Urbanitzacions i Recepcions

11 02 2008
crw_8026a.jpg
Textos sobre urbanitzacions i recepcions a altres municipis:
r_arrow.gif
icona.gif Maçanet fa la recepció de la urbanització Mas Altaba, la més afectada pels focs del 2003

Ajuntament i parcel·listes han invertit 2,2 milions d’euros per condicionar-la

ANNA PUIG. Maçanet de la Selva
El ple de Maçanet ha aprovat fer la recepció de la urbanització Mas Altaba, la més afectada pels focs que va patir el municipi el 2003. Ajuntament i parcel·listes han finançat un projecte de millora urbanística pressupostat en 2,2 milions d’euros. D’aquesta manera, Mas Altaba es converteix en la segona urbanització que assumeix l’Ajuntament, després de Residencial Park. Només faltarà la de Montbarbat, en què el projecte de deficiències urbanístiques està valorat en 8,7 milions.

Les urbanitzacions tenen un gran pes a Maçanet, ja que hi viu un 60% de la població del municipi. I han arrossegat els mateixos problemes que la resta d’urbanitzacions de la comarca de la Selva que van aparèixer els anys seixanta i setanta amb grans expectatives, però que després s’han convertit en autèntics malsons per als ajuntaments, després que els promotors deixessin les obres d’urbanització a mig fer.

Per això, en l’últim ple tots els grups municipals es van felicitar per haver fet la recepció de Mas Altaba. Una urbanització que, a part dels problemes originaris, va ser la zona més afectada pels grans focs del 2003. Això va suposar un sobreesforç dels parcel·listes i de l’Ajuntament. Finalment, es va executar un projecte de deficiències urbanístiques que es va començar a planificar durant el govern de CiU però que es va millorar en l’anterior mandat, amb 9M, el PSC i AM a l’equip de govern. Aquestes obres, que van acabar fa pocs mesos, han costat 2,2 milions d’euros i van estar finançades tant per l’Ajuntament com pels parcel·listes. El projecte incloïa la pavimentació de carrers, la instal·lació de la xarxa de clavegueram, del servei de gas i, arran dels incendis, es va decidir fer una xarxa de 54 hidrants, entre d’altres actuacions.

Després de l’aprovació del ple, l’Ajuntament es farà càrrec de la conservació i manteniment de tots els serveis de Mas Altaba. La junta de conservació ja s’ha dissolt i ara se n’ha creat una de liquidadora per tancar els comptes. Els diners que resultin de la liquidació, segons ha dit l’alcalde, Alfons Soms (PSC), es reinvertiran en la urbanització.

Només falta Montbarbat
L’Ajuntament de Maçanet té fixat com a objectiu fer la recepció de totes les urbanitzacions el 2009. De moment, té gran part de la feina feta, ja que Residencial Park i Mas Altaba ja són municipals. Només falta executar les obres de Montbarbat, que estan pressupostades en 8,7 milions d’euros. Inicialment, els parcel·listes es van oposar a la gran aportació que havien de fer per finançar aquestes obres i van protagonitzar diverses manifestacions. Ara, amb un acord consensuat, les obres poden tirar endavant. En total, a les urbanitzacions de Maçanet hi viuen 4.900 persones tot l’any, de les quals unes 3.400 estan empadronades. A l’estiu, però, es duplica la població. En canvi, al nucli del municipi hi ha uns 3.000 veïns que estan empadronats.

(El Punt 23/12/07)

r_arrow.gif

icona.gif Esquerra veu que la recepció de les urbanitzacions pot hipotecar el govern municipal


“La clau de tot és el tema urbanístic i és un tema gravíssim”. Són paraules del portaveu i regidor d’Esquerra a l’Ajuntament de Calonge, Martí Fonalleras, qui, després de proposar la creació d’un govern d’unitat per superar la crisis que actualment hi ha, considera que “no hi ha voluntat per part de tots” per crear-lo. Per al republicà, l’urbanisme municipal representa el principal maldecap de l’Ajuntament calongí ja que considera que la recepció de la gran quantitat d’urbanitzacions que hi ha al municipi en pot hipotecar les inversions: “Les urbanitzacions s’han de recepcionar i arreglar el que s’hi ha fet malament. El poble, econòmicament, acabaria ofegat. Com explicarem a la gent si tots els diners municipals es destinen a pagar el personal municipal i les urbanitzacions, i no podem invertir en fer una guarderia”, entre altres coses […]

Font: Diari de Girona, 23 gener 2008

r_arrow.gif

icona.gif Primer pas per «endreçar» les urbanitzacions

M. RODRÍGUEZ / ANNA PUIG. La Bisbal del Penedès

Les urbanitzacions que van sorgir als anys seixanta i setanta del segle passat sense cap planejament urbanístic i amb grans deficiències de serveis són en l’actualitat una pedra a la sabata per a molts municipis. La Generalitat ha fet el primer pas per posar fi a aquesta situació amb un avantprojecte de llei que té un doble objectiu: crear un fons d’ajuts per facilitar l’acabament de les obres d’urbanització o bé iniciar un procés de reversió total o parcial dels terrenys que inicialment s’havien pretès urbanitzar per convertir-los en sòl rústic. Una mesura llargament reivindicada pels municipis afectats, molts dels quals no poden assumir el cost milionari d’aquests projectes. A Catalunya es calcula que hi ha unes 2.000 urbanitzacions d’aquestes característiques.

Una part molt important d’aquestes urbanitzacions es va promoure sense l’adequat procés de parcel·lació, previsió de serveis i dotacions de serveis i cabals energètics. I en molts casos, aquestes mancances comportaven la il·legalitat de la promoció. A part, en la majoria dels casos es van ocupar terrenys no aptes per ser urbanitzats, amb grans pendents, enmig de zones boscoses i amb problemes d’accessibilitat. L’elevat cost d’aquestes obres pendents de fer i la impossibilitat, en la majoria de casos, que ho financés l’Ajuntament o els mateixos parcel·listes ha provocat que moltes d’aquestes urbanitzacions hagin quedat a mig fer. I la situació s’ha anat perpetuant.

L’avantprojecte de llei per a la millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics –a exposició pública fins al 20 de setembre– pretén crear una línia de finançament per acabar les obres d’urbanització o, en els casos que sigui possible, reduir la superfície urbanitzable o extingir-la completament –aplicant un sistema d’expropiació–.

COM LA LLEI DE BARRIS

La proposta de la Generalitat s’assembla en molts aspectes a la llei de barris. La Generalitat crearà un fons anual de gestió i inversió –es parlava inicialment d’uns 10 milions d’euros, tot i que l’avantprojecte de llei no especifica cap xifra econòmica–. S’hi podran acollir tots els municipis amb urbanitzacions en què es donin situacions de manca total o parcial d’execució de les obres d’urbanització i de dotació de serveis i que la seva implantació territorial es produís entre l’aprovació de la llei del sòl i d’ordenació urbana del 1956 i abans de l’entrada en vigor de la Llei 9/1981 de protecció de la legalitat urbanística.

A l’hora d’adjudicar els ajuts, que es farà a través d’una convocatòria pública anual, la Generalitat tindrà en compte el nombre d’urbanitzacions situades al municipi, la superfície ocupada per urbanitzacions, l’existència d’un procés avançat d’ocupació de les edificacions com a residència permanent, els dèficits en serveis bàsics i la proposta de mesures per a la desclassificació del sòl urbanitzable.

Per accedir a la subvenció, els ajuntaments hauran d’elaborar un programa d’adequació, que hauran d’aprovar per ple. També hauran de crear una oficina tècnica de suport i s’hauran de responsabilitzar de l’execució dels treballs. La subvenció podrà abastar la totalitat o part de l’import de les actuacions de l’Ajuntament i es podrà canalitzar mitjançant aportacions econòmiques o bé amb la prestació de serveis o actuacions materials.

Una despesa inassumible pels municipis

Els ajuntaments han heretat el problema de les urbanitzacions i la gran majoria no tenen recursos econòmics ni competències per actuar-hi –són nuclis disseminats que legalment no formen part de la trama urbana–. Una actuació decidida de la Generalitat, que anés acompanyada d’un ajut financer, ha estat una reivindicació històrica dels alcaldes que han vist com aquests nuclis es convertien en un niu de conflictes. Els parcel·listes s’han sentit estafats pels promotors –que són els que haurien d’haver realitzat les obres– i han estat els ajuntaments els que han pagat els plats trencats. A part, també es reclama un marc normatiu que doni elements de gestió i conservació d’aquests grans nuclis.

500 habitatges «alegals» a la Bisbal

Un dels indrets on aquest avantprojecte de llei serà molt ben rebut és a la Bisbal del Penedès. De les set urbanitzacions que hi ha al municipi, tres estan en situació d’alegalitat: La Miralba, Les Masietes i Santa Cristina. Totes tres es van començar a construir als anys 60 en sòl rústic o urbà sense consolidar. L’actual Ajuntament denuncia que és el resultat d’una política «mal feta» per part de l’anterior govern de CiU. Segons l’alcalde, el republicà Josep Maria Puigibet, el seus predecessors «han fet els ulls grossos i han permès que aquestes urbanitzacions anessin creixent sense permisos, perquè no en podien tenir, i fins i tot s’han construït algunes cases sense plànols, per tant sense les mínimes garanties de seguretat».

L’actual consistori ja ha començat un procés de localització de tots els propietaris per regularitzar la situació. «Es donen situacions tan absurdes com que hi ha alguns veïns que no han pagat mai l’IBI i en canvi sí l’impost de la recollida d’escombraries».

En el cas de la Miralba, per exemple, que té 155 habitatges, ja s’està treballant per presentar a licitació un projecte que inclou la instal·lació de la xarxa de clavegueres, l’enllumenat i el condicionament dels carrers, amb un pressupost d’uns nou milions d’euros, el 10% dels quals corresponen a l’Ajuntament per l’obra pública i la resta als propietaris.

Però és que no només hi ha problemes amb les urbanitzacions que no tenen els serveis bàsics. N’hi ha d’altres, com per exemple el Priorat, en què la recepció es va fer fa deu anys i ja s’hi han de fer reformes. «No pot ser que en tan poc temps haguem de tornar a asfaltar els carrers, els del poble tenen 20 anys i estan en perfecte estat. Això vol dir que l’obra que es va fer no complia la normativa i no s’havia d’haver fet la recepció, de fet, mai n’hem vist l’informe tècnic que es demana per llei». L’Ajuntament està fent un estudi jurídic per veure si encara és a temps de reclamar responsabilitats als promotors per possible «frau tècnic».

Segons Puigibet, si no s’actua a curt termini, els ajuntaments arribaran a la incapacitat econòmica i no podran assumir tots aquests costos. Per això, veu amb bons ulls l’avantprojecte de llei i espera que el seu municipi es pugui acollir a aquestes ajudes.

Franges perimetrals per evitar els focs

Les urbanitzacions van sorgir com bolets enmig de zones boscoses, fet que les converteix en punts d’alt risc d’incendis. La llei especifica que aquests nuclis disseminats han de tenir franges perimetrals de 25 metres per prevenir els focs, una mesura que poc més de la meitat dels municipis compleixen. Principalment perquè aquesta actuació comporta una gran inversió, com gairebé tot el que es projecta a les urbanitzacions. Ja fa temps que la Generalitat va obrir una línia d’ajuts que subvenciona el 60% de la neteja perimetral amb l’objectiu d’incentivar els municipis a fer-ho. En relació amb la prevenció d’incendis forestals, les urbanitzacions haurien de disposar d’una xarxa d’hidrants que facilitin les tasques dels bombers en l’extinció del foc.

Font: EL PUNT 07.09.07, publicat a Col·legi de Geògrafs

Advertisements

Accions

Information

One response

11 02 2008
LNC

I Vallcanera tants anys acabada, sense junta de compensació… i no hi ha manera de monent…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: