VI. Els domingueros envaeixen Sils

23 08 2009

Crancs amb mercuri a l’arròs

lvcrancsidomingueros

ddg30juny1988

Estiu 1988. Centenars de domingueros i forasters diversos entren a Sils per a pescar crancs americans a la sèquia. Els anàlisis de la Generalitat detecten que els crancs contenen un alt grau de mercuri. Durant els darrers anys, els crancs han envaït el municipi, i tot -diuen- per culpa d’un pagès. Una agència informativa publica que els crancs han envaït els carrers i les cases del poble, extrem que l’alcalde desmenteix. La notícia arriba fins i tot a La Vanguardia.

¿L’objectiu dels domingueros és únicament fer una bona paella, un bon arròs?. La Guardia Civil els vigila. Alguns venen de nit amb làmpades de butà i omplen sacs sencers amb crancs. Se’n troben als restaurants i diuen que a Mercabarna es venen crancs de Sils fent-los passar per exemplars del Guadalquivir. L’alcalde Quimet no vol alarmar ningú però, per si de cas, ha redactat un ban on recomana que no es mengin crancs de l’estany.

Els naturalistes gironins consideren que tot l’afer és una maniobra de distracció de l’Ajuntament de Sils, un intent per desviar l’atenció del problema real de contaminació, alhora que adverteixen que el consum de crancs pot produir saturnisme i que buscaran als responsables dels vessaments contaminants. Al mes de setembre, en Lluís Motjé acusarà l’Ajuntament de Sils de voler-se “carregar literalment” els estanys. Sembla ser que a Sils no se l’estimen gaire a aquest jove ornitòleg de Riudellots, que es considera naturalista i no vol saber res dels ecologistes.

19880709011

round-icon-small S’han trobat exemplars en altres zones
Vigilen la sèquia de Sils perquè la gent no capturi els crancs americans

Sils. (De la nostra Redacció)

La Guàrdia Civil i membres de protecció civil van acudir diumenge passat a la sèquia de Sils per controlar la captura de crancs que es reprodueixen a milers en aquesta zona contaminada. Malgrat tot, unes tres-centes persones van concentrar-se entorn de la sèquia per proveir-se d’aquests crustacis i incloure’ls en el seu menú. Alguns afeccionats a la caça de crancs els han traslladat a les aigües de les seves poblacions per tal de tenir a mà el seu propi viver. S’han trobat exemplars de cranc americà al riu Tordera, la riera de Massanes i a la riera de Santa Coloma de Farners.

A la sèquia hi desemboquen les aigües residuals de Sils i també les de Caldes de Malavella i Vidreres. Aquest fet afavoreix la reproducció dels animals d’origen americà que troben en els llocs fangosos i contaminats el seu habitat idoni. Per evitar la possible aparició d’un focus infecciós, l’alcalde de Sils. Joaquim Rovira, va fer públic recentment un ban informatiu en el que recomana a la població que s’abstingui de capturar i consumir els crancs que es troben en les immediacions de la sèquia.

Tot i que no s’ha detectat cap cas d’infecció a causa del consum d’aquests crustacis, diumenge passat la Guàrdia Civil i membres de protecció civil van traslladar-se a les immediacions de la sèquia per evitar la captura de crancs. Mitjançant un megàfon, els membres de les forces de seguretat alertaven als “caçadors” perquè no agafessin als animals.

La proliferació dels crancs americans, que es compten per milers, ha ocasionat una certa alarma. L’alcalde però, ha desmentit que el animals haguessin envaït els carrers i les cases de Sils en contra del que va divulgar una agència informativa. Joaquim Rovira va explicar que “s’han vist crancs en les basses d’algunes casses de pagès de la zona i també en els camins veïnals, però no en el poble, encara que es por haver detectat algun esporàdicament “.

Segons un membre de protecció civil, el crancs americans són carnívors i s’ho mengen tot, motiu pel qual s’han eliminat les rates que poblaven la sèquia anteriorment..

Actualment, el Departament de Mitjà Ambient de la Generalitat està elaborant un estudi i analitzant als animals per determinar les conseqüències que poden ocasionar la seva reproducció massiva. Els resultats de la investigació, que es coneixeran aquesta setmana, indicaran també si el consum dels crancs pot ser perjudicial per les persones. Quan els crancs hagin consumit tota la matèria orgànica de la sèquia, possiblement envairan els camps propers i faran malbé les collites.

Font: Punt Diari, dimarts, 5 juliol 1988

round-icon-small La Generalitat assegura que el seu consum és perillós
Les anàlisis detecten que els crancs de Sils tenen un alt grau de contaminació

Sils. (De la nostra Redacció, per Abel Fernàndez)

El departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, en una nota feta pública ahir, recomana que no es consumeixin els crancs provinents dels estanys de Sils ja que les primeres anàlisis efectuades han detectat que els crustacis contenen un alt grau de contaminació microbiològica que pot provocar greus trastorns intestinals. Els crancs contenen també un alt grau de mercuri, en el límit recomanat per la CEE. L’Associació de Naturalistes de Girona considera que l’afer és una maniobra de distracció de l’Ajuntament de la localitat.

La presència d’una plaga de “crancs americans” als estanys de Sils fou detectada fa prop de dues setmanes. Segons el departament de sanitat, la contaminació existent a les aigües d’aquest sector ha estat l’element decisiu que ha comportat què els crancs continguin un alt grau de contaminació bacteriològica. Les anàlisis efectuades pel departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el departament de Sanitat i el laboratori “Juan de la Cierva” del Consell Superior d’Investigacions Científiques han detectat que els animals contenen una gran concentració de materials pesants. “El grau de mercuri que tenen està al límit dels valors recomanats per la CEE. Això, juntament amb la contaminació microbiològica -a que contenen gran quantitat de col.liformes fecals- pot fer que, en cas d’ingestió, produeixin greus molèsties intestinals que podrien ser causa d’ingrés a un centre hospitalari”, assegura Àlex de Juan, del Departament d’Agricultura.

Segons Alex de Juan, cal un programa de neteja de les aigües de la sèquia per tal que desapareixi la contaminació. “L’ideal seria que es fes una canalització subterrània”, assegura. El Departament d’Agricultura recomana igualment que la gent s’abstingui de recollir crancs de la sèquia amb la intenció que es reprodueixin a d’altres llocs, tal i com ha passat els darrers dies, quan s’han trobat crustacis d’aquests tipus a d’altres rieres. “El seu consum seria igual de perillós”, diu Àlex de Juan. El departament recomana que no es consumeixin els crancs fins que és donin a conèixer els resultats definitius, que en aquests moments depenen de les anàlisis que s’estan efectuant i que és previst que es donin a conèixer dimarts de la setmana vinent .

L’Associació de Naturalistes de Girona considera que la presència de crancs als estanys de Sils és un fet habitual i que l’alarma creada els darrers dies és “un invent de l’Ajuntament per desviar el problema real que existeix”. Lluís Motjé, portaveu de l’associació, assegura que el tema de fons és la contaminació dels estanys, que l’Ajuntament no va voler afrontar en el moment oportú. “Nosaltres ja havíem demanat que es netegés l’any 1985, quan vam enviar un informe a l’Ajuntament de Sils i als Serveis Territorials denunciant que les aigües de la sèquia contenien metalls”, assegura Motjé.

Segons els naturalistes, les aigües de la sèquia contenen , a més de mercuri, altres metalls vertits per alguna indústria paperera. “Tot això fa que el consum de crancs pugui derivar en casos de satumisme“, diu el portaveu. El. col·lectiu anuncià ahir que investigaran l’origen dels vertits i, en cas de localitzar els responsables, els denunciaran. Motjé assegurà que la ingestió dels crancs pot provocar símptomes de saturnisme 0 altres trastorns que es detecten temps després que hagin estat consumits. “S’ha d’anar alerta perquè els crancs de les clavegueres de Sils es venen actualment a Mercabarna dient que són del Guadalquivir“, va dir ahir Lluís Motjé. L’associació de naturalistes reivindicà ahir que els terrenys de la sèquia de Sils siguin declarats, reserva natural. L’Ajuntament de la localitat ha aprovat recentment un pla de protecció de l’estany per controlar les operacions de neteja que s’estan realitzant actualment, i que l’associació considera incorrectes.

Font: Punt Diari, dissabte 9 juliol 1988

round-icon-small Els naturalistes creuen que s’intenta tapar el problema de la neteja de la sèquia
Les anàlisis detecten contaminació química en els crancs i estanys de Sils

Albert Requena, Sils

Les anàlisis demostren que els crancs de la zona tenen un alt grau de contaminació amb una concentració de metalls pesats, en concret mercuri, que son propers ais límits establerts per la CEE en relació amb el consum humà.

Atès el resultat, el Departament de Sanitat ha recomanat a la gent que s’abstingui de consumir aquests crancs de l’estany i la sèquia de Sils, així com els de les zones properes. La passada setmana ja es preveia un índex important de contaminació a la zona perquè aquest és un lloc que recull les aigües residuals, urbanes í industrials, de poblacions com Vidreres, Caldea de Malavella i Sils. Els crancs serien perfectament comestibles en el cas que sols estiguessin contaminats orgànicament, ja que els crustacis, un cop bullits i ben cuinats, queden lliures de microbis.

El que més ha induït a recomanar a les institucions que els crancs no siguin consumits ha estat la seva contaminació química amb presència important de mercuri. La CEE estableix que el límit de contaminació de metalls pesats admès per al consum humà és de 0’5 parts per milió. La reglamentació espanyola és mes tolerant i permet la presència fins a una part per milió. Les anàlisis han establert que els crancs de Sils presenten una contaminació que arriba al 0’46.

Segons va declarar el delegat de Sanitat de la Generalitat a Girona, Pompeu Pascual, al DIARI DE GIRONA, aquesta xifra “és suficientment elevada com per recomanar que els crancs d’aquesta zona no es consumeixin “. El consum d’aquests crustacis, d’origen americà, podria provocar diferents tipus d’infeccions gastrointestinals. Després d’aquestes primeres anàlisis, la Generalitat farà un seguiment periòdic de l’evolució de la contaminació a la zona per tal de prevenir conseqüències posteriors.

D’altra banda, els membres de l’Associació naturalista de Girona -ANG- han manifestat que, malgrat que estan d’acord amb l’actitud que s’ha pres de portar a terme el control deis crancs i les corresponents anàlisis, aquest “ha estat un tema per desviar l’atenció del problema principal que és la neteja de la sèquia de Sils”. Lluís Motjé, portaveu de l’associació, va confirmar que els crancs de la sèquia de Sils “son perillosos per al consum humà segons han manifestat les anàlisis”. Motjé afegia que les conseqüències del consum de crancs poden arribar a ser “irreversibles en el cas que els contaminants químics s’acumulin en el cos humà”.

Lluís Motjé es mostrà preocupat pel fet que la gent transportí aquests crustacis d’un lloc a un altre i de les conseqüències que va patir l’estany de Sils la passada setmana, amb l’aglomeració de gent, provocant destrosses ecològiques a la zona. També destaca que s’han donat casos de trasllat de crancs, i afirma que fins i tot s’han portat a Camprodon. La presència d’aquests crustacis americans comporta la destrucció dels autòctons.

Font: Diari de Girona, dissabte 9 juliol 1988

round-icon-small Làmpades de gas, cistells i sacs plens de crancs

Una altra noticia important sobre l’estany de Sils és l’informe que ha rebut l’Ajuntament de Sils sobre els crancs americans. En relació amb la conveniència o no del consum de crancs americans (Procambarus clarki) de la zona de l’estany de Sils, la direcció general de Política Forestal de la Generalitat informa, en data 29 de juny de 1989, que:

1. Arran de les anàlisis realitzades pel laboratori agrari del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, ara fa tot just un any (20 de juliol 1988), feien recomanable la no consumició de crancs per l’elevat índex d’enterobacteriàcies (que es resolia bullint molt bé els animals) i de metalls pesats (com ara el mercuri), que superaven les recomanacions de la CEE.

2. No hi ha hagut enguany disminució dels abocaments residuals tant urbans com industrials a les sèquies respecte a l’any passat. A més, durant aquesta època es dona un augment de la concentració d’enterobacteriàcies i de metalls pesats, a causa de la disminució del cabal d’aigua a l’estiu.

Per tant, vistos aquests punts, creiem desaconsellable el consum d’aquesta espècie de cranc d’aquesta zona, ja que si bé la contaminació fecal per enterobacteriàcies es pot subsanar en bullir els crancs, la contaminació amb metalls pesats no es pot eliminar, desconsellant-ne la ingestió amb aliments amb aquesta concentració de mercuri, pels trastorns que pot provocar l’acumulació de dosis.

Aquesta mesura presa quant als crancs és molt encertada, ja que estic completament d’acord de desaconsellar la seva ingestió, ja que l’any passat, amb la incalculable quantitat que se’n va arreplegar i menjar per part de la gent vinguda de tot arreu de la comarca, i de més lluny i tot, va resultar un miracle que no passés res a ningú només de veure l’estat d’aquella aigua d’on els treien a milers. Un dia a la nit (solament surten durant la nit), personalment, vaig presenciar com els agafaven. Quan vaig arribar, ja en tenien mes de mig sac. Els pescadors situats dins la riera de Vallcanera, que desemboca a la sèquia de Sils, sota el llum de làmpades de butà, els anaven recollint amb un cistell que les seves mullers anaven buidant en un sac. Quan ja no n’hi havien apagaven el llum una estona por tornar-lo a encendrei tornar a omplir el cistell i així successivament tot el temps que vaig estar-hi, talment semblava que no s’havien d’acabar mal, cada vegada en sortien mes. Ara bé, és de suposar que la majoria de la gent que menjaven aquells crancs, si haguessin vist el lloc de procedència, segurament no n’haguessin menjat.

Aquests crancs d’aigua dolça, molt apreciats per la seva vaporositat, més coneguts com a crancs de riu, són d’origen americà, anomenats crancs vermells, principalment de l’espècie Procambrus clarki, diferenciant-se dels del país en què aquests solament ponen de 50 a 100 ous. En canvi, els americans son de creixement molt mes ràpid; multiplicant-se on poc temps. Una bona prova la tenim als estanys de Sils, que d’uns pocs que es tiraren a una bassa propera a aquests, on poc temps s’han convertit en milions. Hem de pensar que aquests astàcids, els crancs de riu, són els únics crustacis que presenten un desenvolupament postembrionari directe, és a dir, que deis ous neixen petits individus molt semblants als adults, a diferencia deis altres crustacis dels quals primer apareixen les larves nedadores i, abans no es transformin en un individu adult, hauran de passar per diferents estats larvaris. Aquesta mona de crustacis d’aigua dolça tenen com a característica fonamental la gran capacitat per resistir la dessecació estival de l’aigua i, també, molta facilitat per escampar-se i poblar seguidament nous indrets. Quan els manca l’aigua, s’enterren a molta profunditat per buscar la humitat.

Font: fragment d’un article del Diari de Girona del diumenge 6 d’agost de 1989, signat per Jaume.

Comenteu a Mercuri, crancs i domingueros

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: