ROSARIO SURÓS JULIÀ

10 09 2021

De Can Lleter de Sils al restaurant Hispania de Caldetes

Rosario va néixer a Riudarenes el 1909. Quan només tenia nou anys, va anar a fer de cuinera a casa del metge del poble. Allà va començar a idear amb molta intuïció i creativitat plats basats en la cuina tradicional catalana amb productes de primera qualitat de cada temporada. Alhora que els inventava, els escrivia en una llibreta, així nasqué el receptari de qui seria una gran cuinera.

En casar-se amb Joaquim Rexach [de Can Lleter de Sils] (1) (2), es va posar a vendre peix i fruita a Sils, fins que el 1952, van veure clar que es podien establir en un antic garatge de la carretera N-II, a l’alçada de Caldetes (Caldes d’Estrac). Era l’Hispània.

Rosario, calculant el “risc empresarial” de la inversió deia: “Valen més les cinc jàsseres de ferro que hi ha al sostre que els diners que ens han deixat.” Era l’època de la postguerra, quan el ferro anava escàs i era car.

Ben aviat al garatge hi va vendre benzina, amanides, “suaus”, cafès i gasoses. De primer, la gent es portava el dinar de casa, i s’hi paraven els camioners camí de França. Després, va començar a oferir plats cuinats amb els millors productes de tota la comarca, i convertí el garatge en un restaurant.

El seu arròs a la greixonera és recordat encara amb admiració i delit per les seves filles Paquita i Lolita que, plegades, han continuat l’obra de la seva mare. “Nenes, regiu-vos pel vostre seny”, els deia la Rosario. I a fe que ho han fet. L’Hispània té una estrella Michelin.

Rosario va morir el 1976, però les seves dues filles continuen al menjador i a la cuina per engrandir l’esperit emprenedor de la seva mare, l’exquisidesa de la qualitat i l’excel·lència que els és internacionalment reconeguda.

👉 https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_dones_empresa.pdf
👉 https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosario_Surós_Julià

👉 https://silsdelaselva.wordpress.com/2021/09/06/dues-fotos-del-quadern-del-besavi/


(1) “A continuació de Can Llinàs, la botiga més petita del carrer, Cal Lleter. El nom li venia per haver obert la botiga començant venent llet per més tard vendre comestibles com les altres del poble. Aqueta botigueta la portava la família Reixach, que va tenir dos nois, en Quimet i l’Enric. En Quimet va seguir a la casa i a més feia de “recader”, i anava sovint a Barcelona. Es va casar amb la Rosario, una noia de Riudarenes, minyona de la casa del metge del poble, el recordat senyor Quimet, aleshores també metge de Sils, que baixava cada dia de Riudarenes a Sils a peu, sempre amb barret i bastó i fumant-se un puro. Un bon metge, molt servicial, que només d’arribar al poble anava a la plaça de l’Estació, a Can Ribas, mosso de l’estació, lloc on es cuidaven d’apuntar la casa dels malalts que en aquell dia havia de visitar. Al poc temps d’entrar la Rosario a Cal Lleter, es varen adonar que en el poble no hi havia ningú que es dediqués a la venda de peix. Ho varen provar i el resultat va ser positiu; ho varen encertar ja que al cap de poc temps ja tenien una camioneta per anar a buscar el peix directament al port i per, més tard ja, anar a repartir-lo pels pobles veïns i als centres hotelers, com per exemple a l’estiu, temporada que l’aprofitaven per repartir-ne als hotelers de Sant Hilari Sacalm, una població, en aquell temps, plena de gom a gom d’estiuejants. Als començaments dels anys cinquanta del segle passat, en Quimet va tenir l’ocasió de comprar un garatge amb sortidor de gasolina, a peu de la carretera de la costa, a Caldetes. Aquest garatge, de nom Hispània, molt ben situat, la família Reixach amb molt d’encert el va saber explotar transformant-lo primer, a més del sortidor, amb un petit “xiringuito” que en la actualitat és l’acreditat restaurant Hispània, on hi han menjat moltes personalitats i encara hi mengen, entre elles el rei d’Espanya. Ara el porten, morts els pares, les dues filles, la Lolita i la Paquita. L’Enric, el germà d’en Quimet, és recordat a Sils per haver portat, en temps de l’auge de La Laguna, el “xiringuito” d’aquesta. El seu ofici de cuiner, de bon cuiner, el va demostrar amb els sopars que condimentava i que van donar molt de renom al local, potser una de les millors temporades que he tingut La Laguna.” Jaume Pastells, Quadern de Sils núm. 57.

(2) Todo empezó para el Hispania en 1952, cuando aún se podía uno beber el mar. Este espacio entonces lo ocupaba un puesto de gasolina. El padre de Paquita y Lolita, originario de Sils, Girona, se dedicaba al estraperloBajaba hasta Barcelona, soltaba la mercancía cerca de la estación de Clot y volvía. Un familiar le habló de este sitio en el que entonces había una construcción adyacente con mucha madera y hierro. “Era muy valioso eso en aquella época”, recuerda Lolita. “Y le dijeron que le dejaban el dinero para comprar el puesto y que, bueno, si le iba mal, solo vendiendo el hierro y la madera podría pagar la deuda”. Empezaron despachando gasolina y carajillos. Un día, Paquita intentó coger un tren de vuelta a casa y en la estación le dijeron que Sils no existía. [ https://elpais.com/eps/2021-08-02/lo-que-comen-los-que-pescan.html ]





Què hi fan dues fotos de Sils, d’abans de la guerra, al quadern del besavi de Calella?

6 09 2021

L’Elena Estela ens envia aquestes dues fotos de Sils, acompanyades del següent text.

La mare del meu avi va morir el febrer del 1935 quan el meu avi tenia només 5 mesos. Era la Dolors Suñé, que va néixer a Calella el març de 1911. Al cap de poc, el besavi va ser cridat a files i perquè el meu avi tingués un record de la seva mare, va fer-li aquest “pequeño álbum improvisado”. Va escriure dues pàgines on explica qui era, d’on venia i a què es dedicava la família, i hi va posar un munt de fotos.

Va ser al desembre del 1933 quan la Dolors es va casar amb el José Estela, el meu besavi. Em sembla fascinant que el meu besavi, cridat a files, amb un fill tan petit, i havent-se quedat vidu feia poc, tingués la idea de fer aquest quadern. És molt emotiu viatjar per aquestes pàgines.

Us faig arribar dues fotografies antigues de Sils, anteriors a l’any 1936. Mirant el revers de les fotos hi surten els noms dels protagonistes, però cap data. Pel que fa a la foto de l’església, en primer terme: Pere Brugués (a l’esquerra) i Josep Suñé Guitart (1), el meu rebesavi, cunyats. A la segona foto, en un carrer de Sils: Josep Suñé Guitart, Dolors Rexach Montplet i el seu marit Pere Brugués.

Pel que fa a la vinculació familiar amb Sils, la Carmen Rexach Montplet sí que era de Sils (no en tinc confirmació) o, com a mínim, la seva família hi tenia una botiga de fruita i peix, que potser és la que surt a la foto (2). De fet, la família Reixach és la que van obrir el restaurant Hispània a Arenys de Mar (3). El meu besavi Josep Estela Franquesa i el seu pare Joan Estela Carberol eren ferroviaris i també van passar una bona temporada a Sils cap a mitjans dels anys 20 si no ho tinc mal entès. Si trobo fotos i més informació per aquesta banda, ja us ho faré arribar.


(1) “Josep Suñé Mas ha sigut la tercera generació que ha regentat els Banys Suñé (de Calella). Fou l’avi, Josep Suñé i Guitart, qui l’any 1914 va comprar els Banys Llorens, posant en marxa el negoci familiar que va continuar el seu fill, Joaquim Suñé i Reixach” [ http://bibliocalella.blogspot.com/2013/11/els-banys-sune.html ]

(2) “A continuació de Can Llinàs, la botiga més petita del carrer, Cal Lleter. El nom li venia per haver obert la botiga començant venent llet per més tard vendre comestibles com les altres del poble. Aqueta botigueta la portava la família Reixach, que va tenir dos nois, en Quimet i l’Enric. En Quimet va seguir a la casa i a més feia de “recader”, i anava sovint a Barcelona. Es va casar amb la Rosario, una noia de Riudarenes, minyona de la casa del metge del poble, el recordat senyor Quimet, aleshores també metge de Sils, que baixava cada dia de Riudarenes a Sils a peu, sempre amb barret i bastó i fumant-se un puro. Un bon metge, molt servicial, que només d’arribar al poble anava a la plaça de l’Estació, a Can Ribas, mosso de l’estació, lloc on es cuidaven d’apuntar la casa dels malalts que en aquell dia havia de visitar. Al poc temps d’entrar la Rosario a Cal Lleter, es varen adonar que en el poble no hi havia ningú que es dediqués a la venda de peix. Ho varen provar i el resultat va ser positiu; ho varen encertar ja que al cap de poc temps ja tenien una camioneta per anar a buscar el peix directament al port i per, més tard ja, anar a repartir-lo pels pobles veïns i als centres hotelers, com per exemple a l’estiu, temporada que l’aprofitaven per repartir-ne als hotelers de Sant Hilari Sacalm, una població, en aquell temps, plena de gom a gom d’estiuejants. Als començaments dels anys cinquanta del segle passat, en Quimet va tenir l’ocasió de comprar un garatge amb sortidor de gasolina, a peu de la carretera de la costa, a Caldetes. Aquest garatge, de nom Hispània, molt ben situat, la família Reixach amb molt d’encert el va saber explotar transformant-lo primer, a més del sortidor, amb un petit “xiringuito” que en la actualitat és l’acreditat restaurant Hispània, on hi han menjat moltes personalitats i encara hi mengen, entre elles el rei d’Espanya. Ara el porten, morts els pares, les dues filles, la Lolita i la Paquita. L’Enric, el germà d’en Quimet, és recordat a Sils per haver portat, en temps de l’auge de La Lagu-na, el “xiringuito” d’aquesta. El seu ofici de cuiner, de bon cuiner, el va demos-trar amb els sopars que condimentava i que van donar molt de renom al local, potser una de les millors temporades que he tingut La Laguna.” Jaume Pastells, Quadern de Sils núm. 57.

“Rosario Rexach Surós, mare de les actuals cuineres del restaurant Hispània, Paquita i Lolita Rexach, va aprendre l’ofici de cuinera quan a l’edat de nou anys va entrar a servir a la casa del metge de Riudarenes, el seu poble natal. Allà entrà en contacte amb el receptari tradicional català que més tard llegaria a les seves filles. A aquesta experiència s’hi afegiria el profund coneixement que va adquirir del món del peix i la pesca, en regentar un negoci de peixateria, a “Cal Lleter” de Sils.” De l’article Els pèsols del restaurant Hispània, [https://www.placadelmercat.cat/les-tapes-al-mercat/els-pèsols/ ]

(3) La historia del restaurante comienza en 1952, con la adquisición por parte Joaquim Rexach y Rosario Surós, padre de las actuales propietarias, del garaje Hispania, sito en el término municipal de Arenys de Mar, población de tradición marinera, con puerto de pesca, a 40 Km. al norte de Barcelona. Se trataba de un negocio de garaje, con un poste de gasolina. [ http://www.restauranthispania.com/web/cat/historia.html ]





La font de Can Bassas, al carrer Major de Sils

26 07 2021

©  Sils de la Selva · Catalunya MMXI


🔴 Les fotos de dalt corresponen a l’estat de la font el juliol 2021. D’entrada, ho ignoràvem tot d’aquesta font. Cert que consultant un article del Jaume Pastells al Quadern de Sils núm. 76 de juny 2012, trobem aquesta referència a una font antiga situada al carrer Major:

A les cases urbanes del poble, en aquell temps, poques podien gaudir de l’aigua corrent i havien de poar-la. Per això moltes dones preferien anar-la a buscar amb galledes a una font que hi havia al carrer Major, davant de Can Bassas.

🔴 Unes fotos del Facebook, de 22 febrer 2016 mostren el resultat d’un probable acte de vandalisme que va afectar greument la font, seguida d’una “restauració” gens acurada a càrrec de l’Ajuntament.

🔴 També hem trobat un article, obra de l’Alfons Martín, dedicat a una altra font idèntica a la de Sils: la de Sant Vicenç de Torelló

Font pública que es va construir l’any 1860. La pica és de pedra i el cos superior, on hi ha el broc, està fet amb maó vist i coronat amb un timpà. Tant la pica com la part central del cos superior estan decorats amb rajoles de ceràmica pintades amb motius vegetals i marins.

Es tracta d’una peça de ferro fos amb la cara d’un animal pelut i ferotge, potser un lleó. Inserida a la boca hi ha l’aixeta, en aquest cas, un polsador de llautó, col·locat amb posterioritat.

Donat el deteriorament del metall, cal posar una bona dosi d’imaginació per a llegir el text. Ens diu que va ser fabricat per Andrés Rosa S.A, una foneria que tenia la seu al passeig de Colom de Barcelona. 


🔹 La font de Sant Vicenç de Torelló

🔹 Abans i després de l’acció vandàlica, fotos publicades al Facebook el febrer 2016

🔹  D’un catàleg de la foneria Andrés Rosa, al passeig de Colom de Barcelona





LES ESCOLES VELLES DE SILS

6 09 2020

40 ANYS DE L’ENDERROC DE LES ESCOLES DE SILS

🔴 Les Escoles Velles van ser enderrocades el desembre de 1980, en temps de l’alcalde Joaquim Rovira (CiU). El curs anterior havia entrat en funcionament el nou centre Jacint Verdaguer. Hi va haver una assemblea on va participar “una gran part del poble” i es decidí enderrocar i fer-hi una plaça. Segons el periodista Ramon Rovira (Punt Avui, 24 desembre 1980) l’enderroc era necessari ja que l’edifici estava “considerablement malmès”. Ara bé, entrevistat l’any 2005 pel DdG, l’alcalde diu: «sempre més m’ha sabut greu haver tirat les escoles» Reconeix que si s’haguessin conservat podrien haver tingut altres utilitats per al municipi, com ara ser seu d’un centre cívic o casal d’avis, una biblioteca o un arxiu municipal.

🔴 Les Escoles Velles de Sils van ser inaugurades l’any 1925, durant la Dictadura del general espanyol Primo de Rivera. L’alcalde era en Pere Capdevila Madí, nomenat a dit per la Dictadura. El nom: “Escuelas Nacionals” en temps de Franco, i Mossèn Cinto Verdaguer després de la mort del segon dictador espanyol.





SILS EN TEMPS DE L’ALCALDE JOAQUIM ROVIRA (1979-2007)

1 08 2020

Línia del temps amb enllaços.

🔴 SILS EN TEMPS DE L’ALCALDE JOAQUIM ROVIRA (1979-2007)
👉 https://docs.google.com/spreadsheets/d/1HFBEtw259QrgKtjXCj2fxEo-8dLykjGA-6JW2OVfWCI/





Sils: de 3.000 a 6.000 habitants en 20 anys

22 07 2020

De 3.000 a 6.000 habitants en 20 anys. Creixement demogràfic, alcaldies i fases econòmiques. © Sils de la Selva amb dades de l’Idescat, https://idescat.cat/emex/?id=171931





El Nou Sils. Els Blocs del davant de l’Ajuntament, 2003-07

22 07 2020

Nova versió de l’any 2020: 
Els Blocs del davant de l’Ajuntament, 2003-07
[ https://docs.google.com/document/d/1NOC3agl78-Cqbxc5ZrrcNme6HNZ1BB-2UKmWtJqQb6E/edit ]
© Sils de la Selva, 2007-2020





Un jaciment de l’Edat del Bronze a Sils

27 06 2020

round-icon-small  L’any 1986 es va descobrir un jaciment de l’edat del bronze a Sils, quan s’estava construint el polígon industrial de Can Cuca. Es veu que l’assumpte no va acabar gaire bé: al cap de 3 anys els arqueòlegs van considerar que l’Ajuntament de Sils, amb l’alcalde Joaquim Rovira Planas, “va malmenar el jaciment de Sils”, segons la premsa de l’època. Ara bé, el jaciment ja estaria malmès sobretot per la construcció de l’autopista als anys 60.

Foto: Pere Duran. Diari de Girona, 5 juliol 1989

Foto: Pere Duran. Diari de Girona, 5 juliol 1989

round-icon-small  Excavacions arqueològiques a Can Cuca, de Sils

Durant la primera quinzena de juliol, un grup d’arqueòlegs i estudiants d’Arqueologia, sota la direcció de la que sotasigna, arqueóloga contractada pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, hem estat realitzant una campanya d’excavació arqueològica en el camp anomenat de Can Cuca, situat al quilómetre 2 de la carretera C-253, a partir de la cruïlla amb la N-II, dins el terme municipal de Sils. S’ha tractat d’una excavació de salvament, ja que aquests terrenys seran urbanitzats properament.

L’any 1986 un grup d’ecòlegs de la comarca van localitzar fragments de ceràmica en aquest lloc. En van donar part al Servei d’Arqueologia de Girona i els arqueòlegs del centre van visitar Can Cuca i van recollir alguns fragments de ceràmica feta a ma, que per les seves característiques van poder ser situats cronològicament dins el període compres entre l’Edat del Bronze Final i l’Edat del Ferro, és a dir, uns 650 anys abans de Crist.

En iniciar les tasques d’excavació, les mateixes característiques del terreny (rebaixat fins el sauló i tallat des de la carretera fins el final del polígon actual) ens van fer pensar que el jaciment hagués po­ gut ser malmenat, i així ha estat provat un cop acabats aquests treballs.

Quan a fina]s deis 60 i principis dels 70 es va construir el tram d’autopista que passa per aquesta població es van utilitzar aquests terrenys per a dues finalitats que van provocar la destrucció total del jaciment. La primera va ser la instal•lació d’una planta de conglomerat asfàltic, per la qual cosa es va talar el bosc de Can Cuca i es va arrasar el terreny fins el nivell del sauló. En aquest moment es devia malmetre gran part del jaciment, i la resta va desaparèixer quan van rebaixar una part del terreny (concretament el que anava de la carretera al tall actual del sauló), per utilitzar la terra per omplir el talús del pont de !’autopista.

Durant els treballs d’excavació només s’han pogut recuperar els fragments de ceràmica que les màquines no es van endur i que durant aquests vint anys s’han anat esllavissant pel marge que afronta amb el polígon. El material recollit no és de gran qualitat; es tracta de petits fragments de ceràmica feta a ma, tots esmicolats a causa del remenament i de l’acidesa del sauló, pero és suficient per demostrar l’existència d’un assentament a l’aire lliure de gent de l’Edat del Bronze Final-Edat del Ferro (uns 650 anys a.C.). Aquest tipus d’assentament és, de moment, l’únic de la comarca, ja que els llocs d’habitació d’aquesta època fins ara coneguts a la Selva són tots en coves i, per tant, a les zones de muntanya.

NÚRIA JUAN-MUNS I PLANS
Arqueòloga responsable de les excavacions.
El Punt, 19/07/1989

round-icon-small  El jaciment, avui en dia pràcticament destruït en la seva totalitat, es trobava a les parcel·les del polígon més properes a l’autopista i, en gran part, sota mateix d’aquesta. Originalment es localitzava sobre un petit turó de pendent molt suau que va ser rebaixat per l’extracció d’àrids, on es va instal·lar una planta per a la fabricació de components asfàltics que foren emprats per a la construcció de l’autopista A-7 a finals dels anys seixanta del segle passat. Aquesta activitat va destruir quasi totalment el jaciment, del qual no en va quedar altra cosa que alguns fragments de ceràmica a mà, d’altres a torn i alguns tovots. Aquests materials permeten datar el jaciment, de manera aproximada, a la primera edat del ferro i en època ibèrica.

Durant les obres d’ampliació del tercer carril de l’AP-7 es va desenvolupar una intervenció arqueològica preventiva al 2009 per mitjà de sondejos per tal d’identificar possibles restes arqueològiques que podien aparèixer en aquest indret. La intervenció va permetre localitzar dues estructures tipus sitja amb materials ceràmics datats entre el 130-75 aC (Ibèric final). Les sitges es troben aïllades de manera que no es pot interpretar com un jaciment tipus camp de sitges, ni associades directament amb un espai d’hàbitat, tenint en compte l’extensió de l’àrea rebaixada durant les obres. Tot i així, els directors proposen que podrien estar relacionades amb l’oppidum de Puig Ardina (Riuderenes), situat a menys de 3 km a l’oest de Can Cuca. Aquest jaciment no ha estat excavat, però els materials superficials suggereixen una contemporaneïtat amb els materials recuperat a les dues sitges de Can Cuca.

👉 https://tuit.cat/bV5hp

 

Diari de Girona, 5 juliol 1989

Diari de Girona, 5 juliol 1989

 

Punt, 9 juliol 1989

Punt, 9 juliol 1989

 





Anem al Facebook:

5 09 2011

. .





Onze de Setembre

5 09 2011

Diada Nacional de Catalunya, a Sils

round-icon-small Sils, Onze de Setembre de 2010:

round-icon-small Sils, Onze de Setembre de 2008:

Onze de Setembre a Sils

Llegiu també:

Si teniu problemes per a visualitzar el vídeo, atureu-lo ( || ) i deixeu créixer primer la barra de color gris…





Estiu a Sils

15 07 2011

Estiu a Sils de la Selva

Descarregueu el programa clicant aquí.





Quadern de Sils

13 07 2011

round-icon-small Núm 72, JUNY 2011:


Quadern de Sils de juny 2011. La direcció tècnica del Quadern, que tenia en Lluís Costa (arxiver municipal) passa a mans de Joaquim Soler. Es publica el ban de neteja de parcel·les, que obliga els propietaris de solars, ornat públic inclòs. La reparació del sistema de climatització de la llar d’infants La Quitxalla costarà 5.840,98 €. A partir de l’1 d’agost el sistema actual de recollida porta a porta es substituirà per un altre. L’estat de la Sèquia de Sils millora: ha passat de “Sense vida” a “Malalt”. IdS reconeix que la majoria absoluta obtinguda “supera les nostres expectatives”. AMS diu que són innovadors, proactius i d’esperit jove, aptituds que no són majoritàries entre els silencs que voten, i que els mals resultats d’ICV són pel seu tarannà i manera de fer. CiU reconeix desgavell i conflicte intern. ICV felicita AMS i es queixa de transfuguismes i joc brut. Entrevista a la Blanca Ruth i a l’atleta Pere Arco. Contraportada dedicada al fotògraf Jaume Mos i la seva mirada de l’Estany. Entre altres informacions i articles.

round-icon-small Núm 71, març 2011:


Polítics i ciclo indoor a la portada. El titular de l’editorial contradiu al BOE quan informa que a Sils les eleccions es faran el  “29 de maig” (com el Carnaval, una setmana després). L’editorial ens recorda que a Sils no han de governar ni els aristòcrates ni els oligarques. Un bonus de 10 sessions pel nou gimnàs, 35 euros. Liquidat el pressupost 2009 amb un dèficit de 263.295 euros. Llums de Nadal, 4.109 euros. Reparació del rellotge de l’església, 1.392 euros. Ben aviat tindrem 4 desfibril·ladors. L’arxiver Lluís Costa ens informa de la política local durant el primer ajuntament franquista de Sils (els anys de la por). Els articles periodístics de Pere Domingo Vall-llosera, cedits a l’arxiu municipal. IDS escriu que la situació econòmica de l’Ajuntament no és tan dolenta com diuen i que s’aconseguirà crear un superàvit. AMS diu que el seu grup no està vinculat a interessos de promoció immobiliària i que no creuen en lideratges carismàtics. CiU es queixa que s’han perdut grups socials com la Comissió de Festes o el Patronat d’Homenatge a la Vellesa i que en la retallada de subvencions a les entitats, s’enrasa a tothom en el mateix paquet fent una reducció general del 50%. CiU parla del POUM, sense concretar si el volen aprovar abans de les municipals. ICV es queixa que el govern en minoria està format per quatre regidors homes, reflex d’un mapa polític masculinitzat. Paco Gonzalo entrevista a una silenca marroquina que ens demana una cosa molt senzilla: que li parlem en català. El regidor de Cultura només surt a quatre fotos.


round-icon-small Núm 70, desembre 2010:

La crisi del capitalisme a l’editorial; la treballadora social Gemma Peña ens explica la seva feina; 59.944 € més per l’arquitecte Llistosella; l’arxiver Lluís Costa demana que col·laborem amb l’Arxiu Municipal de Sils; tindrem nou giratori o rotonda a Mallorquines (ho diu IdS); política i idiotisme (ho diu AMS); ocultisme i falsedat, maneres de fer de l’equip de govern IdS-PSC de Sils (ho diu CiU); alcalde Martí, prou martinades! (ho diu ICV-EUiA); pastorets descongelats; Paco Gonzalo entrevista a en Paul Doncaster; etc.


round-icon-small Núm 69, setembre 2010:


round-icon-small Núm 68, juny 2010: Intoxicació?

Per davant i per darrera, l’alcalde Nogué no es perd la portada (mestres finlandesos) ni la contraportada (exposició de flors). A les fotos de les pàgines centrals destaca la presència insistent i el protagonisme del regidor Taberner. El webmaster del web municipal no ha penjat encara la versió en pdf. A la pàgina 10 es planteja una possible intoxicació …

Intoxicació ?

“A Sils tenim escola nova i institut gràcies a l’aposta decidida de l’equip de govern (…) No es pot continuar intoxicant la població, com fan alguns, amb la idea que certes previsions del POUM beneficien a l’alcalde” (IdS)

“El nostre alcalde demana que li aprovem un POUM. Un POUM que encara té al·legacions per contestar, un POUM que va costar les eleccions a CiU, un POUM on hi ha una gran zona urbanitzada propietat del mateix alcalde i/o familiars. Això sí, aquesta aprovació suposaria la imminent cessió de terrenys d’equipaments al Departament d’Educació per a la construcció de l’institut. Però a quin preu?” (AMS)

“Millor no arribar-hi” a l’expropiació com a eina per a aconseguir terrenys per al nou Institut (CiU)

“El POUM porta molts anys encallat perquè ha de resoldre moltes més coses que el futur terreny de l’institut … segons els nostres assessors hi ha una altra via que pot ser més ràpida i més eficaç. Estem parlant d’una modificació de normes subsidiàries” (ICV)


round-icon-small Núm 67, març 2010:

Hi havia dubtes, però finalment aquesta és la foto que no ha ocupat la portada: foto.

Cliqueu les imatges per a accedir als quaderns íntegres:


round-icon-small Núm 66, desembre 2009:

“No cal que surti sempre l’alcalde en primera plana” (CiU)



round-icon-small Núm 65, setembre 2009:

Honestatat. Nosaltres …

A més de la lletja errada ortogràfica: Qui redacta l’editorial?: el grup municipal IdS?, la Junta de Govern?, el Consell de Redacció?, qui són aquests “Nosaltres”? …

quadern65_pant-1

quadernhonestatat

round-icon-small Núm 64, juny 2009:

L’escola nova, gràcies a tots, però …

103

102

round-icon-small Núm 63, març 2009:

Un xarxet ocupa la portada

015

round-icon-small Núm 62:

L’alcalde reapareix a tota pantalla

035

round-icon-small Núm 61:

L’alcalde no surt a la portada ni a la contraportada

round-icon-small Núm 60:

Alcalde a tota portada


Quaderns en format pdf:

Quadern núm. 61 Setembre 2008 Revista (2 Mb)
Quadern núm. 60 Juny 2008 Revista (2,2 Mb)
Suplement Literari Sant Jordi (0,6 Mb)
Quadern núm. 59 Març 2008 Revista (2,1 Mb)
Quadern núm. 58 Desembre 2007 Revista (2 Mb)
Quadern núm. 57 Agost 2007 Revista part 1 (2,7 Mb)
Revista part 2 (3,9 Mb)
Revista part 3 (2,7 Mb)
Revista part 4 (2,8 Mb)
Quadern núm. 56 Abril 2007 Revista (11,3 Mb)
Quadern núm. 55 Desembre 2006 Revista part 1 (3,2 Mb)
Revista part 2 (4,8 Mb)

Font: web municipal





Masies de Sils

10 07 2011

234

img_8375

239





Horts

5 07 2011

Horts urbans de Sils i Mallorquines





Athlètic Silenc

4 07 2011

round-icon-small Llegiu els comentaris per buscar notícies recents.

round-icon-small Escola Esportiva 2009-2010:

escolaesportiva0910


round-icon-small 29 de juny, comencen les Estades Esportives 2009:

IMG_9945

round-icon-small Athlètic Silenc:

L’Athlètic Silenc va ser fundat com a club d’atletisme i de futbol el 1995. Amb el temps va anar introduint noves disciplines a través de l’escola esportiva. El 2002 s’iniciava l’activitat basquetbolística i actualment s’hi parctiquen judo, patinatge artístic, natació, gimnàs de manteniment… tot plegat format per uns 350 silencs i silenques que gaudeixen de la pràctica de l’esport a Sils.

El Pavelló Municipal és una de les instal·lacions més noves del municipi de Sils, posat que es va inaugurar tot just a principis del 2002. L’edifici respon a una arquitectura moderna i singular però funcional. En el pavelló hi ha una pista de 40×20 metres que es pot dividir en tres espais mitjançant unes cortines plegables, grades per a 250 espectadors, gimnàs, vestidors que es comparteixen amb la piscina municipal, i bar.

El camp de futbol. Actualment el camp es troba a la Urbanització Les Mallorquines, i disposa de gespa artificial des de l’any 2000. També disposa de servei de bar, un gran nombre de places a les grades, lavabos i els nous vestidors dins del nou Centre Social per a entitats de l’urbanització així com els clubs. Els aquips de l’Athlètic Silenc comparteixen espai amb el futbol base del C.F. Sils i altres activitats que s’hi desenvolupen.

Font: http://www.aldeaglobal.net/athleticsilenc/club.htm





8 juny, dos plens extraordinaris

3 07 2011

8.400 €

El grup UPS (Units per Sils) calcula en 8.400 € la despesa generada pels dos plens municipals extraordinaris celebrats el dia 8 de juny de 2011, els dos darrers plens de l’anterior consistori. El tema és espectacular, si mirem l’ordre del dia dels plens, especialment del segon.

I més en temps de crisi i retallades:

.

8 de juny de 2011, dues comissions i dos plens abans de constituir-se el nou Ajuntament:





Sils 1985-2010

2 07 2011

Pressupostos municipals, Ajuntament de Sils, 1985-2010

Informe publicat a Foro Ciudad:

http://www.foro-ciudad.com/girona/sils/documento-11965.html

~

PRESUPUESTOS MUNICIPALES

AYUNTAMIENTO DE SILS

1985-2010

Esta información es de acceso publico en el Ministerio de Administraciones Publicas (http://www.dgal.map.es/), desde Foro-ciudad solo hemos agrupado la informacion disponible por cada ayuntamiento para que pueda verse cual ha sido la evolucion de los presupuestos y el presupuesto del ultimo año del que hay informacion.

Presupuesto municipal año 2010.

Evolucion del presupuesto 1985-2010

Evolucion de Ingresos por capitulos 1985-2010
— Cap. 1: Impuestos directos.
— Cap. 2: Impuestos indirectos.
— Cap. 3: Tasas y otros ingresos.
— Cap. 4: Transferencias Corrientes.
— Cap. 5: Ingresos Patrimoniales.
— Cap. 6: Enajenación inversiones reales.
— Cap. 7: Transferencias de capital.
— Cap. 8: Activos financieros.
— Cap. 9: Pasivos financieros.

Evolucion de Gastos por capitulos 1985-2010
— Cap. 1: Gastos personal.
— Cap. 2: Gastos bienes y servicios.
— Cap. 3: Gastos financieros.
— Cap. 4: Transferencias Corrientes.
— Cap. 6: Inversiones reales.
— Cap. 7: Transferencias de capital.
— Cap. 8: Activos financieros.
— Cap. 9: Pasivos financieros.

Fuente: Ministerio de Administraciones Publicas.





El nou sou de l’alcalde i dels regidors

30 06 2011

Ja podeu anar calculant

round-icon-small Juny 2011. Anàlisi del ple extraordinari de 28 juny 2011 fet pel grup d’ICV, format pel regidor Albert Miralles:

Mentre que es publiquen les actes, destaquem algunes coses del ple. El més significatiu ha estat els nomenaments i les retribucions, que han estat totes aprovades per la majoria absoluta de IdS-PSC i l’abstenció o el vot en contra de tots els grups de l’oposició.

L’alcalde ha nomenant quatre tinents d’alcalde, el màxim que li permet la llei: 1r Tinent d’alcalde Joan Cot Porcell, 2n Andreu Arredondo Rodríguez, 3r Mª Josep López Ruiz, 4rt Mª Merce Pascual Fontanils,

Per tant, queden dos regidors dels set de IdS-PSC fora de l’equip de govern, i de les indemnitzacions que cobraran els membres de l’equip de govern per cada reunió.

Solució, es fa una contractació per dedicació parcial, de 20 hores a la setmana, sense cap control, horari flexible com diu l’alcalde, i un salari de 900 € al mes, per en Carles Taberner i na Mª Dolores Jurado Garcia.

Les indemnitzacions queden així, comparativa abans i ara després del ple:

PLE ALCALDE – passa de 400€ a 300€ ara.
PLE REGIDORS – de 200€ a 100
COMISSIONS INFORMATIVES ALCALDE – de 250€ a 175
COMISSIONS INFORMATIVES REGIDORS – de 150€ a 75
JUNTA DE PORTAVEUS ALCALDE – de 250€ a 250
JUNTA DE PORTAVEUS 1 REGIDOR CADA GRUP – de 150€ a 150
JUNTES DE GOVERN ALCALDE – de 275€ a 275
JUNTES DE GOVERN TINENTS ALCALDE – de 175€ a 175
MESES CONTRACTACIO ALCALDE – de 200€ a 200
MESES CONTRACTACIO TINENTS ALCALDE – de 130€ a 130

Les reunions de la junta de govern estan previstes cada 15 dies, pro ja es va dir que pràcticament es faran una cada setmana. Els plens ordinaris seran cada dos mesos. Ja podeu anar calculant.

Com es pot veure, pràcticament es mantenen les retribucions de l’alcalde i l’equip de govern i es redueixen les de l’oposició. A preguntes del nostre grup, l’alcalde va respondre que el criteri és de “no increment de la despesa”, cosa que sembla molt difícil amb la proposta presentada.

Un altre novetat en relació amb les retribucions és el canvi en la comissió especial de comptes, on fins ara només hi havia l’alcalde i un regidor/regidora per cada grup i ara, en seran membres els 13 regidors/regidores del ple, el que clarament està pensat per incrementar les retribucions dels regidors i regidores del grup de l’alcalde.

En fi, esperem que tinguin el mateix cel en arreglar els problemes de la gent del poble que han tingut en arreglar les seves coses. Tant de bo.

Font: La Veu de Sils

round-icon-small  Juny 2011, abans del ple. ¿Quant cobren l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de Sils?. Les dades següents són de l’any 2008 i no han pogut esser actualitzades degut a la sequera informativa dels darrers anys. Ara ja no es publiquen les actes de les juntes de govern de Sils; pel que fa a les actes dels plens municipals, després de la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya, es tornen a publicar, però amb més de dos mesos de retard. Cliqueu aquí.

soualcalderegidorsoctubre20

round-icon-small Agost 2008. Les anomenades indemnitzacions varien d’un mes a un altre, depenent de les reunions ordinàries i extraordinàries que es facin. Les dades procedeixen d’una de les darreres actes de junta  de govern publicades a la web municipal. Darrerament, l’Ajuntament ha deixat de publicar tot tipus d’actes, ja siguin dels plens municipals, de les juntes de govern o de les comissions informatives. Fins i tot, ja no es pengen les actes al tauler d’anuncis dels baixos de l’edifici municipal.

Llegiu també:

round-icon-small Documents anteriors:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El gra i la palla

29 06 2011

Sils, juny 2011





Ple 28 juny

24 06 2011

D’acord amb el bloc d’UPS, dimarts 28 hi haurà ple municipal extraordinàri amb aquest ordre del dia:


1. Estructura orgànica de la corporació
2. Periodicitat de sessions de ple
3. Creació, composició i periodicitat de les comissions informatives permanents i de la comissió especial de cpmptes
4. Constitució dels grups polítics municipals
5. Nomenament del tresorer de la corporació
6. Nomenament de representants de la corporació als òrgans col-legiats municipals
7. Aprovació retribucions-Indemnitzacions assistència membres Corporació.

Llegiu també:








%d bloggers like this: