenes.
Perquè TOT l’esport ens suposa un pressupost personal, familiar, municipal, autonòmic i estatal.
La mainada hi és, l’equip és l’adequat, tenim un pavelló més que adequat, perquè deixar-ho passar? L’esport i l’organització d’events esportiu de qualsevol tipus suposa una embranzida per al Club i per a la població on es practiquen. Per a l’esponzarització dels clubs, per aconseguir subvencions i nous socis. Pot suposar un canvi de mentalitat i és una manera de créixer en aquest l’àmbit.
Tal i com comentaves, Sandra, molt encertadament, l’esport és cultura i difusió de valors i té una presència més que important en totes les administracions, un afer que mou masses, inversió i dinamitza qualsevol àmbit que toca. Ens ho hem de mirar sense apassionament, des d’un punt de vista desapassionat. Tal i com conversàvem ahir, abans del partit del Barça, és un esport individual, sí, però on també s’ensenya col·laboració i l’esforç d’equip en els shows i l’alegria pel guany o la superació del company i també l’ajut a l’altre per a què aconsegueixi fer una figura o salt concret.
Sovint es té una visió distorsionada d’aquest esport per l’actitud dels adults i no pas per l’actitud de la mainada.
La cultura s’expresa de moltes maneres: amb cuina, exposicions, concerts, cinema, teatre i esport.
Sils està situada en el mapa per moltes coses, entre elles per unes cuineres expertes que viatgen per tot arreu.
A Sils s’organitza de tot, un amic em comentava que començàvem a tenir dies on ens havíem de decidir per una cosa o una altra. Això està bé, vol dir animació, vol dir associacionisme, dinamisme i moviment ciutadà.
El bàsquet comença a tenir una embranzida maquíssima, tenim nens i nenes de totes les edats, adolescents, joves i adults.
El futbol funciona a tot ritme, amb escola.
De tant en tant celebrem carreres, duatlons, milles i events d’atletisme pels corredors d’aquí i de fora.
Ajudem al patinatge, perquè tenim nens i nenes que patinen (jugant i d’una forma molt lúdica) amb cinc anys i noies i nois que fa més de set anys que el practiquen i que ara ja són adolescents o joves.
Què us sonen les patinadores d’Olot? El patinatge es practica des d’Andorra fins a Les Canàries, passant per Mallorca, a moltes ciutats i pobles petits i grans.
I a Girona, especialment, com l’hoquei.
Els patinadors i les patinadores de Sils volen suport, donem-los-hi perquè se’l mereixen. L’equip d’entrenadores ens té molt contents a tots, per això encara més, donem-los-hi i conservem-les i que la Secció se superi a ella mateixa.
Mirant i remirant les fotos no em volia deixar d’enviar un petonarro i una abraçada a la Mari i els seus nous ajudants de la Secció de Judo.
En Bernat va més feliç que un jínjol a judo, una secció discreta però efectiva, que ens fa gaudir molt cada vegada que anem a algun lloc per a què practiquin alguna trobada comarcal o quan ha estat organitzada a Sils. I quan els fa les proves per canviar el cinturó la cara de satisfacció dels petits no té preu.
Salutacions Mari! I gràcies per la feina que feu amb els petits i els nois i noies.
Les meves filles tambe patinen i igual que la domi vui fer força,i comentant tantes coses jo crec que el atletic silenc NO apoya gens el patinatge,nomes posen excuses de tota mena.les meves filles ja patinaven a un altre clup,i car tots sevem que el patinatge es un esport car,pero no paren de tirar en cara que es un esport que pel clup li sopossa molt car.
Una abraçada a tots i ens veiem dilluns al pavello
dew
Mi hija, lleva patinando desde que inaguraron el pavellón, con lo cual os podéis imajinar que deve ser de las grandes. Desde los principios de los principios, el deporte del ahtletic solo se desvive por el basquet y el fútbol. Ya el año pasado ya querían desacerse de esta sección, si no hubiera sido por la LIDIA nuestros hijos-as no estarían patinando.Con lo cual un besazo por que ha consegido lo imaginable, y encima tener una entrenadora nacional, que ya sabemos que todo es un sacrificio,y sobre todo economico, los padres tambiem lo recompesamos en los recibos, pero tambien hacemos los padres el sacrificio de pagarnos nosotros mismos la ropa, y los de basquet no verdá MARC, al menos los del club.No os parece razonable.
És que jo mai he tingut la samarreta i els pantalons en propietat. I jo també pagava la quota quan jugava. El que sí que vaig comprar va ser el xandall i la bossa d’esport. O això no compta?
I si es tracta de que ens ho paguin tot demà mateix inauguro la secció d’hípica i que em comprin els caballs.
Marc, no piquis… que li reclamin a l’alcalde que no fa més que burxar
Però perquè entrar en discussions? Ja tornem a estar com sempre.
Només demanem una mica d’atenció momentània per una qüestió concreta a la Secció i es mereix respecte.
Jo també tinc els xandalls i les bosses d’esport que, com a gairebé a tots, em va arribar un any més tard del què tocaven per un problema aliè al Club.
Només demanem si és factible que la Secció sigui Escola de Patinatge i si això pot comportar avantatges o no. Demanem poder entrar en la roda d’events esportius per a què els nois i noies puguin patinar a casa i no sempre fer-ho a fora. Demanem organitzar algun que un altre campionat i ja està. Si no val la pena fer-ho sota el “nom” d’escola de patinatge que se’ns expliqui el per què, ho entendrem i ja està. Però volem saber perquè no passa mai que organitzem quelcom més que “petites” festes a Sils.
Demanem que a Sils es puguin fer altres activitats relacionades amb l’esport de patinatge. Que si la cosa surt bé fins i tot pot tenir un projecte bonic al darrera per a la mainada i jovent d’aquí i dels voltants si tot quallés. Hi ha persones que tenen projectes al cap i sovint passa que els poden executar en un lloc on hi tinguin el planter i si no el tenen, el poden dur en un altre lloc on se’ls ofereixi feina. Els projectes són transportables, els qui són capaços de dur-los a terme també. Amb això vull dir que si qui ens engresca troba un millor lloc on treballar deixarem passar un tren que ara per ara ens agrada i molt.
No només existeix la cuina a Sils. Tenim gent que toca instruments des de fa una pila d’anys, des que tenen quatre o cinc anys i ja és a punt d’anar al conservatori, que ja fa concerts, tenim gent que canta, tenim actors i actrius que fan teatre, tenim cantants de rock, no? Ja ens han fet concerts alguna vegada. Tenim pintors que exposen les seves obres. Tenim esportistes de tot tipus…
Un poble pot “créixer” de moltes maneres, no només urbanísticament. Ja que ho fa inevitablement amb les cases i conseqüentment en nombre de persones, aprofitem l’avinentesa per “veure” que pot fer per la “seva” població.
El Club fa bé moltes, moltíssimes coses, l’escola de bàsquet ha crescut molt i funciona bé, dona gust de veure’ls, els jugadors i els/les entrenadores, ja he expressat quan satisfeta estic de la Secció de judo. Parlem de les Estades d’Estiu, per exemple. Tot el poble n’estem més que contents. Ara ja fa quatre anys l’AMPA va decidir no xafar ni horaris ni activitats per les edats més grans. Així en la proposta L’Estiu és teu: Es fan les Estades i el Casal s’ofereix per als més petits que no poden fer estades però el dinar i les activitats de tarda s’obren a totes les edats. A canvi, els més petits tenen una estona de curset de piscina amb el monitoratge adequat, a més de les monitores de casal, a mig matí. Així es coordinen les activitats infantils amb el Silenc enlloc de duplicar esforços i diners de dues entitats, però intentant solucionar demandes socials (atenent a l’eficiència).
Ara, si observem els comentaris de les famílies, si hi ha aquest sentiment, potser que es faci autocrítica, no autodefensa. Les associacions i entitats que atenen un gran nombre de persones han de fer-ho de tant en tant, com a mínim un cop l’any. Forma part de la cultura de la eficiència que he anomenat. Ho fan des de les fundacions fins a les ONG internacionals i les associacions sense ànim de lucre.
I no em refereixo a la reunió anual obligatòria i ordinària amb els socis, em refereixo a una altra reunió interna, d’observació, diàleg i de comentaris amb la Secció de patinatge sense prejudicis ni barreres de protecció.
Si hi ha un pensament de menysteniment en les famílies potser que el Club hauria de fer aquesta petita reunió per parlar-ne, per escoltar i després pensar. Ja ho vaig expressar fa poc en un comentari anterior: La gent dialogant SEMPRE acaba entenent-se. Cal aclarir-ho i que el Club prengui posicionament clar sobre què pensa sobre El Patinatge i per què la Secció se sent així de “maltractada”.
No hi ha cap dilema, no hi ha cap disgust ni cap qüestió d’horaris ni de personal, no ens sentim enganyats, res que molesti als socis aquesta vegada. Tots estem contents amb la proposta d’aquest curs i que pot donar grans fruits més endavant si no perdem una entrenadora de nivell nacional, com la Montse, ni una persona que coneix els costums i els fets de Sils, com la Lídia. Per això volem que algú ens escolti i demanem recursos, no només al club, també allà on faci falta (a Anglès tenien com a esponsors la Diputació de Girona, l’Ajuntament, Caixa de Girona i La Caixa i se’ls va anomenar a tots, per cert). M’explico?
La qüestió sobre la que tractem és una PROPOSTA no ha de suposar un problema.
I per què no amb la resta de seccions???????????????????????
???????????
??????????
Però i és clar!
Però qui diu que no?
Em refereixo a què ARA la Secció de Patinatge té una proposta a fer concreta.
Mira t’explico: I em costa perquè no vull donar la impressió que aquí vull donar bombo i platillo a una persona en especial per fer la pilota o per interessos de cap mena. Intentaré ser el màxim d’objectiva possible.
L’any passat, per qüestions diverses vam tenir un gran fracàs amb l’equip d’entrenament que no ve al cas, potser per la seva joventut, potser per actuacions d’alguns adults, potser per qualsevol cosa. Tant se val, d’acord?
El fet és que per allò que de vegades passa en el temps i l’espai, se’ns creua en el camí del Club una entrenadora de nivell nacional, que ha estat en campionats europeus, que ha entrenat gent de tot l’estat i que ha estat en Grans clubs entrenant patinadors i patinadores d’alt nivell. Arriba a un acord X amb el Club i després el Club amb les famílies dels patinadors. Nosaltres diem que sí a la pujada de quota per ajudar a l’aposta econòmica (que ella ha rebaixat amb escreix) que fa el Silenc per remuntar la Secció. També torna la Lídia. I caram! Amb pocs mesos el canvi ha estat espectacular.
S’han polit defectes, s’ha polit males postures, s’han polit males posicions, està creant equip i voluntat. Van a patinar contents i contentes. Té projectes al cap i coses per fer. La Lídia ja tenia el respecte guanyat feia temps. La Montse té experiència i camí recorregut. Té maduresa, no ha de demostrar res, perquè ja ha fet el què havia de fer. M’entens? Tot i que li queda per fer perquè sap què pot fer, quan, on i perquè.
No és el mateix tenir una entrenadora així que tenir una entrenadora que “ha de demostrar” o “fer-se” un currículum. Aquesta dona ja el té fet.
Ara s’ha trobat amb un grup de nenes, nens, noies i nois a punt de caramel on hi pot abocar esforços sense pressions federatives ni un “gran” club al darrera. Pot fer quelcom bonic i fruir i fer fruir a tothom amb un Projecte de patinatge si qui té al voltant li dóna un cop de mà. No ens ho ha explicat però és molt fàcil de llegir una intenció.
Ha deixat enrere propostes més carameloses enrere per venir a un poble xic de La Selva perquè té un fill enamorat d’una gironina… Les qüestions personals elaboren les qüestions laborals molt sovint. I aquestes són les que solen ser les més profitoses.
Nosaltres, un dissabte, vam pensar, perquè agafar un tramvia si pots tenir un TGV?
De moment aquest estiu farem un petitet stage de patinatge amb patinadors d’altres poblacions per a què es coneguin entre ells/es, amb entrenadors d’altres clubs. Vindran els d’Olot, potser? el seu coreògraf? Entre una i l’altra, l’altra i la una. La Lidia coneix molta gent i la Montse coneix tothom. Tothom la coneix a ella.
Podria ser que s’organitzés un festival a nivell provincial a Sils? I d’aquí uns anys a nivell català? I estatal? I sortir a l’estranger? Això sona molt gros, però algú s’imaginava a unes iaiones simpàtiques al Ritz o a New York, fa uns anys?
I no és per un estímul econòmic o de preeminença orgullosa, que consti, ja ho he dit, perquè alguns tenim els nois i noies grans. Estem parlant d’anys. Sinó de l’estímul del coneixement i de l’experiència que pot suposar això per a la mainada i l’impuls que suposa això per a Sils, aquest puntet que surt, curiosament ben plantat a tots els mapes que trobem a Internet i al google maps.
El pensament és: Gràcies a un projecte cultural i esportiu donar embranzida a una activitat per la mainada que els faci obrir-se a noves experiències i alhora “obrir” el municipi, fer-lo més amb mires al futur.
També recollim la idea, parlada amb molta gent, sobre que activitats infantils en fem, creiem que no suficients, activitats per a la gent gran també, però hem de començar a treballar per als adolescents i el jovent.
Saps que som 5.000 habitants, si a l’escola tenim 525 nens, quin tant per cent de la població menor de 12 anys representa això? I la franja entre 12 i 18 anys? Quanta n’hi ha? M’agradaria comptar-ho. No tot ha de ser Millenium, que hem sembla molt bé com a lloc d’esbarjo, però no pot ser l’únic.
Som molta població amb una edat d’entre 30 i 50 anys, la mitjana parelles amb fills, amb un mínim d’1. M’agradaria una estadística exacta sobre la població adolescent i jove de Sils. Són molts! Hi ha franges d’edat que necessiten ser cobertes i ateses. La regiduria de joventut, cultura i esports ha d’estar molt atenta i posar-se un coet al cul, però ja! Segur que hi treballa, però l’acció social, ho comento molt sovint, té molta força.
Tornant a l’anterior del Club, sobre les altres seccions, tot el què es vulguin, jo participo en dues més, ja ho he dit, però ara les converses i la proposta ha sorgit des de patinatge.
I deixar clar que amb el meu primer comentari, el del primer dia, no vaig voler crear cap tipus de problema. Ostres, la gent del Silenc em coneix bé. Crec que m’hauran entès prou bé i tindrem una resposta tranquil·la i de diàleg.
Per què posar límits? Pq no fer-ho des d’un consell municipal no polititzat i amb moltes seccions? que ha sorgit del patinatge .. excel.lent.. però de seguida a picar al Marc, el bàsquet el club, etc….. Més vista.
Que amb la mateixa estratègia es van despatxar dues educadores. Una escola municipal pot donar cabuda perfectament a totes les seccions del club oi?… (si vols estadístiques i poblacions per edat: idescat) i aplicant estadístidiques, la majoria d’aquesta població que destaques pràctica esports diferents al patinatge (segurament un + 95 % altres esports – 5% patinatge) per tant a lluita AMB les altres seccions per un CONSELL MUNICIPAL D’ESPORTS sense polítics i sense permetre o criticar altres seccions, si us plau.
En cap cas JO critico cap altre esport. Queda clar ara?
Però saps què passa? Que n’estic cansada de fer segons què a nivell municipal. En tot cas si la proposta sorgeix per part de TOT el municipi i TOTHOM hi posa el llom i el fetge m’hi afegiré i sinó, doncs mira aniré fent poquet a poquet petis afers, perquè el cos i el coco no està per a gaires fires. La gent que em coneix ja sap el per què.
En la qüestió de l’escola nova era per la indignació i la moto que ens volien vendre i perquè ja era excessiu després de tants anys.
Però, en d’altres coses, ja es qüestió de veure voluntats. Si no hi ha “tajo” per part d’altra gent, no hi ha resposta, t’ho puc ben assegurar. Estic fins als nassos de donar-me contra murs i trencar-me la cara, tot i que gairebé sempre dóna resultats. Però és molt fatigós i, repeteixo, que una “está mu cansá” de paraules i de grans gestos, les grans exclamacions i les grans indignacions, que es queden en no res i et deixen sola (o sol) en mig de la plaça.
Piano, piano, camino lontano.
ESCOLA DE PATINATGE A SILS, JA !!!
Us volia comentar a tots que els socis i famílies de patinatge avui estem molt contents. Els nens i nenes han acabat la 2a. Interclubs de la La Selva i els ha anat força bé. Han obtingut 6 copes fins aquest moment (perquè a hores d’ara encara no han acabat, ens queda la tarda, perquè falten els petitons).
Estem contents perquè aquest any les famílies i el club hem fet, tots junts, una aposta per la secció de patinatge i tenim nova entrenadora, la Montse, i n’estem no contents, n’estem encantats de la vida. El nivell que ha aportat al club és impressionant. En poc mesos la tècnica i el nivell ha fet un salt estratosfèric i la seguretat i l’estimació que rep la mainada és una altra.
Ens agrada la Montse, els nens aprecien la Montse i tots estem AMB la Montse.
La Lídia sempre ha estat una entrenadora carinyosa i ferma, ha aportat tècnica i estil. La Montse ha acabat d’arrodonir amb la seva excel·lència la secció.
Avui, reunits (allò que passa quan acaba l’entrega de medalles i copes) a fora del pavelló d’Anglès hem acordat demanar al Club i al nostre Ajuntament que definitavament es crei una ESCOLA DE PATINATGE a Sils.
L’argumentació és molt fàcil: Fa més de 7 anys que es fa patinatge a Sils i hi hagut anys que hem arribat a tenir fins a 90 patinadors. L’any passat la quantitat va baixar però aquest any s’ha recuperat el nombre i va camí de recuperar-se encara més. El degoteig d’entrades es va veient. Aquest estiu fem un stage de patinatge on s’hi apuntaran patinadors d’altres poblacions. Tots tenim coneguts en altres poblacions i anem sentint comentaris…
Pensem que sent Escola de Patinatge hi haurà oportunitat d’aconseguir sponsors, subvencions i el que sempre demanem: Campionats i actes que no poden venir mai a Sils perquè no som Escola. La mainada sempre ha de desplaçar-se a altres pavellons sense poder ser seu de cap event (fet que d’altra banda podria ser econòmicament convenient pel Club i la Secció).
Sabem, n’estem segurs que Sils arribarà a ser un referent en aquest aspecte, però si se’n té cura i conservem el què tenim, aquesta cantera de nens i nenes que patina des de pàrvuls i el personal tècnic que tenim ARA. Ja hem fet experiments, ara estem satisfets i paguem una quota més alta per aquest fet.
Demanem conservar la plantilla i ser definitivament una Secció com déu mana, amb cara i ulls. El Club que demani si volen algú a la Junta, hi ha persones disponibles.
Estem apostant fort per nens i nenes que fa ANYS que entrenen i s’esforcen durant 2 hores, 3 dies la setmana per un esport que els agrada molt, que són tossuts i que, a més, els suposa un repte personal de concentració i entrenament previ. Perquè la demostració del treball de mesos no queda diluït en el joc d’equip sinó que l’han de fer davant de públic durant 1,5 minuts en solitari.
A més del futbol i el basquet, existeix el patinatge i el judo, l’atletisme i altres que ningú anomena… Recordem-ho, perquè sovint els esports reis ho escombren tot al seu pas i els altres queden obviats… Jo veig poques fotos i referències als campionats i festivals on aquests nens i nenes assisteixen i fan coses.
Ara arriben a la cinquantena. Caram, no són pocs i s’esforcen moltíssim, de debò.
Espero que hi hagi altres pares i mares que opinin, tal i com han fet avui mentre xerràvem amigablement.
Ah, i que consti que els meus fills també juguen a bàsquet.. Vull dir, que una cosa no té a veure amb l’altre. La qüestió és intentar ser justos.
http://www.facebook.com/group.php?gid=176958425540
Gent!
Ja tenim l’anunci sobre el I CAMPUS DE PATINATGE ARTÍSTIC DEL CLUB ATHLÈTIC SILENC a la Pàgina web de la Federació Catalana de Patinatge.
Aquí teniu l’enllanç:
http://www.fecapa.cat/sub_menu.asp?comite=patinatge%20art%EDstic&territorial=Girona&servei=
Ens han comentat que ja han trucat un club de Figueres i d’altres indrets… Anem fent!!
I CAMPUS DE PATINATGE ARTÍSTIC DEL CLUB ATHLÈTIC SILENC
Del 30 de juliol al 2 d’agost
Informació
Horaris
Full d’inscripció
Més informació
Font: Fecapa, Patinatge Silenc
Felicidades silencs! Hoy hemos celebrado el tan esperado festival de patinaje que ha sido todo un éxito. Los peques estaban para comérselos, ni Travolta lo hubiera hecho mejor; Scorsese tiene nuevos actores para un remake de Drácula, y expecialistas en efectos especiales y atretzo, “los papis”, que se lo han currado mucho, mucho, mucho… The Cats, “miau”, “retemiauuuuu”, monísimas. Y qué decir del grupo de los mayores, nos han trasladado a la Francia de los Mosqueteros de Alejandro Dumas y las luchas de poder entre el cardenal Richelier y la dinastía de Orleans, grupo que “ilustra” el esfuerzo y el trabajo para conseguir aquello que se persigue estar a la altura de los clubs de élite.
Felicitats a tots els patinadors i al club! I moltes gràcies als pares per la vostre col·laboració.
Muchas gracias por tu comentario, yo soy una mama de atrezzo, la verdad es que ayer disfrutamos todos del festival, patinadores y no patinadores, estuvo de “cine” y me siento orgullosisima tanto de mis hijos como de todo el club de patinaje con sus dos grandes monitoras.
A traves de esta nota me gustaria que el club y el Ayuntamiento se involucrara un poco mas con nuestra sección, ya que creo que pueden salir grandes patinadores de Sils, como ya se demostro en las últimas competiciones interclub, pero para ello necesitamos que a estos deportistas, ya que son deportistas igual que otros, les sea reconocido su esfuerzo.
Gracias a todo el publico que asistió y apoyo al espectaculo que dieron nuestros patinadores de Sils
Jo també vull felicitar a tots els patinadors i patinadores i reconèixer l’esforç que van fer per a què el festival sortís tan bé.
Hem de tenir en compte que l’han preparat amb molt poc temps ja què l’entrenament i coreografia s’ha iniciat després de les proves de l’interclub de La Selva i si recordeu els comentaris que vam posar aquí només heu de comptar els dies…
Així què l’èxit és d’ells i de l’equip d’entrenadores, sobretot de la Montse que és qui ha estat últimament, per qüestions d’horaris, més amb la mainada.
Vull fer esment especial, molt especial, amb la implicació del grup de pares i mares que s’han posat en ferm a col·laborar amb l’atrezzo i amb el vestuari.
M’agradaria què sabessiu que han hagut maiots que s’han pintat a mà, caretes fetes per mames i espases fetes per pares, els taüts s’han fet en caps de setmana… Ha estat una col·laboració col·lectiva i divertida…
Hem gaudit abans i durant el festival
Estem contents!!
Això comença a ser gent!!!
Endavant amb la Secció! PRO ESCOLA DE PATINATGE A SILS!
Ostres, estic encantada amb la secció de patinatge, m’encanten els patins!!!!
espero que la meva filla (ara només té un any), vulgui patinar. Amb el nen no he tingut sort, li agrada veure’l però ell diu que vol fer bàsquet!!!
Jo ja ho feia de petita. A Sils en aquell moment no se’n feia, havíem d’anar a Santa Coloma, ara us ho asseguro, els hi passem la mà per la cara!!!!
Endavant i força!!!
Ostres sobre els nens volia comentar que en tenim força, eh, quants n’hi havia en el grup de Grease? Sis o set7? Feien un goig!! Tant de bo no es deixin influir pels comentaris masclistes i sexistes que més endavant poden sentir-se dir… No hi ha res més bonic que els patinadors i patinadores fent coreografies junts.
El ball amb música de Dràcula amb les dues parelles ballant juntes, la primera vegada aquí, va ser molt bonica.
I, per cert, hi ha una anècdota de principi de l’entrenament molt divertida… I que l’han vençut ells i elles, que l’ha treballat l’entrenadora i el resultat ha estat preciós. És la següent: En proposar el vall en parelles els nois van dir: “Però us heu donat compte que som de diferent sexe com per ballar junts?” jejejejeje, és del millor que he sentit últimament.
Un cop passat el tràngol, donada l’edat, mireu quin goig feien en fer l’àngel o quan van pujar les nenes a munt!
En això consisteix, en anar fent passos poc a poc…
O l’Eric, patinant enmig de totes les adolescents i fent les seves piruetes sol…
Au, prou, que se’ns cau la baba… un pitet, si us plau
Text enviat al bloc per correu electrònic:
Ja sabem que no té a veure amb cap patinador de Sils, però volem fer-hi ressó per demostrar que el patinatge té a veure amb l’esport d’alt nivell. Al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat hi ha patinadors d’artístic sobre rodes tot i que no és esport olímpic (per una qüestió política, com sempre, que va esdevenir a Barcelona’92, després de ser un Esport d’exhibició. Un cop en reunió, l’hoquei i el patinatge internacional no es va entendre i es van “barallar”, votant en contra de ser olímpics, tot i que el patinatge sobre rodes no té gairebé cap diferència respecte al de gel… Bé, deixant de banda aquestes coses, els esportistes que fan patinatge treballen molt i arriben molt lluny, d’aquí la notícia encoratjadora per als nois/es:
Patinatge artístic d’alt nivell:
Publicat al B.O.E. nº 147 del 18 de juny de 2009
VUIT PATINADORS ESPANYOLS EN LA LLISTA D’ESPORTISTES D’ALT NIVELL
La presidència del Consejo Superior de Deportes publicava, el 18 de Juny en el Boletín Oficial del Estado, la relació d’esportistes d’Alt Nivell. Entre ells, destacaven 8 dels patinadors de la Federació de Patinatge Internacionals que, amb la seva constància en el treball han estat mereixedors d’aquest reconeixement:
Carles Gasset
Mònica Gimeno
Xavier López
Òscar Molins y Ayelén Morales
Alba Pérez
Manel Pérez
Júlia Ventura
Moltes felicitats a tots ells
http://www.fep.es/website/noticias.asp?idnoticia=4247&modalidad=16
ÈXIT ABSOLUT DEL PATINATGE DE SILS
Ens agradaria explicar-vos quan i quan contents han acabat el dia d’avui les nenes i nens patinadors de Sils!
Avui s’ha celebrat l’Interclub 2009. La convocatòria ha tingut tant d’èxit entre els clubs gironins que la participació ha estat molt alta, 243 patinadors, i s’ha hagut de dividir en dos pavellons diferents: 149 patinadors al Pla de l’Estany, a Porqueres, i la resta a Palafrugell, uns 94.
Bé el que us explicava, els patinadors de Sils, han estat PRIMERS en totes les categories i han obtingut, a més, les màximes puntuacions!! Un èxit absolut. Tant dels que s’han presentat al matí, els petits, com els de la tarda, mitjans i grans. Ha estat una festassa sobre rodes.
La convocatòria estava dividida en sis grups o nivells, pujant segons el grau de dificultat. Els infants de Sils han començat a participar des del Nivell 2: Preliminar, Nivell 3: Promoció I, Nivell 4: Promoció Plus*, Nivell 5: Promoció II, Nivell 6: Proves II.
Pels que no coneixeu el patinatge aquests Nivells es corresponen a les figures i salts que han de saber fer: Així un Nivell 2, per exemple, ha de saber executar un Carro/canto (amb inici i final fet amb un peu), la Patada a la Lluna (amb marcatge de l’inici/final), el Dimoni combinat amb Àngel / Àngel combinat amb Dimoni, Pirueta amb dos peus (amb mínim de 3 voltes), tot combinat amb una música adequada davant de públic amb una duració d’1,30 minut.
Tot va pujant de dificultat fins al Nivell 6: Proves, als qui se’ls dóna per sabudes les figures dels grups anteriors, i en aquest cas, se’ls exigeix: Salt Metz, Riitbberguer, Àliga (dos costats), Passes en línia recta, Salt Salcowf, Pirueta interior endarrere.
Totes aquestes qüestions tècniques us deuen sonar a xinés, com als pares i mares al principi, però amb aquesta petita mostra us volia explicar el grau de tècnica que adquireixen poc a poc aquests petits i grans esportistes, però que és imprescindible.
Però avui, a més, a part de demostrar que la tècnica ha estat boníssima per les puntuacions tant altes, donava gust de veure’ls sortir a pista, l’estil, la posició, l’art amb què han executat els moviments, el ritme amb els que han seguit la música i com ni els ha sobrat ni els ha mancat ni un acord.
I, a part que ens caigués la baba a nosaltres com a pares a qui, en el fons les puntuacions no és el que més ens mata, ells i elles s’ho han passat teta!! Perquè veient-se tant bé, gaudint dels resultats de l’entrenament, s’abraçaven i corejaven l’actuació dels companys. La banqueta de cada grup era de celebració! S’aplaudien i s’animaven en cada sortida i després del silenci de minut i mig, explotaven en aplaudiment i rebudes alegres i acolorides.
El dia d’avui demostra com amb un bon equip d’entrenadores com són la Montse, l’entrenadora nacional, i la Marta, una gran i carinyosissima entrenadora autonòmica, amb la implicació de les famílies i, sobretot, l’il·lusió, l’esforç i l’alegria amb que van a entrenar els nois i noies i els menuts, els resultats es fan evidents dia a dia i irremeiablement. La gran, grandíssima diferència, en quant a rigor, tècnica, treball i professionalitat està clarament donant el seu fruit des de ja i els pares estem donant clarament el nostre suport a aquest gran duet del patinatge. Perquè practiquen el mateix tipus de patinatge, perquè una va patinar amb l’altra, perquè fan ESCOLA, amb un estil i forma de fer similar i deixant empremta, que és el què perseguim des de fa temps.
Com a família estem satisfets i ben atesos. La meva filla va a patinar amb els ulls tancats i sense pensar-s’ho cada dia que te entrenament.
Això és entrenar! No sé com dir-ho perquè soni bé, perquè és una opinió personal, ara no m’agradaria fer passes enrere i tornar al que en algun moment va ser una disbauxa general. No em ve de gust tornar a fer experiments amb gasosa, francament.
Encara no fa ni 6 mesos que es va inaugurar aquesta secció de blog, on manifestavem la voluntat de crear una autèntica escola de Patinatage a Sils…avui, aquí ens tornem a trobar, per compartir experiències, sentiments, però també sensacions…
La meva sensació és que avui tots en sabem molt més de Patinatge, alguns coneixem el Reglament Federatiu, altres sabem com s’organitza la Federació Catalana de Patinatge, però el que de ben segur tots hem après és com es fonamenten les bases d’una autèntica escola de Patinatge, quelcom vàlid també per qualsevol esport:
1. Equip tècnic: ha d’estar format per persones que coneixen ampliament la matèria, avalades per la titulació adient (Entrenadors/es titulats/des) i que portin a la ‘maleta’ el bagatge d’haver donat vida a altres projectes similars…la persona que ho encapçali ha de viure pel Patinatge i viure del Patinatge, és l’única via per aconseguir una veritable implicació.
2. Cantera: ha d’estar formada per nens i nenes que després del primer-segon any de familiarització amb l’esport…hi continuen i cada dia que passa el disfruten més i més…els surt de dins…
Algú es podria preguntar què passa amb la part ‘administrativa’ del tema…Bé, per a mí tota la resta és tan sols ‘paviment’. Sí, fa una funció de nexe dels dos pilars del projecte (equip tècnic – cantera), però és tan sols ‘paviment’: si hi ha una esquerda…s’hi posa ‘relleno’.
Avui em sento tranquil·la, avui sé que deguda a la voluntat de molts tenim els pilars / fonaments pel projecte de l’Escola de Patinatge a Sils. Tenim l’equip tècnic i tenim la cantera, nens i nenes que un cop assolida ja una determinada edat, a diferència del que havia passat altres anys de patinatge a l’Athlètic Silenc, han volgut continuar!!!
Per primera vegada encarem una nova temporada on el Patinatge Artístic a Sils és quelcom més que una extraescolar per a butxaques privilegiades, la que es prova un any, dos, però que després deixa d’interessar (els patins són molt cars i els seus peuets van creixent)…Per primera vegada veiem com la continuïtat s’equipara a la rotativitat…aquest és el GRAN PAS i només s’aconsegueix quan qui és ‘cap’ a la pista és algú que sap donar a tothom i a tots els nivells allò que necessiten: als més petits, l’estona d’esbarjo i ‘moviment’ perquè es familiaritzin i ‘estimin’ l’esport i als més grans, els ‘valors’ que els farà compartir tot el seu recorregut amb qui els venen darrera…Avui doncs podem dir que tenim Escola…
Teniu algunes fotos recents per a penjar al bloc?
Gràcies!:
silscommesseremmesriurem@gmail.com
Sí, tenim fotos i pel·licules, us les farem arribar en breu
Moltes gràcies per l’interès!!
I gràcies a vosaltres per les fotos que ens heu enviat!
LA JUNTA DE L’ATLÈTIC SILENC VOL “TANCAR-NOS LA BARRACA”
Paraules textuals dels membres de la Junta a l’entrenadora de la Secció de Patinatge. I no és la primera vegada.
Aquests senyors tant mascles i tant aposentats a la seva cadira fa que amenacen amb aquesta exclamació cada vegada que s’intenta proposar, dialogar o es qüestiona quelcom davant d’ells.
N’estem farts!
Estem farts de sentir-nos dir que som pares conflictius, que som la Secció més cara del Club, els què més protestem, els que més demanem, els que més incordiem… Nosaltres tenim una altre opinió, el Silenc vol uns socis que callin, obeeixin i paguin.
Us fem un petit de la història que hi ha al darrera d’aquesta “sensació”.
Veient que no teníem representació a la Junta i que semblava molt difícil tenir-la i no hi havia voluntat per a què la tinguéssim, vam decidir organitzar-nos com a famílies i, amb sinceritat, els qui coordinen estan sent molt actius, amb bona organització on hi ha una delegada que ens representa davant la Federació, ja que la Junta del Silenc no ho feia (s’ha d’anar a reunions, rebre correus, estar atents a comunicacions, prendre decisions junt amb l’entrenadora i retornar resposta, etc.), una altra mare que s’encarrega de les qüestions organitzatives (recopilar adreces, telèfons, correus electrònics de les famílies) i, per tant, donar els avisos corresponents quan hi ha competicions, festivals, etc. i quins són els patinadors que s’han de presentar, horaris i lloc on anar. També qui s’encarrega de contactar amb els Clubs que ens conviden o que són convidats a diferents events. Aquestes famílies que coordinen són avisades per les entrenadores i reben puntualment TOTS els correus d’intercanvi, fins i tot els de converses entre entrenadors i el GEIEG a Girona per tal d’estar quant més al dia millor.
Què ha comportat això? Coneixement i comprensió. Entendre que la fama de ser una Secció cara no té una base clara, ara sabem què costa tot i no entenem que la despesa sigui tant alta ni tan gran com semblava ser. Els exàmen i les fitxes federatives no són tant cares com semblaven ser.
Hem descobert més coses una mica estranyes d’altres anys i que ens han irritat enormement i que s’han posat en coneixement de la Junta. Ara tenim catàlegs de material i vestuari de patinatge on hem trobat uniformes i vestits pretesament exclusius i on consten uns preus inferiors als que se’ns havia cobrat. Sabem que consten pujades de nens a examen pretesament pagades i els nens no hi han anat mai… Podríem seguir estirant del fil. I la junta en té coneixement.
Hem proposat a la Junta un coordinador entre entrenadores i pares, perquè no se sentissin envaïts en les seves competències, si és que era això el que els molestava, la resposta ha estat negativa.
No volen cap delegat de patinatge que s’afegeixi a la Junta del Silenc. On queda aquella reclamació d’una reunió sobre un escàndol dels famosos xandalls i on se’ns va dir que no entrava ningú a la Junta?
Quan al setembre uns pares i mares van anar pacíficament al local de l’Athlètic, d’on són socis, perquè quedés clar el recolzament del projecte de la Montse Arbós i per no retornar a antigues maneres, se’ls va tractar bé en aquell moment, a la defensiva però mitjanament bé, però després, l’entrenadora va rebre una santa bronca perquè no volien “esbalotades”, ni bronques, ni conflictes, ni pares pul·lulant pel local. Però això que és? El “corralito” particular d’uns quants o què? Què no és un local què mantenen uns socis? Qui manté amb les seves quotes aquesta associació esportiva? Entre molts, també els socis de patinatge, els quals tenen veu i opinió sobre l’associació a la qual pertanyen.
Aquest mes l’entrenadora ha cobrat menys diners dels que li toquen avui dia 9 del mes a les 21:00 h, menyspreen l’entrenadora de dimecres que és de nivell autonòmic, la Marta, i tenen als nois i noies més grans, aquells que ja saben de què va la pel·lícula amb l’ai al cor. Han sortit tant preocupats de la pista que els hem reunit a les portes del pavelló per tranquil·litzar-los.
Quin comportament és aquest?
Estem farts de la prepotència de la Junta d’un Club que fa anys que no ens convoca a cap Junta Ordinària de Socis, que no presenta estat de comptes als seus socis i que no dóna explicacions dels seus dèficits endèmics o de si té guanys… a CAP dels socis de CAP secció.
Per a mostra un botó: L’estaig de patinatge de finals de juliol-principi d’agost, sobre el qual algú va dubtar, va donar un rendiment en brut de 4.000 euros, al final, descomptant despeses i etc. va quedar un benefici net de 1.200 euros. Un secret a veus: L’entrenadora va rebre l’oferiment de la meitat d’aquests guanys per part del Club! Ella va respondre que això hauria de revertir en fitxes federatives, pujades a exàmens o en rebaixes de les quotes (les més cares del club) mensuals de la temporada següent. El Club s’hi va negar.
I ara dic jo, seguim sent la Secció més cara del Club?
Prou, això és un escàndol i repeteixo ENS FAN FORA DEL CLUB que ho sàpiga tot el poble.
Però tant ens fa, estem preparats i els nostres fills seguiran patinant. El Pavelló no es feude de ningú, és municipal i de tots els nens silencs i nenes silenques.
Què s’han cregut!!
Aquí hi ha, amb perdó, molta merda per remenar, qui vulgui que agafi el bastó!
La hipocresia és el que em subleva!
Jo sóc d’aquestes ‘mares i pares’ que ens varem presentar a portes del Silenc a principis de Setembre, però sabeu perquè?
Perquè fins aleshores ningú del club s’havia posat en contacte amb nosaltres per concretar el retorn a la normalitat de l’activitat i això que en ‘calendari anual’ hi havien proves federatives en unes poques setmanes, per les quals els nostres fills i filles s’havien estat preparant amb molta il·lusió.
Com a caps de famílies a tots ens toca ‘organitzar-nos l’agenda’, saber quan hem de demanar a algun familiar que ens recollin els/les peques del cole i dir-los on els han de portar (resulta que molts treballem i no podem estar de xerrada al Parc…)
El seu tracte, com s’ha dit anteriorment, va estar bé…aleshores ja van dir que el camí fàcil i que menys ‘mal de caps’ els donaria seria tancar la sessió, però que ‘ells’ com persones que voluntàriament ‘aposten’ per les oportunitats a l’esport, no tirarien la tovallola, recolzarien la pràctica del Patinatge sota l’insigna d’Athlètic Silenc.
Jo me’ls vaig creure i una vegada més els vaig donar el meu vot de confiança…sí, vaig defensar-los, mirar d’entendre que com a Junta que decideix se’ls podia fer difícil assumir una postura, posar el punt i apart, donar recolzament obert a una nova manera de fer Patinatge a Sils. Vaig assumir que per fer-ho necessitarien donar temps al temps.
Malauradament he pogut constatar que amb aquest ‘temps al temps’ l’únic que han provat ha estat de marejar la perdiu, buscar incidències on no les hi ha i desgastar així els pilars fonamentals d’aquest NOSTRE PROJECTE.
Sí, molt ruinment han mirat per activa i per passiva que sigui l’entrenadora Montse Arbós qui digui me’n vaig…d’això en el món empresarial se’n diu ‘Mobbing’.
El pitjor de tot plegat, fet i fet, és que com a Junta d’una associació esportiva ha desmerescut una de les missions troncals d’aquesta tipologia d’entitats: la promoció de l’accés a la practica esportiva per TOTS els segments de la població, com una eina fonamental per l’educació , la integració, la salut i el benestar.
Sí, molt ruinment han mirat que amb el cansament d’una entrenadora que motiva, els nens i nenes dels grups dels grans ho deixéssin córrer i així tenir l’excusa perfecte per tornar a les andades d’un Patinantge-guarderia.
I aquí, un altre cop, el pitjor de tot plegat és que han obviat que els que avui són petits, en la seva majoria tampoc volen un Patinatge-guarderia…perquè demà seràn grans.
Ara ’senyors’ no hi ha marxa enrera, resulta que aquesta vegada jo ja no perdono (i com jo crec que hi han uns quants!)…una societat avançada no pot acceptar actituds de NO MENJO NI DEIXO MENJAR…les coses són o no són i cadascú de nosaltres com a persones adultes i amb opinió hem de saber quan dir PROU.
Som 43 famílies, no som un nombre espectacular… però ens mereixem un respecte perquè som silencs, perquè som participatius, que vinguem a preguntar i a proposar, no vol dir que vulguem brega. Ni els que fa anys que hi som ni els acabats d’entrar.
La meva família en particular fa 7 anys que n’és sòcia i participa de tres activitats diferents.
Quin desencant.
Puc parlar del poc suport que té el judo, per exemple? Per què ha marxat tanta gent aquest any? El meu fill hi segueix anant però els qui hi anem no som cecs… De l’entrenadora no tenim queixa, però ja li doneu el suport que es mereix? Per què van a tants pocs events aquests nens i nenes?
Potser només us interessa el bàsquet? En el qual també hi participem i reconec que n’estem contents.
Però no n’hi ha prou, caram! I sinó reconeixeu que no voleu fer res més que això! Sou un club pro-bàsquet. No passa res. O canvieu actituds o haureu de canviar el nom al Club…
El resum és: Indignació!
Ens fan fora del Club! Que ho sàpiga tot Sils!
Res de dubtar del Silenc, com a entitat, que fan una magnífica tasca al poble. Però si es veritat el que dieu per aquí …
(Estem farts de la prepotència de la Junta d’un Club que fa anys que no ens convoca a cap Junta Ordinària de Socis, que no presenta estat de comptes als seus socis i que no dóna explicacions dels seus dèficits endèmics o de si té guanys… a CAP dels socis de CAP secció)
… potser el que cal és demanar democràcia i transparència a la entitat.
Ja he comentat els anys que fa que en som socis i no he pogut participar democràticament mai.
Estic cansada de repetir el meu suport a aquesta entitat, a les diferents activitats, a les estades, des d’una altra associació col·laborar-hi. Aquest estiu fer gestions personals i en silenci d’intermediació en quant al tema de Patinatge, però la paciència s’acaba.
I que passa aleshores? Que d’un afer, passes a pensar sobre la resta de qüestions. És evident que el Club va ser creat per dur a terme una tasca magnífica en quant a l’esport infantil i juvenil a nivell municipal que no feia ningú. Tothom ho reconeixem. Però el fet de ser executors d’aquesta feina tant important per a tots no pot fer-los creure que són imprescindible i viure en la supèrbia.
Els temps canvien, fa temps que ho dic. Hi ha gent per fer coses, diferents punts de vista i múltiples opinions que s’han d’atendre. Que faci tres anys que TOTA una secció es queixi del tracte rebut hauria d’haver fet reflexionar a la Junta i corregir la trajectòria en aquell moment i no arribar a l’extrem al què ha arribat.
Francament, com a ex-membre d’una altra entitat sé algunes coses que per discreció no he explicat però que ja hem toquen les castanyes… I ara segur que sortiran veus que m’escridassaran, tant me fa, perquè el què és blanc és blanc i el que és negre és negre i no admet matisacions, al menys en segons quines qüestions.
No vull destrossar l’entitat, el meus fills hi participen. Al contrari, vull que prenguin nota i s’arregli el que s’ha d’arranjar.
I sí, transparència i democràcia!! Des de ja!
MOLT BEN DIT MAMA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Així es parla dona!!
A veure jo no es k sapiga molt d’aquest tema peròpel k se es k estem fina als cogombres de la junta xrk no fan el k han de fer, sense ofendre, i la meva mare ja ha dit tot el k jo volia dir per tant ja no fa falta k digui res més.
Esto mismo esta pasando con la Asociación de Vecinos de Santa Eulalia de Vallcanera a la cual pertenece como miembro de la Junta Directiva el Primer Teniente de Alcalde “Joan Cot” hace más de 15 años que no hacen una Asamblea General de Socios ni presentan el estado de cuentas.
jo l’¡únic k se es k vull patinar i ens ho estan posant molt dificil xrk a mi la montse i la marta m’encanten com a profes i no vull k se’n vagin.
òstia pues feu una manifestació o alguna cosa x l’estil, no¿? :S
bueno perdó x la palabrotaaaaaaa…
Quina embranzida noia!!
Ja hi estem, ja hi estem…
jo com a patinador, he tingut que supurtar durant 5 anys el insults de molts nens, i ara bolen fer fora el club.
jo estic d’acord amb l’aina i la domi.
em tingut moltes profes:al principi vam tenir a l’anna la lidia la ioli pro es van tenir que anar i van venir la veronica i en manel, la seva manera de ensnyar estava ve pro menrrecordo k en manel ens ampuxava el terra si no ens surtia el mex.
cuan va arribar la montse tots vem estar molt contents per k es una dona que si sap de patinatge.
la lidia tambe en sap pro ella s’estima mes jugar i no entranar dur com la montse.
despre va arrivar la marta una noia molt divertida i que tambe en sap de patinatge.
d’acord amb l’aina cuans ens arriba dos entrenadores en condicions(la marta i la montse)volen treura patinatge i aixo no esta be.
per k la junta no para un moment i pensa k passaria amb nosaltre, patinadors i patinadoras k fa anys que patinem, hens enfondriem molt si ens deixen sense un esport unisex com els culors.
jo ja u dic si el patinatge s’enva io tambe manire.
atentament:Erik Delgado Corrales
Hablo creo por boca de muchos padres que tienen sus hijos patinando como yo, y francamente estamos hartos de que se nos tome el pelo, que nos digan un día que todo va bien que dan toda su confianza a Montse (entrenadora nacional) y que después nos den la puñalada por detras diciendo que somos la sección más conflictiva, cuando es todo lo contrario, ya que desde septiembre entre entrenadoras y padres lo estamos organizando todo para que nuestros hijos disfruten del patinaje y puedan ir a festivales y competiciones, como este último de Porqueres en el cual nuestros patinadores arrasaron con el nivel que demostraron en la pista.
Os podeis imaginar como estabamos todos los padres viendo a nuestros hijos ser felicitados por el resto de entrenadores.
Y no os quiero contar lo orgullosos que se sentian ellos después de haber estado durante tanto tiempo siendo los patitos feos del patinaje y ahora sentirse casi en la cumbre.
Como comprendereis no vamos a consentir que nos cierren la barraca, como no han amenazado, por que si nos quieren hechar, con huesos duros se van a encontrar.
BONA NIT
HOLA SOC EN JORDI
JO FA CINC ANYS QUE PATINO I QUAN VAIG COMENÇAR AMB LA LIDIA TOT ERA PER JUGAR I PASSAR L’ESTONA, DESPRES VA VINDRA LA VERO I VA SER UN DESASTRE, ARA TENIM LA MONTSE QUE ENS DONA CANYA I ENS AJUDA MOLTISSIM MES I TENIM LA MARTA QUE VA SER ALUMNE D’ELLA I ES MOLT CARINYOSA I SIMPATICA, ESTIC MOLT CONTENT AMB LAS DOS ENTRENADORES QUE TENIM ARA MATEIX, PER AIXO NO VULL QUE TANQUIN LA SECCIO DE PATINATGE, I M’ENCANTA PATINAR SOBRE TOT ARA QUE ESTIC APRENEN MOLT I COM L’ALTRE DIA EN PORQUERES QUE ENS VAN APLAUDIR MOLT TOT EL PUBLIC I TOTS ELS ENTRENADORS.
A POR TODAS!!!!!!
I UNA COSA EL PATINATGE ENS A PORTAT MOLTS RECORS MOLT BONIC LA VERITAT EL PATINATGE ES LA MEVA VIDA I NO EL VULL DEIXAR MAI.
COMO PADRE PIENSO QUE SE HA PERDIDO MUCHO TIEMPO Y MUCHO DINERO, YA QUE HASTA AHORA NOS HAN HECHO CREER QUE NO HABIA NADA MAS, PERO NOS HAN ABIERTO LOS OJOS Y HEMOS VISTO QUE HAY ALGO MAS QUE DEJARTE 400 EUROS EN PATINES PARA QUE TU HIJO VAYA A PASAR EL RATO.
HEMOS VISTO QUE HAY UNA JUNTA QUE NO TIENE ILUSION NINGUNA EN QUE EL PATINAJE FUNCIONE BIEN, AL CONTRARIO SOLO BUSCAN EXCUSAS PARA DECIRNOS QUE SOMOS CONFLICTIVOS, HACIENDONOS CALLAR PERO ESO SI SAN PAGANINI CADA MES Y NO POCO QUE SOMOS LA SECCION MAS CARA DEL CLUB.
CREO QUE ES HORA DE EMPEZAR A PONER LOS PUNTOS SOBRE LAS IES Y SI NO LO HACEN ELLOS LO HAREMOS NOSTROS.
BUENAS NOCHES A TODO EL MUNDO Y SOÑAR CON UN CLUB MEJOR
No es pot dir més amb tant poques paraules. Quin resum més ben fet.
Petons
Em refereixo als escrits dels nens…
SOY PEQUEÑA Y ESTA NOTA LA ESCRIBE MI MAMA, PERO YO QUIERO DECIR UNA COSA QUE NO SE QUEJEN CUANDO LA MONTSE NO ESTA PORQUE ESTA LA MARTA QUE NOS QUIERE MUCHO Y QUIERO SEGUIR PATINANDO CON ELLAS Y NO ME SEPARARE DE ELLAS.
ADEU A TODOS
Hola!Jo tinc una nena a patinatge fa cinc anys q patina,tambe soc socia d´aquest club i mai ens han donat res ni els dies q els nens fan un festival q estan de les 3 fins les 8 ni un got d´aigua sempre els pares ho fan tot.Fa 2 anys en un festival jo vaig vendre papeletes pel sorteig q fan i ens van dir q seria per els nens un berenar o un cd q van fer pero els diners on son??Perq no va haber berenar i el cd el vaig comprar jo.Hem sembla molt malament q vulguin tancar la paradeta pero aqui estem els pares q farem tot el q puguem per els nostres fills.I tots estem amb la Montse i la Marta i….NO NOS MOVERAN. i seguirem patinant amb el Silenc o SENSE.
Un petonet Anna, bonica!!
Endreçant el Bloc:
* Dominique
Puc preguntar com aquest tema que estem plantejant des de Patinatge, però també com a socis, l’assumpte sobre la manca de reunions ordinàries, l’estat de comptes i renovació de càrrecs li interessa tant poc al personal de Sils?
Estic estupefacta
Se que hi ha temes molt importants ara mateix i als qual hi estic molt atenta des de la meva pantalla, Nyap, corrupteles, la proposta de la consulta popular i en la qual hi participaré… Però el funcionament d’una entitat on hi assisteixen molts dels nens i nenes del poble no és qualsevol cosa. No li importa a ningú?
Si és així, d’acord, hi ha una colla de gent que va fent feina i té enllestides les coses, com sempre, en solitari i sense recolzament, després venen les sorpreses i les exclamacions…
Només reflexiono. Es clar, que resulta molt còmode que les entitats ens solucionin els assumptes encara que sigui pengim, penjam…
O es que encara existeixen ens intocables i afers intocables? Ai, que sembla que de segons què i qui no podrem parlar. Aquells nusos enquistats que anem trobant epidèmicament de tant en tant en aquest poble. I no ho volem fer que ens donarà feina a tots plegats, no sigui que ens toqui a nosaltres posar-nos a treballar per saber què passa! Quina maaaandraaaaa…
Salutacions a tothom
* Anònim
¿Assemblees de socis, renovació de càrrecs, estat de comptes?: Ens hauríem de llegir els estatuts del Silenc (que haurien de ser públics) …
* Bloc
¿Teniu com a entrenadora la Montserrat Arbós Roca, sotscampiona d’Europa 1982 de patinatge artístic sobre rodes?
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
La selección española de patinaje artístico sobre ruedas ha tenido una brillante actuación en la segunda Copa lnternacional alemana, que se ha disputado en Berlín del 14 al 16 de este mes.
La patinadora Montserrat Arbós consiguió un segundo lugar en la prueba de figuras obligatorias de escuela, un tercer puesto en patinaje libre y otro tercero en combinada, logrando la medalla de bronce de estos campeonatos.
http://hemeroteca-paginas.elmundodeportivo.es/EMD01/HEM/1982/05/19/MD19820519-035.pdf
* Dominique
Exacte, sí, és aquesta senyora. Ja pots posar el retall si vols.
A part de la seva trajectòria com a esportista, el recorregut, el seu currículum com a entrenadora és indiscutible.
Algú es podria preguntar perquè s’entossudeix amb un grupet de pares i mares d’un club tant petitó, que es fregava els ulls fa un any i mig i ara li exigeixen pensant-se con són el Barça.
Ja ho vaig explicar fa temps, el seu fill ha vingut a viure aquí perquè s’ha enamorat d’una gironina, ara té casa aquí, té un projecte sense pressions federatives, amb nens i nenes per “fer”, crear una escola des del seu inici i té qui la recolzi. Que no ho fan els futbolistes? I on ho fan aquests, en les grans ciutats o en els llocs on viuen, allà on creuen que poden començar de zero?
TOTS els clubs gironins l’han acollits amb els braços oberts. Li han ofert un despatx al GEIEG de Girona.
Els únics que no ho entenen són els del Club Athlètic Silenc.
Una de les coses que li recrimina la Junta es que hagi de fer relacions i favors a d’altres entitats, quina ment més obtusa i tancada, sinó es fan aquestes coses, allò que en anglés s’anomena “networking”, no es pot iniciar i seguir amb el projecte.
Deixant de banda que no se li paga el sou acordat ni tampoc el dia que li toca i d’algun lloc haurà de treure per les garrofes, dic jo.
M’agradaria que expliquessin aquí què li paguen a l’entrenadora Marta per venir… Que s’esforça en fer-ho perquè té com a companya a qui té, perquè hi creu cegament.
Però, perquè es creuen que volem crear una ESCOLA DE PATINATGE.
Ha sorgit la idea per generació espontània i perquè som uns il·luminats!
Si diem que tenim projectes per Sils és que tenim un Projecte amb cara i ulls, caram! I no immediat, sinó per ara i de futur!
Si és amb el Club serà i sinó, doncs bon vent i barca nova!
No serà cap trauma
Font: comentaris recents a l’article http://silsdelaselva.wordpress.com/2009/09/04/athletic-silenc-i-estades/
La Federació de Patinatge està esperant que se li pagui un deute de 200 i escaig euros que se li deuen fa mesos. Aquí qui queda malament? Estem escandalitzats.
Aquests diners no es poden treure dels 1.200 euros de romanent de l’staig de l’estiu?
Com pot ser això?
Que Sils sàpiga que quan la Montse Arbos va entrar, el primer que va fer va ser comprovar si tot estava correcte amb la Federació. I, oh!, Sorpresaaaa!!!: No existíem! I la Junta es va assabentar ja en aquell moment. El Club Athlètic Silenc no apareixia tal com havia d’aparèixer amb el seu nom, el nom del president, l’adreça, núm. de telèfon, correu electrònic i DESPRÉS el nom de l’entrenadora i el seu núm. de telèfon de contacte. No, senyores! No, senyors! Només hi havia un nom i un telèfon, us proposo una endevinalla… A veure qui sap la resposta!!
Mai, ningú del Club es va assabentar de si hi havia algun event o no, tampoc se’n van preocupar. Ara sí, actualment ho poden saber tot. Ara el Silenc surt a la web quan fem o desfem qualsevol cosa, fins i tot quan anem a pixar, amb perdó. I, alhora, podem saber si hi ha quelcom d’interessant per presentar-nos-hi. Rebem notícies, correus, etc.
Tinc guardat, puc ensenyar-lo a qui vulgui perquè gmail no esborra la bústia, un correu de fa dos anys, demanant al Club una pestanya per a Judo i per a Patinatge al web del Club, perquè no n’hi havia, només existia una entrada per bàsquet, no hi havia ni tant sols l’oportunitat d’afegir comentaris per a res que no fos aquest esport. Si no ets present visualment no existeixes.
Sobre que no hi haguessin fotografies de les altres activitats se’ns va donar la culpa a les famílies… Pot ser veritat, en part. Ara, us explico, en tots els festivals i events sempre s’han fet fotografies, però compte! Per fer CD i inclús DVD per vendre després a les famílies! Aquestes no podien ser penjades al Web? Només després de les nostres protestes, i reconec que en particular algunes meves, es va obrir una galeria a Picassa, mai fou d’”ofici”
La primera vegada que algú de la Junta, que per protocol hi haurien d’assistir i per educació, perquè venen Clubs i persones d’altres poblacions convidades a Sils per l’entitat a qui representen, com a mínim el President, va ser en l’últim festival i després de demanar-los-hi. Així és com funciona un Club amb cara i ulls, a tot arreu on anem ho veiem. El senyor President, aquest que es posa tant brau en les reunions amb l’entrenadora, no va venir, però dos membres sí. No van veure les actuacions, “pa que”, però almenys van donar les medalles. Ara, això sí i els donem les gràcies, van sorprendre’s i felicitar-nos de la col·laboració i entrega dels pares i mares en l’organització.
Que potser sona tot massa oficial i aquí tot es fa tot molt oficiós? Què això son bajanades? Perdoneu, perdoneu, per altres assumptes aquí surt el batlle, el papa, el guardia civil, el capellà i la mare que els va parir a tots, si cal….
Potser ha arribat el moment de pensar que d’aquella fabulosa idea que tothom reconeixem, que tothom hem recolzat, que seguim recolzant portant els nostres infants dia rere dia a les activitats del curs i d’estiu, aquella que van tenir una colla de persones fa anys per fer esport per als nens i nenes de Sils, aquells que van aconseguir fites que es van marcar clarament amb un projecte que els va sortir molt bé, allò tant ben pensat potser s’ha de renovar.
Aquells els quals van “fundar” el Silenc i, si en queda algun a la Junta, haurien de confortar i aconsellar a qui sigui i explicar-los que aquest club ja no és allò sinó que aquest club és una entitat una mica més gran. És una entitat que manega uns números molt grans amb molts infants i joves que, a més tenen pare i mare, i que haurien de tenir uns protocols d’actuació diferents, que ha de ser efectiva, ben organitzada i atendre allò que es diu eficàcia i eficiència.
Què, sona molt gros?
També els sona molt gros i molt gran als de les AMPA, als de les Associacions de Veïns, als de les Associacions de Propietaris, de les Associacions de Festes dels Pobles, als dels Esplais, qualsevol que atengui a socis i més si tracta amb infants i adolescents… Qui es posa en un “tajo” així ha de tenir les coses i les idees molt clares. Qui toca calers, tracta amb adults, fa de mediador entre treballadors i “clients” i administracions públiques, sap que haurà d’atendre persones i que haurà de rebre aquestes persones en el “local” que ocuparà temporalment i que res del que “toca” materialment és seu, ni tant sols el càrrec. Sembla molt complicat, però a vegades, fem difícil el què és més fàcil del què sembla.
Potser haurien de començar a deixar de ser una colla d’amigatxos, que tot ho decideixen sols, que ho poden seguir sent, només faltaria, però començar a actuar una mica més professionalment perquè som una població menys manejable que abans, que passem dels 5.000 habitants. I aquí l’Ajuntament i els seus tècnics també haurien de dir alguna cosa, aconseguint-los informació, normativa i tot l’ajut que sigui necessari.
No tinc la intenció de fer fora ningú, que quedi clar, només demano reflexió, claredat, democràcia i explicacions perquè crec que ens les mereixem… Ja fa massa temps que actuen prepotentment.
Senyors de la Junta, els màxim òrgan de decisió del nostre/seu club és l’Assemblea Ordinària de Socis, no vostès, ho tenen clar? Vostès són l’òrgan executor i representatiu de l’Assemblea, ho han entès per fi? I ens han de rendir comptes.
Publiquem fragments d’un article dedicat al club esportiu de Calafell, el primer on va entrenar la Montse Arbós quan va plegar com a patinadora:
EXITOSA CELEBRACIO DELS 25 ANYS D’HISTÒRIA DE LA SECCIÓ DE PATINATGE ARTISTIC DEL CLUB PATI CALAFELL
16/06/2008
L’acte central de celebració del 25è aniversari de la secció de patinatge artístic del Club Patí Calafell, fundat l’any 1952, va servir per retre homenatge als fundadors i a totes les persones que al llarg d’aquest temps han contribuït a fer gran aquesta secció que es va posar en marxa oficialment l’11 de juliol de 1982, quan el club era presidit pel recordat Jaume Gener Segura. Va ser llavors quan la sotscampiona d’Europa, Montserrat Arbós Roca, va demanar poder patinar al pavelló Joan Ortoll. Ramon Ferré, que en aquella època era el coordinador del club, va animar el president a acollir la patinadora ja que podia ser un reclam per a posar en marxa la secció de patinatge. Ferré, absent a l’acte, ha recordat que “llavors els diumenges per la tarda utilitzàvem el pavelló per ensenyar a patinar i lo cert és que varem reunir més de dues-centes persones, molts d’ells, infants i així varem crear aquesta secció que ens ha donat moltes satisfaccions”.
A l’hora dels homenatges, els organitzadors tampoc es van oblidar de les dues entrenadores que ha tingut la secció al llarg d’aquest primer quart de segle: Montserrat Arbós (1983-1987) i Marta Vera, subcampiona d’Europa i cinquena del món, que entrena els patinadors des de fa 21 anys. També va haver records per les federacions territorials, catalana i espanyola, que també van estar representades a l’acte.
http://www.calafell.org/4_0/NOTICIES/detall.cfm?ID=00000002L8&IDIOMA=esp&IDIOMA_ID=2
Amb aquest detall es demostra que només acabar la seva carrera com a patinadora, la Montse Arbós, va iniciar la d’entrenadora.
Que es dubti del seu saber fer és insultant, que dia rere dia del mes se la faci baixar a veure si té el sou a punt, també és un insult, que es dubti de si compleix o no amb els acords, quan els pares hi som presents a les grades i veiem que tant ella com la Marta són a la pista, també. Que es dubti de si els nens estan ben tractats i si estan contents, també.
I prou, em sembla que ja he dit prou, a no ser que algú pregunti o hagi de respondre per al·lusió .
Au, siau, que se m’està fent molt feixuc tot això…
Una assemblea anual?:
Assemblea General de Socis
silenc | 25 Juny, 2007 12:42
El proper dissabte 7 de Juliol, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament es realitzarà l’Assemblea General de Socis en la qual, com cada any, la Junta Directiva podrà mostrar el balanç de la situació del club.
Així, doncs, hi esteu tots convidats.
Junta Directiva. Ath. Silenc.
Font: http://athsilenc.bloc.cat/post/12258/173123
* Assemblees
Sí, una Assemblea anual.
I la del 2008?
Potser va caure en Febrer, l’únic mes del qual no hi ha l’arxiu a la web (almenys a hores d’ara, perquè pels administradors web això no és problema…qui sap demà hi sigui…)
Pel 2009…queden 49 dies, sense comptar que hi han festius i ‘Consulta popular’ (en la que per descomptat també participaré!)
Nois…se us ha girat feina…
ja fa mes d’un any que patino i m’agrada molt,m’agrada i vui fer-ho en el meu poble, amb els meus amics i no m’importa canviar el color del meu mallot.
Fa 2 anys que patino a sils i no vull que ens treyeu el patinatge , i jo vull patianr en el meu poble principalment per els horaris i perque el tins el costat .
I que no s’envagin les monitores que tenim .
no se gaire de que va la pelicula, pero per lo que llegeixo lo ideal seria que aquesta gent del patinatge creesin el seu propi club.
com deia el meu avi: si vols ser ben servit……….feste tu mateix el llit.
i al poble tenir un club nou li aniria be, perque segurament seria gent amb idees noves perque la veritat alguns dels rectors habituals ja no donen mes de si.
Mira doncs igual que Catalunya amb España…
Hace 8 años que patino.Los primeros fueron muy bonitos con Lidia, otros malos con Vero i Manel (me llamaban inutil) pero ahora son geniales.Aprendo mucho con Montse i Marta.Pero han venido los pesados que no nos hacian caso de las quejas de la Vero i ahora que todo va bien nos tocan las narices.
NO NOS VAN A ECHAR !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! QUEREMOS PATINAR!!!!!!!!!!!!!!!!!
patino desde que tenia 2 años y ya tengo 9. con la montse y la marta he conseguido subir al podium como primera clasificada y el domingo quede tercera es super guay y con su ayuda conseguiremos muchos podiums mas p.d montse y marta os queremos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Què no donen més de si? JA JA JA JA Que em pixoooo…. (perdoneu, eh, es que portem mesos parlant d’això)
I per què no admeten més gent a la Junta?
Com que no donen més de si: Al carrer!! Sembla ser que això és el que volen.
No donen més de si i ens fan fora, per activa i per passiva i sense donar la cara, covardament, enlloc de reconèixer-ho, explicar-ho i buscar possibles solucions, perquè aquí en teníem.
I la proposta de la figura del coordinador de patinatge entre Junta-Entrenadores-Pares per a que no tinguessin feina? Aquest només hauria d’informar de la feina, ni tant sols ficar-se en els “assumptes” sagrats de la Junta.
Au va! Enlloc d’això ens esbatussen i ens giren l’esquena. I diuen diverses vegades: “ta ta ta, bla bla (obvio el que es va dir… molt masculí… ) bla, bla, …perquè tanco barraca i s’acaba la història!”. Ara ja dubto de si hi deuria haver rebequeria (“pataleta”) dempeus o no!!! Vist com ha anat tot plegat… Perquè ja està bé la cosa…
Però, ep!: Cap problema!!
Ara, pensant, pensant, què fàcil actuar així davant les qüestions no habituals!! Imagineu-vos si cada vegada que a un li passa una cosa així pren la mateixa ressolució…. je je je. Farem fora els fills, els tiets, els avis, els pares, els amics, els companys, els socis, els clients…. perdrem la família! la clientela!! les amistats!! Els mestres buidaran les seves classes!!! Valguem Déu!! I això que soc atea!!
Bé no m’estranya, en un poble on es fan fora els regidors dels Plens o, com fa anys, no et deixaven parlar en els Plens, que es pot esperar…. Són maneres de fer atàviques… Què et destorba algú i et dóna molta feina o et fa pensar massa? Què et posen nerviós perquè et diuen veritats que no vols sentir? Que tot i que et donen possibles solucions tu t’encaparres perquè vols tenir raó i no vols donar el braç a tòrcer? Ostres! Doncs apa a ser un tossut i com un bou embolat dels que corren per les Terres de l’Ebre a castigar a Déu i sa mare, perquè t’enceguen les boles enceses de foc (en aquest cas l’orgull? els pels meus pebr…? el no saber fer? el jo que sé què?) i a tapar-se les orelles durant mesos i no fer cas a ningú.
Maneres que fins i tot els menors de 30 o 35 anys tenen apreses i gravades a foc dins del cervell….. Què voleu, aprenentatge per imitació, joc simbòlic!! Ja ja ja ja ja!!!!
Espero que reflexionin, de debò…
Perquè ja em fa patir… M’estaré tornant així, ara que sóc i em sento tant profundament silenca? Això s’encomana com la Grip A? Dura molt de temps o es passa amb els anys? O empitjora amb el pas del temps? Aiuix…
Tant orgullosa que estic del premi que ha rebut el Club pel seu suport innegable a l’esport escolar… Ai, mare, el que s’ha de veure. Tant bé que fan algunes coses i què malament n’estan fent unes altres (i no em refereixo només a patinatge, que consti). Han de polir-ne unes quantes!!
Això és crítica constructiva, encara que no ho sembli. Perquè a aquesta situació ens hi han conduit ells, nosaltres no hi hem volgut arribar en cap moment, més intents i més solucions aportades eren impossibles de donar.
Tot és tant surrealista o és que estan esperant al Gener a que vingui alguna Mare de Déu Salvadora dels Sant Penitents i de la Pàtria Silenca, JA JA JA JA JA JA JA.
Què voleu? Em dóna per riure. Sils podria haver estat la Pàtria adoptiva de Dalí, com, quan vaig arribar a aquest poble, un cert dia solejat i quotidià, un matí concret, una dona que té l’obligació de ser equilibrada, em va dir que era una mala p**** JO JO JO JO JO !!!! Deu ser que de vegades, quan me’n ric de segons què, em surt de dins, JA JA JA JA JA…. Em va al·lucinar el CD del verb amb el subjecte elidit i encara em dura.
Ei, que no m’he pres res, eh, que en quedi constància. Acabo d’aterrar d’una reunió de pares de l’Institut, així que imagineu-vos si vinc distreta a aquestes hores nocturnes, en tinc testimonis…
Perdoneu però a dia d’avui ja em peto i em repeto. Se m’ha passat el que no arribava ni a mosqueig !! La indignació no, però, aquesta si és bona companya de la ironia i l’humor.
Au, Bona nit i que dormiu molt bé, patinadors i patinadores de Sils i família.
Hauries d’escriure menys i llegir una mica més.
“mala p***” no és el CD (complement directe). En sintaxi, la seva funció és la d’Atribut (CA), ja que “SER” és un verb copulatiu, i per tant, no admet complement directe.
De totes maneres, la major ignorància que demostres no és precisament en qüestions lingüístiques…
NO ENS FARAN FORA EL CLUB!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Em apres molt amb les monitores que tenim montse i marta i no ens faran fora
VOLEM PATINAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!1
Tota la família és sòcia del Silenc i no recordo que ens hagin convocat a cap assemblea de socis, no recordo. Estatuts, estatuts, què diuen els estatuts del club?
Al facebook us recomanen organitzar alguna cosa de patinatge amb motiu de la consulta popular del 13 de desembre, que aquell dia us veuria molta gent… Les Sevillanes de Sils segur que hi participaran
I tu Pompeu (Fabra) dedicat a assessorar als d’IdS quan volen manipular les editorials del Quadern de Sils, que fan faltes d’ortografia que els delaten i després els regidors veuen que no ha estat l’arxiver municipal sinó algú del Partit qui ha fet l’editorial
La segona persona del singular de l’imperatiu del verb “dedicar-se” és “dedica’t”, i no “dedicat” (aquesta és la forma del participi).
Abans de criticar els demés, seria prudent analitzar els errors propis. Encara que en aquest blog s’estila més la crítica infundada i gratuita (ven més).
De totes maneres tindré en compte el suggeriment.
Moltíssimes gràcies per les teves correccions, Pompeu, fa tant de temps que no practico la teoria que sempre s’agraeix que algú t’ajudi a aprendre quelcom nou cada dia.
Com podràs observar, però, tot el què he anat exposant he procurat anar-ho argumentant, d’aquí aquestes redaccions tant llargues. A més, com qualsevol persona, tinc tot el dret de dir el què sento davant la qüestió. Si et resulten més o menys llargues i si et sembla que estic equivocada és la teva opinió. Jo puc pensar o bé que no m’has acabat d’entendre o bé que ets partidari de l’altra sector de pensament.
També he dit que aquesta explosió no només pròpia i de la meva família, sinó que es fruit de mesos i temps d’intents de diàleg i propostes en silenci i sota la discreció que el seny recomana.
Repeteixo, en qüestions de llengua, la nostra, la catalana, sempre agrairé les correccions. Molt amable.
A JO: Gràcies pel suggeriment, el tindrem en compte. Per suposat sabeu que teniu el nostre suport, oi? Ja hi podeu comptar.
zzz i Esther, vigileu que ve el Pompeu (Favra) !!!
Òndia !!! ha vingut – finalment!- un mestre pro-IDS il.lustrat !!! Per il.lustríssim ja tenim el senyor que cobrar 2.000 € per signar papers del Nyap que dicten els “tècnics”… T’has mirat com es redacten les actes municipals, Pompeu? Igual tu encara tens accés per la via del partit
Mira’t el bloc d’IDS o l’ACES, gran mestre Pompeu, a més de faltes, confonen l’ONU amb el POUM 
o el web municipal que convida a pendre i no “prendre” determinats medicaments 
A DOMINIQUE:
1.-Quant a la coherència del text, he de dir que la teoria no es practica, sinó que s’estudia (per això és teoria, i de la teoria practicada se’n diu pràctica).
2.- També uses incorrectament el pronom “què”. Les opcions correctes serien:
Perdó: no he pogut acabar (s’ha enviat el comentari).
A DOMINIQUE:
1.-Quant a la coherència del significat del text, he de dir que la teoria no es practica, sinó que s’estudia (per això és teoria, i de la teoria practicada se’n diu pràctica).
2.- També uses incorrectament el pronom “què”. Les opcions correctes serien:
a.- “tot el que he anat exposant”
b.- “dir el que sento”
Sempre sense accent.
3.- La tercera persona del singular del verb “ser”, en català, porta accent:
“sinó que ÉS fruit de mesos”.
La qüestió del patinatge no la controlo massa
També hi ha un “informe” de l’arquitecte municipal, a més a més de les actes de l’enganxina amb el vist-i-plau de l’il.lustríssim, que haurias de mirar, gran mestre Pompeu i sobre el fons d’aquest mateix informe una explicació sobre el que es pot considerar altell i el que no es pot, de cap manera segons l’article 21.6 de la normativa de les normes subsidiàries de Planejament de Sils. A la normativa esmentada s’admeten les plantes altell sempre que es compleixin les següents condicions:
1. La planta altell no pot tenir accés independent des de l’exterior. 2. La planta altell es separà 3 metres de la façana principal. 3. L’alçada mínima lliure serà de 2,25 metres. 4. No es podrà destinar a habitatge.
A diferència del que es pot escriure en un bloc, sempre més informal, aquest informe és oficial – d’àmbit municipa-l i absolutament infundat en el fons i les formes.
Gràcies anticipades per la vostra atenció i aclariments al respecte , gran mestre
Senyor gran mestre del bloc, si no és molèstia, podríeu obrir un apartar de classes de català per aquest gran mestre Pompeu? (Per cert, algú podria denunciar-lo per suplantació de personalitat? o es que ara tenim resurreccions espontànies?)
Així no ens donaria la barrila enmig de les converses que tenim, ens interessen i ens preocupen molt als habitants silencs implicats en segons quines qüestions.
Personalment hi estaria molt atenta i, segurament, no hauria de ser corregida tantes vegades, més que res, perquè si ara es dedica a corregir-nos a tots plegats els fils esdevindran illegibles.
Segueixo sent educadament agraïda.
Passa d’ell, Dominque, fa gràcia i tot, però calla amb el Nyap !!!! ja em diràs quin tipus de gran mestre !!!!
Tranquils! Lamento si les meves aportacions han ferit alguna sensibilitat, i no voldria obstruir el fil dels comentaris.
No em puc pronunciar sobre el concepte “altell” (això fa referència al concepte legal, suposo…). Espero que em disculpeu.
Existeixen altres correccions a fer, però en destacaré una i prou: “donar la barrila”. En castellà, “dar la barrila” significa “ser pesat, insistent”. En català l’expressió és “fer barrila” i el seu significat ve a ser “estar de farra” (tot i que hi ha expressions que muten amb l’ús). Ja es veu que no tot es pot traduir literalment.
Al respecte, vull advertir als lectors que, en català, l’ús del verb “donar” és residual. Com deia un enyorat professor meu “els catalans no donem res: les gràcies i perquè són gratis”.
Així, NO “donem petons”, sinó que fem petons. NO “donem cops de puny”, sinó que clavem o fem cops de puny, NO “donem massatges”, sinó que fem massatges, etc…
No patiu:ja permetré que violeu la materna llengua. Jo no vull irritar ningú. El meu missatge anava més enllà de l’aspecte lingüístic.
De la mateixa manera que quan surt neu a la pantalla del televisor, la majoria dels mortals diem “és d’ells”, també en el cas de la vida municipal (política, urbanisme, associacions, clubs…) molts caieu en un fanatisme del tot injust. Si no sóc arquitecte o urbanista, com puc criticar el POUM? Si no conec els motius d’una decisió, com puc criticar-la? Jo, en aquest blog he vist insults absolutament inadmissibles; he llegit autèntics atemptats personals. Fins i tot una vegada, fa temps, recordo que es va insultar l’esposa d’un regidor, i això em sembla inaudit.
En aquesta vida es pot discrepar (fins i tot és bo). És més, sobretot des de Kant, la crítica és el mètode des del qual les societats van endavant. Però sempre cal que un mateix es jutgi primer, i des de la humilitat, ser conscients que tots ens podem equivocar. I quan creiem que el nostre pròxim s’equivoca, primer cal esbrinar quins motius el poden dur a fer el que creiem equivocat. Sempre cal posar-se al lloc del’altre… Jo sóc el primer que m’equivoco sovint, però la consciència de les meves debilitats és la que em fa evitar la majoria d’errors.
No vull donar lliçons, ni de llengua, ni de moralitat…
Atentament: Pompeu
No, gran mestre miri, el tenor literal de les normes subsidiàries diu: “1. La planta altell no pot tenir accés independent des de l’exterior. 2. La planta altell es separà 3 metres de la façana principal. 3. L’alçada mínima lliure serà de 2,25 metres. 4. No es podrà destinar a habitatge.”
No diu “se separà o se separarà 3 metres de la façana principal”, diu “La planta altell es separà 3 metres de la façana principal”. Gran Mestre no cal ser arquitecte
.
Per cert aquí l’única esposa insultada ha estat la regidora d’ICV i habitualment el difamat és l’Albert Miralles, aquí, a la TV i als plens; per companys i companyes seves – socilalistes d’IDS – seria molt positiu que abans d’estendre les seves lliçons més enllà del grup polític que malgoverna, tingui la paradeta més neta a la casa pròpia
Apa, Petons.
Un cop feta aquesta sol·licitud en ferm a l’administrador del bloc, voldria afegir:
En l’últim post dirigit a mi, mestre Pompeu, reconeixeu no controlar massa la qüestió del patinatge però, en canvi, en el primer comentari vàreu dir literalment:
“De totes maneres, la major ignorància que demostres no és precisament en qüestions lingüístiques…”
A què us referíeu exactament? En aquest cas, estàveu opinant, però sense dir res prou entenedor…
També esmenteu, mestre, just en la primera frase, a que haig de llegir més, suposo que voldríeu expressar més exactament “estudiar” o “llegir sobre” sintaxi catalana, perquè el fet que jo hagi llegit més o menys volums no hauria de ser qüestió de discussió en aquest o un altre lloc. Al meu ego no li cal demostrar res, més aviat té ganes d’aprendre i de ser agraït. Per tant, no crec que sigui adequat veure qui té “la llista” més llarga.
No voldria pensar pas que, en el fons, sou un personatge un pèl xulesc… Només, tal i com el vostre homònim es va proposar, un esperit que vol ensenyar. Feu-ho en el fil de bloc que us proposo, el seguirem atentament!!
Sobre autocrítica i si un mateix s’autoqüestiona, no tinc el gust de conèixer-vos perquè jo no m’amago darrera un pseudònim, vos sí, cosa que no critico perquè hi teniu tot el dret, però no em permet saber qui sou, per tant em resta arguments al raonament.
Si em coneixeu una mica, sabreu que tinc tendència a preguntar-me, preguntar, esbrinar i observar abans de prendre decisions. Si em coneixeu una mica més, haureu pogut comprovar en alguna ocasió, que sóc més aviat de tendència a la mediació que a la discussió i que no em costa demanar perdó si m’equivoco. Si em coneixeu, també sabreu que tinc molts defectes, entre ells, la mala llet, però aquesta, tal com puja, baixa, però que procuro digerir-la, però sinó és el cas torno a demanar perdó si he fet alguna “trastada”.
Seguint el fil del vostre comentari sobre “fanatismes” i crítiques, posar-se en el lloc de l’altre, etc., crec que en els posts exposats, i no només per mi – llegiu per exemple, l’exposat per la Sandra, mare d’una altra patinadora – donem raons per aquestes queixes actuals i anteriors, sempre després de temps i temps de raonaments, propostes i diàleg amb l’altre part. Si hi ha qüestions que l’Athlètic té i no explica, de qui és la culpa de la situació? Qui no s’està explicant? Perquè aquest silenci poc entenedor?
I fora del tema de patinatge, com a família sòcia i membre d’una associació, no tenim dret a la reunió ordinària anual, saber l’estat de comptes i les qüestions referides a les tres seccions on participen els nostres fills ? Com es pot negar l’entrada a ningú amb dret a ser membre d’una Junta? (no és el meu cas, eh)
Quina premissa teniu per argumentar el contrari?
Qui actua com un fanàtic aquí? Qui es tanca en banda i no dialoga i per resposta amenaça en “fotre’t al carrer? o qui demana diàleg, explicacions i ofereix solucions?
Bona nit a tothom,
En primer lloc, i si em permeteu, demanaré disculpes al mestre Pompeu per les faltes ortogràfiques que puguin haver en aquest escrit; la veritat és que vinc a parlar de PATINATGE, no de com escriure.
I ara sí, sóc mama d’un menut que fa 1 any que patina, es diu Dani i té 4 anyets; sabeu una cosa? Diumenge passat ell no hauria d’haver anat al Interclub de Porqueres perque estava malalt, amb febre, tos,… en resum, per estar al llit, sabeu que em va contestar quan li vaig dir que no hi aniria? “No mami, jo vull patinar i diumenge estaré bé”. Creieu que un nen de 4 anys diria això si realment no vulgués patinar? Em sembla que el tema està molt clar, no? Amb la Montse i la Marta funciona, els nens aprenen i estan contents.
La nostra intenció com a pares, no és que en Dani sigui un campió Europeu o alguna cosa semblant, però si és lo que li agrada i vol fer, no serem nosaltres qui li diguem que no, és per això que lluitarem perque a Sils es faci PATINATGE, no esbarjo després de l’escola.
Fins ara, tots els pares i mares li hem dit que sí a l’Athètic Silenci, però no creieu que va siguent hora de fer alguna cosa més? Som la pitjor secció del Club (segons ells), però som els que ens ho estem mamant tot, i apart de mamar, paguem, i no poc.
Estic cansada, indignada, fastiguejada,… estic fins el nasos de que ens tractin de tontos, que a tot ens diguin que sí i quan arriba l’hora ens adonem que ens han près el pèl, doncs senyors, JA NI HA PROU!!!
Bona nit a tots/es,
BON DIA. Mar et dong la reo en Dani li agrada patinar i el que volem es PATINAR
VOLEM PATINAR SI NO SE AMB L’ATHLÉTIC SILENC O FER AMB UN ALTRE CLUB!!!!!!!!!!!!! dit aixo que paseu un bon dia.
Aqui s’ha parlat dels comptes del Silenc, que em sembla be que es presentin una vegada a l’any.
Algú sap si el “senyor ” dels cuineres en presenta de comptes a les seves socies ?
Srta LNC a veure si podeu possar algun tema sobre linguistica, perque el sr Pompeu per lo que veig encara no s ha adonat que aqui el tema era el patinatge.
Sr Pompeu m agrada molt que voste sapiga escriure tant be, pero l unic problema que te voste es que la majoria de la gent no l enten…….i aixo es molt trist.
Jo no se escriure i la veritat tampoc em preocupa perque menjo igual, pero per lo que veig voste nomes sap escriure, pero a voste li falta amor, massatges i petons.
No sigui tant maniatic , que quan sigui mes vell no hi haura qui l aguanti i si vol donar classes de llengua………..possi una academia.
Parli amb els del silenc igual els interessa una seccio de llengua catalana.
Estimat sr. ZZZ no mano res en aquest bloc, fins i tot quan dic que en Cot en un babes m’esborren el missatge.
Ha vist com quan surt el tema del Nyap el filòleg – socilaista d’IDS- marxa i calla ?
Srta Lnc es que voste no enten que aquest home nomes l interessa l ortografia i el patinatge
no volem que ens treyeu el patinatge
Bon dia! Si, yo tambe estic aqui!!!!!!! soc una mare que quan tot anaba malament era dolenta per queixar-me,tot i malgrat que a la junta els meus escrits els feia riure. en aquets moments qui riu soc jo. Personalment opino que el “BIFFITEER” es per adults amb els peus al terra.
POMPEU: Y ellos con sus anonimos a cuantas personas han difamado lo de POMPEU te pega.
Tanmateix, entenc que aquí el comportament dels que ens expressem és un tant bastant diferent…en cap cas ‘difamem’, sinó que denunciem un comportament que ens perjudica com a ’societat’ i sempre amb la justa demostració dels fets…posem ‘cara’ a les manifestacions, al no amagar-nos darrera de mots, en molts casos impropis, queda més que clar que es tracta d’expressions lliures d’unes voluntats i d’uns sentiments que volem compartir i perquè no, potser amb això col·laborem a la reflexió de més d’un…
Queden 40 dies per acabar l’any i no s’ha fet l’Assemblea General de Socis……. Ni estat de comptes, ni presentació de memòria anual, ni aprovació de pressupostos per l’any 2010….
L’any vinent ja està aquíiiiiiii
Srta Dominique , a veure com li explicaria, voste demana coses que dificilment algu li donara.
Vol un consell meu? facin el seu club de patinatge i sortirant guanyant.
Li fare una pregunta: voste seguira confiant en aquest club despres de tot lo que segons llegeixo per aqui esta passant?
A Sils es pot viure de dos maneres: la manera autoctona……..tot ens va be(encara que no hi vagi) o l etern cabreig davant una manera de fer les coses(que mirat desde la llunyania es veu diferent i es creu que es pot canviar).
No estic en contra de la nova florada de silencs i silenques(sino la Lnc m acusa de masclisme)
Pero m agradaria un club de patinatge(una nova entitat sense els tradicionals vicis locals) per veure una manera diferent de fer les coses .
dilluns, 16 / novembre / 2009
Nota de la Junta Directiva
A causa del rebombori que durant els darrers dies ha anat creant un cert malestar i una gran incertesa enfront el futur de la nostra secció de patinatge, l’Athlètic Silenc informa a tots els seus socis i simpatitzants que aquesta continua endavant i properament es convocarà una reunió per solventar el tema.
Atentament,
Junta Directiva
Font: http://athleticsilenc.blogspot.com/2009/11/nota-de-la-junta-directiva.html
Molt bé, aplaudiments, clap, clap, clap.
I l’Assemblea General de Socis quan la convocareu?
Què diuen els estatuts?
Moralina: El rebombori funciona.
Li agraeixo el consell. Però sabeu que passa? Que no penso deixar que la meva indignació com adulta i el meu dret com a sòcia deixi sense la il·lusió de fer bàsquet o judo al meu fill de 8 anys o sense les estades de nadal o les d’estiu, perquè hi va molt content i perquè no està al corrent d’aquestes qüestions que tenim els adults.
Com a persona gran i amb discerniment mínim puc veure que hi ha “maneres de fer diferents” i a les quals ja fa temps que m’hi he adaptat i m’hi sento còmoda. Ja he dit que em sento profundament silenca. Sóc d’on vull ser, visc aquí per elecció, no per naixement, els meus fills s’estan criant i educant aquí, per tant no entraré en discussió, perquè seria estèril i a més, aquí, ja s’ha parlat prou sobre aquest tema.
Crec saber també el què és correcte o incorrecte, el concepte bé o malament i les escales de valors s’aprenen i s’adquireixen a partir de certa edat ben primerenca segons diuen els tractats sobre psicologia i psicopedagogia. Atenent això i, sempre segons el meu punt de vista, puc saber si algú fa quelcom ben fet o mal fet segons una normativa i deixant-me ser més o menys flexible (aquí entraria la rigidesa de cada persona, el ser més o menys fanàtica, allò que algú esmentava l’altre dia: l’autoqüestió, el jutjar-se a un mateix, posar-se en la pell dels altres…).
Que jo demani transparència i reclami atenció sobre el tema concret de patinatge, repeteixo , no es pot barrejar amb el desig que l’entitat segueixi funcionant, perquè fa temps que estem associats familiarment i perquè crec que una associació així és necessària. Ara, insisteixo, cal que sigui amb funcionaments diferents, perquè estic convençuda que són possibles. Aquí entraria l’escala de valors: Malgrat no em funcioni a mi o a diversos una qüestió, no tinc perquè entaforar-me en el fanatisme ni en la maldat, cal posar-hi remei, no destrossar, cal aportar solucions, la qual cosa ja s’ha intentat. A més, hi haurà persones que no estaran d’acord amb la meva visió de l’assumpte (i de la vida): Mediació, acords, converses, negociació, intercanvi…
Què de cara a l’exterior des de l’Athlètic s’estigui estenent la idea que no passa ni passava res es contradiu amb que hi ha “usuaris” que insisteixin en tenir veus discordants, i no són poques, que expliquen que fa temps, anys, que no se senten ben tractats, per tant vol dir alguna cosa: Hi ha incorreccions, hi ha coses que no s’estan fent bé. Torna a sorgir la qüestió: Hi ha adults que ja sabem el què està bé i el què no.
I, apreciat ZZZ, no acostumo a ser de les eternes cabrejades ja que o no faig cas de les coses per irresolubles o, si arribo a emprenyar-me molt, acabo actuant. No em puc permetre que em surtin nafres a l’estómac. Amb això vull dir que la sol·licitud, repeteixo, és pensada i raonada.
El posar-me un tros de drap al ulls o que es formi un nou Club per una activitat concreta no farà que segueixin mancant l’Assemblea General on es responguin preguntes, es presenti l’estat de comptes, la memòria anual, els pressupostos i projectes per l’any següent, tant per a mi com per a la resta de famílies de l’Atlètic Silenc.
Penso que és una reclamació justa i. ara ja, necessària. I això és el CORRECTE, ni cal canviar res, és el que CAL FER per Llei, no és una manera de fer diferent a l’estil dels de la llunyania de la nova florada, (què bonic! per cert), silenca. Per cert, en aquestes veus, discordants, hi ha de tot, d’aquí, d’allà, de tota la vida…
No ens confonguem… ni canviem de tema. Hi ha maneres de fer que estan bé i d’altres que estan malament i altres que es poden millorar. I prou.
Es fa saber al poble de Sils que des d’ahir dilluns 16 de novembre a Sils existeix un nou Club:
Club Esportiu Sils
Secció de Patinatge Artístic
És un club federat i té TOT el suport de la federació
Ahir mateix ja es va parlar amb el regidor d’esports i ja s’ha demanat i entrat la sol·licitud pels mateixos dies i horaris del Pavelló Municipal d’Esports de TOTS els Silencs als municipi. Ja que tot està organitzat i coordinat no cal moure res. El regidor n’està assabentat i les famílies també.
Gràcies per la vostra benvinguda.
Olé, olé, olé!!! Es pot dir més alt, però no més clar, per fi, nou CLUB, dirigit com ha de ser, pels pares i mares dels patinadors i patinadores, per SILENCS, i com molt bé has dit, Domi, pot ser tots no ho som de naixement, però sí per a decissió pròpia.
Sona bé, oi? CLUB ESPORTIU SILS
Enhorabona a tots els PATINADORS/ES, per fi podreu fer els que més us agrada.
MOLTA SORT!!!
Properes activitats:
PATINATGE ARTÍSTIC del Club Esportiu Sils
13 desembre 2009
Col·laboració Consulta Participació Ciutadana sobre
la Independència de Catalunya
Pavelló Municipal d’Esports
Sils
27 de desembre
Festival de Patinatge Artístic
18:00 h.
organitzat per C.P. Camprodón
28, 29 i 30 de desembre 2009
Mini-Stage de Patinatge Artístic
Estada pensió completa
Organitzat per C.P. Camprodón
Pavelló Municipal de Lladius
9 de Gener de 2010
Gala Benèfica
GEIG de Girona
I perque després diguin que l’organització és dificil!!! Sóm un CLUB des d’ahir i ja tenim 4 actes previstos i organitzats.
Això sí que és fer feina!!! i si la fem, és perque ens preocupem pels nostres fills/es, perque que quedi clar, ens dedicarem al patinatge peti qui peti.
I senyors/es el CLUB ESPORTIU SILS no ha fet més de començar!!!
I en nomes 24 hores, imaginat que podem fer amb mes temps.
EL DIA 16 DE NOVEMBRE VA NEIXER LA ILUSIÓ DE MOLTS PATINADORS D’AQUEST POBLE , ESPERO QUE ENS FAREM GRANS PATINADORS AMB AQUESTA ALEGRIA ,ESPERO MORIR AMB AQUESTA ILUSIÓ AMB L’ESPERIT DE PATINATGE.
CLUB ESPORTIU DE SILS!!!!!!
ENDAVANT PATINADORS/ES !!!!!!
estic molt content per tots vosaltres, felicitats.
A partir d’aquí el que esperem és:
1. Una bona acollida a Sils
2. Una bona entesa i relació amb la resta d’entitats silenques dedicades a la infantesa, adolescència i joventut
3. Deixar enrere els malentesos, actuar amb maduresa i amb la neutralitat que ens correspon a tots per tal d’arribar a una bona col·laboració, ara sí, amb la resta d’entitats esportives de Sils pel bé comú i pel bé, sobretot, dels nens, nenes i adolescents d’aquest preciós poble on convivim tots.
4. El recolzament de l’Ajuntament en aquest nou camí i en l’inici d’aquest projecte de futur per al nostre municipi.
Estem molt il·lusionats i estem treballant a fons, de debò!
Bona nit a tothom
Aquest affaire, ¿l’hem d’interpretar en clau política, com una revolta del New Sils contra el Vell Sils?
Sr pau no ho crec que sigui aixo, diguessim que les coses evolucionen i amb els anys es veuen de diferenta manera.
Crec que ha sigut un encert la creacio d aquest nou club, ajuda a enriquir el poble.
Sr. Pau, ningú està parlant de política, s’està parlant del que als nostres fills i filles els hi agrada, i en aquest moment és PATINAR, no sé si vostè és pare, però no faria lo mateix? No buscaria el benestar dels seus? Doncs nosaltres sí, hi han temes que no hem vist correctes, o no ens han agradat i hem fet lo que hem cregut més convenient.
Bona nit,
Sr. Pau, perquè haurien d’estar revoltats els ‘New Sils’? Si de fet, cadascún en el seu moment, va ‘escollir’ estar aquí…i teòricament tots triem allò que més ens agrada…
Preguntem-nos perquè en el seu moment es va engegar el Club de Futbol Sils per exemple…també eren ‘New Sils’ o tan sols persones, que veien en un esport que els agradava als seus fills, una gran oportunitat d’engrescar-los en projectes pel municipi ?
Aquí no es tracta de segmentar, ans el contrari, es tracta de donar viabilitat a la diversitat i per això cal ‘empenta’…i vingui d’on vingui…benvinguda sigui!!!
Estic una mica farta d’aquesta pretesa visió i divisió. Tindré setanta anys i encara sentiré parlar de “nou vinguts”, “new Sils”, “aquests vinguts de fora”… He sentit o “vist” dir això a persones que porten visquen aquí més de trenta anys, encara no se’ls considera d’aquí? Què cal ser per a que a un se’l consideri d’un lloc concret? Cal tenir un segell al front i Denominació d’Origen o que es marqui l’anca com als cavalls de pura raça? Qui té el ferro candent amb la marca “SILENC”, per posar-la? Qui decideix posar-la o no?
En totes les entitats, associacions, les persones són diverses i, tal i com es diu en comentaris anteriors, són de totes les edats i unides per “resoldre” i “fer”.
Sr. Pau, a la seva pregunta només puc respondre que un poble es va fent i evolucionant amb els que han nascut, els que hi han estat i han fet, els que hi són, amb la sort que els seus fills i filles puguin escollir quedar-se o no i amb els que es van afegint i poden criar els seus tranquil·lament i amb il·lusió mentre ajuden a tirar endavant el seu poble.
No entrem en discussions que ja hem tingut altres vegades i no tenen a veure amb molts dels afers que ens ocupen. No ens confonguem.
En el fons aquestes preguntes o insinuacions denoten un cert pensament sobre ciutadans de primera i de segona classe (n’hi haurà fins i tot de tercera?).
Sabeu què passa, Sr Pau, que jo estic ben orgullosa d’haver nascut on vaig nàixer, la ciutat de Barcelona, una ciutat gran, cosmopolita, oberta, una gran capital europea, de cara al mar, amb grans i enriquidors monuments i amb una llarga, llarguíssima història i prehistòria, amb museus arqueològics, etnològics i d’art antic i contemporani per donar i per vendre, on m’he criat durant vint-i-cinc anys.
També estic molt i molt contenta de la resta de llocs on he viscut, autonomies diferents incloses, ciutats, boscs i poblets inclosos, perquè m’ha permès conèixer altres maneres de viure i de pensar, m’ha ajudat a saber que hi ha múltiples visions i diferents opinions i solucions davant una mateixa cosa o problema.
I ara estic orgullosa i contenta d’haver escollit un lloc bonic i tranquil per a fer grans els meus fills. Per a què sigui un lloc més agradable intentaré donar un cop de mà, si està al meu abast i dins de les meves possibilitats.
Això és ser silenca o no n’hi prou encara?
La frase més adequada seria: “Barcelonina de naixement, silenca per elecció”
A mi tenir la denominació oficial o no, en el fons, m’importa un rave . És una qüestió de sentiments i de maneres de fer, no de titulació.
Sí, però no. Mireu, aquest affaire és més que la creació innocent d’un nou club de patinatge. Heu fet greus acusacions a la junta: presions sobre una entrenadora, manca de transparència en la gestió econòmica del club -tema ben delicat en els temps que corren-, que no es fan les assemblees de socis quan toca, etc, etc.
Heu deixat a la junta del Silenc en entredit, de dalt a baix. Els de la junta no veig que repliquin les vostres greus acusacions, ¿és que no volen caure en el parany d’anònims i provocadors?, s’hu estan pensant?, indiferència xulesca?, no tenen res a dir?, mutisme total?, silenci administratiu? … …
Sra. Dominique, aquestes frases són seves: “Bé no m’estranya, en un poble on es fan fora els regidors dels Plens o, com fa anys, no et deixaven parlar en els Plens, que es pot esperar…. Són maneres de fer atàviques…”. “Maneres que fins i tot els menors de 30 o 35 anys tenen apreses i gravades a foc dins del cervell….. Què voleu, aprenentatge per imitació, joc simbòlic!! Ja ja ja ja ja!!!!”
I jo la interpreto com un atac gens desimulat al “Vell Sils”
Sr. Pau, és que les “acusacions” que vostè comenta no són certes? creu que és normal que quan s’intenta dialogar amb el Club, s’ens amenaça de que ens “tancaran la barraca”, que aquesta secció, la nostra, el PATINATGE, l’únic que aporta al Club són problemes.
Gestió econòmica? La gestió econòmica del club em dóna igual, però la de la secció de patinatge artístic no, sóm molts pares els que cada mes paguem una quota lo suficientment elevada com per no saber a on va destinada, perque no s’han destinat pel que en el seu dia s’ens va dir.
No tenim dret a queixar-nos?
Srta Dominique com a integrant de la gent “dels de sempre” estic totalment d acord amb voste,
A mi personalment sempre m ha agradat que arrives gent nova al poble, sincerement es mes divertit, ja ho diu el nom del blog.
La gent es d on vol ser.
L unic que demano es comprensio per una certa manera de fer les coses(no es mala fe), estem acostumats a que tot ens va be i ho fem de qualsevol manera.
En quan al sr Pau li puc dir que aixo no es la guerra civil entre “els de sempre” i els xaves, voste es recorda quan van arrivar a Sils els emigrants del sud i de les castelles(avila), al principis van ser durs per aquesta gent i avui dia la majoria estan superintegrats i molts fills casats amb gent “dels de sempre”.
tot es questio de temps i les coses sempre es posen en el lloc mes raonable.
I estic molt content amb la creacio del club de patinatge.
Els atàvics voten a convergència però tenen cor de PP, no estan gens ni mica d’acord amb fer la consulta sobiranista del desembre, parlen català i se senten amb molt de pedigri i es donen molta categoria perque son del-poble-de-tota-la-vida, tenen poc sentit de l’humor davant de la crítica, saben de moltes corrupteles però se les amaguen i callen si tenen por de perdre subvencions o encàrrecs de l’ajuntament. Tu zzz deus ser del Vell Sils, però del sector no atàvic
Es diu pel poble que l’Athlètic Silenc mantindrà la seva secció de patinatge i farà l’entrenament al pavelló a les hores habituals.
Posant les coses fàcils com sempre…
Tenim cinc fol·lis amb les signatures amb els corresponents DNI dels tutors dels nens, nenes i adolescents de patinatge per fer el què hem fet, sabem quants som.
Hem demanat mantenir la pista a l’Ajuntament tal i com vàrem quedar amb la regiduria d’esports abans de fer un pas més i anunciar-nos com a club. Ara ens deixaran amb el “cul” a l’aire?
L’Athlètic té la pista municipal concedida, però no ens cedirà els horaris… Mmmmm, que interessant.
Caram, caram. Què farem amb els patinadors, els deixarem fins a juny, que és quan s’acaba la concessió, sense patinar?
Que bé! M’encanta el sentit de col·laboració i l’empatia vers aquestes criatures i joves!
Començarem a cercar un nou premi per a l’entitat, no sé quin nom posar-li però, s’admeten suggeriments, per a sumar-lo al que ja tenen sobre el treball vers l’esport escolar.
On volen que patinin, a la pista de ciment de la plaça Canigó o a l’estel de la dels Esports?
L’empatia és el que emana d’aquesta decisió tant pecul·liar, si això que es comenta pel poble es cert…
Ja us ho vaig dir un dia, la estupefacció comença a deixar-me eternament perplexa
Trobo que el silenc hauria d’aprendre dels erros de la seva prepotència.
Ja sabeu que hi ha mundial de patinatge artístic a Alemanya?
Srta Dominique el premi al savoire faire……………….el primo.
Senyors del Silenc deixin fer les coses a club esportiu Sils.
Els agradaria a vostes tenir el mateix tracte per part del CF SIls?
tot plegat son uns nens i tambe tinc que dir nenes(si no algu s enfada), que nomes volen practicar un esport i ser feliços.
Benvolgut amic/ga pescaire, ja podria ser que l’Athlètic Silenc continués tenint el patinatge com activitat esportiva de lleure.
De fet això no és negatiu…entenc que cap activitat ha de ser d’exclusivitat de cap entitat en un poble…hem parlat anteriorment de la diversitat, oi???
El Club Esportiu Sils ha nescut perquè les famílies de la majoria de patinadors/es que a dia d’avui practiquen aquest esport al pavelló municipal volen quelcom més que lleure, també volen formació…Volen E S C O L A. Quelcom que l’Athlètic Silenc ens ha denegat, potser no amb paraules, però sí amb fets.
Sí, potser sí que l’Athlètic Silenc té concedida la pista del pavelló municipal durant el curs escolar 2009-2010, però no oblidem que si se li va ser assignat en aquesta amplitud d’horari és perquè comptava amb un ‘quòrum’ que ara, en la seva majoria pel què fa al Patinatge, ja no hi és…no oblidem que a la pràctica del patinatge al pavelló municipal se li han donat tres dies a la setmana, jornades de 3,5h cadascuna.
Sí, potser sí que l’Athlètic Silenc podria fer valer la seva concessió, fins que s’acabi el curs escolar actual, per la pràctica d’altres activitats encara no consolidades al municipi, o bé, per ampliar la franja horària d’altres esports que ja ofereix, però aquí sí aleshores es deixaria en evidència la seva ‘esportivitat’…
Tanmateix m’agradaria poder creure que la resolució definitiva passarà per una mostra de ‘coherència’: el ‘traspàs’ de la pista del pavelló municipal al Club Esportiu Sils en l’horari ‘proporcional’ al nombre de patinadors/es que s’han engrescat en aquest nou projecte.
Bé, evidentment la possibilitat o no que la majoria de patinadors/es, que a hores d’ara pratiquen activament aquest esport, puguin durant els propers mesos continuar-ho fent de la manera que els agrada i amb el projecte que han triat, depèn de la voluntat de la Junta Directiva de l’Athlètic Silenc…
Mutisme total sobre el tema del patinatge a la web oficial de l’Athlètic Silenc, tret de les cinc línies fent referència al rebombori. Aquí, en aquest bloc, teniu un comentari del Mark on diu que “Al web del club no hi publico res de patinatge perquè des de la secció no em feu arribar res. Jo desconec què feu i què deixeu de fer…”
Ai, això és… i ja fa temps que he deixat de ser “políticament correcte”, i sense ànims de ser frívola, si us plau que ningú s’ofengui pel símil que faré servir, és similar a les separacions o divorcis “difícils”, com quan tot el veïnat s’exclama expressant: “Jo no ho hagués dit mai, s’emblaven una parella tan ben avinguda…”, i mentrestant a dins de casa es vivia el que es vivia…
D’aquí que s’hagi volgut expressar en un espai neutral i d’àmplia difusió el que estava passant.
En cap moment la Junta de l’Athlètic ha desconegut mai els afers de patinatge perquè se’ls informava, una altra cosa és que “no hagin volgut saber” amb l’excusa que “no entenien res” de patinatge.
Les famílies no entenem massa sobre la tècnica de patinatge, ni del què cal fer a la pista, sinó no caldria entrenadores, però per organitzar una entitat, rebre inputs sobre si els nois i noies i les famílies estan o no contentes, anar a la federació, assabentar-nos i informar-nos tant és si som de patinatge, de bàsquet, de futbol, de judo o d’escacs, organitzar els grups que han d’actuar als llocs i la infraestructura necessària per fer-ho, només cal tenir una mica d’esma i ganes. Això és el que li correspon a una Junta: Gestionar.
Quan es nega l’entrada d’un nou delegat de patinatge a la Junta , quan es nega un coordinador de patinatge entre la Junta i la Secció no és que “no es faci arribar res” és que “no es vol rebre res” des de patinatge.
El sr. Mark i jo, junt amb tres persones més, vàrem tenir una llarga conversa una tarda-nit del passat mes d’agost de més de 4 hores, en tenim testimonis neutrals, on se li van explicar moltes coses, moltes incoherències i moltes irregularitats. A mi no m’ho pot dir que no se li “fan arribar” les coses.
I la resta de la Junta va rebre 10 famílies al mes de setembre per recolzar el nou projecte. Aquell famós moment on ja se’ls va amenaçar en tancar la secció.
Això no és un “arrebato” de fa quatre dies, ell ho sap i la resta també.
20 de desembre 2009
Convidats al Festival
PATINADAL PORQUERES 2009
Horari: 18:00 h.
(On es va celebrar l’últim InterClubs 2009 on els patinadors van quedar tant i tant bé)
Tenim un desembre molt atrafegat amb tots els Clubs gironins i els nanos estan entusiasmats!!
Abans d’acceptar un festival se’ls consulta a la pista i la resposta és d’alegria!
Tenen ganes de sortir i “mostrar” els seus progressos.
Res mes.
soy padre de una ex patinadora del silenc, y deseo que tengais suerte con la nueva entidad , tanto montse como los patinadores y patinadoras y la nueva maestra que no he llegado a conocer.
Ahora veo vuestros comentarios y veo que disfrutais, yo no soy hombre de esta disciplina la desconocia, pero no he visto lo que era hasta los cuatro meses que llevo fuera del silenc . He visto cosas que no havia visto nunca y ahora lo veis tambien gracias a montse. Suerte , sacrificio y disfrutar que es deporte
Amics dels quals no tenim el correu o no hem pogut veure’ns: correu tramés a l’Athlètic Silenc, dimecres 18 novembre per la reunió de la Junta de divendres:
—————————————————
“Benvolguts Membres de la Junta Directiva de l’Athlètic Silenc,
Els pares i mares de la Secció de Patinatge Artístic ens adrecem a vostès per tal de sol·licitar una reunió per aquest divendres-20 de novembre a les oficines de la Seu.
A l’espera de confirmació, rebin una cordial salutació.
Pares i Mares
Secció Patinatge Artístic”
Resposta:
“Malauradament aquest divendres no podrà ser ja que per motius de salut tenim la seu tancada fins la setmana que ve i els membres de la junta no podem ser-hi tots.
En tot cas, hauríem de quedar per la setmana següent.
Esperant resposta,
Junta directiva
http://www.athleticsilenc.com“
Què passa, que un noi de la junta es posa malalt i es tanca la seu???? Quina ineficàcia !!
Dominique, no cal justificar res, els monopolis són ineficients i prepotents, s’ha vist amb la gestió tan dolenta que ha fet l’AS. El dret d’associáció és el que heu exercit lliurement.
Ara toca tenir sort i donar suport a la gestió del nou club. Deuen tenir por que altres seccions segueixin l’exemple, especialment si feu assemblees anuals i presenteu els comptes clars: Els monopolis gereneren prepotència i ineficiència.
Sense voler entrar en polèmica, cosa bastant difícil amb la que ja està muntada, en vénen al cap algunes frases fetes que em fan pensar en la situació actual que esteu exposant.
1. ” Si un no vol, dos no es barallen”: les maneres i formes de plantejar els conflictes poden dur a una mediació i una resolució o a un conflicte inacabat que es perpetua. No sé si les denúncies públiques fetes a través d’Internet i en resposta, perdoneu la redundàcia, a una mala resposta, constitueixen el millor mitjà per a establir un diàleg i confrontar unes posicions amb serietat i voluntat de solució. Malgrat que sovint puc estar d’acord amb el que planteges, Dominique, no sé si el terme empatia que utilitzes en un dels posts anteriors us l’heu aplicat el pares i mares que heu iniciat aquesta mobilització. No vull exculpar de cap manera a l’Atlètic Silenc”, que sens dubte no ha manifestat la més mínima sensibiltat ni en les respostes que sembla que us ha donat ni en les que no us vol donar. Crec que qualsevol entitat pública amb uns estatuts legalment conformats, per estar aprovada, ha de tenir procediments per a realitzar juntes o assemblees generals de socis amb un quorum establert que obligui a realitzar-les. On és la mediació del regidor corresponent, atès que l’Ajuntament subvenciona, cedeix locals i en definitiva recolza una entitat com aquesta?
2. “Les coses, no són blanc o negre…” sempre hi ha matisos. És fàcil que en situacions d’escalfor emocional ens convertim en fiscals i jutges al mateix temps. Crec que és millor asserenar-se i pensar que les escissions no solen afavorir a cap dels escindits. En aquest cas cal apel·lar el fet que els beneficiaris o perjudicats d’aquest afer són els nens, nenes i adolescents que volen practicar el patinatge. Les bones voluntats no són eternes i els suports institucionals, sovint, són necessaris per endegar múltiples activitats.
Diu en Castaneda, en “Els ensenyaments de don Joan”, que: “cap camí porta enlloc, però el que és important és seguir el camí amb cor”. Si no hi tobeu cap més sortida i realment heu esgotat totes les vies de diàleg, endavant! i molta sort pel bé de tots i totes.
3. “Qui molt parla, moltes n’erra.” Em ve com a frase final per aplicar-la a mi mateix, potser faig massa valoracions sense estar-ne prou informat, però el meu tarannà em porta més al diàleg que a la pura confrontació.
Voldria calmar i recomentar els meus últims posts.
La causa del retard de la reunió és certa. Un dels membres o familiar va ser hospitalitzat. No cal perdre la perspectiva ni la humanitat, ni entrar en qüestions personals alienes a un afer entre entitats. Una cosa és una diferència entre ens, associacions i l’altre entre les persones que conviuen i es relacionen en una comunitat. Aquest no és el cas.
Podríem pensar que la reunió s’hagués pogut fer de tota manera, però després de meditar s’entén perfectament que hi volguessin ser tots per atendre la qüestió.
Però es que per moments la paciència s’acaba després de molts salts de marges i és el que he expressat erròniament. Demano de tot cor disculpes si he ferit la sensibilitat de la persona afectada, els seus parents i amics.
El dimecres que ve, tal i com ja s’ha demanat, seria un moment perfecte per a que amb la serenitat corresponent a les persones adultes que som tots plegats i, en benefici dels nens, nenes i adolescents que atenem, es tracti aquest tema.
Tenim nens que fan activitats al Silenc, res de patinatge. Primer de tot dir que, com a pares, estem molt satisfets de les activitats. Però ara ens adonem que tota la família som socis del Silenc, des de fa anys i que mai ens han convocat a cap assemblea, o tenim mala memòria, que no sabem quins són els estatuts del club ni sabem res de res de la seva marxa econòmica. Ens interessa més aquet aspecte destapat en aquet debat que no pas el patinatge, que només afecta a una respectable minoria. ¿La junta actual s’ha apropiat del club com si fos un patrimoni familiar? No ho sabem, no tenim prouta informació.
Crec que és una mala solució escindirse del club i despreocupar-se de la resta. Millor seria aprofitar el conflicte per renovar allò que calgui. Des de dins.
Apreciat APM, gràcies per les reflexions, intentaré respondre per ordre:
1- Efectivament, si un no vol, dos no es barallen, és la filosofia duta a terme durant un any i escaig per la secció de patinatge, la qual ha tingut una paciència infinita fins que ha esclatat. La teoria cristiana de posar la galta després de la primera bufetada aquí s’ha fet servir moltíssimes vegades, fins que ens hem tornat ateus. Què voleu que us diguem més del que ja hem explicat fins ara?
El fet d’esbombar-ho d’aquesta manera ha tingut un motiu de denúncia clar. De portes enfora s’explicava una pel·lícula que no era certa i ja hem comentat que tot ha estat comprovat fefaentment per les famílies un cop han pres les regnes de la coordinació que ningú duia des d’on s’havia de dur. No volíem marxar en silenci. Perquè hi ha una dita castellana que explica: “Encima de cornudo, apaleado”, creiem que es prou explícita com perquè expliqui el que ens estava passant i el que volíem que se sabés.
En quan a què hi ha normes expresses que obliguen a fer reunions i donar explicacions, ja fa dies que ho denunciem, però només rebem silenci com a resposta. Els estatuts són tots diferents, però tots semblants en el fons. Hi ha normes bàsiques comuns a tots els ens, per Llei, a seguir per qualsevol societat, empresa, associació, ONG o Fundació. Ara sabem fer els d’una entitat esportiva federada.
Estic totalment d’acord sobre el paper mediador que hauria de fer l’àmbit d’esports municipal, i incloc a d’altres administracions com a ens subvencionadors, incloent-hi les diferents federacions, per ser tots plegats molt específics en quan a les seves normatives i formes de fer dels clubs i associacions. No només mediadors, sinó com a ens fiscalitzadors i auditors. On creiem que s’han de presentar els justificants de totes les subvencions?
Apreciat APM:
2 – És cert que gairebé tot admet matisos, però hi ha coses que no, hi ha coses que són correctes o incorrectes. No pretenc ser moralista. Tots tenim nocions del què està bé o malament, cadascú sota la seva escala de valors des que som ben petits. Però hi ha afers on el sentit de la correcció és comú. En aquest cas, coincidim un colla de gent, sense fanatismes, en què hi ha detalls incorrectes (blancs) i d’altres incorrectes (negres) o si no us agraden els colors triats, a l’inrevés o en una altra gamma, a mi m’és igual, però la polaritat oposada seria la mateixa.
I ….
3 – En el meu últim comentari entono un mea culpa ben gros pel què he cregut una greu errada dialèctica a títol personal. He comés un error dirigit a una persona concreta. No em penedeixo del que expresso vers a l’entitat perquè tinc el cor i les ganes bategant a tot drap per a què els nanos patinin i tot esdevingui el què volem que sigui una colla de gent que ens hem implicat, però sí que ho faig per haver ofès a una persona i el seu entorn, això em sap un greu que normalment em costa molt perdonar-me.
En resum:
- Hem volgut explicar què passava perquè n’estàvem tips en un mitjà més ampli i diferent d’aquell que no ens escoltava.
- En cap cas no hem volgut confrontació.
- Hem donat múltiples opcions i solucions. No se’ns ha escoltat i se’ns ha acusat de pesats, de conflictius, se’ns han tancat portes i amenaçat amb clausurar la secció ja des d’abans d’obrir aquesta temporada.
- El què hem fet ha estat cercar una solució diferent a les anteriors: Crear un nou Club.
- Davant d’aquesta se’ns segueix posant traves.
- Ara tornarem a aportar diàleg. Ja veurem què passa.
I tot perquè volem que els nanos segueixin patinant amb l’equip d’entrenadores que tenim, per crear una escola que es retroalimenti a ella mateixa, amb els nois i noies propis… Tenim tantes idees al darrera. Un projecte tan bonic i ben granat. Només cal que ens deixin posar la llavor, una mica de terra, recolzament i deixar-lo fruir.
Som uns dels afectats per l’afer de patinatge. No formem part de la Junta provisional del nou Club, però si recolzem la iniciativa plenament, amb la nostra signatura i DNI.
Estem plenament identificats amb altres seccions de l’Athlètic Silenc i estem d’acord amb que s’ha de demanar explicacions a la Junta. Jo no crec que patinatge s’està desentenent de res de l’Athlètic, precissament estant reclamant dos coses diferents. Denuncia els seus problemes i per altre costat reclama el que no presenta la Junta als socis.
Penso que estem sent molt valents i heu de pensar que necessitarem molt de recolzament. Espero que la gent indecisa, que sé que son molt pocs i contats amb els dits de la ma, s’acabin decidint. El silenc comprovará que no té prou gent per fer l’activitat i es retratará.
Per a @jrosell:
Dispensa que no t’haguem respost fins ara, però com hauràs pogut observar estem una mica “embolicats”. Sí, ja estem assabentats del Mundial d’Alemanya. Durant aquest mes de novembre, fins avui dia 22. Ja hem estat mirant les classificacions.
Moltes gràcies per l’apunt recordatori!
El Club Patinatge Olot aconsegueix l’Or Mundial i el Reus Esportiu la Plata en la categoria de Grups Show Grans en el Mundial d’Alemanya celebrat a Freiburg.
Moltes felicitats!!
La Montse Arbós, reusenca ella, estarà contenta com un gíngol!!
L’Albert Rovira i la Carmen Juncosa, una parella del Vendrell, obtenen una excel·lent 5a. plaça, fregant la quarta, en la modalitat parelles de Dança, després de la seva execució en Dança Lliure.
I molts més, nois, noies, mireu, mireu…
El patinatge català està en excel·lent forma i nosaltres que ja hi som i ens hi posem encara més!!
FEDERACIÓ CATALANA DE PATINATGE: http://www.fecapa.cat/sub_menu.asp?territorial=Comit%E9s&Comite=patinatge%20art%EDstic
R. FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE PATINAJE: http://www.fep.es/website/patinaje_artistico.asp?modalidad=16
54TH WORLD ROLLER FIGURE SKATING CHAMPIONSHIPS NOV 10-21 FREIBURG 2009: http://www.freiburg2009.com/eip/pages/111_clasificaciones.php
Suposo que hi ha una confusió perquè amb mi no hi heu parlat mai i menys 4 hores. Jo porto el web del club i un equip de bàsquet, a part de fer de monitor a les Estades. Segur, seguríssim, que us heu confós.
Mark, ¿hi ha censura al web del club?
(Mutisme total sobre el tema del patinatge a la web oficial de l’Athlètic Silenc, tret de les cinc línies fent referència al rebombori. Aquí, en aquest bloc, teniu un comentari del Mark on diu que “Al web del club no hi publico res de patinatge perquè des de la secció no em feu arribar res. Jo desconec què feu i què deixeu de fer…”)
Tu deus seus el Mark més jove, jo em refereixo a en Marc de la Junta, dispensa.
Potser tenir un gestor de continguts per cadascuna de les seccions, que podria ser perfectament el coordinador o el membre de la Junta proposat ja fa temps, hagués estat el més convenient.
Com tu mateix dius, et dediques a la part de bàsquet, per tant la web té força informació d’aquest esport perquè estàs àmpliament informat.
Gràcies per l’aclariment.
jo no em ficare en aquests lius el unic que vull fer es dunar anims al club esportiu sils anims a thotom!!!!!!!!!!!!!
perdo bona nit
Ivonne arriba dijiste q hacia OCHO años k patinas pero tu empezaste un dia despues de mi y yo empecé a primero quando tenia SEIS años y ahora voy a primero de ESO y tengo doce años ( bueno casi trece. El 10 de Enero…:) ) o sea k hace mas o menos… no se… a ver k lo calculo…
Seis y medio? Si SEIS Y MEDIO. te has passado casi dos años!!!!!!!!!!!!!!!
Bueno da igual.
Yo lo k kiero es no dejar de patinar xrk la montse y la marta me gustan mucho.
Antes cuando empecé a patinar estaba la lidia y tambien la yoli, la eli, la anna, la ester,…
despues llegaron la vero y el manel y la cosa no fue muy bien… bueno para mi ya entrenaban bien pero para la otra gente no y les echaron.
Despues vinieron la montse y la marta que entrenan muy bien !!!!!!!!!!! nos gustan a todos mucho y emos avanzado más con ellas dos en un año k con la lidia, la vero, el manel, la yoli, la ana, etc.
EN DEFINITIVA YO LAS QUIERO MUCHO Y SE K ENTRENAN MUY BIEN ASI K LA JUNTA DEL ATHLETIC SILENC NO LAS ECHARÁ COMO AL MANEL Y A LA VERO.
AAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!! ME DESCUIDABA (…)
bueno nos vemos en patinage!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
DEW!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ei mark !!!!!!!!!!!!!!!!!1
jo et coneixo!!!!!!!!!!!!!!!
ets el de les estades i el que despres de nosaltres alguns dies vens a entrenar amb el patxi o l’altre entrenador k no tinc ni idea de com es diu!!!!!!!!!!
oi?
Això passa de mida.
Abans de reunir-se amb les famílies.
Abans que acabi el mes de novembre.
Abans d’arribar a cap acord ni dialogar.
Avui a les 21:00 h. l’Athlètic Silenc ha despatxat a les dues entrenadores de patinatge, la Montse Arbós, l’entrenadora nacional i la Marta Martínez, l’entrenadora autonòmica.
Els pares i mares estàvem a la porta del pavelló municipal recollint els patinadors quan ha arribat l’entrenadora a donar-nos la notícia. Aquesta i que el dilluns no cal que es presenti a pista.
Estem “més que satisfets” amb la reacció del Silenc, com sempre “dialogant i amb una postura oberta vers als seus socis de la secció de patinatge”, perquè encara hi som… senyors, som aquí, eh, no hem marxat, demà ens veurem, oi?
És clar, que convocar una reunió un dissabte al matí amb les famílies, sabent les activitats de bàsquet del propi Club, el futbol que hi ha en aquest poble i que hi ha gent que treballa aquest dia ha estat una “jugada” molt ben pensada. Quan menys quòrum millor, no?
Gràcies Domi per la informació…de fet aquest blog va ser creat en el seu dia per això: per donar informació ! Res de jocs sota taula, que és el que ha estat fent l’Athlètic Silenc amb aquelles persones que, com jo, vam confiar que es tirava endavant el Projecte de l’Escola de Patinatge a Sils amb la Montse Arbós i l’equip tècnic que ella considerés adient (que per això és ella qui en sap de Patinatge, no ens equivoquem…)
Ara ho veig clar. Aleshores el què es van assegurar aquests ’senyors’ de l’Athlètic Silenc, va ser de disposar de ‘matrícules’ suficients el mes de Setembre del 2009 per poder disposar del Pavelló Municipal de Sils en l’amplitud d’horari que els havia estat concedida històricament i en això hi varem caure uns quants…pensant que realment tenien ‘visió de futur’.
Evidentment no ens deixen sense Patinatge, perquè sempre que volguem ‘passar pel tubo’ i seguir (un cop ja matriculats) allò que ells determinin…tindrem ‘pista’ pels nostres nens/nenes.
El problema radica doncs en ‘passar pel tubo’.
Quin dret moral té una Associació i/o Club qualsevol (una vegada més) a canviar-nos l’entrenador en 72 hores? Entenc que això és ‘incompliment de contracte’, ja que a mí personalment i mirant-me als ulls, membres d’aquesta Junta em van assegurar que jo feia la matrícula per un Projecte concret…i recordem que els Projectes els porten les persones. Per tant, no em val que ara em diguin ‘tenim Projecte però amb un/a altre entrenador/a’…Per mí és el mateix que dir que ‘tanquen la secció de Patinatge’, ja que NO serà el Patinatge pel qual jo estic interessada…
No ens equivoquem, una ‘jugada’ com aquesta no li sortirà de franc a l’entitat i de retruc als nostres fills/es. És ben sabut que en el món dels ‘acords verbals’ la bona fama és el que sosté qualsevol possibilitat d’èxit a mig-llarg termini.
I per tant em venen al cap diferents preguntes que em fan qüestionar la viabilitat i fiabilitat de qualsevol alternativa que ens pugui plantejar la Junta en la reunió de demà:
- Quina mena de ‘nou/va professional’ (que sigui realment bon professional del Patinatge) s’arriscarà a venir a parar en un Club que incompleix els pactes salarials (tan en import com en data de pagament) i pot prescindir dels seus serveis en 72 hores?
- Quina mena d’entitats de renom vinculades al Patinatge voldràn comptar amb un Athlètic Silenc devaluat en quant a credibilitat en Festivals, Campus, Stage, Campionats, etc?
- Quin tracta rebran els nostres nens/nenes quan es presentin a Proves de la Federació, essent de domini públic que els jutges, encara que imparcials, evidentment veuen amb millors ulls a aquells que provenen de Clubs seriosos i que demostren involucració amb la pràctica del Patinatge?
Totes aquestes coses són les que s’han de tenir en compte alhora d’acceptar o no aquesta ‘alternativa’ que suposadament demà l’Athlètic Silenc ens voldrà presentar als pares i mares dels patinadors/patinadores de Sils.
Jo sincerament veig aquesta reunió de demà com un últim intent de ‘portar el gat a l’aigua’. Ara hi ha competència en l’organització d’activitats esportives a Sils. Un nou Club s’ha creat, el CLUB ESPORTIU SILS, i aquest sí amb unes pràctiques molt diferents: transperència, obert a la participació/implicació dels usuaris, serietat i, sobretot, amb ‘visió de futur’, la que passa per crear Escola, impulsar que els nens i nenes, encara i fent-se grans, donin continuïtat a la pràctica del seu esport.
Recordem que aquesta continuïtat només s’aconsegueix participant de Festivals (de molts Festivals), intercanviant coneixements amb altres Clubs durant Campus i Stages (i millor si aquests clubs en saben més que nosaltres) i superant les proves de nivell obligatòries de la Federació de Patinatge.
Per fer tot el què he comentat anteriorment es necessita està avalat per una MARCA que és el que ens dóna el ‘valor afegit’…I perdoneu senyors de l’Athlètic, però en aquests moments vostès són ‘marca blanca’.
En fi, no en dubtin, demà jo també hi seré, tot i que aquesta vegada no tinc ganes d’ofegar la meva petita (ja no tan petita) en aigua freda…MIAU !
Fantàstic l’escrit, Sandra.
No es podia expressar millor.
Si aneu a la reunió, aprofiteu per preguntar quan hi haurà assemblea de socis i com ens convocaran
i quan hi ha renovació de la junta
Diu que la junta del Silenc no cedeix, que l’Ajuntament es renta les mans i que els pares i mares del patinatge hauran de portar als seus fills i filles a entrenar a Riudarenes !!!
PODEU ARRIBAR A UN ACORD SENSE PERJUDICAR ELS PETITS??????
Per a anònim: Segons la junta del Silenc s’han fer assembleas ordinàries fins el 2007, i que a partir d’aquesll any no, perquè no hi anava ningú (2 o 3 persones).
Es va preguntar que com ho feien per avisar als socis i es va dir per correu.
Ningú de la reunió (jo inclòs), i erem més de 40 persones, havia rebut mai cap carta al respecte ni en tenia cap informació…
Jop sóc soci des de fa 6 o 7 anys…, i mai he rebut res.
No volem que plegui la junta del silenc, només volem patinar i fer la nostra.
L’Ajuntament, a dia d’avui, no s’ha rentat les mans, però com que no hi ha hagut ni la possibilitat de parlar d’un acord, si no hi ha modificacions d’última hora, el dimecres tenim reunió a 3 bandes (Ajuntament, Silenc i C. E. Sils) per tractar i desencallar definitivament (això pretenem) el tema i patinar i patinar (tots, tant els nens del CES com els que òptin per seguir al Silenc).
No volem anar més enllà. L’únic que volem és això: PATINAR.
Per a ignorante: El que hem volgut (demanant repetides vegades una reunió amb el silenc), el que volíem el dissabte (arribant a un acord en la mateixa reunió) i el que sempre voldrem (quant tot estigui arreglat) és que les nenes i els nens (petits o no tant petits) patinin i ho passin bé. Mai hem volgut perjudicar a ningú: ni als nens, ni als pares i mares, ni al silenc. Això ho pots tenir clar.
Per cert…
Ahir van patinar 4 nenes i nens en tota la tarda.
38 es van quedar sense patinar perquè el seu club, de moment, no té dies ni horaris per fer-ho…
Ahir 38 nenes i nens es van quedar sense patinar.
Dimecres tampoc ho podran fer.
Esperem que divendres ja estigui tot sol·lucionat.
Quí perjudica a quí?
I com a mare, us puc assegurar que no és gens fàcil dir-li a un nen de 4 anys que com que la Marta i la Montse no hi són, entrenadora autonòmica i entrenadora nacional, respectivament, aquesta setmana no podrem patinar, perque hi ha un projecte engegat amb elles que, per ara, el tenim en “pausa”.
No ho entenc… Si el Silenc fa patinatge, aquests nens que tu dius van decidir no patinar, no ?? No veig que ningú perjudiqui ningú…
No ho entenc, dius que l’únic que voleu és patinar i patintage se’n fa. On és el problema? Que ho voleu fer diferent? D’acord, però no pots dir que 38 nens/es es van quedar sense patinar
A mi se men refot que hi hagi una entrenadora nacional o una monitora, l’unic que demanu és que se sàpiga tractar als petits i no deixar-los de banda si un o una no en sap tan i dedicarse més als que patinen millor.
Per cert, deixeu d’utilitzar els nens/es per barallar-vos entre vosaltres
A “No ho entenc”: Doncs és molt fàcil, no es pot decidir d’avui per demà, sense consulta prèvia als pares i mares, que als nens i nenes se’ls canvia d’entrenadores i que per tant, els projectes que han iniciat no continuen endavant, que no seguiran entrenant pel Festival de Porqueres (20 de desembre), ni pel Festival de Camprodón (27 de desembre), ni pel Festival Benèfic que organitza el GEIEG (8 de gener), quan aquests nens i nenes, i parlo particularment del meu fill, et fan l’assaig en el menjador de casa.
A “Lamentable”: El meu fill també ha sigut dels petits que, segons vostè, deixen de banda, mai ho hem considerat així, en Dani només fa 1 any que patina i, per sort, és un dels que participa en els festivals, de veritat creu que se’ls deixa de banda? Si fos així, molts dels petits que ara participen als festivals, no hi serien, continuaríen deixats de banda. I ja no cal entrar en el tema de que utilitzem als nostres fills i filles per a barallar-nos, perque de baralles no hi han, intentem dialogar i que cadascú pugui fer el que més l’interessi, i avui per avui, creiem plenament en el projecte que tirem endavant, tots nosaltres, pares, mares, fills i filles.
Per a tothom: Qui realment pot dir el que pensen, són els nens i nenes, per què no els hi preguntem a ells si volen continuar amb el projecte?
Per a no ho entenc:
Es que ja no són nens que patinin pel Silenc.
Si ho vols entendre millor ja anunciarem el dia i l’hora de la primera assemblea general del Club Esportiu Sils i allà podràs preguntar-nos qualsevol cosa de la que en tinguis dubte.
Per a lamentable:
Efectivament, lamentable
Per a lamentable:
Perdona pel comentari anterior, però crec que pixes fora de test.
Jo (almenys jo) no m’he barallat amb ningú.
Ahir mateix vaig estar parlant tranquilament i amb normalitat (com ha de ser i serà) amb membres de la junta del Silenc.
Si és què, a més a més, deixant de banda a la meva filla, que és la que fa patinatge, tinc un fill fent judo i basket i d’aquestes seccions no en tinc cap queixa, o al menys, cap queixa que interessi als demés.
Per tot això, jo vull mantenir una cordialitat i un respecte, que crec que he mantingut, tamt amb la junta del Silenc com amb qualsevol persona.
Per sort pels meus fills, crec que no sóc dels que els utilitza, si nó dels que els anima a fer, dins d’uns límits, el que ells poden escollir, dels que els estima i els disfruta, però si ells em diuen això no m’agrada o això no marxa intento averiguar què és el que passa, mirar si hi ha algú al què li passi el mateix, evaluar i decidir com solucionar el tema,
També et diré que si m’equivoco, demano perdó i intento arreglar les coses.
Ho pots veure en la primera línia d’aquest nou missatge.
Ah! i ademés no ho faig des de l’anonimat.
Si tens qualsevol pregunta sobre el nou Club, et dic el mateix que a l’altre tertulià anonim, vine i escoltans sens perjudici ni restriccions a l’assemblea que farem per informar a tothom que ho vulgui durant aquest mes.
Estimats senyors , el patinatge no es el meu fort, hi hi entenc res, ni m interessa, pero si us plau, es veu que hi ha uns nens i nenes que si, facin el favor els responsables d aquest “show”(perque aixo ja sembla el gran hermano) de tenir una mica de seny i donar facilitats al nou club i a la gent que l integren.
Amb aquest tipus d actituts no es va enlloc i lo mes trist es l exemple que esteu donant a una colla de mainada.
Quin espectacle!!! Qui són els nens/es?? Els que patinen o els que estan a les grades??
Feu-vos-ho mirar tots plegats/des!
Totalment d’acord amb el St. ZZZ, i a més, coneixent al Sr. Marcel, des de la discrepància amb transpor escolar per Vallcanera, guanyarà, i amb raó amb el Club Esportiu Sils.
Primer de tot, gràcies ZZZ i LNC pels vostres comentaris.
I per l’Anònim (jo em dic Mar i no m’amago), en aquest moment els nens i nenes són els que patinen i els que estan a les grades, perque els nostres fills i filles, tant dilluns com avui, estan a les grades.
No volem que això continui així, o cas es pensa que ens agrada aquest “petiment”? Volem lo millot pels nostres fills i filles i esperem que es sol·lucioni lo més aviat possible.
Bon dia,
Per als que no en sabeu de patinatge i no esteu en el dia a dia d’aquesta qüestió, ni dins del pavelló, aquest dilluns “els nens que van estar a les grades” van ser els poquets fills dels pocs pares que es van presentar per a informar a qui volgués ser informat sobre el nou Club, la resta es van quedar a casa esperant la resolució d’aquesta qüestió, és a dir, que d’espectacle res de res, i sinó, com a persones neutrals i sense voler-les barrejar en aquest assumpte, i que hem disculpin per nomenar-los, pregunteu als responsables d’obrir i tancar el local municipal.
Aquests pocs, poquíssims pares o mares, varen ser testimonis de com a primera hora, la que correspon als “petits”, els llums eren tancats perquè no funcionava l’activitat i de com a última hora, la que correspon als “grans” també.
En el nostre cas, vam aparèixer un moment per donar-li la benvinguda a la monitora del Silenci i explicar que la nostra filla no patinaria a les seves classes, que entengués que ella no estava barrejada en la situació i que dispensés per començar d’aquella manera, i que l’esborrés de la llista dels seus patinadors.
Algú més, també ho va fer així. Un cop fet això vam desaparèixer, ni tant sols va venir la nena.
D’altre banda, a última hora, per afers del nou Club, l’exterior del pavelló es va utilitzar com a punt de trobada per anar a fer una gestió posterior.
No pensem entrar en discussió sobre si fem servir els nens o no perquè és absurd. El que sí fem servir és la raó legítima de l’exercici d’uns drets.
Com a tutors d’uns menors decidim que els antics representats de gestionar una activitat concreta no feien una tasca tal i com creien que l’havien de fer, així doncs, hem cercat una solució: Crear un nou Club per gestionar-ho d’una altra manera.
Després de l’última reunió de dissabte amb l’Athlètic Silenc on es va exposar tot el que s’havia d’exposar, aquesta entitat ha rebut les baixes corresponents. Creiem que s’ha esperat el màxim possible la sol·lució desitjada. El Club Esportiu Sils existia legalment però no funcionava a l’espera d’una reacció, d’un fer cas a la secció després de tres anys d’incorreccions, el consens no ha arribat mai. Ben al contrari ha hagut un incompliment del projecte promès a principi de temporada, incloent-hi l’expulsió de les entrenadores a 24h. de la reunió.
Per tant, ara hi ha uns nens i nenes patinadors de Sils que ho fan sota la denominació Club Esportiu Sils.
Només cal el repartiment de pistes pel quorum de patinadors i aquest és evident. I, compte, per a la mateixa activitat, ara no s’hi val demanar-la per a un altre esport diferent a canvi.
Per alguns comentadors:
No sigueu manipuladors, no feu xantatge emocional, ni ens poseu els nens pel mig, que sabem molt bé el que estem fent, tenim un projecte pensat i redactat en paper, amb cara i ulls, qui vulgui informar-se que vingui a fer-ho durant aquest mes, i amb el qual estem implicats a fons.
Hem sentit ha dir que es va dient que només volem competir, que només volem campionats i copes… Que equivocats i que malament ho fa la gent que no s’informa o que no ens vol escoltar! Què hi ha al darrera del concepte ESCOLA ? Un trajecte, des dels petits fins als adolescents i als joves, passant fins i tot pels que es quedin amb nosaltres fins a ser adults. Només cal informar-se per saber i poder estar d’acord o ser-ne crítics. L’única diferència rau en que qui vulgui ser i competir, ara, podrà fer-ho, abans no existia aquesta possibilitat. Però en quan a la filosofia… Pregunteu.
Ens hem atrevit amb una entitat amb “solera” al poble. Això no és un AMPA, obligatòria en la seva creació, ara mateix no tenim ajuts, comencem de zero i som unes famílies sense recolzament, estem sent molt valents, no ens ho poseu més difícil del que està sent.
Avui hi ha una reunió a tres bandes Athlètic-C.E.Sils-Ajuntament. Esperem que per fi, la qüestió arribi a una entesa.
Ja n’hi ha prou! Perquè ara ho sabeu tots, però per a nosaltres això ha estat un “via crucis”.
I, afegeixo, es va evitar la qüestió grades des del CES, precisament pensant en la mainada.
Quina culpa tenen els nens, que van i aniran junts a l’escola i a l’institut, que es veuen dins l’aula i juguen plegats a la placeta sobre els afers organitzatius de les entitats?
Que patinin on vulguin els seus pares però tenim clar que ells NO tenen perquè entrar en discrepàncies i rivalitats!
Quina impressió s’ha donat del nou Club com per intentar donar aquesta imatge?
Prejudis, només prejudis… Que per sort ahir, amb la nostra actuació, van ser tallats de socarrel.
Au, va no fotem, caram, no fotem.
A mi no em queda gens clara l’actuació de la junta (prepotència, no convocatòria d’assemblees de socis, etc.) però també hi ha qui diu que la manera d’actuar d’alguna entrenadora no es aigua clara.
VISCA EL SILENC, Visca el Barça, visca Catalunya i visca casa meva!
Ostres no ho sabia i vosaltres? Sembla ser que l´entrenadora del nou patinet és tant i tant i tant nacional que la volen fins i tot els del club Patinatge OLOT.
Espero confirmació.
Què visca! però inclou el CESils també!
La volen els de l’Olot? Els campions del món d’aquest any?
Quina poca vista els del Silenc, no?
I que llestos els del Club Esportiu Sils!
Ostres i també la volen els del Madrid, quina perla que tenen els del Ces!
bla bla bla bla… la desinformació és una arma que els de la T.I.A. sabem els resultats que dóna en els còmics del nostre benestimat pare Franciscu Ibañez.
“Diuen” i Cia. millor dediqueu-vos a una altra cosa, que aquí se us veu una mica el “plumero” i no precisament els del “show” amb que l’Olot ha guanyat el campionat del món de patinatge! (Si sabeu de què va el què us diem, “il·lustrats”)
Mira que bé!
Com que no es pot amb el raonament i l’argumentació d’una colla de gent, ara els fa sentir bé a alguns posar-se directament amb una persona en concret. Sort que en fa cas omís.
Què correctes i generosos. Així mateix, senyors, donant exemple.
Sense paraules.
Srta Dominique no faci voste cas de certs elements, no aporten res positiu i en quan al seu problema amb el patinatge esperem que el solucionin aviat, perque ja havia pensat que el club amb el que tenien problemes ere l atletic Silenc..i.
que tingueu sort
Com a ciutadana d’aquest poble voldria recuperar el meu primer comentari, un fragment que vaig escriu el primer dia sobre aquest pretest i anomenat “rebombori”:
“(…)Nosaltres tenim una altre opinió, el Silenc vol uns socis que callin, obeeixin i paguin.(…)”
Per tal d’aconseguir, per tal de cedir, per tal que puguem patinar: Ara no només es volen socis així, també es volen ciutadans així.
En una reunió Silenc-CESils, davant del tècnic i el regidor d’esports, s’han exposat diverses coses. Quan “es pugui parlar”, després de la censura, es podrà explicar.
Per a que restin contents i satisfets, vostès i els seus grans egos:
Prometo, senyors intocables, en especial jo, ja que li han dit especialment al meu marit en persona, ser bona noia i restar calladeta el temps necessari fins que trobin prou quòrum per omplir la pista el suficient.
Restaré muda fins que a vostès els plagui ja que tenen, efectivament ho reconec (estan contents?), la paella pel mànec.
Au, siau! Fins que em treguin el drapet de la boca.
Aleluia!
Iniciatives? No gràcies, que molesten
Novetats? No gràcies, que no ens calen
Clubs nous? No gràcies, per a què?
Veure? Quant menys millor
Escoltar? Mandeeee?
Callar? Sí!!!
Patinatge al CES? Aquí no hi tenim res a fer…
VERGONYA!
Després de llegir tot el què he llegit aquest dies i vist els últims tres comentaris només puc dir:
Vergonya! Hauria de fer callar al demés quan volen discrepar d’alguna cosa, encara que no ens faci sentir còmodes.
Vergonya! I pensar en neo-feixistes per molts “visques” als símbols que s’hi afegeixen en alguns comentaris.
Vergonya! Perquè s’entreveu que en una reunió s’ha posat com a condició per a no sé sap què, el silenci i, a més, cridant l’atenció a un marit per fer callar la seva dona, perquè no és pot amb ella, això és: feixisme, recorda el franquisme, els falangistes que ens vindran a veure el 13-D i el masclisme del més pur i dur.
Vergonya! Perquè és gent responsable d’una entitat que té sota el seu càrrec la mainada d’un poble.
Vergonya! Perquè de cara a l’exterior s’intenta donar una imatge molt correcta, d’això se’n diu hipocresia.
Vergonya! Perquè en el seu fer “interior” regurgiten el pitjor d’una societat poc democràtica, repeteixo: Això s’anomena feixisme i fanatisme.
Vergonya! Perquè ara no poso en dubte les queixes de les famílies sobre la poca claredat, manca de democràcia i la prepotència que porten patint fa temps.
Vergonya! Perquè efectivament se’ls fa fora, ara ja fer-los fora de Sils, i a sobre se’n foten en els comentaris, això és directament mesquinesa.
Vergonya! Perquè els que feien de mediadors han permès aquestes maneres.
Vergonya! Perquè se sobreentén que els que demanen ser escoltats no han obtingut res, ni tant sols la mediació.
Vergonya! Perquè no es prenen decisions.
Vergonya! Per aquest “aaaaaaa” i aquest “aleluia” tan depreciatiu del final que confirma tot el què he dit. No sé qui ha sigut, però li hauria de caure la cara de vergonya, per masclista i per prepotent.
Vergonya perquè no es tracta d’un Club sinó dels nens i nenes d’un Club, d’això se’n diu ràbia perquè no s’admet la discrepància i per tant, voler el pensament únic.
Vergonya!
Ànim! I discrepo de tu, Marcel, sí teniu per fer moltes coses dins de Sils. Ja arribarà.
Com a mínim compteu amb el suport moral de molts.
El què alguns han titllat d’affaire i/o rebombori ha deixat palès, més que mai, com l’esport SÍ és un mirall de la vida quotidiana i com doncs és també un mitjà per la transmissió de ‘valors’ a les generacions que ens venen seguint…no es tracta de formar a campions i campiones, sinó que, sobretot, es tracta de formar persones.
Persones que vegin la riquesa de les relacions com l’acceptació a la diversitat.
Persones que entenguin la participació com a factor d’integració.
Persones que amb coratge i compromís defensin la igualtat.
Persones per qui l’adaptació a entorns canviants vingui a reforçar la seva pròpia autonomia.
Persones per qui la llibertat i la comunicació siguin premissa al judici.
Persones que sàpiguen que el veritable èxit és el que va acompanyat de la modèstia i que l’honor hauria de ser sinònim d’honestedat.
Analitzar la situació que s’està produint permet extreure el significat de cada actitud, de cada comportament…però aquí sí, cadascú és plenament lliure de treure la seva pròpia conclusió.
Aleluia Ora Pro nobis. Poso els dallonsis a sobre la taula “pa que te calles”. Amen.
VOLEM UN ESPAI PER PATINAR. ARA. NO AL JUNY.
A aquest “aaaaaaaaaa” li costarà seure a partir d’ara, no? Ho dic per lo replens que se li hauran posat, amb perdó de la concurrència. És que es creurà molt home o per una altra cosa, per allò de les vaques sagrades… A veure si comencem a tocar allò intocable d’una vegada.
Si s’ha de decidir un polític que es decideixi i es crea el fotut precedent. Un decret, SEMPRE, es pot tornar a refer, es fa contínuament en TOTES les administracions públiques. Sempre es pot trobar una via. Ara descobrirem el pa amb tomàquet.
Que ens volen fer patinar en els horaris “que sobren” per no entrar en conflicteeee!! Mentre ells “observen” i “pensen” com els pot anar la secció. Així crear una secció de creixent exponencial és fàcil, no? I nosaltres tenim nens i nenes a casa!
Quan? Els diumenges? Els festius? Amb els partits de futbito i bàsquet, sardanes i balls? Què fooooort, però que fort!! Però que fooooooorrrrt!!!!
Aneu foten bromes als comentaris, no sabeu fer res més, perdre el temps rient i fotent-vos-en de la gent seriosa que vol pencar.
Que a la companya que han fet callar, aquests bons nois, el dissabte la van amenaçar en treure-li al nen de 8 anys, que té una matrícul·la i uns rebuts a part, de les activitats de judo i de bàsquet!! Que tenen un rostre que se’l trepitgen! Davant de 40 persones… I n’hi havia que eren pro Silenc i pro C.E.S. Que vingui algú i ho negui. Que jo no he vist en la meva vida una cosa igual.
I, a sobre, us fan cas. Jo al·luciono i escric telepàticament perquè heu prohibit parlar a la gent del C.E.S. per “pensar-vos” si cedíeu en alguna cosa, que consti. I tot davant de testimonis que ho han permès.
Visca la pau social i el saber fer!! Amen.
Nois de la junta, per més pedigri silenc que tingueu i ganes de fer i desfer a la vostra manera, convoqueu ja una assemblea de socis i sòcies del Silenc, per a clarificar la situació. Alcalde, tu que ets el subvencionador de l’entitat, mulla’t.
Com deia Ortega i Gasset, si mal no recordo, “todo depende del color del cristal con que se mire”. No es pot començar la casa per la teulada, ni cridar tant, no té més raó qui més crida, qui més bé escriu i parla en públic, qui té més temps per inflar aquesta web amb comentaris de tots tipus a totes hores. Tot això em recorda les rebequeries dels petits.Sovint hi ha persones que parlen en silenci, que fan el seu camí sense molestar ningú, sense fer tant soroll,que també tenen criteri,que mereixen un respecte, mireu-vos el melic que segur també trobareu errors en els vostres afers….i mireu no vull seguir perqué no val la pena. Al món hi ha massa nens i nenes que moren de fam cada dia, els hospitals estàn plens de persones malaltes…
“Viure, conviure i deixar viure”, si us plau!
“Cristal” de color conservador el teu. De bon rotllo , llegeix:
Segons la junta del Silenc s’han fer assembleas ordinàries fins el 2007, i que a partir d’aquesll any no, perquè no hi anava ningú (2 o 3 persones).
Es va preguntar que com ho feien per avisar als socis i es va dir per correu.
Ningú de la reunió (jo inclòs), i erem més de 40 persones, havia rebut mai cap carta al respecte ni en tenia cap informació…
Jo sóc soci des de fa 6 o 7 anys…, i mai he rebut res.
si us plau!
Em sento discriminat en aquesta web tant lliberal ,republicana,verda…
per què em vareu treure del forum ? podeu dir el que voleu i jo no?
Aquí també hi ha censura?
“De bon rotllo”, “efectivament, Cristal” color conservador i demagog.
De persones malaltes n’hi ha a tot arreu, dins i fora dels hospitals, mira’t la Marató d’aquest any, de nens que passen gana sí, n’hi ha al món, i al costat de casa teva. És possible que entre els que tu critiques hi hagi persones més solidàries del que tu t’imagines, que fins i tot participen de coses que no saps i no ets capaç, pel que veig, d’imaginar.
Demanar el que és lícit no és cridar ni fer rebequeries, això ho fan altres adults que no vull anomenar.
Encastar-se i entossudir-se, no fer cas, ni participar, ni deixar que es participi, perquè “la joguina” és meva, ho fan els nens malcriats i egoïstes, i potser i per desgràcia, al contrari d’altres famílies que sí que ho fan molt bé en aquesta situació, no els han ensenyat com cal, ni els han socialitzat a les placetes ni a les zones d’esbarjo.
Potser, tot i sabent que no era el moment oportú aquesta gent que reclama un acord ha cregut que la raó i el consens, la lògica, prevaldria per sobre de tot. D’això no es pot dir començar la casa per la teulada, d’això se’n diu democràcia i dret de decisió.
De les teves paraules es desprèn una actitud tan altiva i un complex de superioritat inaudit. Fes-t’ho mirar.
PD – Per cert, un poble no és un lloc per fer “pràcticum”, és un lloc on es viu i es conviu, efectivament.
“Cristal”, conservador, demagog i cínic, afegiria.
Ah, i en quan al concepte silenci, “fer treball en silenci”.
Això és el que s’ha demanat. Silenci. Fer callar. Silenci….
Imposar com a condició el silenci és un “tic”, com ho diria? Dictatorial?
De “bon rotllo” i “d’aire fresc”, res de res… Més aviat fa una pudor que no es pot suportar, però com que no es fa en públic és fàcil escriure comentaris de “Bon rotllo”, oi?
Però ara hi ha qui “crida”, escriu a “deshores”, omple els blocs, “infla” internet i molesta, no? I a més, ho explica.
Escriure: “Viure, conviure i deixar viure”, si us plau!” Quan qui ho demana fa mesos és la gent que reclama per poder treballar en la seva secció amb tranquil·litat i per tirar endavant és, com a mínim, més que cinisme.
Sí, sí, això demanem: Bon rotllo, aire fresc, i net, molt i molt net, més que net. Però ja!
Pero si os hacemos un favor. Si no nos habéis querido nunca. No nos habéis hecho nunca caso. Os hemos molestado siempre. Si hemos sido la sección más cara. Dejadnos tranquilos i todo volverá a su cauce solo y hasta colaboraremos de aquí a un tiempo.
Jod… que tozudos que son.
Es crea un club, es demana un espai per fer l’activitat… quin és el problema? Cap.
Massa monopolistes al Silenc
Puc preguntar per què les noies grans de l’equip de bàsquet de l’any passat? Aquelles que jugaven tant i tant bé, ara han marxat totes a l’equip de Vidreres?
Potser per què allà troben el que no hi ha (o no es vol fer, o no deixen fer) a Sils?
En això que has dit, LNC, crec que tens tota la raó.
Ja n’hi ha prou de monopolis.
Bon rollo…
Això ho deuria escriure Escribà de Balaguer a “El camino”…
Cap problema, nomes cal que tingueu autorització de pista, heu de espera educadament el bostre torn. Ja arribara ,respecteu les normes.
Perdò…
Escrivà… Estan massa juntes les dues lletres
Ai, les normes, si parlessim de normes, sortíria un “pollo” com un Gall del Prat, dels de pota blava, de gros, ben farcidet i alimentat, amb Denominació d’Origen i tot… Si voleu tirem per aquí i en sortireu ben escaldats, vosaltres i altres, tothom que fa us del què vosaltres i nosaltres sabem.
Respectem les normes… Quines normes? Les vostres? Educadament estem esperant per les normes, però les que són, sinó les que “són”.
Sí, sí… Les normes. Parlem de normes? De debò voleu parlar de normes? N’esteu segurs que voleu parlar de normes?
Plantegeu-vos-ho, només en faig una reflexió…
Només sé que hi ha gent per aquest poble, i que no som nosaltres, que en les seves mans tenen un correu amb una pregunta al Síndic de greuges que parla sobre normes.
Voleu parlar de normes? Nosaltres, ara mateix no, però si voleu ens hi posem i de ple.
estic totalment d acord amb la creacio del CES i amb la continuitat de les activitats del atletic silenc, pero com no possin fre a tota aquesta disbauxa aixo corre perill de convertirse en:
CES……………..club estrangers de sils per una part ……..versus….atletic silenci per l altre.
si us plau que nomes son nens i nenes que volen practicar un esport no ens podrieu fer un regal nadalenc i possar vos d acord?
Gracies
srta muda solidaria aixo del sindic de greuges te menys força que la belen esteban en una trobada del opus dei
Sr, ZZZ, si les actes de l’Ajuntament es publiquessin sabria vostè que va sortir en el Ple el dia 5 de novembre. Res més. Va per aquí.
Així doncs:
Les normes que no hi són donen privilegis
Les normes que no hi són donen horaris
Les normes que no hi són donen monopolis
Es poden impugnar normes que no hi són?
Es pot ser prepotent quan un fa servir normes quan no es tenen normes?
Es pot ser poc negociador quan un fa servir normes quan no es tenen normes?
Es pot ser poc democràtic i censurador quan un es basa en normes inexistents?
Es poden esperar corre-corrent unes normes per poder dir que es tenen normes en les quals basar-se?
Les reclamacions anteriors a unes normes són lícites i poden ser ateses malgrat apareguin les normes a partir d’una data?
Aquí hi ha molt a dir sobre les normes i sobre l’educació…
Miri si sé del què parlo.
Jo no sóc la Belen Esteban, no s’equivoqui.
Una mica d’humor Muda Solidària. No és res personal
srta Muda solidaria, estaba comparant el sindic de greuges amb la belen esteban, no amb voste.
Sap què passa, senyor ZZZ, que d’un afer que es pot sol·lucionar fàcilment, aquest que afecta als nens i nenes, es poden treure conclusions que van més enllà d’un simple cas de desacord. Conclusions que afecten al municipi.
La qüestió es que quan algú s’enrroca pot perdre tot el què té guanyat en privilegi per perdre el món de vista. I no n’és conscient de tot el què comporta per a la seva entitat i tot el què l’envolta.
D’una simple conversa per arribar a una senzilla comprensió mútua, les coses surten de mare perquè hi ha una “casta” que no està acostumada a què si li porti la contrària i a fer les coses sense “normes” com déu mana. I enlloc de reconèixer-ho, ser llestos i deixar-ho passar, emboliquen la troca que fa fort.
Les persones amb un mínim de seny, les que ja tenen uns quants anyets, que passen dels trenta i dels quaranta i algunes dels cinquanta, caram, i són pares i mares! Que no són uns pardillos! Aleshores, aquestes, que potser, fins i tot, porten més de vint anys treballant i que tenen un recorregut associatiu prou gran i no només en aquest poble, estan acostumades a fer tranquil·lament, primer s’esforcen en pactar, negociar, tornar a parlar i negociar fins que es cansen. Aleshores reclamen el drets que els corresponen i s’hi posen de ple, perquè hi ha maneres de fer més democràtiques.
A aquestes persones adultes i amb criteri no se les pot tractar de qualsevol manera i rient-se i enfotent-se en els comentaris com s’ha fet. Cal respecte i educació, perquè no admeten una altra manera de fer. O es que es creuen que som menors d’edat de les estades o els nens que entrenen?
Aquests adults que tenen sota la seva responsabilitat des de nadons fins a nois i noies de 14, 15 i 16 anys i altres fills, es fan preguntes, recerquen i aleshores descobreixen coses que potser no caldria haver sabut. Aquí està l’error dels que no segueixen les normes i es creuen impunes davant de qualsevol eventualitat que se’ls presenti.
Aquests que s’entossudeixen m’han dit que són molt coneguts a Sils. A mi se me’n refot “el respecte” a les famílies de tota la vida d’aquest poble i els cognoms amb solera, perquè si en conec alguna és pel gust d’haver-me relacionat per casualitat i per coincidència en alguna activitat i perquè “les persones” m’interessen pel fet de ser persones i em cauen bé o més bé encara, no pel seu nom i cognoms, no perquè tingui necessitat de relacionar-me per fer amistats de qualitat, perquè sóc dels nou vinguts i no tinc el “gust” ni el “disgust” d’haver-me criat amb elles, perquè no tinc cap deute amb ells ni cap disputa, sinó que només és pel fet de tenir o no coincidència i feeling amb elles.
Pago els meus impostos rigorosament i el pavelló és d’ús municipal.
I si tot això què dic és políticament incorrecte i em suposa ser impopular, doncs miri, què hi farem, muda, sorda i mal mirada.
No agrada el què dic? És incòmode? Què, hauré de suposar que em senyalaran amb el dit? Què em censuraran encara més? Què, em marcaran a foc amb una lletra escarlata? Hi poso l’anca o no?
Jo també me’n ric i amb força ganes:
A mi m’agrada el que dius Muda Solidària, i a més tens tota la raó.
Admeràs que la comparcaió Esteban- Síndic, era molt bona en qulsevol situació.
Molta Ssort i ànims en la lluita dels drets que us corresponen. i, amb el somriure, la revolta.
Molts somriures per la gent atrevida!!
I molts petonarros!!
Felicitats a tots i totes. Endavant!!!
Petons també per a tú, Domi, i per a tots els pares i mares.
ARA SÍ!!!
VOLEM UN ESPAI PER PATINAR AL PAVELLÓ MUNICIPAL PERQUÈ HI TENIM DRET. ARA. NO AL JUNY.
Visca la gent atrevida! Visca !
Molts somriures i petonarros a tots!! Sempre hi ha solucions!
El que podria fer el senyor Eduard Colomé, president de la junta del Silenc, és convocar assemblea de socis i sòcies (si és que encara no ha convocat la de l’any 2009, sempre complint els estatuts del club), donant la màxima publicitat a la convocatòria i buscant la màxima assistència, perquè es parli amb llibertat de tots els temes i es proposin bones solucions, sense por, evitant divisions de poble de gent mal avinguda.
Vinga Eduard, sense por.
Pau, si em permets,
crec que aquí no hi ha gent mal avinguda, almenys no és la percepció que en tinc jo. El que hi ha és una divisió d’opinions, una desavinença entre dues entitats i un entossudiment per part d’una d’elles en mantenir un espai sense usar-lo a plena ocupació contra tota lògica per l’activitat que s’emprava quan eren una de sola. I no es cedeix en aquest encaparrament tot i que s’ha demanat repetides vegades el consens, tot i que s’ha demanat la mediació d’altres agents. Per tant el que cal és un acord, no un xantatge.
Un cop fet un resum breu del què passa et diré que les persones són persones i, per tant, jo particularment, segueixo parlant-me i saludant-me amb tothom. No em considero una persona “mal avinguda”, crec que com molts altres, també formo part de l’aire fresc, renovador, de la gent que dóna bon rotllo i que ajuda a que l’aire també sigui net. Com tots els que ens posem en activitats de voluntariat de qualsevol tipus ( o almenys m’agrada creure i vull creure que tothom actua així ).
Les qüestions de desacords entre entitats esportives, socials o, fins i tot, polítiques i religioses, no em fan perdre el nord, encegar-me i deixar de parlar-me amb la resta dels cohabitants del lloc on visc i es crien els meus fills. Que sigui vehement i apassionada exposant les meves opinions no vol dir que a partir d’ara acabi a mata-i-degolla amb els meus veïns. Haig de reconèixer que no puc parlar pels demés.
Penso que ja estem una mica grandets tots plegats com per anar pel món d’aquesta manera. Si es dóna el cas, no sé, per exemple, que comencin a haver girades d’esquena a la porta de l’escola o algú negui la paraula, posem per cas, a la placeta a una família és que no hi ha prou maduresa en aquest nucli social.
Al final del post li comentes a l’Eduard que no tingui por. Només faltaria! Ni que algú li anés a fer quelcom… Només cal que faci el que cal fer estatutàriament, tal i com dius i que ell, més que altres, sap molt bé que és per Llei i obligatori. Se l’escoltarà atentament, se li faran preguntes, s’observaran els documents que ens passi, i si tot és correcte s’acabarà la reunió i prou. Si en canvi és troba alguna incoherència, suposo que qualsevol li demanarà les explicacions corresponents i es conclourà el que calgui concloure.
Amb el que dius sembla que vagi a l’escorxador com un xai innocent i aquí, precisament no és del que es peca, aquí no hi ha ningú innocent perquè les màscares i els telons han caigut ja fa un temps i tothom sap molt bé el que es fa, i em sembla que donant aquesta visió es tergiversa la petició que fa temps que es reclama.
Res més. Gràcies pel comentari tant assenyat, perquè malgrat la precisió que he cregut necessària fer-te, sol·licites el que és lògic que un soci demani.
VOLEM UN ESPAI PER PATINAR AL PAVELLÓ MUNICIPAL PERQUÈ HI TENIM DRET. ARA. NO AL JUNY.
Visca la gent atrevida!
Molts somriures i molts petons per a tots!! Sempre hi ha solucions!
Diumenge 6 de desembre i encara no podem patinar a Sils.
Quants dies hauran de passar per tal que qui mana sobre el pavelló MUNICIPAL se n’adoni de que hi ha hores mortes en els dies en que es fa patinatge, mentre uns patinadors del poble no ho poden fer?
Quant trigarà a modificar l’assignació de dies i horaris?
Perquè, recordem, el tècnic pot fer (i els ha de fer) els seus informes (si li en demanen), però qui finalment mana es el propietari del pavelló, o sigui l’Ajuntament.
De les tres condicions per poder iniciar un pacte pels horaris de pista, un i només un afecta al que seria l’àmbit municipal (esperar una mica per tal de veure com evoluciona la secció de patinatge del Silenc per saber quant temps necessiten realment), però les altres dues (pagar les suposades quotes que es deuen de patinatge i callar) són estrictament de l’àmbit personal.
Quants dies han de passar per tal que es puguin aprofitar unes hores, ara no s’utilitzan, per tal que uns patinadors de Sils puguin tornar al seu esport?
Quant hem d’esperar per això? Fins al juliol?
Quin és el termini per tal que qui ha de decidir (l’Ajuntament) sobre el seu equipament ho faci?
Per què no es pot modificar una assignació inicial, si ja no s’utilitza pel que es va dir que es faria servir, si hi ha gent que la volem per seguir amb la mateixa activitat?
Per cert, segons informacions no contrastades (i repeteixo, no contrastades) personalment, s’ha dit que qui es doni de baixa de patinatge i no pagui la totalitat de les quotes, no podrà fer estades ni piscina.
En el tema de les estades, és el Silenc qui les programa i qui les fa i si ell creu (jo crec que equivocadament) que hi ha gent que no està al corrent de tots els rebuts, por ejercir el seu dret a que un (o els que siguin) nen no faci estades. Això si que és bo pel poble. Sempre es poden fer unes altres estades, o hi ha el casal, o …
Però, la piscina?. És del Silenc o municipal?.
Si jo pago tots els meus impostos municipals, encara que el Silenc digui que no he pagat tots els rebuts (jo crec que he pagat pels serveis que he rebut), no tindré dret a treure l’abonament MUNICIPAL?. Això si que és fer poble!!. Espero que l’Ajuntament no caigui en aquest joc, i si es confirma aquesta informació, posi qui ho diu en el seu lloc.
I, mentrestant, sense patinar…
A més es sigui soci o no, a les estades venen nens de Vidreres de Sta. Coloma, de Massanet… Tampoc cal ser soci per venir a les estades…
VOLEM UN ESPAI PER PATINAR AL PAVELLÓ MUNICIPAL PERQUÈ HI TENIM DRET. ARA.
NO AL JUNY.
Visca la gent atrevida!
Molts somriures i molts petons per a tots!! Sempre hi ha solucions!
VOLEM PISTA!
VOLEM PISTA!
VOLEM PISTA!
VOLEM PISTA!
VOLEM PISTA!