Conflictes urbanístics

10 11 2009

Conflictes urbanístics a la comarca

0101

Advertisements

Accions

Information

25 responses

23 12 2008
·Amer i Farners

Un jutjat declara nul·les dues llicències municipals del polèmic edifici d´Amer
Es tracta de l’immoble de la plaça de la Vila on es va ubicar el bar de la mare de l’exalcalde independent, Joan Güell

Una denúncia de CiU davant d´Urbanisme ha acabat amb la sentència sobre els permisos. Comarques
TRIBUNALS

Un jutjat de Girona ha donat la raó a la Generalitat en la demanda presentada contra l’Ajuntament d’Amer per les irregularitats detectades a l’edifici de la plaça de la Vila número 19. La sentència ha declarat la nul·litat de les llicències d’enderroc i de segregació de la finca on es va acabar ubicant el bar de la mare de l’exalcalde Joan Güell.

GIRONA | J.CALLOL
Han passat set anys des que es va aixecar la polèmica per l’edifici de la plaça de la Vila d’Amer on hi ha el bar de la mare del que va ser alcalde del municipi, Joan Güell. Tot just ara s’ha dictat una sentència anul·lant dues de les primeres llicències municipals sobre aquesta finca. El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona ha donat la raó a la Generalitat i ha estimat la seva demanda contra l’Ajuntament perquè en el seu moment, quan era governat per Joan Güell i el seu grup independent, no va fer cas de les resolucions del departament de Política Territorial per les irregularitats a l’edifici.

La sentència es refereix a les llicències municipals donades per enderrocar un dels edificis ja existents i per la segregació de la finca. La conselleria va determinar el gener de 2002 que els dos permisos eren nuls de ple dret perquè contravenien les Normes Subsidiàries de la població i va instar l’Ajuntament a revisar d’ofici els acords de Govern on s’havien aprovat les dues llicències. La resolució judicial del juliol passat posa de manifest que “cal dictar sentència estimant les pretensions de la recurrent -Generalitat- i declarant la nul·litat de les referides llicències”.

El 14 de setembre de 2000 la Comissió de Govern de l’Ajuntament va acordar concedir una llicència d’obres d’enderroc d’un edifici de planta baixa situat al carrer Sèquia del municipi. L’arquitecte municipal va informar favorablement sobre la possible concessió de la llicència però la secretària de l’Ajuntament ja va alertar en un informe que contravenia les Normes Subsidiàries perquè en aquesta zona del barri vell no es permeten els enderrocs a menys que no hi hagi una declaració de ruïna.

Exactament el mateix va passar amb l’altra llicència. La Comissió de Govern va autoritzar el 8 de març de 2001 la segregació de la finca situada entre la Plaça de la Vila 19 i el carrer Sèquia13, tot i que sobre la taula hi havia l’informe desfavorable de la secretària perquè les Normes Subsidiàries tampoc permetien aquella operació. Per contra, l’arquitecte municipal va informar favorablement. Quan el cas va arribar a Urbanisme totes les resolucions van declarar que els dos actes eren nuls de ple dret.

Pel que fa a la llicència d’obres per rehabilitar l’edifici -concedida el 8 de febrer de 2001- , Urbanisme també va considerar que s’havia d’anul·lar. Aquest permís forma part d’un altre procediment judicial.

DdG, 30 octubre 2008
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008103000_3_295292__Comarques-jutjat-declara-nulles-dues-llicncies-municipals-polmic-edifici-dAmer

L´arquitecte de Santa Coloma, investigat per presumpta corrupció
Francesc Cornellà és denunciat per afavorir presumptament els sogres d’un soci seu en una promotora immobiliària amb seu a Osca

URBANISME SOTA SOSPITA

Un litigi entre particulars per una herència ha derivat en una denúncia contra l’arquitecte municipal de Santa Coloma per presumpte tràfic d’influències i corrupció urbanística. Els demandants, l’empresa Mosaics Planas, asseguren que el funcionari va voler perjudicar-los i, alhora, beneficiar els familiars d’un soci seu autoritzant irregularment l’edificació en una finca

SANTA COLOMA DE FARNERS | DDG

Els representants legals de l’empresa de Santa Coloma de Farners Mosaics Planas consideren que l’arquitecte municipal, Francesc Cornellà i Oliu, va cometre un delicte de tràfic d’influències i un altre contra l’ordenació del territori en intercedir perquè a una societat canària, Prodevi Canarias SL, se li permetés urbanitzar i construir pisos en una finca que no complia tots els requisits legals. Amb aquesta operació, sosté la part demandant, Cornellà satisfeia “interessos inconfessats”: beneficiava els sogres del seu soci en una promotora urbanística amb seu a Osca, Rafael Pascual Portet.

El jutjat d’Instrucció número 3 de Santa Coloma va admetre ahir a tràmit la denúncia, que també imputa el delicte de tràfic d’influències a Josep Ribas Carreras i Margarita Planas Garriga, els sogres de Pascual i titulars de la parcel·la venuda -il·legalment segons els demandants- a Prodevi Canarias SL. Els demandants argumenten que, “prevalent-se del seu càrrec, en connivència amb els altres denunciats i el seu àmbit familiar, directament i/o a través de societats mercantils familiars”, Cornellà va propiciar “que s’hagin autoritzat actes administratius irregulars i/o il·legals per part de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners de caràcter urbanístic”, que haurien perjudicat els interessos de Mosaics Planas.

L’octubre del 2004 Roser Planas va decidir recuperar una finca que li tocava per herència i que estava en mans de la seva germana i demandada, Margarita Planas. Diu la denúncia que davant del requeriment, el matrimoni denunciat, Ribas-Planas (clients a Palamós de l’arquitecte Cornellà) va protagonitzar “un seguit de maniobres” per evitar donar compliment a l’herència i que van acabar amb la venda de la finca “en precipitades circumstàncies” a Prodevi Canarias, que ha construït un bloc de 14 habitatges i 14 places d’aparcaments que encara no poden ser ocupats, ja que el carrer Bisbal no està degudament urbanitzat. Sempre segons els demandants, Francesc Cornellà hauria avalat l’operació de compravenda en qualitat d’arquitecte municipal. Un decret d’alcaldia de l’11 maig de 2006 atorgava la llicència d’obres a Prodevi. No obstant, el gener del 2008, una nova resolució signada per l’acalde, Antoni Solà (CiU), sobre el projecte objecte de litigi exposava que “les societats promotores de les obres (al carrer Bisbal) no tenen la disponibilitat dels terrenys i, per tant, no poden executar les obres d’urbanització”. De manera que advertia a Prodevi que “l’Ajuntament no podrà concedir cap llicència de primera ocupació fins que no donin compliment a les seves obligacions (obertura del carrer Bisbal)” i l’avisava que la corporació iniciaria “l’execució subsidiària” de la urbanització del carrer “amb la imposició de les sancions que siguin procedents pels seus incompliments”. El 7 de juliol de 2008, l’Ajuntament incoava l’expedient d’expropiació de “les finques necessàries” per urbanitzar el carrer Bisbal. A tot això, els demandants puntualitzen que la denúncia obre la porta a la implicació d'”altres responsables municipals en aquest assumpte”.

DdG, 18 novembre 2008

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008111800_3_298807__COMARQUES-Larquitecte-municipal-Santa-Coloma-investigat-presumpte-trafic-dinfluencies

24 12 2008
.Benzinera Vidreres

El Suprem dóna peu a la legalització de la benzinera d´Aiguaviva Parc a Vidreres

Mas cabanyes. La companyia petroliera, en vistes de l´imminent enderroc, hauria redactat un nou projecte de benzinera. Ara, tot podria

DAVID QUINTANA, VIDRERES. L´ordenació urbana del veïnat d´Aiguaviva Parc, a Vidreres, porta anys sense disposar d´una definició clara. Desenes de contenciosos administratius i sentències han difuminat un document, el Pla Parcial, que contràriament al que succeeix en aquest cas hauria de servir per aclarir i garantir la legalitat de les accions urbanístiques que es porten a terme en l´indret tractat. Ara, una sentència del Tribunal Suprem (TS) posa fi als enfrontaments judicials per definir el que es pot i el que no es pot fer a la urbanització vidrerenca i dóna peu a la legalització de la polèmica benzinera d´Aiguaviva Parc, sobre la qual pesa una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que insta l´Ajuntament a enderrocar-la.

Les baralles judicials s´han centrat durant anys a esclarir quin Pla Parcial havia de tenir validesa a la zona. Si l´ordenament correcte era el de 1974, tal com va considerar el TSJC, la benzinera s´hauria construït en zona verda -de la mateixa manera que les tres quartes parts de la urbanització- i en conseqüència hauria de ser enderrocada. Si per contra, com considera el Tribunal Suprem, el Pla Parcial vàlid és el de 1985, la zona no estaria considerada com a zona verda i la llicència d´obres i posteriorment d´activitats emesa en el seu moment pel consistori selvatà hauria de ser vàlida.

En tot cas, la sentència del Tribunal Suprem no arriba, en sentit estricte, a tal conclusió sinó que se centra en considerar quin ha de ser el Pla Parcial vàlid per ordenar la urbanització. I tal com va defensar en el seu moment l´Ajuntament de Vidreres i la Generalitat de Catalunya, el Pla Parcial vàlid per aquella zona en el moment de la concessió de les llicències per a la benzinera de Mas Cabanyes era el de 1985 cosa que tanca el conflicte i legalitza, de facto, l´estació de servei.

180.000 euros pendents de cobrar

Aquesta sentència no només obre la porta a la legalització de la benzinera sinó que serveix com a marc general per dirimir tots els conflictes oberts al respecte. En aquest sentit ratifica la validesa de la totalitat de carrers urbanitzats a Aiguaviva i legitima el cobrament de les quotes d´urbanització que va portar a terme la Junta de Compensació. També valida la reclamació de les quotes no cobrades que ascendirien a prop de 180.000 euros, 30 milions de les antigues pessetes.

El problema va néixer d´un defecte de forma, admès en el seu moment per la Comissió d´Urbanisme de Girona, que rau en la no publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del Pla Parcial de 1985. No obstant això, en substitució d´aquest ens, el document va ser aprovat pel conseller d´Ordenació del Territori i Obres Públiques de la Generalitat i conseqüentment publicat en el DOGC, cosa que pel Suprem valida el Pla Parcial i no dóna lloc a cap mena de recurs sobre la seva legalitat. El poder de la Comissió d´Urbanisme de Girona mana directament del seu conseller i per tant la signatura d´aquest està per sobre de la mateixa comissió, fet jeràrquic que tanca, pel Tribunal Suprem, la discussió sobre quin ordenament urbà ha de prevaler a Aiguaviva Parc.

El Suprem desestima per tant el contenciós administratiu defensat pel regidor independent de Vidreres, Manuel Valdivieso, que demanava la vigència del Pla Parcial del 25 de gener de 1974 i sobre la validesa del qual l´edil ha fonamentat la majoria dels contenciosos interposats -un dels quals va ser acceptat- per demanar l´enderroc de la benzinera, i que a data d´avui encara resta vigent.

DdG, 10 gener 2007
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2567_3_178618__COMARQUES-sentencia-Suprem-avala-legalitzacio-benzinera-dAiguaviva-Parc

19 02 2009
.Denúncies

ANY 2008:

80 denúncies per delictes urbanístics i ambientals a terres gironines
Any darrera any, la xifra de reclamacions que rep la fiscalia augmenta
12.02.2009 ! 15.00h

80 denúncies per delictes urbanístics i ambientals a terres gironines

La fiscalia ha rebut durant l’any 2008 un total de 80 denúncies per delictes urbanístics i contra el medi ambient a les comarques gironines. Les denúncies les han interposades tant particulars com agents rurals, col·lectius ecologistes o ajuntaments. Del total d’assumptes que han entrat, més d’una tercera part fan referència a delictes contra la ordenació del territori, com ara construccions il·legals en parcs naturals i zones protegides. Dins aquest grup també s’hi inclouen les prevaricacions. El fiscal especialitzat en la matèria, Enrique Barata, ressalta que durant el 2008 s’han incrementat també ‘els casos de delictes per incendi i per cacera d’ocells protegits’.

D’ençà que es va crear la fiscalia especialitzada en Medi Ambient a les comarques gironines, el degoteig de casos que hi arriben no para de créixer. L’any 2007, la fiscalia va incoar 76 assumptes, mentre que l’any passat aquesta xifra ja va arribar als 80 casos.

Enrique Barata comenta que, cada cop que arriba una denúncia o bé un atestat, la fiscalia ‘obre una investigació per determinar si hi ha o no indicis de delicte’. De tots els assumptes que van entrar l’any passat a la fiscalia, n’hi ha divuit que encara es troben en tràmit o s’estan investigant.

Pel que fa als 62 casos resolts, 48 han acabat en arxiu i els catorze restants, en querelles criminals (dos casos) o bé en denúncies presentades als jutjats. Una de les querelles fa referència a un delicte contra la ordenació del territori, i l’altra s’ha obert per un delicte contra la flora i la fauna.

Si es mira el gruix d’assumptes per tipologies, més d’una tercera part (29 denúncies) fan referència a delictes urbanístics. Segons concreta Barata, dins aquest grups s’hi inclouen construccions il·legals en zones protegides i en parcs naturals –com el del Cap de Creus- i casos de prevaricacions.

Pel que fa als casos restants, quinze fan referència a delictes contra el Medi Ambient (abocaments incontrolats de residus, runa o deixalles), disset a delictes contra la flora i la fauna, disset més a delictes per incendis i, els dos últims, a altres tipologies. El fiscal especialitzat en la matèria ha ressaltat, precisament, que durant el darrer any han anat en augment els casos per cacera d’aus protegides o per incendis, ‘sobretot per guspires procedents de línies elèctriques, de les quals se n’ha investigat el manteniment per veure si era correcte’.

Més control dels ajuntaments

Enrique Barata també ha explicat que ara, cada cop més, els ajuntaments controlen les construccions als seus municipis ‘amb major diligència’. El fiscal indica que ‘els assumptes urbanístics són competència dels ajuntaments i ara les administracions porten a terme un control més eficaç’, tot i que afegeix que aquest ‘encara no arriba al que és desitjable’.

Per aquest motiu, el fiscal demana als Ajuntaments que no s’adormin i facin els deures. En aquest sentit, indica que quan un consistori detecti que s’està aixecant una obra sense permisos, el que cal ‘és que paralitzi les obres i imposi una sanció’. Així, segons indica el fiscal, ‘si hi ha una inspecció més directa dels ajuntaments, serien molt pocs els delictes urbanístics que ens arribarien’.

En paral·lel, durant l’any 2008 ja han començat a sortir algunes sentències de casos que s’havien tramitat anteriorment. Entre aquestes, hi ha per exemple una condemna de sis mesos per a un constructor que havia aixecat una edificació a Cistella (Alt Empordà) i el cas de l’home que va provocar un incendi a les Pedreres de Girona o sentències. ‘Ara es comença a veure la feina feta per la fiscalia en matèria de protecció del medi ambient i d’ordenació del territori’, ressalta.

http://www.directe.cat/article/80-denuncies-per-delictes-urbanistics-i-ambientals-a-terres-gironines-12349

~ ~ ~ ~

ANY 2007:

Es tripliquen les denúncies urbanístiques
Les causes per delictes de territori i ambientals a les comarques gironines s’han multiplicat per tres durant 2007

Les denúncies per delictes urbanístics i contra el medi ambient s’han triplicat en el que portem d’any a les comarques gironines. En total, se n’han rebudes 74. El fiscal de l’Audiència especialitzat en la matèria, Enrique Barata, ha atribuït aquest augment a la conscienciació que hi ha al voltant d’aquests afers i ha demanat més implicació dels ajuntaments per fer complir la llei. El fiscal ha llançat una dura crítica perquè, segons ha dit, molts cops la justícia ha d’actuar per la «ineficàcia de l’administració», ja que els alcaldes no són prou ferms a l’hora de frenar construccions il·lícites o abocaments incontrolats.
ACN
D’ençà que fa uns dos anys es va crear la fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme de l’Audiència de Girona, el degoteig de casos que hi ha arribat no ha parat de créixer. En tot el que portem de 2007, de fet, les denúncies que hi han entrat s’han triplicat respecte l’any passat. Aquestes s’han presentat tant per part de particulars, com entitats, grups polítics i Agents Rurals o Mossos d’Esquadra.

En total, des del mes de gener la fiscalia n’ha rebudes 74, la meitat de les quals es refereixen a casos mediambientals i, l’altra meitat, a delictes contra la ordenació del territori. Segons ha concretat el fiscal Enrique Barata, en el primer grup s’hi inclouen els excessos de sorolls i els casos d’abocaments incontrolats de residus a rieres, o de runa i deixalles en espais naturals.

Pel que fa als delictes urbanístics, les denúncies fan referència a construccions il·legals al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, del Cap de Creus o bé a prevaricacions. «Hi ha bastants casos on s’han denunciat equips de govern locals, per aprofitar-se del càrrec a l’hora de donar llicències», ha concretat el fiscal especialitzat.

De totes les denúncies presentades, n’hi ha 42 que encara es troben en tràmit o s’estan investigant. I pel que fa als 32 casos resolts, 25 han acabat en arxiu i els set restants, en querelles criminals (5 casos) o en denúncies presentades als jutjats.

Tres de les querelles fan referència a delictes urbanístics per construccions il·legals a zones protegides de l’Alt Empordà. El fiscal ha concretat que aquestes querelles es van enviar la setmana passada als jutjats de Figueres.

Enrique Barata ha atribuït l’increment de denúncies registrat a dos factors: l’arribada de les eleccions municipals i una major conscienciació ciutadana. «Hi ha hagut casos al sud de l’estat espanyol que han generat un efecte dominó, i que també han comportat que la gent conegui que hi ha una fiscalia especialitzada en aquests afers», ha ressaltat Barata.

El fiscal també ha advertit que, si no es posa fre al desordre actual, ajuntaments de les comarques gironines -i en concret, de l’Empordà- «es poden veure involucrats en delictes de grans prevaricacions urbanístiques» que esquitxin tot l’equip de govern. I en aquest punt ha estat, precisament, on el fiscal especialitzat ha carregat durament contra els consistoris per no ser prou ferms a l’hora de fer complir la llei.

«El problema és que la fiscalia intervé a conseqüència de la ineficàcia de l’administració», ha afirmat Enrique Barata, contundent. Segons ha concretat, quan hi ha il·lícits urbanístics i es reben denúncies, els consistoris «no saben com actuar», obren un expedient administratiu o sancionador, «però moltes vegades la sanció no es compleix». Així, el fiscal ha afegit que «els vessaments il·legals a la natura continuen, o els constructors aixequen edificacions al marge de la legalitat».

Enrique Barata ha recordat que els afers de disciplina urbanística són competència dels ajuntaments, i els ha demanat que assumeixin les seves funcions. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme ha fet aquestes declaracions durant un seminari sobre Dret Local que s’ha celebrat aquest divendres a la Fontana d’Or de Girona. La jornada ha comptat amb l’assistència del fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme de l’estat, Antonio Vercher.

Diari de Girona, Divendres 16 de novembre de 2007

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2876_1_230963__Girona-tripliquen-denuncies-urbanistiques

19 02 2009
anónimo

muy bueno!
a ver si lo leen los que lo tendrian que leer y se les van bajando esos humos de tenerlo todo controlado

25 02 2009
.Amer

L´Ajuntament d´Amer porta l´exalcalde Joan Güell a Fiscalia per quatre llicències
La denúncia diu que els fets podrien incórrer en els delictes contra l’ordenació del territori i de prevaricació

Foto: El polèmic edifici de la plaça de la Vila, quan estava en obres.

INFRACCIONS URBANÍSTIQUES
La Fiscalia de Girona té sobre la taula una denúncia de l’Ajuntament d’Amer contra l’exalcalde Joan Güell, la seva antiga comissió de govern, dos extècnics municipals, diversos promotors immobiliaris i dos arquitectes per quatre llicències urbanístiques concedides presumptament de forma il·legal. Aquests permisos van permetre la construcció de tres edificacions al municipi.

J.C.D. | GIRONA

Els fets que es relaten en la denúncia presentada a la Fiscalia de Girona es van produir entre els anys 2000 i 2006, quan l’independent Joan Güell era l’alcalde d’Amer i entre ell i la comissió de govern van donar fins a quatre llicències urbanístiques que van permetre la construcció de tres edificacions en el municipi. Diverses resolucions judicials, informes tècnics i un dictamen de la Comissió Jurídica Asssessora de la Generalitat han detectat irregularitats en la concessió dels permisos que els fan, presumptament, nuls de ple dret.

Davant de les possibles repercussions que poden representar per a l’Ajuntament aquestes actituds, el ple per unanimitat va habilitar l’alcalde, Xavier Targa (ERC), per emprendre les accions penals i civils contra els que consideren responsables de la situació. Així, en la denúncia s’especifica que es podria haver incorregut en els delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, infidelitat de custòdia de documents, falsedat de document públic, frau funcionarial i omissió del deure de perseguir delictes.

Les dues primeres llicències es refereixen al polèmic edifici situat a la plaça de la Vila, on la mare de l’ara exalcalde va obrir un bar. Els permisos de segregació i enderroc concedits el 2000 i el 2001 van ser declarats nuls de ple dret pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona. Amb anterioritat a aquesta resolució judicial, l’Ajuntament havia fet cas omís de totes les peticions del Departament de Política Territorial de la Generalitat perquè revisés d’ofici la concessió de les llicències. De fet, ja s’havien donat amb els informes desfavorables de la secretària, tot i que l’arquitecte municipal s’hi havia mostrat a favor.
La tercera llicència presumptament il·legal -concedida per comissió de Govern el febrer de 2004- és la d’un bloc de 76 habitatges, tres locals comercials i aparcaments al carrer Alcalde Domènech, que ocupa la via pública i que no respecta les normes subsidiàries. L’arquitecta municipal també va informar favorablement mentre que la secretària-interventora s’hi va mostrar en contra.

El gener de 2008 i quan ja governava l’actual alcalde una denúncia va fer que la nova arquitecta municipal hi fes una inspecció i en redactés un dictamen. L’informe detecta diverses irregularitats, entre les quals, que l’edifici “no s’ajusta a les alineacions fixades per les Normes Subsidiàries d’Amer”. La conclusió de la tècnica és que part de l’edifici “no pot ser objecte d’un procés de legalització”. L’Ajuntament d’Amer va portar el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que està pendent de resolució.

La tercera de les edificacions és un habitatge unifamiliar a l’avinguda de la Selva, en un terreny on no es podia construir perquè les finques afectades no tenien ni consideració de solar quan Güell va concedir la llicència amb un decret d’alcaldia, el febrer de 2007.

Les tres primeres llicències urbanístiques es van donar amb informes tècnics contradictoris. Els arquitectes solien firmar favorablement els projectes mentre que la secretària s’hi mostrava en contra. Però el tercer permís concedit per a un habitatge unifamiliar a l’avinguda de la Selva número 87 va ser un cas diferent.

El promotor va entrar la sol·licitud l’octubre de 2006 i uns mesos després (febrer de 2007) l’aleshores arquitecta municipal va emetre un informe desfavorable. La secretària interventora es va pronunciar en el mateix sentit l’endemà. Per tant, el qui era alcalde, Joan Güell, tenia sobre la taula dos dictàmens contra la construcció d’aquest habitatge. Tot i això, pocs dies després va concedir la llicència amb un decret d’alcaldia. En aquest cas, Güell també va actuar diferent que en les anteriors ocasions perquè no va passar el permís per la Comissió de Govern.

Quan l’actual alcalde d’Amer, el republicà Xavier Targa, ja havia arribat al càrrec va rebre la denúncia d’un veí alertant de les obres possiblement irregulars en aquest solar. En aquell moment -juliol de 2007- es va encarregar un informe als serveis tècnics del Consell Comarcal de la Selva que va concloure que el projecte no s’ajustava a la normativa.

Després d’aturar les obres, l’Ajuntament va elevar el cas a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat que va dictaminar el 15 de gener passat que “la finca no podia ser objecte de cap atorgament de llicència de construcció d’un edifici, ja que hi mancava la condició de solar i restava pendent d’urbanitzar i d’executar la Unitat d’Actuació”.

Malgrat que Güell va concedir la llicència subjecta a l’adaptació de les Normes Subsidiàries i a un conveni urbanístic, la Comissió Jurídica li recorda que “és regla general que la legalitat d’una llicència exigeix que aquesta s’ajusti a la normativa vigent en el moment de la petició, i si no és així, és contrària a Llei”. Segons aquest organisme, la llicència concedida incorre en la nul·litat de ple dret.

Font: Diari de Girona, Dimecres 25 de febrer de 2009
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009022500_21_316583__TEMA-DEL-DIA-LAjuntament-dAmer-denuncia-lexalcalde-Gell-Fiscalia-delictes-urbanistics

10 03 2009
.Farners

Dues denúncies a Santa Coloma
3/03/09 02:00 – Santa Coloma de Farners

El grup Colomencs pel Canvi, a l’oposició al consistori de Santa Coloma, va presentar ahir al Departament d’Urbanisme de Girona dues denúncies per presumptes irregularitats urbanístiques. En el primer cas, Colomencs pel Canvi denuncia que s’hagi sobresegut per part de l’Ajuntament un expedient sancionador per un edifici de la plaça de l’Ajuntament que, segons els denunciants, té unes dimensions irregulars, ja que fa 1,40 metres més dels que hauria de fer. Aquest grup municipal demana la intervenció d’Urbanisme, ja que afirma que s’ha actuat «de manera il·legal». La segona denúncia fa referència al pla de millora urbana que s’està fent al costat de la riera de Castanyet. Colomencs pel Canvi denuncia que les directrius de l’ACA pel que fa a distàncies «s’incompleixen», ja que la zona urbanitzada s’acosta a menys de deu metres de la riera, en una zona inundable. Aquest grup municipal no descarta més endavant portar els fets a la fiscalia. Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Josep Cullell (CiU), va afirmar que a l’edifici de la plaça de l’Ajuntament «no hi ha indicis que estigui malament», tot i que «en un principi hi havia dubtes en l’alineació». Sobre el pla de la riera, Cullell va assegurar que «hi ha un informe positiu de l’ACA» i que, si hi hagués algun problema en el futur, «no es donarà la primera ocupació.

http://www.elpunt.cat/santacolomadefarners/article/1/6-urbanisme/9872-dues-denuncies-a-santa-coloma.html

28 03 2009
.Maçanet

Els vigilants de Maçanet també han investigat les gestions de Guinó (CiU) quan era alcalde
Va mitjançar en uns permisos d’extracció per a l’empresa del seu fill però Trincheria (ApM) els va aprovar en ser batlle

MAÇANET DE LA SELVA | MARTÍ SANTIAGO

Les indagacions sorgides a l’interior del cos de vigilants de Maçanet de la Selva sobre la figura del regidor d’Obres Públiques i Serveis de l’Ajuntament del municipi, Antoni Guinó (CiU), no es limiten a l’etapa actual, en què aquest és regidor del consistori, sinó que inclou també alguns aspectes de quan va ser alcalde de la població.

Entre aquests, una llicència municipal d’obres per realitzar treballs d’extracció de sauló al paratge de Can Gorch sol·licitada per l’empresa Extra-àrids SL, actualment extingida, i en la qual el fill de Guinó va ser conseller delegat i secretari, i a la qual l’exalcalde de la població, Antoni Trincheria (ApM), va donar el vistiplau.

Les investigacions realitzades pel cos de vigilants indiquen que en rebre informes favorables per una nova explotació, Guinó va buscar la manera “d’introduir-se en la gestió muntant una societat amb el seu fill i, posteriorment, aconseguir els permisos des de l’Ajuntament”. El 10 de gener de 2002 l’Ajuntament va informar que s’iniciava un període de vint dies d’informació pública sobre la demanda de l’empresa Extra-àrids SL per extreure sauló de la finca de Can Gorch. Extra-àrids SL, però, no va constituir-se com a empresa fins gairebé un mes després. L’1 de febrer de 2002. L’informe d’activitat econòmica especifica que es tractava d’una empresa dedicada al comerç al detall de materials de construcció i d’articles i mobiliari de sanejament, ferreteria, pintures i vidre. El passat 24 de desembre, Extra-àrids SL es va extingir i va quedar absorbida per la societat JMD. Áridos y Hormigones.

En un primer moment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, en la sessió del 4 de desembre de 2002, va determinar “informar desfavorablement” sobre la sol·licitud d’una activitat extractiva a Can Gorch perquè considerava que en el Pla General no figurava la possibilitat de dur a terme una activitat extractiva com se sol·licitava. El 5 de febrer de 2003, l’aleshores alcalde, Antoni Guinó (CiU), va fer arribar a la Comissió el plànol 3.1. del Pla General -“polígons d’actuació i protecció”- per justificar que estava prevista la realització d’aquesta activitat amb la intenció que informés favorablement la concessió de la llicència d’obres. El 26 de febrer de 2003, la Comissió d’Urbanisme va emetre un informe favorable amb la condició que l’activitat es restringís a l’establert en el Pla General. Finalment, l’exalcalde i actual regidor a l’oposició, Antonio Trincheria (ApM), va aprovar la llicència d’obres demandada per Extra-àrids SL.

Guinó ha reconegut que tenia una “participació molt petita” en aquesta empresa, juntament amb el seu fill, que va arribar a ser-ne conseller delegat i secretari. Amb tot, assegura “estar molt tranquil”. “El que em faria patir i que seria il·legal és que aquesta llicència me l’hagués donat jo però, com que me la va donar un altre, si me la va donar suposo que devia estar ben donada”, afegeix.

Regals

L’empresa tenia el domicili social al carrer Sèquia, 22, de Girona. En aquesta finca hi ha una impremta, propietat del consogre de Guinó, a la qual, com indica l’informe elaborat pels vigilants, l’Ajuntament ha comprat “objectes i regals”. Guinó afirma que ell no ha comprat res però aclareix que és veritat que el consistori hagi adquirit articles allà. “És una fàbrica de segells on tota la vida els ajuntaments hi han comprat, tota la vida l’Ajuntament de Maçanet ha comprat coses allà”, explica el regidor.

Es defensa l’edil al·legant que el seu consogre “no és un familiar directe” i que, per tant, “no és incompatible perquè té personalitat jurídica”. Per aquest motiu, comenta Guinó que no existeixen arguments per denunciar cap pràctica irregular, si és això el que s’ha investigat.

Diari de Girona, diumenge 22 de març de 2009
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009032200_3_321686__Comarques-vigilants-Maanet-tambe-investigat-gestions-Guino-quan-alcalde

17 07 2009
.Avinyonet de Puigventós

Dijous 16 de juliol de 2009
Diari de Girona

El jutge tomba els plans d´urbanització dels terrenys de l´exalcaldessa d´Avinyonet
El planejament iniciat per Terradas (CiU) quan encara era a l’Ajuntament és titllat d’irregular i s’haurà de tornar a fer

Els terrenys ja estan urbanitzats seguint uns projectes que ara s’han demostrat invàlids.

E.PADILLA “Estimar el recurs contenciós administratiu interposat”. Aquesta senzilla fórmula, escrita a peu d’una sentència dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Girona, significa ni més ni menys que el jutge considera irregular tot el procediment urbanístic que l’exalcaldessa d’Avinyonet de Puigventós Maria Terradas (CiU) va tirar endavant en unes finques de la seva propietat mentre encara era batllessa. El jutge, doncs, estima que Terradas va actuar malament quan va votar a favor de la reparcel·lació dels seus terrenys –la llei indica que un càrrec públic s’ha d’absentar de les votacions en les quals és part implicada– i que la cessió d’uns terrenys fora del pla d’actuació en concepte de pagament de l’aprofitament mitjà -quan s’inicia una urbanització s’ha de cedir als consistoris el 10% del sostre edificable de l’espai a desenvolupar- tampoc no estava ben feta.

La sentència és ferma perquè totes les parts -Ajuntament, Terradas i la seva germana i l’empresa que es feia càrrec de la urbanització del sector- han aceptat aplanar-se en el procediment, o sigui, acceptar prèviament a la sentència que el denunciant té raó. Això no vol pas dir que aquest afer no pugui tenir més repercussions per a Terradas: el denunciant al contenciós, el veí d’Avinyonet Josep López de Lerma, també va posar la denúncia en mans de fiscalia, que va trobar indicis delictius -prevaricació urbanística- en el barreig que Terradas hauria fet dels seus papers com a alcaldessa i propietària. El fiscal ja va posar el cas en mans d’un jutjat d’instrucció de Figueres, i ara a la documentació presentada s’hi afegirà la sentència del contenciós. Per tant, Terradas podria veure’s aviat citada per declarar en les diligències prèvies d’una causa penal.

Els fets es remunten al 31 de juliol de 2006, quan només tres regidors del consistori, entre els quals hi havia Terradas, van aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació del sector SAU-1. Terradas va votar perquè si s’absentava no hi havia quòrum: la llei estableix que un plenari és, com a mínim, la reunió de tres regidors. Tot i això, en la demanda es destacava que l’alcaldessa sabia que la seva presència era irregular perquè en una votació anterior respecte del mateix afer s’havia absentat. El tema es va desenvolupar i el 2007 l’alcaldia va canviar de mans. El batlle, Josep Maria Bartolomé (CiU), i el seu equip van reconèixer les irregularitats però en comptes de declarar nuls els acords van intentar esmenar-ho amb una nova votació.

Així, la urbanització del sector es va tirar endavant mentre esclatava una altra polèmica. Els terrenys que les germanes propietàries van cedir per pagar l’aprofitament mitjà derivat de la urbanització valien molt menys, segons sembla demostrat, que l’import en què l’Ajuntament valorava aquest aprofitament. Concretament, uns 150.000 euros menys. Per això, una de les acusacions contra la persona de Terrades que López de Lerma exposava a la seva demanda correspon a la suposada comissió d’un delicte d’enriquiment il·lícit.

L’Ajuntament ja treballa per refer tot el planejament del sector i finalment aconseguirà dues parcel·les del terreny a urbanitzar en concepte d’aprofitament mitjà. El consistori ha posat totes les facilitats a la investigació, però López de Lerma apuntava ahir que no deixa de ser paradoxal que hagi estat un ciutadà “qui ha hagut de defensar els interessos municipals”.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009071600_3_344158__Comarques-jutge-tomba-plans-durbanitzacio-dels-terrenys-lexalcaldessa-dAvinyonet

6 10 2009
.St Martí Vell

Dimarts 06 d’octubre de 2009
Diari de Girona

El nou POUM de Sant Martí Vell afecta tres edils de l´equip de govern
Mig centenar de veïns es reuneixen per preparar una al·legació conjunta contra el projecte

Foto: Gairebé mig centenar de veïns es van trobar diumenge per consensuar una al·legació conjunta.

SANT MARTÍ VELL | ROSER REYNER

A Sant Martí Vell hi ha poc més de 200 veïns i tothom es coneix. El municipi no ha tingut mai cap tipus de planejament, i en aquests moments construir-hi qualsevol habitatge no és legal. En l’anterior mandat, en què governava CiU, es va aprovar inicialment un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que va generar una important oposició entre els veïns i que va quedar aturat amb les eleccions, que va guanyar ERC. Ara els republicans governen amb quatre edils, mentre que CiU té un únic regidor a l’oposició. L’Ajuntament va aprovar incialment un nou POUM a principis de juliol, que presenta diversos canvis respecte a l’anterior projecte, entre els quals alguns que afecten directament o indirectament (a ells o els seus familiars directes) tres dels regidors de l’equip de govern. El nou projecte ha generat un altre cop moltes objeccions entre els veïns, gairebé mig centenar dels quals es van reunir diumenge per preparar una al·legació conjunta que critica que es prevegui un creixement “exagerat” del nombre d’habitatges i d’habitants.

D’entre els regidors de l’equip de govern afectats pels canvis entre l’actual POUM i l’anterior hi ha l’alcaldessa, Maria Àngels Vilà, que amb el nou projecte podrà fer dues cases en lloc d’una en uns terrenys d’uns tres mil metres quadrats. També hi ha el primer tinent d’alcalde, Robert Vilà, la família directa del qual té un restaurant davant del qual hi ha uns aparcaments que amb el nou POUM passaran a ser municipals quan fins ara eren privats i llogats pel restaurant. A més, la zona on viuen familiars directes de l’edil de Cultura, Sílvia Martínez, i altres veïns, podrà doblar el nombre de cases.

L’equip de govern ha tret importància a aquesta qüestió, tenint en compte que al municipi hi ha poc més de dos centenars d’habitants i, expliquen, gairebé tothom es veu afectat pel nou POUM. Amb tot, s’han mostrat oberts a canvis referents tant al creixement del municipi com a la ubicació del mencionat aparcament, com en general a qualsevol proposta “sensata” que es pugui consensuar amb els veïns, assegurant que moltes de les mesures que es critiquen “les marca la llei”.

Al·legació conjunta

I canvis és precisament el que volen el mig centenar de ciutadans que es van reunir diumenge per acordar una al·legació conjunta al projecte de POUM (a banda de les que particularment hi presentarà cadascú fins al 23 d’octubre). L’al·legació considera que el projecte “no respon a una planificació responsable i no pot beneficiar la població”, referint-se a la proposta de creixement, que a 16 anys vista preveu la construcció d’un màxim de 93 habitatges nous i un increment de població de 202 persones. O sigui, doblar aproximadament els números actuals. D’aquests nous habitatges, n’hi ha 21 d’unifamiliars, alguns de protegits, que es projecten prop del centre del poble.

En aquest sentit, Robert Vilà ha explicat que l’objectiu de l’equip de govern és que el municipi “torni a tenir els 400 habitants que tenia fa uns quaranta anys, i que els fills de la gent del poble puguin acabar-hi vivint”. L’edil ha afirmat que el nou planejament “beneficiarà a tothom”.

Però els veïns consideren que “la situació actual del POUM insinua, no només un benefici per a certs propietaris, sinó també un interès per obtenir sòl per a equipaments”. Sobre els equipaments, l’equip de govern diu que es reserva el sòl que la llei determina però que no necessàriament s’hauran de fer tots els que hi ha marcats, sinó que dependrà de si els veïns que han de cedir espais es decideixen a urbanitzar.
L’al·legació conjunta insta els regidors del consistori que es vegin “afectats directament” pel POUM a no votar en la seva aprovació definitiva si no s’ha pactat una proposta amb els veïns.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/06/nou-poum-sant-martiacute-vell-afecta-tres-edils-lequip-govern/361527.html

7 10 2009
zzz

aquestes coses es normal que passin en pobles petits, els propietaris dels terrenys son gent de tota la vida i normalment estan dintre d algun grup politic.
L unica solucio seria:(srtes Lnc i Npi rclamaven la recepta perque no es tornin a errors del passat)
No deixar governar a ningu que porti mes de 20 anys vivint en el poble aixo ajudaria a eliminar la cadena de favors i evidentment aquests senyors no serian deutors de favors ancestrals

18 10 2009
.Massanes

diumenge 18 de octubre de 2009

MASSANES

Pressumpta prevaricació urbanística, llicències municipals

Foto: El diputat Lluís Postigo entrant a presentar la denúncia a Fiscalia.

GIRONA/MASSANES | E.BATLLE

ICV de les comarques gironines ha denunciat l’Ajuntament de Massanes davant la Fiscalia
per un presumpte delicte de prevaricació urbanística en l’atorgació de llicències municipals a una planta d’asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situada a peu de la carretera GI-555.

El grup d’ICV, que es troba a l’oposició en aquesta localitat governada per CiU i PSC, va portar ahir de la mà del seu diputat al Parlament Lluís Postigo la denúncia al fiscal en cap de Girona, Josep Maria Casadevall, perquè estudiï si la Junta de Govern local de Massanes -integrada per l’alcalde, Jordi Porta, i els tinents d’alcalde, Josep Maria Clopés (PSC) i Joaquim Oliveras (CiU),- ha vulnerat la normativa vigent i, per tant, les llicències atorgades a l’empresa Ter-Trans SL i a Europea de Asfaltos SA s’han concedit de forma arbitrària.

En el paratge de Can Thos hi ha des de fa anys una activitat d’extracció d’àrids però fa un any s’hi va instal·lar una planta d’asfaltatge -que proporciona asfalt per a la construcció del tercer carril de l’AP-7 i que va suscitar queixes veïnals- i ara, hi ha prevista la instal·lació d’una planta de biomassa. Aquestes dues plantes, segons ICV, compten amb informes desfavorables dels tècnics municipals -arquitecte municipal i secretària- i els manquen els institucionals com ara els d’Urbanisme, ja que és un paratge on no hi està permesa l’activitat industrial segons les normes subsidiàries del municipi.

Per Postigo es tracta d’un fet “greu perquè és l’equip de govern qui concedeix les llicències, que poden comportar un delicte de prevariació urbanística”. El regidor d’ICV a Massanes, Pere Fernàndez, per la seva banda, explicava ahir que la planta d’asfaltatge a més d’estar ubicada “on no li pertoca ara podrà estar-hi fins a 50 anys”.

Molèsties veïnals

Un fet que indigna els veïns del Rieral, un barri que té a tocar la planta d’asfaltatge i conviuen, relatava ahir un d’ells, Josep del Río, “enmig de pols, polseguera, pudors d’oli cremat” i fins fa poc temps “amb una planta que funcionava a la nit”, afirma. Un fet que van denunciar als Mossos fa menys d’un mes i que va comportar la fi de l’activitat nocturna.

Tant del Río com el regidor d’ICV acusen alhora l’exalcalde de CiU Joan Oliveras d’estar al capdavant de tot i d’haver donat al seu dia permís a l’activitat extractiva “modificant les normes subsidiàries del planejament per poder-la autoritzar” i ara “seria al capdavant de la gerència de la planta d’asfaltatge”, afegeix el regidor.

El diputat Lluís Postigo va afirmar ahir que sabien des de fa mesos les irregularitats pel seu edil però fins que no han tingut un informe d’un advocat que ho confirma, no s’han decidit a fer la denúncia que “segur que demostra que les irregularitats constitueixen delicte de prevaricació urbanística”.
L’alcalde de Massanes, Jordi Porta (CiU), va declinar fer declaracions sobre aquest tema.

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2009/10/massanes.html

18 10 2009
zzz

i ara s enteren d aixo?
Hi ha gent que es lenta de reflexes o oportunista, quina colla de ………..

9 11 2009
.Susqueda

Un regidor de Susqueda denuncia que li neguen l’accés a les llicències d’obres de les propietats de membres del govern
Actualitzat a les 17:30 h 09/11/2009

Girona (ACN).- Un regidor de Convergència i Unió (CiU) a l’oposició a l’Ajuntament de Susqueda (Selva) denuncia que fa més d’un any que reclama veure les llicències d’obres de quatre habitatges i negocis vinculats a membres de l’equip de govern però li deneguen l’accés. Oriol Ortín assegura que, per llei, l’equip de govern està obligat a facilitar-li la documentació. Ortín ha afirmat que sobretot en el moment actual és imprescindible que els càrrecs electes siguin ‘transparents’ i demostrin a la ciutadania que no tenen res a amagar. CiU ja ha interposat un recurs contenciós administratiu i demana ajuda al delegat del Govern per poder accedir a aquests documents.

http://www.3cat24.cat/noticia/418282/selva/Un-regidor-de-Susqueda-denuncia-que-li-neguen-lacces-a-les-llicencies-dobres-de-les-propietats-de-membres-del-govern

10 11 2009
18 11 2009
.Amer

Dimecres 18 de novembre de 2009
Diari de Girona

Targa insta l´oposició d´Amer a fer un nou ple per revocar la llicència del bloc de pisos
CiU assegura que els seus serveis jurídics els van recomanar no votar a favor del punt del ple per no hipotecar el consistori en un futur

E.BATLLE

L’alcalde d’Amer, Xavier Targa (ERC), es mostra convençut que després del ple extraordinari de divendres passat, on l’Ajuntament no va poder ratificar la nul·litat de la llicència d’obres atorgada per l’exalcalde Joan Güell sobre el bloc de 76 pisos de l’avinguda de la Selva, “no deixarem que les coses quedin així”, remarca.

Per això, tot i que assegura que s’estan buscant vies de solució, com va avançar en el ple, aquestes dependrien en primer terme de portar al jutjat contenciós administratiu la decisió del plenari, però també hi hauria una altra manera, explicava ahir: “que l’oposició reconsideri la seva actuació i que s’avinguessin a fer un nou ple”. I és que en la votació d’aquest punt de l’ordre del dia, que ve precedit pel dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat on considera que la llicència és nul·la perquè va ser mal donada, els dos grups de l’oposició d’Amer, CiU i IA, van votar en contra de revocar-la i, per tant, van deixar l’equip de govern d’ERC i CA en minoria defensant el punt.

Finalment, ahir Targa va explicar que de moment no hi ha la decisió presa però que aquestes són les dues vies que s’estan estudiant i que es trobarà una solució.

Cap moció de censura

Per la seva banda, el cap de CiU, Narcís Junquera, ahir criticava que s’estigui vinculant el vot negatiu de CiU i IA de divendres a una possibilitat de moció de censura contra l’alcalde, Xavier Targa, com s’ha especulat els darrers mesos. El convergent va explicar que “l’única persona que es va ajuntar amb en Güell va ser en Targa i a canvi de res” en les eleccions municipals.

Pel que fa a l’actuació de CiU en el darrer ple, Junquera va explicar que van votar-hi en contra perquè tenen constància que des del mes d’abril hi havia interposat un contenciós administatiu contra l’Ajuntament per part de l’empresa constructora dels pisos Baker Gestión SL i que “els nostres assessors jurídics ens van dir que no hi votéssim a favor” i que ho vam fer en contra, per tal que no prosperés la ratificació d’anul·lar la llicència.
A més, Junquera va assegurar que “la voluntat de Convergència és que tot s’arregli independentment del tema polític i veig que no hi ha voluntat per trobar una solució”. Finalment, un altre aspecte criticat per Junquera és que l’alcalde, Xavier Targa, no convoqués una comissió informativa prèvia al ple “on s’haguessin pogut acostar posicions i no anar al ple sense saber què es votaria, cal tenir en compte que estan en minoria”.

La llicència del bloc es considera nul·la perquè l’edifici ocupa la via pública i no respecta les normes urbanístiques, segons ha determinat la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Aquesta no és l’única llicència mal donada per Güell, s’han anul·lat la d’un edifici unifamiliar i la de l’edifici on la mare de Güell va fer-hi un bar.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/11/18/targa-insta-loposicio-damer-nou-ple-revocar-llicencia-del-bloc-pisos/370388.html

18 11 2009
zzz

sr silici , aixo de CiU significa……….Contruim i Urbanitzem?

18 11 2009
LNC

Sr. ZZZ fer cas d’aquest Sicili és com si jo fes cas de les mentides de la colla d’horts, perruqueries, filòlegs, bombers, alcaldes i promotors granges d’IDS.

No cal que que es posi al seu nivell, a vostè l’estimem. Per això l’envejen.

18 11 2009
zzz

srta Lnc gracies per el seu taranna i no em posso al nivell de ningu, tothom es com es.

24 11 2009
.Sant Andreu Salou

Sant Andreu Salou, municipi del Gironès pròxim a Caldes de Malavella

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
Dimarts 24 de novembre del 2009
El Punt

La Generalitat expedienta l’empresa d’un regidor de Sant Andreu Salou perquè no té la llicència ambiental
L’empresa desenvolupa la seva activitat en una finca en sòl no urbanitzable
23/11/09 02:00 – Sant Andreu Salou – òscar pinilla

Foto: Maquinària de construcció s’acumula a la finca Can Déu. Foto: Ò.P.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha iniciat l’expedient sancionador contra Excavacions i Transports Andreu Juanals per haver exercit la seva activitat sense tenir la llicència ambiental. L’empresa, de la qual és administrador el regidor de Sant Andreu Salou Andreu Juanals (CiU), desenvolupa l’activitat industrial en una finca classificada com a sòl no urbanitzable. Ja fa anys que l’empresa està en aquesta parcel·la, i fa dos setmanes que ha demanat els permisos.

La Generalitat de catalunya ha obert un expedient sancionador contra l’empresa de construcció Excavacions i Transports Andreu Juanals, de la qual n’és administrador el regidor al govern de l’Ajuntament de Sant Andreu Salou, Andreu Juanals. El Departament de Medi Ambient i Habitatge assegura en un informe que l’empresa exerceix la seva activitat sense disposar de la llicència ambiental. Arran d’aquesta actuació sancionadora, el regidor ha sol·licitat a l’Ajuntament la llicència ambiental per l’adequació de l’activitat d’instal·lacions per a la valoració de residus no perillosos.

Material de construcció

A la finca Can Déu, la seu logística de l’empresa Excavacions i Transports Andreu Juanals, s’hi guarden camions, piconadors, retroexcavadores i altres elements vinculats a l’activitat de transport i preparació de terrenys. A més, també s’hi troba una zona de tractament i gestió de terres, pedra, sorra, runes i material residual de construcció. Com que el municipi de Sant Andreu Salou no disposa de cap planejament, el sòl es classifica en urbà i no urbanitzable. La finca on es desenvolupa aquesta activitat industrial de l’empresa està classificada com a sòl no urbanitzable perquè no es troba dins del nucli de població.

Segons un informe de l’Ajuntament de Sant Andreu Salou, les activitats que fa l’empresa del regidor de CiU en aquesta finca «no són manifestament il·legalitzables, ja que es podrien legalitzar». Segons aquest mateix estudi, «el sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els equipaments d’interès públic». L’informe, a més, suggereix que es pot legalitzar l’activitat «com a tractament de residus».

El regidor Andreu Juanals reconeix que no disposa d’aquesta llicència però assegura que l’està tramitant.
Un altre regidor fa un cobert sense permís

Foto: El cobert està construït al costat d’una piscina a la finca Mas Bebo.

El regidor de l’Ajuntament de Sant Andreu Salou, Marc Esteve (CiU), va construir a la seva finca un cobert d’obra sense l’autorització de la Comissió d’Urbanisme i sense la llicència municipal. Així es desprèn d’un informe del mateix Ajuntament en què es reconeix que l’edificació s’ha fet «sense disposar de la preceptiva llicència urbanística». Tot i que l’arquitecte municipal, en el moment de la inspecció, no va detectar cap ús concret, aquest va dictaminar que l’obra «no és manifestament il·legalitzable». El porxo i una piscina van ser construïts el 2006 a la finca Mas Bebo. Esteve admet que el porxo, que té 7 m² i on hi ha el motor de la piscina i eines, no té la llicència i que es va construir amb el consentiment del govern anterior amb el compromís que quan s’hagués aprovat el POUM es legalitzaria l’obra, que considera menor.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/107074-la-generalitat-expedienta-lempresa-dun-regidor-de-sant-andreu-salou-perque-no-te-la-llicencia-ambiental.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Dimarts 24 de novembre del 2009
El Punt

L’alcalde no descarta sancionar els regidors expedientats per dos casos urbanístics
24/11/09 02:00 – Sant Andreu Salou – ò.p

L’alcalde de Sant Andreu Salou, Francesc Xavier Casanovas, no descarta multar els dos regidors que tenen oberts expedients sancionadors per dos casos urbanístics. En el cas del regidor Andreu Juanals (CiU), com publicàvem en l’edició d’ahir, la Generalitat ha iniciat l’expedient contra la seva empresa Excavacions i Transports Andreu Juanals per haver exercit l’activitat al municipi sense tenir la llicència ambiental. D’altra banda, el regidor Marc Esteve (CiU) va construir a la seva finca un cobert d’obra sense l’autorització de la comissió d’Urbanisme i sense la llicència municipal. En aquest cas, Casanovas tampoc no descarta que es demoleixi l’obra, però tot dependrà de com es resolguin els expedients oberts.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/107669-lalcalde-no-descarta-sancionar-els-regidors-expedientats-per-dos-casos-urbanistics.html

28 01 2010
.Riudarenes

Dijous 28 de gener del 2010, El Punt

L’Ajuntament investiga l’exalcalde
28/01/10 02:00 –

L’Ajuntament de Riudarenes investiga la legalitat d’unes obres executades per l’exalcalde i actual president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès (AIR-PSC), a casa seva. L’alcalde, Narcís Colomé (CiU), afirma que s’ha inspeccionat la casa de Gironès arran d’una instància anònima que denunciava diverses irregularitats. Colomé comenta que encara no s’ha decidit res respecte d’això perquè és un tema «una mica complicat», però no descarta que s’hagin pogut cometre irregularitats en aquest cas. Gironès ho nega. Jordi Figueras, marit de la regidora d’Urbanisme i administrador de la societat que va dur a terme les obres de can Rampell, va acusar ahir Gironès de no haver-se «refet mai» de la moció de censura que el va fer fora de l’alcaldia, i d’actuar «motivat per la revenja», no només per aquest motiu, sinó també «perquè ell volia comprar aquesta casa i no va poder». Figueras va denunciar que Gironès «està fent el seu habitatge en sòl no urbanitzable», i va assegurar que l’exalcalde «tenia coneixement» de les obres de can Rampell i les «permetia» perquè en aquell moment s’estava revisant el pla general.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/129892.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Llegiu també:

Riudarenes
https://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/14/riudarenes-2/

2 08 2010
POUM I REGIDOR

El bloc d’ICV de Sils publica la notícia d’un conflicte urbanístic a un municipi gironí, no sabem si buscant paral·lelismes amb el POUM de Sils:

dilluns 2 d’agost de 2010
POUM – L’Oficina Antifrau insta l’Ajuntament de Castelló d’Empúries a intervenir en el polèmic POUM

L’Oficina Antifrau insta l’Ajuntament de Castelló d’Empúries a intervenir en el polèmic POUM

Apunta irregularitats per part del regidor del PP, Julian Genovés

ACN – Castelló d’Empúries Alt Empordà Dimarts, 27.7.2010. 05:00 h

L’Oficina Antifrau ha enviat una carta a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) en què insta el govern a intervenir en el polèmic procés d’aprovació del Pla Urbanístic. L’escrit al·lega que hi ha indicis d’irregularitats per part del regidor del PP, Julian Genovés.

El cas va arribar a mans de l’oficina l’any 2008, quan els grups a l’oposició, CiU i PSC, van denunciar que el Pla Urbanístic ‘afavoria el regidor’. Dos anys després, l’oficina ha donat la raó a l’oposició i ha fixat el termini d’un mes a l’ajuntament per rectificar la tramitació del pla.

Segons l’escrit, si l’ajuntament no intervé en aquest període de temps, l’oficina durà el cas a la Fiscalia.

http://www.aragirona.cat/noticia/21868/loficina-antifrau-insta-lajuntament-de-castello-dempuries-a-intervenir-en-el-polemic-poum

http://laveudesils.blogspot.com/2010/08/poum-loficina-antifrau-insta.html

1 09 2010
VILOBÍ

Centre del reciclatge

RAMON ROVIRA

Ara fa uns 20 anys va arribar a l’Ajuntament de Vilobí, un projecte per fer un polígon industrial dedicat a magatzems i transports. Jo n’era l’alcalde. Tots els membres del consistori vàrem trobar interessant la proposta, tot i entenent les seves dificultats, sobretot per accedir al lloc triat: era al final del terme municipal, tocant als de Caldes i Sils, limitat per l’autopista. Era als camps de can Feixes, d’uns 150.000 metres quadrats. Recordo molt bé les tribulacions de qui llavors era conseller de Política Territorial, que ho havia de denegar, seguint les indicacions del tècnics del departament, que hi trobaven un seguit d’inconvenients: era el senyor Artur Mas. Els promotors eren persones “importants” i la decisió no era fàcil.

Desistida la proposta, els propietaris dels terrenys, una societat domiciliada a Panamà, els vengueren a una cooperativa gironina, que va proposar a l’Ajuntament la construcció d’una macrogranja per a 20.000 caps de bestiar porquí. Això va despertar l’alarma general: era a pocs metres de l’ermita de Santa Margarida, de can Cubarsí i altres habitatges. L’oposició de l’Ajuntament i l’ajuda dels veïns, recollida de firmes inclosa, va paralitzar el projecte.

Ara fa poc mes d’un any, va arribar a l’Ajuntament Una proposta de fer un gran abocador de runes, dissimulat com a planta de reciclatge. Es va demanar més informació als promotors per estudiar-ho a un Ple. No en vàrem tenir més notícies: ara jo sóc només un regidor de l’Ajuntament, a l’oposició. Un dia, ara deu fer quatre mesos, vàrem ser convocats a un Ple extraordinari urgent, amb 24 hores, per aprovar la construcció del Parc Tecnològic del Reciclatge Gironí. Mancaven encara informes preceptius i un projecte que determinés, exactament, què es pretenia fer. El nostre Grup Municipal i també el de Tres Pobles vàrem votar en contra. El Govern, amb majoria, ho va fer a favor. No havien passat encara 24 hores, la Comissió Provincial d’Urbanisme ja hi havia donat el vistiplau, si be requerint l’aportació d’alguns documents. Ara ja ha començat el moviment de terres. Ens consta que sense permís municipal, ja que el tècnic ha requerit l’aportació de documentació.

L’exposició es un xic llarga. Però les preguntes que ens fem són molt concretes. I no hem trobat respostes a l’Ajuntament. Com és que s’autoritza una instal·lació industrial d’aquestes característiques en sol agrícola si tenim a molt poca distància polígons industrials que disposen de totes les mesures requerides per encabir-la, a Riudellots, Aiguaviva o Celrà? No té cap importància la manca d’accessos per a camions de gran tonatge, necessaris per a l’activitat?

L’Ajuntament de Caldes ha interposat el corresponent recurs contra la decisió i limita el pas per l’únic camí d’accés, que pertany al seu terme municipal. No té importància la proximitat a l’ermita de Santa Margarida i la masia de can Cobarsí, catalogat al catàleg corresponent del municipi? És que ara han canviat els criteris, molt restrictius, dels departaments de Medi Ambient, d’Urbanisme, de Cultura, etc. I serà possible, amb les mateixes facilitats, construir plantes de biomassa en qualsevol terreny agrícola (i en tenim almenys quatre en estudi a la comarca)?

Els propietaris de terrenys collindants tindran les mateixes facilitats per convertir-los en industrials? O es facilitarà l’ampliació de granges o la nova construcció, en explotacions agrícoles i ramaderes o la d’habitatges en sol rústic, que tantes dificultats troben ara i que requereixen tramitacions, sovint, d’anys?

Ens consta que l’empresa promotora d’aquesta activitat havia de marxar del lloc que ocupava a l’entrada de Girona amb motiu de la construcció del TAV, i, fins i tot, que va haver de ser desallotjada, segons sembla, per els Mossos d’Esquadra. Però, en tot cas, igual que altres empreses, ho devia saber fa més de dos anys, que se li acabava el termini i podia cercar un emplaçament idoni, en lloc adequat, ja que devia rebre la corresponent indemnització.

Qui serà el responsable de controlar aquesta activitat, en un lloc apartat i sense infraestructures de gestió pública, com el temuts abocaments, risc d’incendi, sorolls per als veïns, fums, etc? Caldrà cercar quins interessos s’amaguen darrere el Parc Tecnològic? Qui en són els promotors que han trobat tantes facilitats? Algun motiu justifica les presses?

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/09/01/centre-del-reciclatge/429253.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Vilobí d’Onyar,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/10/06/vilobi-donyar/

26 09 2010
MAÇANET

Notícia del divendres 24 setembre 2010:

ICV denuncia l’exalcalde de Maçanet, Antoni Guinó, per corrupció urbanística

Acusen l’actual tinent d’alcalde de CiU d’haver comprat l’any 2003 uns terrenys per 72.000 euros i haver-los revenut poc després per 910.000

J.M. Sebastian

El diputat , Lluís Postigo, i el regidor , Josep Romaguera davant els jutjats. Foto: J.M.S.

Els fets que ha denunciat ICV a Maçanet vénen de lluny. Concretament de l’any 2001, quan l’Ajuntament que presidia com a alcalde Antoni Guinó va aprovar una pla que requalificava 100 hectàrees de sòl rústec per convertir-les en sòl industrial. Segons el regidor d’Iniciativa, Josep Romaguera, aquell mateix any Guinó va constituir l’empresa immobiliària familiar Guibosch SL. L’any 2003 va adquirir a través d’aquesta empresa quatre parcel·les dels terrenys, de prop de 50.000 metres quadrats, requalificats com a industrials, per un valor de 72.000 euros. L’any 2005, un any i mig després de la seva adquisició, els va revendre per un valor de 910.000 euros, del qual es dedueix una plusvàlua del 1.300 per cent.

El grup d’ICV considera que Guinó podria haver utilitzat informacions privilegiades pel seu càrrec per realitzar una operació tan profitosa. A més asseguren tenir dubtes raonables que els guanys de la compravenda hagin estat declarats. Romaguera diu que si han trigat tant a posar el cas en mans de la fiscalia ha estat perquè fa pocs mesos que van poder conèixer a fons tot l’assumpte. Ara la fiscalia posarà el cas en mans dels grup d’investigació de delictes econòmics dels Mossos d’Esquadra per determinar si admet la denúncia a tràmit.

Antoni Guinó s’ha negat a fer declaracions sobre aquest assumpte i s’ha limitat a dir que ja les farà on i quan correspongui.

LA XIFRA: 72.000 euros
és la quantitat que segons ICV, va pagar Guinó per uns terrenys que al cap d’un any i mig en valien 910.000.

LA DATA: 2001
Va ser l’any que es van requalificar els terrenys motiu de la disputa i l’any que Guinó va constituir Guinobosch SL.

Font: El Punt, 24/09/10

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

ICV porta l´exalcalde Guinó a Fiscalia per un possible delicte de corrupció urbanística
Denuncia que va guanyar 840.000 euros “il·lícits” en vendre uns solars tot aprofitant-se d’informació privilegiada

El diputat gironí Lluís Postigo i el regidor de 9M de Maçanet de la Selva, Josep Romaguera ahir als jutjats.
Aniol Resclosa

E.BATLLE

ICV de les comarques gironines ha portat l’exalcalde de Maçanet de la Selva Antoni Guinó (CiU) a la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme per un presumpte delicte de corrupció urbanística. En concret, denuncien que l’actual tinent d’alcalde i regidor d’Obres i Serveis de Maçanet entre els anys 2011 i 2005 hauria usat informació privilegiada per fer una operació de compravenda de terrenys, amb què hauria guanyat uns 840.000 euros i unes plusvàlues superiors al 1.300 per cent. Per tot això, els ecosocialistes també consideren que se li podria imputar un delicte de tràfic d’influències i un d’ús d’informació privilegiada. La denúncia va ser presentada la setmana passada al Fiscal.

El líder de 9M-ICV de Maçanet, a l’oposició, Josep Romaguera assegura que els fets que denuncien es remunten entre els anys 2001 a 2005 quan Guinó era l’alcalde i es van requalificar 100 hectàrees de sòl rústic a sòl industrial a l’àrea de Mas Cartellà, una zona entre la carretera Nacional II i la factoria Trety, a través d’una modificació del Pla General. Posteriorment, Guinó -quan encara era alcalde i ho va ser fins al 2003 amb majoria absoluta- va constituir una empresa familiar immobiliària amb la seva dona i els seus dos fills anomenada Guibosch Grup SL.

Romaguera va relatar ahir davant els jutjats de Girona, que un cop Guinó va deixar de ser l’alcalde de Maçanet, l’any 2003 “essent coneixedor del valor dels terrenys de Mas Cartellà compra a través de la seva empresa familiar quatre finques d’aquesta zona de sòl industrial”.

I a més, va recordar, que ho va fer quan entre els anys 2002 i 2003 “planava a Maçanet l’intent de fer un parc temàtic de la música d’unes 500 hectàrees i que curiosament el sòl industrial requalificat formaria part de la hipotètica construcció”.

Els terrenys comprats són un total de 50.000 metres quadrats i se’n desconeix qui era l’amo -ICV a preguntes dels periodistes ahir van assegurar que no sabien de qui eren-. Els va adquirir per uns 72.000 euros i al cap d’any i mig, Guinó se’ls va vendre per uns 900.000 euros; guanyant així uns 840.000 i amb unes plusvàlues superiors al 1300%. Al parer de Romaguera “Guinó va aprofitar-se del seu càrrec per comprar els terenys” i a més, en va obtenir “guanys desorbitats i il·lícits” per aquesta compravenda.

El diputat gironí Lluís Postigo, que acompanyava ahir Romaguera a la compareixença, va assegurar que “quan presentem denúncies no ho fem amb voluntat partidista sinó assenyalar persones que actuen de forma egosita, lucrativa i aprofitant el càrrec públic que en un moment poden ocupar”. Desde Maçanet, Antoni Guinó per la seva banda, ahir va assegurar que Romaguera “té molta memòria i sempre ha volgut empastifar-ho tot i buscar coses i remenar”. Va afegir que “en aquests moments no ho recordo tot plegat perquè parlem de gairebé 10 anys enrere i suposo que diria coses que ara no s’han de dir, ja em té cansat“. Tot i això, va assegurar que “ja contestarem el que sigui necessari quan hagi estudiat el tema”.

Font: Diari de Girona, 24/09/10

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Maçanet de la Selva

Un regidor de Maçanet, condemnat a indemnitzar-ne un altre per insults.

El jutjat de primera instància i instrucció número dos de Santa Coloma de Farners ha condemnat el primer tinent d’alcalde i exalcalde de Maçanet de la Selva, Antonio Guinó (CiU), a deu dies de multa i a pagar les costes del procés judicial per una falta d’injúries que va ser denunciada pel regidor Josep Romaguera, de 9 Maçanet, (9M) i Núria de Gil, membre de la llista de 9M.

Segons s’especifica en la sentència del judici de faltes, el 17 de desembre passat, quan es va acabar un ple ordinari, Guinó va dir que Romaguera i de Gil eren «una xusma», que «fumeu marihuana i us ha deixat malament el cap», diverses vegades, i «si fossis un home no sé si et donaria una hòstia o et trencaria les cames», referint-se al regidor de 9M.

«Els plaers es paguen, i va ser una gran satisfacció el que els vaig dir», va assegurar ahir al vespre Guinó respecte a la sentència judicial. Segons la resolució, l’exalcalde de Maçanet pot interposar el corresponent recurs en el mateix jutjat en un termini de cinc dies.

Per la seva banda, Romaguera es va mostrar molt satisfet d’aquesta decisió judicial ja que, segons va explicar, «se li han de parar els peus, a aquest personatge». Segons Romaguera, Guinó té un caràcter «prepotent i dictatorial»

Font: El Punt, 7/03/09

10 10 2010
CORRUPCIÓ

Girona
La fiscalia investiga dotze ajuntaments gironins per indicis de corrupció urbanística
Actualitzat a les 13:27 h, 10/10/2010

La fiscalia de Girona ha ordenat investigar una dotzena d’ajuntaments gironins perquè té indicis que haurien pogut cometre delictes relacionats amb la corrupció urbanística. Massanes, a la Selva; Castellfolit de la Roca, a la Garrotxa, o Aiguaviva, al Gironès, són alguns dels consistoris que estan en el punt de mira de la justícia. Els suposats delictes que s’haurien comès són sobretot suposats casos de tràfic d’influències en la concessió de llicències, afavorir algunes empreses en contractes o requalificar terrenys propis o de familiars, segons ha explicat el fiscal de Medi Ambient i Urbanisme de Girona, Enrique Barata.

Les investigacions s’han obert després que la fiscalia hagi detectat indicis d’irregularitats en alguns consistoris gironins entre els últims mesos del 2009 i els primers del 2010.

A Massanes, a la Selva, s’investiga si l’alcalde i els dos tinents d’alcalde haurien comès un delicte de prevaricació a l’hora d’atorgar llicències a una planta d’asfaltatge i una de biomassa. Mentrestant, a Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, l’alcalde i la secretària municipal ja han comparegut davant el jutge per un suposat delicte de falsificació de documents.

Un altre cas que s’investiga -aquest no relacionat amb l’urbanisme- és el de Roses. L’exalcalde d’aquesta localitat empordanesa haurà de respondre per haver retirat suposadament multes de trànsit de forma arbitrària a alguns veïns.

La justícia també està estudiant altres casos com els d’Aiguaviva, al Gironès, o Palau-saverdera, a l’Alt Empordà, a més d’altres que no han transcendit.

Font: http://www.3cat24.cat/noticia/889946/catalunya/La-fiscalia-investiga-dotze-ajuntaments-gironins-per-indicis-de-corrupcio-urbanistica

11 10 2010
FISCALIA I CORRUPCIÓ

Investiguen una dotzena d’ajuntaments gironins per corrupció urbanística

Autoritats municipals poden anar a judici per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències o requalificar terrenys propietat de familiars. Cinc dels casos implicats són Massanes, Castellfollit de la Roca, l’exalcalde de Roses, el batlle del Palau-saverdera i l’anterior equip de Govern d’Aiguaviva

Una dotzena d’ajuntaments gironins estan en el punt de mira de la justícia per corrupció urbanística. La fiscalia ha ordenat obrir investigacions per esclarir si aquests ajuntaments han comès delictes i, si és així, hauran de respondre penalment davant d’un jutge. Segons ha explicat el fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, els casos més habituals són per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències urbanístiques, afavorir determinades empreses de construcció o de subministrament o requalificar terrenys propis o de familiars de l’equip de govern. Barata alerta que amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats.

Enrique Barata ha explicat que entre el 2009 i aquests mesos del 2010 la fiscalia ha vist indicis de corrupció urbanística en una dotzena d’ajuntaments de les comarques gironines. Per això, ha ordenat obrir investigacions que han de determinar si realment s’ha comès algun delicte. En cas que així sigui, els alcaldes o regidors hauran de respondre davant d’un jutge per delictes de prevaricació, que comporten penes de presó i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic.

La majoria dels casos han arribat a mans de la fiscalia a través de denúncies. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, ha detallat que hi ha molta varietat de pràctiques fraudulentes en els casos de corrupció municipal. Les més habituals són que l’alcalde o els regidors afavoreixin determinades persones o empreses a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques, que hi hagi tràfic d’influències en contractes de subministraments o d’obres o que requalifiquin determinats terrenys que pertanyen a persones vinculades, per parentiu o per amistat, amb membres de l’equip de govern municipal.

Un d’aquests ajuntaments és el de Massanes, a La Selva, [a la imatge]. La fiscalia ha obert una investigació per veure si l’alcalde i els dos tinents d’alcalde han comès un delicte de prevaricació a l’hora d’atorgar llicències municipals a una planta d’asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situat a peu de la carretera GI-555. També hi ha el cas de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. L’alcalde i la secretària municipal ja han prestat declaració davant del jutge per, suposadament, haver falsificat documents urbanístics per aconseguir una subvenció. Així com l’exalcalde de Roses, l’alcalde de Palau-saverdera i l’anterior equip de Govern del consistori d’Aiguaviva.

Aquests són només cinc dels casos d’ajuntaments que han arribat a la fiscalia per suposats delictes de corrupció urbanística. Enrique Barata ha explicat que en són una dotzena tot i que, per no perjudicar la investigació, encara no en poden transcendir els noms. A més, també comenta que algunes de les denúncies poden no tenir fonament per perjudicar alguna formació política concreta aprofitant la proximitat de les eleccions.

T.D.

Font: http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/10/investiguen_una_dotzena_d_ajuntaments_gironins_per_corrupcio_urbanistica_17619.php

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´

La corrupció a la Girona de CiU s’estén per arreu

Publicat per Redacció Sírius el dilluns, octubre 11, 2010

Una dotzena d’ajuntaments gironins estan en el punt de mira de la justícia per corrupció urbanística. La fiscalia ha ordenat obrir investigacions per esclarir si aquests ajuntaments han comès delictes i, si és així, hauran de respondre penalment davant d’un jutge. Segons ha explicat el fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, els casos més habituals són per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències urbanístiques, afavorir determinades empreses de construcció o de subministrament o requalificar terrenys propis o de familiars de l’equip de govern. Barata alerta que amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats.

Un d’aquests ajuntaments és el de Massanes (Selva). La fiscalia ha obert una investigació per veure si l’alcalde i els dos tinents d’alcalde han comès un delicte de prevaricació a l’hora d’atorgar llicències municipals a una planta d’asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situat a peu de la carretera GI-555.

També hi ha el cas de Castellfollit de la Roca (Garrotxa). L’alcalde, Moisès Coromina i Soler (CiU), i la secretària municipal ja han prestat declaració davant del jutge per, suposadament, haver falsificat documents urbanístics per aconseguir una subvenció.

L’exalcalde de Roses (Alt Empordà), Carles Pàramo, també ha de respondre davant la justícia per haver retirat multes de trànsit de forma arbitrària a alguns veïns de la població quan estava al capdavant de l’ajuntament. També a l’Alt Empordà hi ha l’alcalde de Palau-saverdera, investigat per tot l’afer del Sun Village.

Un altre dels consistoris investigats és el d’Aiguaviva (Gironès) després que un informa de la Sindicatura de Comptes de Catalunya determinés que l’anterior equip de govern hauria manat pagaments sense justificar al fons de l’ajuntament per valor de més de 46.000 euros.

Aquests són només cinc dels casos d’ajuntaments que han arribat a la fiscalia per suposats delictes de corrupció urbanística. Enrique Barata ha explicat que en són una dotzena tot i que, per no perjudicar la investigació, encara no en poden transcendir els noms. A més, també comenta que algunes de les denúncies poden no tenir fonament per perjudicar alguna formació política concreta aprofitant la proximitat de les eleccions.

Enrique Barata ha explicat que entre el 2009 i aquests mesos del 2010 la fiscalia ha vist indicis de corrupció urbanística en una dotzena d’ajuntaments de les comarques gironines. Per això, ha ordenat obrir investigacions que han de determinar si realment s’ha comès algun delicte. En cas que així sigui, els alcaldes o regidors hauran de respondre davant d’un jutge per delictes de prevaricació, que comporten penes de presó i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic.

La majoria dels casos han arribat a mans de la fiscalia a través de denúncies. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, ha detallat que hi ha molta varietat de pràctiques fraudulentes en els casos de corrupció municipal. Les més habituals són que l’alcalde o els regidors afavoreixin determinades persones o empreses a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques, que hi hagi tràfic d’influències en contractes de subministraments o d’obres o que requalifiquin determinats terrenys que pertanyen a persones vinculades, per parentiu o per amistat, amb membres de l’equip de govern municipal.

Més alerta amb la reforma penal

Els ajuntaments hauran d’anar més en compte a partir del desembre, quan entri en vigor la reforma de la llei penal. Enrique Barata ha explicat que el nou text és molt més contundent amb la corrupció i, a banda d’endurir penes i retardar la prescripció, també inclou la figura de la ‘prevaricació omissiva’. El fiscal ha detallat que això significa que a partir d’ara també tindrà conseqüències penals el ‘mirar cap a un altre costat’. ‘Les autoritats municipals que, tenint constància d’il·legalitats, no facin res també cometran un delicte’, ha explicat Barata. ‘Hauran d’anar més amb compte’, ha conclòs el fiscal.

Font: http://noticies.sirius.cat/2010/10/la-corrupcio-la-girona-de-ciu-escampa.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´

La Fiscalía de Girona investiga una docena de Ayuntamientos por corrupción

REBECA CARRANCO – Girona – 10/10/2010

La Fiscalía de Girona investiga una docena de Ayuntamientos por corrupción urbanística y ha abierto diligencias para saber qué se cuece en unos 12 Consistorios, según explicó ayer a este periódico el fiscal responsable de Medio Ambiente en Girona, Enrique Barata, que declinó dar el nombre de los Ayuntamientos porque los casos aún están en investigación.

El ministerio público ha puesto la lupa sobre distintos delitos que afectan, en su mayoría, a la ordenación del territorio. La fiscalía investiga casos de tráfico de influencias en la concesión de licencias, posibles tratos de favor a determinadas empresas, recalificación de terrenos “propios, de familiares o de conocidos” y contratos de los Ayuntamientos con empresas de miembros o familiares de los gobiernos locales.
Proximidad electoral

Barata muestra cautela ante las investigaciones, que no necesariamente tienen que acabar en los juzgados. “Algunas denuncias llegan en este momento porque se acercan las elecciones“, explica. Uno de los casos que investiga se basa en una denuncia del diputado de Iniciativa per Catalunya Lluís Postigo y Josep Romaguera, concejal de Maçanet de la Selva. Acusan al ex alcalde y actual teniente de alcalde del municipio, Antoni Guinó (CiU), de comprar unos terrenos que después se recalificaron como industriales, con lo que presuntamente Guinó ganó 800.000 euros.

La Fiscalía de Medio Ambiente lleva abiertas en lo que va de año 56 investigaciones (el año pasado fueron 60). La mayoría son delitos contra la ordenación del territorio como prevaricaciones urbanísticas y construcciones ilegales en espacios protegidos como el parque natural del Cap de Creus y los Aiguamolls de l’Empordà.

Barata se felicita por las sentencias condenatorias. Entre el año pasado y este, los juzgados gerundenses han dictado nueve sentencias relacionadas con delitos medioambientales. Ocho son condenatorias. “Las personas cada vez se lo piensan más con este tipo de delitos porque saben que se están imponiendo incluso penas de prisión”, indica Barata. Construir una casa en un lugar indebido se castiga con penas de entre seis meses y tres años de cárcel, además de la multa y el derribo de la edificación. La reforma del código penal, que entra en vigor en diciembre, aumenta la pena de prisión a cuatro años.

Font: http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Fiscalia/Girona/investiga/docena/Ayuntamientos/corrupcion/elpepiespcat/20101010elpcat_8/Tes

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´

Corrupció urbanística a 12 Ajuntaments gironins?
La fiscalia investiga si s’han comès delictes

Una dotzena d’ajuntaments gironins estan en el punt de mira de la justícia per corrupció urbanística. La fiscalia ha ordenat obrir investigacions per esclarir si aquests ajuntaments han comès delictes i, si és així, hauran de respondre penalment davant d’un jutge.

Segons ha explicat el fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, els casos més habituals són per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències urbanístiques, afavorir determinades empreses de construcció o de subministrament o requalificar terrenys propis o de familiars de l’equip de govern. Barata alerta que amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats.

Font: http://www.naciodigital.cat/noticia/18737/corrupcio/urbanistica/ajuntaments/gironins

(amb comentaris)

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´
Investiguen una dotzena d’ajuntaments gironins per corrupció urbanística
Autoritats municipals poden anar a judici per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències o requalificar terrenys propietat de familiars
Amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats

Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/314774-investiguen-una-dotzena-dajuntaments-gironins-per-corrupcio-urbanistica.html

(amb comentaris)

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Investiguen una dotzena d’ajuntaments gironins per corrupció urbanística
Autoritats municipals poden anar a judici per tràfic d’influències a l’hora de concedir llicències o requalificar terrenys
ACN – Girona

Enrique Barata ha explicat que entre el 2009 i aquests mesos del 2010 la fiscalia ha vist indicis de corrupció urbanística en una dotzena d’ajuntaments de les comarques gironines. Per això, ha ordenat obrir investigacions que han de determinar si realment s’ha comès algun delicte. En cas que així sigui, els alcaldes o regidors hauran de respondre davant d’un jutge per delictes de prevaricació, que comporten penes de presó i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic.

La majoria dels casos han arribat a mans de la fiscalia a través de denúncies. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, ha detallat que hi ha molta varietat de pràctiques fraudulentes en els casos de corrupció municipal. Les més habituals són que l’alcalde o els regidors afavoreixin determinades persones o empreses a l’hora d’atorgar llicències urbanístiques, que hi hagi tràfic d’influències en contractes de subministraments o d’obres o que requalifiquin determinats terrenys que pertanyen a persones vinculades, per parentiu o per amistat, amb membres de l’equip de govern municipal.

Un d’aquests ajuntaments és el de Massanes (Selva). La fiscalia ha obert una investigació per veure si l’alcalde i els dos tinents d’alcalde han comès un delicte de prevaricació a l’hora d’atorgar llicències municipals a una planta d’asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situat a peu de la carretera GI-555.

També hi ha el cas de Castellfollit de la Roca (Garrotxa). L’alcalde i la secretària municipal ja han prestat declaració davant del jutge per, suposadament, haver falsificat documents urbanístics per aconseguir una subvenció.

L’exalcalde de Roses (Alt Empordà), Carles Pàramo, també ha de respondre davant la justícia per haver retirat multes de trànsit de forma arbitrària a alguns veïns de la població quan estava al capdavant de l’ajuntament. També a l’Alt Empordà hi ha l’alcalde de Palau-saverdera, investigat per tot l’afer del Sun Village.

Un altre dels consistoris investigats és el d’Aiguaviva (Gironès) després que un informa de la Sindicatura de Comptes de Catalunya determinés que l’anterior equip de govern hauria manat pagaments sense justificar al fons de l’ajuntament per valor de més de 46.000 euros.

Aquests són només cinc dels casos d’ajuntaments que han arribat a la fiscalia per suposats delictes de corrupció urbanística. Enrique Barata ha explicat que en són una dotzena tot i que, per no perjudicar la investigació, encara no en poden transcendir els noms. A més, també comenta que algunes de les denúncies poden no tenir fonament per perjudicar alguna formació política concreta aprofitant la proximitat de les eleccions.

Més alerta amb la reforma penal

Els ajuntaments hauran d’anar més en compte a partir del desembre, quan entri en vigor la reforma de la llei penal. Enrique Barata ha explicat que el nou text és molt més contundent amb la corrupció i, a banda d’endurir penes i retardar la prescripció, també inclou la figura de la ‘prevaricació omissiva’. El fiscal ha detallat que això significa que a partir d’ara també tindrà conseqüències penals el ‘mirar cap a un altre costat’. ‘Les autoritats municipals que, tenint constància d’il·legalitats, no facin res també cometran un delicte’, ha explicat Barata. ‘Hauran d’anar més amb compte’, ha conclòs el fiscal.

Santi Vila confia en la seva ‘honastedat’

El cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les comarques gironines i alcalde de Figueres, Santi Vila, ha destacat a l’espai ‘L’entrevista’ de Catalunya Informació, que confia en l”honestedat’ dels alcaldes de la demarcació de Girona que estan sent investigats per possible corrupció urbanística. Vila creu que no cal ‘precipitar-se’ ja que es tracta d’un compendi d’informacions ‘que venen de molt lluny’. Segons ha destacat el cap de llista de CiU a Girona, ‘a vegades acostumem a tenir clares les coses abans que es demostrin’. Des del seu punt de vista el descrèdit de la política actual no va lligada a la corrupció, sinó que els partits sovint tracten problemes ‘que només els interessen a ells’.

Font: http://www.aragirona.cat/noticia/38170/investiguen-una-dotzena-dajuntaments-gironins-per-corrupcio-urbanistica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: