Dessecament artificial

17 08 2009

Tot controlat en l’actuació pionera d’assecar l’Estany?

carpesmortes

carpesmortes1

carpesmortes2

Carpes mortes (dilluns 17 d’agost). Malgrat l’alarma motivada per les anguiles mortes o agonitzants (dissabte 15 d’agost), el dessecament artificial de la llacuna permanent dels Estanys de Sils sembla ser una actuació oportuna, d’acord amb l’escrit de l’Alfons Delgado-Garcia , enviat al bloc en forma de comentari.

animalsmortsalsestanysdesil

IMG_0533

dessecacioestany

IMG_0527

IMG_0530

round-icon-small Assequen l´Estany de Sils per treure´n les carpes i millorar l´estat de l´aigua
És una actuació pionera a Catalunya i també es capturaran crancs americans i tortugues de Florida

Foto: Les bombes traient l’aigua de la llacuna ahir al matí.
Carles Colomer

SILS | E.BATLLE

Aquesta setmana han començat els treballs per assecar l’Estany de Sils i a partir de dilluns es començaran a capturar les carpes que hi habiten, en considerar-se que són uns peixos depredadors que no deixen viure més organismes a les aigües. Aquests treballs compartits entre l’Ajuntament i la Fundació Acciónatura tenen com a principal objectiu millorar la qualitat de l’aigua i per aquest motiu s’ha buidat l’estany artificialment, una actuació pionera a Catalunya i que s’ha fet mitjançant l’ús de motobombes.

Ahir els treballs de buidatge gairebé estaven i com explicava Laia d’Armengol , tècnica del consistori encarregada de l’Estany, “l’aigua amb la presència de les carpes queda més tèrbola” i un cop ben buit es trauran així els exemplars d’espècies invasores com són el cranc americà i la tortuga de Florida. La carpa és un peix que remou el fons de l’estany i, per tant, aquells microorganismes que necessiten la llum per viure no poden perquè, aquesta en remoure-la produeix molta terbolesa.

Recuperació natural

Un cop finalitzat el procés d’inundació natural que regeix aquesta zona humida serà l’encarregat, “com sempre ha ocorregut”, remarca d’Armengol, de recuperar l’Estany de Sils. Aquesta actuació d’assecació de la llacuna també estava prevista per a l’any passat, recorda la tècnica, “però la forta pluja va impedir-ho”. A més d’aquesta actuació, al mateix estany s’ha col·locat una comporta basculant que impedeix que l’aigua de la séquia entri i, per tant, que altres carpes s’hi puguin introduir. L’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS), afirma que “finalment l’aigua tornarà a estar ben neta”.

Font: Diari de Girona, divendres 14 d’agost de 2009

Llegiu també:

Anuncis

Accions

Information

33 responses

15 08 2009
Visitant de l'estany

Sí, jo també he vist aquests animals morts i altres de vius però amb mal aspecte aquest matí a l’estany. Són anguiles mortes els animals que surten a les fotos? I si l’anguila és un animal autòcton ( ? ) i els bernats pescaires se les mengen, per què ni ha tantes de mortes, coincidint amb els treballs d’assecament de l’estany?

Alfons, si estàs per aquí, dona’ns la teva oponió.

16 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

Efectivament, es tracta d’anguiles, i és una espècie autòctona. Tot i que la majoria d’animals que es van treure dels bassals que quedaven eren carpes. Les anguiles representaven aproximadament un 4 o 5% dels peixos extrets, la resta, com dic, eren carpes i carpins.

Els animals morts o moribunds es van retirar, els que encara mostraven prou vitalitat es van deixar anar en altres indrets. S’ha de tenir clar que la immensa majoria haurien morit igualment per anòxia (manca d’oxígen) o per altres afectacions.

Tots eren animals condemnats. L’extracció d’aigua prèvia amb bombes l’únic que ha fet ha estat accelerar el procés natural de dessecació. Si els peixos haguessin mort de forma natural d’aquí a unes setmanes pràcticament ningú s’hauria adonat. És possible que alguns haguessin sobreviscut en petits bassals, haurien esperat a que el nivell de la llacuna es recuperés i s’haurien reproduït novament i tot hauria tornat a començar. En aquest cas s’ha optat per aprofitar aquesta circumstància, la sequera natural, i retirar els cadàvers, que haurien empitjorat encara més l’estat de l’aigua un cop aquesta hagués tornat a ocupar la llacuna, i s’han retirat totes les carpes possibles, per tal de mirar de millorar notablement l’estat ecològic de la llacuna.

Aquesta llacuna, tot i ser relativament nova, mostra un estat molt dolent pel que fa a eutrofització de les aigües. Hi ha massa matèria orgànica, en part per la baixa qualitat de l’aigüa que s’hi aporta, també perquè rep la pèssima aigua de la sèquia quan aquesta surt de mare, i també, sobretot, per la increïble quantitat de carpes que l’habiten.

Una actuació complementària molt eficaç seria treure tot el sediment (fang) acumulat en el fons de la llacuna, que no deixa de ser matèria orgànica que facilita l’excés de determinades algues microscòpiques que creen un ambient advers a la gran majoria de fauna i altre flora. Els nivells de fòsfor i de clorofil•la, per exemple, són extraordinàriament elevats. Això de treure els fangs, però, és una operació molt costosa.

Tot podria ser que d’aquí a uns mesos arribin pluges torrencials que faciliti l’arribada d’aigua de la sèquia novament a la llacuna (amb la conseqüent aportació de brutícia i de més carpes), amb la qual cosa s’hauria perdut tota la feina feta. Però crec que s’havia de provar, que era necessària una actuació d’aquest tipus i que ha estat un encert tirar-la endavant.

Si ara es millora l’estat de l’aigua de la sèquia, retirant sediments, i s’aconsegueix que l’aigua de la llacuna sigui més transparent i neta, l’explosió de fauna i flora es notarà en pocs mesos, i una de les espècies que en sortirà beneficiades serà l’anguila, i tant de bo, altres de més escasses i protegides, com l’espinòs, un petit peix força abundant en recs propers i en alguns rierols i rieres de Vallcanera, per exemple.

Durant aquests dies es podrà observar força moviment de persones per la llacuna, tècnis i voluntaris que estaran retirant els peixos morts, traslladant els que siguin vius i capturant tortugues de Florida, que també seran retirades.

L’estany de Sils és un espai d’altíssim valor natural, però que es troba envoltat i notablement afectat per l’activitat humana, per tant, requereix d’una gestió continua. No és un espai salvatge, és un espai natural a gestionar i on les actuacions han d’anar encaminades a preservar-ne i augmentar els seus valors naturals, alhora que ha de ser un luxe social i un espai de lleure respectuós i d’educació per a la ciutadania.

16 08 2009
LNC

Gràcies Alfons, sort que en tenim de tu!

Per aquestes coses l’encara alcalde (espero que per poc temps) no fa cap ban, per promocionar el seu Nyap il.legal, sí.

Bé de fet, si no ho dius tu encara pregunteríem, no fem gaire cas del que diguin els polítics i polítiques de Sils.

16 08 2009
Dominique

Moltes gràcies Alfons.
Una explicació molt aclaridora i enriquidora.
Encara tindrem més respecte i cura d’aquest espai tant preciós a Sils!
Això sí que és un luxe!

16 08 2009
Pau

Alfons, ¿no seria més lògic fer totes les actuacions de cop, estanys i sèquies?, ben coordinades; no cal ser gaire expert per veure que els alevins de carpa o els crancs americans que hi ha a la sèquia tornaran a l’estany en qualsevol moment, amb la qual cosa s’hauria perdut tota la feina feta i s’hauria malgastat molt diner públic.

16 08 2009
jo

per primera vegada llegeixo estrupefacte com alguns dels que diuen que entenen amb el tema , diuen que s’ha de netejar la sequia ,
recordo fa pocs dies , al iniciar els treballs, vau cridar al cel perque es paresin, que no havia d’esser un espai manipulat per l’homa , er un espai natural i que cada un lluites pel seu territori.
veig molt content que demaneu que es faci la sequia, i espero que els trevalls comencin molt aviar ja que m’han comentat des de l’equip de govern, que medi ambient ha rectificat i en breu feran els trevalls

16 08 2009
tu

La teva est(r)upefacció és infundada. Tu vols dir que el passat mes de juny algú de l’ajuntament va fotre la pota i va fer tallar el canyís en plena època de cria, una feina inútil i destructiva, i això no té res a veure amb netejar la sèquia quan toca. I qui va posar la pota no va reconeixer l’error ni va demanar disculpes, com és habitual.

16 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

Jo no entec gaire en el tema, però dono i donaré la meva opinió sempre que em sembli convenient, i a més ho faig a cara descoberta i a títol únicament personal i hi hagi qui hi hagi a l’ajuntament o als altres ens que tenen potestat sobre aquesta zona. Només em limito a donar la meva opinió en base a la meva formació i la meva experiència. Com a simple humà que soc, puc donar opinions basades en errors i equivocar-me.

Caldria primer precisar què s’enten per netejar la sèquia. Tallar canyís no vol dir netejar la sèquia. La neteja que necessita la sèquia és la de llods i fangs acumulats per la quantitat de merda que fa dècades que arrossega. A això MAI m’he oposat.

Netejar la sèquia no vol dir eliminar qualsevol rastre de vegetació a les vores i convertir-la en una infraestructura més. Ens agradi o no, fa molts anys que existeix i s’ha convertit en un element més del paisatge i de l’espai, i com a tal s’ha de gestionar, no només com a un suposat i potencial element pertorbador que podria causar hipotètiques inundacions. Les dues vessants s’han de tenir en compte.

Ara que s’ha acabat l’època de reproducció i que encara les tortugues, per exemple, no estan sota terra, s’hagués pogut eliminar una petita franja de vegetació per tal de que la maquinària hagués pogut entrar a la sèquia. Només calia això, un petit tros on entrar maquinària que s’hauria tret ARA.

Si plou molt, estigui la sèquia neta o no, l’espai patirà inundacions. Sils es troba en una cubeta inundable, això és impepinable, i l’aigua tard o d’hora buscarà el que és seu. La qüestió és que si abans l’aigua tenia lloc on explaiar-se ara no en té, amb la zona envoltava de zones urbanitzades, carreteres, vies fèrries, autopistes i altres elements que segur que vindran i que fan de barrera i de canalització caòtica de l’aigua.

Sí, Pau, esperem que la retirada de fangs de la sèquia arribi aviat ara que s’estan fent aquestes actuacions de millora a la llacuna. La qüestió és que és molt difícil coordinar les feines que diferents administracions i entitats duen a terme a l’estany de Sils, que, recordo, és un espai de la Xarxa Natura 2000, el superprojecte europeu que reconeix i vol potenciar els espais amb més valors naturals.

La solució seria que un únic ens fos qui prengués les decisions i tingués prou capacitat econòmica i executiva per dur-les a terme. La solucio seria la creació d’un consorci APOLÍTIC i INDEPENDENT.

Una salutació a tots/es, sigueu qui sigueu.

Alfons

16 08 2009
Pau

L’altre dia vam veure una sèquia a la Barceloneta (la sèquia de Vallcanera) plena, infestada de crancs americans. O sigui que si es vol fer una bona neteja de fauna no autòctona s’hauria de començar per allà, “aigues amunt”, o no?

17 08 2009
.Es retiren milers de carpes

Observacions de fauna 15-08-09

A la llacuna permanent, pràcticament dessecada:

– 12 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
– 14 Martinets blancs (Egretta garzetta)
– mínim de 3 corriols petits (Charadrius dubius)
– mínim 1 xivita (Tringa ochropus)
– mínim 3 gavies vulgars (Larus ridibundus)
– 2 gavians argentats (Larus michahellis)

Presència freqüent de rascló (Rallus aquaticus) a la sèquia, on també s’observa un martinet menut (Ixobrychus minutus) a l’alçada de la primera passera, i on és fàcil observar tortugues d’aigua, majoritàrriament tortuga d’estany (Emys orbicularis), però també alguna tortuga de Florida (Trachemys scripta).

També a la sèquia s’identifiquen 3 espècies de libèl·lules: Aeshna sp., Libellula depressa i Sympetrum fonscolombii. Recordem que aquest grup d’invertebrats era pràcticament inexistent a l’Estany uns pocs anys enrera.

Aquell matí es retiren milers de carpes (Ciprunus carpio) i algunes anguiles (Anguilla anguilla), totes elles ja mortes o moribundes.

Observadors: Alfons Delgado, Santi Ramos, Enric de Roa et al.

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2009/08/observacions-de-fauna-15-08-09.html

17 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

” L’altre dia vam veure una sèquia a la Barceloneta (la sèquia de Vallcanera) plena, infestada de crancs americans. O sigui que si es vol fer una bona neteja de fauna no autòctona s’hauria de començar per allà, “aigues amunt”, o no?”

La retirada d’espècies exòtiques no sempre és factible. Es poden retirar carpes i tortugues d’una bassa per tal de recuperar-ne altres espècies autòctones si saps que les espècies forànies no hi tornaran. Per cert, la societat està prou conscienciada i informada sobre el fet que NO s’ha de tornar a deixar anar carpes i tortugues a la llacuna?? Si no és així, malament anem.

A Sils, igual que a moltes altres zones humides és impossible eliminar algunes espècies de fauna exòtica. Seria el cas de la gambússia, el cranc americà i el visó americà.

De gambússia n’hi ha desenes de milers que busquen qualsevol toll d’aigua per refugiar-se, i a partir d’aquí anirien reconolitzant tota la resta de l’espai disponible. A més, rieres i recs propers tenen gambússia, o sigui que conqueririen ràpidament qualsevol espai disponible.

El cranc americà ara es soterra sota el fang si no té aigua, i és capaç d’aguantar el temps que calgui. Sortirà quan hi hagi aigua i es reproduirà. És materialment impossible eliminar tots els crancs de la llacuna, de la sèquia, dels recs, de les basses, els que estan colgats de fang,… I si és pugués fer, l’espai seria invaït novament perquè les rieres, recs, torrents i basses de prop de Sils i d’arreu del país estan infestats de crancs americans.

Amb el visó americà passa el mateix cas. L’estany està ple, i segur que afecten molt les poblacions d’ocells i amfibis, però eliminant els que hi hagi no s’aconsegueix res perquè les conques properes tenen poblacions de visó enormes, i no trigarien ni tan sols setmanes en ocupar novament la zona.

Solució per erradicar la gambússia de Sils: eliminar-la de tot Catalunya, la resta de l’Estat i la resta d’Europa. I conscienciar a tothom de que no torni a alliberar-ne.
Solució per erradicar el cran americà de Sils: la mateixa que per a la gambússia.
Solució per erradicar el visó americà de Sils: la mateixa que per al cranc americà.

Es poden fer actuacions per mirar de mantenir a ratlla les poblacions d’aquestes espècies no desitjades, però haurien de ser actuacions mantingudes en el temps i això requereix molta pasta.

Salut.

Alfons

17 08 2009
Pau

Alfons, gràcies per les teves explicacions. Els que no sabem del tot com funcionen els estanys ens quedem bocabadats davant d’aquesta operació conservacionista, amb aquests munts de carpes mortes podrint-se sota el sol, a més de les que s’estan morint a la poca aigua que encara queda a la llacuna. O de les anguiles que encara sobreviuen a la zona de la comporta.

Suposo que l’objectiu dels estanys és tenir una bona vegetació, aigua neta i atreure a molts ocells. Em pregunto quin paper juguen els peixos en aquest ecosistema, ¿són necessaris per a atreure i alimentar als ocells o tenen una importància secundària?. Quins peixos?. De crancs autòctons diuen que no n’hi ha, que necessiten aigües més netes. Els pessimistes asseguren que les carpes tornaran a colonitzar, en poc temps, els estanys. I que les anguiles, que s’haurien de preservar perquè són autòctones, tornaran a entrar als estanys quan plogui molt i els recs facin entrar aigua a la llacuna.

17 08 2009
LNC

Alfons, gràcies pels teus aclariments.

Tres dubtes: La presència de les carpes és conseqüència només d’haver estat introduïdes per les persones ? No poden tenir cap altre destí o no val la pena perquè es reprodueixen molt fàcilment ? Sense aquestes carpes quines espècies autòctones tornoran o augmentaran el seu nombre?

Gràcies

17 08 2009
Dominique

I pensar que hi ha gent a la qual no li agraden els estanys… quin esforç i quina riquesa d’ecosistema que tenim aquí tant a prop. Quin afany de conservació. Segueixo quedant sorpresa per la riquesa d’aquest petitíssim indret que tenim a tocar, a punta de peu.
Gaudim-ne i prenem-ne consciència!

Gràcies per les exhaustives explicacions!

17 08 2009
Dominique

I ara la crítica: Quanta raó tens en dir que les entitats que gestionen aquests assumptes han d’estar per la feina i han de ser apolítiques i independents!

No cal ser expert per saber que caldria haver fet les neteges conjuntament i en l’època oportuna…. Sempre igual.

😦

17 08 2009
rigoberto

quan erem petits menjavem anguiles , les pescavem els dies despres de ploure fort quan les rieres de la belladona i vallcanera anaven plenes, per cert, a l estiu tambe ens banyavema les rieres………pero clar tot aixo era en aquell temps………….que de la paia en feiem fems.
Alfons els caçadors d´aquest poble estem molt aburrits ultimament , si vols eliminar visons …….ja saps.

17 08 2009
rigoberto

LNC les carpes aquestes eren les que es tenien que menjar els ous dels crancs, pero amb sembla que rien de rien

18 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

Està bé que una acció de gestió mediambiental atregui tant l’atenció. Sempre he pensat que la gestió del nostre entorn hauria de ser ben explicada i raonada. Així s’aconseguiria una major atenció per part de la societat i més coneixement, i més coneixement significa més estima.
Als països escandinaus tothom és naturalista, tothom coneix els animals i la flora salvatge més propera i el seu funcionament, i la respecten. I pobre del polític que se li acudeixi tocar alguna cosa sense consentiment de la ciutadania. El fan fora ràpidament. He viscut una situació d’aquest tipus a Noruega, concretament a Oslo.

En fi. Intentaré respondre algunes coses de les que pregunteu.

Primer de tot. La immensa majoria de peixos que ara es veuen morts apilats a la llacuna haurien mort igualment. Soterrats pel fang i alguns devorats per depredadors. No els hauria vist ningú i ningú s’hauria escandalitzat, però els seus cadàvers haurien podrit encara més l’aigua d’aquí a uns mesos. Per tant, el que s’està fent es retirar matèria que hauria tornat a contaminar l’aigua i a fer-la poc habitable per a la majoria d’espècies que abans es trobaven a l’Estany. Els peixos que es troben vius i amb possibilitats de sobreviure es deixen anar en altres punts.

No hi ha crancs autòctons a Sils. De fet, els pocs que queden a la comarca i a tot Catalunya es troben arraconats a les capçaleres de rieres i torrents, allà on encara no ha arribat el cranc americà. El cranc americà és vector d’una malaltia, l’afanomicosi, que no és mortal per a ell però és fulminant per als nostres crancs.

La retirada de carpes de la llacuna afavorirà sobretot a altres peixos !!! La majoria de peixos autòctons no poden viure en una aigua tan tèrbola i podrida, excepte l’anguila que és una mica tot terreny. Precisament l’anguila serà una de les espècies beneficiades, però també, i esperem, que ho sigui l’espinós. Mireu quina distribució tan petita té http://www.vertebradosibericos.org/peces/gasacu.html
és una altra de les “estrelles” de l’Estany, però de moment només es troba en alguns recs i en les rieres de la Belladona i de Vallcanera. El problema és que la gambússia és un competidor ferotge de l’espinós, i de gambússia encara queda molta. En fi. Crec que la retirada de carpes l’ajudarà una mica.

Les carpes tornaran? És més que probable. En algun rec proper n’haurà quedat alguna, i si la sèquia surt de mare i aboca aigües a la llacuna segur que hi aportarà alguna carpa, i es tornaran a reproduir. Per això potser fora bona idea deixar assecar la llacuna durant l’època d’estiatge, per anar regulant la població de carpes. La majoria de carpes que es troben allà no són deixades anar per persones, la immensa majoria són animals nascuts en estat salvatge i deuen provenir de la sèquia. La qüestió és que sovint, gent amb bona intenció o no, si troba carpes en petits tolls d’aigua o basses i creu que la seva supervivència està compromesa, el que fa és agafar-les i deixar-les anar allà on no toca. Aquesta manera d’actuar amb les carpes i altres espècies, ha extingit de TOT Catalunya la majoria de peixos autòctons.

Les anguiles que quedaven a la llacuna eren animals “frustrats” biològicament. L’anguila té un cicle reproductiu complicadíssim. Neixen al mar dels Sargassos, entre les Açores i Amèrica. Mentre són larves fan milers que quilòmetres nedant per arribar a les costes dels continents i remuntar pels rius. Allà van creixent durant anys i quan assoleixen l’edat reproductora tornen a refer el camí i tornen cap al mar dels Sargassos. Una anguila aïllada en una llacuna o una bassa morirà de vella (o de pena, ves a saber!) sense reproduir-se.
Per cert, les anguiles són depredadors molt voraços i mengen molts ous de cranc i molts crancs. Les carpes no semblen haver influit gaire sobre la població de cranc americà. La prova està en que tot i els milers de carpes presents a la llacuna durant anys, el cranc americà sembla haver anat a més, essent molt abundant.

Les espècies beneficiades per la retirada de carpes? Mireu, fins ara l’aigua de la llacuna era bruta, extremadament carregada de matèria orgànica i tèrbola, on proliferava un fitoplàncton que no deixa viure gaire res més. Què sortirà beneficiat per la presència d’una aigua més oxigenada, transparent i neta?? Plantes que viuen sota l’aigua i que necessiten la llum solar, tots els organismes associats a aquestes plantes, des de zooplàncton fins a petits invertebrats, invertebrats més grossos que mengen zooplàncton i invertebrats més petits, peixos com ara l’espinós i potser alguna espècie més que fins ara eren molt escasses, bagres, barbs,… les mateixes anguiles; libèl·lules i espiadimonis, ocells que mengen invertebrats i petits peixos o ocells que megen plantes que ara no viuren a la llacuna,… un llarg llistat al que es podria incloure alguna espècie-sorpresa.

Serà la solució definitiva? No se sap. Però, crec, sincerament, que s’havia de fer aquesta actuació. S’havia de provar. Qui no arrisca no aconsegueix res i cre que Acció Natura ha tingut un gran encert en dur a terme aquesta actuació.

Em sembla que no em deixo res. Quin rotllo que he fotut !!!!!

Salut.

Alfons

18 08 2009
Artur

Tinc dubtes sobre aquesta operació ecologista-conservacionista, a simple vista tan agressiva.

Dóna la sensació que hi ha moltes operacions disperses, però sense un programa definit a mitjà o llarg termini. O és que no s’ha sabut explicar bé a l’opinió pública.

Tornan a l’actuació d’aquests dies, què passarà amb els altres habitants de les aigües de la llacuna?, amb els amfibis, per exemple. I amb les altres peixos? Ahir, a la zona de la comporta basculant encara hi havien anguiles vives, al costat de les mortes en descomposició, cada vegada amb menys aigua.

I per què no s´ha coordinat aquesta actuació amb la neteja de la sèquia, promesa per l’ACA des de fa anys? Hi han hagut contactes entre Accionatura i l’ACA? S’ha intentat aquesta coordinació?

Qui paga tota aquesta complexa operació?

Fa uns mesos, Gas Natural va anunciar que col·laboraria en la “recuperació” de la Llacuna de Sils amb el recolzament dels seus grans clients, la col·laboració es faria amb Accionatura. Han arribar els diners?

Salut

18 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

18 08 2009
Artur

Perdoneu però he enviat el missatge amb els meus dubtes, abans de llegir l’excel·lent “rollo” de l’Alfons !

18 08 2009
LNC

Veig que realment -jo la primera- no sabem gairebé res de l’Estany, només que està bé caminar per ells. S’hauria de fer una altra política informativa, un canvi de cultura que permeti avançar en el coneixement de la gestió ambiental. Jo estic flipada amb les explicacions excel.lents de l’Alfons.

Si et serveix de consol, Alfons, en matèria d’economia passa el mateix, hi ha un debat tècnic i sa de diferents escoles econòmiques cadascuna amb les seves tendències i d’altra banda periodistes i polítics/ques que venen receptes electoralistes sense cap fonament i provocant mals irreparables futurs.

Algunes de les aportacions de la ciència econòmica al desenvolupament humà que passen desapercebudes són el que coneixement com a externalitats http://ca.wikipedia.org/wiki/Externalitat i sobre mediabient http://ca.wikipedia.org/wiki/Economia_ambiental també comencen a existir estudis interessants sobre el valor quantificable de les feines domèstiques realitzades tradicionalment per les dones. Perdoneu, m’he anat del tema 😉

18 08 2009
Avi

Temps era temps els nens anaven a pescar anguiles més per jugar que per menjar-les, la paperera ho abocava tot a la sèquia i l’aigua baixava de color vermell.

18 08 2009
pepe

lo que tendrian que repoblarlo , es con la de la camiseta roja.

19 08 2009
.2.200 carpes el 1r dia

Dimecres 19 d’agost de 2009
Diari de Girona

Treuen 2.200 carpes durant el primer dia de neteja de l´estany de Sils
Els tècnics confien a eliminar tota la població però reconeixen que no ho podran fer amb els crancs perquè s’amaguen al fang

Foto: Detall d’alguns exemplars capturats dissabte passat.
Procedència de la foto: bloc silsdelaselva.wordpress.com

SILS | MARTÍ SANTIAGO

La primera jornada de treball per eliminar les carpes que han colonitzat l’estany de Sils ha sorprès els tècnics i científics de la Fundació Acciónatura que s’encarreguen de la neteja a causa del volum de peixos capturats: 2.200 exemplars. Un nombre que excedeix amb escreix les previsions inicials ja que tal com informa el tècnic de la Fundació, Enric de Roa, “en el cens de l’any passat es va determinar que la meitat de la població de peixos de l’estany era d’anguila i l’altra de carpa i ara s’ha demostrat que hi havia molta més carpa que anguila”.

Els tècnics confien poder eliminar el 100% de les carpes perquè tan sols que una petita població quedés a l’estany el creixement d’aquesta seria accelerat i en pocs anys podrien tornar a colonitzar l’espai. De totes maneres, una generosa pluja que obligués l’estany a desbordar-se podria ser suficient com perquè tornessin a introduir-s’hi carpes, i aquest és un dels temors que tenen des d’Acciónatura malgrat reconèixer que es tracta d’una situació difícil.

Molts dels peixos s’han recollit a les parts assecades de la llacuna. Per la manca d’aigua havien quedat asfixiats i l’únic que s’ha hagut de fer és dipositar-los en un contenidor de matèria orgànica perquè siguin incinerats.

Entre les espècies invasores que també volen eliminar-se hi ha les tortuges de Florida i els crancs americans. Les primeres s’estan enretirant sense dificultats. Pel que fa als crancs hi ha una dificultat afegida: el fang. Com explica de Roa, aquest crustaci aprofita l’absència d’aigua per amagar-se al fang i així pot resistir fins que l’estany torni a omplir-se. Precisament, una de les actuacions més aconsellables per completar la neteja de la llacuna seria extreure tot el sediment acumulat, que facilita la proliferació d’algues que incrementen els nivells de fòsfor i clorofil·la. Això, però, implicaria el treball d’excavadores, camions i abocadors específics que tindrien un cost elevat.

La tècnica del consistori encarregada de les actuacions a l’estany, Laia Armengol, comenta que a causa de l’elevat nombre de carpes trobades és difícil precisar una data de finalització dels treballs.

El cert, però, és que una vegada la llacuna torni a gaudir d’aigua neta a la tardor Acciónatura farà un seguiment periòdic sobre les espècies de l’estany per garantir que ja no proliferen les carpes.

Preocupació ecologista

Algunes persones van inquietar-se dissabte en veure el volum de peixos morts que hi havia, entre els quals es trobaven algunes anguiles, que són una espècie autòctona. L’extracció d’aigua amb bombes va accelerar el procés de dessecació de l’estany, cosa que va provocar la mort a molts animals. Aquest fet, però, s’hauria produït de forma natural amb el temps i els peixos haurien patit anòxia -manca d’oxígen-, conforme el nivell de la llacuna anés descendint.

D’altra banda, les espècies característiques d’aquesta zona humida, no són eliminades sinó que es pesquen, es marquen i es conserven en altres espais.

Des de la Fundació, esperen poder gaudir en poc temps d’una millora substancial en aquest espai de Sils ja que si realment s’aconsegueix una aigua més neta i els treballs de drenatge de la séquia permeten retirar-ne tots els sediments diverses espècies podrien sortir-ne beneficiades.

Això podrà saber-se amb els seguiments periòdics que realitzin els científics d’Acciónatura per controlar les poblacions i fer el corresponent cens de les espècies que habitin l’estany.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/19/comarques-treuen-2200-carpes-durant-neteja-lestany-sils/351423.html

19 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

“…Si et serveix de consol, Alfons, en matèria d’economia passa el mateix, hi ha un debat tècnic i sa de diferents escoles econòmiques cadascuna amb les seves tendències i d’altra banda periodistes i polítics/ques que venen receptes electoralistes sense cap fonament i provocant mals irreparables futurs….”

Quanta raó que tens !! Quan als espais informatius de televisió, de ràdio o a la premsa escrita sento a parlar d’algun tema que conec em porto les mans al cap per les bestieses que sovint es diuen (sempre hi ha honroses excepcions). Després penso que si ho fan amb aquests temes també ho deuen fer amb d’altres dels que ho desconec tot, per tant no em crec res del que diuen, i menys en temes tan complexos com l’economia o la gestió del medi, per exemple. El problema, el gran problema, com bé dius, és que aquests mass-media són els que creen opinió.

Salutacions.

Alfons

19 08 2009
LNC

1.- El Punt i Diari de Girona ja han informat d’activitats a internet de Sils, (Blocs, facebook… ) en canvi l’ajuntament ignora la seva existència… Quina explicació té?

2.- Acció Natura i la tècnica de l’Estany mai podran estar prou agraïts/des a les explicacions de l’Alfons que han evitat que aquest tema crees polèmica, i únicament per haver informat amb transparència. Alguns podrien prendre bona nota 😉

19 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

No és la meva intenció trepitjar ni fer la feina de ningú. Simplement opino, com la resta. L’actual tècnica de l’Estany em mereix tot el respecte i consideració i segur que està molt capacitada per fer la seva feina. La mateixa opinió em mereixen els i les tècniques que hi han treballat abans i els tècnics d’AccióNatura, alguns dels quals conec personalment.

Salut i aneu per l’ombra.

21 08 2009
.600 quilos de carpes

Divendres 21 d’agost de 2009
Diari de Girona

Més de 600 quilos de peixos invasors a l´Estany de Sils
Recuperen ambientalment l’estany de Sils eliminant una de les espècies invasores

Foto: Enric Roa explica els principals problemes medioambientals de l’estany de Sils

ACN/DDG Els tècnics i voluntaris de l’ONG catalana Acciónatura han retirat aquests dies més de 600 quilos de carpes de l’estany de Sils (Selva), uns peixos invasors que han colonitzat l’espai i han empobrit la qualitat de l’aigua, comprometent la seva biodiversitat. ‘La carpa remou els sediments del fons de la llacuna, i no permet que s’hi instal·lin amfibis, invertebrats i altres animals aquàtics’, explica el tècnic de la fundació, Enric de Roa. Aprofitant l’estiu, s’ha assecat part de l’estany i s’estan recollint els peixos. Els morts es llancen en un contenidor i els vius s’alliberen a la sèquia juntament amb les anguiles, una espècie autòctona amb la qual tenim especial cura per conservar‘ indica de Roa.

L’estat ambiental de la llacuna de Sils s’ha anat degradant amb el pas dels anys. ‘Per una banda, a conseqüència de l’entrada d’aigua contaminada que baixa de la sèquia i que ve del poble i urbanitzacions veïnes; i, per altra banda, perquè les carpes han colonitzat l’espai’, explica Enric de Roa.

Amb l’objectiu de recuperar la biodiversitat que és pròpia de la zona, l’ONG catalana Acciónatura va engegar un projecte de recuperació de la qualitat de l’aigua. Així, el mes de maig es va instal·lar una comporta abatible entre l’estany i la sèquia, que només permet que la llacuna hi desguassi però no deixa entrar l’aigua que baixa pel canal.

‘Aquest és un dels eixos bàsics del projecte; l’altre consisteix a intervenir sobre la carpa, una de les espècies més problemàtiques’, concreta de Roa. De fet, aquest peix s’ha convertit en invasor a l’espai, ja que remou els sediments, empobreix l’aiguamoll i impedeix que s’hi estableixin amfibis, insectes aquàtics i altres animals que serien típics a l’ecosistema.

‘Amb llacunes com la de Sils, que són petites i amb poca fondària, aquesta problemàtica encara és més greu ja que la qualitat de l’aigua es degrada ràpidament’, indica el tècnic de l’ONG. Per això, aprofitant l’arribada de l’estiu, s’ha dessecat part de l’estany amb l’ajuda de bombes i s’han anat retirant les carpes que han quedat mortes a la superfície.

625 quilos de carpes

‘Inevitablement, una gran part de la població de peixos es mor després de l’assecatge, perquè les condicions de l’aigua són molt dolentes’, explica Quim Pou, participant en el projecte. De fet, fins aquest divendres, ja s’han retirat 625 quilos de carpes mortes.

La intenció dels impulsors del projecte, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad, és eliminar tota la població de carpes. I és que, si arriben les pluges i encara queden exemplars a la llacuna, podrien recolonitzar l’espai amb facilitat.

De totes maneres, no tots els exemplars moren. Alguns queden atrapats entre les trampes que es posen a la llacuna o bé es pesquen amb electricitat. Aquestes carpes [?] s’alliberen després a la sèquia de Sils.

Conservar l’anguila

A l’hora d’eliminar l’espècie invasora, els tècnics també tenen especial cura amb conservar-ne una altra que és autòctona: l’anguila. ‘Per això, posem trampes a l’estany o pesquem els exemplars amb electricitat, per poder-los alliberar més tard’, explica Quim Pou.

De moment, s’han alliberat a la sèquia més d’un centenar d’exemplars d’anguila, alguns dels quals feien fins a 60 centímetres. Un cop es tanqui el projecte –segurament la setmana que ve, abans de l’arribada de les pluges- els ambientòlegs confien en què l’anguila torni a viure a la llacuna amb facilitat.

‘Es tracta d’un animal amb capacitat per reptar i esmunyir-se per les ribes humides o petites avingudes d’aigua; per això, pot superar obstacles amb facilitat i la comporta que s’ha instal•lat no els suposarà un obstacle perquè tornin a viure a l’estany’, explica Pou.

Colonització natural

A més d’eliminar la població de carpes, el projecte també se centra a retirar altres espècies invasores. Per això, aquesta primavera ja es van caçar exemplars de tortuga de Florida. En el cas del visó americà o el cranc de riu americà, la situació es fa més difícil. ‘Com que són animals que caminen pel fang o fora de l’aigua, són més difícils de treure; per això ens centrem amb les carpes, perquè l’esforç és més fructífer’, concreta de Roa.

Els tècnics d’Acciónatura esperen que, a partir de la tardor, la biodiversitat torni poc a poc cap a la llacuna de Sils de manera natural. ‘Si recuperem la qualitat de l’aigua, la fauna vindrà sola i recolonitzarà l’espai de manera natural’, explica el tècnic. Entre les espècies que s’espera recuperar hi ha els amfibis, els invertebrats, els insectes aquàtics i animals com el cabusset o la fotja.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/08/21/comarques-quilos-peixos-invasors-lestany-sils/352007.html

24 08 2009
.Àudio

Medi ambient
Recuperació de l’Estany de Sils
Acciónatura ha eliminat més de 600 quilos de carpes que havien colonitzat l’espai

2009-08-24, Redacció/

Tècnics i voluntaris de l’ONG Acciónatura han retirat aquests dies més de 600 quilos de carpes invasores que han colonitzat l’espai i han empobrit la qualitat de l’aigua, posant en perill la seva biodiversitat.

L’objectiu últim del projecte és recuperar la biodiversitat pròpia de la zona mitjançant la millora de la qualitat de l’aigua de l’estany. Els tècnics d’Acciónatura esperen que, a partir de la tardor, la biodiversitat torni poc a poc cap a la llacuna de Sils de manera natural.

Entre les espècies que s’espera recuperar hi ha els amfibis, els invertebrats, els insectes aquàtics i animals com el cabusset o la fotja.

A més d’eliminar la població de carpes, el projecte també se centra a retirar altres espècies invasores. Amb aquest objectiu, aquesta primavera ja es van caçar exemplars de tortuga de Florida.

Audio:
http://www.radiomarina.com/audio/informatius/240809_roa.mp3
Enric de Roa, tècnic del projecte

Font: http://www.radiomarina.com/noticia.php?id=3725

5 09 2009
.Fauna exòtica

Treballem per millorar la qualitat de l’aigua de l’Estany de Sils

CAPTURA DE FAUNA EXÒTICA

Què s’ha fet?

A l’agost es va iniciar la captura de fauna exòtica a Sils, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua de l’estany. La feina va començar, aprofitant el baix nivell d’aigua estival, amb el buidatge de l’aigua de la llacuna mitjançant l’ús de motobombes i amb l’ajuda d’una comporta basculant que impedeix l’entrada d’aigua de la sèquia, la qual té una elevada càrrega de matèria orgànica i nutrients, sense destorbar el correcte desguàs de l’estany.

Posteriorment, es va procedir a la retirada de les carpes. S’han extret el 100 % del total de carpes, més de 5000 individus o l’equivalent a 1,5 tones, molt més del que s’havia estimat. La carpa és un peix exòtic que produeix un impacte molt negatiu a l’estany, la seva presència comporta la desaparició de la vegetació submergida, l’augment de la terbolesa de l’aigua, l’alliberament de nutrients i en conseqüència, l’empobriment de les comunitats vegetals i animals de l’aiguamoll.

Tot i això, aquest peixos invasors podrien tornar si la sèquia sobreeixís o si algú els alliberés directament. Per això és molt important, NO INTRODUIR O ALLIBERAR CAP ESPÈCIE EXÒTICA A L’ESTANY.

A més, també s’ha aprofitat per extreure altres espècies introduïdes, com ara la tortuga de Florida que competeix amb la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècies protegides que compten amb importants poblacions a Sils, i el cranc americà, encara que la seva eliminació és molt complicada perquè s’amaga al fang quan baixa el nivell de l’aigua, on pot resistir molt de temps fins l’arribada de les pluges.

Tractament dels peixos

Les espècies autòctones no van ser eliminades, es van pescar amb trampes i van ser alliberades a la sèquia. D’altra banda, les carpes mortes han estat gestionades mitjançant un gestor de residus autoritzat.

Cal mencionar que el dessecament s’hauria produït igualment, degut a que les llacunes de tipus mediterrani tenen cicles de formació i dessecació al llarg de l’any, depenent del tipus de sòl i les condicions hidrològiques de la zona on es troben. Amb l’ús de les motobombes, simplement s’ha accelerat el procés natural.

Què passarà ara?

A l’època de pluges s’espera que l’estany torni a omplir-se de forma natural. La millora de la qualitat de l’aigua afavorirà la reproducció de l’anguila, així com d’altres espècies d’interès, com ara els invertebrats, els amfibis, o aus típiques d’aiguamoll, com ara el cabusset o la fotja i diverses aus migratòries. Per saber si l’actuació té bons resultats es faran seguiments periòdics per controlar poblacions.

Aquesta actuació, que duu a terme Acciónatura amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sils, compta també amb el suport de la Fundación Biodiversidad i Gas Natural.

http://www.estanydesils.cat/index.php?module=noticies&id=f64e7197e3b65170c873f921845d52a9

21 09 2009
.Bloc

MILLORA QUALITAT D’AIGUA

Accionatura treballa per millorar la qualitat de l’aigua de l’estany de Sils

A l’agost es va iniciar la captura de fauna exòtica a Sils amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua de l’estany. La feina va començar aprofitant el baix nivell d’aigua estival amb el buidatge de la llacuna, mitjançant l’ús de motobombes i amb l’ajuda d’una comporta basculant que impedeix l’entrada d’aigua de la sèquia, la qual té una elevada càrrega de matèria orgànica i nutrients, sense destorbar el correcte desguàs de l’estany.

Posteriorment, es va procedir a la retirada de les carpes. Es van treure més de 5000 carpes, l’equivalent a 1,5 tones, molt més del que s’havia estimat. La carpa és un peix exòtic que produeix un impacte molt negatiu a l’estany, la seva presència comporta la desaparició de la vegetació submergida, l’augment de la terbolesa de l’aigua, l’alliberament de nutrients i, en conseqüència, l’empobriment de les comunitats vegetals i animals de l’aiguamoll. La fita fixada és treure el 100% de les carpes per a que no tornin a colonitzar l’espai. Tot i això, aquest peixos invasors podrien tornar en cas de pluges molt que provoquessin el desbordament dels canals del voltant o si algú els alliberés directament, acció que es vol evitar mitjançant campanyes informatives dirigides a la població local.

A més, al llarg de la primavera i l’estiu s’han estat capturant exemplars d’una altra espècie exòtica problemàtica de l’estany: la tortuga de Florida, que s’ha d’eliminar ja que fa competència a la tortuga d’estany (Emys orbicularis) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), espècies protegides que compten amb importants poblacions a Sils.

Finalment, es va plantejar reduir les poblacions d’una tercera espècie introduïda que afecta la vegetació i fauna aquàtica de l’estany: el cranc americà. En aquest cas l’actuació no ha estat exitosa pel fet de ser una espècie que s’amaga al fang quan baixa el nivell de l’aigua, on pot resistir molt de temps fins l’arribada de les pluges.

Tractament dels peixos

L’alarma va saltar entre la població silenca per la presència d’anguiles mortes o agonitzants degut al dessecament, tot i que representaven només un petit percentatge dels peixos extrets. Les espècies autòctones no van ser eliminades, es van pescar amb trampes i van ser alliberades a la sèquia. D’altra banda, les carpes mortes van ser dipositades en contenidors especials per ser gestionades com a residu orgànic.

Cal mencionar que el dessecament s’hauria produït igualment, degut a que les llacunes de tipus mediterrani tenen cicles de formació i dessecació al llarg de l’any, depenent del tipus de sòl i les condicions hidrològiques de la zona on es troben.

Amb les pluges de la tardor s’espera que l’estany torni a omplir-se de forma natural. La millora de la qualitat de l’aigua afavorirà la colonització de l’estany per part de la fauna aquàtica pròpia dels aiguamolls, com ara els invertebrats, els amfibis, o aus aquàtiques, com ara el cabusset o la fotja i diverses espècies migratòries. Per saber si l’actuació té bons resultats es faran seguiments periòdics per controlar les poblacions i els paràmetres de qualitat de l’aigua.

http://www.xarxanet.org/xarxanet/novetatsDetall.xarxanet?xnt_locale=ca&xnt_portal=6&nov_novetatId=203507

21 03 2010
.Tornen les carpes

Diumenge 21 de març de 2010

Les carpes tornen a l´estany de Sils després de treure-les per millorar l´aigua
La llacuna principal i alguns camps ja estan inundats després que s’assequessin a l’estiu

E.BATLLE
L’estany de Sils torna a tenir carpes a les seves aigües i en concret observadors de la zona humida ja n’han detectat a la llacuna principal. Això, segons expliquen, es deuria al fet que en alguna zona la sèquia hauria sortit de mare i, per tant, haurien connectat amb la llacuna i, per tant, la fauna -les carpes- també hi hauria anat a desembocar.

Les carpes havien desaparegut de la llacuna perquè aquest estiu quan es va fer la dessecació de l’Estany se les va treure, en total se’n van eliminar més de 600 quilos amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua i també perquè s’hi instalessin nous amfibis i flora en aquella zona.

Un dels signes evidents que les carpes s’hi començaven a instal·lar i que ja era present fa uns dies, explica un dels naturalistes que visita l’Estany, és la presència de corb marí. La presència d’aquesta espècie és “una prova irrefutable” de la presència de carpes. De corbs marins se’n veien pocs a la zona fins ara però segons els observadors, en aquests moments ja n’hi hauria una desena instal·lats a l’àrea de la llacuna prinicipal.

Inundació de la zona humida

Els estanys de Sils són un espai protegit que es va dessecar aquest estiu en una actuació pionera a Catalunya per tal de poder recuperar-ne la qualitat de l’aigua així com guanyar en biodiversitat en aquesta zona humida. Després de la dessecació es preveia que l’Estany es reompliria durant l’època de pluges, que normalment se centra a la tardor, però aquest any passat no ha estat així i fins ara no s’ha tornat a inundar la llacuna gran dels Estanys així com alguns camps de pastura. Gràcies a la neu que va caure i a les pluges de les darreres setmanes, l’aspecte que presenten els Estanys comença a ser el que havien tingut abans de l’estiu.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/21/carpes-tornen-lestany-sils-despres-treure-millorar-laigua/394848.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Més,

Estanys de Sils,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2008/09/01/estanys-de-sils/

Dessecament artificial (agost 2009),
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/17/animals-morts-als-estanys/

Ex-alcalde s’interessa pels estanys,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/30/lex-alcalde-sinteressa-pels-estanys/

Estanys inundats,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/07/estanys-inundats/

Estanys nevats,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/08/lagrannevadadelany10/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: