Lloret i Sils

29 11 2007

JAUME Fàbrega
Lloret i Sils

Esteve Fàbregas, recercador de la vida local de Lloret de Mar, havia parlat de l´arròs de l´art, un antic plat de pescadors ja desaparegut. El nom es refereix a l´art de la pesca, i aquest arròs deliciós comportava l´ús dels fruits d´aquesta pesca. Sortosament a vegades les coses es trabuquen, i a partir de l´arrelament, coses ben locals poden tenir una projecció internacional. És el que va passar amb aquesta antiga recepta, que va projectar el nom de Lloret. I és el que fa el grup de les Cuineres de Sils, presents a Itàlià amb un gran èxit. Això gràcies, en aquest cas, a Francesc Anoro i les mateixes cuineres, i pel que fa al primer al cuiner Francesc López Joaquina, i també a un altre cuiner lloretenc, Jordi Garriga, impulsor de grans iniciatives culinàries en pro de la cuina tradicional, que va descobrir aquesta recepta d´arròs. El reconegut coc de l´antic Casino de Lloret López Joaquina -Premi Taittinger l´any 1991- va portar l´arròs de l´art que va aprendre de fer del darrer patró de l´art de Lloret, en Quimet, al concurs Primera Copa d´Europa dels Sabors Regionals, convocat per l´Assemblea de les Regions d´Europa l´any 1995 a la regió francesa de Poitou-Charentes. Malgrat que partia del handicap del desconeixement, a Europa, de l´entitat i identitat de la cuina catalana (que passa per «espanyola»), va obtenir una Menció Honorífica. El jurat va deliberar llargament si se li havia d´atorgar el premi, ja que es considerava el millor plat, però, finalment, ho varen desestimar perquè consideraven que l´arròs era cru. Aquell grup de cuiners i gurmets europeus no solament tenien un profund desconeixement de l´existència de la cuina catalana com a cuina nacional, sinó d´algunes de les seves característiques, com el punt de cocció de l´arròs. És com si desqualifiquessin un plat de pasta italià amb l´excusa que, en estar, tal com s´escau, al dente, és «cru».

En aquests temps de cuina de disseny i sense arrels, és bo recordar que només es pot parlar de cuina catalana si aquesta té un peu fortament plantat en els seus productes, les seves tradicions i els seus plats, convenientment posats al dia. Els italians, més avançats que nosaltres, ho saben bé. No és estrany que hagin quedat embadalits amb les Àvies de Sils, que en una «Cena Artusiana» a Forlípompoli van presentar, sense complexos pseudomoderns, una Escudella catalana, un Rostit, una Vedella amb salsafins o una Crema catalana. Aquest sopar és organitzat per un català, Joan Crous, un artista especialitzat en «fossilitzacions» d´àpats realitades en vidre i s´insereix en la inauguració de la Casa Artusi, el primer centre italià dedicat a la gastronomia domèstica, aquella de la que deia Josep Pla: «L´única cuina que val la pena conservar». I hi estic absolutament d´acord. Lloret i Sils: d´allò local a allò universal.

http://www.diaridegirona.cat, 9-11-2007

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: