Carles Adroguer

9 07 2009

Carles Adroguer i Lladó, el cap de l’oposició al rovirisme. Article de collita pròpia basat en retalls de premsa gironina; si teniu més informacions i opinions, agrairem els vostres comentaris i aportacions.

110carlesadroguer

Aquest article de recerca històrica, realitzat a partir de retalls de premsa gironina, vol donar alguns apunts incomplets de la trajectòria política d’en Carles Adroguer i Lladó, cap de l’oposició durant bona part dels 28 anys que va durar l’alcaldia d’en Joaquim Rovira i Planas.


I. Un poble de dretes de tota la vida

Recordem que a les primeres eleccions municipals de la democràcia, les de l’any 1979, arribarà a l’alcaldia un home que ja no la deixarà fins al cap de 28 anys: en Joaquim Rovira (CiU). Només s’hi va presentar una llista: Convergència i Unió. El nou Ajuntament el van formar Joaquim Rovira, Josep M. Bancells, Jaume Pastells i Pere Oliva -els dos únics representants dels anteriors consistoris franquistes-, Joaquim Colomé, Ricard Torrent, Joan Viñolas, Lluís Mas i Jaume Quintana. Recordem que el darrer alcalde de la dictadura havia estat en Jaume Pastells i Clota, batlle de Sils durant el període 1964-1979.

En aquells temps, Sils tenia fama de poble conservador:

El setmanari Presència del dia 1 de març de 1979 ho retratava així: A Vidreres, poble de tapers i d’esquerres de tota la vida, també hi haurà lluita electoral interessant. Ben diferent de Sils, -el poble veí – , que és de dretes de tota la vida i on només es presenta una candidatura …

L’any 1981, un ajuntament monocolor aprovava uns plans urbanístics que generarien una gran polèmica al poble i així esclata l’afer de la urbanització de Can Cabirol. En aquest tema hi ha implicats, entre molts altres, l’alcalde de la població, Joaquim Rovira – soci de la promotora Can Cabirol SA- i un propietari expropiat anomenat Enric Adroguer. En aquest context, amb motiu de les eleccions de 1983, és quan un grup de silencs intenten crear una candidatura alternativa que no acaba de fructificar. És interessant comprovar que a les dues primeres eleccions municipals de la democràcia (1979 i 1983) la meitat de la població silenca amb dret de vot es va abstenir, en no tenir la possibilitat d’optar per més d’una llista. Aquella era una democràcia local encara incompleta.

Finalment, a les eleccions municipals de 1987 es va presentar una segona candidatura anomenada Independents de Sils (IS) liderada per en Carles Adroguer, fill del propietari expropiat. IS va obtenir un bon resultat. CiU (637 vots) continuarà governant Sils amb 6 regidors, però els independents (496 vots) aconseguiran tenir 5 regidors a l’Ajuntament. A les eleccions de 1991, IS es va presentar conjuntament amb el PSC-PSOE, obtenint un mal resultat (4 regidors entre independents i socialistes). A les eleccions de 1995, els independents es tornaren a presentar sols, separats del PSC-PSOE, i en Carles Adroguer va deixar de ser el cap de llista, ocupant un tercer lloc, però continuarà essent el cap dels independents. Als comicis de 1999, 6 regidors per CiU d’en Rovira , 4 pels independents de n’Adroguer, 1 pel PSC i cap per una candidatura nova , la de l’ERC.


II. Les eleccions de 1987, 6 contra 5

Una llista independent es presenta com a alternativa a CiU. A Sils poden triar entre dues candidatures per primera vegada

Per primera vegada, a Sils es podran votar dues candidatures a les eleccions municipals; la “continuïsta” de CiU, encapçalada per Joaquim Rovira, i la “de progrés”, que proposen els membres de la llista d’independents, amb Carles Adroguer com a número 1. El nombre de regidors ha passat de nou a onze, perquè el poble ha superat els dos mil habitants en el darrer quadrienni. Mentre Rovira assegura que obtindrà bons resultats “perquè la gent ja ens coneix”. Adroguer i el seu equip volen posar fi “a l’especulació del sòl que aquest període ha malmès tota l’ordenació urbana, ha robat terrenys a l’agricultura i ha concentrat en el poble un moviment migratori a costa del medi natural”.

L’any 1979, la democràcia municipal va arribar a Sils, un poble que havia de solucionar els problemes generats per l’allau d’urbanitzacions de les rodalies, algunes d’elles fraudulentes i gairebé la totalitat sense els serveis i equipaments mínims. Especialment conflictiu va ser, en la primera legislatura, l’anomenat i aprovat Pla Especial de Promoció del Poble, una iniciativa municipal que sota la consideració que Sils havia augmentat espectacularment el seu nombre d’habitants, calia “expandir” el municipi en direcció a les Mallorquines. La polèmica es generà en demostrar el cens que en els darrers anys la població s’havia estabilitzat i, a més, en coincidir amb el fet que l’alcalde era el principal promotor de Can Cabriol, la urbanització objecte del Pla de Promoció. Al 83, una colla de silencs disconformes amb la gestió municipal promogueren una candidatura alternativa que no arribà a fructificar. El 50% dels silencs s’abstingueren en aquella segona convocatòria, en no tenir la possibilitat d’optar per més d’una llista. Els darrers quatre anys han estat marcats també per la problemàtica urbanització i per les queixes d’alguns veïns – generalment de les àrees rurals- que insistiren a obtenir més atencions del consistori. L’associació de Veïns de Vallcanera aconseguí l’arranjament del pont d’accés que impedia, entre altres coses que hi arribés el transport escolar. A hores d’ara queda per solucionar la forta contaminació dels estanys, agreujada pels abocaments d’una paperera en unes aigües que ja estan malmenades pels residus urbans i industrials provinents de Caldes, Vidreres i de Sils mateix. Segons Lluís Motjé, de l’Associació de Naturalistes de Girona: “Els estanys són una autèntica claveguera putrefacta d’on ha desaparegut gairebé tot rastre de vida llevat de la bacteriològica”. Respecte a aquest tema, Rovira ha assegurat que es veurà solucionat “tan bon punt la Generalitat acabi els estudis de sanejament de la sèquia”. Altres punts de! programa convergent són transformar la fesomia de Sils i intentar arreglar el revolt de la bàscula. Per la seva banda, els Independents de Sils opinen que s’està vivint una oportunitat històrica d’entrar en el progrés i tirar endavant una política de redreçament del poble que beneficiï a tots, deixant de banda els interessos personals. Els objectius primordials d’aquesta alternativa són: la reactivació econòmica del poble a nivell comercial, industrial, agrícola i turístic, promoure la cultura, els esports i les festes, millorar la infrastructura i els equipaments i aconseguir un canal de comunicació òptim entre els silencs i l’Ajuntament.

Font: article de Carme Coll al Punt Diari, 9 de juny de 1987

adroguerirovira

Carles Adroguer, cap d’Independents de Sils

Adroguer i Lladó encapçalarà la llista d’Independents de Sils a les properes eleccions municipals. Aquesta candidatura es presenta com “una alternativa seriosa i capaç de guanyar les eleccions amb un programa fet per gent de Sils”, i és la primera vegada en vuit anys que CiU de Sils tindrà una llista alternativa. A Adroguer el segueixen Josep Sicrés, Roser Gómez i Cristóbal Gonzàlez del PSC; Bartomeu Massas, que havia estat regidor durant la República; Josep Mª Domingo, Josep Mercado, Josep Torras, Nati Adroguer, Josep Frigolé i Àngel Llinàs.

Font: El Punt, 28 abril 1987


III. Acusen d’incompatible l’aparellador de Sils

Dirigeix obres privades. Acusen d’incompatible l’aparellador de Sils

El grup municipal Independents de Sils ha denunciat la incompatibilitat del tècnic d’urbanisme de l’ajuntament i ha presentat un escrit en què demana que es prenguin les mesures oportunes per tal de pal·liar aquestes irregularitats. Els independents de Sils han denunciat en diverses ocasions el fet que l’aparellador municipal portí alhora la direcció d’obres i projectes de caire privat i qualifiquen de “sospitosa passivitat” l’actitud de l’equip de govern municipal. En l’escrit adreçat a l’alcalde de la Corporació, Joaquim Rovira, s’hi adjunten fotocòpies de totes les obres i projectes en què ha dictaminat i intervingut aquest tècnic així com una còpia de l’apartat d’Incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, de la Llei 53/1984 de 26 de desembre, en el qual, entre d’altres aspectes, és diu que “el personal comprès en el seu àmbit d’aplicació no podrà exercir, per si o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguin per compte propi o sota dependència o al servei d’entitats o particulars que es relacionin directament amb la qual desenvolupi el departament, organisme o entitat on estigui destinat”. L’alcalde de Sils, Joaquim Rovira, assegurava ahir que el tema s’està estudiant “sense presses ” i que, si es comprova la denúncia dels independents, es declararà la incompatibilitat de l’actual aparellador municipal. L’Ajuntament tractarà aquest tema en la propera sessió plenària que celebri aquest mes.

Font: Punt Diari, 11 de novembre de 1987

Acusa l’oposició de fer campanya “insidiosa” contra ell. El tècnic urbanístic de Sils ha presentat la dimissió del càrrec

Narcís Vidal, tècnic urbanístic de l’Ajuntament de Sils, ha presentat la dimissió del seu càrrec com a conseqüència de la campanya engegada pel grup d’oposició. Independents de Sils, sobre una possible incompatibilitat de la seva activitat municipal amb el seu treball privat com a aparellador. Ahir es celebrà un ple extraordinari, convocat pels Independents, en el qual es rebutjà la proposta de creació d’una comissió investigadora de possible frau en la gestió d’aquest tècnic en l’anterior legislatura.

L’equip de govern municipal de Sils va rebutjar ahir, per sis vots en contra, la proposta de creació d’una comissió investigadora de l’activitat realitzada pel tècnic municipal Narcís Vidal, en l’anterior legislatura, davant la possibilitat que hagués incorregut en incompatibilitat fraudulenta.

El volien cessar

La proposta de resolució presentada pel grup de l’oposició Independents de Sils, demanava també el cessament del tècnic per incompatibilitat de la seva activitat professional privada, i la rescissió del contracte amb el Consistori.

Els dos primers punts de l’esmena presentada pels Independents van ser eliminats en comunicar-se al ple la dimissió irrevocable de Narcís Vidal. El tècnic va presentar el catorze d’aquest mes a l’Ajuntament un escrit informant de la seva renúncia, que ha estat acceptada per l’alcalde, Joaquim Rovira. En l’escrit, Narcís Vidal qualifica “d’insidiosa” la campanya endegada sobre la seva possible incompatibilitat “amb afany de lucre”, i assegura que sempre ha treballat amb “honradesa i eficàcia”.

La proposta del grup d’oposició demanava, a més, la creació d’una comissió d’estudi i investigació sobre un possible frau en la gestió del tècnic municipal durant la legislatura passada. El portaveu del grup, Carles Adroguer, sol·licità que abandonessin el ple els regidors de l’actual equip de govern que ja ho feren en l’anterior legislatura. Després d’aclarir el secretari que no calia que sortís cap regidor, l’equip de govern va votar en contra de la creació de la comissió perquè considerà, que, amb la dimissió de Narcís Vidal, quedava totalment resolt el tema.

Joaquim Rovira no va voler pronunciar-se sobre si hi havia o no incompatibilitat. L’Ajuntament de Sils contractarà provisionalment un nou tècnic urbanístic a l’espera de la convocatòria definitiva d’aquesta plaça.

Font: article de Pepa Bouis a El Punt, 19 gener 1988


IV. No hi ha fotocòpies pels opositors

Els independents de Sils demanen la dimissió de l’alcalde

El grup municipal Independents per Sils, a l’oposició de l’Ajuntament de la localitat, va demanar al llarg de la darrera sessió plenària la dimissió de l’alcalde, Joaquim Rovira, perquè, segons diuen, els ha dificultat l’accés a expedients municipals i els ha negat fer fotocòpies de la documentació sobre els temes que posteriorment s’inclouen en l’ordre del dia dels plens. Carles Adroguer, cap de llista d’Independents per Sils, assegura que el seu grup “ha estat objecte de burla per part de l’equip de govern, perquè l’alcalde no ens va autoritzar a fer fotocòpies del projecte de pressupostos previst per aquest any”, que es va aprovar abans-d’ahir (…)

L’oposició creu que el pressupost no té en compte temes que són prioritaris per a la localitat, entre ells la massificació de la llar d’infants, la necessitat d’ampliar les escoles i la reparació dels accessos a la urbanització Vallcanera. Els pressupostos inclouen una partida de tres milions de pessetes, destinada a l’ampliació de les escoles municipals que l’oposició considera insuficient. En un escrit que el grup de l’oposició ha repartit entre els habitants de Sils, es qualifica de “penosa” l’actitud de l’alcalde. “És penós que l’alcalde ens negui treure còpies dels expedients, ferint greument la democràcia i la dignitat de qui únicament pretén complir la seva obligació d’estar ben informat”, diu Adroguer.

Font: Punt Diari, 22 de febrer de 1989


V. Neix l’agrupació local del PSC a Sils

El PSC constituye la agrupación local de Sils

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) constituyó, el pasado viernes, la agrupación local de Sils, en un acto al que asistieron los diputades al Parlament Manel Nadal y Arseni Gibert, así como el cabeza de lista de los Independientes de Sils, Carles Adroguer.

La nueva agrupación, que se ha fijado como objetivo prioritario la preparación de las próximas elecciones municipales junto con el Grupo de Independientes, está formada por 18 militantes de los núcleos silenses de Vallcanera y Mallorquines. Por otra parte, la agrupación local iniciará una campana de información a la población para potenciar el crecimiento de la recién formada agrupación, que culminará con un acto público.

Font: Diari de Girona, 24 de juliol de 1990


VI. Enfrontament entre Adroguer i Rovira

El cap de l’oposició abandona un ple. El cap d’Independents de Sils es discuteix amb l’alcalde i marxa del ple. Una discussió menor desencadena un intercanvi de desqualificacions

El cap del grup d’oposició Independents de Sils (IS), Carles Adroguer, va abandonar el ple de dilluns quan s’estava debatent la proposta de pressupost de l’equip de govern, després de discutir- se amb l’alcalde, el convergent Joaquim Rovira.

L’alcalde va retreure al regidor que pretenia allargar innecessàriament el debat, quan això s’havia d’haver discutit en la comissió informativa, mentre que Adroguer va acusar Rovira de distorsionar-li les paraules. El ple va aprovar un pressupost de 243.287.504 pessetes, només amb el suport de CiU.

En el torn d’intervencions sobre la proposta de pressupost, el cap d’IS -l’altre representant no va assistir al ple- va demanar a l’equip de govern que s’especifiqués de manera clara a què correspon cada una de les partides de despeses, una proposta que ja havia fet durant la discussió dels pressupostos del 1993 i que CiU va dir que tindria en compte per aquest any. El responsable d’Hisenda, Josep Sureda, va respondre a Adroguer que no hi ha d’haver inconvenients a incloure aquesta informació en el resum del pressupost, tot i que va citar-lo per a la comissió informativa. “Com que som quatre gats, m’ho preguntes en la comissió i t’explicaré a què correspon cada partida”, li va dir Sureda. En aquest punt, l’alcalde va intervenir per retreure de manera agressiva al cap d’IS que “és absurd” fer aquestes consultes en el ple, ja que es poden fer en la comissió, i va acusar-lo d’intentar fer allargar els debats en el ple de manera innecessària. “No pots al·legar falta d’informació, i si has de perdre hores a l’ajuntament, les perds com les perdem tots”, va cridar-li Rovira. Adroguer el va acusar de “distorsionar ” les seves paraules, ja que ell al·legava que un pressupost d’un ajuntament no es pot estudiar amb tan pocs dies de temps, i més quan les partides no estan especificades clarament. Rovira va afegir que les al·legacions d’Adroguer “sonen a excusa”, i el regidor independent va optar per abandonar la sessió. Després del ple, l’alcalde va acusar Carles Adroguer de fer allargar els plens amb qüestions que s’han de discutir en les comissions només quan a les sessions Carles Adroguer hi assisteixen veïns de la població o representants dels mitjans de comunicació. Per la seva part, el regidor d’IS va atribuir l’actitud de l’alcalde a la por d’haver d’afrontar un debat públic amb ell perquè “sap que el perdrà”.

Pressupost similar al del 1992

Després de la discussió entre Adroguer i Rovira, l’Ajuntament va aprovar finalment el pressupost per a l’exercici del 1994, que només va obtenir el suport de l’equip de govern. Els dos regidors del PSC es van abstenir, mentre que Adroguer va votar-hi en contra. Aquest pressupost és de 243.287.504 pessetes i s’acosta molt més al de l’exercici del 1992 -uns 260 milions de pessetes- que no pas al de l’any passat -177 milions-, ja que el 1993 l’equip de govern va optar per deixar per aquest any les inversions més fortes.

Les inversions més importants per al proper exercici se centren en el sector de les escoles, la principal zona d’expansió del poble, ja que queda entre el nucli de Mallorquines i el de Sils. La urbanització del sector Escoles costarà més de 71 milions i serà la principal inversió del consistori. A més, també hi ha previst consolidar la plaça pública que hi ha en aquest sector, obra per a la qual s’ha reservat una partida de només 10.000 pessetes. El secretari va explicar, però, que està previst que aquesta obra es financi amb el probable superàvit que hi haurà en l’exercici d’aquest any, segons fonts municipals.

Baixa temerària

Precisament, en el ple de dilluns es va aprovar l’adjudicació d’aquesta obra a la unió temporal d’empreses Servià Cantó-Simsa per valor de poc més de 70 milions de pessetes, tot i que el pressupost inicial era de 106 milions. L’empresa adjudicatària va presentar la segona proposta més barata de les setze que van concórrer al concurs i una de les tres que feien ofertes a la baixa temerària. Malgrat això, l’equip de govern considera que aquesta reducció del 33 per cent sobre el pressupost de sortida no implicarà defectes en la construcció ni en la qualitat dels materials. Les obres d’urbanització d’aquest sector s’iniciaran el mes de gener i tenen un termini d’execució d’un any.

Font: article de Jaume Ginestà a El Punt, 29 de desembre de 1993


VII. És bo pactar amb els socialistes?

Independents de Sils es tornarà a presentar a les eleccions municipals (de 1995)

L’assemblea d’Independents de Sils (IS) celebrada divendres va decidir tornar a presentar una candidatura a les properes eleccions municipals de l’any vinent. Tots els assistents a l’assemblea -unes vint-i-cinc persones de les setanta que la conformen- van votar a favor d’aquesta possibilitat, tot i que encara no es van definir quins seran els candidats. L’assemblea tornarà a fer d’aquí a un mes una altra reunió per decidir qui seran el promotor, el representant i l’administrador de la futura candidatura. Independents de Sils es va presentar a les darreres eleccions municipals juntament amb membres de l’agrupació local del PSC, que acabava de néixer, i va obtenir quatre regidors, un menys que a les de l’any 1987, quan es va presentar sense els socialistes. En tots dos casos, el cap de llista d’IS ha estat Carles Adroguer. El mal resultat del 1991 va fer que el PSC i IS se separessin en dos grups diferents a l’oposició, amb dos regidors cada un. Judit Bosch, regidora independent, va explicar que IS confia que obtindrà més o menys els mateixos vots que el 1991, tot i que es presentarà separadament del PSC. “Entre el 1987 i el 1991 hi ha poca diferència i això demostra que el PSC ens va donar uns vots però també que ens en va restar”, va explicar Judit Bosch. El 1987, IS va obtenir 496 vots i l’any passat 440, més d’un trenta-cinc per cent dels vots totals, enfront dels 789 que va obtenir la llista de CiU, que ha governat sempre des del 1979.

Font: article de Jaume Ginestà a El Punt, 3 de maig de 1994

Les dues llistes a les eleccions de l’any 1991:

CONVERGÈNCIA I UNIÓ: 1 Joaquim Rovira i Planas. 2 Francesc Anoro i Zuferri. 3 Josep Sureda i Castanyer. 4 Pere Capdevila i Llinàs. 5 Antoni Tello i Fernàndez. 6 Silvestre Ros i Madrenys. 7 Francesc Casadella i Casas. 8 Jordi Valls i Rabert. 9 Tomàs Masó i Canaleta. 10 Joan Ferrer i Jiménez. 11 Joan Franch i Roca. Suplents: 12 Esteve Noguer i Gelmà. 13 Francesc X. Serrat i Galau. 14 Raimunda Caballé i Madrenys.

INDEPENDENTS SILS: 1 Carles Adroguer i Lladó. 2 Cristòfor González i Jiménez. 3 Judit Bosch i Martí. 4 Josep Sicres i Subirana: 5 Nativitat Adroguer i Esteban. 6 Adolf Martín i Bolívar. 7 Josep Torras i Xumetra. 8 Joan Cot i Porcell. 9 Josep M. Domingo i Manero. 10 Roser Gómez i Vila. 11 Bartomeu Masses i Guilleumes. Suplents: 12 Joan Carles. Blázquez i Ramos. 13 Onofre Rovira i Turner. 14 Jaume Montero i Valdaracete.

Font: El Punt, 5 de maig de 1991


VIII. A les eleccions de 1995, Adroguer deixa de ser el cap de llista, però continua liderant el grup

Josep Verdaguer encapçala la llista d’Independents al municipi de Sils

L’assemblea de l’Agrupació d’Electors Independents de Sils ha proclamat com a candidat a l’alcaldia l’economista Josep Verdaguer, que pren el relleu de Carles Adroguer, que havia encapçalat la llista en les dues anteriors eleccions municipals. L’Agrupació d’Electors, a l’oposició a l’Ajuntament, ha fet públic que per a aquests comicis municipals ha dut a terme una renovació de la llista, combinada “amb l’experiència d’anteriors regidors de l’Ajuntament”, Josep Verdaguer ha ressaltat la seva voluntat de servei al municipi i la necessitat de canviar l’actual equip de govern “amb l’aportació de noves idees per rellançar el municipi en afrontar nous reptes”. La número dos de la llista de l’Agrupació d’Electors Independents de Sils és Judit Bosch; el tercer, Carles Adroguer; el quart, Joan Cot; el cinquè, Juan Herrera; el sisè, Marc Morales; la setena, Roser Gómez, i el vuitè, Kristian Garrido. Els darrers candidats de la llistà són Bartomeu Massas, Francesc Masa i Martí Nogué.

Font: Diari de Girona, 16 d’abril de 1995


IX. El referèndum dels estanys

Carles Adroguer considera que Rovira buscava el suport de la població i clarament no l’ha obtingut. L’oposició demana la dimissió de l’alcalde de Sils pel referèndum dels estanys
Independents per Sils pensa que el plebiscit es va fer amb mètodes “franquistes”

El cap de l’oposició a Sils, Carles Adroguer, portaveu del grup municipal d’Independents per Sils (IdS), va demanar ahir la dimissió de l’alcalde, Joaquim Rovira, a causa del referèndum celebrat dissabte passat per decidir el futur del projecte de recuperació dels estanys del municipi. Adroguer va acusar Rovira de celebrar un referèndum il·legal i d’utilitzar “mètodes franquistes” en fer votar el poble a mà alçada. Segons el cap de l’oposició, la intenció de l’equip de govern en celebrar el plebiscit era “pressionar públicament els propietaris de terrenys a la zona, crear enfrontament i malestar al poble i amagar el seu fracàs”.

El regidor responsable de promoure la zona protegida dels estanys, Francesc Anoro, va manifestar dissabte a la nit que l’equip de govern considerava que la consulta popular havia legitimat el projecte de l’equip de govern.

Contràriament, però, IdS va fer públic ahir un comunicat en què s’assenyala que l’equip de govern de CiU buscava el suport de la població en general, “suport que clarament no ha obtingut”. En el seu comunicat, IdS exposa que l’equip de govern “ha actuat amb la seva prepotència habitual, han volgut enfrontar ciutadans de Sils amb altres ciutadans de Sils i crear malestar per després encolomar a algú altre (previsiblement a l’oposició, als propietaris, etc.) el seu fracàs estrepitós”. En el comunicat s’acusa l’equip de govern de “no saber com encarrilar la situació, en perjudici de l’ajut del programa LIFE i del poble de Sils”. L’oposició acusa Joaquim Rovira de no haver buscat el consens dels grups polítics i assenyala que així el “mal es pot trobar en la societat”. Segons Carles Adroguer, “un equip de govern que en lloc de generar il·lusió per un projecte crea la divisió i el malestar i només sap actuar amb covardia i por demostra que CiU no creu en el projecte i que no són les persones adequades per dirigir aquest projecte ni la institució”. Adroguer considera que l’equip de govern ha actuat amb covardia i por per intentar “implicar la gent a favor seu i contra els opositors en lloc d’esmolar les eines de las negociació i buscar l’acord”.

Reunió o votació

La convocatòria ha estat criticada perquè no es deia que es tractava d’un referèndum. Es va comunicar a través d’un full on es podia llegir: “Reunions informatives. Els Estanys. Si li interessa o preocupa el tema… Què diu el projecte? En quina fase es troba? Com millorarà la qualitat de vida del municipi de Sils? Si vostè vol conèixer algun aspecte concret, o vol que li facin algun aclariment. Ara és el moment. Dia 11. Reunions. A les 11 del matí, a 2/4 de 5 de la tarda, a 2/4 de 8 de la tarda. Sala de plens de l’Ajuntament. Les reunions són obertes. Els hi esperem”. Els participants es van trobar que se’ls feia votar si estaven a favor o en contra del projecte.

Font: article de Martí Batlle al Diari de Girona, 14 de desembre de 1999

Els propietaris critiquen com s’ha convocat el referèndum de Sils. Mantenen que no es pot convocar un plebiscit amb un termini de dos dies

Els propietaris de les finques de pollancredes dels estanys de Sils en desacord amb el projecte d’inundar de nou la zona per convertir-la en un espai de fauna i flora salvatge es van mostrar ahir crítics amb el referèndum convocat per l’Ajuntament, tant per haver convocat la consulta popular amb un termini de només dos dies, com per les garanties democràtiques del procés. Enric Adroguer, secretari de la Societat Agrària de Transformació Sat 318 SAT Estanys de Sils, de la qual són socis la totalitat dels propietaris de finques de l’estany, va exposar ahir que “aquestes no són maneres de convocar un referèndum, qualsevol persona amb un mínim de cultura és capaç de veure- ho. El poble s’ha assabentat per la premsa que aquest dissabte hi ha la consulta popular. Quines garanties democràtiques ofereix la consulta?” El secretari de la SAT opina que amb el referèndum “l’Ajuntament busca cobrir-se les espatlles per actuar de manera gens grata”, i exposa que “creiem que no servirà per solucionar el fons del problema i dubtem de l’oportunitat de convocar-lo”.

Condicions

Carles Adroguer assenyala que “creiem que encara es pot arribar a un acord amb l’Ajuntament” però amb la condició de “garantir la funcionalitat hidràulica de la zona -perquè no es mantingui inundada sempre, cosa que impediria el cultiu dels pollancres-, actuar contra els focus de contaminació, garantir la qualitat de les aigües, no afectar explotacions veïnes, i també poder participar en el projecte definitiu i en la seva gestió”. Enric Adroguer es va mostrar absolutament contrari a les expropiacions i va assenyalar que “s’han de fer més esforços per no arribar-hi. Creiem que encara es poden buscar alternatives per tal que no s’expropiï ningú. Si s’arriba a expropiar es crearà alarma social entre els propietaris i titulars de finques d’altres àrees PEIN de Catalunya” Per la seva banda, l’Ajuntament de Sils ha convocat per avui a la sala de plens tres reunions informatives sobre el projecte de restauració i gestió dels estanys de Sils, en què tots els habitants del municipi podran donar el seu vot per decidir si es recuperen o no els estanys que dos segles enrere cobrien la zona. El sistema de convocatòria dels veïns de Sils per anar a votar ha estat especialment criticada en tant que enlloc es diu que es tracta d’un referèndum.

Convocatòria a votar

La convocatòria del referèndum feta per l’Ajuntament de Sils s’ha fet en un full, sense cap segell de l’Ajuntament, en el qual es pot llegir, literalment: “Reunions informatives. Els estanys de Sils. Si us interessa o preocupa el tema dels estanys de Sils… Què diu el projecte? En quina fase es troba? Com millorarà la qualitat de vida del municipi de Sils? Si vostè vol conèixer algun aspecte concret o vol que li facin algun aclariment… Ara és el moment. Dia onze de desembre. Reunions. A les onze del matí, a dos quarts de cinc de la tarda, a dos quarts de vuit de la tarda. Lloc: Sala de plens de l’Ajuntament de Sils. Les reunions són obertes a tothom. Els hi esperem”. El projecte de recuperació de les zones humides de Sils compta amb el suport del programa Life de la Unió Europea, però l’Ajuntament de Sils i la Fundació Natura necessiten començar a executar immediatament el projecte si és que no volen perdre la subvenció que el converteix en viable econòmicament.

Nou contra l’Ajuntament

El regidor responsable del projecte de la inundació dels estanys de Sils per convertir-los en un centre d’atractiu turístic per a Sils, Francesc Anoro, va assegurar dijous que només 9 dels 70 propietaris continuen negant-se a vendre els seus terrenys. Segons Anoro, si Sils dóna el vot positiu en el referèndum de demà, l’Ajuntament expropiarà els terrenys per fer realitat el projecte decidit per la majoria. “No volem arribar a l’expropiació, però en un tema on hi ha setanta propietaris implicats és difícil arribar a un consens, tot i que ho intentem, i haurem d’expropiar si així ho vol el poble”, va dir Anoro. El regidor també va expressar la seva voluntat d’excloure del projecte els propietaris que es neguen a vendre, però això només seria possible si tots els que s’oposen es trobessin junts a la mateixa zona. L’Ajuntament l’ha modificat i n’ha reduït 12 hectàrees d’un total de 28. Així, el 29% de les parcel·les del projecte inicial han quedat excloses perquè eren terrenys amb un nivell massa elevat per inundar-los. Els propietaris, però, es troben amb una oferta de compra dels terrenys inferior al seu preu de mercat, ara que ha pujat el preu de la fusta.

Font: article de Martí Batlle al Diari de Girona, 11 de desembre de 1999

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Carles Adroguer i Lladó. El cap de l’oposició a Sils és un petit treball de recerca històrica basat en retalls de premsa gironina. En data 9 de juliol de 2009, ha estat publicat al bloc digital Sils, com més serem més riurem <https://silsdelaselva.wordpress.com>. Consultable també en versió pdf:

pdf-icon

Llegiu també altres articles del bloc:

Advertisements

Accions

Information

7 responses

6 07 2009
LNC

L’Adroguer, una persona honesta. Fins que ha vingut en Miralles no hem tingut un altre polític igual.

Les mentides dels Quaderns partidistament propagandístics, el sectarisme de poble, el mecanismes de coacció social.. mai no el van deixar governar.. Internet no existia.

8 07 2009
rigoberto

Lnc totalment d acord , es una persona honesta ningu ho pot discutir

8 07 2009
Bloc

Estem enllestint l’article, ¿sabeu en quin moment es va retirar de la vida política?, ¿l’any 2003?, no tenim dades dels darrers anys. Gràcies !

8 07 2009
LNC

Segons em va explicar una d’IDS va tenir un enfrontament amb el Cot, i van posar a la dona (…) de candidata, perdent una regidoria. Llavors, va entrar en Nogué i es van fer socialistes… però no ho sé de cert, la que m’ho explicava era una persona que cofonia l’ONU amb el POUM.. Ho faig per col.laborar (tinc el telèfon de l’adroguer) podeu esborrar aquest missatge un cop rebuda la informació o deixar-ho, segons el vostre criteri. (no envio aquesta informació via e-mail pq bé s’haurà de premiar els i les que fem seguiment a internet del dia a dia de Sils 😉 )

10 07 2009
Pep

Us heu llegit el llibre del Jaume Pastells?, val la pena?, en parla de l’Adroguer, d’en Rovira, de l’afer Can Cabirol?

10 07 2009
Pep

Em referia a “Memòries sense nostàlgia”!

8 08 2009
avh

Soi un admirador del Carles Adroguer este Sr. si que merecia la pena pero fue llegar la Neus el Cura y los Bomberos yel cordobes y Adios IDS.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: