Immigrants a Sils

16 11 2008

    Anuncis

    Accions

    Information

    4 responses

    30 11 2008
    2008


    Sils té censats 548 immigrants de 47 nacionalitats diferents. Els països amb més representants al municipi són la Xina, el Marroc i Romania

    2008-11-23_img_2008-11-16_005024__16_1

    Gent de diferents països treballa en la indústria local, foto d’arxiu. Carles colomer

    SILS| SUSANA FARRERÓS

    El municipi de Sils compta actualment amb un cens de 5.211 persones, d’aquestes, un 10,5 per cent són immigrants el que suposa, que al poble, hi ha 548 individus vinguts de fora de Catalunya i Espanya. A més, si es dóna un cop d’ull més exhaustiu a tot el volum de dades que això suposa, es pot comprovar que entre aquestes prop 550 persones immigrants, hi ha gent de fins a 47 països diferents, una dada que segons va explicar l’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) “és sorprenent”, ja que deia “Sils és un poble molt petit per acollir tanta gent”.

    Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Sils, actualment al poble les nacionalitats que guanyen més terreny són la xinesa, la marroquina i la romanesa. A Sils hi ha 57 persones xineses, 55 del Marroc i 42 de Romania. Seguint aquestes, trobaríem gent d’ Ucraïna (25), Colòmbia (23), Gàmbia (22), Hondures (22), Rússia (22), Alemanya (17) i l’Índia (16). Altres de les nacionalitats que es poden trobar entre els habitants de Sils destaquen, per exemple, persones vingudes de l’Argentina, el Senegal, Perú, Guinea, el Senegal o la República Dominicana. En termes generals, però, a banda dels col·lectius amb més nombre d’habitants (xinesos i marroquins principalment), a Sils hi ha molta gent vinguda de sud-amèrica i Àfrica. Potser no en grans quantitats, però sí que si es fa el còmput de continents amb més persones que viuen a Sils, l’Amèrica Llatina i el continent africà surten guanyant en nombre de nouvinguts.

    Una altra dada curiosa, d’aquest 10,5 per cent d’immigració que actualment hi ha al poble de Sils, és el sexe de les persones. Dels 548 nouvinguts, 342 són homes i 206 dones, el que suposa, en percentatges, un 62,40 per cent d’homes i un 37,60 per cent de dones.

    Territori ben comunicat

    Des del consistori atribueixen aquests volum d’immigració principalment a les comunicacions. Sils és un municipi molt ben comunicat pel que fa carreteres i trens. Té l’AP-7 al costat i evidentment, és una de les principals parades del tren que uneix Barcelona amb Girona, Figueres i Portbou.

    DdG, 16 novembre 08

    La família Zehng-Hong Xu té la seva nena a P4 i són encantadors. És cert que l’idioma els hi suposa un handicap però la mare fa esforços veritables per relacionar-se i parlar amb la resta de la comunitat. Valdria la pena que tots retornessim la mateixa amabilitat i ajudéssim a trobar-se més còmodes a aquestes famílies joves i amb ganes de conviure plenament amb els seus veïns.

    Venen a moltes de les activitats que es fan al poble amb els nens i les nenes i participen en tot el que poden. En concret aquesta parella, sobretot la mare, és molt oberta i amb ganes de relacionar-se.

    Posem-nos un moment en la seva pell, a milers de quilòmetres de la nostra terra, sense la família, sense els nostres amics d’infantesa i primera joventut i venir a formar-nos un futur per a nosaltres i la nostra filla en un lloc nou on ens costa fer-nos entendre, captar els girs de l’idioma, malgrat l’estiguem aprenent, i on volem integrar-nos pel nostre bé i dels nostres nens…

    I no són els únics. La comunitat xinesa és complidora amb tots els tràmits i amb tot el què té a veure amb l’educació dels nens i nenes, deuen tenir molt clar que és molt necessària, com creiem molts de nosaltres.

    En el fons, reflexione’m-hi una mica, les persones no som tant diferents, només en les costums, en la cultura i l’escriptura, però en les qüestions de fons, tots volem el mateix: un bon present i un millor futur per a nosaltres i els nostres petits. Els xinesos, els àrabs, els russos, els catalans, els indis, els colombians, equatorians, argentins, nicaragüencs, anglesos, francesos, senegalesos i tots els -encs, -ians i -esos que hi volguem afegir vinguts de tot arreu, i segueixen arribant d’arreu de l’estat aragonesos, bascs, andalusos, murcians, extemenys, valencians…

    Qui pot dir que no té algú que va venir de lluny en un moment donat? D’aquí la riquesa i gràcia d’aquesta terra tant xula que trepitgem… i si hi ha algu que es considera català, català (concepte que puc entendre des del punt de vista polític però no de “raça”, per cert), que miri si no té romans, grecs, àrabs, conversos, esclaus africans, esclaus asiàtics, almogàvers, pirates o algú vingut d’ultramar en l’arbre genealògic, que no m’ho crec, que no. Que la carn és molt dèbil i aneu a saber qui es va “liar” amb qui! jejeje

    Les persones només som persones i tant se val on haguem nascut.

    Salutacions!

    Dominique, 26-06-2008

    Font: comentari a un altre article d’aquest bloc; foto del Quadern de Sils, juny 08

    SERVEI D’ASSESSORAMENT JURÍDIC SOBRE LA LLEI D’ESTRANGERIA
    El nou servei d’assessorament jurídic sobre la llei d’estrangeria a Sils

    Des de l’any 2005 el Consell Comarcal de la Selva a través del programa Equal, del Fons Social Europeu, oferia el servei d’assessorament jurídic itinerant a 4 municipis de la comarca.

    Amb el finançament de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, en data d’1 de setembre s’ha començat un servei setmanal, en els municipis d’Anglès, Sant Hilari Sacalm i Sils amb la voluntat de donar servei també a la resta de municipis de la comarca.

    Aquest servei està dirigit a persones estrangeres no comunitàries, empresaris que contractin persones estrangeres, membres d’associacions d’immigrants o d’ajuda i col•laboració amb immigrats i professionals de diferents àmbits que treballen amb col•lectius d’immigrants.

    El que s’ofereix en aquest servei és informació, assessorament legal i suport jurídic per resoldre qüestions relacionades amb la llei d’estrangeria.

    • Autoritzacions de treball i residència

    • Reagrupament familiar

    • Regularització (arrelament social i laboral)

    • Nacionalitat espanyola

    • Oferta nominativa

    • Altres

    Els horaris són els següents:

    DILLUNS de 17 a 19 h

    Al CENTRE CÍVIC – C/ Vidreres, 4

    Des del Pla de Comarcal de Ciutadania i Immigració us agrairem que feu arribar aquesta informació a les persones que els hi pugui interessar.

    Moltes gràcies per la vostra col•laboració.

    Font: web municipal; foto del llibre de Festa Major 2008

    Llegiu també:

    31 12 2008
    XINESOS A SILS
    La imatge “https://silsdelaselva.files.wordpress.com/2008/10/img_5982.jpg?w=500&h=312”  no es pot mostrar perquè conté errors.
    ~
    Foto procedent de l’exposició Del camp a la fàbrica
    ~
    round-icon-small Treballadors xinesos a Sils. Falsa alarma:

    Els Mossos busquen l’arma del crim de Sils entre els ganivets d’una indústria càrnia

    Els agents van sospitar d’un xinès que hi treballa i que tenia un tall en un braç

    M. ÀNGELS PAGÈS / TURA SOLER. Sils

    El ganivet amb què van clavar set punyalades a la cuinera de Sils Consol Galceran no es localitza. Els Mossos l’han buscat per la zona del crim i també a la indústria càrnia de Sils on treballa un grup de xinesos que diàriament passa pel vial on van matar la dona. Els responsables de la sala d’especejament tenen un registre on anoten les desaparicions de les eines, i els Mossos els van fer comprovar si havien perdut algun ganivet en els quinze dies anteriors al crim. Aquells dies, però, no n’havien trobat a faltar cap, i tampoc ha plegat ni ha faltat a la feina cap xinès. S’havia sospitat inicialment d’un d’ells, que tenia un tall en un braç.

    A partir dels controls que els Mossos fan diàriament al vial on van assassinar Consol Galceran, s’ha seguit la pista a un col·lectiu de xinesos que hi passa diàriament per anar de les Mallorquines (on viuen) fins a l’empresa Industrias Cárnicas Vilaró (on treballen). A banda d’interrogar-los quan van a la feina, els Mossos també han anat a buscar l’arma a l’escorxador. Els responsables de la sala d’especejament els entreguen a l’inici del torn els ganivets, i al final els han de tornar. Si algun dia en falta cap, s’anota en un arxiu, i aquest és el que els Mossos han revisat. Han constatat que en els quinze dies anteriors al crim no n’havia desaparegut cap i tampoc havia faltat ningú a la feina, a part d’uns treballadors que feia dies que estaven de baixa.

    La recerca de l’arma -un ganivet de grans dimensions- continua sent una assignatura pendent ja que tampoc es va trobar a la zona, malgrat que es va buscar entre matolls i als jardins de les cases particulars. Chen Jiz és un dels xinesos controlats pels Mossos quan passa a peu pel vial, i explica que cada vegada li pregunten el mateix: on va, d’on ve i com es diu. També es van interessar pels seus compatriotes, i de fet aquests asseguren que també són interrogats pels Mossos. Els agents, segons explica aquest col·lectiu, van sospitar inicialment d’un xinès que té una ferida d’arma blanca recent en un braç.

    Pel que sembla, se la va fer treballant, abans del crim. Els xinesos són un col·lectiu força abundant a Sils i treballen majoritàriament en escorxadors, tot i que l’Ajuntament no els té comptabilitzats perquè tan aviat n’arriben com en marxen. A Riudarenes -la població veïna- també n’hi ha, i treballen al mateix sector, però de moment no han estat investigats.

    Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1468459 04/08/2005

    round-icon-small “Un dia abans de la inaguració oficial del Centre Social de Mallorquines, la Coalició ICV-EUiA de Sils el va inagurar amb un acte en conmemoració del Dia Internacional de les Dones.

    Aquest acte tenia per títol “Les dones d’aquí i les dones d’allà”. Varen participar com a ponents Carme Bosch, Secretària de la Dona de CCOO a Comarques Gironoines; Qiuya Wu, Presidenta de l’Associació “Integració Xinesa a Catalunya Nihao”; Cristina Simó, dirigent d’EUiA i membre del grup Municipal d’ICV-EUiA a Sils i Clara Wendenburg també membre del mateix grup, que el va presentar.

    A l’acte varen assistir una treintena de veïns i veïnes de Sils (…)

    Qiuya Wu va explicar les condicions de treball i de vida de la nombrosa colònia xinesa a Sils, fent especial esment de les dones. En una sola empresa hi treballen més de 200 persones d’aquest col·lectiu en condicions que en molts casos no respecten la legalitat laboral vigent. Qiuya va insistir en la importància d’oferir a aquest col·lectiu la orientació i l’assessorament laboral i vies d’accès a la formació professional degut a la seva poca qualificació professional (…)”

    Article: 8 de Març (de 2007) a Sils

    20 08 2009
    AVI XINÈS

    Dimecres 19 d’agost de 2009
    Diari de Girona

    Troben dormint en un jardí de Sils l´ancià xinès desaparegut a Tossa
    L’home, de 77 anys, té problemes de memòria i sovint s’escapa dient que vol retornar al seu país natal

    SILS | E.PADILLA
    La policia local de Sils va localitzar dilluns a la nit un avi de nacionalitat xinesa i 77 anys d’edat que a mitja tarda va desaparèixer de casa seva a Tossa de Mar. Cap a les deu del vespre de dilluns, quan a Tossa es donava per tancada la recerca de la tarda i s’organitzava que la brigada canina sortís de bon matí, uns agents locals el van trobar dormint a un banc d’un jardí d’una casa particular, al número 28 del carrer de Ponent. El van dur a l’estació de tren perquè no sabien res de la recerca, però ahir al matí van veure a l’edició digital de Diari de Girona que a Tossa estaven buscant un home d’aquestes característiques. El van trobar encara a l’estació i immediatament van alertar els Mossos d’Esquadra i a la policia local de Tossa, que es van encarregar de portar-lo de nou amb la seva angoixada família.

    A Sils hi viu una important colònia xinesa. En trobar-se l’home, que dormia plàcidament després de caminar uns 30 quilòmetres, els agents van comprovar si algú havia alertat sobre la desaparició d’una persona gran. No era el cas i en veure que estava en bon estat de salut li van donar aigua -no va voler menjar- i el van portar a l’estació de tren ja que no va haver-hi manera d’entendre’s-hi -l’home no parla ni català ni castellà i anava indocumentat-. L’únic que van poder esclarir és que havia passat per Vidreres, ja que portava una bossa amb menjar d’una botiga d’aquella localitat. Quan els agents llegien el diari de bon matí van lligar caps i van sortir ràpidament a veure si l’ancià encara voltava pel poble. El van enxampar just quan es disposava a pujar a un tren en direcció Barcelona, segons van explicar fonts municipals.

    L’home, que està en bona forma física però té problemes de memòria a causa d’una malaltia degenerativa incipient, no parla a penes català ni castellà. Sovint s’obsessiona dient que vol retornar a la Xina, i s’escapoleix de casa seva bosc a través per les muntanyes de Cadiretes que envolten Tossa. Dilluns a primera hora de la tarda la seva família va donar la veu d’alarma i Bombers de la Generalitat, policies locals i autonòmics i voluntaris van sortir a la recerca. S’esperava trobar-lo de seguida perquè no era la primera vegada que ho feia i a més alguns testimonis l’havien vist al bosc proper al camping de la Cala Pola. Però la preocupació va augmentar en arribar la nit i no trobar-lo. A aquelles hores, l’home ja havia arribat a Sils i, segons fonts municipals, estava “en perfecte estat de salut”, tot i que amb un cansament lògic després d’una passejada quilomètrica muntanya a través. A mig matí, retornava cap a Tossa.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/19/comarques-troben-dormint-jardi-sils-lancia-xines-desaparegut-tossa/351426.html

    6 02 2011
    A SILS, ELS XINESOS

    Els marroquins són el col·lectiu estranger més nombrós a les comarques gironines
    En total sumen unes 40.000 persones i ocupen la primera posició a Girona, Salt, Figueres, Blanes i Palafrugell

    GIRONA | LAURA FANALS Els marroquins són el col·lectiu d’estrangers més nombrós a les comarques gironines, ja que suma pràcticament 40.000 persones repartides per pràcticament tots els municipis. Concretament, en 67 de les 221 localitats de la demarcació són el principal col·lectiu estranger, incloses Girona ciutat, Salt, Figueres, Torroella de Montgrí, Blanes, Palafrugell, Roses, la Bisbal d’Empordà i Palamós, entre altres. És a dir, que els marroquins són el col·lectiu més gran a la majoria de les localitats més poblades, i això fa que, en el còmput final, siguin els que sumin més milers d’habitants.

    En segon lloc, els romanesos són els estrangers més nombrosos en 44 localitats gironines, incloses Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. De fet, els romanesos són el segon col·lectiu en importància de la demarcació.

    En tercer lloc, els francesos
    són el col·lectiu estranger més habitual a 34 poblacions, moltes de la quals se situen a l’Alt Empordà: Agullana, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Pont de Molins i Peralada en són alguns exemples. Això no treu, però, que també se situïn com a col·lectiu més nombrós a localitats d’altres comarques com Fornells de la Selva, Montagut i Oix, Sant Martí de Llémena o Sant Martí Vell.

    La resta de col·lectius
    La resta de col·lectius estrangers només se situen en primer lloc en poques localitats. Hi ha alguns casos destacats, però: per exemple, el col·lectiu més nombrós a Olot són els xinesos, igual que succeeix a Sant Jaume de Llierca i a Sils. També destaca el cas d’una altra capital comarcal, Puigcerdà, que té els bolivians com a principal col·lectiu estranger.
    Els alemanys, mentrestant, són els més habituals en un total de 15 localitats, mentre que els habitants del Regne Unit ocupen la primera posició a només 12 pobles de la demarcació. D’altra banda, els senegalesos són els més freqüents a Breda i Santa Llogaia d’Àlguema, mentre que a Queralbs la principal nacionalitat estrangera és la ucraïnesa.
    A més, a Vila-sacra la primera posició està ocupada pels italians, a Susqueda pels polonesos i a Molló i Riells i Viabrea pels xilens. A Planoles, per la seva banda, la principal nacionalitat és la russa, mentre que la Pera i les Planes d’Hostoles destaquen pels seus col·lectius de portuguesos.

    Font: http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2011/02/06/marroquins-collectiu-estranger-nombros-comarques-gironines/463578.html

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s




    %d bloggers like this: