Santa Maria de Sils

2 09 2008

Viu y pensa en la mort

Església de Santa Maria de Sils (s. XIII-XIX)

Esmentada per primer cop en una butlla de Lluci III (1185), que confirma les possessions del monestir de Breda, ratificada per Inocenci IV (1246). L’edifici actual, de factura barroca-neoclàssica, és del s. XVIII-XIX, i del temple més antic només es conserva una capella lateral gòtica i una làpida de 1333 encastada al costat de la porta. La porta té ornamentacions neoclàssiques i la data de 1802 a la llinda. A sobre hi ha una fornícula. L’interior es troba molt ben conservat, i hi ha capelles a Sant Marc, Sant Llop, i els Sants Metges. El campanar, de planta quadrada, és també del s. XVIII i el corona un interessant forjat de ferro. Hi ha notícies d’un retaule del segle XVII, actualment perdut.

Font: http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/

Situada arran de l’antic Estany de Sils, l’església centrava el nucli primigeni del poble, que es veié constrenyit per la via del tren. L’Estany i la via han limitat el desenvolupament d’aquell indret fins a dates ben recents, i l’han convertit des del punt de vista històric en un testimoni privilegiat d’un estat de coses pretèrit que a molts indrets ha estat modificat per canvis successius. L’Església parroquial de Santa Maria és esmentada per primer cop en una butlla de Lluci III (1185), que confirma les possessions del monestir de Breda, ratificada per Innocenci IV (1246).

Es fa referència al conjunt de l’església, amb la plaça i el cementiri adossat, junt a la rectoria i l’hort del rector, tot plegat encerclat per un mur de contenció, que correspon sens dubte a la sagrera o àrea d’immunitat eclesiàstica.

Rellotge del campanar

L’edifici actual, aixecat al s. XVIII, substituí o reféu l’antiga esglesiola amb espadany ja esmentada al s. XI. És de factura barroca-neoclàssica i del temple més antic només se’n conserva una capella lateral gòtica i una làpida de 1333 encastada al costat de la porta. La porta té ornamentacions neoclàssiques amb la data de 1802 a la llinda i a sobre hi ha una fonícula. A l’interior, molt ben conservat, hi ha les capelles de Sant Marc, Sant Llop i els Sants Metges, Cosme i Damià. També, hi ha notícia d’un retaule del segle XVII de què se’n conserva un contracte de construcció datat el 1612, conservat a l’Arxiu Històric de Girona, contractat per dos veïns de Sils: Jeroni Ferrer i Bartomeu Reverter juntament amb un fuster de Girona: Joan Pujadas. D’aquesta obra, però, no en queda res. Havia de ser feta amb fusta blanca de pollancre i havia de costar unes 100 lliures barceloneses. També, junt al retaule s’havia de construir un sagrari.

El campanar, de planta quadrada, és també del s. XVIII i el corona un interessant forjat de ferro, construït, l’any 1907, per l’arquitecte Rafael Masó. Aquesta estructura de forja, acabada en creu, representa una interessant mostra d’arquitectura noucentista.

La devoció de Sils als Sants Metges es podria interpretar com una necessitat de la població de venerar a unes ?gures que havien de pal·liar les constants infeccions i malalties provocades per l’estagnació de les aigües de l’estany. El caràcter de petit santuari comarcal, que aplegava antigament molta gent durant la diada dels Sants Metges, ha anat desapareixent dia a dia, així com altres devocions tradicionals. Però encara es manté amb una notable vigència, igual que a Vallcanera, la festa de les Ofrenes, anomenada del pa i l’empenta.

Font: http://www.selva.cat

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: