Cigonya blanca

12 06 2010

Reintroduir la cigonya blanca a Sils?
Interessant debat entre els naturalistes Alfons Delgado-Garcia i Javier Romera


Anuncis

Accions

Information

4 responses

12 06 2010
.Reintroducció?

Reintroduir la cigonya a Sils?
Interessant debat entre els naturalistes Alfons Delgado-Garcia i Javier Romera

09/06/10
Cigonya blanca: una reintroducció viable?

Recentment he tornat d’una estada a Extremadura, un destí habitual des de fa alguns anys. Aquella terra és, sens dubte, la millor reserva de biodiversitat d’Europa. Un destí ineludible per als naturalistes i ornitòlegs viatgers. El manteniment d’activitats rurals i agrícoles tradicionals ha modelat un paisatge únic que combina en gran part de la seva extensió els conreus de secà, els prats de pastura i les deveses de suros i alzines, a més de comptar amb importants masses forestals poc explotades i, el que és més important, una població humana baixa (una sisena part de la catalana en una extensió de territori notablement superior). Tot plegat fa que la diversitat faunística i florística sigui especialment alta i nombrosa, incloent espècies úniques a Europa i al món.

Una de les imatges més repetides i constants al llarg del territori extremeny (i de gran part del territori ibèric, a excepció de Catalunya), és la dels nius de cigonya blanca en el paisatge urbà i rural. Ocupen la totalitat dels campanars, edificis alts, silos i monuments, però també són molt habituals en tota mena d’arbres, fins i tot de poca alçada, en els panells informatius de carreteres i autovies, en cartells publicitaris, sobre canals de formigó, grans canonades exteriors i en qualsevol altra estructura o edificació que els sembli adient per ubicar-hi les seves grans plataformes. Un dels paradigmes d’aquesta elevada densitat de cigonyes és el municipi de el Gordo, situat al nord de la província de Càceres, i que compta amb més de 400 nius d’aquesta espècie (la població humana del petit poble és de poc més de 300 habitants !!!).

A principis de la dècada dels 70 del segle XX, la població catalana de cigonya blanca era pobríssima, de poc més d’una desena de parelles, totes elles localitzades a les terres de Ponent. Posteriorment, degut a l’expansió general d’aquesta espècie a tota Europa occidental, la població de Ponent va crèixer notablement, gràcies als exemplars arribats d’altres indrets de la península i a la gestió dels residus urbans, amb la creació de nombrosos abocadors a l’aire lliure que els proporcionaven aliment.

La reintroducció de cigonyes a Catalunya s’ha efectuat amb més o menys èxit a diverses localitats del país. Probablement la més reixida va ser l’efectuada als Aigüamolls de l’Empordà, però també es van dur a terme reintroduccions a Perelada, Gallecs, Flix, Bàges, Cerdanya, estany de Banyoles i al Gironès, concretament a Salt.

La possibilitat de reintroduir la cigonya a Sils no és pas nova, i ha estat plantejada en diverses ocasions. La presència d’aquesta espècie a la zona de l’Estany és habitual i regular durant els dos passos migratoris i comptant, fins i tot, amb la presència d’alguns exemplars estiuejants que no es reprodueixen. Però, reuneix la zona de l’Estany les condicions necessàries per a la nidificació amb èxit d’aquesta espècie?

A priori la ubicació del niu no ha de suposar cap problema tècnic. Una simple plataforma instal·lada al campanar de l’esglèsia, sobre una torre elèctrica condicionada o sobre un poste de fusta de certa alçada a qualsevol indret podria ser suficient. Un problema, i no pas de poca importància, és la línia elèctrica que creua la zona i que transcorre paral·lelament a la sèquia. Aquesta línia és un autèntic parany per a moltes espècies d’ocells, especialment els de certa envergadura, i no és infreqüent, malauradament, trobar-hi exemplars morts sota el cablejat (fins i tot cigonyes). Precisament una línia de conducció elèctrica ha comportat molts problemes en el projecte de reintroducció a les deveses de Salt.

El problema de la ubicació del niu podria sol·lucionar-se situant-lo en una zona allunyada de la línia d’elèctrica, fins i tot fora del municipi. Però podria ser una sol·lució en fals. Les cigonyes s’alimenten en zones obertes, sovint en àrees humides però també en camps allunyats de l’aigua on capturen insectes i petits invertebrats. La presència de masses d’aigua permanents a l’Estany seria un focus d’atracció per a les cigonyes, amb la qual cosa ens tornariem a trobar amb el problema de la línia elèctrica, obstacle que haurien d’evitar contínuament per moure’s per la zona.

Un problema afegit és la continua degradació dels ambients de plana dels voltants, fins i tot dins el mateix EIN de l’Estany de Sils (tinguem en compte la proposta de variant i noves carreteres que el malmetran), impossibilitant la presència d’àrees obertes i poc malmeses que puguin servir d’alternativa com a zona d’alimentació de les cigonyes.

En definitiva, la presència de les línies de conducció elèctrica, sobretot la que creua l’espai en paral·lel a la sèquia, podria ser el principals obstacle per a la presència viable i permanent de cigonyes blanques a l’Estany de Sils, juntament a la manca de zones d’alimentació adequades en àrees segures.

Probablement el plantejament d’un programa de reintroducció a nivell de tota la plana de la Selva, amb la participació de diversos municipis amb hàbitat adequat (estany de Sils, prats de Caldes, amaradors de Salitja, prats de Cassà i Llagostera…), i amb la implicació de les administracions locals més properes seria la sol·lució més viable per intentar fer tornar a aquesta espècie com a nidificant a la comarca, una espècie símbol de l’armonia que pot existir entre l’activitat humana i la conservació de la natura, a més de ser una bona eina d’educació ambiental.

Fotografia: Jordi Capdevila

(Alfons)

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Javier Romera ha dit…

Si l’espai reuneix les condicions necessàries i l’espècie es troba en expansió, com és el cas,… cal forçar una reintroducció artificial???

Catalunya no és, i no ha de ser, com Extremadura. Per poder imitar unes condicions similars primer caldria gestionar correctament el territori, i la fauna respondria de seguida, no al contrari.

Les diferents campanyes de reintroducció de cigonyes que s’han fet arreu de Catalunya són una pèssima eina d’educació ambiental, doncs porten a l’engany i a l’error de lo que són els ecosistemes… llocs per veure ocells grans. O dit d’altre manera, si no hi ha ocells de gran envergadura no són espais naturals valuosos… gran error que ens ha portat a una situació de degradació de la majoria d’ecosistemes a costa d’un turisme i un pol d’atracció ornitològic de cada vegada més difícli rectificació, i que ningunea i perjudica a la resta d’espècies naturals d’un espai.

La pregunta correcta hauria de ser… ¿¿¿pot l’estany de Sils o la Plana de la Selva abastar els recursos tròfics necessaris per a una població permanent (que no migratòria) de cigonyes blanques sense perjudicar o posar en perill les poblacions herpetològiques de la zona???

La Plana de la Selva està considerada d’importància nacional a nivell herpetològic, i per exemple a l’estany de Sils podem trobar gran quantitat d’espècies d’amfibis i rèptils que a altres zones ja els agradaria. Aquestes poblacions es troben ara per ara en perill degut a l’augment de les poblacions de grans depredadors (principalment ardeids) i de la proliferació d’espècies exòtiques (competidores, depredadores o que degraden l’hàbitat), i calen molts esforços i recursos per almenys intentar mantenir aquelles espècies més interessants… es planteja afegir altre problema abans de solucionar els que ja tenen???… La meva opinió és que no s’ha de contemplar la possibilitat de reintroduir cigonyes a la Plana de la Selva, i molt menys a Sils.

Si algú vol veure cigonyes ho pot fer a un munt de llocs d’arreu de Catalunya, per no dir de la resta de la península, però no a tot arreu es pot gaudir d’unes poblacions herpetològiques com aquí.

Si només es pensa en protecció i gestió del territori a base d’ornitologia, el problema és doble.

O pot ser d’aquí a no gaire ens plantejarem un pla de reintroducció o recuperació d’espècies que ara són abundants, amb problemes però abundants???

Salut,

Xavi

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Sussss ha dit…

Bona tarda Alfons, me’n alegro de que el viatge hagi anat tant bé.
Respecte al que dius de les cigonyes a Sils i les esteses elèctriques tens tota la raó. Però perquè jo tinc al cap que cigonyes, les mínimes? en alguna banda he llegit que mengen moooooolt, potser massa si la zona humida no és molt gran…

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

En resposta als comentaris fets al primer post sobre la reintroducció de la cigonya blanca.

De fet jo soc un acèrrim contrari a les reintroduccions, ni de cigonyes ni de cap altra espècie i em sembla que s’han tret conclusions que són, com a mínim, precipitades. Recordo que en cap moment he plantejat com s’ha gestionar un espai natural, si no simplement comentar la possibilitat d’èxit o no de la reintroducció d’una espècie en concret i com crec que s’hauria de fer en cas de que es dugués a terme.

Les reintroduccions em sembla una mesura “ex situ” última, mediàtica i polititzada (als polítics els agrada molt sortir a la foto alliberant bestioles o alimentant pollets en captiveri). Soc més partidari de la gestió del medi de manera integral i partint de la base, és a dir, gestionant l’hàbitat sense “sacrificar-lo” a cap espècie ni grup d’espècies en particular.

La qüestió va sorgir arrel d’una conversa amb partidaris de les reintroduccions i va anar derivant fins a la gestió de l’estany de Sils i les possibles reintroduccions. La possibilitat de col·locar plataformes per a la nidificació de cigonyes a Sils s’havia plantejat en més d’una ocasió, i d’aquí el comentari al blog sobre el possible èxit o no de la reintroducció de l’espècie a la zona.

En primer lloc em sorprèn força que es pretengui culpabilitzar a una espècie en concret o a un conjunt de depredadors naturals del declivi de les poblacions d’amfibis i hèrptils. S’ha d’anar molt en compte al fer aquestes afirmacions perque es poden crear estats d’opinió que poden ser perillosos, molt perillosos. Serà que aquest grup i altres de vertebrats no tenen altres problemes molt més greus que la pressió dels seus enemics naturals? No tenen res a veure amb el descens poblacional d’amfibis i rèptils la dessecació de les zones humides, la proliferació de vies de comunicació on moren massivament, la pèrdua d’hàbitat per urbanització, la intensificació agrícola, la proliferació de depredadors exòtics, el canvi climàtic, …???

Les poblacions d’hèrptils de la plana de la Selva no estan en perill per la pressió dels depredadors (què contents que estarien alguns si fos així, i quin argument més bo tindrien !! continuem destruint territori que si els bitxos desapareixen no és per culpa nostra, és perque se’ls mengen els altres).

Recentment s’ha autoritzat la cacera de corb marí gros en base a informacions que argumenten que l’augment de la població d’aquesta espècie ha fet disminuir les poblacions de peixos de rius, especialment de truita autòctona. No serà que la manca d’un cabal suficient, prou oxigenat i amb aigua de qualitat, juntament a la cada cop més massiva presència de pescadors i a la pèrdua de trams de rius per obres, canalitzacions, etc., ha fet disminuir molt les poblacions faunístiques, inclosa la de truita???

La disminució de les poblacions de corb marí a base de trets evidentment no ha servit de res, i ara els “defensors de les truites” busquen nous culpables, i tornen a perseguir amb escopeta a les llúdriges i, increíblement, a les merles d’aigua (!!!!!!!!!).

La plana de la Selva compta amb “gran quantitat d’espècies d’amfibis i rèptils”. Poden suportar les espècies-presa d’aquests amfibis i rèptils, com ara larves, postes i adults de peixos i invertebrats autòctons (espinòs, crustacis, odonats, lepidòpters, coleòpters, …) la pressió d’aquesta munió de depredadors??? Jo crec que sí.

Si ara la plana de la Selva és considerada zona d’especial interés pels rèptils i anfibis per la seva riquesa d’espècies d’aquests grups, fa cinquanta, seixanta o més anys encara devia ser molt més rica, nombrosa i diversa. En aquell temps no tenien depredadors naturals?? No hi havia cigonyes, bernats, milans, aligots, guineus, mustèlids,…? Amb tota segurat, el doble o el triple dels que hi ha ara.

La cigonya blanca està recuperant terreny perdut després d’unes dècades en greu declivi. La recuperació es deu en part gràcies a l’aprofitament de recursos produïts per l’activitat humana. Les tortugues d’aigua no estan fent el mateix, gràcies a la presència artificial de basses, recs i sèquies, per exemple, que venen a substituir els aiguamolls i estanys primitius ??? Crec que sí, i m’alegro molt tant per les cigonyes com per les tortugues.

Criminalitzar l’ornitologia de la mala gestió dels espais naturals em sembla un greu error que no es mereix cap comentari. Buscar enemics allà on no hi són sí que pot portar molts problemes. Aquest és un error endèmic en els grups conservacionistes i naturalistes, creure que el “nostre” grup d’espècies preferides es mereix més que els altres.

No dubto que hi ha qui pensa així. Aquí no és el cas, i em sembla que està demostrat abastament.

De la mateixa manera considero un error assegurar que exemplificar la gestió i recuperació d’un espai amb la reintroducció d'”ocells grans” és una manera pèssima d’educar. Malauradament la simpatia que provoca una cigonya al públic en general no és la mateixa que causa un gripau, però el que importa és tenir al públic allà per ensenyar-li la cigonya (o l’espècie que sigui) i aprofitar després per explicar que tant important com la cigonya és qualsevol altra espècie d’animal o planta, per petit o repelent que ens pugui semblar.

(Alfons)
¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Sobre el meu primer comentari… vaig deixar molt clar que els grans depredadors no són la causa de que altres grups tinguin problemes, ho vaig posar molt clar, i per descomptat que mai diré que s’han de fer campanyes de control en aquest sentit, però lo que sí vaig comentar és que és afegir un nou problema sense abans resoldre els que ja hi ha, que no són pocs, i això és un fet demostrable agradi o no.

A l’hora de quantificar els depredadors a un determinat espai s’ha de ser curòs, i no és el mateix quantificar-los com “de pas” que com a “residents”, dons no és el mateix un grup de 100cigonyes, martinets o bernats que s’aturen unes hores a un espai per descansar o alimentar-se, que 20 les 24h del dia els 365 dies de l’any, any rera any. Si abans hi havia més depredadors (que aquí també s’ha de diferenciar entre espècies i grups) era més per la manca de pressió antròpica i la major disponibilitat d’hàbitat i recursos tròfics, però recuperar en nombre i varietat els depredadors sense abans ampliar la disponibilitat d’hàbitat i de recursos trópics és un error de conseqüències perjudicials envers preses (que insisteixo, tenen problemes) i depredadors (convertits en atraccions mantingudes artificialment).

En cap moment es nega la necessitat de recuperar espècies, cap ni una, però sí comento que s’ha de fer de manera coherent amb l’espai i els recursos disponibles.

Això no és anar en contra de ningú ni criminalitza ningú, simplement és demanar responsabilitat. Una responsabilitat envers el medi natural que trobo a faltar, i molt, en la gestió dels espais naturals d’arreu del país, més preocupada en la foto i els visitants que en l’equilibri ecològic dels seus hàbitats. Si per garantir la supervivència d’uns espais naturals s’ha de prendre aquestes mesures de gestió (que cony, portem anys amb la mateixa estratègia i s’ha demostrat perjudicial!!!), doncs tenim un problema doble… els que els importa un rabe els hàbitats i les espècies autòctones, i els que els sacrifiquen en nom del 1% de la biodiversitat.

I sí és una manera pèssima d’educar insistir i difondre un model de gestió que ha demostrat ser ineficaç, com a únic model a seguir i difondre.

Xavi

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Font:

http://estanydesils.blogspot.com/2010/06/cigonya-blanca-una-reintroduccio-viable.html
http://estanydesils.blogspot.com/2010/06/cigonya-blanca-una-reintroduccio-viable_10.html

Més blocs:

http://natura-tordera.blogspot.com/
http://fotosussss.blogspot.com/

12 06 2010
zzz

seria bònic tornar a veure cigonyes

12 06 2010
hester

zzz. le mando un cordial saludo lo hechaba de menos por estos foros

19 06 2010
.Cigonyes i martinets


Cigonyes i martinets

Es manté la presència primaveral de cigonyes a Sils (s’observen com a mínim des del mes de març). A aquest pas no caldrà reintroduir-les:

Cigonya blanca (Ciconia ciconia), 2 individus, dilluns 14 juny 2010, Joan Ventura

També a destacar una temporada més les observacions de martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie escassa que es reprodueix a l’estany de Sils des de fa algunes temporades.

Font: http://www.ornitho.cat/

Font: http://estanydesils.blogspot.com/2010/06/cigonyes-i-martinets.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: