Lluís Costa, arxiver

23 02 2009

L’arxiver de Sils

147

Fotos FotosFotos

Lluís Costa i Fernàndez (Girona, 1959) és doctor en Història. Actualment exerceix com a arxiver municipal als ajuntaments de Begur [Baix Empordà] i de Sils (La Selva), així com de professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat de Girona. Les seves línies de recerca han tingut sovint com a eix principal la història de la comunicació i les seves relacions amb la societat. És autor de més d’una quinzena de llibres i de nombrosos articles. Dirigeix la col·lecció editorial “Papers de Comunicació”, publicada per la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona. D’entre les obres publicades, citem: Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939) (1987) Introducció a la Història de Sils [1988] Premsa i societat a la Girona franquista (1989) El Govern Local a Sils. Estructura, Funcionament i Composició (1875-1991) (1992). Begur (1993) Arxius i recerca històrica. L’arxiu Municipal de Begur (1994) La dictadura de Primo de Rivera. Comunicació i propaganda a les comarques gironines (1923-1930) (1995) El periodisme (1996) Josep Pella i Forgas i el catalanisme (1997) L’Illa dels Somnis (1999) El Autonomista: El diari dels Rahola. Els orígens del periodisme modern a Girona (1898-1939) (2000) Història de Girona (2000) Memòries d’un gironí (estudi introductori) (2002) Els mitjans de comunicació a Girona (2003) Ha dirigit la Història de Girona, editada per l’Ateneu d’Acció Cultural. Ha publicat nombrosos articles, molts d’ells sobre premsa i comunicació, en revistes com Annals del Periodisme Català, Treballs de Comunicació i Capçalera. És membre de la Societat Catalana de Comunicació. Font: Quelcom.com

~

Lluís Costa i Fernàndez

Girona – Gironès, 29 de gener de 1959

Titulació: Doctor en Història

Activitat professional: Professor a l’Escola de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Girona Director de l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Begur Director de l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Sils Director de la col·lecció «Papers de Comunicació, editada per la Universitat de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona

Publicacions: * Història de la premsa a la ciutat de Girona (1787-1939). Institut d’Estudis Gironins, Girona, 1987. * Premsa i societat a la Girona franquista. Col·legi de Periodistes de Catalunya/Diputació de Barcelona, Barcelona, 1989. * La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Comunicació i propaganda a les comarques gironines. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1995. * El periodisme. «Quaderns de la Revista de Girona, 62», Diputació de Girona/Caixa Girona, Girona, 1996. * El Autonomista: el diari dels Rahola. Els orígens del periodisme modern a Girona (1898-1939). Col·legi de Periodistes. Demarcació de Girona. Girona, 2000. * Els mitjans de comunicació a Girona (1787-2003). Institut d’Estudis Gironins/Ajuntament de Girona. Girona, 2003

Publicacions a la SCC: * «Eduard Fiol i Marquès: caricaturista i dibuixant». Treballs de Comunicació, núm. 6. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 1995 * «La premsa gironina a les memòries de Joan Vinyals i Comas». Treballs de Comunicació, núm. 8. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 1997 * «La premsa, documentació històrica en perill». Treballs de Comunicació, núm. 11. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 1999 * «Crònica gironina d’una dècada de conferències». Treballs de Comunicació, núm. 13-14. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 2000 * «Història i comunicació». Treballs de Comunicació, núm. 16. Societat Catalana de Comunicació. Barcelona, 2001

Línies de recerca: Evolució històrica de la publicitat en els mitjans de comunicació escrits

Documentació informativa Premsa catalana a Cuba Núm. soci: 74 Ingrés: 1991

Font: http://www.iecat.net/institucio/societats/SCComunicacio/directori/c.htm

~

Més articles del Vell Bloc:


Anuncis

Accions

Information

4 responses

23 02 2009
.Assessorament UdG

Assessorament UdG
23 02 2009

Contracte col·laboració científica de l’Ajuntament de Sils amb la Universitat de Girona. Assessorament extern en matèria de comunicació i de patrimoni documental informatiu. Ignorem el detall d’aquest assessorament. De moment, s’han pagat 23.000 euros.

Més informació:
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/02/23/col%C2%B7laboracio-cientifica-ajuntament-udg/

6 08 2009
.Entrevista

Dimecres 5 d’agost del 2009
El Punt

LLUÍS COSTA HISTORIADOR I PROFESSOR

«A Cuba i Puerto Rico es coneix bastant Catalunya»
Ha estat l’impulsor de col·laboracions entre la UdG i universitats de Cuba i Puerto Rico

Marina Cabanis

Lluís Costa és professor de la UdG. Foto: L. PORTAL.

Lluís Costa és coordinador dels estudis de publicitat i relacions públiques de la UdG. Fa poc, va viatjar a Cuba i a Puerto Rico per firmar un conveni de col·laboració amb l’Institut Superior de Disseny i la Universitat de l’Havana i la Universitat de Puerto Rico.

–Per què la Universitat de Girona col·labora amb Cuba i Puerto Rico?

–«La col·laboració s’emmarca en la política d’internacionalització de la UdG, però el tema concret de l’intercanvi amb Cuba deriva d’un interès més aviat personal. Les relacions entre Catalunya i Cuba són una de les meves línies d’investigació des de fa molts anys. Amb Puerto Rico, en canvi, no hi tinc cap lligam de caire personal, però hi vaig anar per participar en un curs de doctorats i ho vaig aprofitar per firmar una carta d’intencions amb la universitat.»

–Què aporta a la UdG un conveni d’aquestes característiques? En què consisteix l’acord?

–«Permetrà utilitzar les sinergies, fer encaixar interessos comuns, compartir projectes i intercanviar coneixements. A més a més, està previst que la col·laboració faciliti la mobilitat d’estudiants i professors, de manera que els alumnes d’aquí puguin completar els seus estudis allà i viceversa. Se’n beneficiarà la UdG, però també les altres universitats que hi participen.»

–Així encara és un projecte?

–«Sí, però és un projecte ferm perquè en tots els casos les dues institucions implicades mostren molt d’interès. L’oficialitat arribarà quan es firmi allò que s’anomena un conveni marc. Estic convençut que el tema burocràtic se solucionarà al llarg del curs que ve.»

–Es coneix Catalunya a Cuba i a Puerto Rico?

–«Sí, bastant. A Cuba es coneix perquè una gran part dels cubans tenen orígens catalans. Al segle XIX milers de catalans hi van emigrar. Alguns en van tornar –els indians– i altres es van casar amb gent d’allà. Fins i tot hi ha una càtedra de cultura catalana i jo vaig estar amb cubans que parlen el català gairebé tan bé com nosaltres. I a Puerto Rico també es coneix, però hi ha molta més feina per fer.»

–És molt diferent la manera de treballar allà?

–«No, m’he trobat amb molts professors que defensen una manera de fer semblant a la nostra. Els estudis de comunicació de la UdG integren uns coneixements teòrics d’ordre humanístic que nosaltres considerem essencials. Un comunicador, es dediqui al que es dediqui, ha de tenir una capacitat d’anàlisi que només s’obté a partir d’aquesta base.»

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/67452-la-cuba-i-puerto-rico-es-coneix-bastant-catalunyar.html

19 11 2009
.Comunicació local

Dijous 19 de novembre del 2009
El Punt

LLUÍS COSTA PROFESSOR DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I PUBLICITAT DE LA UDG
«L’autèntic comunicador és el local»
13/11/09 02:00 – LURDES ARTIGAS

Foto: http://www.elpunt.cat/imatges/28/51/alta/780_008_2851091_6350b29ad9721fecfd0b3732a75fd367.jpg
Autor de la foto: Manel Lladó

Autor d’una quinzena de llibres i de més d’un centenar d’articles de recerca i divulgació, Lluís Costa Fernández (Girona, 1959) ha centrat la seva investigació en tres eixos: la dictadura de Primo de Rivera, l’evolució política i social de Cuba, però sobretot la història de la comunicació local i les seves relacions amb la societat

A qui va dirigit el llibre?

–«Evidentment, és un llibre adaptat al que és la col·lecció Vullsaber, de la Universitat Oberta de Catalunya, que és una col·lecció molt útil, que té un destinatari bastant generalista, ja que és una síntesi, i alhora també un públic més específic, ja que està molt pensada per a un tipus de lector acadèmic, estudiants… En general, crec que el llibre pot interessar a una persona que tingui una mínima inquietud, curiositat, per com funcionen els mitjans o per què són allà on són o d’on vénen…»

–De fet, dedica bona part del llibre a la història recent del sector.

–«Sí, fent prevaldre la meva formació d’historiador de la premsa i dels mitjans, he procurat dibuixar una mica de recorregut històric dels últims 30 anys. Crec molt en la importància de la contextualització històrica. No admeto que et plantegin debats sobre noves tecnologies o el paper que han de tenir els mitjans en el futur si no es té molt present d’on vénen. I si parlem de Catalunya, encara més, perquè Catalunya en l’àmbit de la comunicació local és un territori molt específic i característic.»

–Creu que té més pes que a d’altres llocs?

–«Sí, molt més. Sobretot si tenim en compte la història. En aquest llibre parlem dels últims 30 anys, però la premsa comarcal de finals del segle XIX i del primer terç del segle XX, amb la màxima efervescència en l’època republicana, és un precedent claríssim del que és l’estructuració del teixit comunicatiu de Catalunya. Actualment la comunicació local té pes a l’Estat espanyol, però hi ha més tradició històrica a Catalunya.»

–Hi ha, doncs, diferències entre el model català i el model espanyol?

–«Sí, l’estructura comarcal i local a nivell de comunicació a Catalunya està molt ben definida i, en canvi, no ho és tant a l’Estat espanyol, no són tan habituals les revistes locals; n’hi ha, però no és tan habitual. També tenen interès, però, per la comunicació local. Els grans diaris espanyols també tenen en un moment donat un interès per descentralitzar les seves edicions, per oferir un producte més local.»

–Entre passat, present i futur, què té més pes en el llibre?

–«Jo diria que el present, si l’entenem com una mirada als últims cinc-vuit anys. Ho hem de contextualitzar constantment.»

–En general, els mitjans locals encara es consideren de segona?

–«Sobretot els professionals. Un professional que treballa en un mitjà local o comarcal en l’imaginari de la gent encara sembla que és aquell noi o aquella noia que sí que treballa aquí però que no és un professional de la comunicació, quan jo justament penso que el gran espai per exercitar els coneixements periodístics és en l’àmbit local. És el que et permet recórrer a unes fonts directes, contrastar molt millor les informacions, en què s’obre més la interactivitat. L’autèntica escola del comunicador és l’espai local. Per mi això és indiscutible. A vegades hi ha una valoració pejorativa del comunicador local, quan jo penso que l’autèntic comunicador és aquest. Jo no tindria cap complex.»

–La globalització que ha suposat internet ha fet, per altra banda, recuperar interès per la informació més propera?

–«Crec que sempre hi ha hagut interès per la informació pròxima, però sí que hi va haver un moment en què es van perdre una mica de vista els nostres horitzons a través de la globalització. A vegades l’excés d’informació acaba afectant el coneixement, tot i que sembla una paradoxa.»

–Com influeixen les noves tecnologies en la comunicació local?

–«La comunicació local ve definida per dues coses, l’àrea de recepció i els continguts, i amb les noves tecnologies el primer àmbit queda una mica transfigurat, la comunitat no queda tan ben delimitada. Fa poc era a Cuba i llegia cada dia El Punt per internet. Els continguts sí que continuen definint, i per tant a nivell d’identitat es manté.»

–Quin és el futur del comunicador local? En té?

–«És la pregunta del milió de dòlars. Crec que té molt futur perquè el producte que ven interessa molt, però té futur en la mesura que se sàpiga readaptar als nous temps. El que s’està exigint és molta més formació. Si algú em demanés consell, diria que per ser competitiu ha de fer aquest esforç de formació absolut, sostingut i permanent.»

Doctor en història especialitzat en la recerca i l’anàlisi de la història de la comunicació local, acaba de publicar «La comunicació local», el títol 102 de la col·lecció Vullsaber, de la Universitat Oberta de Catalunya.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/103525.html

7 05 2010
.Cuba i Catalunya

El nostre arxiver al
Taller Internacional “Cuba y Catalunya: encuentro de pueblos y culturas”. Maig 2009

Font: Facebook

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Conveni amb Cuba

Un dels exemples d’aquestes relacions internacionals és el taller que es va celebrar del 4 al 6 de maig a l’Havana. La Càtedra de Cultura Catalana de la Universitat de l’Havana i l’Instituto Cubano de Investigación Juan Marinello van organitzar Cuba y Catalunya: encuentro de pueblos y culturas. Hi van participar essencialment estudiosos i historiadors cubans, però també el professor de la UdG Lluís Costa, que hi va presentar la ponència Prensa y nacionalismo catalán en la Cuba del siglo XIX.

Així mateix, Lluís Costa va signar, en nom de la UdG, un document d’intencions, amb el degà de la facultat de Lletres de la Universitat de l’Havana i amb la directora de l’Instituto Juan Marinello, en el sentit d’establir línies de col·laboració científica i en l’àmbit de la docència entre la UdG i les institucions acadèmiques cubanes esmentades. Es preveu que en el futur es treballi de manera conjunta en projectes de recerca i que s’estableixin intercanvis entre professors i alumnes.

Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/38663-la-udg-es-projecta-al-mon.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: