Salsifins

5 02 2010

Salsifins, salsafins


Salsifins, “salsafins”, Tragopogon porrifolius

El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l’àrea mediterrània del sud d’Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d’antic, on s’ha fet servir com a ingredient d’acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s’ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una “Crema de Salsafins amb escates de foie” fins a un “Bombó de Salsafí”, incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els “Ous ferrats amb paller de Salsafins”, la “Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí” o els “Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins”. D’altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l’escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L’Associació d’Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual “Salsafí d´Or” que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

http://www.salsafi.es/

Pollastre amb salsifís

Ingredients

1 pollastre
1 kg de salsifís
1 ceba
4 grans d’all
10 ametlles torrades
Sal
Llard
Oli
50 g de farina

Elaboració:

Poseu en una cassola una cullerada de llard i oli d’oliva. Quan estigui calent, poseu-hi el pollastre tallat i salat, l’hi deixeu fins que estigui ben daurat i, aleshores, retireu-lo.
A la mateixa cassola, fareu un sofregit de ceba i all, i quan estigui fet fregiu-hi una llesca de pa i unes ametlles. Quan estigui tot ben fregit, traieu-ho i passeu-ho per la batedora per fer-ne una salsa.

A la cassola del sofregit, torneu-hi a posar el pollastre i la salsa i deixeu que es faci uns 30 minuts. A part, haureu preparat els salsifís (pelats, bullits, enfarinats i fregits) que haureu d’afegir a la cassola del pollastre amb la salsa. Afegiu-hi també un got d’aigua. Deixeu-ho coure tot plegat uns 10 minuts més i ja estarà a punt de servir.

Font: Forum 2004

PEUS DE PORC AMB SALSAFINS

Ingredients

– 3 peus de porc (1/2 per persona)
– 1 ceba
– 2 grans d’all
– 2 tomàquets madurs
– 1 kg de salsafins
– 1 porro
– 1 pastanaga
– 1 branca d’api
– 1 fulla de llorer
– Farina, sal, oli

Per a la picada:

– 2 grans d’all
– 1 brot de julivert
– 10-12 ametlles

Preparació:

Bullim els peus de porc (aproximadament 3/4 d’hora en una olla a pressió i 1 i ½ en una olla normal) amb un porro, una pastanaga, una branca d’api i una fulla de llorer. Netegem els salsafins i els bullim durant uns 20 minuts. Els escorrem i els deixem refredar.

Enfarinem i fregim els peus de porc, i els reservem. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba i els alls tallats petits i el tomàquet. Hi tornem a posar els peus de porc, els fem fer un parell de tombs i ho cobrim amb la mateixa aigua de bullir els peus. Enfarinem i fregim els salsafins a part. Fem una picada amb els alls, el julivert i les ametlles. Deixem bullir els peus uns deu minuts i hi afegim els salsafins i la picada. Ho corregim de sal i ho deixem bullir uns deu minuts més.

Recepte de Maria Casas

Font: http://www.tv3.cat/devacances/2002/receptes/re70522692.htm

La Selva, les dones de Sils

La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de “dones de Sils” un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai.

La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d’alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d’una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l’hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria.

La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d’un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps.

Tana: “S’assembla al nap, però no ho és?”

Maria Casas: “No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu.”

Quan no n’hi ha, els congelen per tenir-ne tot l’any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s’hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar.

Pilar Carreras: “Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir.”

La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de “dones de Sils”. Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes.

La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n’hi havia moltes, i de costella, n’hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l’any (o de carn poca).

Rosario Martí: “I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt.”

I mostrant aquest patrimoni reben l’aplaudiment allà on van.

Isabel Ruhí: “Als “madrilenyos” els vaig fer peus de porc amb cargols!”

Tana: “Quins “madrilenyos?”

Isabel: “Vam anar a Madrid!”

Maria Pol: “Un any vaig fer rostit amb pilotilles.”

Maria Solà: “A partir de llavors tothom ho fa.”

Maria Pol: “Va sortir bo? Au, Maria!.”

Com les seves cassoles, elles també són testimonis d’una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d’empescar totes per posar el plat a taula.

Isabel Ruhí: “La iaia Siseta feia una truita d’un ou per a 4 persones, hi posava farina…”

Rosario: “Un plat ben ple de farina.”

Maria Solà: “És que, a vegades, la gent, els ous, se’ls venia, no se’ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre.”

Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de “dones de Sils” estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre’s.

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS
COSTELLÓ AMB CASTANYES
PEUS DE PORC AMB SALSAFINS
ÀNEC ROSTIT AMB PERES
BUNYOLS DE POMA

Font: http://www.tv3.cat/devacances

Llegiu també:

Advertisements

Accions

Information

3 responses

5 02 2010
.Ruta del Salsafí

Divendres 05 de febrer de 2010
Diari de Girona

L’Associació d’Hostaleria de la Selva
Neix la Ruta del Salsafí
El guardonat de 2009 ha estat el promotor de l’hotel de les cabanes als arbres a Sant Hilari Sacalm

Foto: Un moment del sopar amb el premiat Emmanuele Grymonpere:

carles colomer

CALDES DE MALAVELLA | DDG Aprofitant que el salsafí és un distintiu culinari propi de la comarca de la Selva i que la diferencia, l’Associació d’Hostaleria de la Selva ha decidit vertebrar els fogons de la zona creant la Primera Ruta del Salsafí a la Selva, on 24 restaurants oferiran plats amb aquest ingredient com a producte estrella en diferents esepcialitats tals com amanides, carns i peixos.

La intenció dels hostalers és mantenir durant tot l’any el salsafí a les cartes de tots aquells establiments que integraran la ruta i que estan situats a Sils, Caldes de Malavella, Sant Hilari Sacalm, Breda, Maçanet, Arbúcies, Santa Coloma de Farners, Lloret de Mar, Anglès, Vidreres, Sant Feliu de Buixalleu i Bonmatí.

Aquesta ruta no deixa de ser un servei de promoció econòmica ideat per l’associació per donar a conèixer la comarca i els seus establiments.
L’entitat continuarà mantenint la cerimònia d’entrega del guardó Salsafí d’Or com a reconeixement a les persones, entitats o iniciatives que s’hagin significat, al llar de l’any, a promocionar la comarca a través de la gastronomia, el turisme, la cultura o l’esport.
Aquest acte l’ha estat realitzant de forma ininterrompuda des de la creació del trofeu l’any 1998.

Enguany, el guardó Salsafí d’Or 2009 ha estat entregat a Emmanuele Grymonpre, per la seva innovadora iniciativa de crear un hotel turístic fet amb cabanes damunt als arbres a Sant Hilari Sacalm.

En edicions anteriors l’entitat va creure oportú reconèixer la tasca de la Fundació Mona, el Futbol Club Barcelona, el Centre Lúdic Termal Magma i el Teatre de Guerrilla, entre d’altres.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/02/05/comarques-neix-ruta-salsafi/385755.html

7 03 2010
josep

Em podeu dir quins son els restaurants l que fan la ruta del salsifins i quina es
la seva adressa.
moltes gracies
josep

7 03 2010
.La Granota

Josep, buscant per internet hem trobat aquest llistat:

24 restaurants de La Selva composen la Ruta del Salsafí

El passat dijous es va fer la presentació oficial de la Ruta del Salsafí, en la qual hi participen 24 restaurants de la comarca de La Selva. Aquesta és una iniciativa sortida des de l’Associació d’Hostaleria de la Selva i que engloba establiments en localitats com Santa Coloma de Farners (Masia Gallart, Hotel Pinxo), Sant Hilari Sacalm (Hostal Verdolet, Hotel Ripoll, Hostal Torras, Fonda Rita, Balneari Font Vella), Vidreres (Can Pou, La Font del Pla), Lloret de Mar (Mas Romeu), Sant Feliu de Buixalleu (Grions, El Rieral), Breda (El Romaní de Breda, Fonda Santa Anna), Anglès (L’Aliança), Bonmatí (Duc de l’Obac), Sils (La Granota), Caldes de Malavella (Hostal Esteba, Balneari Prats, La Quimera), Arbúcies (Hostal Nou, Les Magnòlies), Maçanet de la Selva (Hostal Bonaterra) i Sant Martí Sapresa (Can Valls).

Font: Gastronomia setmanal, 10 de febrer de 2010
http://www.gastronomiaioci.cat/pdfSetmanari/GS%2010-02-10.pdf

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Més:

[audio src="http://www.radiomarina.com/audio/informatius/100210_coll.mp3" /]

http://xiconeta.blogspot.com/2008/02/restaurant-la-granota-sils.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: