II. Els naturalistes entren en acció

21 08 2009

img_3185

papereraabril1986

II. Abril 1986. Uns naturalistes, que no volen ser anomenats ecologistes, apareixen en escena: l’ANG (Associació de naturalistes de Girona), amb Lluís Motjé com a portaveu, vol convertir els estanys de Sils en reserva natural. Davant de la “desmobilització total” volen iniciar una campanya de sensibilització popular. El doctor Garrido avisa dels perills d’una sèquia i uns estanys molt contaminats. Coincidint amb les Primeres Jornades Naturalistes als estanys, la paperera de Sils torna a funcionar, després d’uns mesos d’inactivitat.

Coincideix amb les Primeres Jornades Naturalistes als estanys
La paperera de Sils, altre cop en marxa, però “sense contaminar”

SILS (De la nostra Redacció)

La celebració de les Primeres Jornades Naturalistes als estanys de Sils, que comencen avui, coincideix curiosament amb |a represa de l’activitat de la paperera Cilsa. Aquesta empresa fins al moment de tancar les portes, fa uns mesos, havia estat el principal camp de batalla per poder aturar la contaminació que pateixen les aigües que aboquen als estanys de Sils.

És previst que dilluns vinent els nous propietaris de l’empresa Cilsa, Ter Paper S.A. de Ripoll, posin de nou en funcionament aquesta indústria. Fins que va tancar les portes els abocaments d’aquesta indústria a la sèquia que va a parar als estanys eren considerats el problema més greu de contaminació dels estanys. Fins i tot, darrerament els naturalistes varen comprovar que la putrefacció de les aigües havia disminuït després d’aquests mesos d’inactivitat. Des de la gerència de Cilsa es va assegurar ahir a PUNT DIARI que la represa de l’activitat no comportaria necessàriament retornar a l’estat anterior: “Avui i demà farem les, proves. Per això estava molt abandonat i en la nova inversió també s’hi contempla el problema contaminador”. L’empresa tornarà a contractar els treballadors que quedaren a l’atur i pensa fer una ampliació de la plantilla.

Però, a part la paperera, ei que també preocupa és l’estat en què es troba la sèquia que travessa i desguassa als estanys: “És una autèntica claveguera putrefacta d’on ha desaparegut gairebé tot rastre de vida llevat de la bacteriològica” manifestà Lluís Motjé, membre de l’Associació dels Naturalistes de Girona, i de la Coordinació per la Defensa dels Estanys. En aquests moments als estanys s’hi aboquen aigües residuals urbanes i industrials de municipis com Caldes de Malavella, Vidreres i el mateix Sils. També s’han localitzat altres punts, més aïllats, procedents d’urbanitzacions o granges que contribueixen a contaminar aquest espai natural.,

Els naturalistes consideren que només aconseguint que una altra vegada les aigües que van als estanys siguin netes, es podran salvar els estanys. El Pla de sanejament de Catalunya té previstes accions a la zona, però no contempla tots els punts ara dispersos. L’objectiu de la Coordinadora de Defensa dels Estanys és que es protegeixi aquest espai natural.

Bolós, Maluquer, Sargatal i Filella

Jordi Sargatal, director del Parc Natural dels Aiguamolls; Salvador Filella secretari general, de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural -DEPANA-; Salvador Maluquer, de la secció catalana de la Societat Espanyola d’Ornitologia, i Oriol de Bolós, catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona oferiran unes xerrades durant aquests, tres dies -des d’avui fins diumenge- que es perllongaran a les primeres jornades naturals als estanys de Sils. “El Parc Natural dels Aiguamolls”, “El moviment conservacionista de Catalunya “. “Història de l’Ornitologia a Catalunya”, i “La vegetació de la comarca de la Selva. L’estany de Sils”, seran els temes que es tractaran. El diumenge al matí, els participants a la jornada faran excursions als estanys de Sils, turons de Maçanet de la Selva, i caldera volcànica de la Crosa (Sant Dalmai). Totes les xerrades es faran al saló La Laguna. Aquestes jornades han estat organitzades per la coordinadora de defensa dels estanys de Sils, l’associació de naturalistes de Girona i amb la col·laboració del departament de Biologia del C.U. de Girona i el Centre d’Estudis Selvatans.

Font: Punt Diari, divendres 18 abril 1986


Hi ha espècies que son úniques a Catalunya

La degradació dels estanys de Sils posa en perill la fauna i la flora de la zona

Els estanys de Sils, a la comarca de la Selva, pateixen un fort procés de degradació que amenaça greument la supervivència de les espècies que hi viuen. L’elevat índex de contaminació, que registra la sèquia de Sils, és la causa fonamental d’aquesta degradació, que ja ha estat denunciada per l’Associació de naturalistes de Girona j peí mateix Ajuntament silenc. Segons un informe elaborat pel metge de Sils, doctor Garrido, l’estat de l’estany, fins i tot podria ser causa de greus infeccions í propagar malalties.

R. ROVIRA

Els estanys de Sils varen ser en el seu dia un deis espais naturals mes importants de Catalunya. La seva extensió era notablement superior a la de l’actual estany de Banyoles. Dissortadament, la bellesa natural de l’indret no es conjugava amb una salubritat idònia per als habitants del poble i, per això, se n’ordenà la desecació. Per portar a cap aquesta tasca es va obrir una sèquia que recull tota l’aigua de l’estany i desemboca á la riera de Santa Coloma, que, posteriorment, connecta amb la Tordera. Els estanys silencs també son el punt neuràlgic d’una llegenda que atribueix a aquells paratges un aspecte mitològic. S’assegurava que en els estanys hi ha la porta de l’infern i que un tal Pere Botero va tenir ocasió de conèixer les tenebres de Satanàs entrant per aquell, indret. Llegendes a part, avui dia sembla que l’infern que els estanys podrien amagaren les seves entranyes ha pujat a la superfície. Des de fa mes de deu anys, ningú no s’ha preocupat de netejar la sèquia que travessa la zona i, en canvi, els abocaments industrials han estat cada cop mes nombrosos.

Un espai que es degrada

De mica en mica, dones, la situació ha empitjorat i avui dia és límit. Tal i com ja va informar en el seu moment LOS SITIOS-DIARI DE GIRONA, el metge de Sils i cap local de sanitat, doctor Garrido, va redactar un informe en què avisava deis greus perills que comporta tenir una sèquia absolutament contaminada prop d’una població. El mateix doctor Garrido manifestà que “a nivell administratiu, no s’ha fet encara ben bé res. L’Ajuntament s’ha mogut molt per aconseguir que netegin la sèquia i ara diuen que, quan acabin de netejar l’Onyar, vindran a Sils”. Fa més de deu anys que ningú no s’ha preocupat d’arranjar aquest teòric corrent fluvial i, avui dia, pràcticament ja no hi ha cap resta de la fauna i la flora que brollava al seu entorn. Una ferum insuportable, especialment a l’estiu i una gran quantitat de rates, durant tot l’any, s’han fet amos i senyors de l’indret. Recentment, responsables del Departament de Sanitat varen visitar-lo i s’observà que una de les causes fonamentals de la contaminació son els abocaments industrials, especialment els procedents d’una fàbrica de paper. Tot i el greu índex de degradació, segons l’Associació de naturalistes de Girona més de trenta comunitats conviuen en la zona, així com també diverses varietats de la fauna autòctona de Catalunya, especialment una tortuga d’aigua.

Desmobilització total

Malgrat tots aquests factors òbviament importants, fins ara ningú no s’havia mobilitzat per la defensa i recuperació de l’estany de Sils. L’Associació de naturalistes de Girona ha iniciat una campanya de sensibilització popular per aconseguir que les autoritats prenguin mesures i especialment perquè s’apliqui la recentment aprovada Llei d’Espais Naturals del Parlament català. L’Associació ja ha fet diferents xerrades i ha editat pòsters i tríptics en què informa de les característiques de l’estany de Sils i les raons per les quals cal conservar-lo. Existeix un projecte, que possiblement resoldria del tot el perill de degradació d’aquest paratge. Dins del pia de sanejament de la conca de la Tordera es contempla també la neteja de les rieres i rierols que hi desemboquen. En aquest sentit, és evident que la sèquia de Sils porta una gran quantitat de brutícia á ja Tordera i que seria absurd procedir’ al sanejament del riu principal sense netejar-ne també els laterals. El projecte preveu tapar, la sèquia com a mínim al seu pas pel terme municipal de Sils i alhora desviar totes les deixalles, que actualment s’hi aboquen cap a la planta depuradora d’aigües residuals de Maçanet de la Selva, o bé construir-ne una de nova expressament per Sils.

Un espai oblidat

Els estanys de Sils tenen una gran importància biològica. Així ho demostren els estudis recents sobre fauna i flora de les comarques de Girona. Si fins ara no s’hi havia prestat atenció, possiblement era perquè hi havia altres punts on l’atenció oficial era prioritària. Dissortadament, però, no es pot esperar mes si es volen salvar els estanys silencs.

Els naturalistes de Girona volen comprar-los

L’Associació de naturalistes de Girona ha iniciat una campanya per protegir els estanys de Sils. Aquesta campanya consisteix a vendré bons a dues-centes pessetes cada un que, simbòlicament, han de servir per adquirir una part d’aquest espai natural. Aquesta zona es podria convertir, en el futur immediat, en el primer centre de recuperació de tortugues d’aigua de Catalunya i entraria en funcionament abans d’acabar aquest any si s’omplen els terminis previstos per l’Associació de naturalistes. Els estanys de Sils tenen una extensió de cinc-centes hectàrees que, actualment, tenen greus problemes de contaminació pels vessaments industrials i per la poca cura que s’ha dedicat durant els darrers anys. Segons alguns càlculs aproximats, els estanys de Sils poden valer uns cent cinquanta milions de pessetes que segons els naturalistes haurien de ser pagats per la Generalitat. Amb tot, i donat que el Govern català té alguns problemes econòmics, la proposta dels naturalistes és recollir diners a través deis bons d’ajut perdonar un cop de mà a la Generalitat.

Font: Los Sitios/Diari de Girona, divendres 18 abril 1986

Comenteu a: Mercuri, crancs i domingueros

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: