Un conte (polític) dels estanys

Quan l’Ajuntament volia assecar els estanys

En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils

26/06/85. La Comissió Provincial d’Urbanisme aprova definitivament les Normes Subsidiàries de Planejament del Sils, afegint-hi d’ofici 7 articles que tenen com a objectiu la protecció dels cursos d’aigua i dels estanys de Sils.05/05/1988. El Ple de l’Ajuntament de Sils, amb el vot de qualitat de l’Alcalde, demana al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que la reserva de terrenys per a una futura variant de Sils passi pel sud del casc urbà, afectant terrenys protegits dels estanys. L’Associació de Naturalistes de Girona ho qualifica de contradicció amb la normativa urbanística vigent al municipi, i demana que la reserva es faci pel nord del casc urbà La variant no s’ha fet, però la reserva de terrenys segueix existint.

20/05/88. Després d’un obscur pacte amb el aleshores Director de la Junta d’Aigües Francesc Vilaró, l’Ajuntament de Sils inicia els preparatius per drenar la sèquia de Sils. Un ban de l’Alcalde demana als propietaris que limiten amb la sèquia que talin els arbres dins la zona d’afluència del cabal. L’excusa per dur a terme aquesta actuació es eliminar la brutícia acumulada degut a l’elevada contaminació de la sèquia.

06/88. Diverses entitats ecologistes (Associació de Naturalista de Girona, DEPANA,…) mostren el seu desacord amb la mesura, argumentant quelcom tan obvi com que la solució als problemes de contaminació de la sèquia no és el seu drenatge sinó el seu sanejament amb la construcció de les corresponents depuradores. A més entenen que l’actuació vulnera les mateixes Normes Subsidiàries de Sils (que prohibeixen específicament la destrucció de la vegetació de ribera) i l’esperit de la Llei d’Espais Naturals pel que fa referència a la prohibició de dessecació de zones humides.

A més argumenten que el drenatge provocarà una dessecació perjudicial per a moltes espècies de la fauna i de la flora, obrirà noves expectatives econòmiques i donarà pas a un canvi d’usos del sòl de greus conseqüències.

20/06/88. A denúncia dels ecologistes, La Direcció General de Medi Natural, després d’enviar dos tècnics a estudiar la zona, determina que el drenatge s’ha limitar a la retirada de 50 cmts. de sediments i que s’han de tapar els recs de drenatge que aboquen a la sèquia per evitar la completa dessecació de la zona. Tal i com es desprèn de les hemeroteques, aquestes condicions mai es varen complir, i finalment l’Associació de Naturalistes de Girona va denunciar l’incompliment a la Direcció General del Medi Natural. En conèixer la denúncia el Sr. Alcalde manifesta a la premsa que “no li consta que s’estiguin eixugant els estanys” i diu literalment dels ecologistes que “amb les seves accions absurdes aquesta gent amb demostra que no té gaire feina”. (Diari de Girona, 2 d’agost de 1988.

27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.

07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i ales notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988. Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets. Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.

06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.

18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.

01/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.

29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural

02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.

12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.

14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils.

1993. Com a conseqüència de les obres de drenatge ha desaparegut més del 80% de la superfície amb vegetació natural o seminatural dels estanys de Sils en detriment de les pollancredes. També es constata la desaparició de més de 40 espècies d’ocells aquàtics (El medi natural a les comarques gironines, l’estat de la qüestió, Diputació de Girona).

1999. La Generalitat aprova el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Estanys de Sils, de la Riera de Santa Coloma i els turons de Maçanet. L’Ajuntament es veu obligat a rendir-se a l’evidència i partir d’aquest moment acapara el protagonisme de la protecció del estanys. El més trist, és que les mateixes administracions que varen gastar diners per dessecar i revaloritzar uns terrenys que fins aleshores ben poca cosa valien (Ajuntament i responsables de política d’aigües) ara s’han hagut de tornar a rascar la butxaca per refer el que havien desfet: han hagut de comprar terrenys i tornar a inundar una part dels estanys.

I no cal dir que aquests diners no són seus, sinó nostres.

Una pregunta innocent: Perquè es volien assecar els estanys? Potser per alguna promoció urbanística?

Font: La Veu de Sils [ consulta: 24/02/07 ] publicat també al Vell Bloc

Sant Pere anti-MAT

Avui dissabte 28, Riudarenes

Font: http://ciuriudarenes.blogspot.com/2008/06/dem-dissabte-jornada-reivindicativa.html

Bicicletada, 14J

Bicicletada als estanys i inauguració temporada piscina, dissabte 14 J

Bicicletada popular per l’Estany de Sils el 14 de juny

L’Ajuntament de Sils, dins del Centre BTT/FCC La Selva, i l’AMPA (Associació de Mares i Pares de Sils) organitzen una bicicletada popular per l’Estany de Sils. L’itinerari s’iniciarà a les 9:30h al moll de l’estació de ferrocarril i recorrerà la Volta per l’Estany, una ruta BTT de dificultat fàcil, que permet descobrir els valors naturals i culturals de l’Estany, amb obsequi per als 100 primers participants.

En finalitzar el recorregut, s’arribarà fins al pavelló municipal, on hi ha la piscina municipal, i s’inaugurarà la Temporada d’Estiu, amb entrada gratuïta i festa d’inflables d’aigua.

Esteu tots convidats!

Font: Web municipal

• Cartell

Orenetes: pros i contres

Pros… i contres

Fotos del carrer Campanar, juny 2008. © Sils, com més serem més riurem

Clica imatge superior: Projecte Orenetes

Xerrada sobre el projecte:

“Casa d’orenetes, molta sort i amoretes”

XERRADA SOBRE EL PROJECTE ORENETES

Si t’agraden les orenetes.
Si tens orenetes a casa o en voldries tenir.
Si et ve de gust conèixer el món de les orenetes.
Si vols participar d’un projecte a nivell de Catalunya…
Tant si ets tu sol, com en família, com en grup o esplai…
Vine a la xerrada que farem a la Sala polivalent del Centre Cívic, el proper dia 6 de juny a les 19h.
I us obsequiarem amb un niu artificial per a casa vostra.

Font: La Veu de Sils, 2 juny

El ban de la sequera

2 de maig:

• Sils: excepcionalitat 1

• Barcelona: excepcionalitat 2

Es poden omplir piscines amb aigua potable? I amb aigua no potable?

A partir de l’escenari d’excepcionalitat 2, cap piscina es pot omplir amb aigua potable. Només es podran omplir les piscines públiques municipals amb aigua que no sigui de la xarxa si l’Ajuntament demana l’autorització a l’ACA i tenen l’informe favorable del Departament de Salut.

A partir de quin moment no es poden regar els jardins públics i privats amb aigua de la xarxa?

A partir del nivell d’excepcionalitat 2 i mentre estigui en vigor el Decret de sequera i fins que les conques de Catalunya recuperin la situació de normalitat.

Escenari de prealerta

Intensificació del seguiment de l’estat de les reserves i accions d’informació i sensibilització orientades a afavorir l’estalvi.

Escenari d’excepcionalitat de nivell 1 o alerta

Comencen les mesures d’estalvi per garantir l’abastament a mig termini.

Escenari d’excepcionalitat de nivell 2

Arriben les primeres mesures restrictives per a diferents usos no prioritaris per garantir l’abastament a curt termini.

Escenari d’emergència

Es generalitzen, davant la manca de recursos hídrics, les restriccions a tots els usos per garantir l’abastament per al consum humà amb caràcter prioritari.

Font: El Decret de la sequera, relació de municipis afectats

Prohibit regar jardins privats, omplir piscines i rentar el cotxe amb aigua potable (9 abril)

• Tanca l’aixeta

• Sequera, piscines i gespes

Tortuga silenca

dimarts, 6 / maig / 2008

Trobada a la desembocadura del riu Tordera una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) alliberada a Sils

El passat dia 30/04/2008 es va capturar a la desembocadura del riu Tordera (dintre d’un treball d’estudi i recerca de quelonis aquàtics a la Conca del Tordera) una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) femella marcada amb el nº 3512 i amb 1110 grs. de pes.

Es tracta d’un exemplar marcat per en Marc Franch (amb un pes de 987 grs.) i alliberada a l’espai natural de l’Estany de Sils, concretament a la Sèquia de Sils, el dia 19/06/2006, i un cop marcada i mesurada.

Inicialment va ser trobada poc abans per uns particulars a la carretera d’Hostalric a Mallorquines, a l’alçada de l’accés a Can Fornaca, se’l varen endur a casa i van trucar perquè la recollissin.

Tot i que la distància en línia recta de l’Estany de Sils a la desembocadura del riu Tordera és de 17’2 Kms, la ruta més que provable sigui transcorrent aigües avall primer la Sèquia de Sils (3`7 Kms), més tard aigües avall per la Riera de Santa Coloma (8’5 Kms), i per últim aigües avall pel riu Tordera (15’4 Kms)… un desplaçament total de 27’6 Kms!!! En menys de 2 anys.

Fotografies, a la esquerra fetes a la desembocadura, i a la dreta fetes a Sils per en Marc Franch…

Comparativa de mesures (Sils 2006 – Desembocadura 2008)…

Pes: 987 - 1110 grams
Longitud total: 190,62 – 202,52 mil·límetres

Amplada: 143,18 – 149,13 mil·límetres

Font: La natura a la Baixa Tordera

Depuradora

Fotos: © Sils, com més serem més riurem

Les 79 depuradores de la demarcació donen servei al 88% de la població

Sanegen l’aigua de 99 dels 221 pobles gironins, on viu el 88% dels 706.000 habitants empadronats

ALBERT VILAR. Girona
Les comarques gironines disposen de 79 estacions depuradores d’aigües residuals, amb capacitat per sanejar l’aigua utilitzada per 1.400.000 persones, que és el doble d’habitants censats actualment a la demarcació de Girona. La major capacitat es fa per cobrir els grans increments de població del territori durant la temporada estival, ja que és un gran centre turístic. Les depuradores donen servei a 99 municipis dels 221 que hi ha i on viuen 624.200 persones, tot i que aquests 99 municipis sumen el 88% de la població gironina. Actualment es tiren endavant noves depuradores i col·lectors per sanejar les aigües negres d’una cinquantena de pobles més, on viu el 7% de la població gironina. Queden pendents uns 70 pobles i 26.000 habitants.

Les primeres depuradores es van construir al llarg del litoral, on es concentra més població a l’estiu, i per aquest motiu la seva capacitat de tractament és molt més superior a la necessària per a la població estable, ja que així s’eviten problemes durant la temporada alta. Ara només falta acabar el tractament de Sant Pere Pescador i l’Armentera, on es preveu un col·lector fins a la depuradora de l’Escala.

I seguidament la resta de municipis importants, ja fos per iniciativa municipal o supramunicipal, es van anar incorporant al tractament de les aigües negres per evitar-ne l’abocament directe a les lleres de les rieres. Ara, però, ja comença a ser necessària la millora o ampliació d’algunes depuradores, com és el cas de les de Girona, Lloret de Mar i Sils.

I a més la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, està tramitant la construcció de moltes més depuradores i nous col·lectors per depurar les aigües brutes d’una vintena de municipis més, com ara Serra de Daró, Ullastret, Amer, Molló, Ogassa o Navata.

El Punt, dimecres, 9 d’abril de 2008

Depuradores - Un gran potencial de regeneració

A les comarques gironines hi ha una vuitantena de depuradores que, en el seu conjunt, poden arribar a tractar prop de 380.500 m³ d’aigua cada dia. Si s’arribés a regenerar el que el programa de reutilització d’aigua a Catalunya considera un nivell òptim (20%), hi hauria més de 70.000 m³ al dia per destinar a diversos usos: recàrrega d’aqüífers, reg de parcs i jardins i neteja de carrers, reg de camps de golf i zones esportives, ús en cultius, pastures d’animals, aqüicultura, masses d’aigua d’accés no públic, cultius industrials, refrigeració de la indústria no alimentària i reg de boscos i zones verdes on l’accés al públic és restringit.

Del total de depuradores, una quinzena ja regeneren aigua per a usos no domèstics. Per exemple, des de l’estació de Blanes s’envien 2,9 hm³ per recarregar la baixa Tordera; des de la de la Bisbal, 1,7 per al Daró; des de la de Torroella de Montgrí, 0,5 hm³ per a reg agrícola i 0,5 per al camp de golf de Gualta, i des de la de Sils, 1,2 hm³ per a l’estany.

Font: El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2700602

Caldes, 20 arbres singulars

Lledoner de Can Porcell, Caldes

Lledoner de Can Mercader, Cassà de la Selva

Caldes de Malavella, 20 arbres singulars

1999. L’Ajuntament de Caldes ha fet un inventari dels arbres singulars d’interès local, que recull una vintena d’exemplars escampats per tot el municipi. L’estudi recull les característiques dels arbres, les seves dimensions, la història, les possibles malalties, defectes i proposa actuacions per conservar-los.

Pel que fa a les dimensions dels arbres, els més alts són 4 pins que fan uns 20 metres d’alçada. Destaca el conegut Pi de can Teixidor o de Can Llimona, que a causa de la seva alçada, sobresurt de la resta d’arbres veïns i és visible des de molt punts del nostre municipi. L’arbre amb un perímetre més gran és el suro de can Roig, amb 5 metres, mentre que el pi de Mas Pla en fa 3,5. Per últim, els arbres més vells són el suro de can Roig, amb una edat aproximada de 250 anys, i la figuera de de Mas Pla, d’entre 200 i 250 anys.

La declaració d’interès local d’aquests arbres els donarà una protecció especial que en prohibeix la tala o les accions incontrolades. Alhora, l’Ajuntament farà un seguiment periòdic per comprovar l’evolució dels arbres i informarà als propietaris de les accions que cal emprendre en cada exemplar. Igualment, el consistori vol col·locar unes plaques metàliques al peu de cada arbre per informar de les característiques dels arbres i també està interessat en fer una festa de l’arbre per fomentar el coneixement i respecte cap als arbres.

Tot seguit us oferim el llistat dels arbres declarats d’interès local així com les característiques i les fotos d’alguns d’ells:

1 Lledoner de can Porcell
2 Suro de Can Tornavell
3 Suro de c/Solei/Trasmuralla
4 Roure de la Font de la Vaca (Més de 3 metres de perímetre i uns 17 d’alçada)
5 Freixe de cal Manco
6 Suro de Can Roig (perímetre de 5 metres i alçada de 17 metres. Més de 250 anys i una expectativa de vida de més de 30 anys. Cal podar les branques seques i deixar-les sota l’arbre).
7 Alba del Mas Pla
8 Lledoner del Mas Pla
9 Pi del Mas Pla (350 centímetres de perímetre, uns 20 d’alçada i uns 180 anys)
10 Figuera de Mas Pla (Entre 200 i 250 anys)
11 Suro de can Roig
12 Freixe de can Geli
13 Suros de can Roig
14 Pi de can Carbó
15 Pi de can Teixidor o de can Llimona (Abundants ferides a l’escorça i grafits. Cal tallar els arbres de sota la capçada, triturar-los i deixar-los al sòl. També seria bo dificultar-ne el pas).
16 Roure de can Rabassa
17 Alsina de can Grau Espatllat (Quatre metres de perímetre i 17 d’alçada. Està en edat madur però té una vitalitat molt baixa. Cal fer una esporga de reducció).
18 Suro del camp de futbol d’Aigües Bones
19 Pi de can Rufí
20 Suro de can Duran
21 Suro del camp de golf de Caldes (perd vitalitat a causa del seu aíllament i d’estar envoltat de gespa. Cal eixamplar la zona sense gespa i posar fulla morta en el peu de l’arbre).

Font: Web oficial de Caldes de Malavella

Patrimoni natural, Caldes

Caldes de Malavella	Lledoner de Can Porcell	Celtis australis	1
	Suro de Can Tornavell	Quercus suber	1
	Suro de Trasmuralla	Quercus suber	1
	Roure de la Font de la Vaca	Quercus humilis	1
	Freixe de Cal Manco	Fraxinus angustifolia	1
	Suros de Can Roig	Quercus humilis	2
	Àlber del Mas Pla	Populus alba	1
	Lledoner del Mas Pla	Celtis australis	1
	Pi del Mas Pla	Pinus pinea	1
	Figuera del Mas Pla	Ficus carica	1
	Freixe de Can Geli	Fraxinus angustifolia	1
	Pi de Can Carbó	Pinus pinea	1
	Pi de Teixidor	Pinus pinea	1
	Roure de Cn Rabassa	Quercus humilis	1
	Alzina de Can Grau Espatllat	Quercus ilex	1
	Suro de Can Grau	Quercus suber	1
	Suro del Glof de Caldes	Quercus suber	1
	Pi de Can Rufí	Pinus pinea	1
	Suro del camp de futbol d’Aigües Bones	Quercus suber	1
	Freixe del carrer Taronja	Fraxinus angustifolia	1

Font: Gencat

Cassà de la Selva, arbres d’interès local

Cassà de la Selva, arbres d’interès local

CATÀLEG D’ARBRES D’INTERÈS LOCAL

El nostre municipi és ple de riqueses per descobrir, les riqueses naturals, per exemple. Gairebé la meitat del terme és a dins de l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, i l’altra meitat del municipi té zones d’alt valor pels seus conreus i el seu paisatge. Però a més d’aquesta riquesa natural, també hi podem trobar, d’una forma menys evident, llocs de gran riquesa cultural i social. Com a tot arreu, a Cassà també hi ha un bon nombre de llocs coneguts o desconeguts per la majoria de nosaltres d’on s’explica d’alguna llegenda, història o anècdota passada.

Des de l’Ajuntament creiem que aquestes petites joies de la memòria cassanenca s’han de conservar i transmetre a tots els cassanencs. Amb aquesta finalitat s’ha aprovat el catàleg d’arbres d’interès local, on trobem deu arbres emblemàtics o bells, amb la finalitat que puguin ser protegits i s’eviti que es malmetin d’alguna manera.

Si coneixeu algun arbre que pels seus valors naturals (que sigui de gran talla, bellesa o singularitat), o bé pels seus valors culturals i socials (se’l conegui amb algun nom característic o hagi sigut testimoni d’algun fet passat interessant, etc.) creieu que val la pena preservar, us agrairíem que ho féssiu saber a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament.
Entre tots aconseguirem conservar un patrimoni que ens pertany, que tenim el deure de protegir i del qual tots tenim el dret de gaudir.

- ALZINA DE CAN MERCADER
- ALZINA DE LA LLACA
- FREIXE DE CA L’IERN
- LLEDONER DE CAN MERCADER
- PI GROS DE CAN MERCADER
- PI GROS DE VILABELLA
- SURO DE CA L’IERN
- SURO DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
- SURO DEL FATO
- SURO DEL MAS ROS

http://www.webgipal.net/cassa

Lledoner i Montseny nevat

• Foto: Sils, com més serem més riurem; de principis del 2005.
• Més informació clicant aquí i aquí

.

A Sils i a l’Estany no plantem el futur

• Plantem el futur: http://www.catradio.cat/plantemelfutur/
• GASòmetre KO: Sils i l’Estany no s’han sumat a plantar el futur

.

 Un cert aspecte marginal ?

Actuacions per a la millora paisatgística i ambiental de la sèquia de Sils
Data: 12/03/2008

L’Ajuntament de Sils aposta per una nova gestió de l’Estany de Sils més participativa. En aquesta línia, una de les actuacions consensuades a través de la 1a Jornada de l’Estany de Sils i de les eines estables de participació (bústies de suggeriments i fòrum virtual), ha estat la de “Millorar de la qualitat ecològica de la sèquia”. Així doncs, a través d’una subvenció del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han definit una sèrie d’actuacions de millora paisatgística i ambiental de la sèquia, en el punt d’entrada a l’Estany de Sils des del nucli urbà.

Actualment, aquest tram de la sèquia presenta un baix índex de biodiversitat, amb presència de nuclis de canya americana molt densos, amb algunes plantes ruderals, aportant un cert aspecte marginal a la zona. Les actuacions pretenen augmentar la vàlua paisatgística i natural d’aquest curs fluvial, revaloritzant els elements d’interès natural presents i solucionant els problemes existents.

Això es concreta en una sèrie d’accions:

§ Eliminació del canyar de canya americana Arundo donax
§ Solucionar els problemes d’erosió, colonització i escassa diversitat vegetal.
§ Desenvolupament de la vegetació arbustiva i arbrada de ribera.
§ Millora de la zona de pas.

http://www.webgipal.net/Sils/

Tanca l’aixeta !!!

Sils celebra el Dia Mundial de l´Aigua regalant un pack d´estalvi per als domicilis

DdeG, Sils.
Amb el lema Regala’t aigua, l’Ajuntament de Sils es suma a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, que es commemora el 20 de març, amb una iniciativa que té per objectiu fomentar l’estalvi d’aigua als domicilis del municipi.
Per aquest motiu el consistori repartirà 1.000 difusors d’aigua per instal·lar a les aixetes, una peça que permet reduir el cabal d’aigua, tot augmentant-ne la pressió i estalviar fins al 50% de consum.
El pack també inclou un reductor volumètric, que s’instal·la a la cisterna per reduir el volum d’aigua que es llença cada vegada que fem servir el vàter, amb la qual cosa s’estalvien fins a 4.000 litres a l’any.
Aquests packs es podran passar a recollir a l’Ajuntament i al Centre Cívic, i a l’escola anirà acompanyat d’una campanya de sensibilització.

Diari de Girona, 13 març 08

• Llegiu també Sequera, piscines i gespes

Els regants rebutgen l´obertura de pous perquè comportaran nitrats i salinització
La Generalitat ha expedientat 3 camps de golf i 25 minicentrals hidroelèctriques

Connexió de Blanes a Santa Coloma

I precisament l’ACA està estudiant connectar Santa Coloma de Farners amb la dessaladora de Blanes a través d’una nova canalització que es construirà l’any que ve i que arribarà fins a Fogars de la Selva. Segons Ràdio Girona, l’ACA ho planteja com a a alternativa al Pasteral, i permetrà enviar aigua més econòmica a Maçanet, Sils i Riudarenes, sempre que s’hi vulguin afegir. D’aquesta manera, s’intentaran evitar els problemes d’abastament d’aigua que pateix Santa Coloma cada estiu.

http://www.diaridegirona.cat

• El cartell editat per l’Ajuntament

Com tenim el lledoner?

Estat actual del lledoner de Can Cabirol. El POUM preveu fer un inventari del patrimoni natural de Sils, que haurà de determinar quins son aquells exemplars arboris més singulars que es troben a Sils, ja sigui formant part del paisatge en mosaic de la zona o bé de finques de masies i cases rurals d’interès.

Més informació clicant la imatge superior o clicant aquí.

Foto: © Sils, com més serem més riurem

El lledoner de Can Cabirol

• Fotos: © Sils, com més serem més riurem

El lledoner (si no ens equivoquem d’espècie) de Can Cabirol, segurament un dels arbres més monumentals de Sils, sense haver estat reconegut oficialment com a tal. Paletes i manobres, ara que feu obres, tracteu-lo bé !!!

ARBRES I ARBREDES D’INTERÈS

Son exemplars o masses arbrades naturals que es troben en el sòl no urbanitzable que tenen un interès:
- botànic (espècies protegides o amenaçades)
- històric (arbres centenaris)
- físic (arbres monumentals)
- urbà (defineix un parc públic singular)
- exòtic (arbres foranis)

Pel que fa a la protecció dels elements d’interès natural fins que no s’elabori un inventari del patrimoni natural del terme municipal, i posteriorment l’elaboració i aprovació d’un Pla especial del catàleg del patrimoni natural, aquest Pla d’ordenació proposa la protecció a tot l’àmbit del Pla d’aquells marges de conreu arbrats i dels arbres d’interès que formen part també del patrimoni natural de Sils.

L’inventari del patrimoni natural de Sils, haurà de determinar quins son aquells exemplars arboris més singulars que es troben a Sils, ja sigui formant part del paisatge en mosaic de la zona o bé de finques de masies i cases rurals d’interès.

Font: POUM, Catàleg de béns del patrimoni

El lledoner és un arbre de la família de les cannabaceae originari del sud d’Europa, oest d’Àsia i nord d’Àfrica. La seva utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny.

És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d’altura. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s’ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s’havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se’n poden fer melmelades amb ells.

Lledoners monumentals de Catalunya

La Generalitat de Catalunya va recollir a la relació d’arbres monumentals (Decret 214/1987) els següents exemplars de lledoner:

• Rajadell Lledoner de l’Estació
• Cervelló Lledoner del Mas del Lledoner
• Cervera Lledoner de Castellnou d’Oluges
• Riudarenes Lledoner de l’Esparra

Altres arbres d’aquesta espècie també haurien de ser recollits com a lledoners monumentals, com per exemple a:

• Els Hostalets de Pierola Lledoner del Comú

Font: Viquipèdia

Aus dels estanys

La boscarla mostatxuda de Sils

A data de 15-12 (2007) encara continua la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) a Sils, al mateix indret on s’ha observat en anteriors ocasions. Continuen a la zona les 7 oques (Anser anser) i s’ha observat un primer estol de lluers (Carduelis spinus).

Observacions i fotografies: Xavier Romera

Font: La Natura a la comarca de la Selva, que té una categoria dedicada a Sils

Cens d’aus hivernants 2008

Sector llacuna permanent fins a prats de dall (observatori vell), Sils:

• Ànec collverd (Anas platyrhynchos), 100
• Ànec cullerot (Anas clypeata), 2
• Xarxet (Anas crecca), 12
• Oca vulgar (Anser anser), 7
• Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 2
• Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 9
• Aligot comú (Buteo buteo), 3
• Gavià de potes grogues (Larus michahellis), 2
• Becadell (Gallinago gallinago), 12
• Bernat pescaire (Ardea cinerea), 11
• Martinet blanc (Egretta garzetta), 1
• Esplugabous (Bubulcus ibis), (comptats en l’ajodador), 56
• Rascló (Rallus aquaticus), 14
• Fotja (Fulica atra), 4
• Polla d’aigua (Gallinula chloropus), 11
• Blauet (Alcedo athis), 3
• Cuereta blanca (Motacilla alba), 4
• Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 9
• Rossinyol bord (Cettia cetti), 22
• Pardal de bardissa (Prunella modularis ), 2

Sector camps de Massabé, Sils:

• Aligot comú (Buteo buteo), 1
• Alosa vulgar (Alauda arvensis), 21

Sector polígon-la Granota, Sils:

• Aligot comú (Buteo buteo), 1
• Esparver vulgar (Accipiter nisus), 1

Font: La Natura a la comarca de la Selva

Flors dels estanys

Flors dels estanys de Sils és un bloc de l’ACES o, millor dit, de la seva presidenta. Tots els articles són d’octubre del 2007. Llàstima que el bloc estigui aturat:

• FRARES (Orobanche crenata)
• ULL DE BOU SEGATAL (Chrysanthemum segetum)
• CENTAUREA JACEA (Centaurea)
• APAGALLUMS (Urospermum delechampii )
• DRIAS (Dryas octopetala)
• ESTEPA NEGRA (Cistus monspeliensis )
• CAMAMILLA (Matricaria recutita )
• CASCALL ( Papaver somniferum)
• ROSELLA (Papaver roheas )
• LLENGUA DE BOU DE CUA AMPLA (Echium plantagineum)
• CARD MARIÀ ( Silybum marianum )
• LLIRI GROG ( Iris pseudacorus)

Pollancres

Els coixins de la Selva

JOSEP PUJOL I COLL
Si no fos per les infraestructures que la trinxen, si no fos per les urbanitzacions mal plantejades i depredadores, si no fos per la poca autoestima dels seus habitants pel seu territori, la Selva seria un ventall de paisatges variat i captivador, amb el mateix prestigi que l’Empordà, la Cerdanya o la Garrotxa. La catalogació que n’ha fet l’Observatori del Paisatge, doncs, ha trobat al banc del si no fos la plana de la Selva, l’Ardenya-Cadiretes, Guilleries i Montnegre.

Amb excepcions. Quan el bosc ja no és rendible, i d’aquí a poc no ho seran tampoc els conreus, a la plana de la Selva resisteixen les arbredes. No em cansa mirar-les a l’estany de Sils des del tren, o als voltants de Salitja, o camí de Santa Coloma de Farners, com marquen tant el paisatge com el pas de les estacions. Ara a l’hivern són una boira baixa i gris, com fa poc han estat un coixí ocre, i seran un exèrcit verd i plata. D’un dia per altre les serren, però els qui les coneixem no ens dolem de la tala, perquè aquesta silvicultura sàvia tracta els pollancres com si fossin mongeteres asprades, en regues i horts.

Simultàniament, noves arbredes reneixen en un altre camp per fitar altre cop la plana. Destral i plançó, natura i geometria, bellesa i utilitat: arbredes a la Selva. Vaig preguntar el nom de l’arbre que les conforma. «Són arbres», em van dir. Sí, però quins? «Arbres. Es diuen arbres.» No són pollancres ni àlbers. Són arbres. Són els arbres.

El Punt, 11 desembre 2007

La plaga de coloms de l’any 2003

 L’Ajuntament de Sils no sap com posar fi a una plaga de gairebé 500 coloms

La gran quantitat d’ocells s’ha convertit en un autèntic problema i es busquen alternatives per reduir-ne la població

ANNA PUIG . Sils

L’augment del nombre de coloms a Sils s’ha convertit en un autèntic problema pels veïns i l’Ajuntament. Una plaga de 500 ocells ocupa el campanar de l’església i es mengen el pinso d’una granja de vedells que hi ha molt a prop. Els vianants també n’han patit les conseqüències, per la brutícia i el soroll que generen. El problema que ara es planteja és com eliminar aquesta plaga. L’Ajuntament ha tapiat les obertures de l’església perquè no hi criessin i va cridar uns caçadors perquè disparessin contra els coloms per reduir-ne la població. Però el mètode no ha funcionat ni ha convençut els veïns.

Fa set anys es va deixar anar una parella de coloms pel sector de l’església. I en poc temps la família ha crescut considerablement. Ara són prop de 500 els que ocupen el campanar, es mengen el pinso de la granja de vedells que hi ha a prop i causen inconvenients de tota mena als veïns. El soroll en algunes ocasions és insuportable i embruten els carrers. «Alguna veïna ha patinat per culpa dels excrements dels coloms», explica el regidor de Governació, Antoni Tello (CiU). La primera mesura que es va prendre va ser tapiar les obertures de l’església per evitar que hi criessin i ho fessin malbé tot. Els coloms, però, ara es concentren al campanar i es traslladen fins a la granja del costat quan tenen gana. La propietària ja s’ha queixat en diverses ocasions a l’Ajuntament, el qual va consultar al Departament de Medi Ambient per saber qui tenia competència en aquestes situacions. «Ens van dir que ho havíem de solucionar nosaltres mateixos perquè la plaga es trobava dins el nucli urbà i vam començar a buscar alternatives per reduir-ne la població. Pensem que no s’han d’exterminar però sí controlar la seva reproducció», va dir Tello. Una possibilitat era portar algun altre animal, com un aguilot, perquè els espantés però això podria perjudicar la fauna que hi ha a la zona dels estanys. Llavors es va pensar que un grup de caçadors, aprofitant l’època de caçera, podrien disparar contra els animals. L’oferta la van acceptar els caçadors de Vilobí i la primera prova es va realitzar fa una setmana.

La policia local va estar controlant tota l’operació, però alguns veïns es van queixar perquè els caçadors disparaven en direcció al poble i no cap als estanys i alguns animals van caure a les teulades i als patis d’algunes cases. «Hem de demanar disculpes als veïns per no haver-los avisat de tot això però la nostra intenció era trobar la millor solució per regular la població de coloms», va dir Tello. De moment, l’operació amb caçadors no s’ha tornat a repetir i la plaga de coloms continua al municipi. Segons va explicar Tello, l’Ajuntament s’esperarà uns dies i estudiarà altres possibilitats que no siguin tan molestes pels veïns. «Però el que està clar és que hem de fer alguna cosa», va finalitzar el regidor.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-451237
27/01/2003

Un senglar, electrocutat a Sils

ANNA PUIG . Sils

Un pal elèctric i els cables que sostenia van caure ahir en un camp de Sils i els bombers hi van acudir per evitar un incendi, ja que en sortien guspires. Un cop allà, van trobar un porc senglar mort sota els cables.

El Punt 01.07.2002

1 Respostes a ‘Un senglar, electrocutat a Sils’