Can Cabirol, els orígens

4 07 2009

L’afer de Can Cabirol (1980-1995). Article de collita pròpia basat en retalls de premsa gironina; si teniu altres informacions, agrairem els vostres comentaris i aportacions.

109cancabirol

106cancabirol

round-icon-small I. Can Cabirol Societat Anònima

A principis de 1980 un promotor immobiliari de Santa Coloma de Farners va comprar una extensa finca als afores de Sils, en direcció cap a Riudarenes. Amb una extensió de 117.411 metres quadrats, l’esmentada finca havia estat propietat de dues dones de Figueres que, tot i que hi sembraven cereals, en realitat no li treien ni de bon tros el rendiment agrícola que pot donar.

El 10 d’octubre de 1980 queda constituïda al Registre Mercantil de Girona una societat anònima amb el nom de “Can Cabirol”; l’alcalde de Sils, Joaquim Rovira i Planas, i el tinent d’alcalde, Josep Maria Bancells i Arajol, són importants accionistes d’aquesta societat. No passà res fins que hom pretengué d’urbanitzar la zona.

Seguint la pel·lícula dels fets, entre els mesos de març i de maig de 1981 l’Ajuntament de Sils, en sessió ordinària, va fer l’aprovació inicial d’un Pla d’Actuació Urbanística i un Pla Parcial d’Ordenació d’aquests territoris. Segons el delegat comarcal de la Unió de Pagesos, que també ha presentat un recurs de revocació, « (..) Aquests dos Plens se celebraren el divuit de març i el sis de maig de l’any passat i, en votar, les dues autoritats municipals incompliren l’article 227 del reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, ja que com a part interessada no podien pas votar».

De tota manera el 16 de juliol de 1981 la Comissió Provincial d’Urbanisme atorgava l’aprovació definitiva del PAU i del PP d’aquest sector. En Carles Adroguer i altres veïns del poble continuaren amb les seves indagacions, recolzats per la Unió de Pagesos i el prestigiós doctor-arquitecle gironí Ignasi Bosch i Reitg.

«Nosaltres el que veiem, continuen explicant- nos, és que et Pla d’Actuació Urbanística i el Pla Parcial van ser presentats com a promoció municipal del sector Barceloneta i. en canvi, més del 80 % dels terrenys afectats són propietat de la Societat Anònima “Can Cabirol”, de la qual formen part l’alcalde i el tinent d’alcalde del poble. De veritat, tot això ens feia mala espina i més quan vam veure que en dos programes de festa del poble, el del 5 d’abril i el del 17 de maig de 1981, ja s’anunciaven com a “Urbanització Can Cabirol” i, en canvi, Urbanisme no donaria la seva aprovació definitiva fins al 16 de juliol. A partir d’aquest fet ens vam assabentar que l’alcalde de Sils, en Joaquim Rovira i Planas, és vocal com a representant dels ajuntaments en la Comissió Provincial d’Urbanisme. Nosaltres pensem de debò que es podria tractar d’un cas de corrupció administrativa i que tot això que està passant a Sils no és legal».

La situació actual d’aquest afer que està aixecant forts rumors dintre de Sils és la d’un contenciós presentat per uns veïns del poble i un recurs d’alçada davant la Generalitat perquè revoqui els acords d’Urbanisme d’aprovar el PAU i el Pla Parcial del sector Barceloneta. Aquest és, per tant, un tema encara obert que es tancarà quan la justícia doni el seu veredicte. Hi ha molts interrogants que caldrà aclarir: Pot entrar “Can Cabirol” dintre un pla de promoció municipal o es tracta només d’un simple negoci urbanístic? És veritat que l’Ajuntament impedeix el condicionament per a la construcció d’altres finques dintre el sòl urbà? Ha crescut tant el poble de Sils en els últims anys que necessita una construcció ràpida d’habitatges?. Les dues primeres preguntes seran aclarides un cop es conegui el resultat del recurs d’alçada i del contenciós. La tercera es pot contestar en sentit negatiu, ja que segons una nota certificada pel mateix Ajuntament des del 1975 a 1981 la població de Sils ha augmentat només en 89 persones.

Font del text i de les dues imatge inferiors: fragments de l’article de Carme Vinyoles a la revista Presència, 1 de febrer de 1982, pàgines 24 i 25.

107cancabirol

111cancabirol

round-icon-small II. Un veí expropiat

Set anys després que l’Ajuntament de Sils va expropiar una finca a Enric Adroguer i Vall-llosera, aquest encara ha de cobrar el preu just que va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que puja a més de 28,5 milions de pessetes. El procés s’ha anat allargant a causa de recursos i més recursos, i encara no se n’entreveu una solució a curt termini. El fet cobra més rellevància perquè hi ha implicats l’alcalde de Sils, Joaquim Rovira, i el cap de l’oposició, Carles Adroguer.

Can Cabirol: el conte inacabable

Un veí encara ha de cobrar el preu dictat pels jutges per una expropiació del 1987

L’any 1986, el Jurat Provincial d’Expropiacions va pronunciar- se sobre el preu just que calia pagar per l’expropiació d’una finca d’Enric Adroguer situada a la zona de Can Cabirol de Sils, i el va fixar en 4.161.560 pessetes. L’expropiació va ser executada pel consistori en favor de Can Cabirol SA, que estava impulsant un pla parcial per urbanitzar el sector. El jurat va considerar que la finca d’Adroguer -de 23.127 metres quadrats- era rústica, i la va valorar en unes sis pessetes el pam. Dos dels socis de Can Cabirol SA eren en aquella època membres de l’Ajuntament: Joaquim Rovira -alcalde- i Josep Maria Bancells -tinent d’alcalde-.

Enric Adroguer -pare de l’actual cap de l’oposició a l’Ajuntament- va decidir recórrer contra aquesta valoració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va acabar donant-li la raó en una sentència dictada el novembre del 1989. Els magistrats van considerar que els terrenys havien d’haver estat valorats com a urbanitzables, ja que pertanyien a un pla parcial, i va fixar-ne un preu completament diferent: 28.517.188 pessetes. La família Adroguer ha defensat diverses vegades que no és just valorar a sis pessetes el pam uns terrenys “urbanitzables a peu de carretera comarcal, amb unes característiques immillorables”. A això s’hi afegeix una altra reflexió: primer calia consolidar el sòl urbà de Sils abans de fer noves actuacions.

Tot i que la sentència és ferma des del maig del 1991, encara no s’ha executat a causa de diversos recursos que han allargat el procés. La lentitud de la justícia ha fet que l’escrit condemnatori arribés quan la junta de compensació del sector estava ja en procés de liquidació i l’Ajuntament havia acceptat la urbanització.

L’últim capítol d’aquest complicat procés s’ha produït en els darrers mesos: el darrer president de la junta -requerit l’octubre del 1993 perquè executés la sentència-, Josep Morell, ha enviat diversos escrits a l’Ajuntament per demanar col·laboració -personal, un local..,- per poder convocar l’assemblea de la junta que ha de decidir pagar el preu just.

L’Ajuntament ha desestimat els escrits al·legant que no pot donar un tracte de favor a la junta d’aquesta urbanització, però Morell ha contraatacat amb un recurs al tribunal per tal que es requereixi al consistori que col·labori. En l’escrit, Morell acusa l’Ajuntament de ser “parcialment responsable ” de la situació de paràlisi de la junta i d’intentar “desmarcar-se” del problema: “La responsabilitat és més clara si tenim en compte que el president de l’Ajuntament mateix era el primer gerent de l’entitat Can Cabirol SA fins al moment de la liquidació”.

Des que va iniciar el procés, Rovira ha delegat aquest tema en el primer tinent d’alcalde, Xicu Anoro, que considera que Morell ha iniciat l’ofensiva contra el consistori per guanyar temps. “L’Adroguer ha de cobrar i ha de pagar el que se’n va beneficiar”, afirma Anoro, sense atrevir-se, però, a assenyalar ningú.

En aquest temps, la urbanització s’ha anat omplint de nous veïns -als quals ningú no va informar de la sentència que afecta les seves propietats- que formen part subsidiàriament de la junta de compensació, que és l’ens que la sentència condemna a pagar el preu just i els interessos corresponents.

Font: article de Jaume Ginesta a El Punt, 6 de maig de 1994

round-icon-small III. Any 1994, un grup de 80 veïns de Can Cabirol de Sils s’agrupen per evitar pagar una expropiació del 1987.

Un grup de prop de vuitanta veïns de la urbanització Can Cabirol de Sils s’han presentat en el procés judicial que se segueix per l’expropiació d’una finca del sector, realitzada l’any 1987 en favor de la societat promotora de la urbanització. Can Cabirol SA. La intenció dels veïns és obtenir informació sobre en quin estat es troba el procés per, d’aquesta manera, poder garantir la defensa dels seus drets legítims. Quan es va expropiar la finca -propietat d’Enric Adroguer-, el jurat provincial d’expropiacions va fixar un preu just de 4.161.560 pessetes. En una sentència de l’any 1989, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va contradir aquest preu i va estipular que la finca d’Adroguer s’havia d’haver expropiat per 28,5 milons de pessetes. La sentència, fermà del 1991, deixa clar que és la junta de compensació de Can Cabirol qui ha de pagar la diferència a Enric Adroguer. La situació s’ha embolicat més pel fet que aquesta junta està en procés de liquidació i la urbanització s’ha omplert de nous veïns.

El portaveu del grup de veïns. Narcís Figueras, va explicar que els magistrats consideren que en aquesta junta de compensació hi ha els antics promotors i els nous propietaris de parcel·les i habitatges, a la majoria dels quals ningú va informar que s’ha de pagar aquest preu just. Els veïns aposten per una solució que no afecti els veïns ni les arques de l’Ajuntament, ja que consideren que els que han de pagar són els que es van beneficiar d’aquesta expropiació. “Entre els veïns hi ha una greu preocupació per aquest tema. Tenim la sensació que des de l’administració local s’hauria de tenir una actuació més decidida per solucionar-lo, instant els beneficiaris de l’expropiació a dialogar i a posar-se d’acord entre ells per veure com fan el pagament “, va afirmar Figueras, que també va apuntar que “els demandants haurien de facilitar el diàleg amb els antics promotors”. El portaveu dels veïns va explicar que, amb vista a les properes eleccions municipals, les candidatures que s’estan preparant a la població han de preveure com resoldrien aquesta problema, ja que va vaticinar que aquest serà un dels temes que els veïns plantejaran durant la campanya. Es dóna el cas que en tot aquest afer hi ha implicats l’alcalde de la població, Joaquim Rovira -antic soci de la promotora Can Cabirol SA-, i el cap del grup d’oposició Independents de Sils, Carles Adroguer, que és el fill del propietari expropiat.

Font: article de Jaume Ginestà a El Punt, 25 de maig de 1994

round-icon-small IV. El 15 de febrer de 1995 es celebra una assemblea de la Junta de Compensació:

El grup municipal Independents de Sils ha detectat “indicis d’estafa” en l’ordre del dia de l’assemblea de la Junta de Compensació de la urbanització Can Cabirol, que ha estat convocada pel 15 de febrer.

108cancabirol

En aquest ordre del dia hi figura l’acceptació de la dimissió de l’actual president de la junta, Josep Morell, i l’elecció del nou president, i els independents han mostrat la seva sorpresa davant aquests dos punts. Així, han fet notar que “el 26 de novembre de 1986 va tenir lloc la junta general extraordinària de la Junta de Compensació de Can Cabirol, presidida per Josep Moret. En aquesta junta no es van convocar, com a membres de ple dret, els nous adquirents, malgrat que amb data 3 de setembre de 1994 figura la inscripció en el Registre de la Propietat de venda a nous adquirents”.

Els independents han afegit que “en aquesta assemblea es realitza la recepció de la finca expropiada, i… probablement, el repartiment d’aquesta”.

Responsabilitats

Així mateix, han destacat que “ara el nou president pretén incorporar com a membres tots els nous adquirents, dimitir i que les responsabilitats econòmiques, conseqüència de la seva gestió, siguin assumides per aquests nous adquirents de parcel·les. Aquesta nova situació, respectant la presumpció d’innocència, fa pensar en indicis d’estafa, la qual cosa considerem que cal estudiar i analitzar amb atenció “, afirmen en un escrit entrat al registre de l’Ajuntament.

Cal destacar que una vuitantena de veïns de Can Cabirol s’han presentat en el procés judicial que se segueix per l’expropiació d’una finca del sector, realitzada el 1986 en favor de la societat promotora de la urbanització Can Cabirol, S.A.

Els veïns volen saber en quin estat es troba el procés per poder garantir la defensa dels seus drets legítims-. Quan es va expropiar la finca (propietat d’Enric Adroguer), el jurat provincial d’expropiacions va fixar un preu de 4.161.560 pessetes, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una sentència del 1989, va estipular que la finca s’havia d’haver expropiat per 28,5 milions.

Segons la sentència, la diferència entre les dues xifres, que amb els interessos ja s’apropa als cinquanta milions, ha de ser pagada a Adroguer per la junta de compensació de Can Cabirol.

Font del text i de la foto: Diari de Girona, 21 de desembre de 1994

Els independents diuen que no s’ha resolt l’afer de can Cabirol a Sils

El grup d’Independents de Sils va fer pública ahir una nota en la qual explica les conclusions que ha tret després d’haver-se celebart l’assemblea general de la Junta de Compensació del sector Barceloneta (Can Cabirol) i després d’haver mirat l’acta notarial presentada per alguns membres de la promotora can Cabirol S.A.

Segons ells, “no es garanteix l’execució de sentència dictada pel TSJC, atès que els diners no s’han dipositat al jutjat, sinó en un compte privat amb la condició que si en tres mesos no hi ha un acord recuperen els diners”. A més, afirmen que “no es garanteix als nous adquirents de parcel·les i habitatges que se’ls eximeixi de les responsabilitats econòmiques que els membres de la promotora eludeixen sense que res no ho justifiqui”.

Per als independents, “aquests fets són una maniobra política que permet a l’alcalde de Sils, Joaquim Rovira -un dels socis de la promotora que van presentar l’acta notarial-, tornar a presentar-se a les eleccions amb plena impunitat i accedir de nou al càrrec”.

Font: Diari de Girona, 18 de febrer de 1995

CiU acusa els Independents de Sils de voler polititzar l’afer de can Cabirol

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sils, Francesc Anoro (CiU), ha denunciat que el grup d’Independents, en l’oposició al Consistori, “vol polititzar de manera tendenciosa” l’afer plantejat per la urbanització de can Cabirol i l’abonament de l’import decretat com a preu d’expropiació que correspon a Enric Adroguer.

Segons Anoro, “aquesta posició dels Independents fa que resulti molt difícil destriar els interessos dels Independents dels del seu cap, Carles Adroguer, fill del beneficiari del cobrament dictat per la sentència “. El tinent d’alcalde, que també és el regidor delegat de l’afer de can Cabirol, opina que els Independents “han confós l’opinió pública amb declaracions tan poc fonamentades com les que afirmen que hi ha un interès especial de l’equip de govern per ocultar la seva posició i distreure l’execució de la sentència, o les que diuen que hi ha hagut una manca d’informació i transparència”.

“Ús tendenciós”

Anoro ha destacat que en l’assemblea del 15 de febrer “es van cercar possibles alternatives per resoldre el pagament dictat a la sentència, i l’endemà vam tenir l’ocasió d’informar-ne Carles Adroguer. Li vam cedir l’acta notarial per fer-ne una anàlisi, sempre en un àmbit personal i amistós, però ell va fer un ús tendenciós de la informació que li aportàrem”. Adroguer va manifestar que “aquests fets són una maniobra política que permeten l’alcalde tornar-se a presentar a les eleccions amb impunitat”.

Per això, Francesc Anoro ha puntualitzat que “CiU fa molt temps que va demanar a l’alcalde que tornés a encapçalar la llista a les municipals”, cosa que, segons ell, “facilita les solucions als problemes de can Cabirol, ja que amb Joaquim Rovira al capdavant del grup municipal hi ha més opcions de trobar una sortida reeixida”.

Anoro també ha subratllat que “en l’assemblea es va exposar que un seguit de socis d’una societat anònima ara dissolta, anomenada can Cabirol, en prova de bona disposició perquè els propietaris actuals dels terrenys no s’hi vegin implicats, havien dipositat, menys Martí Rotllan i Josep Martorell, una quantitat de diners prou important com per negociar transaccionalment la reclamació instada per Enric Adroguer”.

El que passi ara, segons ell, “dependrà de les negociacions i dels pagaments d’ambdues parts, la que està disposada a pagar i la que ha de cobrar”.

Font: Article de J.Pastells al Diari de Girona, 22 de febrer de 1995

Adroguer es defensa

Qui són els beneficiats de Can Cabirol?

Davant la notícia apareguda al Diari de Girona, el 22/2/95, titulat “CiU acusa els Independents de Sils de voler polititzar l’afer de Can Cabirol” i les afirmacions que fa el Sr. Anoro respecte a la meva persona vull fer-li les següents puntualitzacions:

1. Polititzar de manera tendenciosa és just el que ha fet el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sils, el Sr. Anoro. Amb les seves declaracions ha confirmat tot allò que els independents de Sils van denunciar públicament.

2. De la posició dels Independents no cal destriar res. Sils és un poble petit, on sortosament ens coneixem tots, i els seus ciutadans saben quins són els interessos legítims i quins són els “il·legítims”.

3. No sóc el fill del “beneficiari ” de la sentència, sóc el fill d’un dels perjudicats pels embolics muntats per ineptes o interessats. Els beneficiats són altres persones que tots coneixem.

4. El que passi ara és responsabilitat exclusiva d’aquells que han de pagar l’import de la sentència, i crec que si estiguessin disposats a pagar ja ho haurien fet.

5. El meu únic desig seria no perdre més temps amb aquest assumpte, i poder dedicar més temps a treballar pel meu poble: Sils.

Carles Adroguer i Lladó (Sils)

Font: Cartes al director, Diari de Girona, 24 de febrer de 1995

round-icon-small V. Una manifestació prevista pel dilluns de Pasqua de 1995:

Com a veïna afectada per l’expropiació, vull deixar ben clar qui ha pagat i qui no: Joaquim Rovira i Planas -4.000.000 de pessetes-, Josep Fontronona -5.000.000 -, Constr. Viñals -8.000.000-, Josep Morell Ruset -3.000.000-, Josep Bancells -2.000.000-.

Els que no han pagat són: Fincas Martorell de Sta. Coloma de Farners, que hauria de pagar entre 6 i 7 milions. Martí Rotllan i Bas, antigament construccions Brak, s.a. de Sta. Cristina d’Aro, n’hauria de pagar entre 3 i 4. Pere Casellas i Casals (en Maret de Salt) hauria de pagar casi un milió de pessetes. D’altra banda, en Josep Morell i Ruset, de Comercial Anetos o Granja Anetos de Sils, i en Josep Bancells i Arajol, del Restaurant La Granota de Sils, haurien d’augmentar l’aportació perquè no arriben ni al 50% del que haurien de pagar.

Si els tres senyors que no han col.laborat ho fessin, es podria començar a negociar amb l’expropiat Sr. Adroguer. Els veïns estem disposats a portar això fins on calgui. En principi, hem comunicat a l’Excm. governador de Girona la nostra intenció de manifestar- nos dilluns de Pasqua contra aquests senyors davant de Fincas Martorell aprofitant la celebració del mercat setmanal amb els mitjans de comunicació necessaris perquè arribi a tothom. Potser així els veïns cabirols ens deslliurarem d’aquest gran embolic del qual no en tenim cap culpa. Continuarà…

Veïns de Can Cabirol (Sils)

Font: Cartes del lector, Diari de Girona, 29 de març de 1995

round-icon-small El final de l’afer. Ha pagat qui havia de pagar, però…:

Expropiació Can Cabirol

Referent a l’expropiació de Can Cabirol de Sils, els veïns ens hem assabentat que els ex- socis de Can Cabirol, s.a. han dipositat 38.000.000 de ptes. a la notaria . del senyor Ricardo Vilas de Escauriaza de Santa Coloma de Farners. Fins i tot el senyor Josep Martorell, que sempre s’hi havia mostrat contrari, ha col.laborat amb l’aportació de sis parcel·les.

El fill de l’expropiat ha manifestat verbalment a l’advocat dels parcel.listes que amb 38 müions, el seu pare gairebé donaria per liquidada l’expropiació.

Tenint en compte que els veïns hem estat els iniciadors de pressionar els ex-socis i que ens ha costat moltíssim que reaccionessin i, considerant la seva bona voluntat, ara demanem al senyor Enric Adroguer i Vall-llosera que actuï de la mateixa manera.

Si no és així i com a afectats deixarem de veure el senyor Adroguer com a víctima i haurem d’emprendre les mesures necessàries per tal de no haver de pagar un deute que no ens pertany.

Grup de Veïns Can Cabirol de Sils

Font: Cartes del lector, Diari de Girona, 30 d’abril de 1995

Dissolen la Junta de Compensació del sector de can Cabirol de Sils

La sessió extraordinària de l’assemblea general de la Junta de Compensació del sector can Cabirol de Sils, que va tenir lloc dissabte al migdia, ha tancat definitivament el tema del pagament de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a favor d’Enric Adroguer, propietari de la finca expropiada la dècada dels 80.

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sils, Francesc Anoro, ha explicat que “en començar l’assemblea un parcel.lista va lliurar un escrit en què considerava irregular que fos jo qui convoqués l’assemblea, ja que argimientava que no era el representant designat pel ple en el seu moment”. Sobre això, Anoro ha destacat que “a l’anterior assemblea ja vaig ser el representant de l’Ajuntament i vaig presidir- la per arribar a resoldre els temes en conflicte”.

Finalment, després de debatre el tema es va procedir a aprovar l’acta anterior. L’explicació de l’execució de la sentència va anar a càrrec del senyor Fontrodona, com à soci de la societat can Cabirol, i finalment es va acordar sol·licitar a l’Ajuntament la dissolució de la Junta de Compensació del cens d’entitats urbanístiques.

Font: Diari de Girona, 23 de maig de 1995

El deute estava pendent des del 1987. Els ex-socis de Can Cabirol de Sils paguen 38 milions i es posa fi a la polèmica

El pagament de trenta-vuit milions de pessetes per part de set dels deu antics socis de la societat Can Cabirol s.a. de Sils ha permès donar per acabada la polèmica que es và iniciar anys enrera a causa de l’expropiació d’una finca de 23.000 metres quadrats a Enric Adroguer.

Tot i que els jutges havien dictat el preu de l’expropiació el 1987, Adroguer encara no l’havia cobrat. En aquest sentit, el fill del propietari dels terrenys expropiats i cap dels Independents a l’Ajuntament de Sils, Carles Adroguer, ha comentat que el seu pare ha optat per acceptar els trenta-vuit milions després de mantenir diverses converses amb els socis de l’entitat “per evitar que la situació s’allargués massa”.

Segons Carles Adroguer, “allargar aquest tema hauria repercutit en els nous adquirents com a membres de la junta de compensació, que haurien d’haver acabat pagant”. Cal destacar que, sumant els interessos, Enric Adroguer hauria d’haver cobrat un total de 46 milions de pessetes.

No obstant això, el regidor independent Carles Adroguer ha valorat molt positivament la resolució final de l’afer, sobretot perquè “ha pagat qui havia de pagar“. Així mateix, s’ha mostrat convençut que la resolució d’aquest tema servirà per reactivar econòmicament el sector immobiliari de Sils.

No obstant això. Adroguer va remarcar que “en aquest afer hi ha hagut una responsabilitat política no assumida, i això es notarà en els resultats de les properes eleccions”.

Font: Diari de Girona, 17 de maig de 1995

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Can Cabirol, els orígens és un treball de recerca històrica basat en retalls de premsa gironina. En data 4 de juliol de 2009, ha estat publicat al bloc digital Sils, com més serem més riurem <https://silsdelaselva.wordpress.com>. Consultable també en versió pdf:

pdf-icon

~

Llegiu també:


Anuncis

Accions

Information

29 responses

4 07 2009
LNC

Aquest article serà l’hòstia!

4 07 2009
Dominique

Collo…..!!!

4 07 2009
Anònim

Ai, ai, ai aquests nou vinguts que no sabeu de la missa la meitat!!!

Que extrany que en algun lloc no sutri Ids… els seus orígens estan en aquest article!!

4 07 2009
Dominique

Anònim, persona sense nom que ens classifiques de nou vinguts i que no sabem de la missa la meitat, però som els que estem destapant els tufus i retufos que empesten el poble de pudor. A mi em molesta i molt, sembla ser que a tots els que “sou d’aquí” ja us anava bé aquest tufu, retufu? Crec que no a tots, pel que parlo i reparlo amb molts dels meus estimats coneguts i amic….

Si ets tant amable, em pots acabar d’explicar la missa i així podré acabar de dir Amén.

4 07 2009
Dominique

I si no me l’expliques i IDS té el seu origen a causa d’això, pots arribar a creure que a partir del POUM d’aquest any pot sortir quelcom de semblant però millorat per un pelotasso de semblant?

Els humans solem cometre els mateixos errors una i una altre vegada perquè no aprenem dels errors anteriors ni dels errors aliens, pren nota, missaire.

4 07 2009
LNC

Dominique els orígens d’IDS estan aquí (fins llavors CiU era partit únic) El que callen és que aquella IDS res té a veure amb l’actual, ni l’Adroguer els vota: ell s’està també pel Miralles. Aquells eren indepents, ara són del PSOE

Per cert, en Rovira també era promotor i propietari d’una altre urbanització: la del polígon industrial…

4 07 2009
Bloc

Rovira, Bancells, Anoro, Adroguer, Morell, Convergència, Independents? Paciència, article en construcció.
Aquest article utilitzarà diverses fonts escrites; per a completar-lo ens agradaria tenir aportacions de gent que recorda què va passar en aquells orígens.

4 07 2009
LNC

Així aquest article serà més que l’hòstia! serà la rehòstia!

En Carles Adroguer, mereix la justícia que aquesta història sigui coneguda.

Gràcies, gràcies, gràcies. Estic molt feliç i contenta!

4 07 2009
Dominique

Quin misteri, quina història en fascicles… Ens teniu pendents…. jjejeje

Per cert, alguna cosa sabia… i n’hi havia més d’un propietari de terreny a Can Cabirol.
I sobre el Poligon industrial, doncs sí, alguna informació tenia també i des de gent de Vidreres no d’aquí.

De veus n’hi ha a tot arreu i de gent que sense voler-ho ens assabentem, també.

4 07 2009
LNC

Si és cert el que m’han explicat, puc assegurar-te que la història de Can Cabirol i la de Vallcanera són la veritable història social moderna de Sils… i que sempre l’han intentat amagar els i les quatre del Sils de sempre, la colla que s’ha venut el “seu” poble i que han viscut de les engrunes que els llenceven els seus amos. Ara als que ens volen fer sentir-nos de fora, som majoria i tenim més educació, formació i consciència democràtica. No hem menjat del plat de cap amo el fet que aquesta història ara sigui retrobada és de fet un gran èxit de participació ciutadana.

5 07 2009
LNC

Aquest Narcís Figueras, sempre amb el mateix discurs per esquivar el compliment de sentències fermes. Embolica que fa fort, ara te el mateix discurs amb el Nyap.

Sabeu que es van pagar més diners d’interessos que la quantitat condemnada pel TSJC pel retard al pagament ? Sabeu que per actuacions d’aquesta mena es van fer executables les sentències de manera provisional? el món canvia, l’interès del propietaris de grans parcel.les per ocupar l’ajuntament de Sils i fer-les sòl urbà, no. 😉

5 07 2009
Pau

Un alcalde i un tinent d’alcalde de Convergència que compren moltes terres i al cap de pocs mesos creen des de l’Ajuntament un pla urbanístic a la seva mida. Uns pagesos maltractats i expropiats. Una Comissió d’Urbanisme de la Generalitat amb l’alcalde infiltrat, que és jutge i part.

El que m’ha sorprès és que el grup dels Independents pogués néixer a partir de la defensa d’interessos que ni que siguin molt legítims no deixen de ser interessos particulars i econòmics (terres, expropiacions, indemnitzacions, etc.) És un bon punt de partida? He de dir que desconec la figura d’en Carles Adroguer: què va fer per Sils, quins plantejaments tenia.

M’imagino que la millor opció, de cara a crear un bon equilibri polític a Sils, una bona oposició, era crear un grup d’independents diguem-ne d’esquerres que s’oposés a un grup convergent de dretes molt lligat a interessos econòmics. Amb el pas dels anys aquest grup d’Independents acaben donant el seu vot per a aprovar el macroprojecte dels pisos del davant de l’Ajuntament i donen carta blanca a un Nyap-supermercat amb unes il·legalitats inicials tant evidents que la junta de govern d’en Nogué es va haver d’inventar una (cito textualment) llicència de legalització.

Jo sóc un d’aquests que no s’enteren de la missa la meitat i per això pregunto.

Per cert que en aquells orígens encara hi ha gent molt orgullosa d’haver plantat cara als poderosos del poble, anant casa per casa i convocant una manifestació al carrer.

5 07 2009
SILENCA

Jo soc nascuda a Sils, i Dominique creu-me que quan et dic que hi ha molta gent nascuda a Sils, o que fa molts anys que son aquí que estem farts del “caciquisme” d’aquests poble! Sempre han fet el que han volgut, entre ells s’ho han manegat tot. Sempre tenien majoria absoluta i també tenien a molta gent al seu voltant encegada i no veuen mes enllà del que no els interessa o afecta. I la poca oposició que tenien no feien res de res, només es deixaven veure quatre dies abans de les eleccions i així era impossible un canvi.
I ara que han arribat al poder em sembla que ha estat pitjor!!
Perquè vegis quin panorama “cronicas negras de un pueblo, llamado Sils”
El que explica el blog, jo ho vaig viure en primera persona, per això em consta que han fet moltes “guarrades” amb el NAYP.
(…) de CiU I IDS us ho podeu creure tot!
Suposo que hi haurà bona gent també, però si no fan res per mi no mereixen cap respecte.

5 07 2009
Dominique

Això no ho dubto ni per un moment.

I que hi ha gent que se la va jugar i va treure nassos davant una situació injusta tampoc, en els articles queda prou clar.

Què fort tot plegat, mira que de murmuracions ja n’he sentit, ja, i de coses clares i ben dites. Ara tot queda ben explicat i fefaentment. Quin escàndol! Com pot ser que durés tant de temps aquest alcalde? Fins al 2007!! La gent és masoquista o què?

I tot el què no sabrem mai…

Tots plegats pringats! I al 2011 deuen estar convençuts que hi tornaran!

La reflexió de’n Pau m’agrada molt: L’inici d’IDS fou un bon punt de partida? Era per la defensa d’uns interessos principalment particulars i després col·lectius d’una part dels habitants de Sils. És possible que per això no acabessin de quallar mai?

Jo faig el mateix pensament sobre un altre grup: AMS. Conec gent dins del grup que no té cap d’aquests tipus “d’interessos especials”, però sé d’un que sí que en té. I em fan dubtar per això.

Ara m’agradaria saber molt més dels camps de davant de l’Ajuntament i d’altres punts que han crescut exponencialment. A mi m’insinuen coses una darrera d’una altra… Sense papers o articles per poder demostrar és molt arriscat dir i acusar ningú de res, però quan el riu sona…

Però de parcel·les de poder, últimament me n’estic trobant unes quantes en diferents àmbits, es veu que els cotos privats existeixen en tots els llocs. Potser no estaven acostumats a la democràcia, la diferència i a que les persones puguin dissentir.

És sorprenent aquest microcosmos que és Sils.

5 07 2009
Una

La manifestació davant de Finques Martorell, ¿es va arribat a fer o la van desconvocar?

5 07 2009
no lo se no voy a misa

alguien de bosotros (q por buestros comentarios me pareceis muy inteligentes)me podeis aclarar que pinta, lo que en su dia iva a ser el centro civico de vallcanera, aun cerrado .Muchas gracias por adelantado.

6 07 2009
LNC

Hem vist que el Sr. Adroguer va renunciar a una part dels diners que legalment eren li pertocaven..

Sabrem mai quina rentabilitat van obtenir els accionistes – entre ells l’ex-caldecalde Rovira- per les seves accions a Can Cabirol, S.A. sota la seva alcaldei?¿?

6 07 2009
Anònim

Pregunteu a una secretaria del Ajuntament i a una ex-regidora de CiU que feien les reunions de veïns a casa seva.

6 07 2009
Dominique

Quin embolic! I tot barrejat.

Sobre que una de les afectades fos secretaria o administrativa o el què fos, diguem-ne que allà on et toqui treballar és allà on et toca… Si ets una veïna i creus que has de respondre amb el què sigui i com sigui davant d’una situació que veus injusta perquè els què han de pagar són uns altres, els promotors, els que s’han embutxacat els diners, no hi tinc res a dir. Com si hagués sigut la portera, la bibliotecària o l’arxivera de l’Ajuntament.

Ara regidors dels mateix grup que l’alcalde que té la societat anònima, que a la vegada són veïns i afectats per l’assumpte i que en les següents legislatures seguissin al seu costat… Tot i que si és qui m’imagino la tinc per una persona sensata, reflexiva i curranta de primera. M’heu sorprès.

Sobre el senyor Adroguer no tinc el gust, deuria donar-se per satisfet i segurament pensant que davant l’escàndol el senyor Rovira pagaria les conseqüències. Deuria quedar-se de pedra eleccions rere eleccions.

I els altres cridant: Visca el Rovirisme!

Per cert aquí ningú portava mitjons ni coses d’aquestes, oi? Tipus Perpinyà…

6 07 2009
LNC

Els/les accionistes no diuen res.. 😉

8 07 2009
rigoberto

santa inocencia………..no sabeu ni on viviu ni amb qui conviviu.
curs intensiu per la sra.Dominique i la sra, LNc
aqui els sistemes politics no solen ser els tipics dels vostres llocs de procedencia o els del manuals politics.
aqui el sistema funciona per families i et pots trobar diferents membres de diferentes families i sub families en tots els grups politics.
i recurrint a una expressio moderna diriem algo aixi com…………..lo pillas???
per lo tant em sembla molt que per entendre la politica local , tindrieu que començar per fer uns quants arbres geneologics i despres arrivareu a una serie de conclusions que com dones inteligentes que sou us ajudarien bastant a entendre el passat present i futur politic del poble

8 07 2009
Sils

I ara, casi després de 30 anys, cal i és necessari remenar la merda de fa tants anys???
Ak tema ja va quedar resolt.

Enlloc de crear partidismes, rivalitats i rememorar rancunies…
I si mirem la situació actual i el futur pròxim… i fem propostes per millorar el dificil moment que estem vivint ara mateix???

8 07 2009
Dominique

No puc parlar de les biografies particulars d’altres. Per tant tu no pots parlar de la meva biografia, Rigoberto. Saps tu si no tinc experiència familiar en poblacions petites? Saps si tinc vivències en petits pobles? I des de quant?

A més, aquest orgull de poble és emblemàtic i del tot lícit, no el critico però a vegades crec que és una mica equivocat com a arma, mira, em fa treure el meu orgull de barri… A la meva ciutat, gran i d’altra banda amb una història política molt àmplia i enrevessada, el fet de viure i conviure es basa en els barris, senyor. Creus equivocadament que en les ciutats tot queda diluït i devem viure en una espècie de selva gegantina on ningú coneix ningú i on les feres ens deuen assetjar a cada cantonada.

El meu barri és format per edificis, com no, però també per carrerons on encara es mantenen casetes de principi de segle XX, de planta baixa de 5a 8 metres de façana amb pati al darrera amb arbres. Jo m’he criat en aquesta zona i en una casa així. El record que hi tenim el meu marit i jo, els dos, perquè ens vàrem conèixer allà en una festa major, és que era un lloc on coneixies a tothom, anàvem a l’escola del costat de casa, les nostres veïnes ancianes s’asseien a les portes a la fresca per xerrar i on jugàvem al carrer a bales, a pilota i a fet i a amagar fins que la mare cridava per berenar, on podies anar en bicicleta amb la resta de nanos. Era un barri on hi havia les grans famílies que remenaven les cireres i on hi havia la resta que no remenaven ni el cistell per portar-les. Un barri on hi havia una cooperativa (quelcom de similar a l’Agrària de Sils o Riudarenes), perquè el Clot era una barri format de treballadors del tren i treballadores del tèxtil entre d’altres professions, també hi sobresortien entitats i associacions de tot tipus (La Farinera, l’Ateneu, l’Associació de veïns, el Foment Martinenc, els Diables, el Centre Moral, el Centre Excursionista, els esplais, tots els clubs esportius, etc.) que van acabar federant-se per aconseguir coses d’una Casa de la Vila que no feia el que havia de fer. Cada any el carrer del costat al meu tancava per fer una Festa Major i on tots el veïns hi col·laboràvem guarnint-lo. Teníem la tenda de les tafaneres, hi havia el bar bo pels vermuts on es feien les partides de cartes on s’hi jugaven els quartos per la tarda els que eren ja una mica “grandets” d’edat o de dominó per parelles i el bar dolent on als joves no se’ns deixava entrar… Com a tots els pobles, com a tots els barris…

Sona prou a una manera de viure similar a poble?

He vingut a Sils per retrobar-me amb un estil de vida que jo vaig tenir per als meus fills.

Rigoberto, t’ho agraeixo, sembre s’ha de fer, però potser aquesta part ja me la sabia.

Mira si no saps res sobre mi, què et puc dir que la meva experiència familiar? Ja no et parlo de la meva persona, però sobre famílies i rancúnies… Si em poso a remenar la merda pudenta, puc dir que vaig tenir oncles que de quasi adolescents es van disparar mútuament a la Batalla de l’Ebre i que després van seguir sent germans. A tot arreu passen coses, de tot es treuen lliçons.

Evidentment que no sabem moltes de les coses que poden haver passat aquí. D’altres, no t’equivoquis… potser ens les callem per prudència o perquè som amics dels amics i ens fan confidències.

Saps què passa, què a mi, en el fons n’hi ha moltes d’aquestes coses que si no afecten als serveis públics i al poble en general, m’importen un rave. Els afers antics allà es queden, a mi de manies personals passades entre dos a les quals no hi vaig assistir i amb les que no hi vaig tenir a veure….

Però part de la gràcia és aquesta, no? Quan arriba gent nova que no està en un bàndol ni en l’altre sovint crea una sinergia i dóna una oportunitat de mediació i de neutralitat en les situacions. A vegades podem ser una glopada d’aire fresc enmig de tot podent provocar els retrobaments en els punts coincidents.

PD: Estic d’acord amb “Sils”

8 07 2009
Pau

Ui, el vell discurs dels conservadors que tenen por de remenar el passat, com el PP té por de remenar el franquisme. El passat forma part del present. I en el cas de Sils és més que evident.

Ui, aquesta mentalitat andorrana, que aquí hi ha els andorrans de primera i amb pedigrí i els altres són forasters, nouvinguts, immigrants o gent que no són del tot andorrans perquè tenen la casa lluny de centre de Sils.

8 07 2009
Cabirola

La manifestació? Una veïna recorda que es van comprar no sap quants metres de tela per fer pancartes però no es va fer servir ja que els que havien de pagar es van posar d’acord. Guarden un bon record de la solidaritat dels veïns que essent desconeixedors del tema només de tocar-los-hi el timbre i explicar-los-hi que els volien fer pagar injustament un deute antic, ja els van donar suport. També es va aconseguir tenir un gran advocat que els va ajudar molt.

8 07 2009
Veí

Sempre es bo tenir un bon contacte amb la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona:

Cas Can Cabirol: Joaquim Rovira, alcalde de Sils i vocal de la Comissió

Cas Nyap: Narcís Sicart, advocat urbanístic de l’Ajuntament de Sils, va ser secretari de la Comissió

8 07 2009
LNC

Jo proposo que aquest article sigui considerat d’interès general.. i que es publiqui al Quadern de Sils. Si el comparem amb l’article de les vaques (!) d’aquest de l’últim quadern, estarem d’acord que no hi color.

Qui pensi que es tracta de “remenar merda”… diu la dita: Els pobles que no conèixen la seva història estan condemants a repetir-la.

8 07 2009
Bloc

Hem llegit que “les pàgines del Quadern de Sils són obertes a tothom. Qualsevol persona que vulgui emetre llur opinió o col·laborar en la revista ha de lliurar els originals a la redacció”. Així que de moment ja tenim l’article en format pdf. I qui sap si fem la competència al Jordi Pastells:

https://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/07/can-cabirol-els-origens1.pdf

8 07 2009
LNC

Izquierdo, tu que estàs al Consell de redacció: mulla’t i presenta’l.. !!! 😉 i sense que posin cap foto del Nogué pel mig.

Ja n’hi ha prou que els quaderns facin boicot al blocs digitals de Sils! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: