No hi torno

4 05 2009

Fem respectar l’estany

Articles de l’Alfons Delgado

No hi torno (maig 2009)

No tornaré a visitar l’Estany un cap de setmana. No hi tornaré. Estic fart de discutir-me amb la resta de visitants que no compleixen amb el mínim civisme i sentit comú a l’hora de gaudir d’aquest espai natural PROTEGIT.

Sovint hi ha coneguts, amics i familiars que em demanen que els faci de guia a la zona, perquè tenen ganes de conèixer l’Estany o de tornar a repetir una experiència que els va entusiasmar. Ho sento però no. Fins i tot he deixat d’organitzar la sortida anual que feia a la zona.

Visitar la zona en cap de setmana o festiu significa haver de veure com circulen vehicles a motor per on no poden circular, de veure com gent s’acosta fins arran d’aigua, pugen a la mota, s’endinsen caminant per on no poden fer-ho, criden, embruten i deixen anar els gossos lliurament. El darrer cop que hi vaig anar en cap de setmana ens va entrar un gos sense fermar, bordant i completament xop a l’aguait. Anava amb un grup de persones que s’havien dedicat a recollir flors, i no pas poques. Els vaig recriminar la seva actitud. En primera instància, una dona de mitjana edat em va dir que només havien deixat anar el gos per a que es refresqués a la llacuna i jugués una mica amb les ànecs (!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!), i que les flors eren tan maques que feia pena deixar-les on eren. Els vaig preguntar si sabien que es trobaven en un espai protegit i que hi havia una normativa a seguir. De seguida els seus acompanyants masculins es van veure en cor d’encarar-se’m, demanant que qui era jo per dir-los què havien de fer o que els demostrés que allò que feien estava prohibit. Sense donar-me dret a rèplica van girar cua encara renegant en veu alta i deixant anar improperis. Mentre la meva dona, la meva petita filla, espantada, i jo ens quedàvem allà, preguntant-nos fins a on arriba l’estupidesa humana.

Van continuar fent la seva, seguint pel camí de la sèquia on van trobar un altre passejant amb el gos deslligat. Tots dos gossos van perseguint-se entrant a la sèquia i a la zona de pastura dels cavalls. Evidentment no hi va quedar cap ocell allà per on passaven aquests “visitants”.

En altres ocasions m’he enfrontat verbalment a altres personatges semblants, sempre amb educació i intentant fer pedagogia. Pràcticament mai he aconseguit alguna cosa positiva. En alguna ocasió, com quan vaig aturar cinc motoristes que circulaven amb motos de cross pel camí peatonal que envolat la llacuna, fins i tot vaig estar a punt de ser agredit físicament. Només la presència d’un veí de Sils que passejava per la zona va evitar que m’estomaquessin allà mateix. (soc molt tossut i orgullós i em costa d’arrencar a córrer tot i que tingui les de perdre).

Cal regular, informa i dirigir als visitants de l’Estany. L’Estany ha de ser un espai de lleure social, un espai obert a tothom, però també ha de ser respectat. Informar sobre què és pot fer i què no es pot fer, deixar clar que allò és un espai natural protegit per tal de conservar-ne els seus valors, i que no és un passeig amb una bassa amb ànecs on es pot fer allò que ens vingui amb gana. Potser caldrà la presència de informadors-vigilants que regulin les activitats no permeses durant aquests dies de màxima afluència. Vigilants contractats, personal de les administracions, voluntariat, … No ho sé. Però alguna cosa s’haurà de fer.

Jo n’estic fart. Fart, fart, fart. N’estic fins als collons. No visitaré l’Estany si no és en dies en que sé que no hi trobaré ningú. No vull tornar a casa amb mal de ventre.

Font: L’estany de Sils, 4/05/09, bloc de l’Alfons Delgado-Garcia

~

Observacions ornitològiques 25-04-09 (…)

Lamentar un cop més la presència majoritària de visitants que no cumpleixen les mínimes normes de conducta, pujant a la mota, cridant i col·locant-se davant els observatoris. Avui eren tres els gossos que passejaven deslligats al costat dels seus amos, que els animàven a entrar a l’aigua. El resultat aconseguit ha estat la llacuna permanent completament buida d’ocells.

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado

Font: L’Estany de Sils

Sabem reconèixer i respectar el que tenim? (agost 2008)

Visito sovint l’Estany de Sils, en primer lloc perquè m’agrada passejar-hi, ho faig des de fa molts anys i trobo que és un dels millors indrets de la comarca per caminar tranquil·lament i gaudir de les sensacions que la Natura aporta als qui saben respectar-la. Un amic, ornitòleg anglès que viu a Girona, em comentà en una ocasió que visitar l’Estany i observar la fauna de l’indret li aporta una tranquil·litat i una sensació de relaxació que no troba en altres espais naturals que visita. L’Estany és una illa de Natura, una promesa de vida envoltada per paviment, asfalt i metall. Probablement sigui el fet de trobar aquest petit miracle verd i ocre en mig d’un territori tan degradat el que faci que visitar-lo ens aporti tantes sensacions positives.


Les meves visites a l’Estany acostumen a ser en hores en que difícilment hi trobo gaire més gent. Els seguiments de fauna que duc a terme fan que les millors hores per espiar als éssers animats que sobreviuen a la zona siguin a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, sobretot en aquesta època, durant l’estiu, quan la calor fa que la fauna pròpia i la que està de pas s’aturi amb les darreres llums per tal de sadollar la sed acumulada durant la jornada.


En ocasions, però, les meves visites no tenen res a veure amb seguiments ni estan premeditades. Tinc necessitat de descansar la vista en un paisatge amable i no hi ha millor lloc que aquest per fer-ho. També és freqüent que amics, familiars o coneguts em demanin que els acompanyi i que els faci de guia de visita ambulant, cosa que faig de molt bon grat. Però és llavors quan les coincidències amb altres visitants són més probables. N’hi ha molts que visiten l’Estany amb tot el respecte que aquest espai i la resta d’usuaris es mereixen, però, malauradament, la majoria de vegades no és així. No hi ha cap mena de patró en aquesta mena de comportament, ho he vist fer a gent de totes les edats i condicions, des d’ornitòlegs poc respectuosos fins a mainada acompanyada pels seus pares.


Tothom de Sils, no només els que tenen responsabilitats en la gestió, han de ser conscients que l’Estany és un espai propi, una propietat de la que tothom n’és usufructuari sempre que se’l respecti. Tothom ha de procurar per l’espai i ha d’exigir als que en tenen responsabilitat però també als que en fan ús.


Per aquest motiu, i amb tot la humilitat de la que soc capaç, m’agradaria demanar que entre tots procuréssim fer un ús adequat de l’espai i ajudéssim a preservar-lo. Cal canviar l’actitud de molta gent envers l’Estany, i tothom, des de les diferents administracions i fins a les empreses d’hosteleria i turisme i la població en general tenim el dret i el deure de fer saber que allò que és nostre o volem conservar de la millor manera possible, per a gaudi de tots.

* L’Estany és un espai natural, no és un parc temàtic ni un jardí, per tant s’han d’evitar pertorbacions a la fauna i a la flora. Evitem sorolls i crits i mostrem respecte envers l’entorn i a les persones.

* S’han de respectar els senyals i indicacions. Si un camí és prohibit el pas a vianants és per algun motiu, la majoria de vegades per evitar molèsties a la fauna resident, que, malgrat no la veiem, es troba amagada en la vegetació.

* No hem de desviar-nos dels itineraris marcats, i sobretot no ens hem d’acostar als espais inundats, no hem de traspassar tanques i no hem de pujar al talús. Aquest comportament malmet la vegetació i provoca molèsties a la fauna.

* Per observar la fauna no hi ha res millor que fer-ho des de l’interior dels aguaits, no hem de pujar al talús ni hem de col·locar-nos davant els aguaits.

* Els gossos han d’anar sempre lligats, mai sense fermar. Un gos lliure és un depredador molest i així és percebut per la fauna i per la resta dels visitants.

* Pels camins que envolten la llacuna principal i per la pista a la dreta de la sèquia és prohibida la circulació en vehicles motoritzats, excepte els que estiguin expressament autoritzats.

* Qualsevol desperfecte en el mobiliari de l’espai o qualsevol infracció observada ha de ser posada en coneixement de les autoritats competents de manera immediata. Les bretolades no hi tenen cabuda i han de ser denunciades.

* La brutícia a l’Estany és brutícia a casa nostra.

Entre tots, i amb el recolzament imprescindible de la gent de Sils, aconseguirem que l’Estany cada cop més sigui reconegut com un espai natural emblemàtic i admirat arreu, alhora que en podrem gaudir més i millor.

Font: Alfons Delgado, al seu bloc

Llegiu també:

Anuncis

Accions

Information

3 responses

25 08 2008
LNC

Un excel.lent article, Alfons. Estem a un poble on no es feliciten les grans iniciatives com la teva. Perdona’ns.

26 08 2008
Anonymous

Alfons, a mi no m’has de perdonar res. Compte que no et manipulin. Enhorabona per la feina.

4 05 2009
Anonimus dixit

És una llàstima veure que les actituds incíviques no es poden erradicar del nostre país, i sense anar gaire lluny, passat El Pertús, veiem un altre tipus de conciència envers el medi ambient.
A qui pertoca vetllar, i sancionar si s’escau, en aquest espai protegit?
Cos de vigilància de Sils, forestals, voluntaris,…? És evident que potser falta aquest control i repressió sense el qual alguns expressen la seva mala o nul·la educació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: