Riera de Vallcanera

28 08 2009

Imminent neteja, 38.000 €

rieravallcanera1

rieravallcanera2

rieravallcanera3

rieravallcanera4

rieravallcanera5

Fotos superiors: Riera de Vallcanera al seu pas per la Barceloneta, prop de l’antiga Paperera, agost 2009. Llegiu també: Paperera de Sils i delicte ecològic. Mapa: ICC.

round-icon-small Agost 2009:

Divendres 28 d’agost de 2009
Diari de Girona


Sils drenarà i netejarà el tram baix de la riera de Vallcanera per 38.000 euros
L’objectiu és fer una zona de vianants a la riera que enllaci el centre de la població i la urbanització


Foto: Una de les zones de la séquia de Vallcanera que s’arranjarà.
Carles Colomer

SILS | MARTÍ SANTIAGO

L’època de precipitacions està a punt d’arribar i Sils vol tenir netes les séquies i rieres de la població per minimitzar els riscos d’inundació. Per aquest motiu, abans del 15 de novembre, el tram baix de la séquia de Vallcanera haurà d’estar drenada i netejada de vegetació al·lòctona per part de Forestal Catalana.

L’alcalde de la població, Martí Nogué (IdS), explica que aquesta actuació ve motivada perquè fa “40 anys que no s’hi ha fet res“. “El drenatge de les rieres no és una obsessió però sí que és important”, justifica el batlle. I és que tan sols aquest estiu s’haurà netejat i arranjat la séquia de l’estany, s’haurà enretirat la fauna colonitzadora de la llacuna i ara s’arranjarà un quilòmetre i mig de la séquia de Vallcanera.

Encara no s’ha fet l’adjudicació però Nogué conclou que no pot trigar gaire a causa que l’11 d’agost van rebre una subvenció de 27.000 euros per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge condicionada a netejar la riera abans de mitjans de novembre. D’aquesta manera, el consistori tan sols haurà de satisfer un import d’11.ooo euros en concepte de despeses per l’actuació.

La neteja de la riera

Està previst enretirar tota la vegetació al·lòctona de la zona com la canya i la vinya americana, així com també fer una neteja dels arbres morts. Una vegada això s’hagi materialitzat es faran tasques de repoblació vegetal de la riera amb flora autòctona. Així doncs, s’hi plantaran freixes, gatells i salzes blancs.

Cadascuna de les actuacions realitzades a les lleres que travessen Sils té un objectiu a llarg termini i és la conservació d’aquests espais i el seu condicionament perquè siguin utilitzats com a zones d’esbarjo per a la població. En el cas concret de la séquia de Vallcanera, Nogué explica que la intenció és acabar disposant d’un passeig que enllaci el nucli urbà de Sils i la urbanització perquè la gent pugui anar al poble a peu i no es vegi obligada a agafar sempre el cotxe. “S’han d’augmentar els recorreguts de vianants perquè la gent no hagi d’anar per la carretera”, apunta el batlle. Per aquesta raó, la idea amb la qual està treballant el consistori és fer un passeig a banda i banda de la séquia. La idea els l’ha suggerit el municipi de Vilobí d’Onyar, que el batlle de Sils posa com a exemple en la conservació dels espais humits.

Font: http://www.diaridegirona.cat

round-icon-small Febrer 2009:

Perilla la Riera de Vallcanera?



Perilla la riera de Vallcanera

La riera de Vallcanera en terme de Sils (La Selva) fotografiada ara fa un any. Aquests hàbitats presumiblement seran afectats per l’ampliació a sis carrils de l’autopista AP-7. La riera de Vallcanera, a més de ser un espai natural protegit pel PEIN, conté vertaderes joies animals com és l’espinós, un petit peix protegit per la legislació europea.

Font: Espais desnonats, 10 febrer 2009

round-icon-small Setembre 2008:

El projecte SELWA participa en la redacció d’un projecte de recuperació ambiental del tram baix de la riera de Vallcanera

En la línia de treball de promoure la millora del patrimoni natural vinculat a l’aigua de la comarca, l’Ajuntament de Sils i el projecte SELWA han participat en la redacció d’un projecte de recuperació ambiental del tram baix de la riera de Vallcanera (PEIN Estany de Sils – riera de Vallcanera).

Aquest projecte, que serà presentat per l’Ajuntament de Sils a la convocatòria d’ajuts per a la gestió, conservació i recuperació d’espais fluvials (Resolució MAH/1669/2008), té com a objectiu final millorar la qualitat paisatgística de la riera i afavorir les comunitats vegetals autòctones en front de les al·lòctones, aconseguint el bon estat ecològic de la massa d’aigua, tal i com determina la Directiva Marc de l’Aigua.

El tram baix de la riera de Vallcanera es troba actualment afectat per abundant presència de flora invasora i regressió de la flora autòctona, presenta una pèrdua de valor paisatgístic, ha disminuït la seva capacitat hidràulica per la presència d’arbres morts i, per últim, la ciutadana va manifestar, a partir del procés participatiu per a la gestió de l’Estany de Sils, la voluntat de millorar l’espai i d’incrementar la connectivitat amb l’Estany de Sils, així com recuperar els hàbitats de l’espai PEIN Estany de Sils – riera de Vallcanera. Amb aquestes premisses, el projecte pretén, a curt termini, eliminar els nuclis de planta invasora, principalment canyes (Arundo donax), i afavorir, mitjançant replantacions, les comunitats vegetals autòctones, alhora que projecta l’eliminació d’elements morts a la llera que denoten un mal estat de salut de la riera.

FOTO: presència de les tres principals espècies de flora invasora: Robinia pseudoacacia (esquerra), Arundo donax (centre) i Parthenocissus quinquefolia sobre un freixe (dreta).

Font: http://www.selva.cat/selwa/?p=442 (29 setembre 2008)

Anuncis

Accions

Information

13 responses

28 08 2009
LNC

Un dubte a l’Alfons: Quina garantia tenim que es faci bé i no sigui una altra actuació com la sesgada del canyís que es va intentar fer en plena època de cria?

28 08 2009
Anònim

La claveguera de l’antiga paperera. Si fa 40 anys que no es neteja, com diu l’alcalde, potser encara hi trobaran mercuri 😦

En Rovira passava del tema de la paperera? Van ser ecologistes de fora qui els van haver de denunciar, fins que la fàbrica va plegar?

28 08 2009
Pau

Alfons, un comentari-pregunta, si em llegeixes:

Ahir des del pont de fusta entrant a l’àrea dels estanys el visitant veu una aigua negra i estancada, a la sèquia, una aigua aparent residual, de claveguera, contaminada, impròpia d’un lloc protegit com els Estanys de Sils.

La meva pregunta d’ignorant: ¿totes les aigües residuals de Sils i rodalies van a parar a la depuradora de Sils-Vidreres o n’hi ha algunes que va a parar directament a la sèquia?

I parlant de la depuradora, hem vist que hi ha un lloc, prop del camí que porta als estanys, per on surt l’aigua neta, ¿és aquest el producte final de la depuradora?

28 08 2009
.Forestal Catalana

Forestal Catalana inicia la campanya anual contra la biodiversitat al bell mig de l’EIN de les Muntanyes de Prades (sector de Rojals)

18 gen 2007

Hem de lamentar profundament que el Departament de Medi Ambient no tingui prou cura amb les campanyes de “neteja” forestal i permeti que Forestal Catalana (empresa pública) faci estassades de sotabosc i aclarides sense un mínim de respecte per les espècies i hàbitats protegits. La destrossa ha afectat una extensió força ample de pinedes de pi roig i boscos mixtes d’alzina, roure, teix i grèvol, dins de l’espai PEIN dels Boscos de Rojals.

Les actuacions de “neteja” forestal són defensades per una part de l’Administració que creu que mantenir el bosc “net” és la solució per als incendis. Sense entrar novament a valorar la idoneïtat dels criteris d’actuació del Departament de Medi Ambient o Interior en matèria de prevenció d’incendis, creiem necessari DENUNCIAR públicament el que s’ha fet i el que s’està fent dins de l’Espai d’Interès Natural.

Ja fa temps que hem criticat durament les actuacions fetes a la banda de l’antic terme de Rojals, avui de Montblanc (Tossal Ras, Mas de Sabater i Corral de la Marieta i sector proper a la Miranda de la Pena), algunes d’elles mitjançant tècniques tan perilloses i poc selectives com la crema prescrita de sotabosc. Enguany li ha tocat el rebre al sector de Mas d’en Llort (EIN, antic viver de ICONA), Mas de Pepet, Mas d’en Ramon Bassó i font d’en Garró. L’estessada mecànica a la banda solana ha consistit en l’eliminació exhaustiva de sotabosc, composat principalment per brolles (romaní, argelaga) i per màquia de ginebró, savina, coscoll i auró, i en l’aclarida de peus de pi roig, roure i alzina. La neteja de sotabosc ha estat tan radical que ha eliminat fins i tot els plançons de roure i alzina, fet que tindrà tres efectes directes a curt i mig sobre el bosc “supervivent”:

* La manca d’un sotabosc ben estructurat, lligat a l’entrada brusca de llum a la forest amb l’alteració del seu microclima específic, afavoreix l’aparició d’espècies oportunistes de creixement ràpid, que presenten un alt grau d’inflamabilitat (herbassars, estepes i brolles baixes).

* L’absència de sotabosc augmenta considerablement els efectes de l’erosió per la pluja, el vent dessecador hi circula lliurement, i se n’accelera l’evaporació d’aigua, tan al sòl com als arbres i plantes que hi queden

* I el més patètic, sense els petits plançons d’espècies aptes per a la successió natural al sotabosc (de roures, alzines, marfulls, cirerers d’arboç, serveres, blades, aurons, grèvols, teixos…), es trenca el seu reclutament i la continuïtat ecosistèmica i se’n perd la seva vàlua ambiental. Llavors perduren les inflamables pinedes, impossibilitant-se la seva maduració i evolució vers alzinars i/o rouredes, més resistents a la propagació dels incendis forestal, paradoxalment la raó de les intervencions en qüestió!

A aquests efectes directes cal afegir d’altres indirectes com la pèrdua de biodiversitat, greuges per a la fauna lligada a l’ecosistema del bosc, empobriment paisatgístic, pèrdua d’hàbitats, etc… També es dona el cas que a la zona afectada s’hi troba un conjunt de pintures rupestres considerades patrimoni de la Humanitat.

Però no acabi aquí la cosa. La destrossa forestal ha arribat també al torrent del Barranc del Mas d’en Llort, un torrent que raja aigua fresca i neta al llarg de tot l’any i en el que hi troben algunes espècies pròpies d’ambients humits i ombrívols, com els freixes i gatells, i el seu bosc associat de teixos, grèvols i marfull. Tot aquest biòtop riberal ha estat també “netejat” per Forestal Catalana, fins i tot les dues espècies que compten amb un major grau de protecció a Catalunya: el grèvol i el teix. Com han fet a la solana, l’actuació al torrent ha eliminat qualsevol indici de plançó que pugui rejuvenir el bosc de ribera en aquesta part de l’espai PEIN, i ni tan sols els petits teixos i grèvols s’han respectat a l’hora de “netejar”. És d’agrair, si més no, que hagin deixat drets alguns dels teixos i grèvols, els adults tanmateix…

Resta pendent de la serra mecànica i de la desbrossadora la banda obaga de la capçalera de la Vall de Montblanc, a la barrancada del Mas d’en Llort (Salt de la Guineu, Roca Alta, font de Mas d’en Pepet i Font Jordana), que tot i no haver estat encara dalmada ja està sentenciada de mort (estan marcats els peus que s’han de tallar). En aquesta obaga hi la vegetació pròpia de bosc humit (roure, marfull, grèvol, teix, àlbers i moixeres), que més aviat del que pensem acabarà servint per fabricar escuradents.

Té cert sentit fer una aclarida de peus en situacions de densitat excessiva o peus múltiples originats per tales indiscriminades. Però no té cap sentit que, a més de l’aclarida, es faci una neteja “industrial” de sotabosc, espècies i edats, per plançons que siguin encara.

Cal afegir que, respecte els tallafocs previstos, aquests són actuacions clarament desencertades ja que comporten un elevat impacte ambiental i paisatgístic – erosió, fragmentació de comunitats, artificialització del paisatge…-, un elevat cost de realització i manteniment, i que tampoc no paguen pas la pena als ambients mediterranis, doncs les brolles altament piròfites que els colonitzen immediatament, encara suposen una propagació més ràpida del foc, comportant-se paradoxalment com a veritables encenalls; també s’ha comprovat amb escreix com el foc, quan esclaten les pinyes enceses o es formen els corrents de convecció, travessa amb facilitat fins i tot les autopistes!!!

Esperem que des del Departament de Medi Ambient es facin les corresponents estirades d’orelles a aquells qui les mereixen, i no estaria de més un expedient informatiu i/o sancionador als responsables més “irresponsables” de Forestal Catalana.

Podeu veure les fotos de la “neteja” fent clic al següent enllaç:

http://www.gepec.org/modules.php?set_albumName=album09&op=modload&name=gallery&file=index&include=view_album.php

Font: http://www.gepec.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=737

28 08 2009
zzz

Sr. o Sra. anonim si te qualsevol dubte referent a la paperera pregunti al sr.rolling stones, igual en la seva coleccio d´objectes de culte, te alguna especie extingida dels estanys.
Srta LNC aquest senyor es un altre element digne d estudi, el tenia per oblidat, pero ja que veig que fa servir el nom de sils per sortir al diari , algun dia deixarem anar alguna de les seves perletes.

28 08 2009
LNC

És una reconeguda personalitat al món del periodisme músical.

28 08 2009
NPI

ZZZ,

Jordi Tardà i Castells té una masia a Sils, la cuida molt bé, escriu coses molt maques de Sils, té l’estelada penjada a casa seva, no s’estima gens als caçadors ni a la gent que fan soroll amb els quads … què més vols, quin problema li veus !!!!!

Vas dir que va heredar la masia de l’amo de la paperera, veritat o rumor?, on és el problema?. ¿i com deia l’amo?: Tardà, Castells ???

28 08 2009
zzz

Srta.NPi els caçadors tampoc l estim a ell, els dels quads tampoc.
El propietari era el seu tiu…………ecologia pura.

28 08 2009
zzz

Em sembla recordar, no ho puc afirmar, que la via del tren entrava dintre de la fabrica, tenien una via morta per ells, i aixo precissament no s otorgava penjant l estelada.
paraula del fary

28 08 2009
zzz

Geologia ambiental de la depressio de la selva.capitol9 pag.156-157
pasen…………..y vean.

28 08 2009
zzz

Srtes. LNC i NPI respectivament amb sembla molt be que idolatrin a aquest senyor , pero no es pot tenir la cara i tenir la creu.
No es pot dir que els caçadors , bla bla bla i despres pertanyer a la familia que ha contaminat mes els estanys(llegir informe dr.garrido)
L unic que ha fet aquest home per el poble(fa anys) es portar el steve archibald a jugar a tenis a les piscines.

29 08 2009
Alfons Delgado-Garcia

La riera de Vallcanera és espai inclós al PEIN, els criteris a l’hora de fer-hi actuacions han de prioritzar la millora i conservació dels seus valors naturals. Esperem que els criteris que s’apliquin ara siguin aquests, desconec qui dirigirà les actuacions. Si ho fan segons els tècnics crec que anirem bé, si ho fan els polítics electes o els carrecs polítics d’alguns ens de l’administració… En fi. No sé, caldrà donar un vot de confiança. La riera de Vallcanera té uns elements de fauna i flora tant de ribera com aquàtics interessantíssims i de molt valor conservacionista.

No crec que la depuradora dongui tant de servei. Segur que hi ha abocaments directes a la sèquia. Tot i que desconec exactament com funciona i per això no puc donar opinions taxatives. Aquí hauria de respondre algú amb responsabilitat que coneixés el tema. Respecte a l’aigua clara, potser vau veure alguns dels recs tributaris?? Aquests generalment porten aigua de bona qualitat, com la riera de Vallcanera, l’Esplet, el rec Clar,…

Salutacions.

Alfons

4 09 2010
NETEJAR VEGETACIÓ

Neteja d´un tram de la riera de Vallcanera

L’Ajuntament de Sils engegarà en breu la neteja d’un nou tram de la riera de Vallcanera, després que l’any passat en fes el tram baix. L’actuació va constar en drenar i netejar la vegetació al·lòctona, neteja dels arbres morts, la replantació d’arbres autòctons com feixes, salzes blancs, entre d’altres. Ara, després de rebre un ajut del Departament de Medi Ambient, Sils n’adjudicarà els treballs i netejarà el tram que va fins a la carretera GI-555, que discórrer fins a la vila d’Hostalric.

sils |e.b.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/09/04/neteja-dun-tram-riera-vallcanera/429961.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: