Josep Martí-Sabé

3 06 2008

1541

icona.gif MARTÍ-SABÉ: UN ESCULTOR D’AHIR i D’AVUI

La Sala d’Exposicions Municipal de Sils permet contemplar fins el proper dia 22 de març una petita però valuosa exposició d’obres d’un dels escultors gironins més importants de la segona meitat d’aquest segle. Sis dibuixos, cinc pintures a l’acrílic, dos bronzes i nou terracuites, la majoria de recent creació, revelen la personalitat de Martí-Sabé, un artista que als 82 anys continua encara amb una admirable i fascinant dedicació a l’art.

A principis de la dècada dels seixanta, jo, un vailet que sacsejava cos i ànima pels diferents tallers de l’antiga Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona, ja sentia parla d’en Martí-Sabé com un dels escultors catalans que revelaven una forta activitat creativa. Les diferents exposicions dels Salons de maig que aleshores tenien lloc cada any a Barcelona i en els quals en Martí-Sabé hi participava assíduament, em van permetre de contemplar les primeres escultures d’aquest artista nascut a Sta. Coloma de Farners el 1915 i anomenat fill predilecte de la ciutat el 1995. Va ser finalment el 1996 quan vaig poder conèixer personalment Martí-Sabé. Una coneixença que en poc temps s’ha traduït en una veritable amistat. Les visites a la seva casa-taller i les llargues converses amb ell m’han permés de comprendre allò que moltes vegades unes simples exposicions no poden revelar; un fervorós creador, un mestre de l’escultura que coneix i domina les moltes i ben diferents tècniques i, per damunt de tot, un home arrelat a la vida, bo i sincer, el qual, sense fer concessions a simples banalitats creatives, ha sabut, al llarg de molts i molts anys d’activitat, transmetre per mitjà de l’acció i de la matèria la fe i l’amor per la bellesa en una obra personal i sincera.

Els inicis

Descendent d’una família pobre amb cinc fills i el pare feinejant a bosc, Martí-Sabé va haver de començar a treballar molt jove. La guerra, el front i la malaltia s’afeigiren a un moment històric molt difícil. La seva sensibilitat i el seu amor per l’escultura, però, es revelaren ben aviat; ens explica el propi artista com de ben petit, a col.legi, sempre feia “ninots” i el seu mestre, aficionat a la pintura i amb qui moltes vegades anava al camp portant-li els estris de pintar, el feia dibuixar un cop les classes ja havien acabat. A Barcelona, a l’edat de 25 anys, Martí-Sabé, treballant i estudiant alhora, decideix dedicar-se per sempre més a l’escultura. Comença treballant a Can Rius, una imatgeria religiosa d’aquella ciutat, i després en el taller d’Enric Monjo, un dels escultors de caire noucentista més prestigiosos del moment. En Subirachs i en Torres Monsó serien dos dels altres joves escultors que van passar per aquest taller i amb els quals va fer una bona amistat. Martí-Sabé va conèixer Monjo a l’Escola d’Arts i Oficis de Llotja i ràpidament el mestre li va demanar d’anar a treballar en el seu taller. És així que durant vuit anys el jove artista va poder aprendre directament en el taller del mestre totes i cadascuna de les tècniques que li permetrien al llarg dels cinquanta anys següents de crear i desenvolupar la seva pròpia obra escultòrica.

L’escultor

A principis dels cinquanta i ja amb taller propi, Martí-Sabé endegà una carrera frenètica de creació artística. Escultures religioses, retrats i tota mena d’encàrrecs conformen la seva producció d’aquell moment. Són obres amb una funció concreta i en les quals l’objecte es presenta amb tota la seva càrrega formal i descriptiva, sempre dins de la més pura realitat visual. Els relleus ceràmics de l’oficina d’una entitat d’estalvi a la plaça Marquina de Girona són uns dels exercicis escultòrics que marquen el final d’aquesta època. Cansat de fer nassos i ulls, segons ens explica el propi artista, i esperonat per un esperit inquiet, començà a partir del 1960 un canvi conceptual. Guix, pedra, ferro i terracuita esdevenen els materials que li permeten, a partir d’ara, d’accedir a una llibertat d’acció plàstica i creativa insòlita fins aleshores. L’escultura s’allibera del simple objecte representat i esdevé l’eina de creació pura. En aquest moment Martí-Sabé es transforma en un artista del segle XX. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius, és a dir, ple i buit, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció, no ja tan sols com l’eina que permet l’eliminació de tota anècdota visual sinó, sobretot, l’exaltació de la pura plasticitat, esdevenen, sempre però amb un rerafons antropomòrfic, l’expressió d’un nou llenguatge a l’obra de Martí-Sabé.

Josep Martí-Sabé ha estat una treballador obstinat, infatigable i persistent. Avui, amb tota una vida al cim de les espatlles, l’escultor continua dia rera dia la feixuga i alhora apassionada tasca del creador. Una tasca que condemna l’artista a l’activitat creativa per sempre més i arrossega el seu esperit per indrets, ara de desconsol, ara de joia i exultació.

Diari de Girona, març del 1998

icona.gif Martí Sabé, Josep. Obres

(Santa Coloma de Farners, 04/07/1915 – Riudarenes, 11/06/2006)

Va explicar l’autor que decidí dedicar-se a l’escultura estant al front durant la Guerra Civil. Després de passar pel camp de concentració de Santoña, va aconseguir entrar al taller d’imatgeria Can Rius de Barcelona.

Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, on va ser deixeble de l’escultor noucentista Enric Monjo, qui el va fer entrar a treballar al seu taller on s’hi va estar vuit anys.

Va formar part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Esther Boix, J. Datzira i Ricard Creus, tots ells influenciats per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Aquest grup pretenia trencar amb el moment de tancament del país, coincidint amb el naixement dels Salons d’Octubre, dels Cicles Experimentals a la Galeria Jardí, els Salons de Maig (dels quals en va ser soci i membre de la Junta), etc.

La figura humana fou un dels temes principals en les seves obres i evolucionà al llarg de la seva extensa producció. La va portar al límit de la síntesi, fet que donà com a resultat unes peces de línies depurades on destaquen diferents textures i es marcaven les tensions i el ritme de les figures amb els volums plens i buits i l’ús de l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat.

Va participar en gran número de concursos, exposicions individuals i col·lectives (a Girona, Barcelona, Bilbao, Roma o Bèlgica, entre d’altres ciutats) i rebé més de quinze premis a banda d’altres reconeixements.

http://www.ajuntament.gi/sgdap/artalcarrer/autor_fitxa.php?id=22

“Al·legoria de Santa Coloma” (2002), Josep Martí-Sabé

Va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1915, fill d’una família senzilla de bosquerols.

De ben petit li va agradar modelar i aprofitava qualsevol ocasió per fer-ho amb fang, amb fusta o amb pedra. Acabada la Guerra Civil espanyola va fer els estudis d’art, especialment escultura, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al mateix temps treballava en el taller del reconegut escultor noucentista Enric Monjo. Va formar part del grup Postectura integrat per artistes influïts per les tendències constructives que es dirigien cap a un nou humanisme.

L’any 1950 va exposar a les Galerías Layetanas, en una exposició col•lectiva on ell va aportar deu obres. Aquesta exposició va ser el punt de partida de la seva carrera artística. Escultures religioses, retrats i tota mena d’encàrrecs li van permetre revelar la seva gran força creativa.

Seguidor dels escultors Manolo Hugué i Arísitides Mallol, en les seves primeres obres presenta un tipus d’escultura massissa i arrodonida, per passar després a formes més humanitzades en les seves imatges religioses i a volums més alats, o a grups i relleus més sensuals fins arribar al seré i elegant equilibri de les seves obres més recents.

Treballa el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeten una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s’allibera de l’objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius -entre el ple i el buit-, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerafons antropomòrfic, van conformant l’expressió d’un nou llenguatge a l’obra de Martí-Sabé.

Ha exposat arreu de la geografia catalana i també a l’estranger. Ha rebut diversos premis i reconeixements entre ells la Medalla d’Or de la Diputació de Girona. L’any 1995 va ser anomenat Fill Predilecte de Santa Coloma de Farners.

http://www.xtec.cat/serveis/crp/b7990112/colomencs%20illustres.pdf

A l’altra costat del poble, arran de la carretera de Santa Coloma i en la rotonda de la urbanització de can Maleta, es troba l’Avinguda dels Segadors, iniciada amb El Segador, esplèndida escultura en bronze realitzada l’any 1994 per l’escultor colomenc Josep Martí Sabé, en la qual es plasma la duresa de la feina i la fermesa de la voluntat humana de sobreviure a qualsevol dificultat.

http://www.selva.cat

A diferents indrets de Santa Coloma hi ha escultures de Josep Martí i Sabé. A la delegació local de la Caixa de Girona hi ha un Sant Jordi, a l’església i a la rotonda d’entrada de Santa Coloma per la carretera de Sils hi ha una al·legoria a la població, del mateix escultor.

http://www.selva.cat

Llegiu també: Una bandera per Sils i Una bandera per Riudarenes


Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: