Estanys de Sils

1 09 2008

Articles i comentaris dedicats als Estanys

Consulteu la secció: Estanys

Anuncis

Accions

Information

127 responses

2 09 2008
Bloc

Acesa inverteix 117.000 euros per a la recuperació de l’estany de Sils

Actualitzat a les 15:30 h 01/09/2008
Sils (Selva).- El director general d’Acesa, Josep Lluís Giménez, ha signataquest dilluns un conveni amb Acciónatura per col·laborar amb el projecte de restauració i gestió de l’estany de Sils (Selva). La concessionària ha acordat invertir 117.000 euros per posar en marxa la segona fase de millora d’aquest espai protegit. Són iniciatives per millorar l’entorn mediambiental de l’autopista. Actualment, la companyia està duent a terme l’ampliació a tres i quatre carrils de l’autopista AP-7 entre Maçanet i la Jonquera. Acciónatura és l’entitat encarregada de la restauració i gestió de l’estany de Sils aprovat per la Unió Europea en el marc del programa Life-Natura.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/306742/selva/Acesa-inverteix-117000-euros-per-a-la-recuperacio-de-lestany-de-Sils

…………………………………………………………………………………………………………..

dimarts, 2 de setembre de 2008
Acesa aporta 117.000 euros per a la recuperació de l’estany de Sils

A. PUIG. Sils
La concessionària Acesa ha signat un conveni amb Acciónatura per col·laborar en el projecte de restauració de l’estany de Sils. L’empresa aportarà 117.000 euros, que serviran per posar en marxa la segona fase de recuperació d’aquest espai protegit.

Acesa ha començat l’ampliació de l’AP-7 a tres i quatre carrils entre Maçanet i la Jonquera i col·labora en iniciatives per millorar l’entorn mediambiental de l’autopista.

Acciónatura, abans Fundació Natura, s’encarrega de recuperar i gestionar l’estany de Sils, en el marc del programa Life-Natura. Ja s’ha fet la primera fase, que ha inclòs la regeneració de la llacuna.

Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2982825

2 09 2008
buf

en què consisteix aquesta segona fase?

12 09 2008
Bloc

ARTICLE ICV-EUiA-EPM PUBLICAT AL QUADERN DE SILS

Els Estanys de Sils: Si els estimem, hem de defensar-los.

Parem atencio, els Estanys poden acabar convertits en un encreuament de molts transits, en un lloc exposat a molts riscos que acabin causant un impacte molt negatiu a aquest paratge tan ric en biodiversitat. Aquests són alguns dels riscos. Aconseguirem evitar-los?

Una carretera. La futura variant de Sta Coloma de Farners a Maçanet, dibuixada com a projecte per carreteres de la Generalitat, passa per a sobre i per entremig dels Estanys. Segons la nostra opinió ens hem d’oposar resoltament a aquesta possibilitat i a qualsevol altra que passi per la zona protegida dels Estanys.

Una nova línea de mitjana tensió, que sortiria de la subestació de la MAT de Riudarenes cap a la costa. Esta dibuixada en un projecte del Departament respectiu just per sobre dels Estanys. Aquesta notícia ja va sortir en premsa i és un tema pendent de resolució.

Un gasoducte, una canonada de conducció de gas (un projecte que travessarà Europa i unirà el gas d’Algèria amb Europa de l’est), que transcorre paral•lel a l’autopista. En arribar al terme municipal de Sils, es desvia i té previst el seu traçat dos metres per sota del nivell del terra, però per la meitat dels Estanys. L’Ajuntament ha fet al•legacions proposant un altre traçat. Esperem que s’eviti l’encreuament pels Estanys.

Una ronda. En el POUM s’ha dibuixat una ronda que uniria el carrer dels Estanys, passant per sota del barri de l’Església, enllaçant amb l’altre costat de la via del tren amb un nou pont. Això aproparia perillosament el tràfic rodat a la zona de protecció dels Estanys, pràcticament el ficaria dins, i per molt que es vulgui presentar el tema com una via per a cotxes, bicis, vianants, no deixa de ser en el projecte una ronda per a absorbir el tràfic que avui circula pel centre del poble.

Per acabar aquest petit repàs queden dues cosetes.
Una ampliació de la zona de serveis en el Sorrer, al lateral de la N-II que ara s’està desdoblant. És una zona d’influència directa de la zona protegida dels Estanys i considerem que aquesta zona també ha d’estar protegida.

El projecte del polígon industrial de Massabé, aprovat en el seu dia per la majoria absoluta municipal de CiU i ràpidament aprovat per urbanisme, llavors també gestionat per CiU. Aquest polígon de 25 Ha. limita pràcticament amb la zona protegida.

Resumint, els Estanys envoltats per una zona de serveis, un polígon industrial, una ronda i travessats per una línea elèctrica, un gasoducte, una carretera i…
Deixem-ho aquí. Aixo es proteccio de la biodiversitat?

Que es malmetin o es mantinguin els Estanys depèn de nosaltres, de cadascuna de les persones de Sils. Si de veritat estimem els Estanys, hem d’estar vigilants i disposats/des a defensar-los.

Albert Miralles Güell i Cristina Simó Alcaraz, ICV-EUiA-EPM

Font:
http://laveudesils.blogspot.com/2008/09/alerta-els-estanys-de-sils.html

14 09 2008
·Ampliar

Sils vol ampliar l’espai protegit de l’estany amb la gestió de finques abandonades

ANNA PUIG. Sils

* L’Ajuntament de Sils ha arribat a acords de custòdia amb propietaris que tenen finques properes a l’estany i que actualment estan abandonades o són improductives. Això permetrà ampliar la zona conservada i recuperar vegetació i fauna autòctona. Segons explica l’alcalde, Martí Nogué (IdS-PSC), l’Ajuntament s’encarregarà de fer la neteja i el manteniment d’aquests espais. «Per als propietaris no suposa cap cost i, a més, poden recuperar els terrenys quan ells vulguin», sosté Nogué. L’alcalde assegura que l’Ajuntament tampoc no haurà de fer una inversió elevada ja que els treballs els executarà la brigada municipal o bé el grup de manteniment de l’estany.

De moment, la meitat de la quinzena de propietaris als quals s’ha fet arribar aquest acord de custòdia han acceptat la proposta. «S’han triat finques que tenen algun tret especial o que tenen vegetació típica de la zona dels estanys, com ara freixedes o prats», continua explicant l’alcalde, pel qual aquesta operació servirà per gestionar més bé la zona dels estanys, ampliar l’espai conservat i oferir més atractius per als usuaris i visitants.

D’altra banda, l’ONG Acció Natura du a terme unes jornades de voluntariat per a la recuperació de l’estany, finançades per la CAM. Els voluntaris han fet diverses sessions de formació i han col·laborat en projectes com ara la creació d’un inventari botànic, un cens d’amfibis i rèptils i l’anellatge i cens d’ocells. Aquesta tasca permet estudiar l’estat i evolució de la biodiversitat d’aquest espai natural per determinar les futures actuacions que protegeixin les espècies de flora i fauna autòctones de les invasores.

diumenge, 14 de setembre de 2008
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2995722

19 10 2008
·Més espai

Sils amplia el perímetre protegit dels estanys amb finques rurals
L’espai , únic a Catalunya, tenia una extensió de set quilòmetres quadrats i s’està restaurant des del 1998

SILS | EVA BATLLE
L’Ajuntament de Sils està tancant en aquestes últimes setmanes acords de custòdia amb propietaris de camps propers als estanys que tenen les finques sense treballar o abandonades. Aquests acords han de permetre ampliar la zona protegida d’aquest espai protegit i recuperar-ne la biodiversitat. El consistori serà l’encarregat de gestionar aquests nous espais i en aquests moments, explica l’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), ja hi hauria tres acords de custòdia signats i s’espera que una quinzena n’acceptin la proposta. Aquest acord no suposa cap cost per als propietaris ja que “el conveni diu que ens els cedeixen fins que ells vulguin”, afirma Nogué. De fet, el manteniment tampoc tindrà un cost elevat pel consistori, assegura l’alcalde, ja que serà el servei de neteja de la brigada qui se n’encarregarà. Pel que fa al tipus de terrenys, que són de mitja a una hectàrea, s’han escollit aquelles que tenen la vegetació dels estanys, com són les freixes. Aquests nous terrenys han de servir per poder gestionar i recuperar la zona dels estanys, que constitueix una zona humida de característiques úniques a Catalunya. Un altre agent que gestiona els estanys de Sils, a part del consistori, és l’ONG Acció Natura, que s’encarrega de la gestió d’una part de l’estany i que està “fent acords de custòdia i fins i tot compra terres”, explica l’alcalde. L’estany de Sils havia estat una petita llacuna de set quilòmetres quadrats i des de 1998 s’està restaurant.

diumenge 19 octubre 08
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008101900_3_293403__Comarques-Sils-amplia-perimetre-protegit-dels-estanys-finques-rurals

21 10 2008
·2ª Jornada

El proper dissabte 15 de novembre es celebrarà la 2a Jornada de l’Estany de Sils, eix principal del procés participatiu per a la gestió de l’Estany de Sils.
Tal i com es va consensuar a través del procés anterior, aquest any la jornada es centrarà en l’estudi i la recerca a l’Estany de Sils i l’educació ambiental als espais naturals.
Aquesta jornada, com l’any anterior, s’estructura en una primera part on experts ens plantegen la situació actual, i la problemàtica i les oportunitats de l’espai; a la tarda s’organitzen les taules de treball en les que es decidirà quines actuacions cal empendre respecte a aquestes temàtiques per a una correcta gestió de l’Estany.
Podeu descarregar el programa clicant aquí (format jpg)
Per a més informació podeu trucar al 972 16 82 85 o bé a través …

Font: http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/10/2a-jornada-de-lestany-de-sils.html
Imatge: http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Agenda/anunci%20color.jpg

27 10 2008
·Sèquia

Eliminació de canya americana (Arundo donax)
L’eliminació d’aquesta espècie exòtica és un pas endavant en la gestió de l’Estany i la recuperació dels seus valors naturals.

Fotografia: Xavier Romera



Font: http://estanydesils.blogspot.com/2008/10/eliminaci-de-canya-americana-arundo.html

. . . . . . . . . . . .

dilluns, 27 / octubre / 2008
ACTUACIONS A LA SÈQUIA DE SILS

Aquests dies la sèquia està patint una sèrie de canvis considerables per tal de millorar el seu estat ecològic.

El passat 14 d’octubre es van iniciar les actuacions previstes d’eliminació de flora exòtica de la sèquia de Sils, per tal de millorar la qualitat paisatgística de la sèquia i afavorir les comunitats vegetals autòctones, i així aconseguir el bon estat ecològic d’aquesta massa d’aigua.

A més, aquesta actuació anirà acompanyada d’un dragatge que en breu iniciarà l’Agència Catalana de l’Aigua. No hem d’oblidar que la sèquia no és un curs natural d’aigua, com altres rius i rieres, sinó que es tracta d’un canal artificial creat per l’home, que requereix de manteniment i que sempre corre el perill d’aparèixer artificialitzat. Per aquest motiu és imprescindible combinar ambdós tipus d’actuacions.

Amb tot, la sèquia de Sils amb els anys ha anat adquirint certa rellevància a nivell ecològic i això ho demostra la gran diversitat de fauna que s’ha localitzat en els darrers estudis. Per això, l’actuació de dragatge s’iniciarà un cop el Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb l’ajuntament de Sils, apliqui un protocol d’extracció de la fauna sensible a aquest tipus d’actuacions (amfibis i rèptils), que seran retornats al medi un cop acabat el dragatge.
Publicado por IDS
dilluns, octubre 27, 2008

1 comentarios:

Alfons ha dit…

Em sembla una actuació imprescindible. La millora ecològica de la sèquia hauria de comportar una millora evident en tota la zona, especialment en la resta de recs i en la llacuna permanent.
Potser fora bo aprofitar per retirar fauna exòtica, però s’ha d’anar en compte amb l’època i els mètodes d’intervenció per tal de no perjudicar a les espècies de fauna d’interès.
27 / octubre / 2008 13:49

Font: article i comentari del bloc d’IdS
http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/10/aparcament-crrega-i-descrrega-de.html

27 10 2008
Pera

Ja era hora que algú, sigui governants , siguin institucions es preocupes de netejar aquesta sèquia, font de pudors i brutícia, que donava una molt mala imatge de Sils.
Tant que parlen del mal govern d’Ids, potser seria hora que la gent comences a veure la realitat i dones un vot de confiança aquest equip que per ara, tot i la seva falta de experiència, està demostrant que no és amb paraules si no en fets que és governa. I val a dir que per ara han demostrat que passen del que puguin dir els seus contraris i que ells tiren endavant les seves idees de govern amb pas ferm.

27 10 2008
buf

Encara està per veure com queda aquesta sèquia. Si és una simple pelada encara serà més criticable.

30 10 2008
·Retirada hivernal

Retirada hivernal dels cavalls

Els quatre cavalls de la Camarga que pasturen a la parcel·la tancada de Sils tornen durant uns mesos al Parc dels Aigüamolls de l’Empordà, amb el seu ramat d’origen, a passar els mesos d’hivern.

Durant aquest període d’absència s’aprofitarà per a realitzar tasques de manteniment del tancat i altres per evitar inundacions en cas de pluges fortes, alhora que es permetrà una recuperació de l’estatge herbaci de la zona.

Informació facilitada per AccióNatura.

Fotografia de Chiraphan Markchoo

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2008/10/retirada-hivernal-dels-cavalls.html

9 01 2009
.Bloc

Un petit aclariment

Darrerament estic rebent demandes de col·laboració, d’opinió o de informació sobre diversos aspectes relacionats amb la conservació de l’Estany, sobretot pel que fa als diferents projectes urbanístics i de infraestructures que semblen que amenacen, un cop més, la seva integritat.

En primer lloc voldria agrair les comunicacions rebudes i especialment la confiança dipositada. Però també voldria aclarir que tot el que bonament pugui fer ho faré a títol personal, sempre i quan un llarg llistat de condicionants m’ho permetin.

Vaig deixar la presidència del Col·lectiu Bisaroca i em vaig donar de baixa de l’associació fa més d’un any, i no hi tinc cap contacte excepte algun de molt puntual, com la col·laboració amb l’edició del calendari de l’Estany.

Ens hem de felicitar per tots els que esteu treballant de forma professional o totalment altruista per la conservació i la millora de l’Estany de Sils. El coneixement i la mentalitat envers aquest important i únic espai natural ha canviat darrerament, i ho ha fet per millorar.

Gràcies a tothom i bon any.

Una salutació.

Alfons Delgado-Garcia

http://estanydesils.blogspot.com/2009/01/un-petit-aclariment.html

29 01 2009
.Hivernants

OCELLS HIVERNANTS A L’ESTANY DE SILS
El col·lectiu Bisaroca ha realitzat el cens d’aus aquàtiques que passen l’hivern a l’Estany de Sils i ens presenten els resultats observats.

El dia 10 de gener es va realitzar un any més el cens d’ocells aquàtics que passen l’hivern a l’estany , gràcies a l’ajuda de diferents voluntaris es va poder cobrir el màxim de territori per poder contar quants ocells hi havia a l’estany.

Com a més remarcable dir que enguany és el segon any que hi ha oques Anser anser que han passat l’hivern a l’estany, aquest any només han estat tres, en comparació amb les 7 de l’any passat. Pel que fa la resta d’ànecs, hi ha hagut un augment de collverds Anas platyrhynchos i xarxets Anas crecca, respecte l’any passat, amb 186 i 31 exemplars respectivament. No es va veure cap altre espècie d’ànec.

Pel que fa als ardeids, enguany s’han contat pocs bernats pescaires Ardea cinerea, només tres, els últims anys sempre es podien contar més de 10, en canvi es van contar fins a 127 esplugabous Bubulcus ibis, en el dormider que es forma als vespres a l’estany.

Pel que fa els becadells , hi ha hagut un augment respecte l’any passat, amb 34 exemplars.

També hem de fer esment de l’augment que hi ha hagut de fotges Fulica atra amb 6 exemplars, el màxim contat a l’estany des de que es realitza el cens, al igual de que xoriguers Falco tinnunculus amb 3 exemplars, també màxim contat fins ara.

Joan Ventura, Col·lectiu Bisaroca

30 01 2009
.Vents i ocells

Divendres 30 de gener de 2009
Diari de Girona

Una de les gavinetes de tres dits trobades a les terres catalanes durant aquesta setmana.
ricard gutiérrez

GIRONA | ANNA TARRÉS
Els forts vents huracanats del cap de setmana passat han provocat un nou episodi molt inusual de la natura: l’arribada d’ocells d’hàbitat marí i Atlàntic a l’interior de les comarques gironines. Es tracta de les gavinetes de tres dits, unes aus que s’han observat des del passat dissabte a Banyoles i Sils, així com a l’embassament de Sau, entre altres localitats catalanes.
“És un fet que pot passar molt de tant en tant, però és molt estrany veure aquest tipus d’ocells a zones de l’interior perquè són aus de mar”, va explicar un dels membres de l’entitat ecologista Limnos (que elabora habitualment els cens d’aus aquàtiques al Pla de l’Estany), Carles Feo, i qui ha estat seguint aquest fenomen a la comarca. De la província de Girona, ha estat precisament al llac de Banyoles on s’han trobat, fins al moment, el major nombre d’aquests ocells. La xifra arriba fins als 12 exemplars els quals, segons va confirmar el membre de Limnos, només n’hi ha quatre de vives. Dues d’elles es troben al Centre de Recuperació dels Aiguamolls de l’Empordà i les altres dues es troben encara en zona del llac.
Tal i com es va confirmar des de Departament de Medi Ambient, les dues aus en recuperació a Castelló d’Empúries es troben en molt bon pronòstic, ja que des d’ahir han començat a menjar. Ara bé, el pronòstic general de la majoria dels ocells localitzats, així com dels capturats, no és tan positiu. Un nombre elevat de gavinetes de tres dits presenta un pes inferior al 50% dels quilos habituals per aquesta espècie.

D’Escandinàvia a Girona
I és que el llarg recorregut que han hagut de volar aquests animals ha estat considerable. Segons va explicar un dels ornitòlegs del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, aquestes aus solen habitar al nord d’Europa, com als països escandinaus i les illes Britàniques. Per tant, i com a conseqüència d’aquest recorregut, Medi Ambient va concretar que les aus han arribat “molt cansades” i “esgotades” físicament, que sumades a les dificultats d’adaptació que han mostrat al nou medi aterrat, incrementa encara més la seva supervivència. Al tractar-se d’una espècia protegida és, però, tasca de l’Administració vetllar per la seva preservació, acutació que des del Departament s’està duent a terme.
Segons les dades recopilades, des de Medi Ambient es va assegurar que a la comarca de la Selva també s’hi ha trobat algun exemplar de gavineta de tres dits. En concret, es tracta del Pasteral i de l’estany de Sils. A més, una desena d’aquests ocells també s’han localitzat a la zona del cap de Creus i de Llançà. Ara bé, Medi Ambient encara ha de determinar si aquest petit grup és ocell autòcton o emigrat arran del temporal de vent. Cal esmentar que en aquests punts de la Costa Brava sí hi solen transitar, però amb unes xifres molt més reduïdes, que solen ser d’un o dos exemplars o com a màxim d’uns cinc.
L’actuació de reconeixement d’aquesta espècie, així com la compilació de dades ha estat possible gràcies al treball conjunt entre el Departament de Medi Ambient i d’un volum important d’observadors ornitòlegs voluntaris, que a través dels seus fòrums i de les corresponents ONG o entitats s’han posat en contacte per compartit informacions.
Els únics antecedents semblants al recent fenomen es remunten al febrer de 1954 i de 1957 i a l’anterior de l’actual al 1984.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009013000_3_311554__Comarques-temporal-vent-arrossega-ocells-lAtlantic-Banyoles-Sils

31 01 2009
.Bisaroca

OCELLS HIVERNANTS A L’ESTANY DE SILS
El col·lectiu Bisaroca ha realitzat el cens d’aus aquàtiques que passen l’hivern a l’Estany de Sils i ens presenten els resultats observats.

El dia 10 de gener es va realitzar un any més el cens d’ocells aquàtics que passen l’hivern a l’estany , gràcies a l’ajuda de diferents voluntaris es va poder cobrir el màxim de territori per poder contar quants ocells hi havia a l’estany.

Com a més remarcable dir que enguany és el segon any que hi ha oques Anser anser que han passat l’hivern a l’estany, aquest any només han estat tres, en comparació amb les 7 de l’any passat. Pel que fa la resta d’ànecs, hi ha hagut un augment de collverds Anas platyrhynchos i xarxets Anas crecca, respecte l’any passat, amb 186 i 31 exemplars respectivament. No es va veure cap altre espècie d’ànec.

Pel que fa als ardeids, enguany s’han contat pocs bernats pescaires Ardea cinerea, només tres, els últims anys sempre es podien contar més de 10, en canvi es van contar fins a 127 esplugabous Bubulcus ibis, en el dormider que es forma als vespres a l’estany.

Pel que fa els becadells , hi ha hagut un augment respecte l’any passat, amb 34 exemplars.

També hem de fer esment de l’augment que hi ha hagut de fotges Fulica atra amb 6 exemplars, el màxim contat a l’estany des de que es realitza el cens, al igual de que xoriguers Falco tinnunculus amb 3 exemplars, també màxim contat fins ara.

Joan Ventura, Col·lectiu Bisaroca

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/_wpresources/DiputacioGirona.WebParts/1.0.0.0__f7edde02d6b23424/NewsDetails.aspx?idSite=5a780967-2957-4ea3-8664-3fa30913341b&idWeb=89ae8a81-d81b-45be-a359-cd57a9bf7bc5&idList=42&idItem=42&lcid=3082

4 02 2009
.Calàbria

El temporal arrossega una altra espècie d´ocell de mar de l´Atlàntic fins a Sils
Es tracta de l’única Calàbria grossa observada en terres de l’interior de Catalunya com a mínim des de fa 30 anys

GIRONA | ANNA TARRÉS

El temporal de vent del 24 de gener passat no va portar només a Girona l’espècie d’au de mar la Gavineta de tres dits, sinó que també ho va fer amb la Calàbria grossa. Segons l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) aquest fet és encara més sorprenent que el de les Gavinetes, ja que és la primera vegada que s’observa a l’estany de Sils i, en els últims 30 anys, no s’havia detectat mai a l’interior de Catalunya.

La primera notícia que Diari de Girona va saber de la Calàbria grossa a l’estany de Sils, va ser per un dels ornitòlegs del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, qui ha seguit el fet amb tot detall. Per la seva banda, l’ICO va confirmar posteriorment la troballa, que també va concretar que és la primera vegada que aquest ocell s’observa a la zona, i també feia molts anys que no apareixia per Catalunya. També hi ha una referència d’aquest animal al mateix bloc de l’estany de Sils, aportada per l’observador Alfons Delgado-García.

A diferència de les Gavinetes, l’exemplar de Sils sembla estar en bon estat, tot i que en trobar-se en un hàbitat diferent del que està acostumada li serà difícil poder pescar peixos per alimentar-se.

Tot i que la seva aparició a l’interior és un fet excepcional, segons afirmacions de l’ICO aquest ocell ha esdevingut regular al litoral català. Així ho demostren els exemplars observats aquesta setmana al sud de Catalunya. En concret, dues han estat vistes al delta de l’Ebre i dues més a la desembocadura de la Tordera.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312516__Comarques-temporal-arrossega-altra-especie-docell-lAtlantic-fins-Sils

16 02 2009
.Orchis

Es crea una entitat per difondre i defensar la natura de l’Alt Maresme i la Selva
Per Ràdio Palafolls febrer 16, 2009

Segons la nova entitat, anomenada Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, a la nostra zona hi ha ecosistemes, a vegades desconeguts, que pateixen actuacions que els malmeten, tot i que hi ha espècies, hàbitats i espais protegits per la UE, i alguns d’ells també per administracions locals i autonòmiques. El president de l’entitat, Alfons Delgado, explica que al costat de casa tenim uns espais molt rics en biodiversitat, i que no sempre hem de pensar en alta muntanya, per parlar de natura.

L’entitat la formen biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns, entre els que hi ha l’estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural de les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers, sense oblidar l’educació ambiental.Uns objectius que Orchis pretén aconseguir mitjançant activitats de seguiment d’espècies i ecosistemes, l’elaboració d’informes tècnics, articles i altres documents, i mitjançant la divulgació en xerrades o cursets.

Orchis ja ha posat en marxa el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d’aigua, el seguiment de l’avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d’ocells d’espais agrícoles de la plana de la Selva. La conca de la Tordera és una de les prioritats de l’entitat, segons afirma el president de l’entitat. Alfons Delgado, demana a més la col.laboració ciutadana per tal de fer la seva feina.

L’associació, que ja compta amb una dotzena de membres, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de la normativa en la defensa i protecció de la Natura.

http://www.radiopalafolls.cat/2009/02/16/es-crea-una-entitat-per-difondre-i-defensar-la-natura-de-lalt-maresme-i-la-selva/

Llegiu també:
http://estanydesils.blogspot.com/2009/02/orchis-naturalistes-de-la-selva-i-lalt.html

17 02 2009
.Orchis

Medi Ambient
Presenten l’associació mediambiental Orchis
L’objectiu és donar a conèixer la Natura de les comarques de la Selva i el Maresme
2009-02-17, Redacció/
Hi col.laboren biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns. Entre aquests, destaquen l’estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural. L’àmbit d’actuació són les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers.

Delta de la Tordera
També treballaran en l’educació i la seducció ambiental, a més de la custòdia del territori en col.laboració amb particulars i administracions.

Alguns dels projectes ja iniciats per l’Associació són el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d’aigua, el seguiment de l’avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d’ocells d’espais agrícoles de la plana de la Selva.

L’Associació, quan sigui necessari, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions i del públic en general tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de les normes previstes per les Lleis en la defensa i protecció de la Natura.

http://www.radiomarina.com/noticia.php?id=3325

Audio
Joan Ferrer parla amb Alfons Delgado, president d’Orchis:
[audio src="http://www.radiomarina.com/audio/informatius/entrevista_orchis.mp3" /]

6 04 2009
.Gas Natural

Recuperando Sils. Hay muchos peces, patos, sábados y domingos viene mucha gente:

http://www.gasnaturalcomercializadora.com/lagunaSils/GNC_Sils.swf

~

Un projecte de Gas Natural pretén recuperar la Llacuna de Sils
L’empresa Gas Natural ha posat en marxa la segona edició del programa ‘Compromís natural’, que se centrarà en la recuperació i la millora de la qualitat de l’aigua de la Llacuna de Sils (Selva), afectada per les activitats agrícola i urbana

ACN
Sils
06.04.2009

L’empresa Gas Natural ha posat en marxa la segona edició del programa ‘Compromís natural’, que se centrarà en la recuperació i la millora de la qualitat de l’aigua de la Llacuna de Sils (Selva), afectada per les activitats agrícola i urbana. Amb aquest programa, els ‘grans clients’ de la companyia poden conèixer el projecte a través d’Internet i participar-hi enviant les solucions que apliquen a les empreses per fer un bon ús i gestió de l’aigua. Per cada tres minuts que els clients s’informin a la web sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua, es recuperaran cinc metres cúbics d’aigua de la Llacuna. Gas Natural desenvolupa el projecte amb la col·laboració de la Fundació Acciónatura.

Aquesta col·laboració permetrà desenvolupar un projecte de conservació i restauració de la biodiversitat a llarg termini. Segons ha informat Gas Natural, la Llacuna de Sils és un espai natural protegit i les activitats agrícoles i urbanes han afectat la qualitat de la seva aigua, han fet desaparèixer moltes espècies autòctones de flora i fauna, i han alterat el cicle normal de la llacuna, enterbolint l’aigua. La preservació de reserves naturals d’aigua com la Llacuna de Sils, ha explicat l’empresa, ‘és d’especial importància’ perquè, a més de constituir l’hàbitat natural de moltes espècies, contribueixen a l’estabilització del clima i a la prevenció d’inundacions i de l’erosió dels terrenys. La primera acció del programa ‘Compromís natural’ de Gas Natural es va posar en marxa l’any 2007 i es va centrar en la reforestació d’un bosc gallec afectat per un incendi.

http://www.avui.cat/barcelona/detail.php?id=57816#opi

~

Gas Natural recuperarà la Llacuna de Sils (Girona) amb el recolzament dels seus grans clients

La companyia ha llançat una nova campanya on line de conscienciació ambiental entre els seus grans clients, per fer-los partícips de la preocupació del grup per protegir el nostre entorn.

GAS NATURAL ha posat en marxa la segona edició del programa on line “Compromís natural”, adreçada als seus grans clients, per millorar la qualitat de l’aigua de la Llacuna de Sils (Girona) i recuperar aquest hàbitat natural afectat per l’activitat agrícola i urbana.

Els clients industrials de la companyia poden conèixer el projecte a http://www.compromisonatural.com i participar enviant les solucions que posen en pràctica a les seves empreses per fer un bon ús i gestió de l’aigua.

Els clients aconseguiran que es recuperin 5 metres cúbics de la llacuna, per cada tres minuts que passin informant-se sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua al web del programa.

La Llacuna de Sils és un espai natural protegit situat a la comarca de La Selva, a Girona. En el passat fou un llac important, però les activitats agrícoles i urbanes han afectat la qualitat de les seves aigües, han fet desaparèixer moltes espècies autòctones de flora i fauna, i han alterat el cicle normal de la llacuna, produint-hi terbolesa a l’aigua.

GAS NATURAL està desenvolupament el projecte per a la preservació de la reserva natural de la Llacuna de Sils en col·laboració amb la Fundació Acciónatura, fet que permetrà desenvolupar un projecte de conservació i restauració de la biodiversitat a llarg termini.

La preservació de reserves naturals d’aigua com la Llacuna de Sils és d’una especial importància perquè, a més de constituir l’hàbitat natural de moltes espècies, els aiguamolls també contribueixen a l’estabilització del clima, així com a la prevenció d’inundacions i de l’erosió dels terrenys.
Reforestació de boscos a Galícia

La primera acció del programa “Compromís natural”, una iniciativa de Gas Natural Comercialitzadora per cuidar-se el medi ambient, es va posar en marxa el 2007 i es va centrar en la reforestació d’un bosc gallec afectat per un incendi.

Gràcies a la participació dels grans clients de la companyia, es van reforestar 8 hectàrees de bosc cremat i es van plantar 5.000 arbres de diferents espècies autòctones. Aquest compromís continua viu a través d’accions de manteniment del bosc que es realitzen cada any.

Aquesta campanya va obtenir el guardó de plata en el Festival Iberoamericà de la Publicitat 2008, en la categoria de Disseny i Màrqueting Directe.

La iniciativa “Compromís natural” s’emmarca en la política de responsabilitat corporativa de Gas Natural, en les línies d’actuació del qual destaca el compromís pel respecte al medi ambient i la millora de l’entorn.

Barcelona, 6 d’abril de 2009.

http://portal.gasnatural.com/servlet/ContentServer?gnpage=2-10-1&centralassetname=2-NOT-060409-SILS&centralassettype=Noticia

~

8 04 2009
Bloc

Dimarts 07 d’abril de 2009
Diari de Girona

Milloraran l´aigua de l´Estany a l´estiu tancant la comporta i capturant crancs i carpes
Gas Natural finança amb 30.000 euros aquesta actuació que forma part del projecte de recuperació de la llacuna selvatana protegida

El projecte de recuperació de l’Estany es va iniciar fa 11 anys.

E.BATLLE
L’Estany de Sils és un espai protegit i gestionat per l’Ajuntament i la Fundació Acciónatura. I durant aquest estiu s’engegarà una acció, emmarcada dins el projecte de recuperació de la llacuna, que consistirà a millorar la qualitat de l’aigua i recuperar l’hàbitat natural d’aquest indret.
En concret, es procedirà al tancament de la comporta que duu l’aigua a la llacuna per tal que no hi entri aigua contaminada i, alhora, es capturaran carpes i crancs americans, dues espècies exòtiques que proliferen a l’Estany i que actuen com a depredadors sobre els amfibis. Aquesta actuació, tal com explica el tècnic responsable del projecte d’Acciónatura, Enric de Roa, s’iniciarà l’estiu i forma part d’un projecte que es va iniciar fa onze anys i, enguany, l’empresa Gas Natural ajuda a finançar l’acció per millorar la qualitat de l’aigua amb 30.000 euros, afegeix.

Des de Gas Natural han engegat una campanya a través de la seva web http://www.compromisnatural.com per millorar l’Estany i, en concret, demanen als seus clients industrials que entrin a la web i proposin solucions pràctiques que usen a les seves empreses per fer un bon ús i gestió de l’aigua. A més, entrant en aquest web, afirmen en un comunicat, es recuperen cinc metres cúbics d’aigua de la llacuna durant els tres minuts que els clients es passen informant-se sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009040700_3_324992__Comarques-Milloraran-laigua-lEstany-lestiu-tancant-comporta-capturant-crancs-carpes

2 05 2009
.Visitants

Observacions ornitològiques 25-04-09 (…)

Lamentar un cop més la presència majoritària de visitants que no cumpleixen les mínimes normes de conducta, pujant a la mota, cridant i col·locant-se davant els observatoris. Avui eren tres els gossos que passejaven deslligats al costat dels seus amos, que els animàven a entrar a l’aigua. El resultat aconseguit ha estat la llacuna permanent completament buida d’ocells.

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2009/04/observacions-ornitologiques-25-04-09-i.html

Llegiu també: Fem respectar l’estany
https://silsdelaselva.wordpress.com/2008/08/24/fem-respectar-lestany/

11 05 2009
.Acord de custòdia

Acciónatura signa un acord de custòdia del territori a l’Estany de Sils

Francesc Giró, director d’Acciónatura, ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cubeta de l’Estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys.

La finca està situada a la zona dels Tres Ponts, inclosa dins l’espai natural protegit a nivell autonòmic (PEIN) i europeu (Xarxa Natura 2000). Hi trobem diverses comunitats i hàbitats naturals d’elevat valor ecològic, com ara “l’Herbassar de balcalló”, en zones d’inundació temporal, i el “prat de dall de fromental i gaudínia”.

El conveni també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera. Tanmateix l’ONG valorarà el fet de declarar-la establiment ecoturistic recomanat.

Què és la custòdia del territori?

Els acords de custòdia son pactes voluntaris establerts entre el propietari d’un territori i una entitat de custòdia per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai.

Gràcies a aquest pacte, es garanteix una gestió sostenible de l’espai que afavoreix la conservació i recuperació dels ecosistemes i que garanteix una rendibilitat econòmica a llarg termini basada en l’estabilitat de la producció i l’ús del territori.

Els acords de custòdia no suposen la pèrdua dels drets del propietari sobre el terreny ni cap despesa econòmica per a ell. En canvi, signar un acord de custòdia aporta un reconeixement social de l’activitat dels propietaris respectuosa amb el medi ambient.

El projecte de recuperació de l’estany de Sils

El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, un estany quasi desaparegut i dels més grans de Catalunya, amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna.

Per al 2009, Acciónatura ha ideat un programa d’actuació, en el que s’inclouen accions de gestió i conservació, accions de comunicació i sensibilització i accions de seguiment de la biodiversitat.

Acciónatura

Acciónatura és la primera ONG catalana dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Des de 1997, hem realitzat més de 70 estudis i projectes de recuperació i conservació del medi ambient a Catalunya, al conjunt de l’estat Espanyol i a països del sud.

Creiem necessari treballar per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques.

11/05/2009

http://www.ecodiari.cat/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=3182

13 05 2009
.Custòdia

Dimecres 13 de maig de 2009
Diari de Girona

L´entitat Acciónatura signa un acord de custòdia del territori a l´estany de Sils

SILS | DDG
La fundació Acciónatura ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cisterna de l’estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys. La finca està situada a la Zona dels Tres Ponts, inclosa dins l’espai natural protegit en l’àmbit autonòmic (PEIN) i europeu (Xarxa Natura 2000). El conveni signat també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera.
El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’estany de Sils, un estany quasi desaparegut amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Per al 2009, Acciónatura preveu accions de gestió i conservació a l’estany, entre d’altres.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009051300_3_331923__Comarques-Lentitat-Accionatura-signa-acord-custodia-territori-lestany-Sils

11 06 2009
.Tallada de canyís en plena època de cria

10/06/09
Tallada de canyís en plena època de cria

Ahir dia 10 de juny un ornitòleg que es trobava a l’Estany va descobrir una màquina tallant la massa de canyís que hi ha a llarg de la sèquia. La tallada va afectar un tram prou llarg i es feia fins arran d’aigua.

El canyís constitueix un element de vital importància en els ecosistemes palustres, constituint una zona de refugi i alimentació durant l’època hivernal. Però el més greu és que en aquesta època, en plena primavera, en plena època de reproducció, són moltes les espècies d’ocells que ubiquen el seu niu entre el canyís. En la zona afectada per la tallada hi ha, o millor dit, hi havia, nius de polla d’aigua (Gallinula chloropus), de balquer (Acrocephalus arundicaneus) i de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), i probablement d’altres espècies, que, com el balquer i la boscarla, són escasses arreu del territori i es troben protegides.

És incomprensible i inadmisible com es poden executar actuacions d’aquesta mena en un espai suposadament protegit i en plena època reproductora,
en una zona reconeguda com a d’interès especial per a les aus i considerada (exigida) com a mereixedora de protecció per la legislació europea. Qualsevol actuació en un espai natural ha de comptar amb un mínim de sentit comú, o com a mínim cal informar del fet a tots els responsables de la gestió de l’espai per tal de consensuar-la i decidir si és necessària o adient.

Aquesta actuació es suma a altres pertorbacions
que hi ha hagut a la zona durant aquesta temporada, com els treballs de tallada de vegetació que es van fer al voltant de la llacuna permanent i sobre la mota, i l’actitud permanent d’incivisme i mancada de sentit comú de gran part dels visitants de l’Estany, que actuen sense seguir les mínimes normes de comportament respectuós. Tot això ha aconseguit que la temporada estigui resultant nefasta pel que fa la reproducció d’ocells aquàtics a l’Estany.

La tallada de canyís haurà destruït nius i refugis de fauna, però també haurà fet desaparèixer una zona de refugi i alimentació per al proper hivern. A més, cal tenir en compte l’efecte barrera que tenia aquesta massa de vegetació sobre l’ecosistema, impedint l’accés de depredadors, com ara els gossos que corren lliurement i sense la vigilància dels seus irresponsables amos i que de ben segur que comportarà l’abandonament de més niuades.

Molt sovint he sentit a dir que la sèquia necessita d’una neteja. Resulta evident que és així, necessita una neteja a fons, però el que s’ha de millorar és la qualitat de l’aigua, que ara per ara és pura merda, és la quantitat de deixalles sòlides que fan que tingui l’aspecte d’un abocador a l’aire lliure en determinats punts. Destruir, ELIMINAR VEGETACIÓ NO ÉS NETEJAR LA SÈQUIA, ÉS ATEMPTAR CONTRA EL FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES, és alterar el correcte funcionament dels processos naturals que per efecte dominó poden tenir unes conseqüències insospitades.

El problema, el gran problema, és que la majoria de les actuacions que es duen a terme a l’Estany, malgrat unes poques i molt respectuoses excepcions, van encaminades a convertir l’espai en un jardinet, una bassa amb ànecs, un parc urbà. No hi ha una percepció clara de que del que es tracta és de conservar l’espai natural, de potenciar-ne els seus valors florístics, faunístics i culturals. L’èxit d’un espai natural no es valora pel nombre de passejants que rep, sinó pel grau de conservació i potenciació dels seus valors naturals.

Fotografia: niu de ràlid (polla d’aigua o rascló) amb ous feta a la sèquia fa uns dies, niu que ja no deu existir.

http://estanydesils.blogspot.com/2009/06/tallada-de-canyis-en-plena-epoca-de.html

19 06 2009
.Peixos morts

Divendres 19 de juny de 2009

Apareixen peixos morts als Estanys de Sils
El culpable, encara desconegut, és un conductor que ha passat a gran velocitat per la sèquia.

EUROPA PRESS/DDG Una quarantena de peixos han aparegut aquest matí morts als Estanys de Sils (Girona), en una sèquia situada a l’entrada de l’espai natural.

L’alcalde de Sils, Martí Nogué, ha explicat que el conductor del vehicle –de moment desconegut– hauria passat a tal velocitat que al xocar les rodes amb l’aigua hauria aixecat una onada que ha expulsat als peixos fora del curs de la sèquia, deixant als animals fora de l’aigua o a la riba, provocant i així la seva mort.

Els Estanys de Sils estan protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d’espais naturals Natura 2000. A més, en tot el seu recorregut està prohibida la circulació de vehicles de motor.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061900_3_339166__Comarques-Apareixen-peixos-morts-Estanys-Sils

19 06 2009
.Agent rural

divendres, 19 / juny / 2009
Estassada inoportuna

La setmana passada l’ajuntament de Sils va començar a estassar el canyissar de la sèquia de Sils (La Selva), en una longitut d’uns quants centenars de metres. Només la intervenció a títol particular d’un agent rural fora de servei va permetre que s’aturés aquesta actuació. El motiu de l’estassada era preparar el terreny per a dragar la sèquia, una actuació que es considera necessària per a evitar inundacions al poble de Sils. No entraré a valorar si el dragatge és o no necesssari, ja que això requereix d’estudis tècnics molt específics. Però en qualsevol cas, el que és clarament erroni és de fer-ho en plena època de reproducció de la fauna que viu en aquest espai natural protegit. Entre aquesta es troben espècies d’ocells protegits que tenen en el canyissar el seu hàbitat de cria i que en aquests moments tenen ous o pollets als nius. Amb l’actuació es fa fracassar la reproducció no només de les parelles que tenien el niu a la zona tallada, sinó probablement també d’altres que el tenien a prop i no toleren el pas de les màquines. Si les pluges fortes no arriben fins a l’octubre, no es pot esperar fins al setembre per fer l’estassada i el dragatge? Es podrà fer el dragatge sense afectar a la població de tortuga d’estany, una de les més importants de la península?

Més informació a:
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional

Segons un document que se cita en aquesta web:

“Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient”

Font:
http://desnonats.blogspot.com/2009/06/estassada-inoportuna.html

3 07 2009
.Tortuga cubana

30/06/09
Nova espècie invasora a l’estany de Sils?

Enmarcat en els projectes de caracterització de fauna que l’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, està duent a terme a l’estany de Sils destaca el seguiment de les tortugues aquàtiques autòctones i la retirada de les espècies exòtiques, com ara la tortuga de Florida.

Fotos:


La sorpresa, però, ha estat la captura d’una tortuga que probablement representi una nova espècie a la zona, i que fins ara no havia estat citada ni a l’estany de Sils ni a la resta de Catalunya. La tortuga en qüestió probablement es tracti d’una tortuga de les Antilles o “Jicotea cubana” (Trachemys decussata decussata), una espècie molt rara a les botigues especialitzades.

D’aquesta espècie destaca el fet que pot assolir una grandària considerable i la seva gran agressivitat.
La retirada d’aquest exemplar del medi natural ha estat una gran sort, però és una evidència més de la degradació dels nostres ecosistemes i de l’incivisme i la poca cultura natural de la societat.
Trobareu més informació aquí:
http://natura-tordera.blogspot.com/2009/06/sobre-la-tortuga-exotica-sense.html

Font: L’Estany de Sils, bloc d’Alfons Delgado-Garcia
http://estanydesils.blogspot.com/2009/06/nova-especie-invasora-lestany-de-sils.html

————————————————————————–

Divendres 03 de juliol de 2009 Contacti amb diaridegirona.cat | RSS
Diari de Girona

Troben per primer cop a Catalunya una tortuga de les Antilles a l´Estany
L’entitat mediambiental Orchis va capturar-la i li va costar molt poder-ne determinar l’espècie, que només habita a Cuba

E.BATLLE

Membres de l’associació mediambiental Orchis han capturat per primer cop a Catalunya un exemplar de l’anomenada tortuga de les Antillesa l’Estany de Sils mentre estaven fent un estudi de seguiment d’aquests rèptils a la zona dels Estanys. Es tracta d’una espècie forana i, per tant, que representa un perill per a la tortuga autòctona, l’Emys orbicularis, a causa de la seva agressivitat i la grandària que pot assolir.

La tortuga capturada aquesta setmana per l’entitat de biòlegs i naturalistes de la Selva i el Maresme té més de deu anys, explica un dels membres de l’entitat Orchis, Javier Romera, i es tracta d’un exemplar de l’espècie s’anomena científicament Trachemys decussata decussata i es coneix popularment com a tortuga de les Antilles o bé, jicotea cubana.

I és que, com explica Romera, la primera de la seva espècie descrita i identificada pel moment a Catalunya i, de moment, tot i que només en van capturar un exemplar, “no es pot descartar que n’hi hagi més” a la zona dels Estanys de Sils o a la resta de la conca de la Tordera.
Pel que fa a la seva procedència, la hipòtesi més clara pel membres de l’entitat Orchis és que aquesta tortuga entrés al mercat juntament amb algunes de les de Florida -que també són una amenaça per a l’autòctona- i que, per error, se n’inclogués una d’aquestes i algú l’adquirís. D’altra banda, tampoc descarten que tot i haver-hi molt control pel que fa animals exòtics, hagi pogut entrar al país de forma il·legal.
L’estudi que està duent a terme l’entitat Orchis a l’Estany de Sils es va començar a principis d’aquest any amb la col·laboració de la Fundació Acció Natura i, des de llavors, ja s’han identificat almenys sis espècies exòtiques en aquesta zona, que són un fort perill per als centenars d’exemplars d’autòctones que hi ha a la zona.

Difícil d’identificar

La Tortuga de les Antilles capturada ha estat la que per ara ha dificultat més la feina dels naturalistes, ja que en un inici, no sabien de quina espècie de rèptil es tractava. Per això, va ser necessària, remarca Romera, l’ajuda d’una persona molt entesa que resideix a Tordera (Maresme) i que va costar-li molt esbrinar-ho, ja que no és un espècie “comercial”. Finalment, la “va poder identificar com una tortuga de les Antilles”.
Pel que fa a la seva morfologia, cal destacar que és una tortuga que té una closca que pot arribar a fer 39 centímetres, és natural de la zona de les Antilles i habita en cursos d’aigua dolça, com ara en estanys. D’altra banda, cal destacar que és omnívora i s’alimenta de plantes aquàtiques i petits invertebrats i vertebrats. Sol pondre ous entre els mesos d’abril i juny i les cries, quan neixen, tenen un color clar i a mesura que es fa adultes, el verd i groc, se’ls enfosqueix.

Ara aquest exemplar de Sils està custodiat per l’entitat Orchys i llavors, els Agents Rurals se n’hauran de fer càrrec, ja que en ser una espècie forana no pot reintroduir-se al medi natural d’on s’ha capturat, és a dir, a l’Estany de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070300_3_341676__Comarques-Troben-primer-Catalunya-tortuga-Antilles-lEstany

4 07 2009
.Sense drenatge la Laguna es pot inundar

Dissabte 04 de juliol de 2009
Diari de Girona

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern
La Generalitat s’havia compromès a fer la neteja el 2006 però s’ha retardat i ara l’Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s’inundi

Foto: La sèquia de Sils es troba plena de sediments des de fa 20 anys.

carles colomer

SILS | E.BATLLE
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l’Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s’havia compromès amb l’Ajuntament fa tres anys i que s’havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l’Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d’aquesta actuació a la sèquia.

A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van “a parar les aigües pluvials” del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que “fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s’hi més de mentre i mig d’aigua” ja que la sèquia no engolia l’aigua i que s’hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.

Davant d’aquesta situació, l’alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l’ACA mostrant “el rebuig i queixes”.

D’altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l’ACA en l’execució d’aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és “per motius externs a l’Ajuntament”. Des de 2006 s’han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l’agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s’havia acordat – es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d’ICV, que acusaven el govern d’IdS d’haver tallat espècies protegides-. Ara però, l’actuació, remarca Nogué que postposada, “segurament fins l’any que ve”.

El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l’any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l’any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l’ACA no tenia fet l’estudi hidràulic, necessari per la seva execució.

En tancar aquesta edició, no s’havia pogut localitzar cap responsable de l’ACA.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Llegiu també:
Tallen el canyís en plena època de cria (es busca al responsable)
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/06/13/vandalisme-institucional/

4 07 2009
Dominique

L’ACA troba excuses de tot tipus per fer quelcom necessari des de fa 20 anys.
Demanem responsabilitats.
Ara la culpa és de les espècies protegides? Dels estanys?
Caram, caram, quina casualitat.

Però quina ‘jeta’! Què compleixin amb els compromisos adquirits i facin la seva feina!

Com s’inundi el barri de La Laguna es mereixen una denúncia de cal deu!
I està més que bé que es protesti amb el consens de tots els grups del municipi.
Ja n’hi ha prou de preses de pèl, ostres

Com pot ser que aquí ningú compleixi amb el que ha de complir?… Ara que a ningú de nosaltres se’ns acudeixi deixar de pagar un rebut o que se’ns quedi un descobert al banc perquè ens inflaran a comissions o retrasar-nos en l’IBI o no pagar quelcom al Consell Comarcal o a qualsevol d’aquestes companyies de serveis bàsics com l’aigua, el gas, el telèfon o l’electricitat.

Tothom sabem què ens pot passar… Primer de tot ens quedem sense el servei i després rebrem amenaces de tot tipus, després passarem als registres de morosos i acabarem als jutjats! I a sobre, qui ens dóna el servei, si tenim algun tipus de reclamació a fer per alguna incorrecció, serem maltractats i després de fer tres-centes mil trucades.

Ara, els que han de fer les tasques comunes i socials se les passen per forro i ningú dimiteix, ningú paga indemnitzacions ni ningú pren les regnes de la responsabilitat.

Ja està bé caram, ja està bé!

4 07 2009
Pau

Vols dir que amb el que ens gastem en el 2n Procés Participatiu de l’Estany de Sils i altres collonades burocràtiques com aquesta de Imagina’t la teva plaça, d’aquests que no saben com gastar-se subvencions també burocratitzades … Vols dir que amb aquests diners no trobariem alguns treballadors assalariats o voluntaris que ens netejarien la sèquia sense tallar canyís, matar tortugues ni destruir nius?

4 07 2009
Dominique

Jo no estic en contra dels processos participatius, més aviat hi estic a favor, però en qüestions, com dir-ho, més substancioses… Hi ha temes sobre els quals ni pregunten.

I sobre el tema de trobar assalariats.. El consell comarcal té un programa prou bo sobre formació a persones en atur precisament que té a veure amb aquests temes.

Però aquí la qüestió és que li correspon la despesa i la responsabilitat a l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua, i fa anys que incompleix el compromís.

Ostres. sempre estem amb temes de corresponsabilitats, traspassos de competències i ‘això no ho faig jo, perquè no puc i per tant que ho pagui l’altre’ i l’altre ‘no és un tema meu per tant jo no m’hi fico que després tinc problemes’. És d’una ineficàcia mòrbida, de debò, tant costa seguir les estructures que s’han autoimposat? Què fàcil és treure’s les puces i els polls de sobre per traspassar-los als demés…

Educació-Ajuntament, Ajuntament-Consell Comarcal, Govern Estatal-Govern Autonòmic, Govern Autonòmic-Ajuntaments, Diputació-Ajuntaments, Política Territorial-RENFE, RENFE-Govern Autonòmic, Sanitat-ICS i així un llarg exemple. I “la casa sin barrer y llena de polvo y ácaros” i tots al·lèrgics.

Ningú se n’adona que TOTES les institucions maneguen els mateixos diners, els de tots, els nostres, en aquest territori i que totes elles són govern? I ara deixem de banda les disquisicions de tipus independentista perquè ACTUALMENT i de moment està conformat així, més endavant ja veurem.

4 07 2009
Dominique

A part del comentari sobre l’ACA voldria fer esment a la manca de consciència cívica que es fa palesa en aquest resum d’articles llegits un darrera d’un altre: gossos sense lligar i empesos a entrar en l’aigua de l’estany, motos i cotxes que fan vessar l’aigua fins ofegar peixos i aparició d’espècies no autòctones, deixades per algú a qui li feien nosa a casa després de cansar-se’n?, tallades inadequades, sèquies que no es netegen….

Tenim un espai que JA ESTÀ PROTEGIT i que s’ha de mantenir com a tal, ho ha de fer la llei i les administracions perquè hi estan obligades, però sobretot els habitants i visitants, n’hem de ser conscients.

No es podrien fer visites de conscienciació o quelcom similar per a què la gent en prengués nota? O encara són mal vistos per la gent del poble on vivim?

4 07 2009
Mark

A les visites hi va la gent civilitzada. No crec que servís per a res. O hi ha uns vigilants que posen multes -quan es toca la butxaca és quan la gent reacciona en aquest país- o no farem pas res.

I de tots aquests organismes públics… misèria. Els partits que hi ha passen de tot i només es preocupen d’ells. Diuen que no hi ha diners i jo responc que per segons què. Algun dia els farem fora i d’inútils que són no els agafaran en cap empresa privada.

I els processos participatius… veient el dineral gastat entren tots els mals. Es poden fer parfectíssimament sense aquestes despeses innecessàries. I sinó que ho justifiquin.

4 07 2009
Alfons Delgado-Garcia

“el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s’havia acordat”
El canyissar no es podia tocar ni cap altre formació vegetal fins l’agost, així quedava ben clar al text consensuat.

Que es van endarrerir les feines de drenatge per no molestar a les tortuguetes i altres espècies protegides ?????????!!!!!!!!!!! No sé si riure o plorar. Serà que no hi ha hagut temps de sobres per fer una o quaranta neteges de la sèquia. Amb això que es busca??? Tirar pilotes fora i fotre les culpes als conservacionistes si mai arriba a inundar-se el barri??? Realment, aquests de l’ACA tenen molts bons tècnics, però els seus caps, càrrecs polítics, no estan a l’alçada ni de conya.

4 07 2009
Un

A preguntes del regidor Miralles, l’alcalde va dir al ple que la tallada del canyís va ser un pacte verbal amb l’ACA per tallar-lo abans del 15 de juliol; mentre ho deia, semblava que s’ho estava inventant (un pacte verbal no deixa rastre) en lloc de reconeixer que algú la van cagar ordenant al maquinista que netegés “les males herbes”; algun dia ho podrem llegir, si el secretari ho va fer constar en acta; el problema és que ara, a Sils, les actes ja no són públiques.

4 07 2009
Dominique

Alfons et tinc per una persona prou sàvia en aquests temes i veig que no anava errada en les meves preguntes i opinions sobre el tema…

Sort que ser una “sabelotodo”, m’acabarà agradant el terme i me’l posaré del malnom en els comentaris, jejejeje, de tant en tant em va bé…

És un de les múltiples barrabassades a les que estem assistint tots, sobre les que uns quants ens exclamem escandalitzats i d’altres resten muts i per desgràcia una altra part ni se’n entera o bé perquè no se’n preocupen o bé perquè ningú els adverteix.

Començo a tenir uns anyets, per això també em va agradar que m’anomenessin “noieta”, l’equivalent al despectiu “nena” del castellà, i n’he vist de boníssims de tècnics: veterinaris, biòlegs, químics, agrònoms, analistes informàtics, etc. i gairebé tots desesperats perquè no se’ls tenia en compte ni a ells ni als seus informes per acabar de prendre les “últimes” decisions. Fins i tot he vist cops de puny sobre alguna que una altra taula de caoba molt ben parida…

Estic totalment d’acord amb tu.

Si s’inunda el barri no riurem, demanarem explicacions, però no als conservacionistes, ara ja sabem a qui. Que s’atreveixin.

4 07 2009
Dominique

Però Mark, tant han costat els processos participatius?
Mira que són una cosa ben senzilla d’organitzar no?

On s’han gastat les peles?

No ho entenc. En què?? En pagar la propaganda, el tríptics, cartells, les reunions (que també cobren per anar a parlar amb els participants ciutadants?)

A veure si s’haurà de demanar que busquin la millor oferta quan hagin de cercar imprempta..

De debò que s’han gastat tants calers…? És convocar al personal del poble a reunions, escoltar, coordinar les associacions, prendre’n nota, decidir…

A veure si hauré de ser malpensada i hi havia una subvenció específica per aquest afer i l’han hagut de justificar fins a l’última pela i han estat tant gamerusos de no treure’n una bona optimització i enlloc de fer múltiples taules de participació per molts temes més què importants s’ho han gastat tot en mindundades… Mira, mira, que si investiguem encara en traurem l’entrellat, que no vagi per aquí la cosa (se m’acaba d’acudir eh, ho ben juro)

Jolin, si volen els hi ho faig jo a meitat de preu i encara me’n vaig de vacances! (és un dir, eh) jajajajaja!

4 07 2009
Mark

Mira no ho he sabut trobar. Però sí les subvencions rebudes per fer-nos una idea:

1.- Acceptació subvenció Participació Ciutadana “Espai dels infants” – Exp. 2008/442 –> //8.000€//

2.- Acceptació subvenció Participació Ciutadana gestió dels Estanys – Exp. 2008/1093 –> //17.500€//

Font: Quadern de Sils; Desembre 2008

4 07 2009
Dominique

Què, ho veus?

En podrien haver fet moltes més dedicades als temes concrets i altres que s’hi relacionessin indirectament on s’haguessin pogut tractar temes candents molt potents i on s’hagués fet feina molt directa i per part dels ciutadants. OÉs clar que ens haurien de justificar en què s’han gastat aquest muntant de 25.500 € per la PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

…. Sense comentaris…

12 07 2009
.PP i Sèquia

Diumenge 12 de juliol de 2009
Diari de Girona

El president gironí del PP reclama a l´ACA que dreni la séquia de Sils

SILS | DDG
En una visita a la població de Sils efectuada dimecres passat, el president del Partit Popular a les comarques gironines, Enric Millo, ha reclamat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que no ajorni el drenatge de la séquia. A més, ha demanat a través d’una proposta de resolució al Parlament que l’actuació a la séquia s’executi de manera urgent, tenint en compte les pluges registrades darrerament a les comarques gironines.
El popular ha assegurat que aquest canal “fa molts anys ja va inundar el barri de la Laguna i, per tant, és una irresponsabilitat que l’ACA, malgrat saber i reconèixer que en aquests moments les condicions d’aquesta séquia són dolentes i que cal drenar-la per evitar el risc d’una altra inundació, un cop més en demori el drenatge i neteja”.

Millo assegura que, precisament, aquesta és una qüestió que s’està arrossegant des de l’any 2006, quan estava previst que l’Agència Catalana de l’Aigua realitzés les tasques que ara ha aturat, tot i tenir-les previstes incialment. Fins i tot, l’actual equip de govern va realitzar una estassada del canyís en ple període de nidificació de les aus, comptant amb aquests treballs.

Pel líder conservador, la retallada de 900 milions que ha realitzat el Govern en el seu pressupost no hauria de comportar la supressió d'”actuacions d’aquest tipus, que si no es duen a terme són un perill per als ciutadans”. Creu que s’hauria de suprimir la despesa supèrflua d’altres departaments com el de Vicepresidència.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071200_3_343381__Comarques-president-gironi-reclama-lACA-dreni-sequia-Sils

14 08 2009
.Assequen l'Estany

Divendres 14 d’agost de 2009
Diari de Girona

Assequen l´Estany de Sils per treure´n les carpes i millorar l´estat de l´aigua
És una actuació pionera a Catalunya i també es capturaran crancs americans i tortugues de Florida

Foto: Les bombes traient l’aigua de la llacuna ahir al matí.

carles colomer

SILS | E.BATLLE

Aquesta setmana han començat els treballs per assecar l’Estany de Sils i a partir de dilluns es començaran a capturar les carpes que hi habiten, en considerar-se que són uns peixos depredadors que no deixen viure més organismes a les aigües. Aquests treballs compartits entre l’Ajuntament i la Fundació Acciónatura tenen com a principal objectiu millorar la qualitat de l’aigua i per aquest motiu s’ha buidat l’estany artificialment, una actuació pionera a Catalunya i que s’ha fet mitjançant l’ús de motobombes.

Ahir els treballs de buidatge gairebé estaven i com explicava Laia d’Armengol , tècnica del consistori encarregada de l’Estany, “l’aigua amb la presència de les carpes queda més tèrbola” i un cop ben buit es trauran així els exemplars d’espècies invasores com són el cranc americà i la tortuga de Florida. La carpa és un peix que remou el fons de l’estany i, per tant, aquells microorganismes que necessiten la llum per viure no poden perquè, aquesta en remoure-la produeix molta terbolesa.

Recuperació natural

Un cop finalitzat el procés d’inundació natural que regeix aquesta zona humida serà l’encarregat, “com sempre ha ocorregut”, remarca d’Armengol, de recuperar l’Estany de Sils. Aquesta actuació d’assecació de la llacuna també estava prevista per a l’any passat, recorda la tècnica, “però la forta pluja va impedir-ho”. A més d’aquesta actuació, al mateix estany s’ha col·locat una comporta basculant que impedeix que l’aigua de la séquia entri i, per tant, que altres carpes s’hi puguin introduir. L’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), afirma que “finalment l’aigua tornarà a estar ben neta”.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/14/comarques-assequen-lestany-sils-treuren-carpes-millorar-lestat-laigua/350435.html

16 08 2009
.Ara sí, neteja sèquia

Diumenge 16 d’agost de 2009
Diari de Girona

L´ACA diu un mes després que ja té pressupost per drenar la sèquia de Sils

SILS | E.BATLLE

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) finalment drenarà la sèquia que voreja l’estany de Sils, una notícia que ha sorprès el consistori selvatà, ja que a principis de juliol havia dit que no es faria a causa de la retallada pressupostària feta a les arques de la Generalitat de Catalunya. Aquesta neteja és un compromís que tenia l’ACA amb l’Ajuntament des de l’any 2006 i abans de decidir que s’ajornava estava prevista pel 15 d’agost d’aquest any.

Per ara, la data en què s’iniciaran les tasques de neteja no es coneix, assegura l’alcalde, Martí Nogué (IdS), però el que li han comunicat des de l’ACA és que es podria fer de forma imminent, perquè ja s’està encarregant la feina a una companyia, va afirmar el batlle. La neteja de la sèquia de Sils es considera una actuació del tot necessària, perquè no s’hi ha fet cap drenatge des de fa 20 anys i és una zona on hi desemboquen les aigües pluvials del nucli de Sils. A la zona es recorda un episodi d’inundacions fa 20 anys degut al fet que la sèquia no podia engolir l’aigua, ja que els sediments i la brutícia ho feien impracticable.

L’alcalde assegura que la notícia és bona i recorda que segurament el motiu pel qual ara l’ACA pot fer l’actuació és que el Govern ha signat el nou acord de finançament.

La neteja d’aquesta sèquia de Sils sempre ha viscut entrebancs, perquè si era una actuació que es preveia el 2006, la hivernació d’animals com les tortugues o la manca d’un estudi hidràulic per part de l’ACA han provocat que s’hagi anat retardant fins ara. L’alcalde assegura que no pot tardar gaire a començar-se la neteja, un fet que provocarà un “benefici per a tot el poble”, va afegir.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/16/comarques-laca-despres-pressupost-drenar-sequia-sils/350881.html

27 08 2009
.Perill, caçadors

Dijous 27 d’agost del 2009
El Punt

Perill! Som als estanys de Sils
27/08/09 02:00 – JORDI TARDÀ I CASTELLS. SILS (SELVA)

Els últims mesos ha anat augmentant el nombre de visitants als estanys de Sils, zona protegida que s’ha convertit en un dels indrets, protegits, més visitats de la comarca de la Selva.

Aquest progrés natural, però, es veu ara seriosament amenaçat, i no només pel pretès POUM.

Els dies de cacera –i malgrat la clara senyalització– alguns caçadors posen l’ai al cor en envair l’espai, protegit, dels visitants. Un dia vaig enxampar un caçador com un Rambo dins d’un dels miradors, recolzant l’escopeta per la finestra per poder disparar millor als ànecs de coll verd. I, la veritat, barrejar trets amb passejades a peu i bicicleta al mateix lloc no sembla gaire recomanable. Espai protegit. Com tampoc ho són les documentades curses de quads, motocròs i, darrerament, cotxes. Espai protegit.

Potser un dia, algú, visitant o practicant, en sortirà ferit o malparat i en cap cas es podrà dir que no s’havia avisat i que s’hauria pogut evitar. La publicació d’aquesta carta ho certifica.

Que cadascú faci la seva feina. Jo ja he fet la meva. Paraula de Stone.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/74656-perill-som-als-estanys-de-sils.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Llegiu també: No hi torno, Fem respectar l’estany. Articles de l’Alfons Delgado
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/05/04/fem-respectar-lestany/

27 08 2009
zzz

Paraula de chiquilicuatre.
Sr.tarda voste va venir a parar per aquest poble perque va heredar una casa d un familiar seu, que era el ilustre propietari de la fabrica de paper que hi havia a sils…………….li sona aixo a conservacio dels estanys?

27 08 2009
Pau

Alfons, si em llegeixes:

Avui des del pont de fusta entrant a l’àrea dels estanys el visitant veu una aigua negra i estancada, a la sèquia, una aigua aparent residual, de claveguera, contaminada, impròpia d’un lloc protegit com els Estanys de Sils.

La meva pregunta d’ignorant: ¿totes les aigües residuals de Sils i rodalies van a parar a la depuradora de Sils-Vidreres o n’hi ha algunes que va a parar directament a la sèquia?

I parlant de la depuradora, hem vist que hi ha un lloc, prop del camí que porta als estanys, per on surt l’aigua neta, ¿és aquest el producte final de la depuradora?

5 09 2009
.Tortuga Poruga

A la descoberta de l’Estany de Sils: una història de la Tortuga Poruga

Quadern didàctic:
http://www.estanydesils.cat/arxius/Quadern_didactic_Estany_Sils.pdf

Dossier per al professorat:
http://www.estanydesils.cat/arxius/Dossier_per_al_professorat.pdf

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Nou material didàctic de l’Estany de Sils descarregable

Quadern Didàctic: “A la descoberta de l’Estany de Sils: una història de la Tortuga Poruga”
Temporània, associació d’educació ambiental de la Selva, ha elaborat un quadern didàctic sobre l’Estany de Sils a petició de l’Ajuntament, perquè els nens puguin aprendre i divertir-se, tant al mateix Estany com a l’escola. Aquesta és una eina més per incentivar el coneixement de l’espai natural i la sensibilització a través de les escoles, dirigida a alumnes de cicle inicial i mitjà, especialment 2on i 3r de primària.

http://www.estanydesils.cat/index.php?module=noticies&id=f2a16d53ef9dee04b760db0bf3c9f324

MATERIAL DIDÀCTIC

Quadern Didàctic: “A la descoberta de l’Estany de Sils: una història de la Tortuga Poruga”

Temporània, associació d’educació ambiental de la Selva, ha elaborat un quadern didàctic sobre l’Estany de Sils a petició de l’Ajuntament, perquè els nens i nenes puguin aprendre i divertir-se, tant al mateix Estany com a l’escola. Aquesta és una eina més per incentivar el coneixement de l’espai natural i la sensibilització a través de les escoles, dirigida a alumnes de cicle inicial i mitjà, especialment 2on i 3r de primària.

El centre d’interès és l’Estany de Sils, l’eix d’animació és la Tortuga d’estany i el fil conductor és la història d’una tortuga que ha hagut de marxar de l’estany fruït de la dessecació. Ara, amb la restauració, la seva néta hi vol tornar per descobrir aquest paratge.

Els objectius principals d’aquest suport educatiu són:
• Donar a conèixer l’ecosistema de l’Estany de Sils als escolars de primària de Catalunya.
• Provocar un canvi de percepció i conducta envers el medi ambient als escolars.
• Promoure l’espai com a entitat única i diferent.
• Donar continguts adaptats al nivell dels nens.

El quadern té un format de fitxes que cada professor podrà escollir per treballar independentment. A la Tortuga se li presenten reptes en forma d’exercicis que els nens hauran d’ajudar a superar. Són exercicis de relacionar conceptes i de tipus ràpid, útils per resoldre a l’Estany o a l’aula.

Aquí us podeu baixar el Quadern Didàctic

i el Dossier per al professorat.

Us agrairem que una vegada us hagueu baixat el material ens informeu a quina entitat o centre pertanyeu, si és el cas, i quin ús en fareu, per poder fer-ne el seguiment. Envieu aquesta informació a temporania@hotmail.com i estany@sils.cat, moltes gràcies!

http://www.estanydesils.cat/index.php?module=activitats

1 10 2009
.Libèl·lules

Tornen les libèl·lules

Fa molts pocs anys era una empresa força difícil trobar-se amb una libèl·lula a l’estany de Sils. Tot i ser aquesta la zona humida més important de la plana de la Selva, la degradació de l’hàbitat havia comportat la rarefacció d’aquest grup d’invertebrats tan típicament associat als ambients aigualosos.

La presència de cranc americà, gambússia i carpa tant a la sèquia com a la llacuna permanent, els únics punts d’aigua existents fins fa poc a la zona, impossibilitaven la reproducció de les libèl·lules, ja que aquests depredadors exòtics devoraven postes i larves. La creació de nous punts d’aigua temporals, com ara els prats inundables de pastura i altres habilitats per a la presència d’amfibis, es troben lliures dels depredadors esmentats, amb la qual cosa s’han convertit en zones idònies per a la reproducció dels odonats (libèl·lules i espiadimonis) i altres invertebrats aquàtics.

Aquests dies, però, es poden observar odonats a diferents indrets, a més d’aquests punts d’aigua temporal. Se n’observen al llarg de tot el recorregut de la sèquia i altres canals, defensant territoris, aparellant-se i fins i tot dipositant ous a l’aigua.

Algunes de les espècies que s’han pogut observar aquests darrers mesos són:

Libellula depressa
Sympetrum fonscolombii (fotografia 1)
Lestes viridis (fotografia 2)
Calopteryx haemorrhoidalis
Aeshna sp. (sense determinació de l’espècie)

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2009/10/tornen-les-libellules.html

2 10 2009
zzz

A veure el que ha escrit aixo es algun que nomes es passeja per els camins senyalats amb sabates del decathlon, perque a la riera de vallcanera i a la riera de la belladona sempre n hi han hagut, pero es te que baixar a la riera i lo mes segur es que quedis esgarrinxat, o sigui que lo millor es continuar passejant per quimetaventura i a lo millor d aqui uns anys descubriu les polles d aigua i els ratbuf……………..que “tambe feia anys………que no s en veien”

2 10 2009
Npi

Proposo a l’administració del blog que faci un diccionari amb el lèxic del sr. zzz = Robin Hood local online

Quimet Aventura = Estanys de Sils
Ratbuf = rata d’aigua o rat-buf (Arvicola sapidus)
Silscília = Sils com a poble on hi hagut operacions semblants a les que efectua la màfia siciliana o la camorra napolitana
La Milla d’Or = zona d’alta concentració de gent important de Sils
L’Adhesiu = (viu a la Milla d’Or)
El Voreres = (viu a la Milla d’Or)
Pernil Dolç = ?
En Dretxo = (de la comissió de festes)
La Mona = (de la comissió de festes, organitza la festa major)
El del triunfitus = ?
Can Fanga = Barcelona
Xava = Dit d’una persona que para xava, parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.

I moltes altres que m’he perdut 😉

2 10 2009
Npi

zzz, ¿alguna proposta més?

2 10 2009
zzz

srta Npi…………..pernil dolç es un regidor que es dedica a fabricar aixo
dretxo es l empresari mes vetera de la farandula gironina, familia de cert ex alcalde
triunfitos son els nens que van sorgir el postquimetisme
Alguna que d altre paraula mes?
Per cert voste com la srta Lnc molt preguntar i cap gin tonic per pagar…….

2 10 2009
Anònim

Pernil dolc?: l’exalcalde o en Capdevila?

2 10 2009
zzz

Ah srta Npi tinc el presentiment que certa fundacio que opera intermitentment per el nostre poble igual coneixen als del palau de la musica.
Amb versio madriles seria…………tengo una corasonada,,,,,,,,,,

2 10 2009
Anònim

Perdó, s’ han creuat els comentaris, queda clar qui es el pernil dolç

2 10 2009
zzz

Sr Anomim el ex alcalde nomes es dedicava a vendre arbres quan era jove , despres es va dedicar a fer d alcalde fins la jubilacio “prou feina tenia”

2 10 2009
Npi

Un Robin Hood local online ho fa tot per amor a la causa, sense rebre res a canvi. A més, amb la ginebra embruta la ment i deixes de veure la realitat tal com és i, a Silscilia, els poderosos se n’aprofiten

2 10 2009
zzz

encara espero que alguna anima caritativa i amb dots de csi em faci la llista de qui composa la “fundacio natura” potser tindrem alguna sorpresa

2 10 2009
2 10 2009
zzz

Srta moltissimes gracies, la llista no te desperdici
a vist a qui tenim al sr fernando Rodes germanet d en leopoldo, uns del que va pagar el ultim vaixell del teu admirat rei
quin ganaoooooooooooo, aquests son la versio financiera del culturetas del palau de la musica

2 10 2009
zzz

que tornin a obrir el bocaccio i ens deixen tranquils, pijos go to pedralbes

2 10 2009
ANONIM

Poca feina ja veig tots voaltres!!
Enlloc d’etiquetar tan al personal podrieu fer alguna cosa positiva pel poble. De moment no veig a ningú de nou treballant pel poble.
A veure què espereu colla de trempats!
Molta xerrera però pocs fets!

2 10 2009
zzz

Sr Anonim no estara voste recollint la basura de Vallcanera per solidaritat?

2 10 2009
Npi

Apa ANONIM, sigues conseqüent, deixa de llegir el blog i ves a fer alguna cosa positiva “pel poble”.

Senyor zzz, a veure si trobarem connexions Millet-Silscilia !!!
Necessitem més pistes, no sigui vostè tan eclèctic 🙂

2 10 2009
zzz

Srta Npi tot es posible en aquest mon……..

2 10 2009
ANONIM

Perdoni sr. Npi probablement hagi fet i faig molt més pel nostre poble que vostè que només sap parlar i moltes vegades “pixant fora de test”!!

2 10 2009
Npi

zzz,

no sé si pixo fora de test, però crec que el Fernando Rodés Vilà (fundador i vocal de la Fundació Natura), és el fill -no el germà- del Leopoldo Rodés Castañé ( empresari, Creu de Sant Jordi 1999, que va col·laborar en el pagament dels 3.000 milions de les antigues pessetes, preu del nou iot Fortuna que un grup d’empresaris monàrquics van regalar al rei Joan Carles I).

Una de les activitats més representatives de la Fundació Natura és el projecte de restauració ambiental de l’antic Estany de Sils, en execució des de 1998.

El que no sé, zzz, es perquè t’interesses tant per la Fundació Natura.

Si ajuden a conservar la diversitat biològica deuen ser bona gent.

3 10 2009
Npi

zzz, vaig millorant el teu diccionari

Proposo a l’administració del blog que faci un diccionari amb el lèxic del sr. zzz = Robin Hood local online

Barraca de l’Ós Yogui = barraca d’observació d’ocells i fauna diversa (també se hi fan festes amb litrones)
Quimet Aventura = Estanys de Sils
Waterworld Sils = Estanys de Sils o Fundació Natura?
Ratbuf = rata d’aigua o rat-buf (Arvicola sapidus)
Silscília = Sils com a poble on hauria hagut suposades operacions semblants a les que efectua la màfia siciliana o la camorra napolitana
La Milla d’Or = zona d’alta concentració de gent important de Sils
L’Adhesiu = alt funcionari municipal que viu a la Milla d’Or
El Voreres = alt funcionari municipal que viu a la Milla d’Or
Pernil Dolç = regidor que fabrica això
En Dretxo = (de la comissió de festes)
La Mona = (de la comissió de festes, organitza la festa major)
Triunfitus = son els nens (?) que van sorgir el postquimetisme
Postquimetisme = etapa posterior als 28 anys de mandat de l’alcalde Joaquim Rovira
Quimet = dit, amistosament, de l’alcalde Joaquim Rovira
Can Fanga = Barcelona
Xava = Dit d’una persona que para xava, parlar propi d’alguns sectors de Barcelona amb una clara influència del castellà, caracteritzat per una eliminació de les consonants sonores i de les vocals obertes i neutres.
Etc.

zzz, he fet aquet recull de comentaris teus, si tens raó és la bomba, si vas errat és una calumnia de la que t’hauràs de disculpar 😉

Srta lnc a veure que tal l examinem d aquest tema.
Voste sap com esta el teme de les injustes expropiacions de terres dels estanys per beneficiar a una fundacio natura (waterworld sils), encara estan pendents de judici i aquest “pelotazo” ecologic el pagareu entre tots………tambe podreu donar les graccies als srs. de ciu causants de tots els desastres locals

Srta LNC l ajuntament i el suposat pelotazo es la subvencio que va arreplegar la fundacio ”sense anim de lucre” NATURA, que com que veig que ets una bona investigadora, ens podries fer cinc centims sobre quina familia la composa.

aquests negoci era algo aixi com certe subvencio que venia de bruseles i algu tenia que “arreplegar” abans no expires, no estic molt ben documentat pero era aixi com uns 50 kilets dels d abans, que es van invertir en comprar dos eugues que anaven directes a fer hamburgueses i fer un forat perque l aigua entres en alguns terrenys, ah i em deixava la barraca del oso yogui per poder observar la fauna.

Srta.LNC lo de la ma ho deixarem al libre albedrio.
Aquest senyor l unic interes que tenia pels estanys era quan hi comprava arbres, pero la solucio(falta d imaginacio) hauria sigut la creacio d una venecia, la conseguent edificacio , cases flotants i vaporettos.

3 10 2009
Pau

Les úniques pol·lèmiques que hi van haver va ser l’oposició d’algunes propietaris, amb l’Enric Adroguer com a portaveu dels que eren contraris a les expropiacions. I un referendum poc representatiu organitzat per l’alcalde i pel senyor Anoro. Una inversió de 95 milions de pessetes, no s’havia de desaprofitar (50 els aportava la Unió Europea, 20 els posava la Fundació Natura).

3 10 2009
zzz

srta Npi em sembla molt que no em tinc que disculpar……..m he limitat a explicar………algu pagara les expropiacions……..qui?………..npi

3 10 2009
zzz

srta Npi el meu interes es el seguent
voste esta veient tot el tema del palau de la musica
es una queixa de fa temps contra la “majoria de fundacions sense anim de lucre” que en el dia d avui s han convertit en un negoci en tota regla, aqui no es EEUU on cada mecenas te la seva fundacio

aqui es un espavilat de turno que crea una fundacio per viure licitament del sistema

3 10 2009
zzz

Ah srta Npi lo de calumniar no es la meva especialitat, va en contra dels meus principis , si algo no ho se…………..callo i moltes coses tambe les callo per educacio

3 10 2009
Npi

zzz, no dubto del teu coneixement sobre el tema, però sem fan estranyes algunes afirmacions teves

deu n’hi do els dubtes i les ombres que deixes anar sobre la fundació Natura pel que fa a Sils, es clar q et pots preguntar que fan aquests peixos grossos (família Rodés) defensant la natura, però jo m’imaginava que els 50 quilets dels d’abans (programa Life) eren per a expropiar finques particulars i per a pagar els treballs per a convertir aquells terrenys en un nou espai protegit; hi va participar la UE, la Generalitat, l’ajuntament … algú va veure algun tejemaneje extrany? …

el que no entenc es que encara, a dia d’avui, hi hagi un judici pel mig i expropiacions pendents ???, ho saps de bona font???

de bon rollo!!! 🙂

3 10 2009
zzz

Srta Npi aixo el tema de les expropiacions encara esta en un etern proces judicial…………el dia que surti la resolucio ja veurem qui pagara.
srta. de molt bona font
Els estanys de sils mentre els propietaris son els que son,sempre estara protegit i ademes tothom te acces lliure per anar on vol, no hi han barreres ni es cobra entrada

4 10 2009
.ACA neteja sèquia

Diumenge 04 d’octubre de 2009
Diari de Girona

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S’havia d’iniciar a l’estiu, però l’ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al final

Foto: S’han instal·lat trampes per tortugues i netejat marges de la sèquia:

Carles Colomer

SILS | E.B.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l’Estany de Sils durant l’any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s’ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s’han iniciat les actuacions de neteja als marges d’aquesta sèquia artificial.

Es tracta d’una feina que fa pocs dies va iniciar l’Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l’Agència Catalana de l’Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l’alçada del barri de l’església de Sils. Mentrestant, abans d’iniciar el drenatge pròpiament dit, s’han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l’objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s’estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.

L’alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d’aquesta actuació, ja que “finalment s’està fent, després de tots els entrebancs”. Un d’ells es va produir aquest mateix estiu, quan l’ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s’hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.

Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l’aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/04/comarques-comencen-neteja-sequia-sils-despres-tres-anys-despera/361197.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

* Tallen el canyís en plena època de cria (juny 2009):

* El drenatge de 1988: qui tenia la raó?, el naturalista o l’alcalde?

5 10 2009
Jaume

No us cregueu a aquest que signa ZZZ.Les indemnitzacions als propietaris dels estanys fa temps que van quedar resoltes.No hi hagut cap problema entre Sils i la Fundació Natura.

6 10 2009
Alfons Delgado-Garcia

Pau,

Rellegint els missatges m’he trobat aquest, que no vaig contestar a temps. Disculpes. En tot cas no tinc ni idea de què va passar. Voldria contestar tots els missatges que m’aludeixen encara que no sàpiga de què va la cosa. Excepte tots els que es facin de forma anònima i covarda, evidentment.

Salut.

Alfons

“Alfons, si em llegeixes:

Avui des del pont de fusta entrant a l’àrea dels estanys el visitant veu una aigua negra i estancada, a la sèquia, una aigua aparent residual, de claveguera, contaminada, impròpia d’un lloc protegit com els Estanys de Sils.

La meva pregunta d’ignorant: ¿totes les aigües residuals de Sils i rodalies van a parar a la depuradora de Sils-Vidreres o n’hi ha algunes que va a parar directament a la sèquia?

I parlant de la depuradora, hem vist que hi ha un lloc, prop del camí que porta als estanys, per on surt l’aigua neta, ¿és aquest el producte final de la depuradora?”

6 10 2009
AnÒniM VeNeCiÀ

No crec que hagis d’identificar anonimat amb cobardia. Si vols dir calumnia o insult, estem d’acord, no s’ha de fer ni donant la cara ni, encara menys, des de l’anonimat. Però si tothom hagués de donar nom i cognoms per parlar de determinats temes o per anar a votar a unes eleccions, en aquest blog LOCAL no hi hauria cap debat i les urnes acabarien buides.

6 10 2009
Alfons Delgado-Garcia

Tota la raó. No he sabut expressar-me. Gràcies.

” No crec que hagis d’identificar anonimat amb cobardia. Si vols dir calumnia o insult, estem d’acord, no s’ha de fer ni donant la cara ni, encara menys, des de l’anonimat. Però si tothom hagués de donar nom i cognoms per parlar de determinats temes o per anar a votar a unes eleccions, en aquest blog LOCAL no hi hauria cap debat i les urnes acabarien buides.”

6 10 2009
zzz

Sr.Jaume……………tiempo al tiempo…………..

13 10 2009
.10è aniversari, Acció Natura

El projecte de restauració de l’Estany de Sils celebra el seu 10è aniversari

Acciónatura, la primera ONG catalana dedicada a la restauració i protecció d’espais naturals, juntament amb l’Ajuntament de Sils, són les entitats impulsores del Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils que va iniciar-se al 1999. Juntes organitzen el proper 16 d’octubre a les 10 del matí un acte a la pròpia llacuna per explicar les fites aconseguides durant aquests 10 anys i els reptes de futur, amb totes les entitats que, al llarg dels anys, han col·laborat en la seva recuperació.

L’Estany de Sils, situat a la plana de la comarca de la Selva, havia arribat a ser dels més gran de Catalunya, amb 7 km2 de superfície, però la voluntat de guanyar terrenys per a l’agricultura, i la creença de que era font d’epidèmies, van fer que, a mitjans del segle XIX culminés un procés de dessecació que es duia a terme des del segle XIII.

Va ser al 1999 quan Acciónatura va iniciar, juntament amb l’Ajuntament de Sils, el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, amb la finalitat de pal·liar els efectes de la destrucció de la zona humida per tal d’afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Deu anys després, aquesta experiència s’ha convertit en un gran exemple, no només de com es poden millorar els espais naturals aplicant una bona gestió, sinó també de responsabilitat corporativa ja que, sense el suport d’algunes empreses i entitats, aquest projecte no s’hauria pogut dur a terme.

Per això, el proper divendres 16 d’octubre a les 10 h del matí, us convidem a assistir a una visita guiada per l’estany on el director d’Acciónatura, Francesc Giró, l’alcalde de Sils, Sr. Martí Nogué, i els tècnics del projecte us explicaran quines han estat les fites aconseguides i els reptes de futur. També hi assistiran representants de les empreses i institucions que hi ha col·laborat com ara la Fundación Biodiversidad, La Caixa, Caja de Ahorros de Navarra (CAN), Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), Gas Natural, ACESA, Natura Activa, Eventoplus, i el Consell d’Empreses per la Natura, conformat per Hera Holding, BP, CLD Corp, Omya, Grupo Giró, Esteve, Havas (Mediaplanning), Tarraco Eólica, Uniland i NRG Marketing, i associacions com Bisaroca i Temporània. A les 12 les famoses Cuineres de Sils oferiran un piscolabis.

PUNT DE TROBADA: Estació de tren de Sils, el divendres 16 d’octubre a les 10:00h. Us preguem que confirmeu la vostra presència.

Maria José Pedragosa,
Cap de Comunicació

Font: comunicat enviat per correu electrònic al bloc

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Llegiu també:

Els orígens d’un espai protegit

I. Novembre 1983. Vichy Catalan neteja dipòsits de fuel-oil
II. Abril 1986. Els naturalistes entren en escena
III. Octubre 1986. Paperera de Sils, al jutjat per delicte ecològic
IV. Tensions entre l’alcalde de Sils i el naturalista de Riudellots
V. Juny 1988. Els naturalistes de Girona s’oposen a les obres de neteja de la sèquia de Sils promogudes per l’Ajuntament. Els pagesos i el doctor Garrido fan costat a l’alcalde.
VI. Juliol 1988. Centenars de domingueros i altres arriben a Sils per a pescar crancs americans; un ban d’alcaldia desaconsella menjar-ne, per la contaminació existent.
VII. El drenatge de la sèquia: qui tenia la raó?
VIII. …

Article en construcció …

Font: https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/20/mercuri-crancs-i-domingueros/

16 10 2009
.Menjadores per als ocells

Malgrat que sembla que l’estiu s’allargui, ha arribat la tardor. Els primers freds provinents del nord i centre d’Europa ens fan arribar els ocells que fugen dels territoris on la neu i el glaç impossibiliten l’obtenció d’aliment.

A les latituds més atemperades, com la nostra, es concentren gran part d’aquests contingents d’ocells migradors que cerquen un indret més acollidor on passar els mesos més freds. Caçadors i ocellaires s’aprofiten d’aquesta circumstància i de la debilitat dels animals per abatre’ls o capturar-los sense miraments i en quantitats que superen els centenars de milers cada temporada, sense tenir en compte si es tracta d’espècie no cinegètiques o fins i tot protegides.

Què podem fer per tal de contrarestar aquesta actuació negativa i forasenyada? A banda de denunciar qualsevol pràctica il·legal o sospitosa a les autoritats competents (telèfon 112) podem actuar positivament i dur a terme algunes actuacions que, a més de permetre’ns un gaudi personal, ajudaran d’una manera efectiva als ocells que passen l’hivern amb nosaltres.

Una de les formes més senzilles i efectives és la de proporcionar menjar als ocells en aquestes setmanes que poden ser especialment dures. Us relacionem una sèrie de indicacions a tenir en compte:

* No cal disposar d’un gran pati o jardí per facilitar menjar als ocells. Es pot fer perfectament des del balcó o fins i tot la finestra d’un pis. No us desanimeu.

* Hi ha molts objectes, des d’un plat fins a una ampolla de plàstic foradada pels costats, penjada i plena de menjar, que poden servir com a recipient per al menjar. Evidentment, també hi ha els objectes fabricats expressament per a aquest fet.

* Sigueu imaginatius. Cacauets sencers enfilats per un filferro, un coco tallat per la meitat i penjat d’un fil, el cartró d’un rotlle de paper higiènic untat de mantega on es pugui enganxar grana petita,… poden tenir un èxit inesperat.

* MAI proporcioneu als ocells grana o fruits secs torrats, salats o condimentats d’alguna manera. Podrien morir de manera ràpida i cruel.

* Sempre es bo disposar d’un recipient amb aigua proper al punt de menjar, encara que sigui hivern.

* SEMPRE s’ha de retirar el menjar que s’ha mullat per qualsevol circumstància, hi poden proliferar fongs i altres agents patògens que poden ocasionar malalties als ocells.

* Els punts de menjar i beure han d’estar en llocs propers a elements que permetin als ocells posar-se a resguard en cas de perill (en cas de tenir-los en una finestra o balcó no tindreu aquest problema). Han de trobar-se propers a arbres, matolls, murs,… D’aquesta manera evitarem que la presència no desitjable d’alguns depredadors, com ara els gats domèstics, no sigui un impediment per a que els ocells mengin tranquils.

* Procureu no escampar menjar pel terra. Això podria atreure l’atenció de rossegadors, altres elements no desitjats. Les rates no les vol ningú, i un esquirol, per més gràcia que ens faci, no deixarà que s’acosti cap ocell al menjar, i fins i tot se’ls podria cruspir si aquests es despisten.

* Si voleu complementar l’ajut que proporcioneu als ocells, instal·leu caixes-niu. La tardor és la millor època per fer-ho, ja que els ocells s’acostumen a la seva presència. No instal·leu massa aprop una caixa-niu d’un punt d’alimentació. A ningú li agrada tenir una zona de pic-nic al costat de casa.

* Pregunteu i intercanvieu experiències. Aquesta pràctica, tan habitual en alguns països europeus, és força ignorada al nostre país.

Gaudiu de la presència dels ocells !!!!!!¨

Font:
L’Estany de Sils.
Apunts sobre natura, conservació i gestió
http://estanydesils.blogspot.com/2009/10/ja-teniu-punt-les-menjadores-per-ocells.html

16 10 2009
zzz

no se perque, pero tinc la impressio que aviat a bruseles donaran alguna cosa……

17 10 2009
.Visita

Visita institucional a la llacuna dessecada

Dissabte 17 d’octubre de 2009
Diari de Girona

El projecte de restauració de l´Estany de Sils celebra 10 anys

Foto: Els representants del consistori, la Fundació i membres d’empreses.


Eva Batlle

SILS | E.B.

L’Ajuntament de Sils i l’ONG Acciónatura van celebrar ahir deu anys del Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, que va iniciar-se el 1999. En una visita guiada per aquesta zona protegida, membres d’aquestes dues institucions i representants de les empreses i institucions que hi han col·laborat al llarg d’aquest temps van organitzar una visita guiada per l’Estany i van mostrar com s’ha anat recuperant aquesta zona humida. Durant aquest temps s’han anat recuperant zones inundables i així han afavorit la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna. Actualment, la llacuna es troba dessecada a causa d’una recent intervenció.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/17/comarques-projecte-restauracio-lestany-sils-celebra-anys/363900.html

18 10 2009
.IdS, PDA, GPS

Diumenge 18 d’octubre de 2009
Diari de Girona

´Es recuperarà l´Estany fins on Sils vulgui´
Des de l’any 1999 s’han restaurat 31 hectàrees de llacuna i impulsat accions per recuperar fauna i flora autòctones

SILS | E.BATLLE
L’Estany de Sils i tota la seva zona d’influència van arribar a ocupar 382 hectàrees durant el segle XVI i a finals del segle XIX (any 1851) aquesta va desaparèixer perquè es decidí dessecar-la per aprofitar-ne els terrenys per l’agricultura, tot i que encara conserva àrees profundes d’inundacions temporals.

Passat molt de temps i enguany se celebren deu anys, l’Ajuntament de Sils i l’ONG Acciónatura van decidir apostar per la recuperació d’aquesta zona humida. L’any 1999 començaren a col·laborar i, fruit d’això, es compraren 31 hectàrees i s’excavà una llacuna permanent. Aquesta extensió només és un 10 per cent de l’antic estany i tal com assegura el director d’Acciónatura, Francesc Giró, en el futur “es recuperarà l’Estany fins on Sils vulgui”.

La intenció és que en els propers deu anys, per exemple, s’arribi al 30 per cent. Però, és “impossible”, reconeix Giró, arribar a les hectàrees inicials perquè hi ha terrenys en propietat privada, infraestructures i zones industrials, allà on planava l’antic llac.

Tot i això, l’Ajuntament i l’ONG aposten pels acords de custòdia, és a dir, es pacta amb propietaris per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai. Un fet que ha permès els darrers anys ampliar tota aquesta zona inundable, que es troba dins la Xarxa Natura 2000 i és la cinquena zona humida més important de Catalunya.

Actualment l’estany es troba dessecat. Aquesta acció es va fer durant l’estiu amb l’objectiu de guanyar en qualitat de l’aigua perquè, fins ara, aquesta llacuna es trobava plena de carpes i d’altres espècies exòtiques que deixaven l’aigua tèrbola i, per això, se’n van treure tots els exemplars.

Dessecació i millora

A partir d’ara, com explicava el tècnic coordinador del projecte Enric De Roa, tot i que les pluges de tardor no han arribat i encara no s’està reomplint naturalment, aquesta actuació servirà per guanyar en bon estat ecològic i, alhora, amb la instal·lació d’una comporta a la séquia de Sils s’evitarà que puguin entrar-hi més exemplars forans d’espècies invasores.

El projecte de recuperació de l’Estany també està apostant per tornar a tenir la flora i la fauna típiques de zones humides. Un fet vinculat al bon estat de l’aigua a l’Estany. De moment no s’han plantejat la reintroducció d’espècies, perquè ja n’hi ha d’autòctones com ara la tortuga d’estany i també hi vénen ocells aquàtics migratoris, entre d’altres.

D’altra banda, aquesta zona de Sils ha esdevingut també una àrea de passeig, així com un observatori d’aus i, sobretot, un espai per a la docència. El regidor de Promoció Local, Carles Taberner (IdS), va anunciar durant la visita guiada dels 10 anys de projecte realitzada divendres que en breu aquest espai natural comptarà amb una experiència d’e-Ruta. Es tracta d’un tipus d’itineraris autoguiats i que estan georeferenciats de manera que es poden seguir mitjançant una PDA que disposi de GPS.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/18/comarques-recuperara-lestany-fins-sils-vulgui/364105.html

30 10 2009
.10 anys

Divendres 30 d’octubre del 2009
El Punt

Deu anys a l’estany de Sils
Acciónatura, que en va iniciar fa una dècada la rehabilitació, ja pensa en el futur
30/10/09 02:00 – jordi colomer

Tres Imatges que ha ofert l’estany de Sils en els darrers deus anys. Foto: ACCIÓNATURA.



Situat en plena plana de la comarca de la Selva, l’estany de Sils havia arribat a ser, segles enrere, un dels més grans de Catalunya. Sobretot va ser la mà humana, amb l’objectiu de guanyar terres per a l’agricultura, la que va causar un procés progressiu de dessecació que va culminar a mitjan segle XIX. No va ser fins al 1999, ara fa deu anys, que l’ONG Acciónatura, juntament amb l’Ajuntament, va tirar endavant el projecte de restauració i gestió de l’estany de Sils, amb la finalitat d’afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica. En aquests deu anys s’han dut a terme un seguit de tasques que han representat un autèntic salt endavant en un camí que encara té molt camp per córrer. Es van haver de comprar els terrenys per executar el projecte de restauració; es va excavar la llacuna permanent; s’ha anat recuperant la vegetació autòctona pròpia de la llacuna, mitjançant campanyes de plantació d’arbres i arbustos, amb el suport de voluntaris; s’ha recuperat l’hàbitat de l’antiga llacuna, i s’han construït infraestructures destinades a l’ús públic, com ara miradors, observatoris d’aus i un centre d’informació. També s’ha potenciat la biodiversitat, amb la recuperació i conservació de tortugues autòctones, entre d’altres actuacions.

Celebrada aquesta primera dècada del projecte, Acciónatura ja pensa en el futur, tant l’immediat com el de més llarga volada. De fet, la recuperació actual de l’estany únicament representa un 10% del que va arribar a ser, i la intenció és, en paraules de Francesc Giró, director d’Acciónatura, anar guanyant terreny i arribar en els propers deu anys fins al 30%, sempre, però, respectant que l’estany arribarà fins on la gent de Sils «vulgui». Per això i per altres aspectes que es volen potenciar, un dels plantejaments de futur és «implicar diversos sectors de la societat».

Aquests objectius, que es volen optimitzar amb el suport social, són, per exemple, la consolidació dels programes de seguiment de la biodiversitat, l’estudi de les poblacions de la tortuga d’estany i tortuga de rierol, la promoció de campanyes de control, captura i eliminació de fauna exòtica (com les que hi ha hagut en els darrers mesos), la diversificació d’hàbits i l’ampliació de la superfície de prats humits i de dalla.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/98100.html

4 11 2009
.Esparver

31/10/09
Esparver d’espatlles negres (Elanus caeruleus) a l’Estany de Sils: nova espècie per a la comarca de la Selva

Avui dissabte 31-10-09 s’ha pogut observar un esparver d’espatlles negres a l’Estany de Sils (observadors: Miquel Vall·llosera i David Butterfield). Es tracta de la primera observació d’aquesta espècie no només per a la zona sino per a tota la comarca de la Selva.
L’esparver d’espatlles negres és una espècie d’origen indoafricà molt escassa a Catalunya que ha anat colonitzant la Península Ibèrica des de mitjans segle XX. A Catalunya només existeixen unes poques parelles nidificants a la plana de Lleida (vegeu el següent enllaç
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=ELACAE ), tot i que també és possible que alguna parella nidifiqui a l’Empordà. A la resta de la Península Ibèrica l’esparver d’espatlles negres es reparteix majoritàriament per la meitat sud, ocupant bosquines properes a camps de cereal i deveses escleròfiles.

A la selva no existeix cap citació coneguda. L’única existent en comarques veïnes és la d’un exemplar observat i fotografiat al Collsacabra d’Osona a la dècada dels 70.

Fotografies de David Butterfield


Font: http://estanydesils.blogspot.com/2009/10/esparver-despatlles-negres-elanus.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Dimecres 04 de novembre de 2009
Diari de Girona

Sils Observen per primer cop un esparver d´espatlles negres a la comarca

Foto: http://fotos.diaridegirona.cat/fotos/noticias/646×260/2009-11-11_IMG_2009-11-04_01.00.55__19_1.jpg.jpg
David Butterfield

Aquest cap de setmana observadors de l’Estany de Sils han vist per primer cop una espècie d’ocell gens freqüent a la comarca. En concret, un esparver d’espatlles negres a l’Estany de Sils que és d’origen indoafricà i una espècie escassa a Catalunya. Sols existeixen poques parelles nidificants a Lleida, tot i que se n’ha vist alguna a l’Empordà. L’única vegada que s’ha n’ha observat un exemplar en una zona propera a la Selva és a la comarca d’Osona als anys 70.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/04/sils-observen-cop-esparver-despatlles-negres-comarca/367558.html

30 11 2009
.Sense aigua

Dilluns 30 de novembre de 2009

La poca pluja manté els estanys de Sils sota mínims quan haurien d´estar plens
La instal·lació d’una comporta a la sèquia i una tardor calenta han deixat l’espai sense aigua

Foto: Estat que presentava l’estany de Sils el passat dissabte.

carles colomer

SILS | MARTÍ SANTIAGO

A l’estiu completament assecat i a la tardor ple a vessar. Així és com hauria de ser el cicle natural dels estanys de Sils però, enguany, la dessecació artifical de la bassa per enretirar els animals al·lòctons com les carpes i el cranc americà, la instal·lació d’una comporta a la sèquia per impedir l’entrada d’aigua de baixa qualitat i les altes temperatures d’una tardor calenta han provocat que amb el desembre acostant-se pràcticament no hi hagi aigua als estanys.

El tècnic de la fundació Acciónatura, Enric de Roa, apunta que el flux hídric dels estanys s’ha vist molt alterat per la instal·lació de la comporta a la sèquia. Per contra, indica que si s’observa l’escassa aigua que humiteja l’espai es podrà observar, a diferència del que passava fins ara, com és clara i transparent perquè prové només de la pluja i d’alguns regs dels camps de conreu propers.
Habitualment, el nivell de precipitacions del municipi ronda els 700 litres per metre quadrat, volum suficient com per garantir el correcte cicle ecològic de la bassa. Si enguany no es mantenen hi hauria la possibilitat d’obrir la comporta de la sèquia però aquesta no resulta una opció atractiva pels tècnics de la fundació ja que aniria en detriment de les tasques de regeneració i sanejament fetes a l’estiu.

Per a de Roa, el que determinarà en l’aspecte biològic si la dessecació i la instal·lació de la comporta ha resultat una tasca efectiva serà el retorn de les aus aquàtiques quan hi hagi aigua suficient a l’estany, la col·lonització de la bassa per part dels amfibis com les granotes o els gripaus i l’aparició d’algues que oxigenin l’aigua.

L’alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), indica que resulta beneficiós per als estanys que s’assequin a l’estiu per una qüestió de salubritat. Respecte a això, recorda que en les últimes dècades no s’ha treballat en aquest sentit i manifesta que en un futur espera que aques procés s’efectuiï de forma natural perquè ja ha avançat que no es podrà realitzar cada any un dessecament artificial.

Des d’Acciónatura també confien que el buidatge i emplenament de la bassa es produeixi de forma natural.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/30/poca-pluja-mante-estanys-sils-minims-haurien-destar-plens/372882.html

30 11 2009
Anònim

Ara tenim un ¿estany? sense carpes però sense aigua, ni martinets blancs ni bernats pescaires. Els forasters que ens visiten veuen un “estany sense aigua”. Voleu dir que no vau fer un experiment una mica descontrolat amb aixo de buidar l’estany per matar carpes (i alguna anguila) ?

1 12 2009
Alfons Delgado-Garcia

Malauradament l’estany de Sils fa segles que va desaparèixer. El que hi havia ara era una bassa més o menys gran i més o menys naturalitzada, que s’estava convertint en això, en una simple bassa àmb ànecs plena de detritus, carpes i crancs americans.

Suposo que ara el que es busca es gestionar la zona no com un estany, sinó com un espai profundament transformat per l’activitat humana, amb pollancredes, camps de conreu, recs i alguna zona inundable que si plou té aigua i si no plou doncs es queda com està.

Jo no ho he anat a mirar, però si ara la petita làmina que hi ha té l’aigua més neta, doncs segur que es millorarà el funcionament de l’ecosistema en general i acabarà enriquint-se.

Socialment és molt més atractiu tenir una gran massa d’aigua on es vegin els ànecs i els bernats fàcilment, però ecològicament crec que té molt més interès com està ara (fixeu-vos que no faig afirmacions categòriques).

Ànecs i bernats hi són, i també altres espècies, sembla que s’han repartit per les diferents zones (recs, sèquia i prats de pastura).

Em repeteixo més que l’all, però és així. L’estany de Sils no és una bassa de jardí on tot ha de ser maco a la vista, amb floretes i quatre ànecs. Al meu ententre (que és poc) s’ha de gestionar com el que és, un ecosistema MOLT complexe i que pateix moltes alteracions, on s’ha d’intentar compaginar la potenciació de la fauna i flora AUTÒCOTONES amb els diferents usos socials i privats de l’espai. Els de la fundació i l’ajuntament han provat de fer això, a veure com els hi surt. Qui no s’arrisca no pispa.

Fa poc em van trucar d’una productora de televisió per presentar un documental sobre l’Estany i van quedar meravellats per les filmacions de fauna que van obtenir i pels diferents racons i paisatges que hi van trobar. Jo recomanaria que qui pugui fes una passejada, en silenci, amb respecte (i amb el gos lligat !!!), per tal d’anar observant com varia el paisatge de l’Estany i els components animats que hi habiten.

Esperem que l’aigua acabi arribant i que tot s’ompli de vida, però si no arriba, la vida hi serà igual, seguint la seva dinàmica.

Salutacions.

1 12 2009
zzz

Sr Alfons els estanys fa 40 anys estaven amb aigua a la tardor i primavera, la resta del any estaven secs.
li dono la rao amb part de lo que escriu, que esta molt ben explicat, pero tinc que dir li que estic en contra de la bassa articifial, que mes o menys ho be a convertir en un parc aquatic, nomes hi falten les foques i els dofins.
La sequia antigament s hi pescava peix i els recs hi havien granotes, pero el problema real dels estanys prove dels pobles veins que han fet de la sequia la cloaca comarcal i que quan plou molt passem a ser la deixalleria comarcal , perque hi arriven tot tipus d estris que mes d un es podria emportar al seu museu particular.

2 12 2009
Alfons Delgado-Garcia

Sr. zzz

Em sembla que m’he expresat malament. Jo tampoc soc un entusiasta de la bassa artifical. A mi m’agraden els estanys com diu vostè, amb aigua quan plou, a la primavera i a la tardor. I si no plou, doncs que es quedi sec. D’aquesta manera es renova el paisatge i els seus habitants, es fa neteja (que bé que aniria que en tots els nivells de la política passés una cosa similar).

Entenc que la presència d’una bassa d’aquesta mena és un element interessant per a fer pedagogia o seducció ambiental, però no crec que hagi de ser la principal característica d’aquest espai natural al que anomenen estany de Sils. Per això em sembla que la idea de deixar-lo assecar és prou bona, ja veurem com acabarà.

Respecte al fet que sigui una mena d’abocador aquàtic intermunicipal o que es visquin episodis com el que es va viure fa poc a la sèquia em sembla increïble que encara no s’hagi pogut o volgut posar voluntat per tal de solucionar aquest tema. Em sembla inaudit que això pugui passar en un espai natural teòricament protegit. Un espai tan petit i fràgil en que qualsevol alteració pot fer molt de mal.

Alguns podran alegar que hi ha altres prioritats. Però realment és poc prioritari mantenir en condicions de salubritat acceptables un espai adjacent al poble en aquestes condicions?? No és símptoma de bona higiene mental, física, política i social tenir cura d’uns ecosistemes que, recordem, són únics al país??

Sé molt bé que les actuacions de “neteja” de l’espai que tenen molts (amb poder executiu o no) no coincidiran amb les meves. Però què volen que els digui? Els caldrà estudiar més.

Salut.

2 12 2009
Pau

Alfons, jo crec que per a “justificar socialment” l’existència de l’estany, i per damunt de les opinions dels tècnics, ornitòlegs i naturalistes, crec que, primer de tot, cal tenir un estany amb molta aigua i que des dels observatoris es vegin ànecs, bernats pescaires i martinets blancs. (I, si és possible, un bon niu de cigonyes al campanar de l’església). Hi ha algun lloc, no sé si a Andalusia, que maten les carpes sense buidar la bassa, amb un altre mètode.

2 12 2009
Alfons Delgado-Garcia

Ja he comentat que entenc perfectament l’ús social i didàctic que pugui tenir la bassa artificial. La qüestió és que la gestió no s’ha de quedar aquí, vull dir que no s’ha de confondre estany de sils amb bassa. I sobretot s’ha de fer entendre a tothom que l’estany de Sils també és sèquia, pollancredes, camps, canyissars, boscos de ribera, riera de Vallcanera i moooolt més, i que ocupen més extensió del que caldria esperar si només es té en compte la bassa.

Respecte a la manera d’eliminar les carpes, ja en el seu moment vaig comentar el que havien fet a Córdoba, fins i tot crec que vaig penjar un video. Les dimensions de les llacunes però, no tenen res a veure. Allà em penso que ni s’ho van plantejar de fer un buidatge íntegre. Era massa gran. El que van fer va ser utilitzar productes diluïts a l’aigua.

Salut.

5 01 2010
.Neteja sèquia

Dimarts 05 de gener de 2010
Diari de Girona

Acaben el drenatge i la neteja de la sèquia

SILS | DDG
L’Ajuntament de Sils i l’Agència Catalana de l’Aigua han finalitzat la primera fase de manteniment i neteja de la sèquia de Sils, que ha consistit a estassar la vegetació arbusitva, podar els arbres i treure els sediments de la llera en un tram de 1.500 metres aigües amunt del pont sense baranes del veïnat de Massabé. D’altra banda, a causa de la presència de tortugues, el dragatge es va haver de fer en trams de 500 metres i prèviament, es van capturar una quarantena de tortugues per tram. Es preveu realitzar la neteja de tot el tram previst inicialment de cara a aquest 2010.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/05/comarques-acaben-drenatge-neteja-sequia/379047.html

24 01 2010
.Captura con suelta

viernes 22 de enero de 2010
ESTANQUE DE SILS O L`ESTANY
El otro día paseando por Sils (Gerona) encontré un montón de propaganda sobre un estanque situado en esta población. Es una reserva natural patrocinada por el plan Ñ . Dándole vueltas a la charca observe que hay fish o sea pescado y la bombilla se me encendió. Hay que comprobar que especies hay y la forma de captura con suelta.
Seguiremos esta zona haber si hay fortuna para poder pescar y disfrutar de unas veladas de pesca controlada.

Font: Pesca Malgrat
http://pescamalgratjaviguerra.blogspot.com/2010/01/estanque-de-sils-o-lestany.html [lectura: 24/10/2010]

A més de recomanar la “captura con suelta” a l’Estany, el bloc pescamalgratjaviguerra també té les seves debilitats polítiques.

24 01 2010
Silici

I tant que té debilitats polítiques!!! Mirin, mirin quines emissores escolta i quines webs té penjades al seu blog.

Quin personatge. Esperem que no s’acosti gaire al poble, com a mínim a fer segons què. Tot i que si ve, probablement és perquè hi troba alguns que són del mateix pal.

25 01 2010
Carpí

Molt intel·ligent tampoc és. Està dient quin delicte cometrà i dona el seu nom i el lloc on viu. Li he fet comentari al seu bloc sobre el que vol fer però sembla haver-lo censurat. Què s’ha cregut aquest?

25 01 2010
Anònim

I per que no se’l contracta a jornada completa per a pescar les carpes i crancs americans que tard o d’hora tornaran a colonitzar l’estany ?. Aixó sí, res de pescar anguiles autòctones.

Javi, cómo lo ves, hace o no hace?

25 01 2010
Alfons Delgado-Garcia

Vaja ! Si que durarà poc l’absència d’espècies exòtiques !

25 01 2010

Pesca con suelta no vol dir que mentre pesques deixes anar espècies al·lòctones.

Hem trobat aquesta descripció: la técnica de ‘Pesca y suelta’ , consiste en pescar a los peces sin hacerles daño y soltarlos de nuevo al agua. Así puedes disfrutar de la pesca en los embalses, lagos y pantanos sin daño para los animales.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Comentaris copiats del bloc d’en Javi Guerra de Malgrat:

4 comentarios:

Anónimo dijo…

En la zona está prohibida la pesca y más si es con suelta (?). La suelta de especies exóticas está más que prohibida y la nueva ley va a ser mucho más dura con los infractores. O sea que ojito, que estamos al loro.
24 de enero de 2010 14:05

Anónimo dijo…

Article 21
Control d’espècies
1. El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per a
controlar o eradicar les poblacions d’espècies piscívores que causin un fort impacte
sobre les espècies autòctones de fauna o de flora, amb la finalitat de protegir,
conservar i millorar les poblacions d’aquestes espècies.

2. El departament competent ha d’emprendre les actuacions necessàries per
a controlar les poblacions d’espècies que incideixin negativament sobre la resta,
tant si són introduïdes com si no, amb la mateixa finalitat que l’establerta per
l’apartat 1.

3. S’han de controlar d’una manera especial les poblacions d’espècies piscívores la densitat demogràfica de les quals hagi augmentat en detriment de la resta i que puguin arribar a distorsionar l’equilibri natural entre les espècies de peixos i crustacis.

CAPÍTOL II
Introduccions, reintroduccions, Repoblacions i translocacions

Article 22

Autorització de repoblacions, reintroduccions i translocacions

1. Per a fer repoblacions, reintroduccions o translocacions cal l’autorització del departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals.
El procediment, els requisits per a l’autorització i els criteris que han de regir la pràctica de repoblacions, reintroduccions i translocacions s’han d’establir per reglament.

2. Es prohibeixen les repoblacions, les reintroduccions i les translocacions en les aigües de reserva genètica, llevat de les que formin part dels plans de recuperació d’espècies protegides o sensibles aprovats pel departament competent en matèria de pesca no professional en aigües continentals. La resta de mesures necessàries per a preservar i fomentar els valors biològics i genètics d’aquestes aigües s’han d’establir per reglament.

Article 23
Prohibició d’introduccions, repoblacions i translocacions d’espècies allòctones
Es prohibeix la introducció, la repoblació i la translocació, en qualsevol tipus d’aigua, d’exemplars d’espècies introduïdes, llevat de la truita irisada (Oncorinchus mykiss) en les repoblacions destinades a satisfer la demanda de pesca en les zones de pesca controlada intensiva.
25 de enero de 2010 09:03

Sils dijo…

Hombre, Javi. Des de Sils te estamos haciendo unas ofertas laborales, haver si bienes a pescar las carpas, que son fauna no autòctona y nos tenemos que rascar el bolsillo desecando el estanque para que aluego vuelvan a invadirlo. No importa tus ideas políticas. Apa, lee, lee:

https://silsdelaselva.wordpress.com/2008/09/01/estanys-de-sils/#comment-7444
25 de enero de 2010 13:14

pescamalgratjaviguerra dijo…

Esta muy bien y respeto vuestras posturas, siempre que el pla Ñ o sea zapatero os de dinero y nadie se queje pues disfrutar de vuestro estanque. Ah recordar que es plan Ñ.
25 de enero de 2010 18:22

Font: http://pescamalgratjaviguerra.blogspot.com/2010/01/estanque-de-sils-o-lestany.html

25 01 2010
Carpí

i el que pesca el primer cop d’on ho treu? Primer ho deixarà anar i desprès no pescarà i ho tornarà a deixar anar tantes vegades com calgui.

25 01 2010
zzz

el sr javi es vol venjar de quan els de sils anaven a pescar amb cercle i despres es fotien el peix a la barbacoa a la platja de malgrat.
Javi cuentaselo que en la epoca del caudillo esto estaba permitido.

25 01 2010
.Bloc

26 01 2010
.Piranyes

Anónimo dijo…

Javi sueltale en la cha(r)ca un par de pirañas de las que tu crias y les jode la fauna entera.

Font: http://pescamalgratjaviguerra.blogspot.com/2010/01/estanque-de-sils-o-lestany.html [lectura: 26/01/2010]

7 03 2010
7 03 2010
.Mostela

04/03/10
Quan bufa el vent: Foehn, el cervell reptilià i la mostela

És un fet conegut que el vent afecta el comportament dels éssers vius, fins i tot alterant l’estat d’ànim. Tots hem estat algun cop tocats pel vent o per la tramuntana. Els científics apunten a la possibilitat de que aquesta resposta de l’organisme al moviment de l’aire és conseqüència del desequilibri iònic que comporta aquest moviment. És el que es coneix com a efecte Foehn. El nostre entorn, l’aire on es movem i que respirem, està carregat d’ions, uns de positius i altres de negatius. L’equilibri perfecte entre aquestes dues forçes és un mal menor, considerant que un ambient carregat negativament és un ambient més favorable als éssers vius. Aquests ions negatius, però, són més dèbils i mutables, i diversos factors, com ara la contaminació, els destrueixen.

L’Estany de Sils deu ser una mina de ions negatius. Passejant-hi tranquil·lament a mi m’asserena força l’ànim, sempre hi quan mostris el mateix respecte cap a ell que ell mostra cap a tu (si et trobes amb segones quines actuacions humanes poc respectuosos cap al medi i cap als altres visitants, evidentment poca serenor i trobaràs). Però durarà gaire aquesta carrega positiva, per negativa, que tant ens beneficia? Amb tanta carretera, autopista, vies fèrries i polígons construïts i altres que se’ns venen a sobre? Podrà encara salvaguardar-nos (sí, salvar-nos ell a nosaltres !) un espai cada cop més arraconat i incomprès?

El vent altera, ja ho hem dit, i ho fa perquè trenca aquest equilibri iònic del que parlàvem, carregant l’ambient positivament (en el sentit negatiu), és a dir, portant quantitats immenses d’ions positius que ens afecten negativament. En aquests casos l’estat d’ànim decau, les depressions afloren, ens tornem irritables, inquiets, ansiosos, i en casos extrems, agressius i suïcides.

Només en dues ocasions he pogut observar mosteles a l’Estany, i en ambdues ocasions ha estat en dies de vent, en dies d’aquells en que bufa tan insistent que fa que els ocells grossos romanin ajaguts, capbaixos, presentant la cara a l’aire que els bufeteja, en que els ocells petits volen en la direcció que ells no han triat, i en que l’observador d’ocells no sap ben bé si continuar observant figures immòbils o meteòricament fugisseres, o abandonar.

Diuen els que en saben molt més que jo que els humans tenen dues maneres diferents d’actuar segons la part del cervell que utilitzen. El cervell reptilià, o paleocervell, és la part més primitiva del nostre cervell i s’utilitza de manera simple i binària: per fugir o per atacar, és el cervell de la por, per tant, amb una nul·la capacitat per sentir o per pensar. És la part del cervell que, entre altres coses, fa acaparar recursos de manera egoïsta, atacar per motivacions banals o sense motiu, no compartir, ser insolidari i territorial i la part que és capaç de fer cometre les més grans barbaritats.

Diuen també, els que en saben més, que la gran majoria dels nostres governants utilitzen bàsicament el cervell reptilià. Penso en els Bush, en Hitler, en Aznar i en molts altres, en la infinitat de guerres i conflictes que han hagut i que hi ha. Penso també en els especuladors, en els que busquen el “pilotasso”, en els que es fan polítics només per buscar el benefici propi, en els que et miren per sobre de l’espatlla, en els que no saben admirar un paisatge, en els que no respecten les vides dels que ells consideren éssers inferiors, en els que busquen bronca perquè sí, perquè han de fer pagar les seves frustracions amb els més dèbils,… Penso, doncs, en gran part de la societat, la gran majoria (i també penso que comparar els rèptils amb aquesta carronya humana, és un greu insult als rèptils, criatures fascinants).

Carl Sagan deia que si un dia veiés entrar per la porta de casa seva al seu pare, i dos segons després al pare del seu pare, i dos segons després al pare del pare del seu pare, i així successivament, al cap de dos dies veuria entrar per la porta un ésser amb escates i caminant a quatre potes. Potser això sigui l’explicació a tot. Encara no hem evolucionat prou.

No se sap del cert quina és la relació entre el vent i l’observació de mosteles, però hi ha relació, d’això no hi ha dubte. Potser la descàrrega d’ions les altera tant com als humans. En les ocasions en que hem coincidit les he vist inquietes, més del que ja acostumen a ser, però no m’han semblat agressives, al contrari, les veia neguitoses, potser fins i tot espantades, com intentant fugir de no se sap ben bé què. Prou por han de patir aquestes petites bèsties, en un entorn cada cop més degradat i dominades pels seus parent, els visons americans, més agressius i brutalment forts.

La mostela, al igual que l’Estany, és objectiu de les injúries i de la persecució humanes, en forma de mites, llegendes i actuacions destructives. Els humans tenim tendència a calumniar, menystenir i maltractar tot allò que no podem ni volem entendre, o allò que no ens pot enriquir materialment. Carreguem la nostra impotència, la nostra incompetència, la nostra incapacitat, la nostra ignorància i les nostres frustracions sovint en allò que ens més proper i que no pot defensar-se.

He acabat identificant-me amb la mostela neguitosa. Veient com el món on visc es cada cop més lleig i perillós, on la podridura i els excrements suren constantment i es renoven i acaben esquitxant al que menys t’esperaves que esquitxes. Comprovant a diari com cal un esforç titànic per divulgar i reclamar protecció per a l’entorn i per als dèbils, sempre amb uns resultats minúsculs.

No sé si el neguit de la mostela es deu a la manca de ions negatius o a la percepció indiscutible de que el seu món es redueix inexorablement, desapareix. No voldria desanimar a ningú. El més probable és que avui no hagi tingut una suficient càrrega de ions negatius. Simplement això.

Font: bloc d’Alfons Delgado-Garcia

8 03 2010
Silici

La web oficial de l’estany ha trigat dos mesos en penjar els resultats del cens dels ocells (que ja es podia trobar en molts altres llocs). Això pot ser culpa dels ions negatius?

16 03 2010
.Molta aigua

A punt per la primavera

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Continua el degoteig d’ocells migradors tètol cuanegre (fotografia), un batallaire, dos becadells sords, cinc gambes roges vulgars i àguila marcenca.

L’aigua és a per tot i en determinats indrets pot haver creat corredors que podrien haver fet tornar les carpes a la llacuna principal.

Com a novetat, una merla blava a la pedrera de Massabé, una nova espècie a la zona.

Observacions i fotografies: Xavier Romera

Font: http://go2.wordpress.com/?id=725X1342&site=silsdelaselva.wordpress.com&url=http%3A%2F%2Festanydesils.blogspot.com%2F2010%2F03%2Ftorna-laigua-i-nova-especie-docell-per.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Observacions a Sils 06-03-10, amb més primeres arribades

Tornen els corbs marins, això significa que hi torna a haver peix a la llacuna principal, probablement carpes que han aprofitat les pluges intenses d’aquests darreres setmanes per sortir de la sèquia i escampar-se.

Es nota el flux d’ocells migradors amb la presència dels xarrasclets, de més bernats i martinets, dels morells, el corriol i les xivites.
Els ànecs domèstics no són pas una novetat, i són relativament freqüents de forma intermitent a totes les zones humides, però s’hauria de pensar en traslladar-los si s’estableixen a la zona.

* Cabusset. 2 ex.
* Corb marí gros. 13 ex., a la bassa principal
* Bernat pescaire. 24 ex.
* Martinet blanc. 20 ex.
* Esplugabous. 12 ex.
* Ànec domèstic. 2 ex.
* Xarxet comú. 34 ex.
* Xarrasclet. 2 mascles
* Morell cap roig. 2 mascles i 1 femella
* Fredeluga. 2 ex.
* Corriol petit. 1 ex.
* Xivita. 8 ex.
* Becadell comú. 2 ex.
* Gavià argentat. 2 adults i 1 jove.
* Grasset de muntanya. 3 ex.
* Griva. 2 ex.

Observador: Miquel Vall·llosera

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/03/observacions-sils-06-03-10-amb-mes.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Més,

Estanys inundats
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/07/estanys-inundats/

Estanys nevats
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/08/lagrannevadadelany10/

2 04 2010
.Emys orbicularis

Dijous 01 d’abril de 2010

Estany de Banyoles
La tortuga autòctona torna a Banyoles
Està previst que s’alliberin més d’una vintena de tortuges de l’espècies desapareguda fa més de quaranta anys

ACN L’estany de Banyoles tornarà a tenir tortugues autòctones, una espècie desapareguda des de fa més de quaranta anys a aquesta zona. Durant aquest 2010, està previst que se n’alliberin més d’una vintena procedents del Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera a Garriguella (Alt Empordà) en una prova pilot que s’inscriu en el projecte europeu Life impulsat des del Consorci de l’Estany. Les tortugues alliberades portaran ràdio emissors per fer-ne el seguiment i en cas que la seva adaptació sigui l’esperada, que es preveu que sí, se n’alliberaran més durant els pròxims anys fins a tenir una població estable. Banyoles es convertirà així en la quarta zona a Catalunya que recupera aquest rèptil.

La tortuga d’estany (Emys orbicularis) ha habitat les aigües de Banyoles des de fa 6.000 anys, tal com demostren els fòssils que es conserven d’aquesta espècie a la comarca, però des de fa quatre dècades que ha deixat de viure-hi de forma permanent. En els últims anys només se n’han observat alguns exemplars aïllats, que podrien ser fruit d’alliberaments de particulars però en cap cas es pot parlar d’una població estable. Ara, el segon projecte Life de la Unió Europea que s’impulsa des del Consorci de l’Estany, que anirà del 2010 fins al 2013, preveu la reintroducció d’aquesta espècie amb l’ajuda del Centre de Recuperació de Tortugues de l’Albera (CRT) a Garriguella (Alt Empordà).

Es tracta d’una prova pilot que consistirà en l’alliberament de 25 exemplars de tortuga d’estany amb radio emissors per poder-ne fer el seguiment i veure la seva adaptació al nou hàbitat, que es preveu que sigui favorable. Segons explica el responsable del CRT, Joan Budó, l’acció de l’home ha provocat en gran mesura la desaparició d’aquesta espècie. En el cas de Banyoles, tot fa pensar que la culpa la té l’expansió de l’agricultura extensiva entre els anys 40 i 60, amb camps de conreu que arribaven a tocar de l’estany. ‘La tortuga necessita l’aigua però també un espai a fora per poder fer les postes; si a aquest espai hi ha una activitat agrícola important, la població no es regenera’.

Ara, però, els terrenys agraris a tocar han desaparegut i el més important, s’han recuperat una zona d’aiguamolls i llacunes a Can Morgat a Porqueres, al costat de l’estany, que poden ser molt idònies per a la reproducció d’aquest rèptil, que pot arribar a fer 20 centímetres. Si la prova pilot funciona, en els pròxims tres anys s’aniran alliberant exemplars de l’Albera fins a tenir una població estable d’un centenar d’exemplars adults.

Tortugues de dos anys per sobreviure als depradadors

Una tortuga recent nascuda pesa uns dos grams i és una autèntica delícia per als seus depredadors -carpes, black-bass o ocells aquàtics- que no dubten en cruspir-se-la. Per evitar això, el CRT alliberarà tortugues d’uns vuit centímetres de llargada, un tamany molt menys vulnerable a aquests atacs i odini per a la seva alliberació. Aquest centre ha aconseguit accelerar el procés de creixement fins al punt que en dos anys les cries assoleixen el tamany que en condicions naturals tenen amb quatre. Això és possible gràcies a uns aquàriums que eviten la seva hivernació durant el primer any de vida.

L’altra amenaça important és la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans), un exemplar molt agressiu, portador de malalties, que competeix directament pel mateix aliment i hàbitat. ‘Aquesta tortuga exòtica roba les zones de sol i obliga a les autòctones a buscar altres espais’, explica Budó, que recorda que per això caldrà retirar aquests exemplars de forma paral\u0095lela a la reintroducció de la tortuga d’estany i conscienciar a la població per evitar que n’alliberin més.

La tortuga d’estany ocupa una franja extensa d’Europa però només viu en poblacions molt aïllades entre elles. A Catalunya, per exemple, només n’hi ha a la Selva, als estanys de Sils, on es concentra la població més important i també al Delta de l’Ebre i al Baix Ter, a l’Empordà, on s’estan duent a terme projectes de reintroducció. Banyoles es convertirà en la quarta zona en aconseguir recuperar-la.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/01/comarques-tortuga-autoctona-torna-banyoles/397090.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Una bona foto: http://mwilsonherps.files.wordpress.com/2009/06/361.jpg

30 04 2010
.Primavera

29/04/10

Primavera establerta

Comença una nova temporada de reproducció per a la majoria d’espècies. Les pluges d’aquest hivern atípic, que semblen tenir continuïtat durant la primavera, han creat noves làmines d’aigua, diversificant hàbitats i ampliant l’extensió d’aquells que són eminentment aquàtics.

Invertebrats, vegetació, amfibis i algunes espècies d’aus (entre les quals probablement hi podrem comptar noves espècies per a la zona) en seran els més beneficiats. Esperem que les temperatures acompanyin i que les jornades de sol s’acabin imposant per tal de completar el cicle.

Serà tot un plaer voltar per l’Estany observant les diverses floracions, el vol de les libèl·lules, el moviment dels amfibis a l’aigua i l’anar i venir dels ocells nidificants.

Esperem que res ho esguerri i que tothom sàpiga comportar-se.

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/04/primavera-establerta.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´

Primavera als Estanys (2009):
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/04/23/primavera-als-estanys/

8 05 2010
.Fauna observada

Fotos i textos procedents del bloc d’en Alfons Delgado-Garcia:
Observacions de fauna 06-04-10

~

Cabusset, Tachybaptus ruficollis 10 exemplars
Martinet de nit, Nycticorax nycticorax 5 exs
Martinet ros, Ardeola ralloides 5 exs (fotografia)
Agró blanc, Egretta alba 2exs
Morell cap-roig, Aythya ferina 1 ex (mascle)
Milà negre, Milvus migrans 2 exs
Falcó mostatxut, Falco Subbuteo 2 exs
Polla d’aigua, Gallinula chloropus 6 exs
Fotja, Fulica atra 2exs
Valona, Trina glareola 8 exs
Xivitona, Actitis hypoleucos 4 exs
Gamba roja, Tringa totanus 2 exs
Gamba verda, Tringa nebularia 2 exs
Gavià de potes grogues, Larus michahellis 4 exs
Cuereta groga, Motacilla flava 8 exs (1 ssp. feldegg)

Tortuga de rierol, Mauremys caspica (fotografia)
Tortuga d’estany, Emys orbicularis (fotografia)

Observacions i fotografies de Freddy Rivas

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/05/observacions-de-fauna-06-04-10.html

14 05 2010
.Xatrac gros

Nova espècie a l’Estany: Xatrac gros (Sterna caspia)

El diumenge 9 de maig en Fernando Hernandez va poder observar un xatrac gros (Sterna caspia) a l’Estany de Sils, en concret a la zona gestionada amb pastura. Es tracta de la primera citació coneguda d’aquesta espècie a l’espai i una de los poques de tota la comarca.

El xatrac gros és un migrador litoral rar a Catalunya, i és molt més rar encara durant el pas de primavera i a les localitats de l’interior. Per aquest motiu es tracta d’una citació excepcional al territori català.

Altres espècies observades la mateixa data:

6 fumarells carablancs (Chlidonias hybrida)
1 martinet ros (Ardeola ralloides)
5 xivitones (Actitis hypoleucos)
1 gamba verda (Tringa nebularia)
mínim de 6 cabussets (Tachybaptus ruficollis)
1 milà negre (Milvus migrans)

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/05/nova-especie-lestany-xatrac-gros-sterna.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=1&sp=STECAS

27 05 2010
.Temporània informa

Temporània informa:

Els alumnes de 1er i 6è de primària de l’escola Jacint Verdaguer de Sils van fer una visita als Estanys, la passada setmana, on vam poder observar Martinets, Bernats Pescaires, Fotges,… i Tortugues d’estany!!!

Font: http://www.facebook.com/pages/Temporania/263030484091?ref=ts#!/album.php?aid=163010&id=263030484091&ref=mf

Temporània informa:

Aquesta setmana hem portat a terme la corresponent inspecció de l’estat ecològic de la Sèquia de Sils. Degut a les darreres pluges el nivell de la sèquia ha augmentat, provocant un increment de la inundació i ha afavorit l’increment d’espècies invasores com la gambússia.

Font: http://www.facebook.com/album.php?aid=163010&id=263030484091&ref=mf

30 05 2010
.29 M, Marató espècies

Sils Marató matinal per identificar les espècies que hi ha als Estanys


Carles Colomer

Veïns de Sils i dels pobles del voltant van anar de bon matí als Estanys per fer la Marató d’Espècies per així elaborar una llista d’animals que hi ha a la zona humida. Durant dues hores, nens i adults van passejar i fotografiar animals per així identificar-los en breu i poder veure la biodiversitat que hi ha a l’estany. L’activitat estava organitzada per Acciónatura i l’Ajuntament de Sils.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/05/30/sils-marato-matinal-identificar-especies-que-hi-ha-als-estanys/409420.html

MARATÓ D’ESPÈCIES A L’ESTANY DE SILS

Celebrem el Dia de la Biodiversitat a l’Estany de Sils amb una marató d’espècies. L’objectiu és localitzar el màxim número d’espècies possibles entre els diferents equips.

Us podreu inscriure al Centre Cívic de Sils i a estany@sils.cat.

Tots/es els/les participants tindran un petit obsequi i al finalitzar hi haurà un refrigeri. Organitza Acciónatura i l’Ajuntament de Sils

Font: http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Pages_RightMenu/Agenda.aspx

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

VOLUNTARIAT
29/05/2010 – Marató d´Espècies a l´Estany de Sils

Lloc i hora de trobada
Dissabte 29 de maig a les 10:00 del matí a l’entrada de l’Estany. Segueix els senyals des de l’estació del tren.

Com arribar-hi
En tren: parada Sils
En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)

Horari
10:00 – 13:00 h

Activitat

T’has preguntat mai quants animals amaga l’Estany? Has mirat sota les pedres, dintre els troncs o enmig de l’aigua?

Celebrarem la Setmana de la Biodiversitat i la Custòdia a l’Estany de Sils. Entre tots descobrirem els secrets d’aquesta zona humida i farem la llista d’animals més llarga possible.

Què farem?

Durant dues hores sortirem per les diverses zones de l’estany buscant animals per fotografiar. Al final recollirem les fotos fetes pels participants i al llarg de la següent setmana farem una feina d’identificació. L’objectiu és fer, entre tots, un llistat de les espècies, i així ens farem una idea de la gran biodiversitat de l’estany.

La llista, així com un collage de fotos, serà enviada a tots els participants per correu electrònic, i serà publicada al web d’Acciónatura i al de l’Estany de Sils.

Material

Porta un calçat adequat, crema solar, barret i aigua. Si pots porta també prismàtics… i no et deixis la càmera de fotos!

L’activitat està oberta a tots els públics i no cal tenir coneixements previs, així que vine sol, amb la parella, amb els amics, la família o amb qui vulguis.

Inscripcions

Centre d’interpretació de l’Estany, Centre Cívic de Sils i al telèfon 972168285.

Confirma la teva assisténcia a voluntariat@accionatura.org

Font: http://www.accionatura.org/index.php?formulari=jornada&jornada=72&opcio=7&opcio2=2%E3%80%88=cat

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

NOTA DE PRENSA

Marató d’Espècies a l’Estany de Sils.

Acciónatura i l’Ajuntament de Sils, et conviden a participar, aquest dissabte 29 de maig, en una Marató d’Espècies a l’Estany de Sils. Entre tots els participants intentarem fer la llista més llarga possible d’animals d’aquesta zona humida.

Durant dues hores sortirem per les diverses zones de l’estany buscant animals per fotografiar. Al final recollirem les fotos fetes i les llistes d’animals trobats pels participants i al llarg de la següent setmana farem una feina d’identificació. L’objectiu és fer, entre tots, un llistat de les espècies, i així ens farem una idea de la gran biodiversitat de l’estany.

L’activitat està oberta a tots els públics i no cal tenir coneixements previs, així que vine sol, amb la parella, amb els amics, la família o amb qui vulguis. La llista, així com un collage de fotos, serà enviada a tots els participants per correu electrònic, i serà publicada al web d’Acciónatura i al de l’Estany de Sils.

Marató d’Espècies a l’Estany de Sils

Dissabte 29 de maig a les 10:00 del matí a l’entrada de l’Estany.

Inscripcions:
Centre d’interpretació de l’Estany, Centre Cívic de Sils i al telèfon 972168285.

Contacte de premsa:
Ana Alcázar (Acciónatura) : a.alcazar@accionatura.org

Aquesta activitat s’emmarca dins la Setmana de la Biodiversitat i la Custòdia, promoguda pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, sota la coordinació de la Xarxa de Custòdia del Territori.

Recomanacions
Porta un calçat adequat, crema solar, barret i aigua. Si pots porta també prismàtics… i no et deixis la càmera de fotos!

Com arribar-hi
En tren: parada Sils / En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)

Font: nota de premsa rebuda per correu electrònic

30 05 2010
.Pregunta i resposta

Pregunta:

El bloc de Vallcanera es pregunta,
“Sils Maratón matinal para identificar las especies que hay en los Lagos
Qué raro que no estuvieran ni él Alcalde ni su Primer Teniente de Alcalde y Concejal de Medio Ambiente, para hacerse la foto para la portada del próximo Cuaderno de Sils”

Font: http://blogdevallcanera.blogspot.com/2010/05/sils-maraton-matinal-para-identificar.html

Resposta:

Font: http://ca-es.facebook.com/album.php?aid=170333&id=263030484091

12 06 2010
.Més fotos

Font:






13 06 2010
.El Periódico

passeig a peu
Un itinerari pels estanys de Sils

PER ALFRED MONTSERRAT

Sils, a la comarca de la Selva, és una població que durant els últims anys ha iniciat un pla de restauració de l’antic llac, una zona humida de capital importància per a diverses espècies, tant animals com vegetals, i que forma part dels PEIN de Catalunya i de la xarxa europea Natura 2000. Aquesta vella llacuna es va començar a dessecar durant el segle XIII

amb l’objectiu d’aprofitar les seves terres i combatre el paludisme. Situada en una depressió, obliga els torrents pròxims a abocar les seves aigües a la llacuna, de manera que s’ha aconseguit la seva regeneració i la tornada de moltes espècies a la zona.

Aquest itinerari s’inicia a tocar de l’estació del ferrocarril, on es troba una oficina d’informació (telèfon: 972.16.82.85). Des de l’aparcament de la mateixa estació s’han de seguir els indicadors que porten fins a l’entrada del paratge. Primer es pot envoltar la llacuna permanent, ja que n’existeix una altra de temporal. A través d’un pont es travessa una sèquia i s’arriba a un mirador, des del qual es contempla la zona humida recuperada. De tornada al pont, s’ha de seguir la sèquia mentre es travessen uns quants trams de bosc mediterrani. Si s’és aficionat a l’ornitologia es poden observar diverses espècies d’aus. També són interessants les diverses espècies de tortugues d’aigua dolça que s’hi poden trobar. A la primera cruïlla s’ha de seguir per la dreta fins a tornar a creuar la via del tren. Un plafó mostra algunes de les aus que habiten la zona. Es torna a Sils per una pista que travessa el bosc de Mas Severí. Temps total del recorregut: unes tres hores.

http://www.elperiodico.es/resources/pdf/9/1/1276377856819.pdf

Font: http://www.elperiodico.es/ca/noticias/agenda/20100613/itinerari-pels-estanys-sils/319291.shtml

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

http://www.panoramio.com/photo/32404381

21 08 2010
NETEJA SÈQUIA

Sils engegarà aquesta setmana la neteja dels marges de la sèquia
Un cop desbrossada, l’ACA ja podrà realitzar la millora del drenatge interior, com estava previst

SILS | JORDI VERA
Sils engegarà aquesta propera setmana la neteja dels marges de la sèquia de la localitat per deixar-la en les millors condicions perquè després l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’adeqüi tota la part interior, és a dir, el drenatge, com ja estava previst.

L’any passat, l’ACA ja va drenar un tram d’uns 1.300 metres de la mateixa sèquia i es va comprometre a fer-ne un de nou per aquest any. Segons l’alcalde, l’actuació està prevista que es dugui a terme entre el 15 d’agost i el 15 de novembre, que són els tres mesos de termini que dóna el PEIN. El drenatge, però, no s’iniciarà fins que l’Ajuntament no realitzi la neteja dels marges.

L’Ajuntament es va comprometre amb l’ACA, que des del consistori es faria el desbrossament dels marges i de l’interior, per contra, se’n faria càrrec la Generalitat. La neteja exterior, doncs, la faran les persones de la brigada municipal. “Aquesta setmana es realitzarà la neteja dels marges, que és l’aportació a què es va comprometre el municipi amb l’ACA”, va afirmar l’alcalde de la localitat, Martí Nogué. Des del consistori estan a l’espera que l’ACA netegi tota la part interior, perquè l’aigua pugui circular amb més facilitat.

El tram, on està previst que tant l’ACA com el consistori hi realitzin l’actuació, és d’uns 1.300 metres i va des del pont de Puigcadús fins al passadís de Can Poll a tocar el nucli de Sils. Es tracta d’una actuació per evitar futures inundacions, com les que hi va haver fa pocs dies i d’altres de més importants, com les que va patir el municipi fa uns 20 anys, en què la sèquia no va poder absorbir l’aigua i el nucli va quedar tot negat. “L’ACA millorarà el drenatge per afavorir el pas de l’aigua per la riera. Això és molt important per evitar possibles inundacions, ja que totes les aigües pluvials de Sils aboquen directament a la sèquia”, va explicar Nogué. Tot i l’actuació encara faltarà feina: “Encara quedarà més trams per millorar, però el compromís d’aquest any era fer-ho fins aquí”, va afegir.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/21/sils-engegara-aquesta-setmana-neteja-dels-marges-sequia/427005.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Tallen el canyís en plena època de cria (2009)
Estany i sèquia, octubre 2008
Clavegueres i sèquia
Drenatge de la sèquia: qui tenia raó? (1988)
Riera de Vallcanera (neteja 2009)
Naturalistes contra la neteja de la sèquia (1988)
Descoordinació als Estanys?

18 10 2010
CANVI CLIMÀTIC

22/10/2010
EXPOSICIÓ “CANVI CLIMÀTIC A LA COMARCA DE LA SELVA. BIODIVERSITAT EN LES ZONES HUMIDES”
Aquesta exposició, que ha estat elaborada per la Fundació Emys, es podrà visitar a la sala d’exposicions municipal entre el 22 d’octubre i el 7 de novembre.

22/10/2010
INAUGURACIÓ I VISITA GUIADA A L’EXPOSICIÓ “CANVI CLIMÀTIC A LA COMARCA DE LA SELVA. BIODIVERSITAT EN LES ZONES HUMIDES”
A les 7 de la tarda a la sala d’exposicions municipal.

Font: web municipal

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´

Canvi climàtic a la Selva

A mitjà termini i a la comarca de la Selva, el canvi climàtic pot disminuir la quantitat i la qualitat de l’aigua dels espais naturals, cosa que suposarà una greu amenaça per als organismes que hi viuen. És per això que aquesta exposició, organitzada en motiu de l’Any Internacional de la Biodiversitat, presenta els possibles impactes del canvi climàtic en els ambients aquàtics selvatans.

La mostra, que és itinerant, es podrà visitar a tots els municipis de la Selva per tal de difondre la urgència de vetllar per a la conservació d’uns dels ecosistemes més rics i amenaçats als països mediterranis. L’entitat també proposa aquest muntatge com a introducció dels continguts que treballarà en el futur Ecomuseu de les Zones Humides de la Selva.

Font: http://www.canviclimaticselva.org/

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Estanys de Sils,

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventari_zones_humides/pdf/2010/0500/05003402_Estany_de_Sils.pdf

19 10 2010
PIRANYES I FURTIU

martes 28 de septiembre de 2010
ESTANQUE DE SILS Y LAS LUCIOPERCAS

Este lunes en el estanque de Sils (Gerona) un pescador autóctono a sacado dos lucio percas,sabemos que esta prohibido pescar en esta charca pero según unos chavales se especulaba que un vecino de la población o alrededores soltó varios peces. Según las capturas de las lucio percas manifestaba el pescador que había alguna piraña y peces tropicales.

Tener en cuenta que en la charca esta no se puede pescar y al loro con los abuelos.

Publicado por pescamalgratjaviguerra en 21:53:00

Font: Bloc de Javi Guerra (Santa Susanna)
http://pescamalgratjaviguerra.blogspot.com/2010/09/estanque-de-sils-y-las-luciopercas.html

19 10 2010
MOSQUITS

Del facebook:

Me sorprende que la gente pesque en esta “charca”.
Sabia que hay cangrejos americanos, visones, tortugas de California y otros animales que no son autoctonos.
Pirañas……………..?.
Lo que si os puedo asegurar que los mosquitos pegan unos …bocados y que aunque vayas corriendo date por ………..mordido.

3 11 2010
25 N, JORNADA TÈCNICA

25/11/2010

1a JORNADA TÈCNICA LA GESTIÓ DE LES ZONES HUMIDES
Durant tot el dia al Centre Cívic de Sils i visita tècnica a la tarda.
Cal inscripció prèvia a jornades@spora.es o 972417114.

Fonts: http://www.estanydesils.cat i web municipal

19 11 2010
9 HECTÀREES

El projecte de recuperació d’hàbitats de l’Estany de Sils es complementa amb una jornada sobre gestió de zones humides

Des del juny i fins el novembre d’enguany s’ha desenvolupat un projecte de recuperació d’hàbitats a l’espai natural protegit Estany de Sils, amb actuacions que s’han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d’herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de 3 basses temporals.

Publicat el 18-11-2010 19:56

SILS.- L’Estany de Sils és una zona humida protegida pel Pla d’espais d’interès natural i la xarxa Natura 2000 (com a lloc d’importància comunitària i zona d’especial protecció per a les aus) i que es troba dins del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat de Catalunya. Actualment la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida d’elevat interès per la seva diversitat i raresa en el context climàtic mediterrani. Amb l’objectiu de millorar aquests hàbitats, l’Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i “la Caixa” han desenvolupat diversos treballs de recuperació. El cost total del projecte s’estima en 56.000 €, dels quals 44.000 € són fruit del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i “la Caixa” per a la millora d’espais naturals.

Les actuacions van iniciar-se el juny passat i finalitzaran a finals de novembre. Durant aquest temps s’han gestionat herbassars humits per millorar-ne la biodiversitat, s’han millorat freixenedes i rouredes i s’han recuperat 3 prats de dall i 3 basses temporals. Els prats de dall són conreus de plantes farratgeres que es gestionen mitjançant la dalla (o sega) periòdica. Aquests conreus eren presents a bona part de la superfície de l’Estany de Sils abans de la seva substitució per pollancredes i platanedes i la seva gestió permetia una elevada biodiversitat florística amb l’aparició de plantes pròpies de llocs humits, poc presents a Catalunya, com ara l’ordi de prat i l’alopecur de prat.

La recuperació de basses ha comportat la retirada d’una gran quantitat de deixalles acumulades i l’adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida, és el cas d’algunes granotes, gripaus i tritons. Així mateix, es busca ampliar la zona d’extensió de les dues tortugues d’aigua dolça autòctones de Catalunya, la tortuga d’estany i de rierol, actualment presents a l’àmbit protegit.

Font: http://www.teleprensa.es/girona-noticia-256994-El-projecte-de-recuperaci26oacute3B-dC2Ih26agrave3Bbitats-de-lC2IEstany-de-Sils-es-complementa-amb-una-jornada-sobre-gesti26oacute3B-de-zones-humides.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/11/19/lestany-sils-guanya-9-hectarees-pels-acords-custodia-12-propietaris/446759.html

24 11 2010
ACCIÓ NATURA

24 11 2010
PAJARITOS DEL PANTANO

29 11 2010
CANÒDROM DE SILS

29/11/10
Darreres observacions a l’Esta…, perdò, canòdrom de Sils
Golden retrevier, 1
Pitbull, 2
Gos d’atura, 1
Quiso híbrid, 2
Pastor alemany, 1

Tots ells sense lligar, evidentment, (excepte els dos Pitbulls, però que no portaven morrió), campant per on volien, bordant-se entre ells i als passejants, entran a l’aigua, cagant arreu, i acompanyats d’amos i mestresses malcarats i maleducats quan els informaves de que el coi de gossos havien d’anar lligats.

Ah, també ens va semblar veure alguns ocells, lluny molt lluny.

Ja feia molt temps que vaig decidir no acostar-me a l’Estany els dies de festa, però, mira, un s’estima aquest espai i a vegades no pensa.

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/11/darreres-observacions-lesta-perdo.html

15 02 2011
CALENDARI

Calendari de l’Estany de Sils 2011

Aquest any el calendari de l’Estany de Sils vol explicar el projecte de recuperació d’hàbitats que s’està duent a terme mitjançant acords de custòdia.

Calendari 2011: Descarrega-te’l, imprimeix-lo, comparteix-lo!

http://www.estanydesils.cat/docs/CalendariEstanydeSils2011.pdf

Font: http://www.estanydesils.cat/index.php?module=noticies&id=5be9a1f213f1b7989242b2496f8ea8ee&lang=cat

2 05 2011
VÍDEO ACCIÓ NATURA

Ja tenim en línia el reportatge de 7 minuts sobre el projecte de restauració de l’estany de Sils (Girona). Moltes gràcies al Josep Ramon Giménez i a la Mar Català per l’esforç i el resultat!

Font: http://www.facebook.com/ong.accionatura?sk=wall

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: