Descoordinació als Estanys de Sils?

17 08 2009

Comenteu a: Dessecament artificial de l’Estany

pontsequiasils

Coincidint amb l’actuació de dessecament artificial de la llacuna permanent (treballs compartits entre l’Ajuntament i la Fundació Acciónatura), arriba la notícia que l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua, empresa pública de la Generalitat de Catalunya) ja té pressupost per drenar la sèquia de Sils.

En opinió de l’Alfons Delgado-Garcia, naturalista i conservacionista convençut, aquestes diverses actuacions haurien d’anar coordinades. Reproduïm els textos enviats per l’Alfons en forma de comentaris:

round-icon-small 1. Efectivament, es tracta d’anguiles, i és una espècie autòctona. Tot i que la majoria d’animals que es van treure dels bassals que quedaven eren carpes. Les anguiles representaven aproximadament un 4 o 5% dels peixos extrets, la resta, com dic, eren carpes i carpins.

Els animals morts o moribunds es van retirar, els que encara mostraven prou vitalitat es van deixar anar en altres indrets. S’ha de tenir clar que la immensa majoria haurien morit igualment per anòxia (manca d’oxígen) o per altres afectacions.

Tots eren animals condemnats. L’extracció d’aigua prèvia amb bombes l’únic que ha fet ha estat accelerar el procés natural de dessecació. Si els peixos haguessin mort de forma natural d’aquí a unes setmanes pràcticament ningú s’hauria adonat. És possible que alguns haguessin sobreviscut en petits bassals, haurien esperat a que el nivell de la llacuna es recuperés i s’haurien reproduït novament i tot hauria tornat a començar. En aquest cas s’ha optat per aprofitar aquesta circumstància, la sequera natural, i retirar els cadàvers, que haurien empitjorat encara més l’estat de l’aigua un cop aquesta hagués tornat a ocupar la llacuna, i s’han retirat totes les carpes possibles, per tal de mirar de millorar notablement l’estat ecològic de la llacuna.

Aquesta llacuna, tot i ser relativament nova, mostra un estat molt dolent pel que fa a eutrofització de les aigües. Hi ha massa matèria orgànica, en part per la baixa qualitat de l’aigüa que s’hi aporta, també perquè rep la pèssima aigua de la sèquia quan aquesta surt de mare, i també, sobretot, per la increïble quantitat de carpes que l’habiten.

Una actuació complementària molt eficaç seria treure tot el sediment (fang) acumulat en el fons de la llacuna, que no deixa de ser matèria orgànica que facilita l’excés de determinades algues microscòpiques que creen un ambient advers a la gran majoria de fauna i altre flora. Els nivells de fòsfor i de clorofil•la, per exemple, són extraordinàriament elevats. Això de treure els fangs, però, és una operació molt costosa.

Tot podria ser que d’aquí a uns mesos arribin pluges torrencials que faciliti l’arribada d’aigua de la sèquia novament a la llacuna (amb la conseqüent aportació de brutícia i de més carpes), amb la qual cosa s’hauria perdut tota la feina feta. Però crec que s’havia de provar, que era necessària una actuació d’aquest tipus i que ha estat un encert tirar-la endavant.

Si ara es millora l’estat de l’aigua de la sèquia, retirant sediments, i s’aconsegueix que l’aigua de la llacuna sigui més transparent i neta, l’explosió de fauna i flora es notarà en pocs mesos, i una de les espècies que en sortirà beneficiades serà l’anguila, i tant de bo, altres de més escasses i protegides, com l’espinòs, un petit peix força abundant en recs propers i en alguns rierols i rieres de Vallcanera, per exemple.

Durant aquests dies es podrà observar força moviment de persones per la llacuna, tècnis i voluntaris que estaran retirant els peixos morts, traslladant els que siguin vius i capturant tortugues de Florida, que també seran retirades.

L’estany de Sils és un espai d’altíssim valor natural, però que es troba envoltat i notablement afectat per l’activitat humana, per tant, requereix d’una gestió continua. No és un espai salvatge, és un espai natural a gestionar i on les actuacions han d’anar encaminades a preservar-ne i augmentar els seus valors naturals, alhora que ha de ser un luxe social i un espai de lleure respectuós i d’educació per a la ciutadania.

round-icon-small 2. Jo no entenc gaire en el tema, però dono i donaré la meva opinió sempre que em sembli convenient, i a més ho faig a cara descoberta i a títol únicament personal i hi hagi qui hi hagi a l’ajuntament o als altres ens que tenen potestat sobre aquesta zona. Només em limito a donar la meva opinió en base a la meva formació i la meva experiència. Com a simple humà que soc, puc donar opinions basades en errors i equivocar-me.

Caldria primer precisar què s’enten per netejar la sèquia. Tallar canyís no vol dir netejar la sèquia. La neteja que necessita la sèquia és la de llods i fangs acumulats per la quantitat de merda que fa dècades que arrossega. A això MAI m’he oposat.

Netejar la sèquia no vol dir eliminar qualsevol rastre de vegetació a les vores i convertir-la en una infraestructura més. Ens agradi o no, fa molts anys que existeix i s’ha convertit en un element més del paisatge i de l’espai, i com a tal s’ha de gestionar, no només com a un suposat i potencial element pertorbador que podria causar hipotètiques inundacions. Les dues vessants s’han de tenir en compte.

Ara que s’ha acabat l’època de reproducció i que encara les tortugues, per exemple, no estan sota terra, s’hagués pogut eliminar una petita franja de vegetació per tal de que la maquinària hagués pogut entrar a la sèquia. Només calia això, un petit tros on entrar maquinària que s’hauria tret ARA.

Si plou molt, estigui la sèquia neta o no, l’espai patirà inundacions. Sils es troba en una cubeta inundable, això és impepinable, i l’aigua tard o d’hora buscarà el que és seu. La qüestió és que si abans l’aigua tenia lloc on explaiar-se ara no en té, amb la zona envoltava de zones urbanitzades, carreteres, vies fèrries, autopistes i altres elements que segur que vindran i que fan de barrera i de canalització caòtica de l’aigua.

Sí, Pau, esperem que la retirada de fangs de la sèquia arribi aviat ara que s’estan fent aquestes actuacions de millora a la llacuna. La qüestió és que és molt difícil coordinar les feines que diferents administracions i entitats duen a terme a l’estany de Sils, que, recordo, és un espai de la Xarxa Natura 2000, el superprojecte europeu que reconeix i vol potenciar els espais amb més valors naturals.

La solució seria que un únic ens fos qui prengués les decisions i tingués prou capacitat econòmica i executiva per dur-les a terme. La solucio seria la creació d’un consorci APOLÍTIC i INDEPENDENT.

round-icon-small 3. ”L’altre dia vam veure una sèquia a la Barceloneta (la sèquia de Vallcanera) plena, infestada de crancs americans. O sigui que si es vol fer una bona neteja de fauna no autòctona s’hauria de començar per allà, “aigues amunt”, o no?”

La retirada d’espècies exòtiques no sempre és factible. Es poden retirar carpes i tortugues d’una bassa per tal de recuperar-ne altres espècies autòctones si saps que les espècies forànies no hi tornaran. Per cert, la societat està prou conscienciada i informada sobre el fet que NO s’ha de tornar a deixar anar carpes i tortugues a la llacuna?? Si no és així, malament anem.

A Sils, igual que a moltes altres zones humides és impossible eliminar algunes espècies de fauna exòtica. Seria el cas de la gambússia, el cranc americà i el visó americà.

De gambússia n’hi ha desenes de milers que busquen qualsevol toll d’aigua per refugiar-se, i a partir d’aquí anirien reconolitzant tota la resta de l’espai disponible. A més, rieres i recs propers tenen gambússia, o sigui que conqueririen ràpidament qualsevol espai disponible.

El cranc americà ara es soterra sota el fang si no té aigua, i és capaç d’aguantar el temps que calgui. Sortirà quan hi hagi aigua i es reproduirà. És materialment impossible eliminar tots els crancs de la llacuna, de la sèquia, dels recs, de les basses, els que estan colgats de fang… I si és pugués fer, l’espai seria invaït novament perquè les rieres, recs, torrents i basses de prop de Sils i d’arreu del país estan infestats de crancs americans.

Amb el visó americà passa el mateix cas. L’estany està ple, i segur que afecten molt les poblacions d’ocells i amfibis, però eliminant els que hi hagi no s’aconsegueix res perquè les conques properes tenen poblacions de visó enormes, i no trigarien ni tan sols setmanes en ocupar novament la zona.

Solució per erradicar la gambússia de Sils: eliminar-la de tot Catalunya, la resta de l’Estat i la resta d’Europa. I conscienciar a tothom de que no torni a alliberar-ne.

Solució per erradicar el cranc americà de Sils: la mateixa que per a la gambússia.

Solució per erradicar el visó americà de Sils: la mateixa que per al cranc americà.

Es poden fer actuacions per mirar de mantenir a ratlla les poblacions d’aquestes espècies no desitjades, però haurien de ser actuacions mantingudes en el temps i això requereix molta pasta.

Comenteu a: Dessecament artificial de l’Estany

Llegiu també:

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: