Un conte (polític) dels estanys
7 07 2008
Quan l’Ajuntament volia assecar els estanys
En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils
20/05/88. Després d’un obscur pacte amb el aleshores Director de la Junta d’Aigües Francesc Vilaró, l’Ajuntament de Sils inicia els preparatius per drenar la sèquia de Sils. Un ban de l’Alcalde demana als propietaris que limiten amb la sèquia que talin els arbres dins la zona d’afluència del cabal. L’excusa per dur a terme aquesta actuació es eliminar la brutícia acumulada degut a l’elevada contaminació de la sèquia.
06/88. Diverses entitats ecologistes (Associació de Naturalista de Girona, DEPANA,…) mostren el seu desacord amb la mesura, argumentant quelcom tan obvi com que la solució als problemes de contaminació de la sèquia no és el seu drenatge sinó el seu sanejament amb la construcció de les corresponents depuradores. A més entenen que l’actuació vulnera les mateixes Normes Subsidiàries de Sils (que prohibeixen específicament la destrucció de la vegetació de ribera) i l’esperit de la Llei d’Espais Naturals pel que fa referència a la prohibició de dessecació de zones humides.
A més argumenten que el drenatge provocarà una dessecació perjudicial per a moltes espècies de la fauna i de la flora, obrirà noves expectatives econòmiques i donarà pas a un canvi d’usos del sòl de greus conseqüències.
20/06/88. A denúncia dels ecologistes, La Direcció General de Medi Natural, després d’enviar dos tècnics a estudiar la zona, determina que el drenatge s’ha limitar a la retirada de 50 cmts. de sediments i que s’han de tapar els recs de drenatge que aboquen a la sèquia per evitar la completa dessecació de la zona. Tal i com es desprèn de les hemeroteques, aquestes condicions mai es varen complir, i finalment l’Associació de Naturalistes de Girona va denunciar l’incompliment a la Direcció General del Medi Natural. En conèixer la denúncia el Sr. Alcalde manifesta a la premsa que “no li consta que s’estiguin eixugant els estanys” i diu literalment dels ecologistes que “amb les seves accions absurdes aquesta gent amb demostra que no té gaire feina”. (Diari de Girona, 2 d’agost de 1988.
27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.
07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i ales notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988. Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets. Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.
06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.
18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.
01/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.
29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural
02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.
12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.
14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils.
1993. Com a conseqüència de les obres de drenatge ha desaparegut més del 80% de la superfície amb vegetació natural o seminatural dels estanys de Sils en detriment de les pollancredes. També es constata la desaparició de més de 40 espècies d’ocells aquàtics (El medi natural a les comarques gironines, l’estat de la qüestió, Diputació de Girona).
1999. La Generalitat aprova el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge dels Estanys de Sils, de la Riera de Santa Coloma i els turons de Maçanet. L’Ajuntament es veu obligat a rendir-se a l’evidència i partir d’aquest moment acapara el protagonisme de la protecció del estanys. El més trist, és que les mateixes administracions que varen gastar diners per dessecar i revaloritzar uns terrenys que fins aleshores ben poca cosa valien (Ajuntament i responsables de política d’aigües) ara s’han hagut de tornar a rascar la butxaca per refer el que havien desfet: han hagut de comprar terrenys i tornar a inundar una part dels estanys.
I no cal dir que aquests diners no són seus, sinó nostres.
Una pregunta innocent: Perquè es volien assecar els estanys? Potser per alguna promoció urbanística?
Font: La Veu de Sils [ consulta: 24/02/07 ] publicat també al Vell Bloc
Comentaris : 3 Comentari »
Categories : Estanys, Natura, Vell Ajuntament
He llegit les informacions que doneu al bloc i m’he quedat amb la sana curiositat de saber quan cobren MENSUALMENT l’alcalde i els regidors d’un poble petit com el nostre. Poden viure del càrrec o només reben una mena de dietes simbòliques?. He seguit la pista que doneu, o sigui les actes municipals, una mica de Google i ja tinc el que buscava, un llistat de factures aprovades a una reunió de desembre de 2006.L’adreça: http://www.webgipal.net/Sils/download/JGL_291206.pdf
l’alcalde Joaquim Rovira, 2.104 euros (indemnització novembre 2006 més viatges); li hem de sumar 14 euros (altres viatges)
un regidor de l’equip de govern, Francesc Anoro, 660 euros (indemnització novembre)
un regidor de l’oposició, Martí Nogué, 240 euros (indemnització novembre)
No sé quantes hores dediquen al càrrec, ni si per la important responsabilitat que tenen estan mal o ben pagats.
Canviant de tema, hi ha moltes factures curioses, com les dues que fan referència al lloguer de llums de Nadal que sumen 11.624 euros. Més factures de Nadal: lots de Nadal pel personal de l’Ajuntament, 3.014 euros. Una de les factures més altes: neteja dependències municipals desembre 2006, 9.062 euros.
I una de ben curiosa, que és la del Centre d’Estudis d’Innovació i Comunicació Política: “Informe procés participatiu Sils, Joves i Futur”, 3.480 euros (580 mil peles)
Oriol, un ciutadà que paga impostos
¿Algú que ens informi de l’ Informe procés participatiu Sils, Joves i Futur que li va costar a l’Ajuntament 3.480 euros? ¿Va tenir alguna utilitat?
Copio i enganxo de la web de l’ajuntament:
“El passat 2 de desembre va finalitzar el procés participatiu dirigit als i a les joves de Sils, impulsat per l’Ajuntament de Sils i el Centre d’Estudis d’Innovació i Comunicació Política, que s’ha portat a terme durant els mesos de setembre a desembre de 2006.
Els objectius principals del procés eren impulsar el Pla Local de Joventut 2007, incidint en els eixos de Participació i Emancipació dels Joves, i fomentar la participació dels joves en les polítiques locals de joventut.”
Sona bé, oi?
I per això es van pagar 3.480 euros, equivalents a tres mesos i mig de treball d’un currante mileurista?
Mark, tu que ets “jove”, en saps alguna cosa del “procés participatiu”?
Potser enviant un correu a joves@sils.es en treurem alguna resposta.
Maria, ciutadana que també paga els seus impostos
Jo vaig anar a la majoria de debats i sessions que es van fer i d’alguna cosa va servir (establir les directrius generals dels pisos de joves, deixar constatades els principals interessos juvenils…) però la cosa està en una situació que, si més no, dón sensació de bloqueig. Potser les eleccions ho han parat tot.
La veritat la participació jove era escassa i algú ha reconegut un cert fracàs del projecte o una desmotivació a curt termini dels resultats. Jo considero l’evolució molt lenta…
Preguntat per si ha servit d’alguna cosa… hem aconseguit una dotació anual per activitats juvenils, hem decidit punts importants pel que fa als pisos de joves, hem pogut decidir alguna part de la propera festa major (destacant que amb una limitació marcada que em va disgustar)… però hi haurà correfocs i la nit jove, en teoria, a la nostra manera (en teoria).
Ara s’hauria de constituir una taula rodona de joves per engegar diverses activitats però la cosa no arrenca. També falta una major implicació juvenil. Sort del “JAS”, l’esplai i els nous “Gent Amb 7″.