Cuines i cuineres (del vell bloc)

31 12 2007

1. Sopar de cuina catalana a la Casa Artusi de Forli

Enviat a Cuines i Cuineres el 25 Nov 2007
1casaartusi.jpg
La Cuina a Sils va oferir el divendres 16 de novembre el primer sopar de cuina catalana a la Casa Artusi de Forli, el primer centre de cultura gastronòmica dedicat a la cuina casolana. Dedicat a Pellegrino Artusi, el Garibaldi de la cuina italiana, la Casa Artusi és un lloc de divulgació de la cuina popular, d’experimentació i de participació de la cuina professional; té una biblioteca gastronòmica i un museu dedicat a la cuina.
http://www.vilaweb.cat, safareig, 22.11.2007
…………………………………………………………………………………………………..
Forlimpopoli – Il 9 novembre cena catalana a Casa ArtusiLa sera del 9 novembre verrà presentata l’opera dell’artista catalano Joan Crous, dal titolo “Cenae 7 – Prima cena artusiana” (ore 19 – Chiesa dei Servi), scultura in vetro che ripropone in maniera originalissima la cena inaugurale di Casa Artusi, realizzata sottoponendo “i residui” della serata ad una sorta di “fossilizzazione”. Il risultato è una grande opera di 5 metri, di notevole impatto emotivo, che, dopo le altre Cenae realizzate da Joan Crus a New York, Montreal, Girona, sarà esposta in maniera permanente in Casa Artusi.Un modo per “cristallizzare un’emozione. Immobilizzarla nel momento più intenso, perché nulla possa insidiarla, non la memoria ballerina, non il sovrapporsi di emozioni successive. Lì, intatta e meravigliosa” – come commenta Licia Granello, giornalista di Repubblica, che ha avuto modo di osservare l’artista al lavoro il giorno dell’inaugurazione. Prosegue Massimo Montanari: “Crous ha l’aria del sognatore, o forse del mago, e riesce ad incantare chiunque gli stia vicino anche solo per qualche minuto; eppure sarebbe difficile immaginare un artista più solido e terragno, più attaccato, letteralmente, alla terra e ai suoi valori”.Il procedimento che ha portato alla realizzazione dell’opera, il lavoro e il profilo dell’artista, la sua capacità di dare valore alla gastronomia e alla cucina attraverso l’arte vengono descritti nel Quaderno n. 2 di Casa Artusi, che sarà presentato nel corso della serata. Saranno presenti, oltre l’artista, Massimo Montanari, Presidente Comitato Scientifico di Casa Artusi, e Licia Granello, giornalista di “La Repubblica”. Il progetto è nato dalla collaborazione con l’Assessorato all’Agricoltura della Regione Emilia-Romagna, che da anni ha intrapreso un’azione di sostegno alla migliore produzione agro-alimentare, e ha eletto Casa Artusi come luogo di riferimento per tutelare le tipicità della regione.Accanto a questo evento, il “corollario” gastronomico non poteva mancare. Ed ecco che Casa Artusi (il “tempio della gastronomia domestica”, inaugurata nel giugno scorso a Forlimpopoli) ospiterà una vera e propria cena catalana, preparata da otto anziane signore dell’Associazione Veterans de Sils, che realizzeranno ricette tipiche della Catalogna utilizzando prodotti dei loro orti, espressamente portati in Italia per l’occasione (…)http://www.casafc.it

2. Fogons sense fronteres: des de Sils a tot el món

Enviat a Cuines i Cuineres el 10 Ago 2007
cuineres1.jpg
La Cuina de Sils prepara les cites gastronòmiques de l´hivern
DDEG, SILS.
La primera activitat que té previst realitzar durant la tardor i hivern el col·lectiu gastronòmic de La Cuina de Sils tindrà lloc a Blanes el proper vuit de setembre, quan el restaurant Mont Ferrant acollirà el sopar Cuinats amb cava. Seguidament, el col·lectiu celebrarà un dels grans esdeveniments de la temporada: el sopar La Cuina de Sils al Palace, que tindrà lloc a l´hotel Ritz de Barcelona els propers 23, 24, 25, 26 d´octubre. Madrid, al desembre, i Girona, durant l´organització del Fira Tast al novembre, també comptaran amb els plats del grup gastronòmic de Sils.03/08/2007, http://www.diaridegirona.cat

3. Fogons sense fronteres

Les cuineres de Sils creen un departament de relacions internacionals per atendre el gran nombre de mitjans de comunicació estrangers interessats en la seva història i activitats

ANNA PUIG. Sils

No només Ferran Adrià és ambaixador de la cuina catalana arreu del món. També ho són les àvies del col·lectiu La Cuina de Sils. Des d’Alemanya, els Estats Units, Anglaterra i Suïssa (per posar alguns exemples) s’han interessat per les activitats d’aquest grup gastronòmic especialitzat a difondre els plats típics catalans (els de sempre, els tradicionals). A causa de la demanda i l’interès que han despertat més enllà de Catalunya, La Cuina de Sils ha creat una comissió internacional -així ho han batejat- que gestionarà tots aquests temes.

Tot plegat ha estat motivat per la publicació d’un treball a la revista alemanya Brigitte Woman, aquest mes de juliol. També es va fer ressò de La Cuina de Sils la revista Spaingourmetour, a principi d’aquest any, i d’aquí a poc seran protagonistes d’un reportatge a la revista gastronòmica americana Saveur. «La història, el treball del grup i les activitats programades del nostre popular grup gastronòmic ha despertat força interès i en els pròxims mesos està previst que ens visitin un seguit de cadenes de televisió i mitjans de premsa d’arreu del món», anuncia el col·lectiu.

En concret, a finals de setembre els faran un reportatge per Under de Sun, un nou programa d’una televisió dels Estats Units, de temàtica gastronòmica, i que estarà dirigit per Rajkumari Asthana. La televisió alemanya ARD els farà un documental, a càrrec de Klaus Dexel, i també visitarà Sils un equip de la televisió Suïssa. Sembla, doncs, que la projecció de les àvies de Sils no té aturador ni fronteres.

http://www.vilaweb.cat
27/08/2007

4.Des de Sils a tot el món

DDEG, SILS.

La Cuina a Sils és un col·lectiu nascut a inicis dels 90 que es va posar com a repte recuperar i preservar el ric patrimoni gastronòmic de Sils, un municipi caracteritzat per una reculada tradició culinària atresorada a les memòries dels avis i àvies, en principi els membres més actius d´un col·lectiu que amb el pas dels anys s´ha ampliat i compta amb desenes de participants. L´èxit dels llibres de cuina de les àvies de Sils va catapultar el col·lectiu als medis de comunicicació catalans i estats. Ara, però, l´olor dels plats tradicionals o les propostes més arriscades que encreuen la cuina de tota la vida amb l´experimentació dels cuiners autors s´ha escampat més enllà del continent.

Mitjans de comunicació de tot el món requereixen els cuiners i cuineres de Sils i per això, informa el col·lectiu, s´ha creat una comissió de seguiment dels temes i qüestions internacionals degut a la demanda de temes relacionats amb en grup, així com el interès despertat pels mitjans de comunicació de mitjans establerts a Suïssa, Alemanya, Anglaterra o els Estats Units.

El projecte, segons explica el col·lectiu a través del web municipal de Sils, va arrencar amb l´objectiu de «girar els ulls a la història i recordar què menjaven els nostres avantpassats, com cuinaven; quines possibilitats oferien l´hort, el camp i la vinya, les carns i els peixos, els cargols, les fruites o els bolets; quines eren les maneres d´amanir, de fer conserva o licor, és a dir, quina era la manera de cuinar cada dia i de sortir-se´n de mil situacions».

L´interès per aquesta cuina tradicional ha promogut que publicacions alemanyes com ara Brigitte Woman o Spaingourmetour dediquin o tinguin previst dedicar reportatges a la tasca del col·lectiu; i també és imminent la sortida d´un treball a la revista gastronòmica Saveur dels Estats Units. En els propers mesos, a més, està previst que cadenes de televisió i mitjans de premsa d´arreu del món es desplacin a Sils per copsar què i com es cuina als fogons de Sils. Un nou canal temàtic sobre gastronomia que emet als Estats Units hi començarà a rodar un reportatge a finals de setembre; i un altre dels treballs que s´estan preparant és un reportatge per la televisió alemanya ARD; a la vegada que també una televisió suïssa espera tanda per venir a Sils.

D´altra banda, el col·lectiu no oblida tampoc difondre la seva tasca a terres més properes i prepara una intensa campanya de tardor que els portarà a La Festa del Cava de Blanes, la Mostra Jove de Sils, els Sopars al Palace de Barcelona, les Festes de la Tardor de Sant HilariSacalm, la Mostra Gastronòmica de Pineda de Mar i els Sopars Tradicionals de Madrid, entre altres compromisos.

http://www.diaridegirona.cat
24/08/2007

5. Receptes de les Cuineres de Sils

Enviat a Cuines i Cuineres el 1 Jul 2007

Mandonguilles de sípia i marisc

Ingredients1 kg de carn picada de porc

3 sípies
12 gambes
12 escamarlans
4 ous
100 g de molla de pa
2 grans d’all
4 branques de julivert
100 g de ceba grossa
100 g de tomàquets
½ litre de brou
50 g d’ametlles torrades
25 g de pa fregitElaboració

Barregeu la carn picada amb l’all i el julivert trinxat, després afegiu-hi l’ou batut i la molla de pa esmicolada. Un cop ben barrejat feu-ne boles petites, enfarineu-les i fregiu-les en una paella amb força oli. En una cassola de terra, prepareu el sofregit amb una mica de l’oli de fregir les mandonguilles, la ceba ratllada, el tomàquet pelat i sense llavors. Un cop fet el sofregit, poseu-hi les mandonguilles, afegiu-hi el brou i la sípia neta i tallada a daus. Deixeu-ho coure lentament uns 30 minuts. Després, afegiu-hi les gambes i els escamarlans i transcorreguts 5 minuts afegiu-hi la picada, feta amb les ametlles i el pa torrat. Ho deixareu coure tot plegat 5 minuts més.

Conill amb samfaina

Ingredients

2 conills petits
200 g de ceba grossa
150 g de tomàquets grossos
250 g de pebrots vermells
Oli
Sal
Pebre

Elaboració

Talleu cada conill en sis trossos. Fregiu els conills, poseu-hi sal i pebre. Feu-los enrossir en una paella amb oli. Quan siguin rossos, retireu-los i poseu-los en una cassola de fang. En la mateixa paella on heu fregit el conill, fregiu-hi la ceba pelada i tallada ben menuda, juntament amb els pebrots vermells, tallats a tires. Un cop cuit, afegiu-hi els tomàquets pelats i sense llavors. Quan estigui ben sofregit, poseu-ho a la cassola dels conills i deixeu-ho fer a foc lent aproximadament una hora. Rectifiqueu-ho de sal, i si veieu que us queda eixut, podeu anar-hi afegint una mica d’aigua.

Pollastre amb salsifís

Ingredients

1 pollastre
1 kg de salsifís
1 ceba
4 grans d’all
10 ametlles torrades
Sal
Llard
Oli
50 g de farina

Elaboració

Poseu en una cassola una cullerada de llard i oli d’oliva. Quan estigui calent, poseu-hi el pollastre tallat i salat, l’hi deixeu fins que estigui ben daurat i, aleshores, retireu-lo.

A la mateixa cassola, fareu un sofregit de ceba i all, i quan estigui fet fregiu-hi una llesca de pa i unes ametlles. Quan estigui tot ben fregit, traieu-ho i passeu-ho per la batedora per fer-ne una salsa.

A la cassola del sofregit, torneu-hi a posar el pollastre i la salsa i deixeu que es faci uns 30 minuts. A part, haureu preparat els salsifís (pelats, bullits, enfarinats i fregits) que haureu d’afegir a la cassola del pollastre amb la salsa. Afegiu-hi també un got d’aigua. Deixeu-ho coure tot plegat uns 10 minuts més i ja estarà a punt de servir.

Font: Forum 2004

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS

05.06.2002

Ingredients:

– 1 pollastre de pagès
– 2 quilos de pèsols amb tavella
– 1 ceba
– 2 grans d’all
– 2 tomàquets madurs
– Farina, sal, oli

Per a la picada:
– 2 grans d’all
– 1 brot de julivert
– 10-12 ametlles

Preparació:

Tallem el pollastre a octaus. S’enfarina, es fregeix i es reserva. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet. Hi posem el pollastre i ho cobrim amb aigua. Quan bulli, hi afegim els pèsols desgranats. Fem una picada amb l’all, el julivert i les ametlles. Quan el pollastre estigui cuit, hi afegim la picada i ho comprovem de sal.

Recepte de Maria Pol

COSTELLÓ AMB CASTANYES

05.06.2002

Ingredients:

– ½ quilo de costella de porc
– ½ quilo de salsitxes
– ½ quilo de carn picada
– ½ quilo de castanyes seques
– 1 ceba
– 2 tomàquets madurs
– 2 grans d`all
– 1 brot de julivert
– 1 llesca de pa sec
– Farina, una mica de llet

Preparació:

Posarem les castanyes en remull tota la nit amb aigua freda, les rentarem i les posarem a coure a foc baix amb una cassola tapada almenys dues hores.

En una cassola fregirem el costelló i les salsitxes, ho reservarem i amb el mateix oli farem el sofregit, tallant la ceba molt petita. Quan quedi rossa hi afegirem els tòmaquets ratllats fins que quedi ben confitat, hi afegirem les costelletes, les salsitxes, un got d’aigua, ho salarem i ho deixarem coure deu minuts més.

Posarem la llesca de pa a estovar amb la llet, picarem els dos grans d’all i el julivert al morter. Escorrerem el pa i també ho picarem, fins que quedi lligat. Ho afegirem a la carn picada amb un polsim de sal i un polsim de pebre, ho barrejarem i farem unes pilotilles que enfarinarem i fregirem. Les afegirem a la cassola amb les costellesi les salsitxes i també hi afegirem les castanyes. Ho provarem de sal i si cal hi afegirem una mica més d’aigua i ho deixem coure de 15 a 20 minuts més.

Recepte de Maria Solà

PEUS DE PORC AMB SALSAFINS

05.06.2002

Ingredients:

– 3 peus de porc (1/2 per persona)
– 1 ceba
– 2 grans d’all
– 2 tomàquets madurs
– 1 kg de salsafins
– 1 porro
– 1 pastanaga
– 1 branca d’api
– 1 fulla de llorer
– Farina, sal, oli

Per a la picada:
– 2 grans d’all
– 1 brot de julivert
– 10-12 ametlles

Preparació:

Bullim els peus de porc (aproximadament 3/4 d’hora en una olla a pressió i 1 i ½ en una olla normal) amb un porro, una pastanaga, una branca d’api i una fulla de llorer. Netegem els salsafins i els bullim durant uns 20 minuts. Els escorrem i els deixem refredar. Enfarinem i fregim els peus de porc, i els reservem. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba i els alls tallats petits i el tomàquet. Hi tornem a posar els peus de porc, els fem fer un parell de tombs i ho cobrim amb la mateixa aigua de bullir els peus. Enfarinem i fregim els salsafins a part. Fem una picada amb els alls, el julivert i les ametlles. Deixem bullir els peus uns deu minuts i hi afegim els salsafins i la picada. Ho corregim de sal i ho deixem bullir uns deu minuts més.

Recepte de Maria Casas

ÀNEC ROSTIT AMB PERES

05.06.2002

Ingredients:

– 1 ànec
– 1 o 2 peres per persona
– 6 cebes petites
– 1 cabeça d`alls
– Oli
– Sal
– ½ got de conyac

Preparació:

En una cassola hi posarem oli, l’ànec tallat en vuit talls i ho deixarem enrossir a foc viu. Hi afegirem les cebes i la cabeça d’alls, el mig got de conyac, un got d’aigua, ho salarem, taparem la cassola, i a foc baix, ho deixarem fins que quedi cuit. Pelarem les peres i les posarem a bullir amb aigua i dues cullerades de sucre de 15 a 20 minuts. Quan les peres siguin cuites les afegirem al rostit i les hi deixerem una estona que facin la xup-xup.

BUNYOLS DE POMA

05.06.2002

Ingredients:

– ½ kg de farina
– 2 pomes
– 300 g de sucre
– ½ vas d’anís
– 1 culleradeta de sal
– 4 ous
– 1 llimona rascada
– 1 culleradeta de sucre vainillat
– 50 g de mantega
– 1 vas de llet
– 1 litre d’oli
– 1 sobre de llevat
– 4 cullerades de postre de matafaluga

Preparació:

Per fer la massa, primer cal escalfar una mica de llet i la mantega, afegir-hi la farina, l’anís, la sal, els dos tipus de sucre, la llimona rascada, els quatre ous, el llevat i les dues pomes ratllades, treballant-ho tot bé fins a aconseguir una massa homogènia.

Tot seguit, escalfem l’oli amb una pell de llimona en un atuell de porcellana i, abans que la pell estigui rossa, la traiem i hi anem posant els bunyols amb una cullera sopera per tal de donar-los forma. Esperem que quedin rossos a foc mitjà perquè no quedin crus de dins.

Una vegada freds, hi afegim sucre, glacée, al gust i ja estan llestos per gaudir-ne. Bon profit.

Font: De Vacances

6. Nonne di Sils i Slow Food

Enviat a Cuines i Cuineres el 1 Jul 2007
1. Incontri generazionali – Le nonne di Terra Madre
La testimonianza successiva è portata da due rappresentanti del movimento Nonne di Sils, un’associazione di cuoche fondata da alcune anziane signore di questa cittadina della Catalogna, con lo scopo di recuperarne e preservarne il ricco patrimonio gastronomico. La cucina che propongono è quella appresa tra le mura domestiche dalle mamme e dalle nonne, che rischiava di andare persa. È dall’inizio degli anni Novanta che questo gruppo di nonnine ha iniziato a far conoscere la cucina tradizionale del Sils all’interno di fiere, ristoranti e scuole, riscuotendo un successo insperato soprattutto tra le nuove generazioni.
2. ‘La cuina a Sils’, a Torí
07/08/2006 | Actualizada a las 09:39h
Barcelona. (EUROPA PRESS). El grup gastronòmic ‘La cuina a Sils’ participarà en la segona trobada internacional de comunitats d’aliments, anomenada ‘Terra Mare’, que se celebrarà a Torí (Itàlia), per a explicar com es va iniciar la seva experiència, com funciona i quines finalitats té.
Aquest col·lectiu, integrat per àvies de la localitat que es dediquen a rescatar receptes de la gastronomia popular de la zona de Girona, presentarà el seu projecte davant 500 delegats de 1500 comunitats de l’aliment, representants de 200 universitats i 1000 cuiners de tot el món. A més, oferirà la seva ajuda a agrupacions internacionals per a promoure iniciatives com la seva.Segons el coordinador, creador i responsable de l’entitat, Xicu Anoro, “si algú ens hagués dit anys enrere que acudiríem a explicar a l’estranger com veiem el món gastronòmicament parlant, no ho haguéssim cregut”. “Avui ens sentim satisfets per tot el treball fet” va afegir.Entre el 26 i el 30 d’octubre tindrà lloc aquesta trobada internacional en la qual hi haurà tallers, assemblees, taules rodones i conferències sobre transgènics, el valor de la gastronomia, l’agricultura orgànica i la cadena alimentària, entre altres temes. ‘Terra Mare’ és una trobada coordinada per Slow Food, el Ministeri de Polítiques Agrícoles i Forestals i el d’Afers exteriors italià, Cooperació italiana per al Desenvolupament, la regió del Piemont i el municipi de Torí.Al seu torn, ‘La cuina a Sils’ participarà al setembre en les Festes del Cava de Blanes, a l’octubre estarà present a Vilanova i la Geltrú i en el Barcelona Hotel Palace, i al novembre visitarà Madrid i Roma.

La Vanguardia Digital

7. Sopar gastronòmic

Enviat a Cuines i Cuineres el 30 Jun 2007
42194-15.jpg
1. El col·lectiu La Cuina de Sils posa avui a la venda els tiquets per al proper sopar
DDEG, SILS.
El col·lectiu La Cuina de Sils posa a la venda, avui a partir de les 10 del matí, els tiquets pel proper Sopar Gastronòmic Local, que es celebrarà el proper dia 14 de juliol a Sils, en la que serà la catorzena edició del sopar. El lloc de venda és al centre de l´estació de Renfe. L´organització posa a la venda un centenar de tiquets, limitats a quatre per persona i les cues es comencen a formar a partir de les set del matí per poder aconseguir un dels tiquets. Els organitzadors lamenten no poder donar cabuda a tots aquells que pretenen assistir-hi, i al mateix temps estan satisfets de l´èxit de la convocatòria.Enguany l´entitat ha estat escollida per la prestigiosa revista alemanya Brigitte Woman, que ha dedicat un reportatge en el més de juliol parlant de l´entitat i el sopar. A la tardor, la revista Saveur de Washington publicarà un treball elaborat l´any passat del Sopar Gastronòmic, amb entrevistes amb les dones i organitzadors. Aquest any serà present al sopar una productora Suïssa, que va coincidir amb el col·lectiu a l´encontre internacional Slow Food de Turí,per preparar un reportatge per a la televisió.
Per l´entitat selvatana, s´ha obert un nou camp més enllà de la nostra comarca i ara arriben moltes mostres d´interès pel grup gastronòmic impensable anys enrere.Diari de Girona, 30/06/2007

44908-27.jpg

2. El sopar gastronòmic de La Cuina de Sils se celebrarà el pròxim 14 de juliol

A.P.. Sils.
El col·lectiu La Cuina de Sils ja prepara una altra edició del Sopar Gastronòmic Local, que aquest any arriba a la catorzena edició. Se celebrarà el pròxim 14 de juliol. Ahir es van posar els tiquets a la venda i, com és habitual, es van exhaurir ràpidament. La dificultat per trobar plaça per aquest sopar fa que les cues per adquirir tiquet comencessin a les 7 del matí. Aquest any, la revista alemanya Brigitte Woman ha dedicat un reportatge de sis pàgines parlant de l’entitat i el sopar. A la tardor, la revista Saveur, de Washington, en publicarà un treball semblant, a partir de les entrevistes i fotografies que van prendre en el sopar de l’any passat. En aquesta edició, hi haurà una productora Suïssa que té l’encàrrec de preparar un reportatge per a la televisió d’aquest país.

El Punt, 1 juliol 07

3. Dos comentaris crítics copiats de la secció Fem Propostes!

Maria diu,
el 27 de Juny del 2007 a les 17:31

Soc una integrant de les cuineres de la Cuina de Sils, tots els anys per al sopar gastronomic tinc problemes per la taula. Hi ha anys que tenim que ser 12 per poder aconseguir taula (2006), aquest any ja no. Hi ha cuineres que mai tenen problemes amb les taules i n’hi han d’altres que si que en tenen.

M’agradaria que tornesin a tenir les taules llargues que fan més festa i més poble i la gent es relaciona millor.

Aquesta es la meva queixa: que no hi hagi cuineres de primera i cuineres de segona, i no hi hagi favoritisme amb els tickets, que tots formem part de la cuina de Sils.

Rosalia diu,
el 27 de Juny del 2007 a les 18:18

A vegades em pregunto, perquè, quan es fa unes activitats en el poble, sempre hi ha d´haver unes persones que han de fer i desfer-s´ho a la seva manera. Em refereixo a la cuina de Sils. Es diu que hi han 90 cuiners/eres i jo em pregunto: Tots son iguals? o uns nomes surten a les fotos i van a viatges, i els altres ajuden a certes persones quan aquestes no arriben a realitzar el treball? Em sembla que si hi ha 90 persones a l´entitat hauriem d´escoltar una mica a tothom i que la gent poguès moure´s amb més tranquil.litat i més armonia.

Sopar gastronòmic: Perquè hi ha gent que sempre van a la mateixa taula i d´altres em d´anar com a una persona li roti la gana?.Molta gent ens estem decidint no fer cassola aquest any! Ja us ho fareu les que sempre treballeu!!!!!!!!!!!!!!!.

Fem Propostes

8. Les Cuineres de Sils

Enviat a Cuines i Cuineres el 15 Jun 2007
1. A Sils, les dones d’en Xicu
RAMON SARGATAL
L’Anna Escolà fa uns cargols amb costelló de porc inenarrables. La Montserrat Coll, un ànec amb prunes que és una delícia. I la Dolors Sors, i la Carme Subirana, i la Carmen Barrios i… Sí, voldria fer-ne l’elogi així, una per una i divulgant-ne la identitat, perquè això no és pas l’homenatge al soldat desconegut. Formen el col·lectiu La Cuina a Sils, però mereixen ser tan singularitzades com els ja famosos Santi Santamaria, Joan Roca o Ferran Adrià. En part, l’èxit de la Cuina a Sils és deguda potser a una reacció lògica a aquest corrent d’imitació de la cuina de disseny i genialitat que tant abunda. S’enyora la preservació davant de tanta investigació, la memòria sobre l’instint. Les àvies cuineres de Sils ens recorden que a Catalunya hi ha una tradició que corre el risc de perdre’s si continuem deixant-nos enlluernar més del compte davant d’una truita de patates servida en substrats dins d’una copa de cristall o amb una reducció a fum d’una menja que ni tan sols veiem. Dilluns van actuar a l’hotel Alminara de Barcelona i l’ovació va ser de les que es dediquen a les sopranos grassonetes. Se les coneix també com Les dones d’en Xicu, el promotor de les mostres gastronòmiques. Ja està bé que el nom d’en Xicu Anoro també soni. O és que no ho diu la dita? Darrere de les grans dones sovint hi ha un gran home.
El Punt, 11.10.20012.
2. LAS ABUELAS COCINERAS DE SILS, EN MARCHA Y A FUEGO LENTO

Son más de 100 abuelas de sesenta años en adelante empeñadas a preservar la cocina tradicional de su comarca, La Selva. No tienen ninguna asociación, ni presidenta, pero cuando las invitan a cocinar en el Ritz o en el Reina Victòria o en el Centre Català de Madrid, en Zaragoza o en Sevilla, cogen sus cazuelas “para seis personas” y explican a fuego lento “la cocina de toda la vida”. Desde hoy y hasta el domingo día 12 de agosto, más de 50 abuelas han venido al Fórum Barcelona 2004 a presentar recetas de albóndigas de sepia con marisco, conejo con chanfaina o pollo con salsifí.
El grupo se creó hace once años a raíz de un libro que Francesc Anoro, “Xicu, y director nuestro” quería escribir sobre la comida de posguerra. Dos jueves al mes a las cinco de la tarde, reunía a las abuelas de Sils para que le explicasen lo que cocinaban en casa. “Comenzamos 18 abuelas a hablar de nuestras receptes y ahora ya somos unas 100. Pero después vimos que un libro necesitaba fotos, y de aquí surgió la idea de organizar una cena, que hacemos cada primer sábado de julio. Cada una lleva una cazuela para seis personas, con guisados caseros de bacalao, pollo, conejo…La caza no nos gusta y no queremos lomo de cerdo porque guisado queda muy seco”, explica Mercè Serra, una señora de 70 años que “es la que habla más”, según dicen las abuelas, y por eso le tocan la mayor parte de entrevistas con los medios de comunicación.
Mercè Serra Casamitjana fue una de las 18 abuelas que iniciaron el grupo. “Sils es un pueblo campesino. Después de la guerra mucha gente trabajaba en el campo y no tenía tiempo de cocinar. Las mujeres iban al huerto y los hombres con el ganado o al campo y por tanto cada día se cocinaba escudella catalana, que era el plato principal y no daba mucho trabajo. Por la tarde se comía la vianda (judías de careta, alubias, garbanzos…) y lo que sobraba servía para almorzar el día siguiente, chafada y frita con una porción de tocino. Los jueves, al ser media semana, se cocinaba una cosa aparte, normalmente arroz, fideos o patatas a la cazuela”, explica Mercè Serra.En medio de la entrevista se le acerca un joven de 15 años que le pide un autógrafo porque le han encantado las albóndigas de las Cocinas de la Diversidad. Mercé Serra le dice que sea un buen cocinero y le recomienda: “… y poco a poco”. La cocina tradicional se hace a fuego lento, pero no por eso está reñida con las prisas de la modernidad si nos sabemos organizar, aseguran estas abuelas. “Hoy en día se come diferente y se cocina deprisa, pero la cocina tradicional es para ir ‘poco a poco’ y de ‘cosa buena”, define Mercè Serra.Esta abuela pionera explica como se puede organizar una familia moderna que trabaja fuera de casa. El secreto es cocinar para más días, hacer conservas y también congelar. “El otro día hice un sofrito con diez kilos de cebollas y tres cajas de tomates para hacer en conserva. En una mañana tuve muchos potes de sofrito. Con caldo de carne o de pescado (se puede guardar congelado hasta 4 meses) y un sofrito puedes hacer cualquier guisado en poco tiempo”, asegura Mercè, quien dice que “el cocinero profesional falla porque tiene que comprar hechos potes muy grandes de sofrito, ya que la mano de obra es cara, y muchos no tienen productos naturales”.Quimeta Boades, una señora de 76 años y que hace tan solo seis que se ha incorporado al grupo añade que “hoy en día los platos tiene todos el mismo gusto. Cuando fuimos al Ritz vi una perola negra con caldo que me dijeron que utilizaban para todos los guisados”. La señora Quimeta, que aún tiene gallinas en su casa, se queja de como han cambiado los gustos y se ha desnaturalizado la comida: “a mucha gente ya no le gustan los huevos de pagès o la leche de vaca natural, pero el pollo que tenemos en casa no tiene nada que ver con el que se compra”.

En todos estos años las abuelas de Sils han ganado mucha popularidad y han hecho muchas demostraciones en jornadas y fiestas, en escuelas o ante un público diverso. El 1997 aparecieron por primera vez en TV3; explican cocina tradicional en la Escola d’Hosteleria de Girona, y las invitan a cocinar por todo el estado español: “Ahora en octubre volveremos al Ritz, en noviembre a Madrid y Sevilla. No cobramos nada, pero no queremos gastar nada tampoco. Nos pagan el viaje y la estancia”. Cuando las avisan, las que se apuntan al “bolo”, cogen las cazuelas y suben al autocar. Las que quieren cocinar cocinan, las que quieren hablan con los medios de comunicación y las que no quieren decir nada callan. “Ahora hay unas cuantas que hacemos de delegadas, porque ya somos unas cien abuelas y sólo para avisarnos con cartas ya hay trabajo”, dice Mercè Serra.

Les gusta la cocina de Ferran Adrià, pero ellas prefieren lo de siempre, los pies de cerdo, el pollo, el asado de ternera o mezclado con costilla de tocino “que da más gusto porque ahora se cocina con aceite y no con manteca de cerdo”. Cada once de mayo, en la Fira de Sant Ponç, hacen cocas para todo el pueblo: de manzana, de piñones, de llardons o de piñones.

Mercè Sala comenta que esta es la cocina que les gusta y comenta que “en una de nuestras cenas vinieron Llorenç Torrado y Quim Fàbregas a hablar de cocina y elogiaban la cocina francesa. Al acabar me acerqué a ellos y les dije: ahora que habéis visto las cazuelas que han hechos las cocineras en casa, con todo el cariño, ¿Qué os parece? Y me respondieron: ‘De esta cocina no se puede hablar porque no se encuentra”.

Forum 2004, 10-09-04

9. Amanida selvatana

Enviat a Cuines i Cuineres el 15 Jun 2007
Amanida selvatana
JOSEP PUJOL I COLL .
«Devora la plàtera del bullit, mai no en mancava una altra, tan grata als ulls com al paladar, encimbellada de cosconilles, de màstecs i de repunxons, collits en els marges propers, i oliats i avinagrats profusament». La descripció d’aquesta amanida asilvestrada pertany a Bertrana, de quan feia d’hereu per les seves terres de l’Esparra. És una amanida ben selvatana: tant de bo les cuineres de Sils poguessin recuperar-la, però feina tindran a trobar les de què es compon, herbes margeneres de què es compon.Els marges, terres de ningú i per tant de tothom, proveïen les ravenisses, el margall, el serreig, el lletsó, el forcadell per als conills; els màstecs, els repunxons i les cosconilles per a les amanides i, quan hi havia misèria, bestiar i família es disputaven les verdolagues i les corretjoles.
Parlant-ne amb els meus pares hem reculat a un temps en què vendre enciam a les botigues era mal negoci, perquè tothom en tenia a l’hort. A l’hivern, quan no n’hi havia i també flaquejava l’escarola, les arrels dels repunxons, unes bones mates de màstecs o cosconilles (a la selvatana, «màstrecs i cosconies» ) eren el verd enlluentat que centrava la taula. El nostre temps, emperò, és temps d’iceberg. El nom d’aquest enciam, internacional i gèlid, ja ho diu tot. Dies i dies a la nevera i sempre incòlume, atapeït, cruixent i insípid com un glaç. A en Bertrana li n’haurien vingut ois.
El Punt 04.03.2003

10. El Racó de Can Tito

Enviat a Cuines i Cuineres el 12 Mai 2007
Avui vos recomano una pizzeria-restaurant situat a la Urbanització les Mallorquines de Sils, EL RACÓ DE CAN TITO.Vam anar-hi un divendres, després de trobar-mos amb uns amigaxos que feia temps que no veiem. Com sempre passa, xaca-ra-ca-xec tocant la guitarra se’ns va fer l’hora de sopar, i que millor que anar a sopar p’a continuar el xaca-ra-ca-xec.
Com que ells són de Vallcanera i lo restaurant este, els hi queda a tiro de pedra, pos ens hi vam acostar.Han ampliat el local, i està tot molt nou. Aseat, amb cambrer simpàtic i servicial.
Vam sopar de carta (a lo grande!!). Com que la Mª Àngels i en Toni, los amigaxos, ens van avisar: Que si no teniem massa gana, millor demanar un plat solsament, perquè, com ja voreu, amb una molt bona presentació, hi ha teca p’a parar un tren!!
Vam demanar, i mentres, ens van portar unes aulivetes que estaven de cine.
I al cap d’un quart d’hora, van començar arribar els plats:L’Imma i en Toni, és van demanar: Tallarines amb salsa de bolets i tòfona.
Com podeu vore, la tòfona ens la va ratllar al plat mateix SorprèsLa Mª Àngels i jo, ens vam agafar unes amanides. Ella l’amanida tibia caprixosa… (falta un tall de tomàquet amb formatge que me’l vaig menjar abans de fer la foto, perdoneu-me)I jo, com que sempre m’han dit que a fora de casa s’ha de menjar lo que no menjes a casa, pos vaig agafar: l’amanida de formatge de cabra amb spaghetti
Si es treu la llesca de pa torrat amb el fomatge de cabra…
… i si remenes una miqueta…
Quina amanida, xeics! Quina amanida!!!
Després, l’Imma i en Toni, al menjar el plat de pasta, ja no van voler segon. La Mª Àngels i jo, teniem un budellet buit (devia ser d’un petet d’estos traicioneros), i vam demanar una pizza p’a cadaú Rient
Aquesta és la de la Mª Àngels: La vegetalJo hem vaig decantar per la de la casa, la típica 4 estacions, aquí: Can Tito
Tot i sortir dels costats cremadeta, estava molt i molt bona. Lo problema va ser, com a molts llocs, hem va tocar demanar la “moto-serra”. No entenc perquè no posen el ganivet bó ja al principi… En deuen tenir un, i el van pasant de taula en taula, no sé, però a mi me’l van portar net, aixó sí! Clucar l’ull
La moto-serra.. BRRREEEENGGG!!!!Un cop acabat tot, com no podia ser d’una altra manera, en lo bó que estava, vaig demanar postres. Aquí la Mª Àngels ja no va poder seguir el ritme, i amb l’Imma i en Toni, directes al cafè! Clucar l’ull
Jo encara vaig demanar-me un pastís de sorbet de llimona, s’ha de pair bé un bon sopar…Cal dir, que més què pastís de llimona semblava “pedra de llimona”. Deuen tenir una mica fort lo congelador…
Gràcies a les meues hores passades a l’obra, i amb la tècnica del pica-pedrer apressa, vaig conseguir acabar-m’ho. Va arribar l’hora dels cafès i les herbetes (no de la risa, precisament):

Lo got del té, que vam demanar la Mª Àngels i un servidor, molt bonic, sí, però no és refredava ni a tiros, tú! Amb la tècnica del “ni p’a tu, ni p’a mi, ni p’a tu, ni p’a mi!”, amb dos gots, vaig aconseguir refrescar-ho lo suficient p’a poguer pendre-m’ho. Rient

Després d’un bon brindis… (uiiiiii quins ullets Toniiiiii… Ni te’ls veig!!!! Hiihihihi)
La nota!! Res la cosa va quedar per 66,86 Euros, que si fem càlculs… a vore: sixanta-sis, va posa sixanta-set, no vindrà de catorze cèntims ara, entre quatre… Quatre entre sis… una… i dos fan les sis, baixo lo set… mmmmm vint-i… SET! Entre quatre… per cinc són vint… pos per sis… Mira! ja ho tinc!! Somrient És que quan un és ràpit contant… Ja ho veig, m’hauré d’apuntar als concursos d’estos de càlcul, vols dir que no faria lo primer duro? Mira, perquè sóc personatge que no agrada anar d’aquí-p’allà, que sinó me n’hi vaig, mira bé el que’t dic!

Resumint:

Per 16,72 Euros vam sopar com a Reis, (lo dissabte… no vaig ni dinar!!! T’anganyo, sí… Però no vaig dinar tant!!!) El lloc es acullidor, no cal demanar taula si no és que vas un grup nombrós. Fan anniversaris, festes i si vius a propet te porten la teca a casa.
Xeics! Què mes voleu??? Si estos preus amb les presentacions i els plats tan bons, ja no s’astilen, és per això que vos recomano anar-hi. Apart, en dia de cada dia fan menú. No puc opinar, encara…

Aquí vos dixo l’adreça i telèfon, per si vos animeu:
Avinguda St. Jaume I, 23 G
Urb. Les Mallorquines SILS
(Girona)

Horari:

de dimarts a divendres: de 19 a 23 hores
Dissabtes, diumenges i festius: de 12 a 15 i de 19 a 23 hores

Font: Lo meu raconet

11. Salsifins, “salsafins”, Tragopogon porrifolius

Enviat a Cuines i Cuineres el 2 Oct 2006
44905-25.jpg
El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l´àrea mediterrània del sud d´Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d´antic, on s´ha fet servir com a ingredient d´acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s´ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una “Crema de Salsafins amb escates de foie” fins a un “Bombó de Salsafí”, incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els “Ous ferrats amb paller de Salsafins”, la “Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí” o els “Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins”. D´altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l´escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L´Associació d´Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual “Salsafí d´Or” que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

12. Dones de Sils, a TV3

Enviat a Cuines i Cuineres el 4 Set 2006
La Selva, les dones de Sils. La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de “dones de Sils” un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai. La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d’alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d’una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l’hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria. La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d’un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps. Tana: “S’assembla al nap, però no ho és?” Maria Casas: “No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu.” Quan no n’hi ha, els congelen per tenir-ne tot l’any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s’hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar. Pilar Carreras: “Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir.” La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de “dones de Sils”. Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes. La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n’hi havia moltes, i de costella, n’hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l’any (o de carn poca).Rosario Martí: “I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt.” I mostrant aquest patrimoni reben l’aplaudiment allà on van. Isabel Ruhí: “Als “madrilenyos” els vaig fer peus de porc amb cargols!” Tana: “Quins “madrilenyos?” Isabel: “Vam anar a Madrid!” Maria Pol: “Un any vaig fer rostit amb pilotilles.” Maria Solà: “A partir de llavors tothom ho fa.” Maria Pol: “Va sortir bo? Au, Maria!.” Com les seves cassoles, elles també són testimonis d’una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d’empescar totes per posar el plat a taula. Isabel Ruhí: “La iaia Siseta feia una truita d’un ou per a 4 persones, hi posava farina…” Rosario: “Un plat ben ple de farina.” Maria Solà: “És que, a vegades, la gent, els ous, se’ls venia, no se’ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre.” Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de “dones de Sils” estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre’s.
Font: De vacances, TV3, 12-06-2002
Receptes:

13. El consol de les cassoles

Enviat a Cuines i Cuineres el 26 Ago 2006
El consol de les cassoles. Ja està bé que la fama se l’enduguin elles, però cal anar escampant alhora que darrera de cada gran cuinera silenca hi ha almenys un gran silenc, i és entre tots que han aixecat la polseguera mediàtica que és la Cuina a Sils. Dissabte passat es va celebrar el dotzè sopar gastronòmic local, on resplendien les noranta-quatre cassoles de platillos selvatans, però també s’hi notava un altre xup-xup, el de l’eficiència dels veterans de Sils i el jovent de l’Esplai contribuint decisivament a sostenir la complexa estructura organitzativa del gran sopar popular. Seria ingenu pensar que rere la recuperació de la cuina tradicional per part del col·lectiu només hi ha l’excusa per fer fartaneres. Sigui a les pàgines finals d’Asterix, sigui en la celebració de l’eucaristia, és ben coneguda la força de la litúrgia alimentària per cohesionar una comunitat. Dins el poliesportiu, rodones les taules, els silencs veneraven, encerclant-los, la vedella amb salsafins i el bacallà amb panses i ous mentre al seu entorn els vigilava un diorama de grues i bastides d’edificis en construcció. Imparable, en pocs anys Sils doblarà la seva població, per sort i per desgràcia. El paisatge i el teixit social canviaran radicalment, i tant de bo que per molts anys continuï l’escalfor i la força i el consol de les cassoles, per tal que s’hi aboquin els silencs i, si més no, es reconeguin almenys en els cargols amb sèpia dels seus avantpassats.

Josep Pujol i Coll, El Punt Digital a Vilaweb, 12 juliol 2005

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: