Perillen els Estanys?

2 05 2010


Maig 2010: Acabat el termini d’al·legacions al Pla Territorial, un article del DdG ens diu que l’opinió de l’alcalde Nogué (IdS-PSC) és que l’afectació als Estanys és tan mínima que no cal fer més pressió. No tothom sembla compartir aquesta opinió:


La futura variant de Sils passarà per una zona dels Estanys que està protegida

El consistori ha decidit no presentar més al·legacions contra el Pla territorial de les comarques gironines perquè l’afectació és mínima

SILS | E.B.

La futura variant de la carretera C-63 que ha de treure el trànstit del nucli de Sils transcorrerà per una part dels Estanys, en concret, segons l’alcalde, Martí Nogué, una part “petita que es troba en una cantonada i a l’extrem del municipi amb Maçanet-Massanes”.

Aquest és el dibuix que en fa el Pla territorial de les comarques gironines que acaba de tancar el seu període d’al·legacions i al qual el consistori ha decidit no presentar-n’hi, explica el batlle, perquè “hem aconseguit que en la primera fase d’exposició pública s’hagi fet alguna de les coses que demanàvem, com ara treure la carretera de la zona verda del futur polígon industrial de Massabé”, afegeix.

I és que pel batlle, l’afectació als Estanys és tan mínima que considera que ja no cal fer més pressió, “perquè si l’havien de moure d’allà havien de fer una carretera amb un traçat estrany i desdibuixat que no podria ser”. Però cal recordar que és una zona protegida i que s’està expandint a mesura que passen els anys amb acords de custòdia amb propietaris dels terrenys que hi ha al voltant.

Tot i això, aquest traçat que anirà de Sils fins a Riudarenes que dibuixa el Govern català en aquest Pla territorial no és pas definitiu perquè és una carretera a anys vista i a més no se sabrà fins que es faci el seu corresponent estudi informatiu que detalli el seu traçat.
Quan es construeixi aquesta variant, com que la C-63 quedarà gairebé en desús, la travessera inteurbana de la C-63 passarà a mans municipals.

Aquesta nova via ha rebut al·legacions des del grup de 9M de Maçanet de la Selva, que es troba a l’oposició a l’Ajuntament de Maçanet de la Selva, i proposa que la variant de Riuderenes i Sils es projecti per la vessant Est, és a dir, que s’allunyi dels Estanys de Sils i que, a més, es pugui connectar amb la GI-555 i la N-II.

Font: Diari de Girona

Abril 2010: Acaba el termini de presentació d’al·legacions al Pla territorial. Com afectarà el pla a Sils. Què n’opinen el grup de l’alcalde (IdS) i els grups de l’oposició (CiU, AMS, ICV)?. S’han presentat, des de Sils, escrits d’al·legacions, propostes i observacions?

Llegiu: Pla Territorial, com afectarà a Sils?

Desembre 2009: Diverses opinions consideren que el Pla territorial de les comarques gironines i el POUM de Sils amenacen els Estanys de Sils. Cliqueu les imatges per a accedir als plànols sencers:


El pla territorial de les comarques gironines preveu una carretera sobre els estanys de Sils

L’absurditat, la ignorància o els interessos foscos preveuen construir una carretera que destruirà gran part de la zona teòricament protegida dels Estanys de Sils i hipotecarà la resta de l’àrea. A més no es preveu cap mesura de conservació ni de connectivitat ecològica entre els Estanys de Sils i el Turons de Maçanet, però sí que es preveu la construcció d’extenses zones industrials sobredimensionades a l’entorn d’aquests dos espais naturals (volia escriure “espais protegits” però em sembla ridícul)

El document, inclosos plànols, el trobareu aquí: www.gencat.cat

I trobareu més informació aquí: laveudesils.blogspot.com | silsdelaselva.wordpress.com

El darrer i definitiu cop als Estanys de Sils podria estar molt a prop.

Font: L’estany de Sils, una mirada naturalista més sobre un dels espais més emblemàtics de la Selva. Bloc d’Alfons Delgado-Garcia [ estanydesils.blogspot.com]

El POUM dibuixa una variant i una ronda

55

El plànol superior procedeix del POUM de Sils:

http://www.ddgi.cat/sils/poumsils/planols.htm
http://www.ddgi.cat/sils/poumsils/pdf/1E.pdf

ELS ESTANYS DE SILS EN PERILL

Volem reconèixer l’esforç del govern en minoria de IdS-PM (PSC) d’augmentar el perímetre protegit dels Estanys amb finques rurals, amb acords de custodia amb els propietaris. Celebrem la intenció de Fundació Natura de seguir comprant terrenys per fer créixer els Estanys.

També fem un reconeixement positiu al procés participatiu de la gestió dels estanys, presentat al recent congrés d’innovació democràtica. Estem d`acord en fer tot el que calgui per potenciar els Estanys de Sils.

Com a marca i senyal d’identitat del poble, com a zona de protecció i reserva ecològica i educacio ambiental, com a element cabdal de la promoció econòmica local actual i futura, com a element clau que dona valor afegit al nostre territori, com a motor de creació d’ocupació directe e indirecte.

Per això hem de defensar els Estanys. Tothom els hem de defensar, els grups municipals i els partits politics. També i encara més les entitats socials i associacions que tenen cura del territori com Acció Natura, Temporània, Bisarroca entre d’altres.

Però sobre tot, totes les persones que estimem els Estanys. Tothom som responsables si els Estanys es malmeten, ningú podrà dir que no en sabia res i que ja és massa tard per a poder impedir-ho.

NI UNA VARIANT NI UNA RONDA.

La major amenaça actual als Estanys és el dibuix d`una variant i una ronda al POUM (Pla d`Ordenació Urbanística Municipal), POUM que hores d`ara esta revisant el govern en minoria de IdS-PM (PSC) i que algun dia potser portarà al ple municipal.

En la reunió dels regidors amb el Sr. Listosella, redactor del POUM, celebrada el passat 28 d’octubre, aquest Sr. i l`equip de govern seguien defensant la variant i la ronda.

La variant és una alternativa a la carretera actual, que travessa el poble. Enllaçaria el transit des de Sta. Coloma amb l’autopista, per Maçanet. Aquesta variant, que depèn de carreteres de la Generalitat, te un primer dibuix que la fa passar exactament pel mig dels Estanys actuals. Amb aquesta variant, també carreteres hi vol enllaçar una ronda que aniria des de la corba d`entrada al poble (just passat el túnel de l`autopista) fins a trobar la variant, una mica abans d`arribar als Estanys. Aquesta ronda s`aproparia perillosament a la zona de protecció dels Estanys.

Aquest projecte és una bestiesa, i ningú amb un mínim de criteri pot defensar aquesta desfeta dels Estanys actuals. Des d`aquí fem un suggeriment al Alcalde, que convidi a venir a carreteres de la Generalitat a presentar i defensar aquest projecte davant del poble de Sils i a veure si ens convencen.

Aquest projecte és molt dolent, per això és que n`hi ha un altre. La vella historia del “mal menor”.

La alternativa del “mal menor” és fer la variant una mica més enllà, també travessant la zona protegida dels Estanys, però més lluny, just abans del “Massabé”. I per tal de no fer la ronda tan grossa, fer una ronda més petita, més a prop del nucli urbá, passant arran de Can Tardà, tot just per sota de la granja del Mas Llunès i arribant a l`altra banda de la via amb un pont nou, que s`aproparia perillosament a la zona protegida dels Estanys, ocupant una zona inundable.

Segons ens varen explicar a la reunió del passat 28 d`octubre, aquesta alternativa l`assumeix carreteres de la Generalitat. Això vol dir que hi ha un acord entre el govern en minoria de IdS-PM (PSC) amb carreteres i és per això que ho defensen.
ICV-EUiA EPM de Sils ens posicionem en contra d’ambdues infraestructures, de la variant i de la ronda, tan de la proposta inicial com la del “mal menor”.

EL FUTUR DELS ESTANYS HIPOTECAT

Segons Acció Natura i altres experts, els Estanys actuals són tan sols el 15 o el 20% del que eren els Estanys anys enrere. I a Sils hem de somiar que és possible, encara que triguem molts i molts anys, d’anar recuperant els Estanys, fent-los créixer de mica en mica, convertint-los no en un parc temàtic de consum, sinó en una reserva ecològica d’alt nivell, que per si mateixa tindrà un potencial suficient per atreure moltes persones, simples visitants o estudioses.

Algú creu que amb la variant pel mig, com un dic, com una barrera, podran seguir creixent els Estanys? Algú defensa que per anar més ràpid fins a l`autopista el preu a pagar sigui carregar- nos els Estanys, trinxar-los fen passar pel mig una carretera?

Hores d`ara s`està desdoblant la N II, s`està tirant endavant el 3ª carril de l’autopista. L’any que ve, la carretera des del Rolls – Mallorquines – Hostalric es convertirà en una via rapida. Amb tot això no n’hi ha prou per circular millor i que tot això esdevingui l’alternativa a la carrera actual que travessa el poble?

Qui estima els Estanys te el deure de defensar-los. Ni variant ni ronda als Estanys.

Cristina Simó Alcaraz i Albert Miralles Güell, grup ICV-EUiA-EPM.

Font: La Veu de Sils, dissabte, 15 / novembre / 2008

Llegiu també:

Estanys de Sils

Advertisements

Accions

Information

6 responses

17 11 2008
·Opinions

Opinions extretes d’altres blocs:

1.

La ronda i l’estany de Sils

La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d’aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d’infraestructures.

http://laveudesils.blogspot.com/
https://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/
http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html

A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:

“…Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d’inundació l’aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l’extrem nord-est de l’estany, l’efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l’autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l’aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d’arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte…). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l’EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d’1 m).”

” b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions

Certes activitats que s’han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l’augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:

-La implantació d’infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l’estany de Sils, augmenten el risc d’inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d’afecció a d’altres construccions i infraestructures allà localitzades.

-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l’interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d’infiltració.

-Els processos de deforestació (com a conseqüència d’incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d’infiltració a la conca.

-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l’erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona.”

Rectificar és de savis. Encara som a temps d’evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s’ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l’Estany de Sils.

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2008/11/la-ronda-i-lestany-de-sils.html

2.

diumenge, 16 / novembre / 2008
NO A LA VARIANT DEL POUM

Com es pot defensar que la variant, la alternativa a la carretera actual que passa pel mitg del poble, hagi de passar pel mitg del espai protegit dels Estanys de Sils? Pues el POUM que defense el govern en minoria de IdS-PM (PSC) ho fa.

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2008/11/no-la-variant-del-poum.html

3.

diumenge, 16 / novembre / 2008
NO A LA RONDA DEL POUM

En el POUM del govern en minoria de Id S-PM (PSC) volen fer pasar una ronda entre la cequia i Can Llunes. No es veu prou clar que no hi ha un espai suficient per la ronda, que es una agressio a la zona de proteccio? Us imagineu els cotxes, molts cotxes, pasant per aquest lloc? Sense oblidar que es una zona inundable …

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2008/11/no-la-ronda-del-poum.html

2 12 2008
·C-63

Sils reserva sòl per construir una variant de la C-63 prop de l´estany
La carretera anirà de Santa Coloma a Maçanet i travessarà una zona protegida de l’estany

SILS | MARTÍ SANTIAGO
L’actual carretera C-63 és l’artèria principal de Sils i discorre pel mig del terme municipal partint en dos el poble. Amb el pas dels anys i el creixement urbanístic la via ha quedat tan integrada que fins i tot els habitants de la vila i alhora vianants han d’esperar el permís del semàfor per poder creuar. Resulta que s’ha convertit en una via preferent per als vehicles i els ciutadans sols la poden usar per fer el més essencial: creuar.

Per evitar perpetuar aquesta situació, l’anterior equip de govern va projectar una variant a l’exterior del municipi que enllacés directament amb Maçanet i no amb l’entrada del poble. Això permetrà que Sils pugui continuar creixent en direcció als estanys sense trobar-se, de nou, amb una altra carretera. L’actual equip de govern, encapçalat per l’alcalde Martí Nogué (IdS), subscriu aquesta alternativa perquè permetrà “recuperar el tram actual de la C-63 per al municipi que passarà a ser de titularitat urbana”. Nogué matisa que possiblement “s’escapci una punta dels estanys tocant a Maçanet però és un mal menor“.

Des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat reconeixen la necessitat que Sils disposi d’una variant a l’actual traçat i asseguren que la idea està contemplada en el pla d’infraestructures. Assenyalen també que, de moment, no saben el recorregut que tindrà i que no el sabran fins que la Generalitat projecti el corresponent estudi informatiu. De totes maneres ni confirmen ni desmenteixen que hagi de passar per l’estany, solament asseguren que un cop comenci a redactar-se l’estudi informatiu podran discutir-se els problemes minuciosament per tal de trobar la solució més adient.

DdG, Dimarts 02 de desembre de 2008
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008120200_3_301679__Comarques-Sils-reserva-construir-variant-prop-lestany

…………………

La ronda o un altre camí?

Diversos veïns de Sils estan preocupats perquè consideren que l’actual govern municipal ha projectat la construcció d’una ronda que enllaçarà el carrer de l’Estany amb l’actual C-63 i passarà a tocar de la zona inundable de l’estany. L’alcalde de la vila si bé ha confirmat que això és cert ha desmentit que es tracti, en efecte, d’una ronda: “És la prolongació d’un camí que ja està mig començat i que, a més, passarà per una zona no protegida de l’espai d’interès natural”. Nogué afegeix que tot i projectar-se aquest traçat per una zona inundable no quedarà afectat; “si fos així l’Agència Catalana de l’Aigua, que té els plans d’inundabilitat, no deixaria construir les cases que hi ha allà mateix”. Des de l’Ajuntament asseguren que aquest camí permetrà delimitar visualment què és poble i què és estany i evitarà haver de passar pels estrets carrers del casc antic per sortir de Sils. sils |martí santiago

DdG, Dimarts 02 de desembre de 2008
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008120200_3_301680__Comarques-ronda-altre-cami

20 08 2009
.La Variant pel 2015-2020

Dijous 20 d’agost del 2009, El Punt

El Pacte Nacional per a les Infraestructures
neix amb l’objectiu de planificar les grans obres a Catalunya fins al 2020, tant les que ha de fer l’Estat com la Generalitat, i contemplant la inversió prevista en cada cas. A les comarques gironines hi ha un reguitzell d’obres previstes, moltes de les quals ja fa molts anys que es reivindiquen, i que fan referència, sobretot, a projectes viaris i ferroviaris. En una primera fase, fins al 2015, es preveu el desdoblament complet de l’N-II, el túnel de Toses, el desdoblament de l’N-260 entre Figueres i Llançà i les obres del TAV entre d’altres, per part de l’Estat espanyol. Pel que fa a la Generalitat, i en la vessant ferroviària, es preveu el ramal de mercaderies de Girona –que ha de passar per Salt–, crear un sistema de rodalies entre Figueres i Blanes i un tramvia entre Flaçà i l’aeroport. En la planificació de les carreteres, hi ha obres ja en marxa com ara el desdoblament de la C-17 entre Vic i Ripoll, de la C-31 entre Palamós i Platja d’Aro o de l’eix transversal. Hi ha altres projectes com ara l’ampliació a 4 carrils de la C-66 entre Besalú i Banyoles, completar l’autovia de l’anella de les Gavarres –entre Medinyà i Palafrugell, i també entre Llagostera i Girona, si bé en alguns casos no es preveu acabar-ho abans del 2015– o bé allargar l’autopista C-32 fins a Lloret.

Per més endavant, entre el 2015 i el 2020, es deixen obres com ara el condicionament de la C-63 entre Maçanet i la Vall d’en Bas, amb les variants de Riudarenes, Santa Coloma, Sils, Anglès, Amer, les Planes i Sant Feliu de Pallerols; el condicionament de la C-26 entre Berga i Ripoll, o l’eix transversal ferroviari, valorat en 5.500 milions.

A part de les obres en trens i carreteres, també s’inclouen altres projectes que afecten, sobretot, el Departament de Medi Ambient, com ara la millora de regadius del Baix Ter i de la Muga. També hi ha prevista la construcció i modernització d’equipaments de gestió de residus o bé l’ampliació de la dessalinitzadora de Blanes.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/72808-tot-un-reguitzell-dobres-arreu-de-les-comarques-gironines.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=mes&utm_source=rss&utm_medium=mes&utm_campaign=rss

2 05 2010
.En contra del Pla

Mentre l’alcalde Nogué (IdS-PSC) opina que “l’afectació als Estanys és tan mínima que no cal fer més pressió”, altres veus consideren que el Pla Territorial de les comarques gironines posa en perill els Estanys de Sils i el veïnat de la Barceloneta:

1. El grup ICV de Sils
2. El bloc del naturalista Alfons Delgado-Garcia
3. El grup 9M de Maçanet

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
1. ICV de Sils:

diumenge 22 de novembre de 2009

ADJUMTEM AL·LEGACIONS INICIALS AL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL DE COMARQUES GIRONINES , PRESENTADES AL DEPARTAMENT POLITICA TERRITORIAL I OBRES PUBLIQUES DE LA GENERALITAT

1.- Informacio previa
Documentació informació pública de l’avantprojecte de Pla territorial parcial de les comarques gironines. Informacio del pla i de les referencies a la Plana de la Selva

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_territorials/documentacio_pt_com_gir.jsp
6. Sistema d’assentaments – 6.6.7 Àmbits de la Selva , pg 139 – 143
Plànols – O.11 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures -Selva

Atenció: alguns aspectes importants:

– La variant : Esta dibuixada per sobre dels Estanys de Sils.
– Sòl de “potencial interès estratègic” : Ho trobareu entre la N-II i l`autopista, per sota del Rolls. Estem parlant del veïnat de la Barceloneta de Sils.
– En el text es parla de dos grans poligons industrials nous entre Sils, Vidreres, Maçanet

2.- Al·legacions presentades pel grup de regidors i regidores de la coalició a la Selva i la coalició ICV-EUiA-EPM de comarques gironines.

PREÀMBUL

1- Entenem que és urgent que el DPTOP promogui el Pla director previst a l’art. 5.2 de la Normativa: “Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Sils i Vidreres, a la comarca de la Selva”, per detallar els nusos d’infraestructures (estació de Sils, Maçanet i Caldes, A2, AP7, C35, C63) .

2- El Pla director haurà de delimitar el sòl per a assentaments i concretar la figura que coordini les àrees econòmiques intermunicipals que proposa (la mancomunació d’activitats econòmiques amb presencia d’ens supramunicipals: Generalitat, consells..)

3- Assegurar la correcte connectivitat interna entre els diferents nuclis i urbanitzacions, punt feble d’aquest territori que es troba fragmentat per un munt d’infraestructures supramunicipals, així com assegurar els corredors ecològics.

4- Cal que els POUMS s’ajustin a l’estipulat en aquest PTGGCC (en tot cas poden ser més restrictius en relació a una major protecció del sòl del que s’estipula).

ESPAIS OBERTS

1-Estanys de Sils.(EIN)

Proposta de ampliació de l’àmbit i també major nivell de protecció. Tota la zona inundable 500Q hauria de ser intocable. En aquest sentit oposició a la construcció d’un nou vial o carrer – ronda per la zona inundable previst en el POUM de Sils, vorejant el veïnat de l’esglesia.

Cal evitar que es redueixi l’àmbit dels Estanys amb la construcció de un viaducte per la variant de la C-63 i que els Estanys quedin encerclats amb el viaducte, una ronda, el polígon industrial de Maçanet i el nou polígon industrial previst de Mas Sabé.

Seguim manifestant el nostre desacord amb la aprovacio del pla parcial del poligon industrial de Mas Sabe, i considerem que no es procedent un nou poligon industrial, que sera una agressio mes als Estanys i la zona de proteccio. Proposem la desclasificació d’aquest sol industrial.

Si no ho evitem, Es produiria un efecte sinèrgic negatiu amb les infrastructures existents (NII, AP-7, línia ferrroviària, línia elèctrica) i incompliria les directives europees ambientals i la legislació ambiental espanyola i catalana en relació a la conservació dels espais naturals protegits (especialment els de la xarxa natura 2000).
S’ha d’evitar que el creixement urbanístic (vials, abocament d’aigües residuals…) provoqui degradació de l’espai, ja que també està catalogat com a ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i és una zona humida amb la millor població de tortuga d’estany del nord-est ibèric (en perill d’extinció), espinós (peix protegit amenaçat).

Cal canviar la tipologia dels espais que es troben al sud de l’estany de Sils en direcció a Maçanet com a sòl de protecció especial i blindar-lo normativament d’afeccions per infrastructures i creixement urbanístic. La part nord de l’Estany de Sils també s’ha de projectar tota com sòl d’especial protecció.

1 bis – Creació de una entitat conjunta de gestió entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina…), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma

Assegurar la connectivitat biològica entre PEIN’S (Turons de Maçanet (Puig Pardina…), Estanys de Sils (xarxa natura 2000) i Riera de Sta. Coloma – (xarxa natura 2000) i l’espai de la xarxa natura 2000 de riera de Sta. Maria i de Prats de Sant Sebastià (zona humida inventariada) amb la creació de un entitat conjunta de gestió i compliment i execució del pla especial de protecció aprovat.

2- Espais naturals de les planes gironines.
Incloure una clau (o modificació de la que recull les zones humides) per adjuntar totes les zones amb prats de dall de terra baixa que es troben molt amenaçats. Hàbitat d’alta diversitat botànica, fràgil i d’àrea reduïda. Incloure’ls sempre com a zones de protecció especial.

El fonament tècnic per a la elaboració de la capa ha de ser el mapa d’hàbitats d’interès comunitari de Catalunya i els estudis realitzats pel Grup de Recerca dels Vegetals de la UdG (Lluís Vilar, Joan Font, et al.).
A incloure en aquesta capa zones inundables amb freixe de fulla petita (per exemple la zona de la Camparra a Riudarenes).

Incloure els espais agrícoles de secà on cria l’esparver cendrós a Girona (Alt i Baix Empordà). En aquest sentit incloure la Garriga de Llers com a zona de protecció especial i evitar que el nus d’infraestructures al nord de Figueres l’afecti.

Incloure la zona cerealista amb presència de torlit i gaig blau entre el Gironès i la Selva com d’especial protecció i lliure d’infraestructures en un futur (TM Cassà de la Selva, Llagostera, Campllong, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva i Sant Antoni Salou).

Aquestes consideracions que es recullin en les normes d’ordenació territorial de la comarca corresponent.
Incloure prats de dall de terra baixa en la llista de la pàgina 33 de l’Avantprojecte (5. Sistemes d’espais oberts), quan no estiguin en zones humides catalogades. Incloure acord de custòdia realitzats per Fundació Emys a Riudarenes i Acció Natura a Sils (pg. 26).

3. El ramal de la MAT

El ramal projectat de la línia d’alta tensió que circula per Sta. Coloma de Farners i Riudarenes s’ha de suprimir. No s’ha demostrat la seva utilitat i existeixen possibilitats de subministrament elèctric al TAV utilitzant els corredors d’infraestructures existents.
Valorar si s’ha de presentar com una infraestructura soterrada.

4-Acceptem i volem refermar que el sòl del Pla de Vidreres, entre la C35, la N-II i el massís de l’Ardenya ha de ser tot protegit especialment per interès agrari i/o paisatgístic. Per tant el SUS-10, Parc d’activitats, s’hauria d’extingir o reduir, almenys en tota la part més baixa i inundable. En aquest sentit l’ACA hauria de delimitar l’àrea afectada per la inundació de recurrència 500 anys, Q=500, a fi d’excloure-la del procés urbanitzador. Per la qual cosa el polígon industrial entorn la C-63, carretera de Lloret hauria de quedar retallat per la riera de Pins i el rec Medral, sense arribar a Can Sala i Can Tonet. En aquest sentit, considerem que el Plànol I.4 “Planificació dels Espais Fluvials i la Inundabilitat”, tal com ara s’ha exposat, no serveix perquè no té estudiada la conca del Rec Clar, només estudia la Riera de Santa Coloma, que és el riu principal. En canvi, en la tramitació del Pla Parcial del SUS10, l’ACA actualment té un estudi d’inundabilitat d’aquesta zona.

5- El sòl de protecció preventiva que toca al casc urbà de Vidreres al llarg de la seva façana fluvial (Rieró i Rec Clar) s’hauria de canviar per sòl de protecció especial o territorial, per interès paisatgístic, doncs també és part del Pla de Vidreres. És important que el sòl urbà al Sud del Rec Clar i el Rieró mantingui el límit actual (tal com el Pla territorial preveu en direcció Sud-Oest), sense la temptació d’arribar a donar façana a la C35 (actual peça de sòl de protecció preventiva en direcció Sud-Est). Pel mateix criteri, la peça de sòl de protecció preventiva entre la riera Serradell, el casc urbà i el terme municipal amb Sils, també s’hauria de qualificar de sòl de protecció especial o territorial d’interès paisatgístic i agrari, almenys entre la dita riera i el camí de can Vilanova (o camí vell a Sils); doncs és la zona de més inundabilitat del municipi i forma part del Pla de Vidreres, per la qual cosa s’han format els valors paisatgístics i agraris que té.

6- Proposem que a l’article adient entre el 2.6 i el 2.9, on s’especifiquen determinacions del sòl de protecció territorial, s’hi determini també la prohibició de vallar les finques d’aquest sòl. Només s’hauria de poder vallar les cases i instal.lacions del sòl rústec, però mai els camps i boscos que les envolten. Pensem que és una norma clau per a protegit el paisatge i l’ús social del territori; i la tradició en aquestes comarques ho ratifica. (A mesura que ha anat baixant el preu relatiu del vallat metàl•lic, s’estan vallant finques de “nous” propietaris, aliens a la pagesia i a la dinàmica dels pobles… és una privatització absurda, que fins i tot els redueix seguretat).

MOBILITAT

1-Impulsar una mobilitat més sostenible garantint una xarxa de transport col•lectiu adequada i una xarxa de vies verdes que connecti a peu o en bicicleta els municipis.

2-En el mapa 7.5.3-3 incloure un altre tram de tren tramvia que aniria de Palafolls, Blanes i Lloret (Existeix un estudi ja fet que contempla tots els aspectes mediambientals, econòmics, demogràfics, etc. que es pot consultar a http://eltramtordera.blogspot.com

3- El famós “8 català” de la trama ferroviària enllaça al Nord a l’estació de Maçanet-Massanes. És obvi que en la localització actual, un recurs tant important com un nus ferroviari, mai ha generat cap sinèrgia de desenvolupament al territori. El Pla territorial és l’instrument idoni per estudiar si hi ha alternatives canviant la localització de l’enllaç. Proposem que s’estudiï si seria possible traslladar-lo a l’estació de Sils, o entre Maçanet i Sils. Fins i tot, si el tren ha d’arribar fins a Lloret, des de Blanes, pot ser convenient tancar el “8” a Sils, passant per Lloret i Vidreres. En qualsevol cas, és molt important que el servei de Rodalies de Girona comenci a Blanes.

4-L’actual estació de Sils és un recurs supralocal desaprofitat, doncs està tractada com a una estació de poble, només subjecte al planejament local, en comptes de tenir el tractament de centre comarcal, amb bon accés rodat i aparcament, comunicació directe amb Maçanet i un transport urbà intermunicipal que uneixi tots els pobles, polígons i urbanitzacions del seu entorn

5- Potenciar l’estació de Caldes de Malavella. Caldes es a dins l’àmbit de les rodalies de Girona. Es una estació actualment intermodal (mitja i llarga distancia) i te espai per fer les infraestructures necessàries.

XARXA VIÀRIA

1-El nou corredor C-35 (Hostalric-Maçanet)

*Malgrat el canvi de traçat (paral•lel a l’AP-7) segueix essent una via que augmenta els problemes de mobilitat interna en el nostre municipi.
*La seva necessitat i justificació no és gens coherent amb una planificació territorial equilibrada i sostenible atès que d’Hostalric a Maçanet ja existeix una gran infraestructura (l’AP-7) que pot absorbir perfectament el volum de circulació previst ;
*La Gi-555 és una infraestructura existent entre Hostalric i Mallorquines que es pot adequar i ampliar.
*A la secció final de la C-35, quan arriba al nucli, es troba amb dues zones residencials ,Bellavista i el Molí, en un entorn agrari que ja està agredit per l’autopista i el desdoblament de la A-2. Per altre part els terrenys entre el Molí, autopista i el nucli urbà és una zona declarada inundable per l’ACA i la historia.

L’ALTERNATIVA A LA VARIANT DE LA C-63 RESPECTANT ELS ESTANYS DE SILS

Al POUM de Sils es planteja i hi apareix dibuixada una variant a la carretera C-63 que travessa el poble. Es preveuen dues alternatives: una passaria ben bé pel mig dels Estanys de Sils; l’altra, la que defensa el POUM, passaria també per damunt els terrenys protegits del PEIN de Sils, sobre els estanys, per un punt no tan central.

La variant prevista passaria per sobre del sistema fluvial de la sèquia de Sils, i això comporta que l’única forma constructiva permesa per l’ACA en aquest cas seria l’aqüeducte; una infrastructura molt cara, de molt impacte ambiental i que provoca un augment de nivell aigües amunt entre 30 i 50 centímetres, amb les possibles afectacions que això pot comportar al poble, com ara el risc d’inundabilitat.

El mateix POUM proposa en el document V, documentació ambiental, Objectiu ambiental 4: “millorar les zones verdes i els espais lliures de la ciutat: l’ampliació dels límits del PEIN dels Estanys de Sils”, cosa que serà impossible si es fa l’aqüeducte que preveu el POUM, una muralla que impediria qualsevol creixement futur i que molt probablement seria la fi del somni de recuperació gradual d’aquest espai natural.

Proposem una alternativa a l’actual variant que defensa el POUM, una alternativa que permet retirar el trànsit de la carretera C-63 que travessa el poble, que respecta l’espai protegit dels Estanys de Sils i que estalvia la inversió d’una infrastructura molt cara com pot ser un llarg aqüeducte per sobre dels Estanys de Sils.

L’alternativa que nosaltres proposem és que s’utilitzin les noves infrastructures previstes i que estan en execució o en fase prèvia. Proposem que la circulació de la carretera C-63 que travessa ara el poble ho faci per la Gi-555 que, segons les previsions, l’any vinent serà ja una via ràpida, i la N-II convertida molt aviat en autovia, de manera que la via d’entrada i sortida del poble fos per la nova rotonda del Rolls de la N-II.

Considerem que cal donar la màxima protecció ambiental als estanys i la sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.

ACORD de 23 de maig de 2006, del Govern de la Generalitat, pel qual es modifica el Pla de sanejament de Catalunya. Relació de les zones sensibles de les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres: La sèquia de Sils des de la zona de Sils fins a la riera de Santa Coloma.

Així mateix, la conversió de la Gi-555 en una via ràpida ha de comportar un disseny de l’accés a Vallcanera amb les màximes garanties de seguretat. Proposem una rotonda per evitar encreuaments.

2- Rebutgem la confluència de la C-35 amb la variant C-63 que el pla proposa fer passar entre el nucli urbà i la zona industrial de Puig Tió, per després trepitjar els estanys de Sils (declarat EIN) i conectar amb la variant C-63:

*atès que no respecta les directrius de la Comunitat Europea contemplades en el projecte Xarxa 2000 que desenvolupa la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, en allò que es refereix a la conservació del hàbitats naturals d’interès comunitari (flora i fauna) i a la seva conservació a través dels usos tradicionals de l’entorn ( agricultura i ramaderia).
*atès que a la zona hi ha camps de conreus, masies i explotacions ramaderes, que el projecte de construcció d’aquest vial pot comportà un canvi dràstic econòmic i social, ja que malmetran molts terrenys fèrtils que són principal font d’ingressos de tot un sector de la població.
*atès que la fragmentació d’aquestes terres comportarà problemes de mobilitat interns d’algunes explotacions agrícoles i ramaderes afectades.
3-C35 desdoblada entre Maçanet i Llagostera: ha de ser una via ràpida, per la qual cosa cal completar el vial de servei pel trànsit lent, actualment discontinu, sobretot entre Maçanet i Vidreres (segurament hauria de travessar el Pla de Vidreres entre Can Castells i el Pla de la Font-can Manlleu.
Alhora cal completar la permeabilitat social de la C35, pel camí de Can Manlleu, tradicionalment usat pels vidrerencs/ques per accedir al Castell i als pantans.

4-C63 de Vidreres a Lloret: caldria preveure una variant entorn l’urbanització Terra Frtuna, tal com preveu el PGOU, per millor seguretat i escurçar distància. Cal resoldre l’accés a les urbanitzacions d`Aiguaviva i de Puig Ventòs, fent una sola entrada, més segura que les actuals, a doble nivell, o almenys amb rotonda, tal com és previst al PGOU. Això és especialment necessari si Lloret rep la C32 desdoblada entre Palafolls i Lloret, ja que implicarà més trànsit a la sortida natural que serà la C63.

5-C-63 Sta. Coloma –Sils. Proposem que la variant de Riuderenes i Sils es projecti per la vessant Est, (allunyar-la dels estanys de Sils) i connectar-la amb la Gi-555 i la n-II.

6- Accessos a Maçanet. Ara és el moment de reparar un greuge i perill històric, com són els accessos a Maçanet des de l’A-2 quant accedeix a la C-35. Ara és el moment de coordinar les tres administracions implicades: Generalitat, Foment i Acesa.

7-Connexió Maçanet-Sils. Preveure carril bici i de vianants (xarxa vies verdes) per enllaçar amb els circuits existents a la zona, planificant una comunicació directe entre l’estació de Sils i Maçanet (transport públic)

8- Gi-555. Potenciar aquest infraestructura existent per resoldre el nou corredor de la C-35. En la ampliació de la Gi-555 construcció de una rotonda per l’accés amb seguretat vial a Vallcanera. Preveure un pas segur per vianants i ciclistes Sils – Vallcanera i Sils – Riudarenes.

ASSENTAMENTS

DELIMITACIÓ I PROMOCIÓ D’UNA ÀREA MANCOMUNADA D’ACTIVITAT ECONÒMICA
El Pla preveu la creació de dues àrees de reserva de sòl de potencial valor estratègic , compreses entre la AP-7 i la N-II i defineix la zona industrial de Vidreres com a reduir i la de Maçanet com a extensiva.

1- S’ha de reduir la proposta d’àrees industrials ja que actualment els polígons projectats ja són suficients per atendre la demanda. Per exemple en la zona de Sils , Maçanet, Vidreres i Sta. Coloma que en el mapa no està contemplat.
L’ús industrial del sòl de les planes destrueix la qualitat del paisatge de la plana selvatana i comporta impactes irrecuperables.

2- La zona industrial de Maçanet.

2.1-Cal valorar la gran petja ecològica i solidària que el municipi de Maçanet de la Selva aporta al territori en quant a la sobrecàrrega d’infraestructures que pateix:AP-7 més tercer carril, desdoblament A-2, C-35 convertida en autovia, tren convencional i TAV ,el gasoducte i les línees elèctriques.

2.2 -Al.leguem:

*que Maçanet disposa de 60 Ha. de sòl industrial construït que està en fase de recessió

* que en aquests moments està en fase d’aprovació la urbanització de 20 Ha. de sòl industrial al costat de la Trety (polígon Fontanilles) que cobreix amb escreix les expectatives futures d’aquest sector productiu per al futur.

* que les 80 Ha. de sòl urbanitzable no delimitat industrial (SUND C1 Mas Cartellà) paral.lel a la A-2, van ser requalificats com a tal en la darrera revisió del POUM (2001) per l’interès que hi havia de construir un parc temàtic (el parc de la música), sense cap justificació i amb un rebuig important de la ciutadania.

*que hi hagut proposta de desclassificació d’aquest sector SUND C-1 Mas Cartellà (2006) , com reserva industrial i restituint-lo al seu valor agrari anterior i atenent a les següents consideracions:

1-els valors naturals i paisatgístics del sòl (valors estètics, visuals, socials i simbòlics del paisatge).
2-el valor agrícola del terreny
3- l’afectació a la zona de recàrrega de l’aqüífer protegit
4- el principi de desenvolupament urbanístic sostenible i d’utilització racional del sòl.
5-Excés de l’oferta de sòl industrial i desproporció de la mateixa en relació a les necessitats real del municipi.
6-Manca de justificació de les actuals previsions de sòl industrial
7- El contingut de “Estudi de capacitat de càrrega del municipi” realitzat per associació ANG

*que l’Agenda XXI de Maçanet aprovada l’any 2007 (mancomunada amb Vidreres, Sils, Riudarenes, St. Coloma, Vilobí i Brunyola) ja aconsella no desenvolupar aquest sector.

3– Desestimem desenvolupar aquesta àrea mancomunada d’activitat econòmica que proposa el Pla Territorial com a extensiva
– Atès la desproporció a les necessitats i previsions de creixement del municipi.
– atès la sobrecarrega ambiental que l’ús d’aquest sòl implica.
– atès la sobrecàrrega d’infraestructures supramunicipals que pateix el municipi
de Maçanet.

4- Proposem mancomunar els poligons actualment existents i desplaçar el sòl industrial sobrant de Vidreres a la zona compresa entre AP-7 , la N-II i la Trety.

5- Canviar el sòl de potencial valor estratègic que hi ha al sud de Cartellà pel seu valor original de protegit per interès agrari i paisagístic ja que pot donar peu a tornar a especular amb el territori amb propostes desorbitades de parcs temàtics i altres inversions consumistes e insostenibles.

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2009/11/urbanisme-allegacions-icv-euia-epm-al.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

2. El bloc del naturalista Alfons Delgado-Garcia:

El pla territorial de les comarques gironines preveu una carretera sobre els estanys de Sils
L’absurditat, la ignorància o els interessos foscos preveuen construir una carretera que destruirà gran part de la zona teòricament protegida dels Estanys de Sils i hipotecarà la resta de l’àrea. A més no es preveu cap mesura de conservació ni de connectivitat ecològica entre els Estanys de Sils i el Turons de Maçanet, però sí que es preveu la construcció d’extenses zones industrials sobredimensionades a l’entorn d’aquests dos espais naturals (volia escriure “espais protegits” però em sembla ridícul).

El darrer i definitiu cop als Estanys de Sils podria estar molt a prop.

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2009/12/el-pla-territorial-preveu-una-carretera.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

3. 9M de Maçanet:

9M, Nou Maçanet és una Entesa de Progrés Municipal (EPM) nascuda l’any 1999

28 d’abril de 2010
AL.LEGACIONS DE 9M AL PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES GIRONINES

XARVA VIÀRIA

1- El nou corredor C-35 (Hostalric-Maçanet)

*Malgrat el canvi de traçat (paral·lel a l’AP-7) segueix essent una via que augmenta els problemes de mobilitat interna en el nostre municipi.
*La seva necessitat i justificació no és gens coherent amb una planificació territorial equilibrada i sostenible atès que d’Hostalric a Maçanet ja existeix una gran via¨l’autopista
*A la secció final de la C-35, quan arriba al nucli, es troba amb dues zones residencials ,Bellavista i el Molí, en un entorn agrari que ja està agredit per l’autopista i el desdoblament de la A-2. Per altre part els terrenys entre el Molí, autopista i el nucli urbà és una zona declarada inundable per l’ACA i la historia.

2- Rebutgem la confluència de la C-35 amb la variant C-63 que el pla proposa fer passar entre el nucli urbà i la zona industrial de Puig Tió, per després trepitjar els estanys de Sils (declarat EIN) i conectar amb la variant C-63:

*atès que no respecta les directrius de la Comunitat Europea contemplades en el projecte Xarxa 2000 que desenvolupa la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, en allò que es refereix a la conservació del hàbitats naturals d’interès comunitari (flora i fauna) i a la seva conservació a través dels usos tradicionals de l’entorn ( agricultura i ramaderia).

*atès que a la zona hi ha camps de conreus, masies i explotacions ramaderes, que el projecte de construcció d’aquest vial pot comportà un canvi dràstic econòmic i social, ja que malmetran molts terrenys fèrtils que són principal font d’ingressos de tot un sector de la població.

*atès que la fragmentació d’aquestes terres comportarà problemes de mobilitat interns d’algunes explotacions agrícoles i ramaderes afectades.

3-C-63 Sta. Coloma –Sils. Proposem que la variant de Riuderenes i Sils es projecti per la vessant Est, (allunyar-la dels estanys de Sils) i connectar-la amb la Gi-555 i la n-II.

4- Accessos a Maçanet. Ara és el moment de reparar un greuge i perill històric, com són els accessos a Maçanet des de l’A-2 quant accedeix a la C-35. Ara és el moment de coordinar les tres administracions implicades: Generalitat, Foment i Acesa..

SÒL DE POTENCIAL VALOR ESTRATÈGIC

Proposem canviar el sòl de potencial valor estratègic que hi ha al sud de Cartellà (Maçanet de la Selva) pel seu valor original de protegit per interès agrari i paisagístic ja que pot donar peu a tornar a especular amb el territori amb propostes desorbitades de parcs temàtics i altres inversions consumistes e insostenibles. Per altra part ,Maçanet contribueix de manera exaustiva ala petjada ecològica.

PER TOT PLEGAT I LA COMPLEXITAT DEL NUS VIARI, CALDRÀ ELABORAR UN PLA DIRECTOR QUE AMB LA PARTICIPACIÓ DELS AJUNTAMENTS I SECTORS SOCIALS AFECTATS

Font: http://noumassanet.blogspot.com/2010/04/allegacions-de-9m-al-pla-territorial-de.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Llegiu també:

El Pla Territorial de les comarques gironines. Com afectarà a Sils?
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/04/27/pla-territorial/

Perillen els Estanys,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/05/02/perillen-els-estanys/

Barceloneta,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/04/20/barceloneta/

Urbanisme a Sils,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/09/21/urbanisme/

Conflictes urbanístics a la comarca,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/11/10/conflictes-urbanistics-a-la-comarca/

2 05 2010
pedro

El equipo de Gobierno en minoria del Ayuntamiento de Sils, formado por cuatro personas, deciden no presentar más alegaciones contra el Plan territorial.

Sr. Martí Nogué Alcalde de Sils como se nota que la futura variante de Sils no pasará por sus terrenos de Mallorquinas.

17 05 2010
.Entitats qüestionen el Pla

Mentre l’alcalde Nogué de Sils (IdS-PSC) manifesta al DdG que l’afectació als Estanys és tan mínima que no cal fer més pressió, entitats ecologistes gironines qüestionen el Pla Territorial:

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Dilluns 17 de maig del 2010

Entitats ecologistes gironines reclamen que es revisin les infraestructures projectades al Pla Territorial del DPTOP
ACN, Girona, Ult. Act. 17/05/2010 17:05

La Institució Altempordanesa per la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) reclamen que es revisin les infraestructures projectades en el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines del DPTOP i s’ampliïn la protecció d’espais. Les entitats consideren que el pla és ‘continuista i mancat de diàleg’ i que no frena l’impacte ambiental. ‘És insuficient en la regulació dels usos del sòl no urbanitzable i del sistema d’espais oberts’, ha explicat el tècnic de la IAEDEN, Eduard Martí. Entre les obres d’infraestructures que consideren ‘no justificades’ hi ha el desdoblament de la N-11 a l’alçada de Figueres.

La IAEDEN i l’ANG han presentat les al·legacions al Pla Territorial de les comarques gironines aquest dilluns sota la consideració que ‘està sotmès, en gran mesura, al plantejament urbanístic municipal i no evita una possible degradació ambiental important’. Totes dues entitats s’han queixat que es desprotegeixen els espais oberts perquè, per exemple, s’exclou el sòl agrari de la categoria de protecció especial, fet que rebaixa el seu grau de protecció. A més, han dit, la nova normativa contempla nombroses excepcions -inclosa una major permissibilitat en zones inundables- que allunyen encara més el pla de la protecció real i efectiva que necessita el sòl de protecció especial. La IAEDEN i l’AGN han reclamat que s’estableixi terminis per a les revisions de planejament i que s’inclogui una avaluació que valori l’impacte ambiental d’alguns projectes inclosos en el pla. També han demanat que no deixi sense efecte el Pla Director Territorial de l’Empordà -aprovat el 2006- que consideren més afí amb la realitat territorial.Les dues entitats han alertat que el pla no garanteix una mobilitat -tant de persones com de transport de mercaderies- orientada a la sostenibilitat. Pel que fa a les infraestructures, la IAEDEN i l’ANG han reclamat que es revisin totes aquelles obres de gran impacte ambiental projectades en el pla. Les entitats han reclamat que no s’executi el desdoblament de la N-II a l’alçada de Figueres, així com tampoc el de l’A-26 entre Figueres i Besalú (Garrotxa) o la variant oest de Sils (Selva) i Riudarenes (Selva) -que es preveu que passi per sobre de la zona protegida dels Estanys de Sils-. També han demanat que s’elimini el projecte de construcció del moll sec a la plana agrícola del Far d’Empordà i es mantingui l’estació de tren convencional al centre de Figueres per tal d’evitar allargar la majoria d’infraestructures viàries i construir una anella ferroviària de 30 quilòmetres al voltant de la capital de l’Alt Empordà. Entre les propostes per tal de pal·liar l’impacte ambiental, la IADEN i l’ANG ha plantejat com a millora del Corredor de Brugent, l’opció de la variant pel sud de Montfullà (Gironès) i pel nord de Sant Gregori (Gironès).

Font: http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/entitats_ecologistes_gironines_reclamen_que_es_revisin_les_infraestructures_projectades_al_pla_terri_98732.php

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Pla Territorial,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/04/27/pla-territorial/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: