VII. Drenatge sèquia: qui tenia raó?

27 08 2009

El drenatge de 1988: qui tenia la raó?, el naturalista o l’alcalde?

img_3185

denunciaranajuntament

1988. Finalment, durant aquell estiu, l’Ajuntament de Sils va fer netejar la sèquia de Sils. La tensió entre els naturalistes i l’Ajuntament augmenta. A l’alcalde, als pagesos i als caçadors no els fan massa gràcia les idees d’aquells naturalistes forasters.

L’alcalde Rovira es manifesta “aimant de les plantes”, els pagesos propietaris de terrenys a la zona dels estanys manifestaren que “nosaltres volem terrenys on es puguin plantar arbres”.

Formalment, l’Ajuntament de Sils està d’acord en incloure els Estanys en el futur PEIN (pla d’espais d’interès natural) que la Generalitat comença a projectar (reunió celebrada el 25 de maig de 1988). Però els naturalistes no se’n refien i acabaran afirmant que l’Ajuntament actua amb hipocresia: “L’ANG no entén com un consistori que en un ple ha pres l’acord de demanar la protecció dels Estanys se’ls està literalment carregant. No entén com pot parlar d’eliminar contaminació si per altra banda tenia en projecte tirar herbicida a la sèquia (delicte tipificat al codi Penal, per altra banda)”.

A l’agost l’alcalde diu a la premsa que els naturalistes “no deuen tenir feina” i es dediquen a molestar amb propostes i accions absurdes. I els naturalistes anuncien que denunciaran l’Ajuntament de Sils per incomplir normes en la neteja de la sèquia. Els naturalistes afirmen que “hi ha una clara voluntat d’eixugar” o dessecar els estanys, per part de l’Ajuntament. L’alcalde ho nega i diu que el que es vol és eliminar les males olors i possibles infeccions d’unes aigües brutes on s’aboquen grans quantitats de residus urbans orgànics procedents de les poblacions dels voltants.

Pel que fa a la neteja de la sèquia: què va significar el drenatge de la sèquia de l’any 1988?, qui tenia raó?, l’alcalde i els propietaris o el naturalista foraster?, exageraven els naturalistes en acusar l’Ajuntament de Sils de voler “carregar-se” els Estanys?.

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils (1998), redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural, considera que els efectes de les obres de drenatge i dessecació de 1988 van ser desastrosos.

¿Negligència, menyspreu cap a opinions forasteres o secreta determinació d’assecar els estanys abans no s’apliqués la normativa protectora?

* “De les 284 espècies de vertebrats conegudes a la zona, 193 (68%) són espècies protegides. D’aquestes 193, han desaparegut de l’espai els darrers cinc anys un total de 41 (el 21%) i han experimentat una regressió important un mínim de 38 (el 20%). La causa principal d’aquesta davallada cal cercar lo en les obres de drenatge i dessecació de 1988 i en la transformació d’hàbitats posterior.

La regressió de la fauna a l’estany de Sils ha estat espectacular els darrers anys, tant pel que fa al nombre d’espècies com a les seves poblacions.”

* “L’avifauna aquàtica constitueix un dels grups més interessants de l’estany de Sils. Malauradament, les seves poblacions han sofert una espectacular davallada d’ençà del drenatge de l’estiu de 1988. No deixa de ser lamentable que aquesta davallada es produís precisament quan se n’estava observant una accelerada recuperació. Es disposa de dades de censos d’ardeides, anàtides, fotges i limícoles d’abans i de després del drenatge que són ben significatives.

Resulta evident a la llum d’aquests censos que entre 1985 i 1988 l’estany de Sils es trobava en plena etapa de recuperació de l’avifauna aquàtica, la qual es va veure sobtadament truncada per les obres de drenatge i de transformació dels hàbitats.”

* “La conservació de l’espai com a zona humida depèn del manteniment de la seva dinàmica natural. Un dragat generalitzat de sèquies i canals pot alterar la dinàmica hidrològica i provocar temporalment un desguàs més ràpid de les aigües i, en conseqüència, destruir zones d’aiguamoll. Això va succeir l’estiu de 1988 quan les operacions de dragat empreses van afavorir la desaparició de gran part de l’àrea inundada de manera habitual fins aleshores, amb descensos del nivell de l’aigua entre 1 i 2 m segons les zones. Així mateix, el trasllat dels sediments extrets de les sèquies i dels canals cap als prats augmenta el nivell del terreny i limita també els períodes d’estanyament, a part d’afavorir els efectes negatius de la inundació.”

Font: Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet, octubre de 1998, redactat per un equip de la Direcció General de Patrimoni Natural

actanotarial

La nostra veritat sobre els estanys de Sils

L’extensa problemàtica que han generat darrerament els Estanys de Sils obliga l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), com a entitat directament implicada, a fer una sèrie de puntualitzacions de cara a l’opinió pública, per tal d’evitar el confusionisme que el tema ha generat.

-La recerca científica eh diversos camps per part d’alguns membres de l’ANG va iniciar- se el 1977, quatre anys abans de la constitució de la mateixa associació.

-L’ANG s’ha preocupat de la protecció dels Estanys perquè és la darrera zona humida de la Catalunya interior.

– Des del punt de vista ornitològic, la seva importància ha augmentat notablement des que, ais darrers anys, s’han mantingut els nivells d’aigua, fins al punt que almenys tres espècies d’ocells aquàtics observats menys de cinc cops a Catalunya, on s’han citat darrerament és precisament a Sils.

-Els canvis d’usos agrícoles dels darrers 15-20 anys han provocat la regressió de la superfície destinada a prats (una de les relíquies naturals més interessants i pròpies de la zona i que tots hauríem de conservar) en benefici de pollancredes. Només cal agafar fotografies aèries nadirals actuals i d’anys enrera per comprovar-ho.

-La contaminació és un dels problemes més grans de la zona. L’ANG se’n va preocupar ja fa temps demanant informació als ajuntaments dels tres municipis que hi aboquen. Vidreres i Caldes ens van contestar. Sils no. Vàrem ser els primers, i que sapiguem els únics, de denunciar judicialment una indústria per abocaments a la riera.

-Davant d’aquesta problemàtica l’ANG no podia restar amb els braços plegats. Fa tres anys vam elaborar un informe que es va entregar a l’Ajuntament de Sils i, simultàniament, al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

-A les converses inicials amb l’Ajuntament l’ANG va oferir unes tesis que ha mantingut fins ara:

1. Crear una normativa de protecció per,
2. Tenir més força per demanar la depuració i,
3. Netejar després, si calia, els llots de la sèquia sota la normativa de protecció (amb la qual cosa s’hauria evitat l’impacte actual).

-Davant d’això la posició de l’Ajuntament . ha estat sempre la contrària: .

1. Netejar la sèquia
2. Depurar
3. Protegir.

-Estem segurs que si haguessin prevalgut les tesis de l’ANG el sanejament seria més avançat, no s’hauria arribat a cap tipus d’enfrontament amb ningú, i els propietaris podrien estar cobrant subvencions per tenir terrenys dins d’un Espai Protegit.

-La Llei d’Espais Naturals, aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya el 28/maig/85, diu textualment: “L’Administració de la Generalitat i les entitats locals han d’adequar llurs disposicions per a canalitzar llur actuació i la dels particulars (…) per assolir les finalitats següents: (…) conservar i regenerar les zones humides” (Art. 4, c). A Sils, per iniciativa de les entitats locals s’estant degenerant.

-L’esmentada Llei preveu un Pla d’Espais Lluís Motjé i Costa (*) a protegir on, si no ens enganyem, hi seran inclosos els Estanys de Sils. La iniciativa de protecció no és doncs de l’ANG. És un fet que s’hauria donat fins 1 tot si l’ANG no hagués existit mai.

-En redactar-se les Normes Subsidiàries de Planejament de Sils l’ANG hi va poder “colar ” una protecció urbanística dels Estanys (la prova que la iniciativa va ser nostra i no de l’Ajuntament és un original vegetal que tenim d’un esquema que apareix a les esmentades normes).

-Les Normes Subsidiàries prohibeixen la tala d’arbres al voltant de la sèquia. L’Ajuntament (que les va aprovar), resulta que ara ordena talar-los en un Ban de l’Alcaldia.

-Certes manifestacions desafortunades, referents al fet que hem de comprar els Estanys i tirar-hi l’aigua amb una mànega sí és que volem que n’hi hagi, les considerem fora de lloc: el pressupost anual de l’ANG per quotes de socis és entorn de les 100.000 ptes. Hom convindrà que amb això no es pot fer gaire res. Certament es va endegar una campanya de recol·lecta de fons pels Estanys. Certament també no va tenir massa èxit (menys de 200.000 ptes.) Hem estat gastant diners en material per fer accions en terrenys que, de paraula, se’ns havien cedit; sovint, un cop gastats se’ns ha retirat la paraula. Aviat no tindrem ni diners per comprar la mànega.

-Deixant de banda temes sobre els quals no s’ha aixecat massa enrenou (el cas d’una carretera per un lloc on legalment no pot passar), comença, seguint les tesis municipals, la neteja de la sèquia. Atenció, res de demagògia; neteja o drenatge, no depuració com s’ha dit a vegades. Que sapiguem, no s’ha fet cap depuradora.

-La neteja de la sèquia (17 anys sense fer-la, com ho demostren els anells de creixement dels arbres que ara s’han tallat), era abans una obra tradicional que pagaven els mateixos beneficiats. Actualment els diners baixen de dalt i els paguem tots els ciutadans de Catalunya. Considerant el que ha costat, el que a títol personal es gastaran alguns propietaris (fins i tot per treballar terrenys dessecats) i la imminència de la normativa protectora dels Estanys (versemblantment caldrà tornar a inundar amb comportes i indemnitzar els propietaris)… quants diners inútils ens costarà a tots plegats? No haurien estat més corrents les nostres tesis i molt més econòmiques? És necessari mantenir encara màquines treballant i gastant més diners perquè a sobre encara se n’hi hagin d’afegir més?

-El 20 de juny, després d’una inspecció, el Servei de Protecció de la Natura tramet una carta adreçada a l’alcalde en la qual es deixava ben clar que s’havien de tapar els canals de desguàs al mateix temps que es realitzessin les obres per evitar la dessecació, en compliment d’allò que mana la Llei d’Espais Naturals (el famós art. 4, c). El n° de Registre de Sortida d’aquesta Carta de la Direcció General és, per triés dades, el 2827.

-A l’ANG tenien ben clar que aquesta ordre no es compliria i que restaria amagada en un calaix sense comunicar-la a ningú. (Hauria estat rebaixar-se i donar-nos la raó (la coincidència de tesis entre l’ANG i ei Servei de Protecció de la Natura és francament gran, fins i tot pel que fa al problema de mosquits i males olors). Aquesta vegada no es va convocar cap reunió, no es va informar ningú de res.

-El 30 de juliol s’obrien uns recs i s’hi posaven tubs. L’aigua començava a marxar. Algú, esverat, començava a tapar de nou un rec (segons hem sabut després). Volem deixar ben clar que, malgrat el que s’hagi dit, a l’ANG en aquest moment “políticament parlant” no li interessava en absolut retenir l’aigua, i ens desentenem totalment del fet. No cal ser gaire intel·ligent per veure que si allò s’eixugava teníem més arguments per demostrar que l’ordre s’havia incomplert. Volíem fins i tot que s’eixugués.

-El dia 1 d’agost s’aixecava acta notarial a les 3,15 de la tarda. Estàvem convençuts que una hora més tard encara només ho coneixeríem el notari, la Direcció General, el batlle de Sils i dos membres de l’ANG. Doncs no. Per l’Estany ja s’hi passejava gent (que en més de 200 sortides de camp no hi havíem vist mai) amb el cap escalfat i al corrent de tot…

-L’ANG no entén com un consistori que en un ple ha pres l’acord de demanar la protecció dels Estanys se’ls està literalment “carregant “. No entén com es pot parlar d’eliminar contaminació si per altra banda tenia en projecte tirar herbicida a la sèquia (delicte tipificat al codi Penal, per altra banda).

-L’ANG no entén tampoc com es pot manifestar que sembli que no tenim res a fer, quan el que realment voldríem és no haver de perdre temps ni diners en coses que podrien mòlt bé estar solucionades. Estem segurs que hi ha gent de la nostra entitat que per aquesta història gastarà més diners de la seva butxaca (serveixen de 500 a 1.000 ptes. diàries sense tirar llarg?) que benefici no n’han tret molts propietaris en anys.

-L’ANG avalua la recuperació de la zona -si hom no hi intervé- fins a un estat similar a l’actual en un període de 15 a 20 anys, tal i com s’han fet les coses. Al nostre entendre és tècnicament possible fer una obra d’aquestes característiques amb molts menys diners i molt menys d’impacte. No entenem per què s’han remenat aquests volums de terra si les màquines poden passar pertot arreu. Creiem a més que ha estat pitjor el remei què la malaltia. Demanem que a la tardor vinent no plogui massa si no volem veure els recs colgats i els Estanys més plens que mai. Per acabar, volem que quedi clara una cosa: desitgem uns Estanys amb prats, aigua i ocells (entre d’altres coses) i farem els possibles per aconseguir-ho. Però que quedi clar que si això esdevé realment, serem els primers de defensar davant de qui sigui els propietaris afectats perquè rebin les indemnitzacions oportunes si d’alguna manera es veuen perjudicats. No ens agrada haver d’arribar a aquests extrems que hem arribat i més quan això hauria pogut ser perfectament evitable. Nosaltres no volíem radicalitzar postures ni provocar enfrontaments. Fa anys que se sap qui som i on som i tan sols se’ns ha consultat una vegada per portar-nos, encara, a la gàbia del llop. Demanem diàleg, però de veritat.

Lluís Motjé i Costa, president de l’Associació de Naturalistes de Girona.

Font: Punt Diari, dimecres 7 setembre 1988

Comenteu a Mercuri, crancs i domingueros

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: