Carmeta Tarrés

23 09 2009

Una àvia centenària. Carmeta Tarrés Adroguer va complir, aquest juliol de 2009, 100 anys. Reproduïm l’entrevista realitzada pel Paco Gonzalo i publicada al Quadern de Sils:

carmeta1

CARMETA TARRÉS, UNA ÀVIA CENTENÀRIA

La Carme Tarrés, la Carmeta, té cent anys senzillament perquè va néixer a Sils el 1909, així de senzill i així d’extraordinari. Diu que té el cap espès de vegades, però la realitat és diferent. Té molt bona memòria, bona oïda i fa vida normal. Quina sort, Carmeta! Ens ha rebut a casa seva, a Can Puig, la casa de tota la vida, una casa de pagès situada entre la sorollosa AP-7 i la vila de Sils.

Evidentment quan va néixer la Carmeta no hi havia trànsit ni tant soroll de cotxes, motos i camions, només se sentia el vent i el cant del gall i el cloquejar de les gallines.

Avui, quan escoltava la cinta de la conversa amb la Carmeta he tingut la grata sorpresa de no sentir la fressa de l’autopista sinó el cant del gall i les gallines que volten davant de casa seva.

Hem parlat de la seva infantesa, del seu primer treball encara ben petita, de la vida a pagès, de Sils, de la guerra, de la vida d’avui.

L’ESCOLA DE SILS

“Teníem tres mestres, tothom, a col·legi, no recordo el nom dels mestres ni cançons. El meu cap… tan lluny, són molts anys.

Me’n recordo del meu primer treball, ben aviat encara una nena…”

EL PRIMER TREBALL

“Va venir un dia la tia i se’m va emportar. Vine, allí m’ajudaràs, va dir als pares. Tenia una botiga a Sant Joan Despí, jo petita ajudava a escombrar. Un dia va dir la tia: “Ajudes, ajudes però aquí no portes cap jornalet”. I em va enviar a la fàbrica a treballar.

Primer ajudava. Després em van posar en una màquina de filatura. No recordo quan em pagaven. Els diners se’ls quedava la tia. Ho apuntava tot en una llibreteta. Em llevava molt aviat. Començava a les sis fins a les dues del migdia.” “La tia no volia que expliqués coses de casa, encara que mai vaig veure res fora mida. Alguns dissabtes em portava al cine per a què li llegís els subtítols de les pel· lícules, sinó, no les podia entendre; ella no sabia llegir.” “Un dia vaig dir a la tia: Me’n vull anar a casa, vull anar a casa. M’avorria. No em deixava sortir, ni tenir amigues. Tot i que un dia em va dir: Au, ves a ballar. Jo poc que en sabia de ballar. Ella, insistia que hi anés.

Hi vaig anar i amb el noi no ens vam avenir.

És clar, no em deixava sortir, tenir amigues, amics. M’avorria. El dia que no anàvem al cine, em quedava al terrat mirant com passava la gent. I vaig tornar a Sils.” “Un dia em van dir: Busquen una minyona per a servir a Arenys de Munt. Amb una amiga vàrem anar a servir a una família, a treballar a la casa. No guanyàvem res i vàrem decidir canviar i entrar a treballar a una fàbrica, però havíem de viure a dispesa i el sou no ens arribava, per això en poc temps vàrem tornar a Sils”.

LA GUERRA CIVIL

“Vàrem tornar en tren, d’Arenys. Llavors va esclatar la guerra. El meu germà Joan se’l van emportar en un camió i no va tornar mai més. La guerra. La guerra es va emportar els joves. Me’n recordo d’un de Santa Coloma que va baixar del camió, es va amagar i de nit va tornar a casa seva, es va amagar al pati, i no va sortir d’allí fins que la guerra era acabada.

Sils era un poble de pagès, gent tranquil·la, aquí no hi va haver massa enrenou, encara menys aquí a pagès, a casa meva.

És clar que tinc records molt tristos d’aquells anys. Sentíem bombes. Me’n recordo que no teníem oli i anàvem a Figueres a la nit, en tren, sense bitllet, a comprar oli i sabó.

“Teniu oli per vendre?”, preguntàvem.

Mentre anàvem per les cases demanant l’oli que es feien ells mateixos o sabó que venia de França, en aquestes, se’ns feia de dia i tornàvem també sense bitllet. Potser el revisor dormia. Baixàvem corrents per a què ningú no ens veiés el que portàvem, és clar que no era gran cosa.” “Una tia meva va morir a la guerra, la germana de la meva mare. Va néixer aquí, a Can Cuca. L’oncle Jeroni vivia en aquestes cases que toquen a la via, can Brugués, can Pau i can Cuca. I començàvem a sentir crits: ¡Que ve la guerra! ¡Amagueu-vos! Sentíem fressa. I això m’ho va explicar l’oncle Jeroni. Primer marxà corrents la mestressa de can Pau. ¡Carmeta, Carmeta, la guerra!, em deien. Venien els avions. Abans de la pujada de can Cuca, al carrer del Matadero, van veure els avions que venien a bombardejar.

La de can Pau no es va aturar per a esperar que baixés la tia, va tenir temps d’amagar-se en el carreró entre can Garriga i can Perpinyà. La tia no va tenir temps.

L’oncle va venir plorant a dir-me: Vine, vine, ja veuràs… La vaig anar a veure. A darrera can Garriga la tia encara estava a terra.” “Si venien els soldats, ¿què havies de fer? Donar-los aixopluc, hi havia porxos, hi posaven palla i dormien. No podem queixar-nos perquè ens ho demanaven sense discussions, sense males paraules. Era una necessitat.

Encara guardo unes tisores petites que vaig trobar en uns pantalons d’un soldat.

Aquí no vàrem passar gana. Teníem l’hort, les bèsties i menjàvem.” “Una vegada, un soldat volia una mica d’aigua per posar-la en la llet en pols que portava i va anar a treure aigua d’un pou d’aquí. Però la llet li va quedar ben espessa i nosaltres li vam dir que millor que agafés aigua del càntir perquè aquella aigua no era bona per veure”

EL MERCAT

Tinc pocs records del dia del casament, el cap molt espès. Res de cotxe ni carro, a peu de casa a l’església. El mossèn, em sembla que es deia mossèn Joan.

Jo treballava a pagès. Els divendres baixàvem al mercat, tot a peu. Duia un parell de conills, unes gallines, uns pollastres i, quan era temps, coses de l’hort. Veníem de tot.

Hi havia forasters que compraven no per a ells sinó per a vendre-ho després. El que no es venia al mercat, doncs a l’hostal o altres “puestos”.

“Recordo que hi havia un cine ¿potser encara hi és? A ca l’Auladell. Tenien “l’aparato” de cine i ho feien els diumenges. Poc, que me’n recordo ara de pel·lícules o artistes.”

LA VIDA ARA I ABANS

“Ara hi ha molt de tot, massa abundor, sobra de tot, tot molt barrejat. Llavors anàvem més curts. Al bosc sempre trobàvem alguna cosa, tot s’aprofitava, collíem això, miràvem molt els diners pel demà. A la canalla els acostumaven a tenir guardiola i els grans també guardaven per si un dia… Tot ho fèiem a peu, ara un cotxe, dos cotxes.

Nosaltres teníem un cavall però era pel treball, per a traginar llenya, per a llaurar.” “Van venir unes màquines per a segar, tirades pel cavall, abans d’això tot es feia a mà.

Un tallava el blat, el següent feia un feix, el nus i ja teníem la garba. La gent s’ajudava.

Venia pluja , un havia de segar i tothom li ajudava abans no arribés la pluja i fes malbé la collita.”

LA RIERA

“Sempre hi ha hagut aigua. Anàvem a rentar avall. Teníem a casa una fusta per a la roba, t’agenollaves i a rentar-la. L’aigua venia neta i rentaves. De vegades venia molta aigua, la riera plena. Baixava neta, agafàvem peixos, granotes, anguiles, molta aigua neta. Sempre corria. La gent hi anava a rentar-se els peus, a banyar-se.

No hi havia perill. Més amunt hi havia perill i per això no hi anàvem. Si l’estiu era molt sec i no hi havia herba, sempre portàvem el bestiar riera amunt i allí hi trobàvem herba.

L’HIVERN A PAGÈS

“No, no passàvem fred, ni de dia ni a la nit. Teníem un bon foc, una estella ben gran que escalfava la casa. A més, el bestiar també escalfava, els conills sembla que no, però també escalfaven, les gallines, el gos, el cavall… no paties el fred d’ara.”

carmeta2

Aquells temps de la Carmeta no tornaran.

Hem progressat, ara hi ha cotxes, moltes carreteres, ben bé que ho saben a Can Puig, que han de suportar de ben a prop la fressa incòmoda de l’AP-7, aquesta P de peatge, peatge constant, el de la contaminació ambiental, visual, acústica, encara que no surtis de casa. Massa peatges.

Aquells temps de quan l’aigua baixava neta per la riera, Mare de Déu Senyor! Els veuran algun dia els nostres néts?

PACO GONZALO

Entrevista publicada al Quadern de Sils, setembre 2009

Advertisements

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: