Llegiu també:
Quatre grups gironins participaran en l´aplec de cultura catalana d´Estònia
GIRONA | ALBERT CORNELLÀ
Quatre grups de les comarques gironines participaran el 2 i 3 d’agost al 21è Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics, que enguany se celebrarà a la capital d’Estònia, Tallinn. Dinou agrupacions de geganters, bastoners, castellers, cavallets, diables, falcons, havaneres, teatre de carrer i sardanes es desplaçaran fins la capital bàltica per difondre la riquesa de la cultura popular catalana.
La província de Girona estarà representada a l’aplec per els Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils, l’Esbart Dansaire Marboleny de Les Preses, el quartet d’havaneres Voramar de Girona i la colla sardanista de l’Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres. Tots ells formen part de la gran expedició catalana que serà a Tallinn per mostrar la riquesa del folklore català.
L’Aplec internacional de la sardana i mostra de grups folklòrics, que va néixer l’any 1988, té com a objectiu donar a conèixer arreu d’Europa la realitat i varietat que engloba la cultura popular catalana. Des de llavors una notable expedició representativa del folklòre popular i tradicional, encapçalada per la dansa més emblemàtica de Catalunya, la sardana, exerceix d’ambaixadora de la tradició catalana.
Intercanvi cultural
Fins ara, països com Holanda, França, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, Dinamarca, Àustria o Suècia han acollit ja la mostra folklòrica al llarg de la vintena d’edicions que s’han portat a terme fins ara. La trobada també esdevé un punt d’intercanvi amb la cultura del país on es realitza cada any. Enguany, el programa de l’aplec inclou l’actuació de la coral estoniana Chamber Choir Solare, alhora que l’Ajuntament de Tallinn oferirà una recepció oficial a l’expedició catalana.
A més dels quatre representants gironins, estaran presents a la capital d’Estònia els Bastoners de La Malla, Mulassa de Montblanc, els capgrossos de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, la Colla Jove dels Xiquets de Valls, els Cavallets Sant Jordi de l’Agrupació Cultural del Bages, les cobles Bellpuig i Reus Jove, els Dracs i Diables de Montornès del Vallès, els Falcons de Piera, els geganters i grallers de les colles de Sant Joan Despí, Bellvís i Cappont de Lleida, la formació de música tradicional El Santi no ve, la Colla Atzur del Grup Sardanista Montserrat de Lleida i la companyia de teatre de carrer Gog i Magog i Ziga Zaga de Sant Joan de Vilatorrada.
Font: DdG, 9 juliol 2008
Llegiu també: Esbart dansaire El Cabirol
Atenció, imatge d’arxiu !
El proper 15 d’agost tindrà lloc una observació d’estels a l’Estany de Sils, organitza per l’Ajuntament de Sils. La sortida es realitzarà des de la Llacuna (”La Laguna”), a partir de les 22h. Per a més informació poseu-vos en contacte amb el Centre Cívic de Sils (972853913; laguna@sils.cat).
Org. Regidories de Joventut i de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sils
Font: web municipal
L’ajuntament de Sils organitza una sortida teatralitzada per l’Estany de Sils el proper dissabte 26 de juliol, sota el nom “Una nit de llegendes a les portes de l’infern”. L’acte s’iniciarà a les 20:00 h a la plaça Sant Marc (al costat de l’església de Santa Maria de Sils). Es tracta d’una visita guiada per l’Estany de Sils on s’explicaran llegendes i contes, d’una durada aproximada d’una hora. L’activitat és gratuïta i les places són limitades. Per a més informació podeu trucar al Centre Cívic de Sils (972853913 (extensió 1)
Org. Regidories de Cultura, Joventut, i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sils
Font: web municipal
* Quadern nº 59 Març 2008: Revista
* Quadern nº 57 Agost 2007: Revista (1) | (2) | (3) | (4)
* Quadern nº 56 Abril 2007: Revista (11MB)
* Quadern nº 55 Desembre 2006: Revista (1) | Revista (2)
Font: http://www.webgipal.net
Llegiu també:
MARTÍ-SABÉ: UN ESCULTOR D’AHIR i D’AVUILa Sala d’Exposicions Municipal de Sils permet contemplar fins el proper dia 22 de març una petita però valuosa exposició d’obres d’un dels escultors gironins més importants de la segona meitat d’aquest segle. Sis dibuixos, cinc pintures a l’acrílic, dos bronzes i nou terracuites, la majoria de recent creació, revelen la personalitat de Martí-Sabé, un artista que als 82 anys continua encara amb una admirable i fascinant dedicació a l’art.
A principis de la dècada dels seixanta, jo, un vailet que sacsejava cos i ànima pels diferents tallers de l’antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, ja sentia parla d’en Martí-Sabé com un dels escultors catalans que revelaven una forta activitat creativa. Les diferents exposicions dels Salons de maig que aleshores tenien lloc cada any a Barcelona i en els quals en Martí-Sabé hi participava assíduament, em van permetre de contemplar les primeres escultures d’aquest artista nascut a Sta. Coloma de Farners el 1915 i anomenat fill predilecte de la ciutat el 1995. Va ser finalment el 1996 quan vaig poder conèixer personalment Martí-Sabé. Una coneixença que en poc temps s’ha traduït en una veritable amistat. Les visites a la seva casa-taller i les llargues converses amb ell m’han permés de comprendre allò que moltes vegades unes simples exposicions no poden revelar; un fervorós creador, un mestre de l’escultura que coneix i domina les moltes i ben diferents tècniques i, per damunt de tot, un home arrelat a la vida, bo i sincer, el qual, sense fer concessions a simples banalitats creatives, ha sabut, al llarg de molts i molts anys d’activitat, transmetre per mitjà de l’acció i de la matèria la fe i l’amor per la bellesa en una obra personal i sincera.
Els inicis
Descendent d’una família pobre amb cinc fills i el pare feinejant a bosc, Martí-Sabé va haver de començar a treballar molt jove. La guerra, el front i la malaltia s’afeigiren a un moment històric molt difícil. La seva sensibilitat i el seu amor per l’escultura, però, es revelaren ben aviat; ens explica el propi artista com de ben petit, a col.legi, sempre feia “ninots” i el seu mestre, aficionat a la pintura i amb qui moltes vegades anava al camp portant-li els estris de pintar, el feia dibuixar un cop les classes ja havien acabat. A Barcelona, a l’edat de 25 anys, Martí-Sabé, treballant i estudiant alhora, decideix dedicar-se per sempre més a l’escultura. Comença treballant a Can Rius, una imatgeria religiosa d’aquella ciutat, i després en el taller d’Enric Monjo, un dels escultors de caire noucentista més prestigiosos del moment. En Subirachs i en Torres Monsó serien dos dels altres joves escultors que van passar per aquest taller i amb els quals va fer una bona amistat. Martí-Sabé va conèixer Monjo a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja i ràpidament el mestre li va demanar d’anar a treballar en el seu taller. És així que durant vuit anys el jove artista va poder aprendre directament en el taller del mestre totes i cadascuna de les tècniques que li permetrien al llarg dels cinquanta anys següents de crear i desenvolupar la seva pròpia obra escultòrica.
L’escultor
A principis dels cinquanta i ja amb taller propi, Martí-Sabé endegà una carrera frenètica de creació artística. Escultures religioses, retrats i tota mena d’encàrrecs conformen la seva producció d’aquell moment. Són obres amb una funció concreta i en les quals l’objecte es presenta amb tota la seva càrrega formal i descriptiva, sempre dins de la més pura realitat visual. Els relleus ceràmics de l’oficina d’una entitat d’estalvi a la plaça Marquina de Girona són uns dels exercicis escultòrics que marquen el final d’aquesta època. Cansat de fer nassos i ulls, segons ens explica el propi artista, i esperonat per un esperit inquiet, començà a partir del 1960 un canvi conceptual. Guix, pedra, ferro i terracuita esdevenen els materials que li permeten, a partir d’ara, d’accedir a una llibertat d’acció plàstica i creativa insòlita fins aleshores. L’escultura s’allibera del simple objecte representat i esdevé l’eina de creació pura. En aquest moment Martí-Sabé es transforma en un artista del segle XX. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius, és a dir, ple i buit, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció, no ja tan sols com l’eina que permet l’eliminació de tota anècdota visual sinó, sobretot, l’exaltació de la pura plasticitat, esdevenen, sempre però amb un rerafons antropomòrfic, l’expressió d’un nou llenguatge a l’obra de Martí-Sabé.
Josep Martí-Sabé ha estat una treballador obstinat, infatigable i persistent. Avui, amb tota una vida al cim de les espatlles, l’escultor continua dia rera dia la feixuga i alhora apassionada tasca del creador. Una tasca que condemna l’artista a l’activitat creativa per sempre més i arrossega el seu esperit per indrets, ara de desconsol, ara de joia i exultació.
Diari de Girona, març del 1998
Martí Sabé, Josep. Obres(Santa Coloma de Farners, 04/07/1915 - Riudarenes, 11/06/2006)
Va explicar l’autor que decidí dedicar-se a l’escultura estant al front durant la Guerra Civil. Després de passar pel camp de concentració de Santoña, va aconseguir entrar al taller d’imatgeria Can Rius de Barcelona.
Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, on va ser deixeble de l’escultor noucentista Enric Monjo, qui el va fer entrar a treballar al seu taller on s’hi va estar vuit anys.
Va formar part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Esther Boix, J. Datzira i Ricard Creus, tots ells influenciats per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Aquest grup pretenia trencar amb el moment de tancament del país, coincidint amb el naixement dels Salons d’Octubre, dels Cicles Experimentals a la Galeria Jardí, els Salons de Maig (dels quals en va ser soci i membre de la Junta), etc.
La figura humana fou un dels temes principals en les seves obres i evolucionà al llarg de la seva extensa producció. La va portar al límit de la síntesi, fet que donà com a resultat unes peces de línies depurades on destaquen diferents textures i es marcaven les tensions i el ritme de les figures amb els volums plens i buits i l’ús de l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat.
Va participar en gran número de concursos, exposicions individuals i col·lectives (a Girona, Barcelona, Bilbao, Roma o Bèlgica, entre d’altres ciutats) i rebé més de quinze premis a banda d’altres reconeixements.
http://www.ajuntament.gi/sgdap/artalcarrer/autor_fitxa.php?id=22
“Al·legoria de Santa Coloma” (2002), Josep Martí-Sabé
Va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1915, fill d’una família senzilla de bosquerols. De ben petit li va agradar modelar i aprofitava qualsevol ocasió per fer-ho amb fang, amb fusta o amb pedra. Acabada la Guerra Civil espanyola va fer els estudis d’art, especialment escultura, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al mateix temps treballava en el taller del reconegut escultor noucentista Enric Monjo. Va formar part del grup Postectura integrat per artistes influïts per les tendències constructives que es dirigien cap a un nou humanisme.
L’any 1950 va exposar a les Galerías Layetanas, en una exposició col•lectiva on ell va aportar deu obres. Aquesta exposició va ser el punt de partida de la seva carrera artística. Escultures religioses, retrats i tota mena d’encàrrecs li van permetre revelar la seva gran força creativa.
Seguidor dels escultors Manolo Hugué i Arísitides Mallol, en les seves primeres obres presenta un tipus d’escultura massissa i arrodonida, per passar després a formes més humanitzades en les seves imatges religioses i a volums més alats, o a grups i relleus més sensuals fins arribar al seré i elegant equilibri de les seves obres més recents.
Treballa el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeten una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s’allibera de l’objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius -entre el ple i el buit-, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerafons antropomòrfic, van conformant l’expressió d’un nou llenguatge a l’obra de Martí-Sabé.
Ha exposat arreu de la geografia catalana i també a l’estranger. Ha rebut diversos premis i reconeixements entre ells la Medalla d’Or de la Diputació de Girona. L’any 1995 va ser anomenat Fill Predilecte de Santa Coloma de Farners.
http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf
A l’altra costat del poble, arran de la carretera de Santa Coloma i en la rotonda de la urbanització de can Maleta, es troba l’Avinguda dels Segadors, iniciada amb El Segador, esplèndida escultura en bronze realitzada l’any 1994 per l’escultor colomenc Josep Martí Sabé, en la qual es plasma la duresa de la feina i la fermesa de la voluntat humana de sobreviure a qualsevol dificultat.
A diferents indrets de Santa Coloma hi ha escultures de Josep Martí i Sabé. A la dA diferents elegació local de la Caixa de Girona hi ha un Sant Jordi, a l’església i a la rotonda d’entrada de Santa Coloma per la carretera de Sils hi ha una al·legoria a la població, del mateix escultor.
http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=16&apartat=guia⊂=turis
Llegiu també: Una bandera per Sils
DdeG, Vidreres.
La quarta edició del festival de música i teatre Temporada Plana de la Selva presenta com a plat fort l’actuació el 31 de maig a Sils del cantautor Pau Riba. A través de l’espectacle Ribaibal, Riba farà un repàs de les seves cançons clàssiques com Noia de porcellana L’home estàtic mesclades amb repertori més actual i acompanyades de moments de poesia, dansa i videoprojeccions. L’oferta del festival es perllonga entre maig i juny i proposa, com en les edicions passades, 20 espectacles de música i teatre a preus assequibles -alguns són gratuïts-, pensats per a tots els públics i repartits entre escenaris de Sils, Vidreres i Maçanet de la Selva. El festival està organizat per Temporada Plana de la Selva i els ajuntaments d’aquests municipis.
El col·lectiu musical Möondo inaugura el certamen el proper 10 de maig a la sala cultural La Laguna de Sils. La comèdia Rucs. La maledicció del bruixot es representarà el dia 11 a La Societat de Maçanet. Dissabte 17 de maig grups de rock alternatiu dels Estats Units, Itàlia i Girona oferiran al bar La Piscina de Vidreres un concert gratuït. El drama teatral Dotze sense pietat i la proposta de teatre de la improvisació de CasCai Teatre L’home incomplert, el 24 i 25 de maig a Maçanet i Sils respectivament, tancaran la programació de maig juntament amb Pau Riba.
Durant el mes de juny, el festival programa Còmica Vida protagonitzada per Pep Cruz el dia 1 al casino de Vidreres, una altra nit d’entrada lliure de rock alternatiu britànic i discjòqueis el dia 7 a La Piscina de Vidreres, la comèdia teatral De Cap a Nap i de Nap a Peus el dia 8 a Vidreres, un concert de jazz amb els prestigiosos Havana Quartet, que propiciaran un acostament al jazz per al públic infantil, el 14 de juny a La Societat de Maçanet i l’espectacle El meu Serrat de la cantant Mariona Fàbregues i el pianista Quim Solà el dia 15 a Sils. La Jove Orquestra de Cassà acompanyada per corals tancarà la programació el 22 de juny a La Societat de Maçanet. Els espectacles tenen preus que oscil·len entre els 5 i els 16 euros i es fan descomptes a jubilats i en compra anticipada.
Diari de Girona, 7 maig
Llegiu també:
Fotos: © Sils, com més serem més riurem
Alumnes del CEIP Jacint Verdaguer, entre els premiats
El silenc Cristian Cordobés es va endur el segon premi del Concurs Literari de Narració Curta de Sils, que enguany ha celebrat la dinovena edició per la seva obra, Addicció. El primer, en categoria d’adults va ser per Isabel Mestras, per l’Interruptor. En aquest concurs també hi participen els nens del municipi de l’escola Jacint Verdaguer en tres categories i la resta, són categories per concursants de la resta de comarques gironines. Els nenes de l’escola que van obtenir el primer premi són: Nil Riera per El follet dels Estanys de Sils; En Pingu i el peixet d’or d’en Teo Parella; La nena que volia volar, de Laura Ródenas; Un somni en el temps de Marçal Royes i Tots som iguals!!! de Mariona Bordas.
Diari de Girona, 23-04-2008
Sils estrenarà a l´aplec una peça del compositor Joaquim Soms i Janer
Montserrat Juvanteny, Girona.
L’aplec de Sils, que data del 1965 i és el novè de les comarques de Girona, es celebrarà el proper dia 20 d’abril i té prevista l’estrena d’una nova peça de Joaquim Soms, dedicada a la població, que ha estat batejada com De Pineda a Sils. L’estrena la farà la cobla Mediterrània, a la sessió de tarda. El mestre Soms ja havia dedicat amb anterioritat una altra peça a Sils que portaba per nom Sils dansaire. Va ser amb motiu de l’homenatge que els sardanistes silencs van dedicar al músic de Pineda de Mar, el dia de l’aplec, dos anys enrere, el disset d’abril del 2005.
L´exposició ´Retrats de la Memòria´ d´Elisabet Serra aterra a Sils
DdeG, Sils.
Retrats de la Memòria, d’Elisabet Serra és una exposició itinerant del cicle Joves Fotògrafs. Fa pocs dies, va iniciar el seu cicle itinerant al municipi de Maçanet de la Selva, i continua el seu trajecte, fent aturada, aquesta vegada a sala d’exposicions municipal de Sils, del 4 al 27 d’abril.
L’exposició és un recull d’una trentena de fotografies de petit format a través de les quals Elisabet Serra aconsegueix transmetre els records que formen part de la seva memòria individual i familiar. Amb la mostra, La Diputació vol continuar donant a conèixer el món de la fotografia.
Es podrà veure al monestir de Sant Pere de Galligans fins al 29 de juny i inclou tallers i visites
LAURA PORTAL. Girona
Missió a Egipte. La tomba de Monthemhat és el títol de l’exposició que va ser presentada ahir a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) a Girona, al monestir de Sant Pere de Galligans. La mostra, que ja s’ha pogut veure a Barcelona, es podrà visitar a Girona fins al dia 29 de juny i inclourà diferents visites guiades (la primera diumenge) i tallers per a mainada i famílies, amb reserva. A més, es farà un cicle de conferències, la primera de les quals, el 24 d’abril, serà a càrrec del director de les excavacions, el doctor Farouk Gomaà, i la segona, el 8 de maig, serà a càrrec del doctor Xavier Martínez, també membre de les excavacions.Quart sacerdot d’Amon, alcalde de la ciutat de Tebes, governador de l’Alt Egipte i ulls i orelles del rei. Aquest era Monthemhat, un dels homes més poderosos de l’Egipte del segle VII aC. Considerat un supervivent, ja que va resistir un dels atacs dels assiris, a la seva ciutat, Tebes. Això li va permetre negociar amb el rei el repartiment del control del país. Així es va quedar amb el sud d’Egipte on va governar-hi. La seva tomba està considerada una de les millors de tot Egipte. Està situada a la ciutat de Luxor, l’antiga Tebes, a tocar de la més important reina faraó Hat-shep-sut. Però encara està tancada al públic, doncs els treballs de recerca no s’han acabat.
UNA VISIÓ GIRONINA
Aquesta exposició, precisament, mostra els resultats de les excavacions i estudis. Ahir van ser presentats a Girona per Xavier Martínez, que és l’assistent de direcció de la missió. Martínez és fill de Sils, tot i que viu a Sant Feliu de Guíxols i, des de fa tres anys, es passa dos mesos a Egipte, excavant a la tomba de Monthemhat. L’exposició fa un recorregut per la tomba a través de plafons que la reprodueixen i amb imatges de les troballes. Finalment, en diferents vitrines s’hi poden veure objectes egipcis i d’altres inspirats en Egipte, de les seus catalanes del MAC. Pel que fa a la reserva per a les visites es pot fer al 972202632.
El Bloc La Parada entrevista Narcís Figueras,
autor de l’epíleg del llibre “El cas estrany d’en Pere Porter“
Font: La Parada
Proper ple extraordinadi municipal: 12 febrer a les 20:00
Vallcanera: estudien reclamar a l’advocat el que consideren cobraments indeguts
Nova Junta: Trobada de veïns i veïnes de Vallcanera aquest dissabte, 9 de febrer
Vallcanera guanya els serveis tècnics municipals; assemblea “Torres” serà anul.lada
Un llibre investiga Pere Porter i el context del seu descens als inferns
«El cas estrany d’en Pere Porter», de Bàlec Llibres, es presenta avui a Sils
EPÌLEG DE NARCIS FIGUERAS
Des del segle XVII, quan va ser escrita per un personatge anònim, potser un clergue, la llegenda de Pere Porter i la seva baixada als inferns es va convertir en tot un fenomen popular, manuscrita i sovint llegida a la vora del foc. El cas estrany d’en Pere Porter, que es presenta avui a Sils, indaga en el personatge històric i el seu context.
El cas estrany d’en Pere Porter és el catorzè llibre publicat per Bàlec, una petita editorial que pot dedicar els seus recursos limitats a fer acurades edicions com aquesta, amb tapes dures, paper de qualitat i les il·lustracions plenes de color i expressivitat amb què l’artista plàstic gironí Ignasi Esteve il·lumina l’adaptació del relat original, portada a terme pel mestre bisbalenc David Pujol amb la intenció de fer-lo assequible a un públic actual i més ampli. El text adaptat de la llegenda ocupa una trentena de pàgines en la primera part del llibre. A continuació, hi ha un epíleg més ampli que la narració «per ajudar a entendre El cas estrany d’en Pere Porter». Es tracta d’un estudi fet pel silenc Narcís Figueras, professor de filologia catalana de la UOC i president del Centre d’Estudis Selvatans. Figueras estructura el seu estudi en quatre apartats (Una narració basada en fets reals, Una narració que neix en un país, Una narració plena de literatura… I que arriba fins avui) i el volum es tanca amb una completa bibliografia que inclou les diverses edicions que s’han fet del relat, des de la seva primera impressió, el 1874 a la impremta gironina Llach, i una relació d’estudis i altres referències editorials sobre la llegenda de Pere Porter, escrita al segle XVII per un personatge anònim que potser va ser un clergue amb intencions didàctiques, seguint els paràmetres de l’evangeli de Lluc, que suggeria que, si poguessin visitar l’infern, els infidels trigarien menys a convertir-se. Per un error de transcripció, Porter es va convertir en Boter, i les seves calderes van passar a ser un element bàsic dels Pastorets.
El Punt
Les AMPA exigeixen al Consell de la Selva que mantingui el transport escolar urbà fins a final de curs
Reclamen que es busqui una solució de consens però de cara a l’any que ve
Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) exigeixen que el transport escolar urbà a la Selva es mantingui fins a final de curs. Consideren que no es pot decidir «d’un dia a l’altre» eliminar un servei que té més de 1.500 usuaris, i critiquen el Consell Comarcal per la «mala gestió dels recursos». El que reclamen és que es consensuï una solució però de cara al curs que ve. Mentrestant, el Consell i els ajuntaments continuen negociant per aconseguir el finançament per mantenir el servei.
El president de l’AMPA de l’escola Jacint Verdaguer de Sils, Marcel Sallent, creu que s’ha d’elaborar algun tipus de normativa que reguli el funcionament i el finançament d’aquest servei. Malgrat això, creu que és «impensable» que el servei es deixi de fer a l’abril, tal com ha amenaçat el consell si els ajuntaments no accepten participar en el finançament. «Si no es té pressupost és que s’ha fet una mala gestió dels recursos», diu. [...]
El Punt
L’espai urbà de Sils té un altre referent, una escultura que pot acabar sent emblemàtica. Les fotos, de collita pròpia, són de gener 2008. El nostre bloc organitza un concurs públic per a donar nom a l’escultura. Feu propostes. De moment, “Sense títol, sense autor”:
3cat24 La Selva El Trapasser
Comentaris Recents