Reciclar fa mandra

Aquí NO tots reciclem!

1. Reciclar fa mandra

A uns quants silencs i silenques, reciclar els fa molta mandra.

Les fotografies següents (juny, juliol ) corresponen a contenidors de rebuig de Sils i de Mallorquines, d’aquests que només haurien de servir pels residus que no es poden reciclar.

La següent fotografia (juny) és del contenidor “provisional” per a restes de poda i jardí situat darrere del cementiri:

continuaren afegint fotos …

:

2. Normativa i horaris

Hem anat a la web municipal i no n’hem tret l’aigua clara. Hem buscat en altres fonts disperses i n’hem tret això.

Cartells actuals adherits als mateixos contenidors:

La següent normativa és de fa dos anys; alguns apartats ja no deuen ser vàlids (Font: Quadern de Sils, agost 2006):

3. Porteu l’oli a la deixalleria

… Les aigües de la depuradora de Sils van a parar al rec Sorrenc, que pertany a la conca de la Tordera. Penseu que un litre d’oli contamina 1.000 litres d’aigua… Porteu l’oli a la deixalleria !!!

Font: article signat per “La Guaita”, Quadern de Sils, juny 2008

4. La Deixalleria

Nou horari de la deixalleria

Dimecres 10-14 hores
Divendres 15-19 hores
Dissabtes 10-14 hores

Horari d’estiu
del 15 de juny al 15 de setembre

Dimecres 10-14 hores
Divendres 17-19 hores
Dissabtes 9-13 hores

Font: article signat per “La Guaita”, Quadern de Sils, juny 2008

Font: Deixalleria.pdf

5. Enllaços

• Reciclar fa mandra
• Què hem de llençar a cada contenidor
• Fes-te compostaire

6.Llegiu també:

• SEMURSA i Sils

• Esperant la recollida selectiva ?

Nova llar d’infants

Acabat el termini d’execució, comencen a treballar les màquines

· Fotos fetes el 30 juny 2008

Llegiu també: El projecte de la llar d’infants a Mallorquines

Plaça Mercè Rodoreda

SEMURSA i Sils

Què passa amb SEMURSA?

Foto: interior d’un contenidor de rebuig de Sils, 27 juny 2008

2008

Expedienten l´empresa Semursa per gestionar més residus dels permesos

L’Agència de Residus de Catalunya podria sancionar la societat municipal amb una multa
E.BATLLE

L’Agència de Residus de Catalunya ha interposat un expedient sancionador a l’empresa de Serveis Municipals de Riudarenes (Semursa) per incompliment de la llicència ambiental de què disposava per gestionar residus. En concret, se l’ha expedientada per haver superat el nombre de tones de residus de cotxes usats permesos per la llicència ambiental. Des de l’Agència de Residus de Catalunya asseguren que l’expedient implica el seguiment de l’activitat de l’empresa arran d’una inspecció i pot suposar multa. De moment però no està determinat quin tipus de sanció es pot arribar a imposar.

L’Agència de Residus de Catalunya ha obert aquest expedient a Semursa arran de la denúncia del Servei de Protecció de la Natura de la Guardia Civil (Seprona) va denunciar que s’estava fent una mala gestió de residus en el centre de desballestament de vehicles de Riudarenes, en concret, que tractaven més residus dels permesos.
Les instal•lacions de la planta de tractament de residus estan gestionades un 10% per l’empresa municipal i el 90% restant, l’empresa Reciclatges Osona. Segons l’alalcade de Riudarenes, Jordi Ros (CiU) el cas a més de comportar contaminació és que ja ve de “fa 6 anys que no s’ordenen bé els residus, però no pas per part de Semursa”.

Per Ros, la mala gestió prové de les altres empreses que operen a la zona, on hi ha també un centre d’incineració d’animals i per aquest motiu “s’hauria tornat a obrir un altre expedient sancionador, del ja iniciat el 2002″ afegeix. Reciclatges Osona seria l’empresa que incompleix la normativa, segons Ros, ja que no compta amb els espais delimitats, no compleix la llei de residus i tampoc, els classifica”. D’altra banda, l’alcalde acusa Jordi Gironès (AIR-PSC), l’exprimer edil de no haver solucionat el problema, quan n’era el conseller delegat.

Finalment, el que no es farà, va remarcar l’alcalde, és rescindir el contracte privat amb Recilatges Osona ja que “suposaria que Semursa hagués d’estar tancada durant un any” va afirmar Ros. Per això, esperen solucionar el problema “renegociant espais amb les empreses que hi operen” i aplicant les mesures correctives necessàries. Semursa a més de desballestar i descontaminar cotxes també gestiona el reciclatge de paper i cartó, plàstics, vidre i s’encarrega del reciclatge i reutilització de fustes i metalls, entre altres.

Font: DdG, 27 juny 08
——————————————————–

2002

Des de fa varis mesos l’Ajuntament de Riudarenes, mitjançant l’empresa municipal SEMURSA ve desenvolupant com a prova pilot la recollida selectiva d’una part molt important del municipi de Sils, servei que es base en la recollida porta a porta del material de rebuig susceptible de ser valoritzat. Aquesta experiència ha estat molt positiva, ja que per un costat, a través de diferents mitjans divulgatius s’ha conscenciat
als usuaris de la necessitat de fer un esforç per tal de col∙laborar en el reciclatge d’aquests materials i per altre, estalviar d’una forma significativa cost d’eliminació i transport a l’abocador d’aquests materials que actualment es reciclen o es recuperen i que anteriorment eren rebutjats.

Per aquest motiu, l’empresa municipal SEMURSA ha elaborat una proposta de col∙laboració econòmica, per tal de continuar prestant el servei de recollida porta a porta del paper-cartró, envasos lleugers, vidre, i el seu trasllat a l’estació de transferència de residus de Riudarenes.

(…) La Comissió informativa d’afers tècnics proposa al Ple l’adopció del
següent ACORD :

Primer.- Aprovar el conveni de col∙laboració econò mica per la prestació del servei de recollida porta a porta del paper-cartró, envasos lleugers, vidre, i el seu trasllat a l’estació de transferència de residus de Riudarenes amb Serveis Municipals de Riudarenes S.A. – SEMURSA, amb efectes de l’1 de gener de 2003 (…)

Votació :
Per unanimitat dels deu membres presents s’aprova aquest acord

Font: Ple, 3 desembre 2002
——————————————————–

2005

Des de l’any 2002 l’Ajuntament de Riudarenes i el Sils de col•laboren en la recollida dels diversos materials reciclables en les zones urbanes del Terme Municipal de Sils. Aquesta iniciativa ha tingut una gran resposta i col•laboració per part dels nostres veïns i fa que la recollida porta a porta de cartró, envasos i altres materials reciclables sigui imprescindible.

Aquest servei, a més del benefici medi ambiental que comporta, permet la reducció de la factura del transport i eliminació d’escombraries a l’abocador, amb la qual cosa es rebaixa el cost que suposa aquesta recollida porta a porta per part de l’empresa municipal de Riudarenes, Semursa.

(…) La Junta de Govern Local, per unanimitat dels assistents, adopta el següent
ACORD :

Primer.- Aprovar el conveni de col•laboració econòmica per la prestació del servei de
recollida porta a porta del paper-cartró, envasos lleugers, vidre, i el seu trasllat a l’estació de transferència de residus de Riudarenes amb Serveis Municipals de Riudarenes S.A. – SEMURSA, amb efectes de l’1 de gener de 2005.

Segon.- Carregar la despesa a la partida 05 04 533 22700, per un import de //9.832,95,-// €.

Tercer.- Facultar a l’alcalde president, tan àmpliament com en dret sigui necessari, perquè en nom i representació d’aquest Ajuntament, signi el conveni corresponent i els documents que calguin, referents a aquest tema (…)

Font: Junta de Govern local, 17 maig 2005

——————————————————–

Llegiu també:

• Esperant la recollida selectiva ?

• Aquí NO reciclem!

Sant Pere anti-MAT

Avui dissabte 28, Riudarenes

Font: http://ciuriudarenes.blogspot.com/2008/06/dem-dissabte-jornada-reivindicativa.html

Més barracons

Com més serem, més barracons tindrem

Data de les fotos: 20 juny 2008

Consulteu la secció ESCOLES

Totems

Nous tòtems informatius

Ja podem gaudir a partir d’ara, de l informació que ens ofereixen els nous tòtems publicitaris que han estat instal·lats al passeig Cosme i Damià i a Mallorquines. Hi podeu trobar l’emplaçament dels comerços associats a L’Associació de Comerciants i Empresaris de Sils.

Aquesta iniciativa ha estat finançada conjuntament a parts iguals per l’Ajuntament i ACES, i esperem que siguin una eina útil i que s’en faci un bon ús.

http://laparada-aces.blogspot.com

MAT Riudarenes

Powerpoint Com és i com serà Riudarenes, clica la imatge:

El brancal de la MAT

REE posarà en funcionament la subestació de la MAT a Riudarenes a principis de 2009. Santa Coloma es queixa que el projecte del brancal no aporta l’estudi d’impacte ambiental

E.Padilla,
Riudarenes/Santa Coloma.
La subestació elèctrica de Riudarenes que alimentarà el brancal de Molt Alta Tensió (MAT) que, a la seva vegada, prestarà suministre al Tren de Molt Alta Velocitat (TAV) al seu pas per la comarca de la Selva entrarà en funcionament a principis de l’any que ve. Així ho estableix el projecte executiu que Red Eléctica de España (REE) va enviar a l’Ajuntament de Riudarenes fa pocs dies. El cost de les obres de l’estructura, que estarà ubicada a peu de la carretera entre Sils i Massanes, ascendeix a 6.086.059 euros. L’inici dels treballs és imminent, ja que REE estima que duraran uns 10 mesos. Santa Coloma també ha rebut el projecte del brancal que neix a Vic i que connectarà amb aquesta subestació tot travessant el municipi.

El brancal de la MAT entre Santa Coloma i Riudarenes té 17,183 quilòmetres -cap a set quilòmetres trancorren per Santa Coloma i uns 10 per Riudarenes- i suposarà la instal·lació de 37 torres d’entre 44 i 76 metres. El recorregut de la línia suposarà talar abres, per deixar, com a mínim, nou metres nets a banda i banda de l’estesa. El brancal sobrevola diversos camins municipals, l’Eix Transversal, dues carreteres comarcals i la riera de Santa Coloma. Pel que fa a la subestació de Riudarenes, estarà connectada a les noves línies elèctriques de 400.000 volts Bescanó-Riudarenes i Vic-Riudarenes. Subministrarà el TAV i disposarà també d’una sortida de transformació per realitzar una altra connexió amb un parc de 110.000 volts que Endesa té previst fer aprop. La subestació disposarà també d’una zona de reserva d’espai per a futures ampliacions.
Davant un projecte executiu, ara només es poden fer al·legacions, va reconèixer l’alcalde de Riudarenes, Jordi Ros (CiU). La plataforma No a la MAT ja va anunciar fa setmanes que s’animaria la ciutadania de Riudarenes i Santa Coloma de Farners, els dos municipis afectats per aquest brancal que es perllonga fins a Vic, a presentar al·legacions massives al projecte.

Santa Coloma ha rebut també el projecte executiu d’aquest brancal que travessa paratges d’alt valor ecològic com ara la Fradera de Castanyet, passa a uns centenars de metres d’un monastir budista i transcorre aprop d’ermites gairebé mil·lenàries. El projecte està inclomplert perquè no conté la declaració d’impacte ambiental, va denunciar el regidor d’Urbanisme, Josep Cullell (CiU), tot i que va puntualitzar que tot just va arribar dijous i que encara l’estan estudiant. A partir d’aquí es decidiran quines seran les al·legacions “més efectives, perquè això és una animalada”, va considerar Cullell.

http://www.diaridegirona.cat, 31 maig 08

El ramal de la MAT a Riudarenes afectarà 28 propietaris i es talaran 107.000 m2 d’arbres

L’estudi ambiental i el projecte executiu ja és als ajuntaments de Santa Coloma i Riudarenes i estaran 20 dies a exposició pública

ANNA PUIG. Riudarenes
El ramal de la MAT que sortirà de Santa Coloma i arribarà fins a la subestació elèctrica de Riudarenes afectarà 28 propietaris de 57 finques. El traçat tindrà una longitud de poc més de 17 quilòmetres i s’hi instal·laran 37 torres, d’entre 19 i 49 metres d’alçada. El ramal transcorrerà per una zona bàsicament boscosa, i això obligarà a talar els arbres d’una superfície de gairebé 107.000 m². Són dades del projecte executiu d’aquesta infraestructura, que aquesta setmana ja ha arribat a les oficines dels dos ajuntaments afectats, Santa Coloma i Riudarenes, juntament amb la declaració d’impacte ambiental i el projecte executiu de la subestació de Riudarenes. Ara els documents estaran a exposició pública durant vint dies. Els ajuntaments exigeixen, com a mal menor, que el traçat sigui soterrat.

El traçat comença a la torre 134 de la línia Sentmenat-Bescanó, al terme de Santa Coloma. A partir d’aquí, transcorre cap al sud gairebé de manera vertical, travessant un dels espais verges del municipi, bàsicament format per boscos. A Santa Coloma s’hi instal·laran 19 torres, i la longitud del traçat en aquest terme és de 7,6 quilòmetres. Hi ha 21 finques afectades, de vuit propietaris diferents. Són paratges com ara el Mas Espinau, Can Fradera, l’Albó, La Selva, Can Grogalls i Mas Pubirana. Segons el projecte, són parcel·les de castanyers, pins, alzines i roures, entre altres espècies d’arbres. Les característiques del terreny comporta fer una important tala d’arbres. Només a Santa Coloma, la superfície afectada per aquesta tala serà de 67.850 m². La infraestructura passarà a un quilòmetre del castell de Farners i a tocar d’alguns elements arquitectònics de la ruta de les deu ermites.

Al terme municipal de Riudarenes, el ramal tindrà una longitud de 9,3 quilòmetres i s’hi instal·laran 18 torres. Hi haurà 36 finques afectades, de vint propietaris. Tot i ser un traçat més llarg que a Santa Coloma, aquí la tala d’arbres és molt menor (39.079 m²). La infraestructura travessarà el Raval de l’Esparra, la zona de La Riera, i arribarà fins al veïnat de les Mallorquines, on la MAT connectarà amb la subestació elèctrica. Es tracta d’una zona d’habitatges disseminats i hi haurà una desena de masies que estaran situades només a 500 metres de la línia, com ara Ca l’Agustí, Cal Vicari, les Torres de Puig Ardina i Can Calçada, a més de la capella de la Mare de Déu de Montcorb, entre altres edificis.

Els alcaldes dels municipis afectats, Antoni Solà (Santa Coloma) i Jordi Ros (Riudarenes), exigeixen que el traçat vagi soterrat per tal de minimitzar l’impacte sobre el territori. «Ens destrossen una zona paisatgística de gran qualitat i de gran valor arquitectònic», va dir Solà. Per Ros, «la MAT no es pot aturar», però sosté que treballaran perquè passi soterrada. El projecte estarà a exposició pública durant vint dies perquè els ciutadans el consultin.

http://www.vilaweb.cat, 31 maig 2008

Fotos procedents d’un powerpoint que podeu veure clicant aquí:

http://usuarios.lycos.es/jordirosrabert/ZONESMAT%20RIUDARENES.pps

El Cilma sosté que el ramal de la MAT de Riudarenes té un impacte crític

Un estudi apunta que incidirà en l’economia de la zona afectada

Acn/DdeG, Girona.

El Consell d’Iniciatives per al Medi Ambiemt a les comarques de Girona (Cilma) afirma que el brancal de la MAT fins a la subestació de Riudarenes tindrà un impacte global “crític” en l’entorn mediambiental. Un estudi elaborat per la consultoria Fractàlia ha analitzat els valors naturals, paisatgístics i patrimonials de l’àrea afectada per la línia de 400 quilovolts. Determina que es tracta d’un paisatge “lliure d’infraestructures poc freqüent” a les comarques gironines perquè fa de connector entre diversos espais naturals com ara les Guilleries, el Montnegre, el Montseny, l’Estany de Sils i el Volcà de la Crosa. Conclou que la línia provocaria un “impacte visual evident” i que afectaria sobretot la “població resident prop d’aquesta”.

El traçat que enllaçarà la línia de molt alta tensió amb la futura subestació de Riudarenes s’estendrà al llarg de 37 torres. Començarà a Santa Coloma de Farners i, des d’aquí, passant en gran part per zones boscoses, enllaçarà amb el terme municipal de Riudarenes fins arribar a la nova subestació de la MAT. La traça d’aquest ramal, segons el dibuixa Red Eléctrica, passarà a prop de monuments com el Castell de Farners (del segle X), d’algunes ermites de la zona, i del turó de Puigsardina de Riudarenes, on es creu que hi va haver un assentament ibèric.En total, el ramal tindrà 37 torres, que podran arribar fins als gairebé 50 metres d’alçada.

L’estudi encarregat pel Cilma afirma que el territori compta amb “molts” punts d’interès patrimonial i geològic com ara la presència de xemeneies volcàniques, colades de lava, fonts hidrotermals i formacions geològiques particulars. En relació al patrimoni arqueològic, comprèn esglésies barroques, romàniques, neoclàssiques, masies de l’època moderna, edificacions medievals i jaciments del paleolític, del ferro-ibèric i d’època romana. El fet que aquest patrimoni es concentri en zones “enlairades” fa que els responsables de l’estudi determinin que la visualització de la línia en aquesta zona serà “completa”. “Aquest fet segurament frenarà el turisme, que actualment es veu atret pel bon estat natural i patrimonial de la comarca”, afirma l’estudi, que també alerta que la irrupció de la MAT incidirà en un “descens de l’economia de la zona”.

Entorn, paisatge i patrimoni

Les conclusions es divideixen en tres tipus d’afectació: sobre els elements naturals, sobre el paisatge i sobre el patrimoni. Pel que fa a la incidència sobre els elements naturals, conclou que travessa una ruta migratòria d’aus i zones de cria i campeig d’espècies protegides d’aus, rèptils i amfibis. També alerta que pot destruir xemeneies i colades volcàniques d’interès. Pel que fa a les afectacions sobre el paisatge, conclou que se situa sobre una superfície forestal “pràcticament inalterada”. En relació al patrimoni, afirma que es localitzen tres zones d’interès arqueològic dins els 500 metres més propers al traçat i també s’hi troben 10 elements patrimonials arquitectònics dins els 500 metres més propers al traçat.

Diari de Girona, 5 abril 2008

El ramal de la MAT fins a Riudarenes passarà a 500 metres de tres jaciments arqueològics i deu masies

Un estudi de la Diputació diu que l’impacte serà crític perquè travessa un espai verge

ANNA PUIG. Riudarenes
El ramal que connectarà la línia Sentmenat-Bescanó amb la subestació elèctrica de Riudarenes passarà a 500 metres de tres espais d’interès arqueològic i de deu masies, la majoria de les quals daten del segle XVII o XVIII. Així ho conclou un estudi encarregat per la Diputació que valora l’impacte de la MAT sobre els valors naturals, paisatgístics i patrimonials de Santa Coloma i Riudarenes. L’informe considera que l’impacte serà «crític» ja que travessarà un espai lliure d’infraestructures.

El puig Ardina i les roques de Ca l’Agustí, a Riudarenes, i Can Gorgals Vell, a Santa Coloma, són els tres espais d’interès arqueològic que estaran a tocar de la MAT. En el primer hi ha restes des del període ibèric fins a finals del període romà. No s’ha concretat encara l’origen del que s’ha trobat a Ca l’Agustí, i al jaciment de Can Gorgals Vell s’hi han trobat estructures d’un habitatge de l’era medieval. També a 500 metres hi haurà situades una desena de masies, totes del municipi de Riudarenes. Estem parlant de Ca l’Agustí (segle XVII-XVIII), Cal Vicari (XVIII), les Torres de Puig Ardina (XIX), Els Bualous (XVI), Can Calçada (XIV) i també de la capella de la Mare de Déu de Montcorb, entre altres.

L’estudi també enumera sis jaciments més i fins a 35 masies i patrimoni religiós que estaran situats a un quilòmetre de la línia d’alta tensió. Segons l’informe, elaborat per la consultoria Fractàlia, la MAT causarà un impacte global crític ja que aquest ramal, que travessa de ple els municipis de Santa Coloma i Riudarenes, s’implantarà en un espai lliure d’infraestructures i afectarà la fauna (ocells migratoris, tortuga d’estany, falcó mostatxut i espècies d’amfibis protegits) i la connectivitat biològica, i pot destruir xemeneies i colades volcàniques, i alerta que augmentarà el risc d’incendis.
Jaciments arqueològics - Puig Ardina i Roques de Ca l’Agustí (Riudarenes)
- Can Gorgals Vell (Santa Coloma)

Patrimoni arquitectònic

- Pallar de Cal Vicari
- Ca l’Agustí
- Cal Vicari
- Can Calçada
- Can Maidó
- Can Montràs
- Els Bualous
- Mas Barrot
- Torres Puig Ardina
- Capella Mare de Déu de Montcorb

El Punt Diari, 5 abril 08

Girona veurà les torres

L’estudi parla també de l’impacte visual que provocarà aquest traçat de la línia, amb torres que faran aproximadament 60 metres d’alçària. Asseguren que el 65% de l’alçària de la infraestructura es podrà observar des de poblacions com ara Vidreres, Sils, Riudarenes i Santa Coloma. I el 17% de l’alçària es visualitzarà des d’alguns punts de la ciutat de Girona. Segons continua l’informe, «el paisatge és un element clau per a la promoció turística d’aquesta zona, que es basa en el turisme rural», i la situació de la MAT «representa el trencament del paisatge i, per tant, l’afectació del recurs bàsic per a l’atracció de visitants». A part, la línia es podrà veure des de punts elevats d’aquesta zona que generalment serveixen de miradors, com per exemple l’Esparra, Argimon, Montcorb, els turons d’en Planes i d’en Canaleta, la serra de Begissot i el Rocar.

El Punt Diari, 5 abril 2008

• Llegiu també: CiU Riudarenes
• No a la MAT, Riudarenes en lluita
• La MAT pren forma

Càrnies Vilaró

Indústries Càrnies Vilaró de Sils estendrà les exportacions a la Xina

L’empresa ha tancat el 2007 amb una facturació de més de 200 milions d’euros

IMMA BOSCH ACN. Sils
Indústries Càrnies Vilaró, de Sils, estendrà aquest any les exportacions a l’Àsia i s’acabarà d’implantar a l’antiga Unió Soviètica. L’empresa que ja dedica el 60 per cent de la producció al mercat exterior, vol introduir-se a països com la Xina i Corea, i enfortir la seva presència a mercats com Ucraïna. Vilaró va tancar el 2007 amb una facturació de més de 200 milions d’euros i la seva intenció és «continuar creixent», sobretot si l’empresa càrnia de Sils aconsegueix comprar l’escorxador Primayor de Mollerussa, que després de quatre mesos encara està pendent de la sortida de la interlocutòria judicial que li ha de donar llum verd.

Indústries Càrnies Vilaró dedicada a l’especejament, té actualment una plantilla de 300 treballadors a Sils i de 150 a un escorxador de Granollers que va adquirir ara fa set anys. És una de les principals empreses del sector carni. Actualment sacrifica i processa uns 5.000 porcs. L’empresa va tancar el 2007 amb una facturació de més de 200 milions d’euros, dels quals 120 milions corresponen a les vendes fetes en mercats exteriors. «Som una empresa netament exportadora, com ho demostra que més del 60% de la producció es ven a l’exterior», va dir el director general de Vilaró, Javier Frade.

En aquests moments, el grup es troba plenament implantat a la Unió Europea on és líder a l’Estat en vendes de carn de porc a països com ara Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, Grècia i Hongria. A més, l’empresa també té presència a Rússia. I per aquest 2008 la intenció és continuar creixent en exportacions. «Cada any obrim nous mercats, a través de l’anàlisi i la investigació d’aquells en què estem autoritzats i ens interessa entrar-hi», va dir Frade. La intenció de Càrnies Vilaró és estendre’s durant els propers mesos a l’Àsia i arribar a països com la Xina i Corea i també es vol reforçar la presència en mercats com el d’Ucraïna i la resta de països de l’antiga Unió Soviètica com ara l’Uzbekistan i l’Azerbaidjan.

El creixement de facturació de Càrnies Vilaró està condicionat també a l’adquisició de l’escorxador Primayor, que el gener va presentar expedient de regulació d’ocupació. Els administradors judicials ja van anunciar que autoritzen la venda a Vilaró i ara la compravenda està pendent de la sortida de la interlocutòria judicial que l’avali. El problema és, però, que la vaga de funcionaris de justícia que ha tingut lloc a diferents punts de l’Estat ha tingut ressò a Segòvia, on Primayor té la seu central. Això ha comportat que el procés s’endarrereixi.

Mentre espera que surti l’acta, Càrnies Vilaró envia cada dia uns 2.000 porcs a sacrificar a Mollerussa, en virtut del conveni que es va signar per assegurar la pervivència de l’escorxador i que els treballadors puguin continuar treballant.

Font: El Punt, 27 de maig 2008

Frade Gobeo, 300 milions de gestió anual

Indústries Càrnies Vilaró és una de les empreses dirigides pel grup gironí Frade Gobeo. Aquest grup s’ha especialitzat en assumir la direcció general d’empreses que s’enfronten a la problemàtica de la successió familiar o perquè l’empresari vol delegar el seu càrrec. Va néixer el 1986 de la mà dels germans Iñaki i Javier Frade, gestionen una facturació anual superior als 300 milions d’euros i compta actualment amb una plantilla de 32 executius interns que dirigeix actualment a 14 empreses. A més d’Indústries Vilaró, el grup també gestiona el Palau Moxó de Barcelona; el Matadero Salida 13 de Granollers; Embotits Turon, de les Preses; Kokoa i la Fábrica de Chocolate de Barcelona, Construccions Narcís Matas, de Verges; Trans Sarrià de Sarrià i Àrids i Transformats de Sant Mori, entre d’altres.

Font: El Punt, 27 maig 08

Els administradors judicials, a favor de la venda de Primayor a Càrnies Vilaró de Sils

S’ha acordat que mentre no hi hagi el document oficial es farà un conveni perquè es pugui continuar treballant a Mollerussa

IMMA BOSCH AGÈNCIES. Sils
Els administradors judicials que gestionen la crisi de l’escorxador Primayor de Mollerussa van anunciar ahir que en les pròximes setmanes autoritzaran la venda de l’empresa a Càrnies Vilar, de Sils, societat que ja fa mesos que s’havia interessat en l’adquisició. D’aquesta manera, segons va informar el sindicat UGT, «l’expedient de regulació d’ocupació plantejat fa uns dies i referent a una suspensió temporal dels contractes de la plantilla no s’acabaria executant». Durant la reunió també es va acordar entre les parts que mentre no estigui enllestit el document oficial que materialitzarà la compravenda de l’escorxador se signarà un conveni contracte a partir del qual de forma temporal es treballarà a moltura a l’escorxador de Mollerussa (…)

El Punt, dimarts 29 de gener de 2008

Projecte d’ampliació

El propietari de Càrnies Vilaró, Xavier Frade, no ha volgut fer declaracions sobre l’adquisició de Primayor. L’acord entre les dues empreses ja es va tancar fa un parell de mesos.

Per a Vilaró, l’adquisició de l’escorxador Primayor representa l’ampliació de la capacitat productiva de la planta de Sils i, segons ha anunciat en diverses ocasions el mateix Xavier Frade, no hi ha intenció de tancar cap de les dues plantes, «només seria ampliació i no trasllat». La intenció de Vilaró és desenvolupar un projecte d’ampliació perquè a les actuals plantes de què disposen a Sils no hi ha possibilitat de creixement. A Sils es treballa amb una planta que es va dissenyar per a 500 porcs al dia i «ara s’està treballant amb 5.000».

El Punt, dimarts 29 de gener de 2008

Càrniques Vilaró (article del Vell Bloc)

Enviat a Creixements el 17 Mar 2007

1. Industrias Cárnicas Vilaró, Història, tecnologia.

Història

Industrias Cárnicas Vilaró S.A. es constitueix com a societat anònima el 26 d’abril de 1976 pel nostre fundador Antonio Vilaró Casas, sota el nom d’Antonio Vilaró S.A. La nova empresa dóna resposta a una necessitat creixent per part del sector turístic de serveis i productes de major qualitat, derivada del boom del turisme, a Espanya en general i a la Costa Brava en particular, dels anys seixanta. En poc temps guanya un reconegut prestigi en el seu àmbit d’actuació, la qual cosa li permet créixer amb certa celeritat. Aquell any es construeix la seva primera planta productiva a Sils, Girona.

* Al 1989 amplia les seves instal·lacions amb la construcció d’una nova planta d’elaborats carnis, principalment productes ultracongelats (IQF), dotada dels més moderns mitjans productius i tecnològics, cosa que ens ha permès oferir productes de 1a qualitat.
* Al 1991 és una de les primeres plantes espanyoles a aconseguir l’homologació per al comerç intracomunitari sota el número E10.04170/GE CEE.
* Al 1996 es produeix un canvi en la direcció de l’empresa, amb el qual aquesta perd el caràcter familiar i esdevé una empresa 100% professionalitzada. Això provoca un canvi en els principis bàsics estratègics que guiaven l’evolució de la companyia entre els quals cal ressaltar el canvi en l’orientació comercial de l’empresa que evoluciona progressivament cap a una globalització total en el nostre àmbit de presència. Avui dia considerem la Unió Europea com el nostre mercat domèstic i hem reforçat notablement els esforços realitzats per entrar en tercers països independentment del continent al qual pertanyin. És una màxima en l’empresa: Volem ser presents a tots els països del món on estiguem autoritzats per estar-ho?
* Al 2001 es produeix una nova ampliació amb la construcció d’una nova planta de producció destinada a escorxador en una àrea industrial molt propera a Barcelona i a peu d’autopista que ha estat dotada de les més modernes instal·lacions. Això ens permet assegurar que disposem d’un dels escorxadors més moderns. Avui Industrias Cárnicas Vilaró S.A. és una de les empreses més importants i reputades del sector al nostre país, present permanentment a tots els països de la Unió Europea i regularment en 4 dels 5 continents del món. Un excepcional equip de joves professionals realment ben formats ha aconseguit el que fins al dia d’avui hem realitzat, i ens trobem preparats per afrontar els reptes que el futur ens ofereixi.

http://www.vilaro.com/inici.php?secc=info_h〈=cat

Tecnologia

La tecnologia del sacrifici comprèn tots els treballs que es realitzen en el curs de l’obtenció de la carn, en el qual la mecanització ha assolit un elevat nivell. El procés del sacrifici es distribueix en: Atordiment, Dessagnament, Escaldament i pelada, Eviscerament i Especejament de la canal. Vilaró practica un sacrifici en línia contínua de propulsió ininterrompuda de les canals a través del tren de degollament i dessagnament. En la cadena de treballs, es divideixen les tasques en seccions d’actuació simultània. Al llarg de la cadena trobem recintes d’inspecció amb totes les garanties necessàries per al reconeixement de canals i òrgans. La refrigeració és una operació tecnològica bàsica per allargar el temps de conservació dels aliments peribles, ja que aconsegueix reduir el desenvolupament dels microorganismes, fins que s’arriba a la temperatura mínima de creixement per sota de la qual es paralitza totalment el desenvolupament dels gèrmens. El mètode utilitzat és la refrigeració polifàsica, que és un perfeccionament de la refrigeració de xoc en fer que la temperatura ambient no augmenti progressivament, sinó que es mantingui constant durant un termini determinat, per després elevar-se. La paraula grega “higieinos” comprèn els conceptes de sa, net, íntegre, correcte i probe. Nosaltres mantenim tots aquests conceptes en les relacions existents entre Tecnologia i Higiene i no reduïm aquesta última a una microbiologia aplicada basada en la determinació de paràmetres quantitatius referents a espècies microbianes d’importància rellevant.

http://www.vilaro.com/inici.php?secc=tecnologia〈=cat

2. La direcció d’Indústries Càrniques Vilaró

Javier Frade Gobeo es va fer càrrec de la direcció d’Indústries Càrniques Vilaró, de Sils, quan aquesta empresa va fer suspensió de pagaments el 1993. Aquell any l’empresa va obtenir un total de 16 milions d’euros de vendes, xifra que es va situar en el 2005 en els 160 milions i preveu una facturació per al 2007 de 200 milions. «Tenim creixements durant cinc anys consecutius per sobre del 30%», diu. Actualment, l’empresa, té una producció de 22.000 porcs setmanals i compta amb 240 treballadors a Sils i uns noranta a Granollers.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2172566
28/11/2006

3. Indústries Càrnies Vilaró de Sils estudia obrir una planta a Polònia o Hongria

O.P./ACN, SILS/BARCELONA

Indústries Càrnies Vilaró amb seu a Sils i dedicada al sacrifici, escorxament i a l´ultracongelat de carn de porc, es plantejar l´obertura d´una planta a Polònia o Hongria per acostar la producció als països de l´Est, un dels mercats de destí que vol treballar la companyia gironina. Vilaró assegura que l´estratègia de la companyia a curt termini és augmentar les vendes a França i Rússia a través d´una redefinició de l´estratègia comercial en aquests països, així com créixer en els països de l´est d´Europa i consolidar la seva posició en els mercats actuals. No obstant, la firma càrnia creu que la gran oportunitat del creixement futur se centra en els mercats asiàtics, principalment al Japó i Corea, així com també a Sud-àfrica. La seva presència en aquests territoris es concretarà a principis de 2008.

Així ho van assegurar ahir els responsables de la companyia en una presentació a Barcelona. Càrnies Vilaró preveu facturar aquest exercici més de 200 milions d’euros, davant dels 185 milions d’euros obtinguts el 2006.

Pel que fa a projectes més recents, el comercial de la companyia David Mollà va explicar que han establert una «joint venture comercial» amb una empresa georgiana que els permetrà expandir-se a Rússia, on fins ara no tenien una posició «gaire significativa».

Per la seva banda, el director general d’Indústries Càrnies Vilaró, Javier Frade, va assegurar que són una empresa de «referència» en l’àmbit estatal, mentre que en el marc europeu es va definir com a «autèntics nans». Els principals països productors europeus són Dinamarca i Alemanya.

Amb l’entrada dels nous països de la UE les «variables competitives» han canviat «substancialment», va afirmar Frade. I va afegir que fins ara el valor diferencial d’una companyia era la mà d’obra, perquè en costos no es podia competir, però ara, ja no val el producte a un preu raonable sinó la marca Vilaró, la qual, segons el seu entendre, ha de diferenciar un producte d’alta qualitat. Frade va afegir que «com més gran és el grau de globalització de l´empresa, més alta és l´especialització i més valor afegit s´aporta al client i, en conseqüència, s´obté un major benefici».

Primera exportadora de l´Estat

L’any 2006 la companyia gironina ocupava la primera posició en el rànquing de les principals exportadores de carn de porcí del territori espanyol, i la quarta en producció de carn, per darrere d´El Pozo de Múrcia, Vall Companys de Lleida i Grupo Jorge de Saragossa. El 2006 la companyia va facturar un total de 185 milions d’euros dels quals el 40% -80 milions d’euros- van procedir de les vendes al mercat espanyol, i el 60% restant -105 milions d’euros- de les exportacions.

Indústries Càrnies Vilaró va ser fundada per Antoni Vilaró l´any 1976 i va créixer ràpidament gràcies a demanda del sector turístic de productes de qualitat. L´any 1989 duu a terme la primera ampliació de les seves instal·lacions amb la construcció d´una nova planta d´elaborats carnis, principalment productes ultracongelats, i l´any 1991 esdevé una de les primeres firmes de l´Estat espanyol a obtenir l´homologació per al comerç intracomunitari.

L´any 1993 l´empresari Antoni Vilaró demana a Iñaki i Javier Frade -fundadors de la firma Frade Gobeo, Direcció General d´Empreses-, un estudi de la seva empresa. Frade Gobeo, després d´analitzar la situació empresarial de la companyia, constata que allò que necessita la càrnia no és simplement una anàlisi, sinó un director general que supleixi la carència d´un successor al capdavant de l´organització i gaudeixi de la confiança del patró. Javier Frade s´incorpora a Càrnies Vilaró com a director general l´any 1993.

L´any 2001, la companyia escomet una nova ampliació amb la construcció d´una nova planta de producció destinada a escorxador, ubicat a Granollers (Matadero Salida 13). El 2003, la companyia va impulsar un pla d’inversió, de 15 milions d’euros, per a ambdues plantes el qual finalitzarà a principis del 2008, actuació que permetrà arribar als 30.000 sacrificis a la setmana, davant dels 24.000 actuals. L’empresa disposa d’una plantilla de 300 treballadors.

Diari de Girona, DIJOUS, 21 DE JUNY DE 2007 Edició digital n. 2728

4. Indústries Càrnies Vilaró de Sils exportarà al Japó i Corea el 2008

M.A. LUQUE. Barcelona

L’empresa Indústries Càrnies Vilaró, amb seu a Sils i que es dedica al sacrifici, l’escorxament i ultracongelats de carn de porc, exportarà al Japó i Corea a principis de l’any que ve. Amb aquesta estratègia expansiva cap a l’Àsia, que en el futur inclourà la Xina i les Filipines, aquesta companyia pretén obrir nous mercats per combatre els efectes de l’entrada a la Unió Europea dels països de l’Est.

Indústries Càrnies Vilaró és la primera empresa exportadora del sector carni de l’Estat amb vendes a fabricants de xarcuteria de França, la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, Portugal, Grècia, Dinamarca i Holanda. El director general de la companyia, Javier Frade, va assegurar que amb l’aparició dels països de l’Est caldrà apostar pel «valor afegit i vendre la marca Vilaró». A més, Frade va indicar que està «investigant» la possibilitat de construir una planta a Hongria o Polònia per competir més a prop amb els líders del sector, d’Alemanya i Dinamarca. De moment, ja ha establert una aliança comercial amb una empresa georgiana per expandir-se a Rússia.

L’empresa va facturar l’any passat 185 milions, dels quals un 60% són d’exportacions. Frade espera que el 2007 se superin els 200 milions. La companyia ha invertit 15 milions d’euros en les plantes de Sils i Granollers.

El Punt, 21 juny 2007

9 Respostes a ‘Càrniques Vilaró’

Retroenllaç a ‘Càrniques Vilaró’.

Massificació al CEIP

Campanya de l’AMPA a favor del nou CEIP

Cartell proposat per l’AMPA:

BENVOLGUT/DA: Suposo que sabeu que l’escola de Sils l’any vinent arriba als 500 alumnes, amb totes els nivells d’Educació Infantil triplicats. Consulteu al Bloc de l’Ampa hi ha força informació, i a d’altres blocs de Sils també. Com l’AMPA diu:

Ja no podem esperar més! Prou saturació! No a una macroescola, i menys dins d’una ‘llauna d’anxoves’!!

Necessitem una escola nova, ja!!!

Apunta’t a la campanya, i imprimeix o fotocopia el rètol adjunt (és un word) i penja-te’l al cotxe com si fos una enganxina, circula amb ell allà on vagis (sigui per Sils, o per un altre municipi) perquè tothom sàpiga quines necessitats tenim a Sils.

Mostrem-nos unitaris com amb el problema del transport escolar, perquè a part de preocuparnos per la butxaca (relativitzant una mica…) també ens interessa la qualitat de l’ensenyament dels nostres fills.

No és una campanya que vagi en contra de ningú, només és una campanya que vol informar i concienciar a tothom, i perquè a qui li pertoqui hi posi solucions.

APUNTAT-HI, COM MÉS SEREM, MÉS FORÇA FAREM!!!

Aquí teniu el CARTELL en document word o en document .pdf, el que us vagi millor

Font: Text de l’AMPA fet públic el 26 de maig i article del seu bloc

Foto: bloc de l’AMPA

Recentment, al bloc de l’AMPA:

• Reunió, 22 de maig 2008 de la Coordinadora d’AMPAs de La Selva
• 6ª hora per al curs que ve
• Pares i mares pensen dur a Girona les protestes pel bus escolar- Diari de Girona 20/05/08
• Volem escola nova, ja!
• Els mossos paren les mares a la carretera per la manifestació d’avui i anoten les dades d’una d’elles
• Altres veus, d’altres municipis - Cartes al director El Periódico 16-05-2008
• Diari de Girona - Publicat el Diumenge 18 de maig de 2008 - Saturació del CEIP Jacint Verdaguer
• Impressionant : Jugant a mares i pares…
• Escoles obertes i Casal d’estiu 2008
• Nova movilització pel transport escolar: Col·lapse al CEIP Dilluns 19 maig 2008
• Promeses incomplertes: El P3 del curs 2008-2009 es triplica, però no hi ha, de moment, nova escola
• Programa TV3 Play 16/05/08
• Protesta davant de les escoles a la comarca de La Selva
• Noticia a Diari de Girona - Pares de la Selva col·lapsen el trànsit de 4 municipis per exigir transport escolar gratuït
• Article Diari de Girona - Un grup de pares de Maçanet tallen la C-35 per reclamar de nou transport gratuït per als fills
• Notícia a Vilaweb - El Punt digital d’Anna Puig
• Article Vilaweb - El Punt digital d’Anna Puig

Foto: Diari de Girona

El CEIP Jacint Verdaguer està saturat i l´AMPA insta Educació a començar el nou centre

S’obrirà una nova línia de P3 el curs vinent i ara tots els cursos de parvulari tenen tres línies

E.B, Sils.
La realitat demogràfica de Sils està canviant i prova d’això ho és l’augment d’alumnes a l’escola Jacint Verdaguer, un CEIP que ja ha vist com les obres d’ampliació mitjançant barracons no van ser suficients, ja que amb les inscripcions de cara al curs que ve en mà s’ha comprovat que hi haurà més de 500 alumnes. De fet, això provocarà l’obertura d’una nova línia de P3 -hi ha unes 65 inscripcions per aquest nivell- amb aquesta, els tres cursos de preescolar ja tindran cadascuna tres línies. Per altra banda, el curs de segon de Primària també està triplicat.

Aquest augment d’alumnes provoca que la situació sigui insostenible i de saturació explica el president l’Associació de Mares i Pares (AMPA), Marcel Sallent, que recorda que fa uns dos anys l’Ajuntament de Sils va cedir els terrenys per fer un nou centre escolar a la zona coneguda com a Bosc de Can Aymerich i que de moment, tot i que s’està urbanitzant per acollir el nou institut de Sils, del tema del nou CEIP no se’n sap res. És per aquest motiu que en les properes setmanes demanaran una audiència amb l’alcalde, Martí Nogué (IdS,) per tal d’instar el Departament d’Educació que comenci les obres al més aviat possible. Per Sallent el que és indespensable és que Sils tingui la nova escola “sigui en barracons o com sigui”. Des del consistori, l’alcalde, Martí Nogué, afirma que l’escola es farà i que ja s’han fet els estudis geotècnics del terreny pel projecte. De tota manera, Nogué explica que Educació no ha posat data d’inici de les obres però afirma que tot està diposat per fer-la.

Pel que fa a l’actual col·legi, Nogué va avançar que l’ampliació del centre amb la instal·lació de nous mòduls està a punt de començar i que això tindrà com a resultat: més aules, un polivalent i l’ampliació del menjador.

Font: Diari de Girona, 18 maig

Foto: © Sils, com més serem més riurem

Voldríem que féssiu ressò de l’article penjat a la nostra bitàcola sobre el P3 del curs 2008-2009. Aquest any el tripliquen però no hi ha notícies de la construcció de la segona escola. Tindrem els 5 primers nivells triplicats… Estan convertint l’escola en un centre de tres línies. És el que volem?

Preguntem com es gestiona un centre així als i les mestres de Massanet, a la seva AMPA, per exemple. Com s’ho fan a nivell de transport, de menjador, de relacions entre els nens, en un macro-claustre de professors…

Comprovareu que estem molt indignats perquè fa molt de temps que ho estem reclamant, fa més de 5 anys vam començar a dialogar sobre el tema sabent d’antuvi que era un projecte de futur per als nanos que vindrien, no pels que teníem llavors al Jacint. Però això passa de mida i mai millor dit.

Gràcies, pel suport

AMPA del Jacint Verdaguer

Font: comentari enviat al nostre bloc, 16 maig 08

Promeses incomplertes: El P3 del curs 2008-2009 es triplica, però no hi ha, de moment, nova escola

Publicat per ampajvsils in General, Les obres que mai acaben… - 16 Mai, 2008

Avui hem sabut que hi ha 65 inscripcions per al nivell de P3 i que, en conseqüència, el tripliquen per al curs 2008-2009, però, oh! sorpresa! també per al 2010-2011, 2011-2012… perquè aquí, de moment, no hi ha insinuacions de fer la tant promesa nova escola…

Ens temíem que després de lluitar pel nou IES de Sils, perquè era necessari per la saturació del de Santa Coloma, el nou centre de primària passes a un segon terme i, no som endivinadors, però ja comencem a conèixer de què va el pati, ha estat així.

Però ens preguntem… què farem a l’escola? Us expliquem: Tenim un P4 que es triplica gairebé també, el P5 igual i un 1r curs de primària amb tres classes gairebé saturades, per no dir que ja estan completes: tenen 25 nens per aula, el 2n curs també, tenim altres nivells gairebé en el raser… Seguim?

I es que es barregen els porcs amb la velocitat, si se’ns permet fer un símil amb la frase castellana, què té a veure l’institut, l’escola nova i l’ampliació del Jacint Verdaguer?

Perquè és clar, deuen pensar que amb l’ampliació ja en tenim prou. Però quan es triga a fer una ampliació? Recordeu l’última vegada com va anar? A més, l’ampliació té a veure amb espais que són necessaris per l’escola tal i com la tenim ara, no per convertir una escola com aquesta en una altra de triple línia.

Què farem? No tenim espai per als nens ARA, no sabem on dinaran els nous vinguts. Ara dinen en aquell menjador que han optimitzat i vam aprovar però que no és un menjador pròpiament dit… On dinaran? A les aules?

Podem posar els nens al mig del hall d’entrada, no?

I una altra reflexió: S’ha advertit a les famílies de la tercera classe del curs de P3, tal i com es va dir que es faria, què quan la nova escola estigui iniciada passaran a formar part del nou centre? O és que amb aquest silenci es dóna per liquidat el tema? Es confirma definitivament que s’ha obviat la nova construcció?

Volen convertir aquesta escola que, tot i les seves coses, és un bon lloc per estudiar, en una macro-escola i tots sabem el que comporta tenir un centre de més de tres línies. Podríem demanar el parer als mestres que treballen a Massanet o als pares i mares de la seva AMPA o als nens que hi assisteixen.

Després de perseguir aquesta fita durant més de 5 anys estem frustrats, molt frustrats i ens sentim molt enganyats, estem francament molt “emprenyats“.

Us remetem als articles sobre el tema en aquest bloc i en d’altres de Sils com http://www.silsdelaselva.wordpress.com

Demanem una reunió URGENT amb tots els agents implicats: Direcció del centre, representants del claustre de professors, inspecció, delegat territorial, regidor d’educació de Sils i l’Alcalde i tothom que s’hi hi vulgui afegir.

Volem solucionar aquest tema definitivament! I, està clar, ara sí, demanem la plena implicació de les famílies, la Junta de l’AMPA en som representants, però siguem francs, actuar, actuar, actuem directament 8 parelles de la totalitat de 490 que som. Així mateix, necessitem el suport de la població en general, perquè una escola és la vida d’un poble, perquè l’escola i els seus nens i nenes han dut l’Institut, on hi assisteixen els joves, i els joves són l’activitat, la renovació i l’alegria d’un municipi…

Per una escolarització digne, per un ensenyament públic, per un ambient de treball adequat per als nostres mestres, perquè els ciutadants veiem abans que passi, abans que els poders públics reaccionin, el que vindrà i sabem que l’índex de saturació seguirà en augment. Ho hem de fer entendre i demanar solucions!

La Junta de l’AMPA indignada

Font: http://ampasils.bloc.cat/post/7251/222101

Documents publicats recentment al bloc de l’AMPA:

• INSCRIPCIO CASAL JUNY 2008.doc
• PREUS CASAL JUNY 2008.pdf
• INSCRIPCIO CASAL SETEMBRE 2008.doc
• PREUS CASAL SETEMBRE 2008.pdf

Llegiu també la nostra secció: Escoles

Entre Sils i Riudarenes

Foto aèria: Google Earth

• Llegiu també TGV i Sils

Pantalles acústiques, AP-7

Les obres del tercer carril de l’AP-7 en el tram gironí començaran al maig i costaran 45 milions d’euros

ANNA PUIG. Girona
Les obres per construir un tercer carril en el tram gironí de l’autopista AP-7 començaran aquest mes de maig entre Maçanet de la Selva i Fornells, de 18,7 quilòmetres. La companyia Acesa ha adjudicat el projecte a l’empresa FCC Construcciones, per un import de 45,4 milions d’euros, i està previst que els treballs finalitzin a mitjan 2010. L’obra començarà amb l’ampliació dels ponts i els viaductes i a partir del setembre la feina es concentrarà a la calçada. La resta de trams fins a la Jonquera estan encara en fase de redacció però es preveu que estiguin enllestits aviat. Ampliar l’AP-7 suposarà una inversió de 300 milions a la demarcació de Girona.

El tram Maçanet-Fornells és el primer de les comarques gironines que es començarà a ampliar. La resta –Fornells-Vilademuls, Vilademuls-Figueres i Figueres-la Jonquera– es preveu que també comencin properament. Les obres que ara es començaran a executar no inclouen la construcció del nou enllaç de Fornells, que es tramita a part i que fins fa poc ha estat a exposició pública, juntament amb els altres dos enllaços nous.

Per construir el tercer carril entre Maçanet i Fornells s’utilitzaran els terrenys de servitud que hi ha a l’autopista i, per tant, no s’han hagut de fer expropiació a particulars. L’objectiu d’Acesa és fer seqüencialment les fases de treballs previs, construcció i asfaltatge, de manera que sempre quedin dos carrils de circulació per sentit i això permeti que no hi hagi afectacions importants en el trànsit. D’altra banda, Acesa ha acceptat la petició de l’Ajuntament de Sils d’instal·lar pantalles acústiques a les masies més properes a l’AP-7, als estanys i a l’altura del nucli urbà, on també es farà un talús arbrat per reduir l’impacte visual.

El Punt, dissabte, 26 d’abril de 2008

POUM, 2005/07

Tornarem a començar de zero ? Joc clar i net en la tramitació del POUM ?

Fotos: © Sils, com més serem més riurem

2007, 2006, 2005

POUM: tornarem a començar de zero

El nou govern de Sils fa marxa enrere i començarà de nou la revisió del pla general. Pretén retallar el creixement urbà projectat el mandat passat
ANNA PUIG. Sils

El nou govern de Sils, format pels Independents de Sils (IdS) –en minoria–, farà marxa enrere en la tramitació del pla general i començarà de nou tot el procés. En l’anterior mandat, IdS era a l’oposició i havia manifestat el seu desacord amb el nou pla que impulsava CiU (que es va aprovar inicialment). Ara, des del govern, pretenen retallar el creixement urbanístic.

«Tornarem a començar de zero», va manifestar ahir l’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS).

El seu grup ja havia deixat clara la seva posició en relació amb el pla general quan era a l’oposició. Consideraven que no s’havia escoltat prou els ciutadans i criticaven «un creixement urbanístic desmesurat». Ara que són al govern pretenen «rectificar» aquests punts. El fet de governar en minoria, però, els obliga a buscar la complicitat d’altres grups municipals. No sembla complicat tenint en compte que ja hi ha partits que també han reclamat fer marxar enrere.

A part d’un «creixement més equilibrat», Nogué afirma que caldrà estudiar de nou la proposta d’urbanització del sector de Mallorquines. «CiU havia decidit seccionar aquest veïnat en moltes unitats d’actuació i això s’ha d’eliminar», va dir. Reduir l’àrea de zona industrial serà una altra prioritat.

El pla general aprovat per CiU preveia arribar als 8.000 habitants l’any 2010 i concentrava les noves zones urbanitzables entre Mallorquines i el nucli urbà per evitar que quedessin zones disseminades.

El Punt digital, 4 setembre 2007

ICV proposa la creació d’un consell ciutadà

El grup municipal d’ICV-EUiA també considera que cal fer modificacions substancials en el projecte de nou pla general que va aprovar CiU en l’anterior mandat. I en el ple que se celebrarà aquesta setmana presentarà una moció en aquest sentit, que inclou la proposta de crear un consell ciutadà que debati i faci propostes pel nou pla general.

En aquest consell estarien representats l’alcalde, els regidors, tècnics municipals, representants d’associacions de veïns, de les entitats, de l’escola i fins i tot el mossèn i la jutgessa de pau. La funció d’aquest nou ens seria preparar el nou pla general amb «criteris de sostenibilitat social i ambiental».

L’alcalde és partidari de fomentar la participació ciutadana però no va matisar si es faria a través d’aquest consell que proposa ICV.

El Punt digital, 4 setembre 2007

Ecologistes denuncien que el nou pla general de Sils no preserva els estanys

El col·lectiu ecologista Bisaroca denuncia que el nou pla general de Sils no és respectuós amb la preservació dels estanys. Diuen que aquest espai natural ja està envoltat actualment d’infraestructures –línia del tren, AP-7, N-II i els polígons industrials de Sils i Maçanet– i la previsió que fa el pla de noves vies de comunicació i la creació d’una zona industrial «agreujaran encara més aquest aïllament».

Per Bisaroca, les noves infraestructures tallaran la connexió dels estanys amb els turons de Maçanet, la riera de Santa Coloma i les basses de Riudarenes. «Recordem que els estanys formen part d’un conjunt reconegut a nivell europeu com a àrea d’especial importància per a rèptils i amfibis, a part de ser refugi d’aus migratòries», afirmen. També creuen que el polígon de Massabé eliminarà espai agrícola important, en què ara hi habiten espècies protegides com ara el botxí ibèric, l’arpella pàl·lida i el torlit.

El regidor d’Urbanisme, Marc Capdevila, sosté que s’ha millorat ostensiblement el traçat de la futura variant de la C-63 de manera que l’afectació als estanys serà mínima. A part, recorda que és una infraestructura supramunicipal «que no se sap quan es farà».

Pel que fa al polígon, reconeix que hi ha molts punts de vista: «Nosaltres creiem que es recupera una zona degradada actualment per una pedrera, i que se li donarà un nou ús i una nova imatge.»

19.06.2006 | ANNA PUIG Font: El Punt Diari

POUM: 7000 habitants l’any 2020 o 8000 l’any 2010, aproximadament

1. Sils comença la revisió del pla general i es marca com a objectiu arribar als 7.000 habitants l’any 2020

ANNA PUIG. Sils

L’Ajuntament de Sils ha començat la revisió del pla general, que ha de permetre ordenar el creixement de la població en els propers quinze anys. La previsió és arribar als 7.000 habitants l’any 2020. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme, Marc Capdevila (CiU), sosté que el nou pla ha de permetre afrontar el repte del creixement i la incorporació de nous habitants sense perdre identitat i guanyant en qualitat de vida.

Segons va dir, l’objectiu és crear una xarxa de serveis completa i «generar una activitat productiva suficient perquè els ciutadans s’hi puguin guanyar la vida».

Les línies bàsiques que han de definir aquest pla són les següents: fomentar la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el desenvolupament de les activitats relacionades amb el lleure, el turisme i l’explotació agrícola, crear nous equipaments i serveis, definir un model de mobilitat viària, potenciar el transport públic i noves zones d’aparcament.

També es tindran en compte aspectes estratègics com la línia de ferrocarril, la carretera de Lloret a Santa Coloma i el sòl urbanitzable. Arran de la revisió del pla ja s’han suspès les llicències d’obres per un any al carrer de Mallorquines, en un sector de Vallcanera, a la zona de l’Estació i als voltants de la Laguna. La revisió del pla està en la primera fase.

Els tècnics estan recopilant tota la informació i també les preocupacions dels ciutadans i les institucions. Això ha de permetre fer una diagnosi global del municipi. Capdevila sosté que ara és imprescindible la col·laboració ciutadana i l’Ajuntament ha obert una oficina del pla, que està a les dependències municipals, per recollir propostes.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1286933 El Punt, 13.05.2005 | ANNA PUIG

2. El nou pla general de Sils limita el creixement urbanístic i potencia la zona que dóna accés als estanys

S’unirà el veïnat de Mallorquines amb el centre urbà per evitar nuclis aïllats
ANNA PUIG. Sils

El nou pla general de Sils limitarà i controlarà el creixement urbanístic del municipi, que es preveu que el 2010 ja arribarà als 8.000 habitants. Les noves zones urbanitzables es concentren entre el veïnat de Mallorquines i el nucli urbà per evitar que quedin zones disseminades. També s’ordenarà la frontissa que dóna accés als estanys per potenciar aquest espai natural. I es creen noves zones industrials. La més important es farà on actualment hi ha la pedrera de Mas Ceber, de 40 hectàrees.

El projecte estarà a exposició pública fins al pròxim 30 de juny. Segons ha explicat el regidor d’Urbanisme, Marc Capdevila, el principal objectiu és evitar un creixement descontrolat. I és que Sils, així com altres pobles que es troben a segona línia de mar, tenen actualment una gran demanda per fer promocions d’habitatges. Amb el nou pla general es pretén unir el centre amb el veïnat de Mallorquines.

De fet aquesta és l’àrea que tindrà un major creixement urbanístic i en aquest sector ja s’ha fet una reserva de terreny per construir-hi una escola i un institut. I la nova llar d’infants també se situa propera a aquesta zona –vegeu gràfic–. «Hem previst nous equipaments escolars perquè són els que tindran més demanda. La resta de serveis, com per exemple el CAP, ja estan prou al dia», diu Capdevila.

Pel que fa als estanys, es potencia la seva protecció –s’ha aconseguit consensuar amb Carreteres un nou traçat per la variant que no trinxi aquest espai- i s’ordenarà la frontissa que hi dóna accés–. «Actualment el poble està d’esquena als estanys i hem de canviar aquesta dinàmica», afirma.

Finalment, un altre punt destacat és el creixement industrial.

Es farà un polígon a la finca on ara hi ha la pedrera de Mas Ceber, en un espai d’unes 40 hectàrees. I un polígon menor just davant de la zona industrial de Riudarenes, en uns terrenys de 12 hectàrees.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1940013 data:

Independents de Sils i POUM

Els Independents denuncien «desastres urbanístics» a Sils.

Independents de Sils (IdS), a l´oposició, ha denunciat en diverses ocasions l´equip de govern (CiU) perquè algunes de les seves actuacions, han fet «perdre la identitat del poble». La formació recorda que algunes d´aquestes denúncies han estat els increments «desmesurats» dels impostos municipals «any rere any»; «desastres urbanístics que provocaran un increment desmesurat de la població»; la supressió de la Policia Municipal (quan s´aconseguiren més de 500 signatures en menys de 24 hores i que IdS proposava deixar-ho a la taula per tal de fer un nou estudi); talls constants de carrers; o ampliacions de grans empreses dins del nucli urbà.

Ara, IdS vol fer un seguit de consideracions a algunes de les actuacions més recents del govern local. Pel que fa a aspectes del polígon industrial, IdS va votar en contra d´aquest punt del Text Refós de Modificació Puntual de Normes Subsidiàries del Mas Sabé «per la forma de com es va iniciar l´expedient on, a instància d´un particular, que sol·licita que s´iniciï l´expedient de modificació en el sentit de classificació com a sòl urbanitzable delimitat, la qual demostra una manca total de previsió per part de l´equip de govern de tenir terrenys previstos per a ús industrial. Succeirà el mateix quan un altre particular faci la mateixa petició en un nou indret?».

A més, segons IdS, existeix un informe de Medi Ambient amb consideracions relatives a la manca d´idoneïtat de la ubicació proposada, atesa a la seva proximitat a dues zones humides incloses en el PEIN (riera de Santa Coloma i estanys de Sils). Així, en les consideracions de l´informe ambiental fa una anàlisi d´alternatives, si bé el considera amb impacte global com a moderat / compatible.

No obstant això, també fa esment que no s´han valorat altres alternatives reals o d´altres no avaluades que permetrien allunyar sensiblement el sector industrial dels espais del PEIN. En les conclusions s´exposa que hi ha diverses ubicacions que també permetrien minimitzar els riscos d´afectació a ambdues zones humides que alhora evitarien fragmentar la connexió entre els estanys de Sils i el Puig-Sardina, turó inclòs dins l´espai del PEIN Turons de Maçanet.

Quant a l´increment de nombre de beques per a estudis primaris i universitaris, IdS va fer veure a l´equip de govern que «alguna cosa estava malament en les bases perquè, en els darrers anys, només hi ha hagut un beneficiari de les beques universitàries». Finalment, es va acceptar que aquestes bases es modificarien per als propers anys. Es presentarà o no?

D´altra banda, referent a l´anunci de l´alcalde Joaquim Rovira de no tornar a presentar-se a les eleccions, IdS ho posa en dubte i es pregunta «si ara va de debò o no, perquè sembla ser que hi ha més d´un candidat per al relleu».

Tanmateix, recorden un dels aspectes més negatius del mandat de Rovira (l´enderroc de les escoles velles) i expliquen que «no va ésser el resultat d´una consulta popular, com diu ell, el que va propiciar l´enderroc, sinó una decisió únicament seva. I aprofitant-se de la majoria absoluta, va exposar el que volia fer en una reunió informativa al local de la Laguna, topant amb l´oposició frontal a aquesta decisió, entre d’altres, del que va ésser director de les escoles durant molts d´anys.

El que no és de rebut és donar la culpa al poble d´una decisió seva i que ara s´adona que va ésser un error». L´oposició dels Independents de Sils proposa al govern municipal el que diu la dita popular: rectificar és de savis.

Jordi Meléndez (Sils), Diari de Girona, 12 gener 2006

2 Respostes a ‘Independents de Sils i POUM’ (del Vell Bloc)

1. pepet diu, el 11 de Maig del 2007 a les 17:47
el que han fet amb el POUM es de jutajt de guardia, varen ” arreglar “les propietats dels ciutadans sense que els afectats sense informar-los i es pot dir que d’amagat, no tothom llegeix els diaris ni té internet a casa, per sort a aquest poble queda gent honrada i noble que els hi va informar, desprès el sr. alcalde per justificar-se va dir que ell no ho sabía i jo em pregunto : com pot ser que la màxima autoritat del poble i la que va signar els acords no ho sàpigues,??? es que pot ser aquest sr. ja té la demencia senil??? i els que governen amb ell s’aprofinten ??? Sr. Torres quan acabi amb Marbella passi per Sils

2. Raimon diu, el 11 de Maig del 2007 a les 22:07
“Jutjat de guàrdia” :O , “Marbella” :’( , “arreglar” :’( … No ho acabo d’entendre, a veure si ens ho expliques amb més pèls i senyals, amb més detall. Són rumors o alguna cosa més? :O

Independents de Sils considera que el POUM trinxarà el nucli de Mallorquines

DAVID QUINTANA, SILS.

El grup municipal d´Independents de Sils (IdS) va acusar ahir l´Ajuntament de voler trinxar el nucli antic de Mallorquines amb les unitats d´actuació previstes al nou Pla General Municipal. «Al nucli antic de Mallorquines s´hi han plantejat tota una sèrie d´unitats d´actuació que trinxen completament aquest carrer emblemàtic de Sils» van expressar ahir els membres del grup municipal en un comunicat remès als mitjans de comunicació.

Amb aquestes propostes, IdS no entén les paraules del regidor d´urbanisme, Marc Capdevila, que el passat dia 14 de juny en declaracions als mitjans de comunicació afirmava en referència al nucli de Mallorquines que «l´objectiu ha de ser conservar el que hi ha, i aconseguir uniformitat».

Per IdS el nou POUM apunta en sentit totalment contrari a l´indicat pel regidor convergent. IdS critica també la manca d´informació que l´Ajuntament ha facilitat als veïns cosa que segons explicaven ahir complicarà la presentació d´al·legacions. Aquest grup va fer un seguit de comunicacions personals als veïns que en principi estaven afectats per tal que s´informessin de l´abast de la seva afectació.

Això va desencadenar un munt de queixes que va obligar l´Ajuntament a fer reunions sectorials i a ampliar el període d´informació pública. En aquest sentit IdS explicava ahir que «pel que ens consta hi haurà un allau d´al·legacions al POUM».

Mas Sabé a debat. Pel que fa a la zona industrial del Mas Sabé de la que ja s´ha aprovat inicialment el pla parcial, el grup d´IdS va votar en contra per la forma com es va iniciar l´expedient a instància del propietari dels terrenys i per informes de Medi Ambient, que indicaven la manca d´idoneïtat de la ubicació, «la qual demostrava una manca de previsió de l´equip de govern». «Succeirà el mateix quan un altre particular faci la mateixa petició en un altre indret?» es preguntaven ahir els membre del grup municipal d´IdS. Segons van explicar ahir els membres d´IdS en el seu comunicat, també hi ha altres actuacions previstes al ce