V. Naturalistes contra neteja sèquia

23 08 2009

img_3185

Juny 1988. Els naturalistes de Girona (que no volen ser considerats ecologistes) s’oposen a les obres de neteja de la sèquia de Sils i a la tala d’arbres (cinc metres per cada costat de la sèquia), actuacions promogudes per l’Ajuntament. Volen garantir la conservació dels boscos de rivera i que es mantingui un mínim nivell d’aigua. La veritable solució, diuen, és sanejar o depurar les aigües residuals que hi arriben. Els pagesos i el doctor Garrido es posicionen a favor del projecte de l’Ajuntament. La tensió entre Joaquim Rovira (CiU) i Lluís Motjé (ANC) augmenta. A l’agost, els naturalistes amenacen amb denunciar l’Ajuntament de Sils per la manera com s’està efectuant la neteja de la sèquia.

ecologistessequia

round-icon-small L’ANG creu que infringeixen les normes subsidiàries i la Llei d’Espais naturals
Els ecologistes de Girona s’oposen a les obres de neteja de la sèquia de Sils

Albert Requena, Sils

Els membres de l’Agrupació Naturalista de Girona s’oposen a les obres de neteja de la sèquia de Sils, promogudes per l’ajuntament, el qual, després de 18 anys de gestió, ha aconseguit que la Junta d’Aigües de la Generalitat les porti a terme. Aquesta sèquia provoca en èpoques de pluges intenses inundacions a la vila, mentre que en condicions normals és origen de males olors. L’Agrupació Naturalista de Girona, a través del seu president Lluís Motjé, considera que aquesta actuació afecta un espai natural protegit i que “neteja”- la sèquia pot ser il·legal si això comporta una baixada de les aigües. A més, també podria ser il·legal si considerem les normes subsidiàries de planejament del propi municipi “.

Per tal de portar a terme la neteja de la sèquia, l’Ajuntament de Sils ha demanat als propietaris que tenen plantacions d’arbres a la zona d’afluència del cabdal, -és a dir, cinc metres per cada costat-, que procedeixin a la tala deis mateixos. Aquesta acció, segons l’alcalde- de Sils, Joaquim Rovira, “està encaminada a deixar la zona en condicions per tal que pugui treballar-hi la màquina que ha de rebaixar el llit de la sèquia. Aquesta, amb el pas del temps, s’ha omplert de llot i porqueria que provoca no solament males olors, sinó inundacions quan creix en èpoques de pluges”.

L’ANG considera que en comptes de netejar la sèquia el que s’ha de fer és “sanejar les aigües. Cal recordar que el pla de sanejament de la Torderola porta gairebé tres anys de retard tot i que el ciutadà està pagant quotes i plus de depuració”.

D’altra banda, els ecologistes gironins creuen que si es neteja la sèquia i es treuen els llots negres, “s’han de tenir garanties que es mantindran els principals boscos de la ribera i, sobretot, un nivell mínim d’aigües”. Tot i així puntualitzaven que “primer cal depurar-les”.

Les normes subsidiàries de l’Ajuntament de Sils contemplen com a zona de protecció l’afectació dels cursos d’aigües de les rieres de Vallcanera, Torderola i la sèquia de Sils, amb una amplada de 50 metres per cada banda, alhora que prohibeixen, en aquesta zona, la tala d’arbres de qualsevol espècie, excepte les plantades artificialment -pollancres i arbre blanc, considerades com a cultiu-, que podran ser talades sempre que es procedeixi després a la replantació de la mateixa espècie i varietat.

L’alcalde de Sils, Joaquim Rovira, manifestava al DIARI DE GIRONA que “no entenc com després de 18 anys d’anar al darrera per aconseguir que netegessin la sèquia, ara se’ns presentin aquests problemes, jo sóc un aimant de les plantes, però en aquest cas és prioritària la neteja per evitar tots els problemes sanitaris que des de fa anys estem patint”, alhora que afegia que “son diverses les qüestions que afecten la neteja de la sèquia. La sèquia de Sils desemboca perpendicularment a la riera de Santa Coloma i, quan aquesta baixa crescuda, la tapona, inundant la part del poble que anomenem el barri de la Llaguna. El llit de la sèquia ha pujat molt de nivell, l’antiga carretera de Sils a Maçanet és colgada pel llot, impossibilitant el pas d’un cotxe, i ens nega d’altres espais propers a la vila produint contaminació”.

La contaminació de les aigües també preocupa l’alcalde, Joaquim Rovira. En aquest sentit, assenyalava que “no guanyaríem res si netegéssim el llit del riu sense depurar les aigües, però hores d’ara la Junta d’Aigües s’ha compromès a dur a terme el projecte del col·lector, que portarà les aigües residuals a Maçanet, així com un nou col·lector que passarà per sota de la via del tren”. Rovira manifestà tanmateix que “la mateixa Junta està estudiant la possibilitat de modificar el lliurament de la sèquia amb la riera de Santa Coloma per tal de facilitar la desembocadura. Sabem que a Caldes de Malavella estan treballant en el sanejament de les seves aigües i si es fan aquestes obres, també hauran de talar arbres”. L’alcalde de Sils, Joaquim Rovira, feia palès, però, que “un cop estiguin acabades totes les obres, l’aigua serà neta i la vegetació tornarà a créixer”.

Segons informacions de l’Associació Naturalista de Girona, la zona afectada deis estanys i la sèquia de Sils figuren en la proposta del Pla d’espais d’interès natural i dins el conveni internacional Ramsar, sobre les zones humides. Alhora que afirmava -que “estan en procés d’ésser declarats reserva natural. Amb actuacions com aquesta sembla que l’Administració no és conscient que ens trobem davant la darrera zona interior d’Aiguamolls a Catalunya “.

Els ecologistes de Girona varen puntualitzar que en cas que es porti a terme la neteja de la sèquia “ho denunciarem judicialment, tot i que som conscients que aquests processos son molt llargs i que la nostra protesta és la primera mesura impopular que prenem”, i alhora refermaren la seva esperança que “els propietaris es posin en contacte amb nosaltres per arribar a un acord i donar una Iliçó a l’Administració “.

L’alcalde de Sils, per la seva banda, va afirmar respecte aquest afer que “no ens creiem en possessió de la veritat, simplement creiem que aquesta és la millor sortida, i si algú té una solució més bona per solventar el problema, que ens ho comuniqui, perquè estem disposats a rectificar “. Avui, l’Agrupació Naturalista de Girona plantejarà el tema al Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

Font: Diari de Girona, 3 de juny de 1988

round-icon-small Els treballs han començat aquesta setmana
Ajuntament, naturalistes i propietaris, en desacord per la neteja de la sèquia de Sils.

Albert Requena, Sils.

L’Ajuntament, l’Agrupació Naturalista de Girona ¡ els propietaris de les zones afectades no es posaren d’acord, ahir al migdia, a l’hora de decidir com cal portar a terme la neteja de la sèquia de Sils. Tot i així, les obres s’han iniciat aquesta setmana.

El problema de la neteja de la sèquia de Sils radica, hores d’ara, en les prioritats a l’hora de fer els treballs. Mentre que Lluís Motjé, president de l’associació naturalista de Girona, va insistir que primer “cal depurar les aigües brutes de la sèquia per tal de garantir la protecció del medi natural”, els propietaris afectats varen donar suport a l’actitud de l’Ajuntament, representat per l’alcalde Joaquim Rovira, que considera que és prioritari fer front a la neteja de la sèquia “per evitar infeccions I contaminació”.

Ahir al migdia, va tenir lloc una reunió informativa al cinema la Llaguna de Sils, en la qual varen ser presents membres de l’Ajuntament, presidits per l’alcalde de la població, el cap local de sanitat, Josep Maria Garrido, el president de l’Agrupació Naturalista de Girona, Lluís Motjé, a mes de nombrosos veïns i propietaris afectats per la neteja de la sèquia.

L’alcalde Joaquim Rovira, afirmava que “l’Ajuntament creu prioritari netejar la sèquia, perquè és la manera més viable de solucionar el greu problema de contaminació i infecció, com és l’acumulament de les aigües brutes”, alhora que afegia que això no vol dir que “nosaltres pretenguem dessecar l’estany”. En aquest sentit, l’alcalde de Sils, fent referència a la postura dels naturalistes de Girona, assenyalà que “tots aquells que hagin pensat el contrari estan en un absurd”.

Els naturalistes volen garanties

Lluís Motjé, per la seva banda, després de fer palès que es trobava en situació “de minoria” a la sala, i davant d’algunes acusacions, va assegurar que “no som ecologistes i deu ens en guardi que n’apareguin, perquè son una gent amb la qual fins i tot nosaltres hem tingut enfrontaments”. Tot i així, matisava que “som professionals de l’ecologia, i per tant demanem que ningú no ens ensenyi com s’ha de protegir un espai natural”.

El president de l’agrupació naturalista de Girona, fent referència a la neteja de la sèquia de Sils, assenyalà que estan d’acord amb aquesta “si es garanteixen certs aspectes”, tals com “respectar els arbres -freixes, roures, salzes, verns i homs-, que la neteja es fací un cop finalitzada l’època de cria deis ocells i que es mantingui el nivell de l’aigua“.

En aquest sentit, Lluís Motjé digué que, en cas que no es garanteixi la conservació de l’espai natural, hores d’ara pendent d’un pla especial per tal de ser declarada zona protegida, “l’agrupació emprendrà tot tipus de mesures legals i d’informació pública per garantir i protegir el que considerem patrimoni de tots”. Lluís Motjé, en resposta a algunes preguntes dels allà presents, manifestà que la seva tasca consisteix a “estudiar, divulgar i conservar la natura, si bé per a les dues primeres coses no ens queda temps ates que principalment ens hem de dedicar a la tasca de protecció”. Tanmateix, afegí que aquest fet es produeix perquè “si bé la gent entén la importància, del patrimoni arquitectònic del país, el patrimoni natural no està del tot entès”.

Els propietaris, a favor de la neteja

Tot i que la majoria de propietaris es mostraren partidaris de portar a terme la neteja de la sèquia “perquè no volem epidèmies i tornar a aquells anys en què es va haver de dessecar l’estany per les malalties que d’ell es derivaven”, alguns d’ells varen replicar mes d’una vegada al president de l’agrupació naturalista de Girona i l’alcalde va haver d’intervenir per posar ordre a la sala.

Per la seva banda, Josep Maria Garrido, cap de sanitat a Sils, va assegurar que “la sèquia és hores d’ara una riera morta” i afegí que “la meva feina és controlar aquelles activitats que són molestes, insalubres i nocives per a la població. Per això, atès que la sèquia, ara, és un focus de proliferació de rates, un centre emissor de pudors i possibles infeccions, recomano a l’ajuntament que tiri endavant el projecte de neteja de la sèquia”.

El cap de sanitat de Sils es mostrà satisfet de la reunió informativa i digué que “aquests tipus de trobades s’haurien de repetir més sovint ates que és una manera de clarificar posicions “.

L’acte finalitzà amb la intervenció de l’alcalde de Sils, Joaquim Rovira, el qual va convidar els naturalistes a celebrar una nova reunió a l’Ajuntament per tal de trobar solucions conjuntes.

Malgrat la manca d’entesa en la manera de procedir a l’hora de netejar la sèquia, sembla ser que cada cop les postures s’acosten mes i no és impossible arribar a un acord en un futur proper.

Font: Diari de Girona, diumenge 19 juny 1988

Comenteu a Mercuri, crancs i domingueros

Advertisements

Accions

Information




%d bloggers like this: