Les urbanitzacions: Vallcanera, King Park, etc.

1 12 2007
crw_8060b.jpg

1. Dades demogràfiques:

Sils: Entitats de població que inclou
Població 2005
Barceloneta, la     54
Comes, les     181
Granota, la     95
Massabé     40
Sils     1.598
Urbanització King Parc     302
Urbanització de les Mallorquines     592
Vallcanera     115
Vallcanera Parc     714
Veïnat de les Mallorquines     256

Font: http://www.municat.net

2. Altres indrets del terme

El poble de Vallcanera es troba al sector septentrional del terme, a uns 5 km de Sils, prop de la riera del mateix nom. La població és en bona part dispersa, llevat del petit nucli de cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, que celebra la seva festa el 10 de desembre. Fins al començament del segle XX formà part del terme municipal de Riudarenes.

El veïnat de les Mallorquines agrupa un bon nombre de cases a la carretera de Sils a Santa Coloma, en un tossal d’origen volcànic, al sector de contacte del terme de Sils amb el de Riudarenes, al qual pertanyen algunes cases.

Des del segle XIV, Sils formà part, amb Vallcanera, dels dominis dels Cabrera, integrats en la batllia de Riudarenes, i la jurisdicció senyorial perdurà fins a la fi de l’antic règim. El nucli de població antic s’anà expandint vers el pla, on avui s’ha unit amb el grup de cases veí de l’estació del ferrocarril, bastant nombrós, formant un sol conjunt

Font: Enciclopèdia Catalana

3. Més informació:

Plànol de les urbanitzacions de Sils

Estructura del terme de Sils

4. La evolució de la població resident de Sils per veïnats des de l’1 de gener de 1997 a l’1 de gener del 2004 ha sigut molt desigual, essent les urbanitzacions de “King Park” i “Vallcanera Park”, seguides de “Les Comes”, els que presenten un major i molt important creixement relatiu. El nucli urbà de Sils, per la seva banda, presenta una taxa anyal mitjana de creixement durant el mateix període del 5,8%, bastant superior a l’observada com a mitjana en el darrer decenni, pel conjunt del municipi i que, com s’ha vist abans, va ser de l’ordre del 3,3%. D’altre banda, “La Granota”, “Mallorquines” i “La Barceloneta” són els veïnats que han experimentat menor creixement relatiu i bastant per sota de la mitjana.

Font: POUM, Informació socioeconòmica

5. Gairebé 35.000 veïns de les comarques gironines viuen en urbanitzacions

L.FANALS, GIRONA.

Gairebé 35.000 persones viuen -és a dir, estan empadronades– en urbanitzacions a les comarques gironines, segons les dades facilitades per l´Institut Nacional d´Estadística (INE). Tot i això, encara és més elevada la xifra de persones que han optat per residir en habitatges disseminats: ja són més de 38.000 els gironins que s´han decantat per aquesta opció.

S´ha de tenir en compte, però, que moltes de les urbanitzacions gironines es troben en indrets turístics de la Costa Brava, com per exemple Begur o Calonge, de manera que la seva població es multiplica durant els mesos d´estiu. Però tenint només en compte els residents empadronats durant tot l´any a les comarques gironines, un 5% dels habitants viu en urbanitzacions i un 5,5% en disseminats (…)

També hi ha els casos de Maçanet de la Selva i Caldes de Malavella, que, magrat no trobar-se a primera línia de mar, compten amb un gran nombre d´urbanitzacions i veïns que hi resideixen. A Maçanet, per exemple, hi ha 2.776 persones residint al seu nucli i 2.603 en urbanitzacions, algunes de les quals tan conegudes com Mas Altaba o Maçanet Residencial. Una situació molt semblant es dóna a Caldes, on 2.805 veïns estan empadronats al nucli i 2.397 a diferents urbanitzacions. Altres poblacions amb un gran nombre d´urbanitzacions són Santa Cristina d´Aro, Torroella de Montgrí-l´Estartit i Santa Pau, entre altres.

Viure en una d´aquestes urbanitzacions té avantatges clars, com la tranquil·litat i la possibilitat de tenir cases més àmplies, però també hi ha inconvenients. Les urbanitzacions de Maçanet de la Selva, per exemple, han estat reiteradament castigades pels focs d´estiu, i a moltes poblacions s´han convertit en focus d´atracció dels lladres. D´altra banda, la urbanització La Goba de Vidreres s´està donant a conèixer darrerament pels conflictes amb les famílies d´ètnia gitana que s´hi van instal·lar.

Però el principal problema amb què s´acostumen a trobar els habitants d´aquestes zones és que la distància respecte l´administració més propera, l´Ajuntament, provoca desavinences entre ambdues parts. En els darrers mesos, nombrosos col·lectius, com els veïns de la urbanització Mont Lloret, a Lloret de Mar, o més recentment els residents a Bell-Lloc II, de Santa Cristina d´Aro, han organitzat protestes per la seva disconformitat amb les decisions municipals. En altres casos, les crítiques han vingut donades per la inoperància dels ajuntaments davant la degradació de les urbanitzacions. Els veïns de Mas Tomasí, a Pals, van protagonitzar ara farà quatre anys una protesta d´aquest tipus, llançant dures crítiques contra l´administració local (…)

Font: Diari de Girona, diumenge, 25 de febrer de 2007, Edició digital n. 2613

6. Un niu de conflictes

Les urbanitzacions han estat, principalment a la comarca de la Selva, un niu de conflictes. Aquelles persones, majoritàriament de l’extraradi de Barcelona, que ara fa trenta o quaranta anys van adquirir una parcel·la s’han sentit estafades pels promotors, que van deixar moltes d’aquestes urbanitzacions sense acabar obres bàsiques com la pavimentació de carrers o la instal·lació de serveis com la llum i el clavegueram. I han estat els ajuntaments els que han acabat pagant els plats trencats.

És el cas d’Aiguaviva Park, a Vidreres, on les manifestacions dels parcel·listes van convertir-se durant un temps en el pa de cada dia i van afectat molt negativament la vida social i política del poble. El mateix podríem dir de les vuit urbanitzacions de Caldes -Can Solà Gros I i II, Aigües Bones i el Llac del Cigne han estat els casos que han tingut més ressò-. Lloret, que té fins a catorze urbanitzacions, tampoc ha evitat l’aparició d’aquest tipus de conflictes veïnals. I Riudarenes, Massanes, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva… Aquests enfrontaments han generat un munt de litigis, que han tingut com a protagonistes parcel·listes, juntes de compensació, ajuntaments i promotors. Un embolic que, tot just ara, es comença a solucionar.

Font: El Punt Digital, 25.08.2006

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: