La font de Can Bassas, al carrer Major de Sils

26 07 2021

©  Sils de la Selva · Catalunya MMXI


🔴 Les fotos de dalt corresponen a l’estat de la font el juliol 2021. D’entrada, ho ignoràvem tot d’aquesta font. Cert que consultant un article del Jaume Pastells al Quadern de Sils núm. 76 de juny 2012, trobem aquesta referència a una font antiga situada al carrer Major:

A les cases urbanes del poble, en aquell temps, poques podien gaudir de l’aigua corrent i havien de poar-la. Per això moltes dones preferien anar-la a buscar amb galledes a una font que hi havia al carrer Major, davant de Can Bassas.

🔴 Unes fotos del Facebook, de 22 febrer 2016 mostren el resultat d’un probable acte de vandalisme que va afectar greument la font, seguida d’una “restauració” gens acurada a càrrec de l’Ajuntament.

🔴 També hem trobat un article, obra de l’Alfons Martín, dedicat a una altra font idèntica a la de Sils: la de Sant Vicenç de Torelló

Font pública que es va construir l’any 1860. La pica és de pedra i el cos superior, on hi ha el broc, està fet amb maó vist i coronat amb un timpà. Tant la pica com la part central del cos superior estan decorats amb rajoles de ceràmica pintades amb motius vegetals i marins.

Es tracta d’una peça de ferro fos amb la cara d’un animal pelut i ferotge, potser un lleó. Inserida a la boca hi ha l’aixeta, en aquest cas, un polsador de llautó, col·locat amb posterioritat.

Donat el deteriorament del metall, cal posar una bona dosi d’imaginació per a llegir el text. Ens diu que va ser fabricat per Andrés Rosa S.A, una foneria que tenia la seu al passeig de Colom de Barcelona. 


🔹 La font de Sant Vicenç de Torelló

🔹 Abans i després de l’acció vandàlica, fotos publicades al Facebook el febrer 2016

🔹  D’un catàleg de la foneria Andrés Rosa, al passeig de Colom de Barcelona





LES ESCOLES VELLES DE SILS

6 09 2020

40 ANYS DE L’ENDERROC DE LES ESCOLES DE SILS

🔴 Les Escoles Velles van ser enderrocades el desembre de 1980, en temps de l’alcalde Joaquim Rovira (CiU). El curs anterior havia entrat en funcionament el nou centre Jacint Verdaguer. Hi va haver una assemblea on va participar “una gran part del poble” i es decidí enderrocar i fer-hi una plaça. Segons el periodista Ramon Rovira (Punt Avui, 24 desembre 1980) l’enderroc era necessari ja que l’edifici estava “considerablement malmès”. Ara bé, entrevistat l’any 2005 pel DdG, l’alcalde diu: «sempre més m’ha sabut greu haver tirat les escoles» Reconeix que si s’haguessin conservat podrien haver tingut altres utilitats per al municipi, com ara ser seu d’un centre cívic o casal d’avis, una biblioteca o un arxiu municipal.

🔴 Les Escoles Velles de Sils van ser inaugurades l’any 1925, durant la Dictadura del general espanyol Primo de Rivera. L’alcalde era en Pere Capdevila Madí, nomenat a dit per la Dictadura. El nom: “Escuelas Nacionals” en temps de Franco, i Mossèn Cinto Verdaguer després de la mort del segon dictador espanyol.





SILS EN TEMPS DE L’ALCALDE JOAQUIM ROVIRA (1979-2007)

1 08 2020

Línia del temps amb enllaços.

🔴 SILS EN TEMPS DE L’ALCALDE JOAQUIM ROVIRA (1979-2007)
👉 https://docs.google.com/spreadsheets/d/1HFBEtw259QrgKtjXCj2fxEo-8dLykjGA-6JW2OVfWCI/





Sils: de 3.000 a 6.000 habitants en 20 anys

22 07 2020

De 3.000 a 6.000 habitants en 20 anys. Creixement demogràfic, alcaldies i fases econòmiques. © Sils de la Selva amb dades de l’Idescat, https://idescat.cat/emex/?id=171931





El Nou Sils. Els Blocs del davant de l’Ajuntament, 2003-07

22 07 2020

Nova versió de l’any 2020: 
Els Blocs del davant de l’Ajuntament, 2003-07
[ https://docs.google.com/document/d/1NOC3agl78-Cqbxc5ZrrcNme6HNZ1BB-2UKmWtJqQb6E/edit ]
© Sils de la Selva, 2007-2020





Un jaciment de l’Edat del Bronze a Sils

27 06 2020

round-icon-small  L’any 1986 es va descobrir un jaciment de l’edat del bronze a Sils, quan s’estava construint el polígon industrial de Can Cuca. Es veu que l’assumpte no va acabar gaire bé: al cap de 3 anys els arqueòlegs van considerar que l’Ajuntament de Sils, amb l’alcalde Joaquim Rovira Planas, “va malmenar el jaciment de Sils”, segons la premsa de l’època. Ara bé, el jaciment ja estaria malmès sobretot per la construcció de l’autopista als anys 60.

Foto: Pere Duran. Diari de Girona, 5 juliol 1989

Foto: Pere Duran. Diari de Girona, 5 juliol 1989

round-icon-small  Excavacions arqueològiques a Can Cuca, de Sils

Durant la primera quinzena de juliol, un grup d’arqueòlegs i estudiants d’Arqueologia, sota la direcció de la que sotasigna, arqueóloga contractada pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, hem estat realitzant una campanya d’excavació arqueològica en el camp anomenat de Can Cuca, situat al quilómetre 2 de la carretera C-253, a partir de la cruïlla amb la N-II, dins el terme municipal de Sils. S’ha tractat d’una excavació de salvament, ja que aquests terrenys seran urbanitzats properament.

L’any 1986 un grup d’ecòlegs de la comarca van localitzar fragments de ceràmica en aquest lloc. En van donar part al Servei d’Arqueologia de Girona i els arqueòlegs del centre van visitar Can Cuca i van recollir alguns fragments de ceràmica feta a ma, que per les seves característiques van poder ser situats cronològicament dins el període compres entre l’Edat del Bronze Final i l’Edat del Ferro, és a dir, uns 650 anys abans de Crist.

En iniciar les tasques d’excavació, les mateixes característiques del terreny (rebaixat fins el sauló i tallat des de la carretera fins el final del polígon actual) ens van fer pensar que el jaciment hagués po­ gut ser malmenat, i així ha estat provat un cop acabats aquests treballs.

Quan a fina]s deis 60 i principis dels 70 es va construir el tram d’autopista que passa per aquesta població es van utilitzar aquests terrenys per a dues finalitats que van provocar la destrucció total del jaciment. La primera va ser la instal•lació d’una planta de conglomerat asfàltic, per la qual cosa es va talar el bosc de Can Cuca i es va arrasar el terreny fins el nivell del sauló. En aquest moment es devia malmetre gran part del jaciment, i la resta va desaparèixer quan van rebaixar una part del terreny (concretament el que anava de la carretera al tall actual del sauló), per utilitzar la terra per omplir el talús del pont de !’autopista.

Durant els treballs d’excavació només s’han pogut recuperar els fragments de ceràmica que les màquines no es van endur i que durant aquests vint anys s’han anat esllavissant pel marge que afronta amb el polígon. El material recollit no és de gran qualitat; es tracta de petits fragments de ceràmica feta a ma, tots esmicolats a causa del remenament i de l’acidesa del sauló, pero és suficient per demostrar l’existència d’un assentament a l’aire lliure de gent de l’Edat del Bronze Final-Edat del Ferro (uns 650 anys a.C.). Aquest tipus d’assentament és, de moment, l’únic de la comarca, ja que els llocs d’habitació d’aquesta època fins ara coneguts a la Selva són tots en coves i, per tant, a les zones de muntanya.

NÚRIA JUAN-MUNS I PLANS
Arqueòloga responsable de les excavacions.
El Punt, 19/07/1989

round-icon-small  El jaciment, avui en dia pràcticament destruït en la seva totalitat, es trobava a les parcel·les del polígon més properes a l’autopista i, en gran part, sota mateix d’aquesta. Originalment es localitzava sobre un petit turó de pendent molt suau que va ser rebaixat per l’extracció d’àrids, on es va instal·lar una planta per a la fabricació de components asfàltics que foren emprats per a la construcció de l’autopista A-7 a finals dels anys seixanta del segle passat. Aquesta activitat va destruir quasi totalment el jaciment, del qual no en va quedar altra cosa que alguns fragments de ceràmica a mà, d’altres a torn i alguns tovots. Aquests materials permeten datar el jaciment, de manera aproximada, a la primera edat del ferro i en època ibèrica.

Durant les obres d’ampliació del tercer carril de l’AP-7 es va desenvolupar una intervenció arqueològica preventiva al 2009 per mitjà de sondejos per tal d’identificar possibles restes arqueològiques que podien aparèixer en aquest indret. La intervenció va permetre localitzar dues estructures tipus sitja amb materials ceràmics datats entre el 130-75 aC (Ibèric final). Les sitges es troben aïllades de manera que no es pot interpretar com un jaciment tipus camp de sitges, ni associades directament amb un espai d’hàbitat, tenint en compte l’extensió de l’àrea rebaixada durant les obres. Tot i així, els directors proposen que podrien estar relacionades amb l’oppidum de Puig Ardina (Riuderenes), situat a menys de 3 km a l’oest de Can Cuca. Aquest jaciment no ha estat excavat, però els materials superficials suggereixen una contemporaneïtat amb els materials recuperat a les dues sitges de Can Cuca.

👉 https://tuit.cat/bV5hp

 

Diari de Girona, 5 juliol 1989

Diari de Girona, 5 juliol 1989

 

Punt, 9 juliol 1989

Punt, 9 juliol 1989

 





Anem al Facebook:

5 09 2011

. .





Onze de Setembre

5 09 2011

Diada Nacional de Catalunya, a Sils

round-icon-small Sils, Onze de Setembre de 2010:

round-icon-small Sils, Onze de Setembre de 2008:

Onze de Setembre a Sils

Llegiu també:

Si teniu problemes per a visualitzar el vídeo, atureu-lo ( || ) i deixeu créixer primer la barra de color gris…





Estiu a Sils

15 07 2011

Estiu a Sils de la Selva

Descarregueu el programa clicant aquí.





Quadern de Sils

13 07 2011

round-icon-small Núm 72, JUNY 2011:


Quadern de Sils de juny 2011. La direcció tècnica del Quadern, que tenia en Lluís Costa (arxiver municipal) passa a mans de Joaquim Soler. Es publica el ban de neteja de parcel·les, que obliga els propietaris de solars, ornat públic inclòs. La reparació del sistema de climatització de la llar d’infants La Quitxalla costarà 5.840,98 €. A partir de l’1 d’agost el sistema actual de recollida porta a porta es substituirà per un altre. L’estat de la Sèquia de Sils millora: ha passat de “Sense vida” a “Malalt”. IdS reconeix que la majoria absoluta obtinguda “supera les nostres expectatives”. AMS diu que són innovadors, proactius i d’esperit jove, aptituds que no són majoritàries entre els silencs que voten, i que els mals resultats d’ICV són pel seu tarannà i manera de fer. CiU reconeix desgavell i conflicte intern. ICV felicita AMS i es queixa de transfuguismes i joc brut. Entrevista a la Blanca Ruth i a l’atleta Pere Arco. Contraportada dedicada al fotògraf Jaume Mos i la seva mirada de l’Estany. Entre altres informacions i articles.

round-icon-small Núm 71, març 2011:


Polítics i ciclo indoor a la portada. El titular de l’editorial contradiu al BOE quan informa que a Sils les eleccions es faran el  “29 de maig” (com el Carnaval, una setmana després). L’editorial ens recorda que a Sils no han de governar ni els aristòcrates ni els oligarques. Un bonus de 10 sessions pel nou gimnàs, 35 euros. Liquidat el pressupost 2009 amb un dèficit de 263.295 euros. Llums de Nadal, 4.109 euros. Reparació del rellotge de l’església, 1.392 euros. Ben aviat tindrem 4 desfibril·ladors. L’arxiver Lluís Costa ens informa de la política local durant el primer ajuntament franquista de Sils (els anys de la por). Els articles periodístics de Pere Domingo Vall-llosera, cedits a l’arxiu municipal. IDS escriu que la situació econòmica de l’Ajuntament no és tan dolenta com diuen i que s’aconseguirà crear un superàvit. AMS diu que el seu grup no està vinculat a interessos de promoció immobiliària i que no creuen en lideratges carismàtics. CiU es queixa que s’han perdut grups socials com la Comissió de Festes o el Patronat d’Homenatge a la Vellesa i que en la retallada de subvencions a les entitats, s’enrasa a tothom en el mateix paquet fent una reducció general del 50%. CiU parla del POUM, sense concretar si el volen aprovar abans de les municipals. ICV es queixa que el govern en minoria està format per quatre regidors homes, reflex d’un mapa polític masculinitzat. Paco Gonzalo entrevista a una silenca marroquina que ens demana una cosa molt senzilla: que li parlem en català. El regidor de Cultura només surt a quatre fotos.


round-icon-small Núm 70, desembre 2010:

La crisi del capitalisme a l’editorial; la treballadora social Gemma Peña ens explica la seva feina; 59.944 € més per l’arquitecte Llistosella; l’arxiver Lluís Costa demana que col·laborem amb l’Arxiu Municipal de Sils; tindrem nou giratori o rotonda a Mallorquines (ho diu IdS); política i idiotisme (ho diu AMS); ocultisme i falsedat, maneres de fer de l’equip de govern IdS-PSC de Sils (ho diu CiU); alcalde Martí, prou martinades! (ho diu ICV-EUiA); pastorets descongelats; Paco Gonzalo entrevista a en Paul Doncaster; etc.


round-icon-small Núm 69, setembre 2010:


round-icon-small Núm 68, juny 2010: Intoxicació?

Per davant i per darrera, l’alcalde Nogué no es perd la portada (mestres finlandesos) ni la contraportada (exposició de flors). A les fotos de les pàgines centrals destaca la presència insistent i el protagonisme del regidor Taberner. El webmaster del web municipal no ha penjat encara la versió en pdf. A la pàgina 10 es planteja una possible intoxicació …

Intoxicació ?

“A Sils tenim escola nova i institut gràcies a l’aposta decidida de l’equip de govern (…) No es pot continuar intoxicant la població, com fan alguns, amb la idea que certes previsions del POUM beneficien a l’alcalde” (IdS)

“El nostre alcalde demana que li aprovem un POUM. Un POUM que encara té al·legacions per contestar, un POUM que va costar les eleccions a CiU, un POUM on hi ha una gran zona urbanitzada propietat del mateix alcalde i/o familiars. Això sí, aquesta aprovació suposaria la imminent cessió de terrenys d’equipaments al Departament d’Educació per a la construcció de l’institut. Però a quin preu?” (AMS)

“Millor no arribar-hi” a l’expropiació com a eina per a aconseguir terrenys per al nou Institut (CiU)

“El POUM porta molts anys encallat perquè ha de resoldre moltes més coses que el futur terreny de l’institut … segons els nostres assessors hi ha una altra via que pot ser més ràpida i més eficaç. Estem parlant d’una modificació de normes subsidiàries” (ICV)


round-icon-small Núm 67, març 2010:

Hi havia dubtes, però finalment aquesta és la foto que no ha ocupat la portada: foto.

Cliqueu les imatges per a accedir als quaderns íntegres:


round-icon-small Núm 66, desembre 2009:

“No cal que surti sempre l’alcalde en primera plana” (CiU)



round-icon-small Núm 65, setembre 2009:

Honestatat. Nosaltres …

A més de la lletja errada ortogràfica: Qui redacta l’editorial?: el grup municipal IdS?, la Junta de Govern?, el Consell de Redacció?, qui són aquests “Nosaltres”? …

quadern65_pant-1

quadernhonestatat

round-icon-small Núm 64, juny 2009:

L’escola nova, gràcies a tots, però …

103

102

round-icon-small Núm 63, març 2009:

Un xarxet ocupa la portada

015

round-icon-small Núm 62:

L’alcalde reapareix a tota pantalla

035

round-icon-small Núm 61:

L’alcalde no surt a la portada ni a la contraportada

round-icon-small Núm 60:

Alcalde a tota portada


Quaderns en format pdf:

Quadern núm. 61 Setembre 2008 Revista (2 Mb)
Quadern núm. 60 Juny 2008 Revista (2,2 Mb)
Suplement Literari Sant Jordi (0,6 Mb)
Quadern núm. 59 Març 2008 Revista (2,1 Mb)
Quadern núm. 58 Desembre 2007 Revista (2 Mb)
Quadern núm. 57 Agost 2007 Revista part 1 (2,7 Mb)
Revista part 2 (3,9 Mb)
Revista part 3 (2,7 Mb)
Revista part 4 (2,8 Mb)
Quadern núm. 56 Abril 2007 Revista (11,3 Mb)
Quadern núm. 55 Desembre 2006 Revista part 1 (3,2 Mb)
Revista part 2 (4,8 Mb)

Font: web municipal





Masies de Sils

10 07 2011

234

img_8375

239





Horts

5 07 2011

Horts urbans de Sils i Mallorquines





Athlètic Silenc

4 07 2011

round-icon-small Llegiu els comentaris per buscar notícies recents.

round-icon-small Escola Esportiva 2009-2010:

escolaesportiva0910


round-icon-small 29 de juny, comencen les Estades Esportives 2009:

IMG_9945

round-icon-small Athlètic Silenc:

L’Athlètic Silenc va ser fundat com a club d’atletisme i de futbol el 1995. Amb el temps va anar introduint noves disciplines a través de l’escola esportiva. El 2002 s’iniciava l’activitat basquetbolística i actualment s’hi parctiquen judo, patinatge artístic, natació, gimnàs de manteniment… tot plegat format per uns 350 silencs i silenques que gaudeixen de la pràctica de l’esport a Sils.

El Pavelló Municipal és una de les instal·lacions més noves del municipi de Sils, posat que es va inaugurar tot just a principis del 2002. L’edifici respon a una arquitectura moderna i singular però funcional. En el pavelló hi ha una pista de 40×20 metres que es pot dividir en tres espais mitjançant unes cortines plegables, grades per a 250 espectadors, gimnàs, vestidors que es comparteixen amb la piscina municipal, i bar.

El camp de futbol. Actualment el camp es troba a la Urbanització Les Mallorquines, i disposa de gespa artificial des de l’any 2000. També disposa de servei de bar, un gran nombre de places a les grades, lavabos i els nous vestidors dins del nou Centre Social per a entitats de l’urbanització així com els clubs. Els aquips de l’Athlètic Silenc comparteixen espai amb el futbol base del C.F. Sils i altres activitats que s’hi desenvolupen.

Font: http://www.aldeaglobal.net/athleticsilenc/club.htm





8 juny, dos plens extraordinaris

3 07 2011

8.400 €

El grup UPS (Units per Sils) calcula en 8.400 € la despesa generada pels dos plens municipals extraordinaris celebrats el dia 8 de juny de 2011, els dos darrers plens de l’anterior consistori. El tema és espectacular, si mirem l’ordre del dia dels plens, especialment del segon.

I més en temps de crisi i retallades:

.

8 de juny de 2011, dues comissions i dos plens abans de constituir-se el nou Ajuntament:





Sils 1985-2010

2 07 2011

Pressupostos municipals, Ajuntament de Sils, 1985-2010

Informe publicat a Foro Ciudad:

http://www.foro-ciudad.com/girona/sils/documento-11965.html

~

PRESUPUESTOS MUNICIPALES

AYUNTAMIENTO DE SILS

1985-2010

Esta información es de acceso publico en el Ministerio de Administraciones Publicas (http://www.dgal.map.es/), desde Foro-ciudad solo hemos agrupado la informacion disponible por cada ayuntamiento para que pueda verse cual ha sido la evolucion de los presupuestos y el presupuesto del ultimo año del que hay informacion.

Presupuesto municipal año 2010.

Evolucion del presupuesto 1985-2010

Evolucion de Ingresos por capitulos 1985-2010
— Cap. 1: Impuestos directos.
— Cap. 2: Impuestos indirectos.
— Cap. 3: Tasas y otros ingresos.
— Cap. 4: Transferencias Corrientes.
— Cap. 5: Ingresos Patrimoniales.
— Cap. 6: Enajenación inversiones reales.
— Cap. 7: Transferencias de capital.
— Cap. 8: Activos financieros.
— Cap. 9: Pasivos financieros.

Evolucion de Gastos por capitulos 1985-2010
— Cap. 1: Gastos personal.
— Cap. 2: Gastos bienes y servicios.
— Cap. 3: Gastos financieros.
— Cap. 4: Transferencias Corrientes.
— Cap. 6: Inversiones reales.
— Cap. 7: Transferencias de capital.
— Cap. 8: Activos financieros.
— Cap. 9: Pasivos financieros.

Fuente: Ministerio de Administraciones Publicas.





El nou sou de l’alcalde i dels regidors

30 06 2011

Ja podeu anar calculant

round-icon-small Juny 2011. Anàlisi del ple extraordinari de 28 juny 2011 fet pel grup d’ICV, format pel regidor Albert Miralles:

Mentre que es publiquen les actes, destaquem algunes coses del ple. El més significatiu ha estat els nomenaments i les retribucions, que han estat totes aprovades per la majoria absoluta de IdS-PSC i l’abstenció o el vot en contra de tots els grups de l’oposició.

L’alcalde ha nomenant quatre tinents d’alcalde, el màxim que li permet la llei: 1r Tinent d’alcalde Joan Cot Porcell, 2n Andreu Arredondo Rodríguez, 3r Mª Josep López Ruiz, 4rt Mª Merce Pascual Fontanils,

Per tant, queden dos regidors dels set de IdS-PSC fora de l’equip de govern, i de les indemnitzacions que cobraran els membres de l’equip de govern per cada reunió.

Solució, es fa una contractació per dedicació parcial, de 20 hores a la setmana, sense cap control, horari flexible com diu l’alcalde, i un salari de 900 € al mes, per en Carles Taberner i na Mª Dolores Jurado Garcia.

Les indemnitzacions queden així, comparativa abans i ara després del ple:

PLE ALCALDE – passa de 400€ a 300€ ara.
PLE REGIDORS – de 200€ a 100
COMISSIONS INFORMATIVES ALCALDE – de 250€ a 175
COMISSIONS INFORMATIVES REGIDORS – de 150€ a 75
JUNTA DE PORTAVEUS ALCALDE – de 250€ a 250
JUNTA DE PORTAVEUS 1 REGIDOR CADA GRUP – de 150€ a 150
JUNTES DE GOVERN ALCALDE – de 275€ a 275
JUNTES DE GOVERN TINENTS ALCALDE – de 175€ a 175
MESES CONTRACTACIO ALCALDE – de 200€ a 200
MESES CONTRACTACIO TINENTS ALCALDE – de 130€ a 130

Les reunions de la junta de govern estan previstes cada 15 dies, pro ja es va dir que pràcticament es faran una cada setmana. Els plens ordinaris seran cada dos mesos. Ja podeu anar calculant.

Com es pot veure, pràcticament es mantenen les retribucions de l’alcalde i l’equip de govern i es redueixen les de l’oposició. A preguntes del nostre grup, l’alcalde va respondre que el criteri és de “no increment de la despesa”, cosa que sembla molt difícil amb la proposta presentada.

Un altre novetat en relació amb les retribucions és el canvi en la comissió especial de comptes, on fins ara només hi havia l’alcalde i un regidor/regidora per cada grup i ara, en seran membres els 13 regidors/regidores del ple, el que clarament està pensat per incrementar les retribucions dels regidors i regidores del grup de l’alcalde.

En fi, esperem que tinguin el mateix cel en arreglar els problemes de la gent del poble que han tingut en arreglar les seves coses. Tant de bo.

Font: La Veu de Sils

round-icon-small  Juny 2011, abans del ple. ¿Quant cobren l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de Sils?. Les dades següents són de l’any 2008 i no han pogut esser actualitzades degut a la sequera informativa dels darrers anys. Ara ja no es publiquen les actes de les juntes de govern de Sils; pel que fa a les actes dels plens municipals, després de la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya, es tornen a publicar, però amb més de dos mesos de retard. Cliqueu aquí.

soualcalderegidorsoctubre20

round-icon-small Agost 2008. Les anomenades indemnitzacions varien d’un mes a un altre, depenent de les reunions ordinàries i extraordinàries que es facin. Les dades procedeixen d’una de les darreres actes de junta  de govern publicades a la web municipal. Darrerament, l’Ajuntament ha deixat de publicar tot tipus d’actes, ja siguin dels plens municipals, de les juntes de govern o de les comissions informatives. Fins i tot, ja no es pengen les actes al tauler d’anuncis dels baixos de l’edifici municipal.

Llegiu també:

round-icon-small Documents anteriors:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El gra i la palla

29 06 2011

Sils, juny 2011





Ple 28 juny

24 06 2011

D’acord amb el bloc d’UPS, dimarts 28 hi haurà ple municipal extraordinàri amb aquest ordre del dia:


1. Estructura orgànica de la corporació
2. Periodicitat de sessions de ple
3. Creació, composició i periodicitat de les comissions informatives permanents i de la comissió especial de cpmptes
4. Constitució dels grups polítics municipals
5. Nomenament del tresorer de la corporació
6. Nomenament de representants de la corporació als òrgans col-legiats municipals
7. Aprovació retribucions-Indemnitzacions assistència membres Corporació.

Llegiu també:





Finances municipals

24 06 2011

Deute viu a 31/12/2010: 2.201.000 €
Deute viu a 31/12/2009: 2.825.000 €
Deute viu a 31/12/2008: 2.185.000 €



Setembre 2010. Es van destapant notícies sobre la situació econòmica real de l’Ajuntament de Sils. El deute bancari a finals de 2009 era de 2.825.000 euros!. CiU de Sils parla de “mala gestió i l’endeutament provocat per decisions desafortunades de l’actual equip de govern”
. També sabem que l’Ajuntament preveia ingressar 300.000 euros, però només ha recaptat uns 15.000 en impost de construccions. Qui va fer els càlculs?. El tancament del 2009 informa d’un dèficit d’uns 270.000 euros. L’alcalde no descarta que Sils hagi d’engegar el seu primer pla de sanejament. La nova biblioteca municipal que s’havia de construir a la zona de l’estació queda posposada, mentre s’acumulen els barracons escolars al clot de Mallorquines, però pròximament s’inaugurarà un gimnàs municipal amb sauna i massatges. El regidor de finances, Andreu Arredondo Rodríguez, és diplomat en Ciències Empresarials i està afiliat al PSC-PSOE. Novament caldrà pagar 60.000 euros al senyor Llistosella perquè ens faci la “tercera” versió del POUM. Més informació: clicant els comentaris.

Sense Ésdansa?

Estiu 2010. Fonts solvents informen que no es farà la tradicional Ésdansa de l’agost a Sils i que la regidoria de Cultura ha deduït que la crisi també ha arribat a l’Ajuntament de Sils. De confirmar-se la notícia, ni sopar de Santa Rita ni Ésdansa.

Finances de l’Ajuntament de Sils, endeutament, crisi econòmica, gestió econòmica, davallada de les llicències d’obres, mesures d’estalvi, les indemnitzacions dels polítics, les juntes de govern i els plens extraordinaris, el sou dels funcionaris i el sopar de Santa Rita. Més informació llegint els comentaris.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Llegiu també:





Sant Joan

23 06 2011

2010. Nit de foc i coques Can Compañó:


2009. Coques Brun i Revetlla Makis:

354

353

revetlla-de-sant-joan09

El postre de la revetlla de Sant Joan és, sense cap dubte, la coca. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes.

Coca de fruita confitada amb pinyons

Ingredients:

  • 150gr de sucre
  • 150gr de cireres
  • 150gr de fruita confitada
  • 350gr de farina
  • 50gr de llard
  • 50gr de mantega
  • 50gr de pinyons
  • 15gr de llevat de cervesa
  • 2 ous
  • 1 llimona
  • ½ got de llet
  • 6 grans d’anís
  • Canyella

Preparació:

Deixa els ous amb la llet a temperatura ambient. Barreja 100gr de farina i deixa el pot amb aquesta pasta sobre un plat i cobert amb un drap, fins que la pasta hagi doblat el seu volum.

Amb la resta de la farina, fes una corona sobre del marbre (reserva’n, però, una mica per cobrir el marbre i el corró). Posa al centre els ous (el rovell i la clara; guarda una mica de rovell), el llard, la mantega, 100gr de sucre , la canyella, una mica de sal, els grans d’anís xafats reduïts a pols, i les raspadures de la pell de mitja llimona.

Barreja-ho tot i fes una massa, primer amb una forquilla i després amb les mans enfarinades, fins que aconsegueixis una pasta compacte i ben lligada. Deixa-la reposar sobre del marbre.

Després que la primera pasta hagi pujat i la segona estigui ben reposada, uneix-les i treballa-les amb les mans fins que estiguin ben barrejades i formin una sola massa que es desprengui, sencera, al manejar-la.

Fes dues parts i estira-les amb el corró. Estén-les sobre dues fonts pastisseres untades amb llard. Pinta-les per sobre amb rovell d’ou batuda amb unes gotes d’aigua. Posa-hi a sobre unes tires de fruita confitada, separades per fileres de cireres i cobreix-ho tot amb els pinyons i sucre en pols.

Deixa-les que reposin uns 10 minuts aproximadament en un lloc temperat i després fica-les dins del forn perquè coguin, a poc a poc, a una temperatura per sota de la mitjana.

Serveix-les fredes.








%d bloggers like this: