Pere Porter

22 01 2008

2010: Una exposició,

2008: Un llibre,

porter.jpg
porter2.jpg
Font: web municipal

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ”EL CAS ESTRANY D’EN PERE PORTER”

Centre Cívic, 8 febrer 2008, 19:30

Advertisements

Accions

Information

6 responses

23 09 2010
DE SILS A L'INFERN

De Sils a l’infern

Setze artistes han reinterpretat el relat popular del viatge a l’infern de Pere Porter per a una exposició que s’inaugurarà demà a Sils i visitarà Girona i Salt
23/09/10 02:00 – girona – Xavier Castillón

La història de Pere Porter i el seu viatge a l’infern a través de l’estany de Sils va sorgir a principis del segle XVII de la imaginació d’un autor anònim i la tradició oral l’ha fet arribar fins als nostres dies amb molt bona salut. Així ho demostra l’exposició El viatge a l’infern (Interpretació artística del relat de Pere Porter) que ha organitzat l’Ajuntament de Sils i que demà s’inaugura a la sala d’exposicions municipal (19.30h), coincidint amb l’inici de la festa major. L’arxiver municipal, Lluís Costa, amb el suport de Bonart Cultural, ha coordinat aquesta iniciativa, que va néixer durant una trobada dels artistes a Garriguella. L’exposició es podrà visitar a Sils fins al 10 d’octubre i, entre el 5 i el 21 de novembre, s’instal·larà a La Carbonera del Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Durant el mes de febrer del 2011 també es podrà veure al centre cultural Les Bernardes, de Salt.

Els setze creadors que han reinterpretat amb les seves pintures, ceràmiques i fotografies el sarcàstic viatge a l’infern de Porter –farcit de crítiques a l’estament judicial i, de retruc, al religiós– són Pep Admetlla, Jordi Amagat, Dolors Bosch, Lluís Bosch Martí, Quim Domene, Ignasi Esteve, Jordi Gispert, Jordi Gispert Jr, Pep Iglésias, Bep Marquès, Josep M. Oliveras, Josep Perpinyà, Miquel Ruiz, Miquel Simon, Guillem Terribas i el recentment desaparegut Robert Manera. Gairebé tots pertanyen a la mateixa generació i han desenvolupat llargues i prolífiques trajectòries, com es va destacar ahir en la presentació de l’exposició, que va tenir lloc als serveis territorials de Cultura a Girona, amb el seu titular, Miquel Sitjar, i l’alcalde i el regidor de Cultura de Sils, Martí Nogué i Carles Taberner, respectivament, acompanyant alguns dels artistes. El catàleg de l’exposició inclou, a més de les reproduccions de totes les obres, textos escrits per Ricard Planas, Lluís Costa, Pep Valsalobre, Jordi Tardà –autor de la novel·la La porta de l’infern, també inspirada en la mateixa història–, Salvador Garcia-Arbós, Narcís Figueras i Pep Vila.

En el catàleg també es reprodueix un extracte de la narració, a partir de l’adaptació que David Pujol en va fer per al llibre El cas estrany d’en Pere Porter, il·lustrat per Ignasi Esteve. “Un cas estrany que encara és actual, com el cas estrany d’en Millet, el cas estrany dels pederastes de l’Església, el cas estrany de la Fundació Caixa Girona… Hi ha molts casos estranys, que semblen ciència-ficció però són reals”, va dir Dolors Bosch, resumint bé l’estat d’opinió dels seus companys, el “clan de Garriguella”, que potser trobarà un nou motiu d’inspiració en La fi del món a Girona, de Joaquim Ruyra.

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/306776.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

En Pere Porter o en “Pere Botero”

La llegenda de “Les calderes d’en Pere Botero”, és prou coneguda per tothom. Ha passat de boca en boca de pares a fills, ha recorregut tots els indrets de Catalunya i s’ha estés per Espanya, arribant fins a Portugal i la Catalunya Nord.

Es diu que la llegenda és la germana petita de la història, donat que tota llegenda té un punt de veritat envoltada de molta fantasia que la gent, a través dels anys, l’ha anat modificant sense que a la fi se sàpiga on comença la veritat i on acaba la mentida.

La llegenda era coneguda per la mainada de totes les èpoques, quan els pares o els avis els explicaven contes amb la finalitat que els infants en treguessin les conseqüències d’obrar bé o malament; però els nous sistemes s’han imposat i l’electrònica visual substitueix els contes i treu la noció del bé i del mal que s’interpretaven en les velles llegendes.

El cert és l’existència real del personatge que va néixer, viure i morir a Mas Portés, en el veïnat de Sant Daniel de Tordera i que la seva vida va estar envolta de tal misteri que veritablement fa pensar que quelcom d’estrany li va succeí.

La data exacta del naixement d’en Pere Porter no es pot precisar, però sí la del seu bateix. En el Foli 6 del Llibre de Batetjos de I’Arxiu de la Parròquia de Sant Esteve de Tordera, consta la següent partida: “A XIX dies del mes de febrer de 1553, fou batejat Pere Porter, fill d’altro Pere Porter, pagès del veynat de Gasolves y Eulalia, muller sua. Foren padrins, Pere Tió, pagès de dit veynat y Sebastiana Giberta, del dit veynat de dita Parròquia de Tordera”.

A partir de l’any 1621 varen començar a distribuir-se còpies manuscrites dels fets ocorreguts a en Pere Porter. Degut a la manca d’impremtes, els copistes realitzaven a mà el treball, i es donaven petites errades en la transcripció de dates i noms.

Entre aquestes transcripcions fetes a mà, cal fer esment de la que es conserva dipositada en I’Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Mar, escrita per Josep Rusiñol a l’any 1734, amb el títol “Història de Pera Purtés quant anà al l’infern”.

Amb l’arribada de la impremta, els vells manuscrits es convertiren en llibrets a l’abast de tothorn. Se sap que aquestes publicacions varen ser força abundants, però sols dues d’aquestes han arribat al nostre poder, que són: “Verdadera relació de un extraordinari fracás que succehí a Pere Portés, fill de la vila de Tordera, ciutadà-pagés del biscomptat de Hostalrich, Bisbat de Girona”, editat per la impremta de Manel Llach, del carrer Ferreria Vella, 3, de Girona, a l’any 1904.

L’altre és el “Viatge a l’infern de Pere Porter”, publicat per la Biblioteca Popular de L’Avenç, de Barcelona l’any 1906.

Aquesta última publicació és la més fiable, pel fet que es completa amb un exhaustiu estudi realitzat per l’escriptor Gaietà Vidal de Valenciano sobre diversos manuscrits que varen arribar al seu poder, i es pot comprovar totes les dades i noms de personatges que s’esmenten sobre la història d’en Pere Porter en els citats manuscrits la qual cosa.fa el relat més ben documentat.

Aquesta recopilació dels fets la va publicar en la revista “La renaixensa” el novembre de l’any 1876, sota el títol “El món invisible en la literatura catalana”.

En altres temps, la noció del bé i del mal, o dit en altres paraules, del cel i de l’infern, varen fer córrer molta tinta en les diverses publicacions sobre el tema, que tal com diu Gaietà Vidal en el preàmbul del seu llibret, destaca la necessitat de I’home en creure en un lloc expiatori per les ànimes a fi de purgar les faltes comeses en aquest món, que tal com descriu Dante en la seva “Divina Comedia”, va ser recollit per molts literats catalans, preocupats en el tema del més enllà.

El resum de l’extens relat, diu així:

“Relació i memòria de l’espantós viatge que féu en Pere Porter, pagés de la vila de Tordera, vescomtat de Bas i província de Girona, el 23 d’agost de 1608.

En l’any de la Nativitat del Senyor, 1608, a 23 del mes d’agost, vespre i vigilia de Sant Bartumeu Apostol estava en Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, del vescomtat de Cabrera, molt descuidat en sa casa, amb la seva muller i família, li exposaren un reclam i li feren després en virtut d’una acta de debitori que ell i son pare firmaren, per quantitat de 600 lliures, que havien manllevat. En dita execució, i per aquella, vingueren els oficials de la cort d’Hostalric, que és la de tot el vescomtat. I per quan dit Pere Porter estava obligat, amb escriptura de terç, amb béns i persones, els oficials li inventarien tots el béns, però sabia molt bé dit Pere Porter que l’acta en virtut de la qual se li feia dita execució, molts anys havia que era cancelada, per quan ell pagà dita quantitat, protestà i requirí que no passesin avant dita execució, per quan ell havia pagat.

I com que la cancel•lació no es trobava i el notari que havia pres la cancel•lació de dita acta era ja mort, l’escriptura deia que Pere Porter no l’havia pagat mai i que devia tot el deute, els oficials li donaren deu dies de temps per als mobles i trenta per als immobles; i clos l’acte de l’inventari, l’encomanaren a la muller del dit Pere; i en voler-se emportar penyores els ministres per èsser pagats els salaris i dietes, es volen emportar a la presó Pere Porter. Aquest suplicà als oficials que no li treguessin penyora ni roba de casa, sinó que no es moguessin, que ell aniria a la vila de Massanet, que allí alguns li devien bastant quantitat de diners per poder pagar tot el que devia.

Els oficials coneixien la bondat d’aquell home i per les súpliques de la gent que allí hi havia, decidiren esperar-lo fins a l’endemà.

Un cop fet dit concert, en Pere se n’anà prenent camí de Massanet, i anant molt pensatiu i enutjat, trobà un jove molt ben tractat que anava a cavall i menava altra cavalcadura buida i al punt que es trobaren, el jove saludà a en Pere i li demanà d’on era i a on anava. Però anava tan pensatiu i afligit que no respongué. Tornà el jove a preguntar qué era el que li passava i si ell podia afavorir-lo en alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia, que ell l’ajudaria en tot i per tot.

Oint semblants paraules, en Pere Porter respongué que els seus treballs eran tan grans que ell no res podia remediar, però era tanta la insistència del jove que finalment li explicà el succés que li passava sobre l’escriptura que el seu pare i ell havien fet, quan anys enrera les anyades havien estat estèrils i fou forçós comprar blat i va haver de manllevar els diners i fer un debitori en els que ens obligàvem tots els béns i heretats, amb escriptura de terç i amb obligació de persones. I així mon pare, abans de morir, pagà dita quantitat i li cancelaren dit acta de debitori, i d’això han passat més de vint anys, i com que el notari Gelmà Bonsoms és mort, no es pot trobar el debitori que ell sap que és cancel•lat.

Mentre anaven caminant, arribaren a l’estany de Sils, i com que el camí era estret i la cavalcadura que no hi anava ningú sempre li venia entre-peus, en Pere Porter, es decidí a pujar a cavall que tantes vegades li havia ofert el jove.

I així, dit Pere se senyà i en el punt que fou a cavall tot s’alterà i els cabells se li eriçaren en el cap i sentí i vegé com les cavalcadures parlaven l’una amb l’altra.
Aleshores el jove digué a Pere Porter que puix que ell li havia contat sos treballs i ell li havia promés buscar remei als seus mals, no vol trencar la paraula i li promet que parlarà amb el notari i que ell li dirà on possà l’acta d’escancel•lació.

Un cop dites aquestes paraules, el jove afegí: “Teniu-vos bé a cavall, que jo sóc el Diable”.

Oint aquestes paraules, en Pere Porter, es tingué fort i digué: “Jesús, salveu-me, no em desampareu. Verge Santa Maria, siau en mi”.

Llavors les cavalcadures, totes dues juntes, arrancaren a córrer i arremeteren per l’estany de Sils, per muntanyes i per valls, i en Porter sempre cridant i invocant els noms de Jesús i de Maria; i en tant que al cap d’una hora de temps que fou a cavall, passades que hagueren grans montanyes i valls, juntament grans aigües i mars, entraren per la boca d’una cova i ixqueren en un gran pla que tot era foc i dimonis amb gran multitud de gent que patia grans torments.

Espantat dit Pere Porter de veure això que veia, en el punt mateix que el dimoni que l’havia portat li preguntà si coneixeria el notari Gelmar Bonsoms si el veiés; a això en Pere contestà que sí i s’adintraren per enmig dels dimonis i condemnats.

Mentre anaven caminant, en Pere veia les ànimes de molta gent coneguda que havien mort poc abans o encara vivien quan ell era a sa casa, i dites ànimes li digueren el motiu pel qual eren en aquell lloc i per això pagaven per les seves malifetes, fins que trobaren la del notari que estava condemnat al mig de grans patiments.

En oir en Pere això, cridà a grans veus el nom de Jesús i de Maria.

Al punt anà allí una legió de dimonis, els quals digueren a qué era degut donar-los tals torments anomenant aquells noms que ells tan avorrien.

Mentre això deien pagaven grans cops al notari perquè digués on trobaria el debitori, puix que ells no podien sofrir més de sentir aquells sants noms.

El notari digué que anés a la seva casa d’Hostalric, i que en la sala trobaria un armari, i davant d’ell, a set rajoles de la paret, alcés des de la set fins a la dotze i mirés, que allí trobaria un manual petit de firmes d’actes i que a les vint-i-set fulles trobaria la seva.

En Pere tornà a cridar amb totes les seves forces els noms de Jesús i de Maria i, al punt, els dimonis més enfurismats cridaven que callés però ell, fent-se la senyal de la creu, els digué que el traguessin d’aquell lloc i llavors el dimoni que l’havia portat, li digué que seguís un home vestit com de romeu, molt resplandent que portava un bordó a les mans; aquest li va oferir un cap del bordó perquè en Pere el prengués.
Així va fer-ho i, tot seguit, es trobà junt a una vila i restà sol en aquell lloc.

Aleshores, dit Pere restà espantat, pensant estar en alguna part del vescomtat de Cabrera. Vegé una dona que venia pa i com que tenia gran fam, s’acostà a prendre’n un. Posà la mà a la bossa i tregué un ral català boscater i el donà a la revenedora perquè el canvies, mes la dita dona li digué que li donés altra moneda perquè ella no coneixia de quina terra era.

Però com que en Pere havia començat a menjar, li replicà que la moneda era bona i que no en tenia d’altra. La dona, en sentir això, començà a cridar i avalotar de tal manera que s’aplegà molta gent i li digueren que el ral que donava era d’una terra que era a més de 60 llegües i ací no era bona.
Preguntà en Pere, perquè a Catalunya no valia aquesta moneda, i li respongué que anava errat i es trobava a la vila de Morvedre al regne de València.

En oir estes paraules caigué esmortuït i perdé la paraula. Va estar així alguna hora. Entre tan passava gent i entre ells vingué un home de Tordera anomenat Jaume que era en aquell lloc per negocis i en reconèixer-lo encara que estava flac i macilent, semblant que els ossos li havien de foradar la pell i tot esperant que fos retornat, parlà amb ell i se l’emportà a la posada.

En Jaume li preguntà quants dies havia que era fora de sa casa, a la qual cosa respongué en Pere que no li fes dir res, puix que estava molt cansat i que l’endemà dia de Sant Bartumeu, li explicaria. En Jaume respongué que aquest dia ja era passat i que era el dia de Sant Daniel, primer de setembre.

En oir això, en Pere perdé la paraula i estigué un mes per recobrar la salut.

I un dia en Jaume li digué que li contés quin succés li havia esdevingut i aleshores en Pere, se senyà i digué que des del 23 d’agost, a les cinc de la tarda, a les tres hores d’haver dinat, havia estat a l’infern, sense menjar, beure ni dormir, fins el dia de Sant Daniel que el trobà.

L’esmentat Jaume li digué que callés, pensant que se li havia alterat l’enteniment, però en Pere Porter no deixà, punt per punt, de contar-li el que li havia succeït.

En veure que no se’l creia, en Pere s’alterà i es va disposar a posar-se en camí per tornar a sa casa i així ho va fer sense voler esperar companyia.

El dia de Tots Sants, del dit any 1608, entrà per la porta de l’església d’Hostalric i quan el veieren entrar estigueren tots admirats, puix que tothom el creia mort.

Després de dinar se n’anà cap a Tordera on la gent estava assabentada del seu succés, ja que en Jaume havia escrit contant el que en Pere li havia explicat.

En arribar li preguntaven tot fen burla que con s’hi estava a l’infern i ell responia que preguntessin als seus parents que allí els havia vist i es posaren tots a riure, pensant que estava boig.

Els parents d’en Pere se l’emportaren a sa casa i li digueren que s’assosegués, però ell digué que no es pensessin que no tenia el seny bé, i que a l’endemà es veuria que deia tota la veritat.

El dia dels morts, a 2 de novembre, després de tocades les dotze hores del migdia, en Pere Porter se n’anà a casa el Batlle de Tordera i li pregà molt encaridament que, ja li havia fet assistència en l’execució de vendre els béns, fes d’assistir a veure com trobarien la cancel•lació de l’acta de debitori.

Acceptà el Batlle i, juntament amb alguns d’altres que estaven desitjosos de veure el succés, es posaren a cavall i en Pere amb ells per dirigir-se a Hostalric.

En entrar a la vila, es trobà uns parents del notari Bonsoms i en el punt mateix els digué que era a l’infern. Altres gents acudiren a borbollons i alborotats preguntaven per sos parents enmig de rialles i burles.

En Pere, sense perdre la calma, anà a cal Batlle d’Hostalric i li pregà que li fes plaer de venir a fer assistència. Acceptà el Batlle i junt amb el de Tordera, se n’anaren cap a casa del notari, i en això s’aplegà molta gent del poble.

En arribar a la casa, la muller i parents de dit Bonsoms, digueren que no tenien cap escriptura, puix que totes eren a l’Escrivania.

Però en Pere Porter replicà que pugesin a la sala de dalt de la casa. Els parents hi accediren, ja que així, i d’una vegada per totes, es comprovaria que aquest home era boig i tothom entendria que deia mentida i tenia alterat l’enteniment.

Pujaren a la sala i tothom buscava sense trobar cap paper, fins que Pere digué que busquessin a l’armari i la gent l’obrí sense trobar res, però ell els digué que no era dins, sinó sota la rajola del seu front, tal com li havia dit el notari a l’infern. Així ho feren i tot aixecant la rajola dita, trobaren el manual petit de firmes amb el que restaren tots espantats.

I llavors digué en Pere Porter que miressin al full vint-i-set i tots espantats miraren i reconegueren que era escrit de la mà de dit Bonsoms i era veritat que dita acta de cancel•lació l’havia pres i era escrita de la mà del notari.

Quedaren tots espantats de tal manera que ni ells parlaven ni es movien i restaren tots trasmudats.
En el mateix punt dit Pere s’agenollà i juntes les mans, alçà els ulls al cel donant gràcies al senyor.
Després requerí i demanà que dita acta de cancel•lació fos treta i donada còpia, i així que la Justícia d’Hostalric li lliurà, demanà que li fossin restituïts els béns i totes les despeses en dita execució, i així tornar a la possessió com abans.

Aquests fets arribaren a oides del senyor Inquisidor de Barcelona, puix que els parents dels citats per en Pere Porter s’anaren a queixar, per això en Pere fou cridat pel Tribunal de la Santa Inquisició, detingut i interrogat per esbrinar com havia trobat l’acta, lo qual cosa confirmava ésser veritat tot el que en Pere Porter havia dit i desposat i per això fou tret de les presons i deixat anar”.

Fins aquí, molt resumida, l’història d’en Pere Porter, seguint el màxim possible el mateix estil de l’esmentat llibret.

Sigui quina sigui la part verídica d’aquesta llegenda, el que sí és cert és que al pobre Pere Porter, quelcom d’estrany li va succeí, ja que va ser realment excomunicat per l’Església.

El motiu no es pot precisar, encara que és possible imaginar que deuría ser degut per anar explicant l’experiència “real” o imaginària del seu viatge a l’infern. En els últims moments de la seva vida es devia retractar, i en conseqüència que li va ser alçada l’excomunió i pogué ésser enterrat cristianament, tal com consta en el Llibre d’Òbits de l’Arxiu Parroquial: “A 7 de jener de 1618, morí lo vell Porter, excomunicat-retractio-Ilmo. Castanyer. sepultura simple, dia exèquies 8”.

Per acabar cal fer esment d’un detall prou important com és el nom del personatge que, tal com s’anomena en tot moment es Pere Porter i no Pere Portés, com es troba en algun escrit, i que es confón amb el de la seva casa de Mas Portés, que possiblement en temps passats podría ésser comú degut a prendre la masia el cognom del seu amo.

Però encara més important és el fet que en molts llocs la llegenda es conegui com “Les calderes d’en Pere Botero”, en la qual el personatge principal és un ser demoníac que serveix per atemorir els infants, essent una deficient interpretació del bo i honrat pagès que precisament per aquest motiu no és acceptat a l’infern.
Aquesta mala interpretació és deguda a Víctor Balaguer, important escriptor català del segle passat, que va escriure l’obra “Las calles de Barcelona”, editada l’any 1866, i que en Vol. I, pàgina 504, s’ocupa del carrer anomenat de l’infern i fa esment lliure de la llegenda prou coneguda a la seva època, i rebateja el personatge com a Pere Botero, tot derivant-se per aquest motiu l’errònia interpretació del nom i que degut a la importància que va tenir Víctor Balaguer per la literatura catalana, aviat es va escampar per tot arreu el nom de Pere Botero, quedant en l’oblit el nom vertader.

“I ací acaba d’en Pere Porter la història que queda escrita perquè en quedi memòria”

Font: http://www.xtec.es/centres/a8030467/pereporter.htm

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Més sobre Pere Porter:

Pep Valsalobre i Narcís Figueras, Confluències literàries en el Viatge de Pere Porter a l’Infern

Dos nous manuscrits del Viatge

4 11 2010
DE SILS A GIRONA

El viatge a l’infern

Interpretació artística del relat de Pere Porter (segle XVII)

INAUGURACIÓ: Divendres 5 de novembre a 2/4 de 8 de la tarda, a la Sala La Carbonera (pujada Sant Feliu, 2 de Girona).

HORARIS DE VISITA: De dimarts a diumenge, de 10 a 14 h. i de 17 a 19 h.

L´exposició romandrà oberta fins el 21 de novembre de 2010. A Salt, al Centre Cultural Les Bernardes l´exposició es podrà veure durant el mes de febrer de 2011.

Descarregar fulletó (pdf)

Projecte que te la voluntat de fer convergir dues excel·lents mostres culturals: la literària i l’artística. En aquest sentit, la proposta és la d’aprofundir i difondre una peça molt notable de la literatura popular catalana del segle XVII i XVIII: la llegenda de Pere Porter, a través de l’anàlisi de diversos autors. Així mateix, però, i aquí rau una bona part de la peculiaritat del projecte, s’ha encarregat la interpretació de la llegenda als millors artistes plàstics de les comarques gironines, per tal que l’expressin a través de la seva particular sensibilitat i a partir dels formats que ho desitgin. Així doncs, pintors, escultors, ceramistes, fotògrafs posen el seu art i prestigi al servei de la llegenda de Pere Porter.

Els artistes participants són els següents: Pep Admetlla, Jordi Amagat, Dolors Bosch, Lluís Bosch Martí, Quim Domene, Ignasi Esteve, Jordi Gispert, Jordi Gispert Jr, Pep Iglesias, Robert Manera, Bep Marquès, Josep M. Oliveras, Josep Perpinyà, Miquel Ruíz, Miquel Simon, Guillem Terribas.

O sigui, tots ells artistes de reconegut prestigi, que en alguns casos transcendeix el marc nacional.

L’exposició va acompanyada d’un catàleg, on es reprodueixen totes les obres, amb textos de Ricard Planas, Lluís Costa, Pep Valsalobre, Jordi Tardà, Salvador Garcia-Arbós, Narcís Figueras i Pep Vila.

El projecte és coordinat pel director de l’Arxiu Municipal de Sils i professor de la UdG Lluís Costa.

Fonts:

http://www.somlaselva.cat/index.php/cultura/1219-el-viatge-a-linfern
http://bonartactualitat.wordpress.com/2010/11/03/arriba-a-girona-el-viatge-a-l%C2%B4infern-de-pere-porter/
http://www.somlaselva.cat/images/stories/Articles/2010/11_novembre/031110_bragues/expo_a_Girona.pdf

5 11 2010
PERE PORTER A GIRONA

L´INFERN arriba a Girona

Els infants de Girona tindran a partir d´avui una ocasió immillorable d´informar-se del què els espera si no es porten bé. Les calderes de Pere Botero ja no els sonaven tan familiars com ho havien estat per als seus avis des que el papa Joan Pau II va refermar el juliol de 1999 el que ja havia avançat el Concili Vaticà II, que l´infern no es un espai físic sinó una situació en la que els pecadors són privats de la visió de Déu. Era una amenaça de càstig que els nens no acabaven d´entendre però que, almenys, no els feia despertar a mitjanit amb malsons on es veien submergits en les calderes d´oli bullint del dimoni, popularment anomenat Pere Botero, tal com sortia dibuixat als catecismes de l´època. Però l´actual papa Benet XVI va desmentir-ho i el febrer del 2008 va tornar a avisar que l´infern no es una metàfora sinó un lloc. …

…Sembla evident la relació entre el nom de Pere Porter i l´expressió “les calderes de Pere Botero” per referir-se a l´Infern i al diable, tant en català com en castellà, però existeixen moltes altres explicacions etimològiques. Entre els castellans, hi ha qui assegura que Pedro Botero prové dels patrons de bots, anomenats boters, que transportaven àrabs fins a la península (com ara amb les pasteres), i que eren, en boca dels predicadors catòlics, el mateix dimoni. També es troba esmentat com a Pedro Gotero o Pedro Botello en obres de literats del Siglo de Oro. Una des les primeres cites es troba en una de les comèdies religioses de Tirso de Molina (1584-1648). El que és clar és que no es troba escrita l´expressió enlloc abans de l´any 1608, quan li va passar a Pere Porter el seu estrany cas, el que sembla confirmar la relació entre l´expressió i la llegenda. …

… tenir una base verídica a partir de la qual s´hi van anar afegint elements llegendaris. El que és evident és que la seva aventura va tenir una gran repercusió mediàtica al seu temps, ja que se´n troben nombroses referències a tot Espanya. Això és, més o menys, el que li va passar: L´any 1608 li van reclamar judicialment un préstec de 600 lliures que li havien fet al seu pare i que ell ja havia tornat feia vint anys. Però l´acta notarial de la devolució del préstec havia desaparegut, el notari era mort i per tant no podia demostrar que ja no era deutor. Se´l volien endur detingut però va aconseguir que li deixessin fins l´endemà per tractar de reunir els diners. De seguida va posar-se en camí a peu cap a Maçanet, on hi havia gent que li devia diners a ell. En el trajecte es va trobar un jove que anava a cavall i duia una altra cavalcadura buida. El jove li va oferir el cavall que duia sobrer, ell acceptà i entaularen conversa. Ell li explicà el que li passava. En arribar a l´estany de Sils el jove li va dir que era el Diable i que el portaria on era el notari, perquè li digués on havia amagat l´escriptura del retorn del deute. Llavors els cavalls es van posar a córrer, es van submergir en l´estany de Sils i per una deu subterrània van arribar a la boca d´una cova dintre la qual hi havia foc i dimonis martiritzant els condemnats al foc etern. …

Font: La Vanguardia, 5 novembre 2010

3 01 2011
VILAJUÏGA

Vilajuïga | 03/01/2011 | http://www.Gironanoticies.com

“El viatge a l’infern”obre la temporada d’exposicions al Celler Espelt

El divendres dia 7 s’inaugura aquesta exposició de 16 artistes gironins.

L’Espai d’Art del Celler Espelt comença la seva temporada d’exposicions amb una insòlita mostra col·lectiva amb 16 artistes gironins, molts dels quals és el primer cop que exposen en aquest espai. La mostra s’inaugura aquest proper divendres, dia 7 de gener del 2011, a partir de les 8 del vespre i es presenten un total de 16 obres i 8 texts relacionats amb el “Viatge a l’infern”, una interpretació artística del relat del torderenc Pere Porter, originària del segle XVII que relata el seu pas per l’infern per tal de resoldre un deute ja cancel·lat que li demanava la justícia i els seus tractes amb el dimoni per poder aclarir els fets.

La idea va sorgir molt a pro p de Vilajuïga, concretament en una trobada d’amics, artistes i escriptors a Garriguella, on en la sobretaula d’un bon dinar, a finals d’estiu del 2009, aprofitant les sorprenents energies creatives dels assistents, i altres amics que s’anirien afegint, donaren peu i forma a aquesta mostra “entre amics” on sorgiren les bases per crear diferents obres i texts sobre aquest “viatge”.

16 obres d’art i 8 texts

Els artistes que presenten obra són: Pep Admetlla, Jordi Amagat, Dolors Bosch Agustí, Lluís Bosch Martí, Quim Domene, Ignasi Esteve, Jordi Gispert, Jordi Gispert Jr, Pep Iglésias trias, Robert Manera Oller, Bep Marquès, Josep Maria Oliveras, Josep Perpinyà, Miquel Ruiz Aviles, Miquel Simón i Guillem Terribas Roca. Entre les obres que hi presenten trobem diferents estils, mides i tècniques, repartides en pintures, fotografies i escultura. Per tal de complementar la exposició i poder descriure el viatge en el catàleg de la mostra s’hi han afegit diferents texts realitzats per Lluís Costa, Jordi Tardà, Narcís Figueras Capdevila, Pep Vila, David Pujol, Salvador García-Arbós, Pep Valsalobre i Ricard Planas Camps.

Aquesta exposició es va presentar per primer cop a finals d’estiu passat a Sils i ja s’ha pogut veure a Girona durant les passades Fires de Sant Narcís. Ara es presenta a Vilajuïga durant tot el mes de gener, i al febrer es podrà veure a la sala de “Les Bernardes”, de Salt.

La presentació de la mostra anirà a càrrec de Martí Noguè, alcalde de Sils, població que ha produït aquesta exposició itinerant i es clourà amb un tast de vins d’Espelt.

Font: http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=19426

9 01 2011
VILAJUÏGA

L´Espelt exposa l´obra de setze artistes

Els artistes que han elaborat la mostra, al Celler Espelt de Vilajuïga.

VILAJUÏGA | DDG
El Celler Espelt de Vilajuïga va inaugurar aquest divendres la mostra de setze artistes gironins sota el títol El viatge a l’infern. L’exposició es podrà veure fins al diumenge 30 de gener i després es desplaçarà a Salt.

Basada en setze obres i vuit textos relacionats amb el conegut Viatge a l’infern, es tracta d’una interpretació artística del relat de Pere Porter i té el seu orígen en el segle XVII, relatant el seu pas per l’infern amb l’objectiu de resoldre un deute ja cancel·lat que li reclamava la justícia i els seus tractes amb el dimoni per a poder resoldre els fets.

La mostra, que va comptar amb una nombrosa assistència de públic, va sorgir arran d’una trobada entre els artistes a finals de l’estiu de 2009. Després de treballar durant mesos en el projecte, a finals de l’estiu de 2010 es va presentar per primera vegada a Sils i, posteriorment, a Girona. D’entre els artistes participants hi ha Dolors Bosch, Lluís Bosch, Quim Domene, Ingnasi Esteve, Jordi Gispert, Pep Admetlla, Jordi Amagat o Josep Maria Oliveras, entre d’altres. Els artistes han elaborat les obres a través de diverses tècniques entre les quals hi ha la fotografia, la pintura o l’escultura. Els treballs es complementaran amb textos escrits per Jordi Tardà, Lluís Costa, Pep Vila, David Pujol, Narcís Figueras, Pep Valsalobre o Ricard Planas, entre d’altres.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/01/09/lespelt-exposa-lobra-setze-artistes/457021.html

4 03 2011
DUES EXPRESSIONS

Serrallonga
de Sinera estant

ESTANY DE SILS: L’ENTRADA A L’INFERN
Ramon Verdaguer | TASTS DE VIDA | dijous, 3 de març de 2011


Foto: Tarda d’un temps rúfol a l’estany de Sils.

Foto: Tarda d’un temps rúfol a l’estany de Sils.

De vegades ja passa. Per mor de temes professionals, qualque tarda et pots escapolir de la grisa monotonia del dia a dia.
Per feina has d’anar a algun lloc allunyat del diari atuïment del rosari dels dies, a voltes tots iguals.
I avui, de tornada de feina, he pogut entrellucar l’espai magnífic de la nostra contrada: L’estany de Sils.

En Pere Porter un  pagés del XVII, de Tordera, baquetejat per  la justícia, encapçalat pel cràpula notari Gelmar Bonsoms,  va baixar a l’infern de la ma del mateix dimoni i l’entrada la va fer per Sils. La sortida per Morverdre a Castelló. I a l’infern hi va trobar tot de gent de la justícia i va poder passar comptes a tots els qui, d’alguna manera o altra,  li havien fet la llesca en vida.
I d’aquesta bonica llegenda nostrada,  n’han sortit dues expressions:

Les calderes d’En Pere Botero que veiem als pastorets no son d’altres que les calderes d’en Pere Porter, el pagés que va baixar a l’infern per veure com la gent de la justícia pagava els seus pecats penant per l’Infern.

I l’altra és la coneguda frase : Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos. També surt de la mateixa llegenda. Tots els advocats i procuradors mereixien les penes eternes de l’infern!!

Apali. Algun dia l’explicaré, però avui, entrelluqueu  un espai magnífic que tenim molt a prop i que el diari neguit per assolir, de vegades, el no res, ens priva de poder-lo gaudir.

Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/191273

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: