Article 75.7

25 06 2008

Declaracions, antídots contra la corrupció



3. Modificación del artículo 75.7.

«Los representantes locales, así como los miembros no electos de la Junta de Gobierno Local, formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos.

Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales y de la participación en sociedades de todo tipo, con información de las sociedades por ellas participadas y de las liquidaciones de los impuestos sobre la Renta, Patrimonio y, en su caso, Sociedades.

Tales declaraciones, efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevarán a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y al final del mandato, así cuando se modifiquen las circunstancias de hecho.

Las declaraciones anuales de bienes y actividades serán publicadas con carácter anual, y en todo caso en el momento de la finalización del mandato, en los términos que fije el Estatuto municipal.

Tales declaraciones se inscribirán en los siguientes Registros de intereses, que tendrán carácter público:

a) La declaración sobre causas de posible incompatibilidad y actividades que proporcionen o puedan proporcionar ingresos económicos, se inscribirá en el Registro de Actividades constituido en cada Entidad local.

b) La declaración sobre bienes y derechos patrimoniales se inscribirá en el Registro de Bienes Patrimoniales de cada Entidad local, en los términos que establezca su respectivo estatuto.

Los representantes locales y miembros no electos de la Junta de Gobierno Local respecto a los que, en virtud de su cargo, resulte amenazada su seguridad personal o la de sus bienes o negocios, la de sus familiares, socios, empleados o personas con quienes tuvieran relación económica o profesional podrán realizar la declaración de sus bienes y derechos patrimoniales ante el Secretario o la Secretaria de la Diputación Provincial o, en su caso, ante el órgano competente de la Comunidad Autónoma correspondiente. Tales declaraciones se inscribirán en el Registro Especial de Bienes Patrimoniales, creado a estos efectos en aquellas instituciones.

En este supuesto, aportarán al Secretario o Secretaria de su respectiva entidad mera certificación simple y sucinta, acreditativa de haber cumplimentado sus declaraciones, y que éstas están inscritas en el Registro Especial de Intereses a que se refiere el párrafo anterior, que sea expedida por el funcionario encargado del mismo.»

http://www.boe.es

Es modifica l’article 75.7 amb una nova redacció regulant la obligació de formular declaració de possibles incompatibilitats i activitats dels seus ingressos econòmics per part dels representants locals i membres no electes de la Junta de Govern Local; amb declaració del seu patrimoni participació en societats i de les seves participades i de les liquidacions dels impostos, IRPF, Patrimoni i Societats, que hauran de complimentar abans de la presa de possessió amb ocasió del cessament i el termini del mandat. Les incompatibilitats s’inscriuran en el Registre d’activitats constituït a cada entitat local i la declaració sobre bens i drets en el seu Registre de bens patrimonials. En cas d’amenaça de la seva seguretat personal com a familiar, bens i negocis, podran realitzar la declaració davant el Secretari de la Diputació Provincial i s’inscriuran en el Registre especial de bens patrimonials d’aquella institució.

Comentari a la llei, Col·legi d’Advocats de Girona:
http://www.icag.cat/publicacio_detalle.php?ident=532&id_seccion=14

MÉS TRANSPARÈNCIA I SOSTENIBILITAT
La nova llei de sòl
María Antonia Trujillo / Ministra de la Vivenda

Avui entra en vigor la llei del sòl, que, a partir de demà, desenvoluparan i aplicaran tant els ajuntaments com els nous governs autonòmics sortits fa un mes de les urnes. Una llei que proposa més sostenibilitat, menys especulació i més transparència en la gestió urbanística i del sòl, tant pública com privada. D’aquests tres propòsits, el de combatre l’especulació és, sens dubte, el que més debat ha generat. Està bé que es torni a parlar de quantes plusvàlues genera el negoci immobiliari, de qui i quan se n’apropia o de com i en quina mesura ha de participar la societat en aquests plusvàlues, com mana la Constitució. Però aquest és un debat recurrent. M’interessa destacar els altres dos grans temes que obre la llei de sòl, els de la sostenibilitat i la transparència, perquè són novetats absolutes en la legislació estatal del sòl.

LA SOSTENIBILITAT S’HA CONVERTIT EN EL PRIMER repte del nostre desenvolupament econòmic i, en conseqüència, també s’ha de convertir en el principi rector de qualsevol política sobre el sòl i territori. Hem de promoure un medi urbà en què l’ocupació del sòl sigui eficient. És a dir, on no dilapidem el territori i on qualsevol desenvolupament urbà tingui garantides les necessàries infraestructures, dotacions i serveis públics, ben localitzats i suficients per atendre els ciutadans. Però també hem de garantir una protecció adequada del medi rural i preservar els valors del sòl innecessari o inadequat per atendre les necessitats de transformació urbanística. I hem, en definitiva, de procurar l’eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la protecció del nostre patrimoni cultural i paisatgístic. La nova llei del sòl configura per primera vegada el concepte indeterminat de desenvolupament territorial i urbà sostenible com un principi jurídic autèntic amb conseqüències pràctiques. Així incorporem a la legislació estatal del sòl temes que fins ara havien estat absents en aquesta legislació malgrat ser tan importants per al medi ambient com ara l’eficiència energètica, l’ús dels recursos escassos com l’aigua o la prevenció de l’erosió, l’incendi i la contaminació dels sòls; també temes importants per a la ciutadania, com el foment de la cohesió i de la mixtura social, i per a l’economia, com la utilització racional i eficient del sòl o l’augment de la mobilitat física i laboral.

TOTS AQUESTS PRINCIPIS, QUE JA TENEN FORÇA DE LLEI a Espanya, es proposen des de fa temps des de la Unió Europea i s’han incorporat recentment a la Carta de Leipzig sobre la ciutat europea sostenible. Els ministres responsables de desenvolupament urbà dels 27 Estats membres de la UE vam consensuar el passat 24 de maig aquesta carta, en què Espanya va tenir una participació molt activa, i que advoca per unes polítiques urbanes de caràcter integral que tinguin molt present la millora del medi ambient físic. La Carta de Leipzig també fa especial referència a la importància de dur a terme unes polítiques adequades de vivenda social. En aquest sentit, en la llei hi hem introduït mesures destinades a afavorir el desenvolupament de la vivenda protegida. Per això garantim una reserva mínima per a la vivenda protegida d’un 30% en el nou sòl residencial i assegurem que aquest ús d’interès social del sòl es compleixi efectivament. Com? A través de la seva anotació registral i, quan es tracti de patrimonis públics de sòl, prohibint als ajuntaments subhastar-los o licitar-los a l’alça per sobre del valor del sòl per a vivenda protegida. S’ha de combatre l’especulació començant per les pròpies administracions.

EN SEGON LLOC, MÉS TRANSPARÈNCIA. Com ja he exposat en moltes ocasions, una de les més significatives innovacions de la llei consisteix que, per primera vegada, regula els drets i deures de tots els ciutadans i no només els dels propietaris de sòl. Amb això establim un veritable estatut bàsic de ciutadania en relació amb el sòl i el medi urbà i rural. L’objectiu és clar: una gestió més transparent, en què la participació dels ciutadans sigui efectiva i no només formal, i amb controls de legalitat i d’oportunitat clars sobre la discrecionalitat de l’administració, és el millor antídot contra l’especulació i la corrupció. La llei de sòl no s’atura a reconèixer o declarar drets, sinó que els garanteix a través de regles bàsiques de gestió participativa i transparent. També els convenis urbanístics s’hauran de sotmetre a informació pública abans de ser aprovats. A més, l’aprovació dels convenis de plantejament, com la de les permutes de terrenys, només podrà fer-la el ple.

UNA ALTRA DE LES MESURES ANTICORRUPCIÓ més importants és la que obliga no només els regidors sinó també tots els directius municipals a publicar la composició dels seus béns i l’objecte de les seves activitats privades. Però, a més, la llei estableix que aquells que tinguin responsabilitats executives, tindran prohibida l’activitat privada en aquesta matèria i en el terme municipal en què hagin exercit el seu càrrec durant els dos anys posteriors al seu cessament, de manera similar al que s’exigeix dins de l’administració estatal. Amb aquests mateixos objectius s’estipula que els expedients de les requalificacions que comportin plusvàlues hauran d’identificar qui ha estat el propietari durant els últims 5 anys, de manera que tots puguem saber a qui beneficia les decisions dels nostres representants.

REIVINDICAR L’URBANISME COM UNA FUNCIÓ PÚBLICA irrenunciable, sotmesa a controls i no susceptible de mercadeig no és un acte d’intervencionisme, sinó un exercici de responsabilitat. Per això, una nova llei del sòl era necessària en el nostre país.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Diumenge, 1 de juliol del 2007
http://paper.avui.cat/article/dialeg/88140/la/nova/llei/sol.html

Aquest article de la Llei del Sol (Llei 8/2007) ha estat comentat també al bloc La Veu de Sils 1 i 2

Advertisements

Accions

Information

One response

25 06 2008
LNC

S’entesten, s’estenten, però s’acaba la conxorxa. Per llei els i les secretàries municipals a declarar !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: