III. Paperera de Sils i delicte ecològic

21 08 2009

img_3185

III. Octubre 1986. Els ecologistes gironins denuncien davant del jutjat l’empresa Paperera de Sils per delicte ecològic. Paral·lelament la Generalitat es mou, després que la notícia dels abocaments diaris de fuel-oil i residus industrials a la sèquia hagin sortit a la premsa.

Estiu 1988. Els mitjans escampen la notícia de la plaga de crancs americans. Finalment la Generalitat confirma que els crancs americans de la sèquia de Sils tenen quantitats de mercuri que fan desaconsellable el seu consum.

Octubre 1991. El Servei de Protecció de la Natura, SEPRONA, de la Guardia Civil de Girona instrueix un atestat contra la fàbrica Paperera de Sils per presumpte delicte ecològic. La fàbrica tancaria pocs mesos després.

papereraoctubre1986

round-icon-small Se l’acusa d’haver abocat residus industrials a la riera de Vallcanera
La contaminació dels estanys de Sils durà una paperera al jutjat

SILS (De la nostra Redacció, per Carles Puigdemont)

Els abocaments de residus industrials i de fuel-oil per part d’una paperera de Sils poden portar els responsables d’aquesta indústria al jutjat si les entitats ecologistes per a la defensa dels estanys presenten la denúncia anunciada per un presumpte delicte ecològic. Encara que no és la primera vegada que s ‘ e n r e g i s t r en aquests abocaments, mai no havia prosperat cap acció de tipus judicial, sinó que simplement s’havien posat els fets en coneixement del departament de Governació de la Generalitat i de l’ajuntament de Sils, els quals van enviar a començament d’estiu els respectius requeriments a la paperera per evitar la contaminació dels estanys.

Amb la intensitat de les platges de dies enrera, la riera de Vallcanera -que quan va crescuda és la que sobreïx pels estanys de Sils- va aparèixer coberta per una densa marea negra de fuel-oil. Les sospites ecologistes apunten cap a una paperera immediata a la zona que utilitza la riera per als seus abocaments industrials diaris, i que a principi d’estiu ja va ser requerida per Generalitat i ajuntament. La marea negra ha deixat un rastre pastós pels voltants de la riera, tot i que el fuel-oil no ha acabat d’envair els estanys propers.

L’associació de naturalistes de Girona, conjuntament amb la coordinadora per a la defensa dels estanys de Sils, pensa presentar “aquesta mateixa setmana ” una denúncia contra la paperera “per delicte ecològic”, segons assenyalava un portaveu d’aquesta coordinadora. Per als naturalistes, l’impacte de la contaminació pot incidir negativament sobre les polles d’aigua, les aus típiques, i fins i tot en els crancs americans que des de fa uns anys han proliferat insòlitament per l’indret. D’altra banda, si l’impacte és important, els ecologistes sol·licitaran la prohibició de caçar en aquest lloc.

Els estanys de Sils són íntegrament propietat privada, repartida en petites parcel·les destinades a la plantació de pollancres o bé simplement a la vegetació palustre, pròpia dels aiguamolls. Encara que la zona teòrica pot arribar é les quatre-centes hectàrees, a hores d’ara són pocs els que es conserven en condicions i convé assenyalar que cap d’ells no està inclòs en les lleis que s’han fet fins ara per preservar aquestes zones. Únicament es podrien emparar en la llei de les zones humides aprovada pel parlament de Catalunya, però la manca del seu desplegament i la falta total d’un catàleg de zones humides ho fa certament difícil. Segons fonts ecologistes, s’han classificat unes dues-centes espècies d’aus diferents que utilitzen d’una manera o d’altra els estanys de Sils, un cinquanta per cent de les quals són aus típiques d’aiguamoll.

Font: Punt Diari, dimecres 8 octubre 1986

img_3185

papereraoctubre1986a

round-icon-small La Generalitat es mou, després de conèixer els abocaments de fuel-oil
Investiguen la paperera que contamina els estanys de Sils

GIRONA (De la nostra Redacció, per Carles Puigdemont)

El departament de Governació de la Generalitat ha obert una investigació per detallar les possibles responsabilitats d’una paperera en l’abocament de fuel-oil i residus industrials à la riera de Vallcanera, propera ais estanys de Sils. Tot i que a final d’aquest mes, la paperera en qüestió presentarà a la Generalitat un expedient perquè estudií les mesures correctores per evitar més contaminació, el departament de Governació no ha dubtat ni un dia a obrir aquesta investigació, després d’haver aparegut ahir a PUNT DIARI.

La coordinadora per la defensa dels estanys de Sils va anunciar, pel· seu costat, la presentació d’una denúncia al jutjat de Santa Coloma acusant la indústria per un presumpte “delicte ecològic”. Els abocaments de fuel-oil a la riera, que desemboca a la sèquia de Sils i que sol vessar per tots els estanys d’aquesta zona, han deixat un rastre pastós i pudent i han provocat, segons fronts ecologistes, les conseqüències típiques d’una marea negra al mar.

A principis d’estiu, tant l’ajuntament com la mateixa Generalitat ja van enviar els respectius requeriments, després de denunciar a aquestes administracions l’existència d’abocaments il·legals, a la paperera perquè prengués les mesures per evitar aquesta contaminació. Fruit d’això sembla la decisió d’enviar a Activitats Classificades l’expedient de la paperera per veure quines mesures són les que s’haurien de prendre.

Els estanys de Sils són considerats una de les zones humides de les comarques gironines per on passen unes dues-centes espècies diferents d’aus, a part de l’existència dels animals aquàtics propis d’aquest tipus de terrenys. La seva extensió global és d’unes quatre-centes hectàrees, tot i que se’n conserven poques en bon estat.

Font: Punt Diari, dijous 9 octubre 1986

papereradelicteecologic

round-icon-small El Servei de Protecció de la Natura, SEPRONA, de la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona, va instruir divendres un atestat contra la fàbrica Paperera de Sils, per un presumpte delicte ecològic. Els agents van agafar mostres de les aigües de la riera de Vallcanera, on se suposa que la fàbrica aboca els residus industrials que, a través de la sèquia de Sils, arriben als estanys. Les mostres seran analitzades al Centre Toxicològic de Barcelona. La paperera ha estat diverses vegades implicada en la contaminació de les aigües de la zona.

Investiguen la Paperera de Sils per presumpte delicte ecològic
El Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil de Girona ha instruït un atestat
S’han portat mostres de l’aigua de la riera de Vallcanera a Barcelona per analitzar-les

M. ÀNGELS PAGÈS o Sils.

La Paperera de Sils, que després d’haver tingut diversos propietaris actualment pertany a l’empresari ripollès Jaume Riera i Baigorri, està situada als afores de la població, just al costat de la riera de Vallcanera. Segons fonts de l’Ajuntament de Sils, la paperera ha estat avisada diverses vegades per la policia municipal, que ha advertit l’empresa que, si no soluciona el problema de contaminació, es tramitarà una denúncia per un delicte ecològic. Les mateixes fonts van apuntar que se sospita que l’empresa no connecta diàriament la seva depuradora. Diversos veïns de la zona on hi ha instal·lada la fàbrica van queixar-se ahir a aquest rotatiu de la mala olor i la brutícia de les aigües de la riera. Malgrat aquestes queixes, a l’Ajuntament de Sils no hi consta cap denúncia per aquest fet.

Aquesta, però, no és la primera vegada que es detecta un important grau de contaminació en aquestes aigües de la riera de Vallcanera. El 1988 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va recomanar que no es consumissin crancs dels estanys de Sils, ja que unes anàlisis van revelar que hi havia un alt índex de contaminació que podia provocar greus trastorns intestinals. Segons els resultats d’aquelles anàlisis, les aigües i els crancs tenien un alt grau de mercuri. Això va comportar, a part de la vigilància de la sèquia perquè la gent no capturés els animals, que l’Ajuntament sol·licités un informe al geòleg. Rodrigo Frías, per tal de construir una depuradora. Frías, basant-se en el resultat de l’informe, va dir que les aigües d’abastament municipal rebien l’aigua de la sèquia que estava contaminada. El secretari general de l’Agrupació de Naturalistes de Girona, Lluís Motjé, va explicar ahir que, malgrat que tant l’Ajuntament com la Conselleria ja tenien constància que les aigües presentaven un índex important de mercuri, no es van mobilitzar fins que, fa uns mesos, es va notificar el cas a SEPRONA.

Font: Punt Diari, diumenge 6 octubre 1991

round-icon-small Finalment, a més de les notícies d’hemeroteca, hem trobat alguns estudis, un d’ells de la Generalitat, que parlen de la implicació de la Paperera en la greu contaminació dels Estanys, un fet per altra part evident pels silencs que passejaven pel costat de la sèquia i veien el color vermellós de les aigües:

Una de les indústries més contaminants de la zona ha estat fins fa poc la paperera de Sils, que abocava les seves aigües residuals, depurades de manera molt deficient per un senzill sistema d’aireació, a la riera de Vallcanera. Probablement, aquesta indústria fos la responsable de l’elevat índex de mercuri detectat als crancs americans (Procambarus clarkii) de l’estany l’estiu de 1988, segons dades de la Direcció General del Medi Natural. Actualment és tancada.

Font: Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet, octubre de 1998, redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural

Les activitat industrials, urbanes i ramaderes contaminen els torrents d’aigua. L’estany de Sils rebia, fins la construcció de les depuradores, les aigües residuals de Caldes de Malavella, Vidreres, Sils i Maçanet de la Selva i de les urbanitzacions Les Comes, Vallcanera Park i Santa Coloma Residencial, així com la d’alguns nuclis menors. Són especialment significatius els polígons i les industries de Sils i Maçanet, situats en contacte directe amb l’espai. Hi havia punts d’abocament d’aigües residuals i lixiviats sense tractar, provinents de petits nuclis, granges, etc. Alguns d’aquests punts és previst que es connectin a I’EDAR de Sils-Vidreres, mentre que altres ja s’hi han connectat. Una de les indústries més contaminants va ser la paperera de Sils que ara ja està tancada, la qual es creu responsable dels alts índexs de mercuri detectat als crancs americans de l’estany l’estiu de l’any 1988.

Font: Montserrat Vehí Casellas, Geologia ambiental de la depressió de la Selva, UAB, any 2001

Comenteu a: Mercuri, crancs i domingueros

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: