Institut de Sils

14 07 2010

Esperant els terrenys


L’alcalde Nogué en contra de la proposta del regidor Miralles

ICV vol que es desencallin els terrenys del futur Institut de Sils. El grup presenta una moció perquè l’ajuntament faci una modificació de les normes subsidiàries

SILS | JORDI VERA

El grup municipal d’ICV, a l’oposició de Sils, va presentar una moció a l’Ajuntament en la qual reclama que es faci una modificació de les normes subsidiàries per desencallar la qüestió dels terrenys del futur institut del municipi.

Cal recordar que, actualment, Sils té l’institut en barracons i des del Departament d’Educació es va demanar a l’Ajuntament que calia disposar d’un sòl urbanitzat, de propietat municipal, qualificat com a equipament (que ara no n’hi ha cap) per poder afegir-lo a la llista de futures obres a realitzar.

Fins ara, però, aquesta acció no s’ha dut a terme perquè l’Ajuntament ho vol fer a través del nou POUM, que està actualment en tramitació. La qüestió, però, és que el POUM està encallat i, per tant, aquest tema de moment no tira endavant.

La reclamació que fa ICV, doncs, és que el POUM no és l’única via possible, sinó que també es pot fer a través d’una modificació de les normes subsidiàries, que és el que es reclama en la moció presentada. En la documentació, ICV presenta un informe, on s’afirma que hi ha dues vies per desencallar la situació. “L’hem volgut presentar amb temps per poder parlar-ne”, va afirmar el regidor d’ICV, Albert Miralles.

Des de l’Ajuntament, es va apuntar que el grup només vol “fer bullir l’olla”. “Hi ha més vies, no només dues. Ara bé, la nostra via és la del POUM, perquè és la més raonable”, va explicar Martí Nogué, alcalde de Sils. Nogué va comentar, a més, que ho fan perquè no volen sentir a parlar del POUM.

Font: Diari de Girona, 14/07/2010

autobus_volador

SES de Sils:

2008:

Les fotos superiors són del dia 14 (arribada dels mòduls prefabricats del SES de Sils) i del 15 d’agost (els barracons ja muntats).

crw_8184b.jpg

Anuncis

Accions

Information

55 responses

10 10 2008
·Autocars

9 10 2008

Hola!Doncs jo em vull queixar per l’autocar.Crec que tindrien que tenir una llista dels alumnes que pujen al autocar,perquè avui quan marxavem l’autocar s’ha deixat més de la meitat dels alumnes.Espero que em respongueu.I per cert,la monitora de l’autocar avui ma escridaçat,i sense parlar malament,s’ha posat una mica histèrica.

Espero no ofendre a ningú i que entengueu la meva queixa.
Gràcies i fins demà.

9 10 2008

I la monitora m’ha escridassat perquè m’avia deixat una cosa en un seient i l’he anat a buscar.
Graciees.

9 10 2008

Sembla que tenim alguns problemes amb el transport, nosaltres, els professors ja estem mirant de solucionar algunes altres coses que passen; retards, alguns desordres per part dels alumnes, etc. Tindrem en compte les teves queixes (és bo que ens ho diguis, gràcies) i intentarem parlar-ne amb les persones que hi tenen a veure. Si no ho solucionem en breu, torna-ho a dir, que ens ajudes a millorar. Una abraçada!

Font: http://blocs.xtec.cat/sesdesils/2008/03/29/hola/#comments

12 03 2009
.Som diferents

Feb 18th 2009 a les 6:46 pm
La SES de Sils

Avui, amb el grup de formadors TIC de secundària de l’ICE de la UdG, hem anat a visitar la SES de Sils, un nou institut que neix des de la il·lusió d’un grup de professionals de l’educació que fa anys que reflexionen, des del Grup La Font, sobre com hauríem de formar els nens i nenes de, en, dins, per a, la nostra societat.

La directora, Neus Baches, ens ha rebut amb els braços oberts, però també la resta del professorat amb qui hem coïncidit, la conserge, l’alumnat. La comunitat educativa que hi hem trobat.

La Neus ens ha explicat les línies bàsiques del projecte educador: currículum cristal·litzat en competències, claustre cohesionat al voltant d’un projecte compartit, les TIC-TAC com a eina i entorn de treball, moodle com a centre d’operacions, espais físics amb noms i funcions definides, horari amb sessions identificades per la dinàmica més que per les assignatures, els valors com la base de l’educació, grups heterogenis que no exclouen ningú, acompanyament, avaluació basada en el progrés de cada noi i noia, en el seguiment del seu procés d’aprenentatge que té com a eix vertebrador unes tutories on tothom s’implica, treball per projectes, revisió constant de les dinàmiques i propostes, reajustament segons els resultats observats, espais i temps per a la conversa, la reflexió i la formació de l’equip,…

Hem entrat a un aula on tot just un grup d’alumnat de 1r d’ESO (de moment només hi ha alumnat d’aquest “nivell”) acabava de presentar els projectes que havien anat fent al llarg de les tres setmanes anteriors. Ens han ensenyat com gestionen l’aula (amb equips que s’encarreguen periòdicament de mantenir l’ordre i la neteja de l’espai) i on troben el material per treballar cada dia, mentre els anàvem fent preguntes. Algunes idees que m’han quedat a partir del que deien:

Què trobeu més diferent? Que abans arribava el professor i deia “pàgina 127, feu això i això” i ara no.

Apreneu? Teniu la sensació que apreneu? Hi ha hagut un acord general que sí, que aprenen. Una noia ha anat més enllà i ha explicat que aprèn més que abans, quan només calia estudiar per fer un examen coses que després s’obliden. Aquí aprens a fer coses.

Què li demanaria a un professor que vingués al centre? Que fos divertit, (que ens deixés menjar xuxes). Que sapigués moodle? No cal. Si no en sap, ja li ensenyarem nosaltres. Però sí que sàpiga explicar.

I si arribava un professor nou i digués “obriu el llibre per la pàgina 127 i feu això i això”? Li diríem que aquí no es treballa així, que aquí es fa diferent, que som diferents.

I és una llàstima però sí, és un centre diferent. Em va recordar molt la meva visita a Ariño aviat farà dos anys.

Font: D’aquí i d’allà
http://aulatres.net/bloc/?p=232

15 03 2009
Mare

Compte amb tanta diferència i tan experiment pedagògic. Hi ha qui no ho te tan clar, tot el treball voluntari, sense llibres de text, deures voluntaris, tota la matèria molt barrejada, profes superenrotllats. Aquests nois ¿estaran preparats per a fer un batxillerat clàssic i una selectivitat exigent? No està clar si aquest mètode, que va provocar discrepàncies quan aquet equip de professors estaven a l’ies de santa coloma, acabi funcionant.

15 03 2009
Ex-alumne SCF

Probablement el mètode és molt millor que el dels instituts normals pels que tants hem passat i hem vist el seu fracàs.

El problema pot venir en un futur quan hagin d’anar a fer el batxillerat amb el model dolent.

15 03 2009
Aina Sanfaina

Penso que el mètode donarà als nanos recursos suficients com per ser “pensadors” i “cercadors” autosuficients. Poden ajudar als nois/noies a ser persones motivades vers l’estudi per l’estudi i curiosos vers el coneixement. Estimar la curiositat, el fet de voler saber perquè hi ha més per aprendre és l’important.

Quan van venir a l’escola de Sils a explicar el seu mètode em va recordar la manera de fer de l’escola on vaig anar ja fa més de 30 anys. És curiós oi? No estic pas dient que el seu mètode sigui antic ni s’assembli al que jo vaig seguir com alumne, només dic que em vaig sentir reflectida per la il·lusió que em van encomanar i pel sentit de llibertat en l’aprenentatge i en el fet d’ensenyar. Aleshores un grup de mestres, de pares i mares van crean una cooperativa petita, fent una escola petita, de barri i motivant als nanos des de pàrvuls fins a 8è d’EGB d’una manera similar a com ho fan en aquest SES, però des d’altres punts de vista, amb les necessitats del post-franquisme i amb una visió d’escola catalana, però en essència en la mateixa direcció: la motivació, la conciliciació, el compromís del mestre amb la seva tasca, l’esforç del mestre i de l’alumne en el fet concret de l’aprenentatge, que ha de ser un plaer, un esforç desitjat i un incentiu a seguir per tota la vida de la persona.

En aquella petita escola i de forma resumida tot anava més o menys així:
– Llengua i Literatura: Anant a conèixer als autors a casa seva o estudi, els alumnes preparant-nos sols l’entrevista i exposant-la a la resta de la classe, Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Montserrat Roig…
– Art: Coneixent els artistes, Brossa, Miró… Experimentant després
– Fotografia: Anant a conèixer fotografs i experimentant com es fotografia, es revel·lava i s’exposaven les obres
– Tallers a part de les assignatures: Revistes, fusteria, cistelleria, enquadernació de llibres, biblioteconomia, cuina
– Tot això servia per integrar els treballs dins de les assignatures. Els projectes incloien càlculs, llengua, coneixement del medi, societat, geografia, història, cultura, literatura… La capacitat de parlar en públic, de relacionar-se amb els companys, de treballar en grup perquè sempre eren diferents i fins i tot, si es donava el cas, treballavem en col·laboració entre classes, vull dir entre diferents edats.
És clar que teníem matèries curriculars, però no teníem llibres, tot ho treballaven els mestres, no existien les fitxes prefabricades, eren exercicis dictats o escrits per les mestres, tot treballat per ells, segons el nivell, segons el dia, segons el tema que estàvem tractant, més ràpid, més lent, segons la demanda de l’alumat, dins d’uns límits més o menys flexibles. Fins i tot recordo un dia d’excitació preadolescent en que va sorgir una classe de sexualitat no prevista a nois i noies de 13 anys, perquè s’havia de rebaixar aquell nivell hormonal de l’ambient i aclarir el desconeixement que va esgarrifar a la profe de Ciencies Naturals pel dibuix que es va trobar a la pissarra amb un dibuix de les parts femenines amb més forats dels que tocaven…

Puc afirmar, primer per experiència pròpia, i en segon lloc per converses mantingudes amb excompanys/es que he anat retrobant, que tots tenim la mateixa experiència: la d’haver viscut una moment intens i especial. Ens va ajudar a ser curiosos, persones multidisciplinars i recercadors compulsius. Hi ha pocs de nosaltres que no seguim l’impuls de voler saber més, ja sigui professionalment o pel simple gaudi personal.

Espero que això que anomeneu “experiment pedagògic” doni resultats similars. En conèixer el projecte del SES a finals del curs 2007, em va il·lusionar moltíssim, i en llegir l’ideari del Grup LaFont, encara més, a principis d’aquest curs, en veure com van “saber” conèixer els nois i noies i el seu nivell de coneixements amb un petit treball només entrar al SES, molt més. Feia anys que esperava quelcom així. Espero amb fruició que la meva filla entri l’any que ve.

Donem entre tots un vot de confiança a una gent que està posant tota la il·lusió en aquest projecte i posem tot el nostre recolzament al seu abast. No és només feina seva, desde casa també cal donar un cop de mà. Crec que la gràcia de la seva estratègia es basa en tres pilars o eixos: mestres, alumnat i pares. L’any que ve, com a mare d’una nova alumna, poden comptar amb mi, això està clar. En el seu moment els hi ho faré saber.

19 03 2009
.Institut de tots

INSTITUT DE SILS, INSTITUT DE TOTS
Hem fet alguns plantejaments nous a l’institut de Sils i són fruit de la reflexió i l’experiència.

Per experiència sabem que els mètodes clàssics no són adequats als nous reptes de la societat actual. Els informes internacionals insisteixen en la necessitat de renovar enfocaments i mètodes didàctics.

Per reflexió entreveiem que cal donar autonomia als alumnes per donar-los poder i capacitat de treballar en grup per fer-los solidaris. A partir d’aquí, hem teixit una estructura de centre completa i complexa.

No negarem que fem constants replantejaments al nostre projecte. Si algú és crític amb el que fem no ho serà tant com nosaltres.

Destinem moltes hores a la revisió i crítica d’allò que ens sembla que no acaba de funcionar. Preguntem també als alumnes i ens agradaria arribar també a les famílies i al poble en general. Som un servei públic.

Veiem que hi ha coses que necessitem millorar i corregir. Els nostres dubtes els plantegem també a altres companys i especialistes en educació; demanem ajuda a les universitats, anem a congressos i jornades sobre la innovació, llegim i estudiem les noves tendències.

Precisament fa poc vam assistir a unes jornades sobre innovació educativa que es van fer al Cosmo Caixa. Ens va agradar constatar que estem en línia del que els experts consideren que ha de ser un institut que encari els nous reptes: tecnologia, valors, treball per projectes, autonomia…

A la xerrada inaugural Jorge Wagensberg, el director del Cosmo Caixa, va parlar de la necessitat d’obrir els centres al món. Al seu entendre les escoles estan massa tancades i tenen poc contacte amb la realitat.

Deia que li feien mal d’ulls les tanques que envolten les escoles i que les aïllen de la realitat. “Les tanques -afirmava- no són per protegir els nois i noies sinó per tancar-los i no deixar-los sortir.” Va recomanar sortir un dia a la setmana a fora. Tancar les portes de l’escola un dia a la setmana per aprendre del món…, de la natura, del carrer, de la vida tal com es presenta… No estaria gens malament poder fer això…! De moment podem obrir les portes cada dia per tal que entrin les idees, les experiències, les vivències i sabers de les persones del nostre entorn proper. Necessitem el material humà de la gent del poble per tal que complementi el coneixement acadèmic que facilitem els professors. L’escola no és dels professors sinó de la comunitat.

Nosaltres en som els responsables, però necessitem sentir l’alè i el suport de la comunitat i també la seva col•laboració en la tasca educativa dels joves.

Ens visiten periòdicament persones que ens donen punts de vista diferents i comparteixen les seves experiències amb nosaltres.

Va venir en Josep Francesc Delgado a parlar-nos dels seus llibres. Va venir un narrador d’històries a encisar-nos amb els seus contes, l’Àngels ens va ensenyar a fer torrons casolans. Va venir un amic de Justícia i Pau a parlar de la pau… En la mesura del possible intentem obrir espais a gent de fora.

Ens agradaria també poder comptar amb la col•laboració de gent del poble: pares, mares, veïns, coneguts…, gent de la comunitat que ens parli del que sap i coneix, que ajudi els nois i noies a veure nous enfocaments, que comparteixi amb nosaltres els seus dons, els seus coneixements, les seves habilitats. Un pare ens ha ofert ja la seva inestimable ajuda amb unes sessions molt emotives a partir del seu domini d’instruments musicals exòtics. Ens agradaria que fos la primera pedra, el primer pas d’un camí llarg.

Cada persona té el seu do, el seu punt d’art, d’habilitat, de genialitat o bogeria… Cada pare i cada mare és un professor en potència que pot exercir durant unes hores en el nostre centre. Aprofitem l’oportunitat que ens doneu des d’aquesta publicació per fer una crida a tothom. Ens agradaria que la gent compartís amb nosaltres el que sap i té. Veniu i mostreu-nos el que sabeu i així eixampleu els nostres horitzons, obriu l’institut, ens impliqueu amb la comunitat, doneu sentit a l’educació. Gràcies per endavant.

L’EQUIP DE PROFESSORS DE L’INSTITUT DE SILS

Font: Quadern de Sils, març 2009
http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/Shared%20Documents/Noticies/Quadern%2063.pdf

29 03 2009
Pare

La teoria es molt maca, però hi ha veus que parlen de desastre, de nens i nenes que venen dels bons mètodes de les senyoretes de primària i es troben amb aquesta experimentació i no se’n surten, sense llibres de text (que té de dolent el llibre de text en algunes matèries?), tot a buscar-ho per internet, barreja de continguts, etc. Hi ha molt pares que no ho veuen gaire clar.

29 03 2009
Mark

Normal que no ho vegin clar, com totes les coses noves. No es veurà clar fins que no surtin per la tv com un dels instituts amb una taxa d’èxit més alta. Temps al temps.

Amb aquests professors un/ alumne/a amb risc de fracàs pot ser molt ben recuperat. A SCF no. Allà l’ignoren, només busquen tenir la nota més alta, no la mitjana més alta.

I en quan als llibres. Quina sort que no en facin servir! De fet, mai no s’han fet servir gaire en profunditat; només es compren per ajudar a les editorials amb la comissió corresponent. L’èxit arriba amb l’autonomia acompanyada en un principi. Estem al S.XXI i se’n treu més profit d’internet, ordinadors i projectors que no de llibres avorrits. També se’n treu més profit de sortir sovint fora de les aules que de tancar-se allà dins. Se’n treu més profit de classes en que els professors ensenyin a aprendre als alumnes que no classes on dictin el temari.

Se’n treu més profit d’instituts on els alumnes poden arribar a ser professors dels seus companys, on el alumns s’interessen pel dia a dia. Felicitats professors! Temps al temps he dit…

29 03 2009
Dominique

Estic totalment d’acord amb tu Mark.

A més, últimament arreu es parla, es diu, s’omplen la boca periodistes, mestres, pedagogs i psicòlegs als mitjans de comunicació de la manca de “cultura de l’esforç”.

Potser el que passa és que se’ls va introduint una mica més de responsabilitat amb el propi aprenentatge, adequada a la seva edat, una mica més de consciència sobre aquest aprenentatge i que tinguin nocions d’allò que s’anomena metacognició: saber perquè, com i de quina manera estan aprenent allò que aprenen, i quan poden arribar a prendre les regnes del seu aprenentatge. I no treballar tant dirigits i sota un guió estricte del que s’ha de fer, com s’ha de fer i en quin ordre: Això no fa pensar, és més còmode i permet haver de “pensar” menys en el com s’aprèn i més en el què, segurament adequat en una certa edat.

De cara al Batxillerat i, si es dóna el cas, a la Uni, els anirà molt més bé l’intent del SES, perquè allà es “passa” molt més de la tutoria alumne-professor, es fa a l’alumne responsable del seu aprenentatge. No és millor que comencin a aprendre, poc a poc, dirigint-los com a guies (que és diferent a la tutoria de primària, un altre estadi de l’estudiant), a ser autònoms des que entren al SES? Que no el xoc que molts s’enduen en entrar als Batxillerats? Allà és on es produeixen les primeres cribes i fracassos sonats en, fins i tot, bons estudiants, això se sap.

Els professors de Batxillerat es queixen de com arriben els estudiant actuals d’ESO i a la vegada, els d’Universitat dels de Batxillerat… Potser aquests nostres arribaran millor per la seva autonomia, coneixements dels mitjans posats al seu abast i els recursos disponibles actualment i, a més, del seu nivell màxim de continguts i el seu autoconeixement sobre el potencial mínim i màxim d’aprenentatge.

Tal com dius, temps al temps, els resultats són a mitjà termini, no a curt. Sortiran ben formats, només cal veure el nivell d’opinió que tenen d’ells mateixos i del seu propi entorn els propis nanos. I què millor que la il·lusió col·lectiva en un projecte?

En la visita de portes obertes d’aquest proppassat dissabte les preguntes que vaig fer a tots els nois i noies que vaig poder: Com estàs? Com et trobes aquí? T’agrada? Aprens? Tots van respondre el mateix, n’estaven molt i molt contents. Se’ls notava satisfets. L’únic que no els agradava és que fossin barracons. La resta gairebé perfecte. I l’ambient, els treballs, el que hi havia penjat a les parets, els temaris mostrats sobre les taules, bona feina, les presentacions en power point d’accions fetes pels nois i noies passades intermitentment a les diferents aules també.

Tinguem paciència i confiança. Jo hi crec.

En tot cas, respecto, com sempre, totes les opinions i totes les crítiques que segur que es basen en quelcom que es pot fonamentar. En això consisteixen les millores dels projectes i les noves creacions. Crec que hi hauria d’haver altres estaments que haurien de funcionar una mica més com aquest SES i ser més oberts a les opinions externes.

Siau, gent

30 03 2009
LNC

Per mi també és bo. Qui acabi a la uni, ja sap com van les coses i qui no, ja sap cap a on apunta la forma de cercar i obtenir coneixement i quines actituds s’han de tenir per tal de fer una valoració crítica de les fonts que abans eren “sagrades” i en conseqüència poc científiques, atès que un requisit de la ciència és que qualsevol teoria sigui qüestionable, d’acord al mètode científic

3 06 2009
.Mielinització neuronal

Visita a l’institut de Sils
Alternatives educatives, Pedagogia maig 29th, 2009

Sils

Foto: Imatge de la inauguració de l’Institut de Sils

El passat dijous vaig visitar l’institut de Sils que estic seguint via telemàtica durant tot aquest curs. Tot el que ja vaig veure a través del Grup La Font (www.gruplafont.org) i també a la seva pàgina web em va engrescar a demanar una visita i molt amablement ens van atendre i ens van explicar com treballen (també ho vam presenciar!!!). Em va acompanyar la Núria Maina, psicopedagoga de l’USEE del meu IES. La Neus Baches, directora, ens va explicar molt amablement amb el Wifred i el seu cap d’estudis, els entrebancs d’iniciar aquesta aventura tan novedosa a una secundària com la que tenim en aquests moments. La Montserrat Clapers en va mostrar i explicar, també, com treballen les diferents franges horàries (àmbits, projectes, habilitats, tutoria 12 i tutoria 24).

Una de les conclusions que podem extreure és l’encomiable esforç i treball que està realitzant l’equip docent, treballant per projectes i per àmbits i potenciant les habilitats. Un dels aspectes que més em va agradar i impressionar era que tots i totes estaven “fent”. En entrar a les aules tots els alumnes estaven fent alguna feina (amb els portàtils com a recurs d’aula, per grups, al taller fent marqueteria,…). Això recolza els plantejaments dels Wild (Mauricio i Rebeca) on partint d’un mon concret i manipulant-lo millora la mielinització neuronal i les connexions dendrítiques entre les neurones (és a dir, aprenem més i més significativament).

El projecte no està carent de dubtes, replantejaments, adaptacions a noves situacions, però en definitiva, penso que és un primer pas important per poder treballar per competències, atenent les necessitats de tots i cadascun dels alumnes. Un dels avantatges principals, va ser l’augment de l’autoestima i dels aprenentatges dels alumnes amb més dificultat per aprendre i atesos a la mateixa aula. En definitiva, cal felicitar-los a tots i a totes i animar-los a continuar amb aquesta tasca tan engrescadora.

Més informació a http://www.institutdesils.cat

Font: http://blocs.xtec.cat/aletosa/2009/05/29/visita-a-linstitut-de-sils/

3 06 2009
Dominique

Ja fa temps vaig comentar que aquest projecte és engrescador.

Fa molt bona pinta, de debò. Aquesta gent està molt implicada en la seva feina.
Personalment hi crec i m’hi sento relacionada a la força, espero no equivocar-me, perquè la meva filla entra aquest curs que ve, al setembre.

El fet de la metacognició, que els nanos tinguin consciència de el seu propi aprenentatge de com aprenen i de si estan aprenen o no, per a mi és molt important.

També tenen en compte altres conceptes, no cregueu que es un indret de disbauxa i “viva la virgen”, vull dir que no és que els deixin fer a tots el què els doni la gana. Cadascun es fa responsable de l’aprenentatge, però també de la seva conducta i les conseqüències dels seus actes.

Aquestes són les conclusions a les què he arribat pel què he llegit a la seva pàgina i la reunió de fa un any a l’escola, no pas pel què hagi vist a l’Institut. El què si he pogut comprovar és la il·lusió amb la què van molts dels nois i noies que conec directament i, preguntant, preguntant, treus moltes conclusions.

Bé, el curs què ve ja us comentaré amb més coneixement de causa.

18 07 2009
.Any I

ANY I

Sense saber com, ja estem acabant el primer curs del nostre nou institut. Si fem una ullada, podem veure el camí per on hem transcorregut. Sentim encara l’energia de la il•lusió que tots (pares, alumnes, professors, municipi en general) portàvem al sarró quan ara fa 9 mesos vam començar aquest viatge.

Estem tot just fent les primeres passes però ja tenim una curta història. Han passat moltes coses. Hem viscut un curs intens, ple, fascinant, difícil, positiu en línies generals. Justament d’això us volem parlar en aquest article. Volem compartir amb vosaltres les reflexions que aforen en aquests moments.

Ha sigut un curs de novetats: La nostra aposta per la innovació era clara i la vam exposar d’entrada. Volíem oferir noves formes i maneres d’aprendre més en consonància amb el que la societat ens demana. Per això hem articulat les activitats en blocs de matèries globalitzades, hem treballat per projectes, hem insistit en la sensibilitat, hem apostat per la tecnologia de la informació, hem optat pel seguiment individualitzat i hem volgut fer comunitat d’aprenents entre tots. La nostra proposta era agosarada i hem trobat un entorn molt receptiu. Pares, Ajuntament i els propis alumnes ens han donat ales. Han confiat i ens han qüestionat de forma positiva. Sabíem el que volíem, entre altres coses, perquè tots els experts en educació indiquen ja els camins de l’educació que necessitem. El Pla de Bologna parla de la transversalitat i dels projectes com una exigència nova. El Departament d’Educació impulsa l’aprenentatge per competències que nosaltres hem adoptat. La mateixa Universitat de Girona ens fa el seguiment sobre com estem aplicant aquest nou model educatiu. Les recents aportacions de la psicopedagogia parlen de treballar les intel·ligències múltiples, cosa que també intentem aplicar en el nostre currículum, i ara, recentment, la moguda a nivell estatal d’introduir l’ordinador a l’aula, ens sona a nosaltres, com un tema ja vell. Quan la majoria es planteja com introduir la informàtica, nosaltres ens plantegem com consolidar-la. Aquesta és tot just la situació d’entrada. Pot semblar un plantejament triomfalista, però us assegurem que no ho és pas.

Ha sigut un curs de reajustaments: Si alguna cosa hem fet aquest curs ha sigut reajustar la nostra pràctica. Quasi res no ha sortit com nosaltres pensàvem. Els alumnes han mostrat la seva perplexitat a les nostres propostes; els pares ens han explicat una certa desorientació. Hem fet un curs especialment orientat a la formació de pares. Els professors hem hagut de redefinir, corregir, i canviar moltes de les propostes que teníem pensades. Hem estat tot el curs fent un exercici d’avaluació, redacció de noves propostes i elaboració de nous recursos. Ha sigut un curs ple de tensió i esforç. L’estructura del model segueix intacta però la forma com es desenvolupa és, ara mateix, clarament diferent. Molt més realista i ajustada a les necessitats de tots. Pensem que aquesta és una feina que tenim en part feta per al proper curs.

Ha sigut un curs d’aprenentatge: I tot això ha significat una quantitat immensa d’aprenentatge en tots els sentits. És ben cert que no hi ha millor manera d’aprendre que afrontant les dificultats. Ens n’han sobrat, aquest curs, per fer pràctiques. Els nois i noies han hagut d’aprendre a tenir iniciativa per dur a terme les seves tasques escolars; a treballar en grup en els projectes, a respondre dels seus actes en les diferents ocasions en què els hem exigit ser autònoms, a ser competents en tot el que el currículum planteja, des de la gestió de les seves emocions fins a la competència digital. I la veritat és que han fracassat en molt, com era d’esperar. L’institut és un lloc per aprendre i res no és font més fecunda d’aprenentatge que l’error quan no s’amaga i s’aprofita per pensar a com evitar-lo la següent vegada. I els professors no ens hem quedat enrere: hem fracassat tant com els alumnes i per tant hem tingut també múltiples ocasions d’aprendre. I al final ens queda a tots un fons d’humilitat i certesa de saber que allò que hem après (que també ha sigut molt) està ben arrelat en el nostre esperit.

Ha sigut un curs d’impuls: I finalment podem dir també que aquest curs ha sigut un curs d’impuls. Com quan comença una carrera, els primers metres són els més costosos i els de menys rendiment aparent, però de l’impuls d’aquests primers metres en depèn el ritme del que queda.

Hi ha molt impuls generat que es concretarà en noves propostes. Estem convençuts que els alumnes seran el proper curs els nostres còmplices, que els pares i mares ens seguiran estimulant amb les seves preguntes i el seu suport, que l’Ajuntament i la comunitat ens donarà confiança i crítica per fer entre tots l’institut que volem.

EQUIP DE PROFESSORS DE L’INSTITUT DE SILS

Font: Quadern de Sils 64, juny 2009

2 09 2009
.Darrera informació

Darrera informació

Dimecres 26 d’agost vam tenir reunió els tècnics del Departament d’Educació, tècnics dels mòduls, representants de l’ajuntament i la directora del centre. Tot i que encara hi ha molt afeina, es podran iniciar les classes amb tota normalitat el dia 14 de setembre.

Les mestres hi podrem entrar a partir del 2. Si alguna família necessita informació estarem ja a l’escola a partir d’aquest dia.

RECORDEU PARES QUE TENIM LA TROBADA EL DISSABTE 5 DE SETEMBRE AL MATÍ. HI HA MOLTA FEINA A FER I ENS CALDRAN MANS PER AJUDAR. ENS VEIEM, DONCS, EL 5 A L’ESCOLA.

Aularis de l’escola

Com tothom ja ha pogut veure el passat dimecres 12 d’agost van arribar els aularis als terrenys de la nova escola. Ara els tècnics hi estan treballant i esperem que ben aviat les mestres poguem anar-hi a treballar perquè el dia 14 de setembre s’inicia l’escola per als nens. Hi ha molta feina a fer, això ho sabem! Però d’il.lusió i ganes no en falten. Per si algú necessita informació les mestres estarem treballant al CEIP Jacint Verdaguer a partir del 27 d’agost.

http://blocs.xtec.cat/ceip9desils/novetats/

15 09 2009
.Alumnes amb portàtils

15/9/2009

Professors de secundària de Sils que ensenyen amb PC des de fa un any diuen que és inútil si s’usa per fer les classes de sempre

FERRAN COSCULLUELA
SILS

Els 14 professors que imparteixen classe al SES de Sils (Selva) no són mestres normals, sinó que són pioners vocacionals. L’any passat van iniciar un projecte docent que té un dels seus pilars en l’ús de les noves tecnologies. Després d’un curs d’experiència, avisen que la introducció dels ordinadors a les aules no suposarà cap millora si no van acompanyats d’una nova mirada educativa.

«Els ordinadors no serveixen de res si s’usen per donar les mateixes lliçons de sempre. Fer el mateix amb les noves tecnologies és un error. La tecnologia ha d’estar al servei de l’educació», explica Neus Baches, directora de l’institut de Sils. Aquesta professora representa un equip docent que va apostar per un nou sistema d’ensenyament, en què les noves tecnologies són una eina fonamental per impulsar el seu principal objectiu: «Que l’alumne aprengui a aprendre i avanci en els seus coneixements d’una forma autònoma i responsable».

Per posar en pràctica el projecte, els professors van haver d’elaborar els seus propis manuals digitals, uns continguts amb presentacions i exercicis als quals els alumnes accedeixen a través de la pàgina web de l’escola. Els estudiants també utilitzen llibres de text en suport de paper i llibretes, i cada mes han d’exposar oralment davant els seus companys un projecte multimèdia i pluridisciplinar que prèviament han penjat a la intranet.
Coneixements i valors

L’ensenyament respon a un plantejament humanista, en què s’aprofundeix en les habilitats tecnològiques, s’avança en els coneixements bàsics i es treballen els valors individuals i col·lectius que han de forjar els ciutadans del futur. Els alumnes treballen en tres grans blocs. De forma dirigida pels professors, en grup (per realitzar els treballs o projectes), i de manera autònoma, segons van guanyant experiència mitjançant els seus èxits.

Al seu propi ritme

En aquest últim aspecte és determinant la utilització de les noves tecnologies, perquè permeten que els alumnes avancin en el temari segons les seves capacitats sense perjudicar la resta. «Hi ha alumnes de primer d’ESO que estudien temes de tercer o quart. Però no per això els separem dels altres, perquè no fem divisions entre llestos i tontos», puntualitza la directora.

Baches espera que l’impuls de les noves tecnologies faciliti la publicació de llibres de text digitals. No obstant, insisteix que no és necessari que cada alumne tingui un ordinador. «Aquí els portàtils són de l’escola i són d’ús compartit entre dos alumnes. Tenir un ordinador per a cada estudiant no em sembla rendible», conclou.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=645073&idseccio_PK=1021

Foto: Alumnes del SES de Sils estudien amb els seus ordinadors, ahir. Foto: CLICK ART FOTO / DAVID BORRAT

15 09 2009
Mark

Som uns afortunats de tenir aquest Institut amb aquests professors innovadors!

15 09 2009
zzz

una molt bona noticia, a veure si ens convertim els silslicon valley del pais

15 09 2009
Dominique

A mi amb les paraules HUMANISTA i MULTIDISCIPLINAR ja m’han convençut…
Visiteu l’enllaç que el Blog us anima a visitar: Grup La Font, ideari.
I, sí Mark, crec que hem tingut sort en rebre aquestes persones implicades amb la seva professió a Sils.
La meva filla va entrar-hi dilluns, està il·lusionada, jo també, però tinc aquell rum-rum del canvi de centre, de ritme, d’estudis, allò del què és normal en una mare… Potser menys que si hagués hagut d’anar més lluny i saps que m’ha convençut més? No tant les converses amb els pares i mares, font important d’un punt de vista parcial, sinó que les seves companyes de basquet i companys d’altres activitats li han donat molt bones referències tant a ella com a mi i al meu marit. Si els nanos hi van contents i el progenitors estan també satisfets, és molt bona senyal, no creus?

Confort, ajut al SES i confiança. I temps al temps…

15 09 2009
Npi

Millor un Silslicon Valley ( molta matèria gris) o un Beverly Sils (mansions tipus Jordi Tardà o antic arquitecte municipal) que no un Silssilia (corrupteles, propines, tràfic d’influències i ús d’informació privilegiada)

16 09 2009
esther

Sr. ZZZ mire la pagina de la asociación de Vallcanera hay una cos aun más interesante que lo del agua digame algo al respecto.

16 09 2009
Anònim

tots el blogs silencs es disputen al senyor zzz !!!

16 09 2009
zzz

Sra Dominique efectivament lo mes important es que la seva filla hi estigui a gust……….si es disfruta……..s apren.
En quan a l adaptacio , la mainada son camaleonics s adapten al medi i si la seva filla hagues tingut que anar a estudiar lluny tambe s hauria adaptat, abans a la seva edat ja anavem solets a estudiar fora i el sortir de casa ajuda molt es la escola del carrer que sol valdre per tenir un futur ampli de mires.
Espero que li vagi molt be

16 09 2009
zzz

srta Esther a que tema se refiere? al agua que tiran a la riera de vallcanera?

16 09 2009
zzz

Sr. Anonim una manera de passar l estona com un altre, amb algo ens tenim que entretenir

16 09 2009
zzz

Srta Npi efectivament millor la materia gris, pero la que s ocupa de tots aquests temas als que voste es refereix, solen ser gent mediocre que profesionalment no han arrivat a res i per aixo es dediquen a aquests “bussines”

16 09 2009
Npi

Quan dius “aquests temas”, a

16 09 2009
Esther

Sr. ZZZ me refiero alos Presupuesto los cuales no fueron aprobados por ningun propietario mols €uros.

16 09 2009
zzz

srta Npi em refereixo a que es millor tenir gent innovadora que tota la colla de mediocres i fracasats que s han dedicat a fer del nostre poble silsilia

16 09 2009
ANONIM

QUINA POCA FEINA TENIU TOTS PLEGATS!!

16 09 2009
Esther

Estamos en el Paro si fueramos de los Independientes de Sils estariamos trabajando. Anonimo

30 04 2010
.Falten terrenys

El retard en l´aprovació del Pla General de Sils paralitza el nou institut

El municipi no té terrenys d’equipaments i Educació demana la cessió d’un solar per fer el nou centre

SILS | E.B.

Sils té el seu institut en barracons des de fa un parell d’anys i s’està quedant petit, sobretot el pati, a causa de la instal·lació imminent de més barracons. Per això el d’obra és vist com una urgència per la comunitat educativa, però aquesta construcció pot anar per llarg, relata l’alcalde, Martí Nogué (IdS), si no es desencalla el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es va aprovar inicialment l’any 2006 i que ara es troba “paral·litzat”, afegeix, ja que “l’oposició no es vol reunir per parlar del tema”, un suport indispensable perquè el grup d’IdS governa en minoria.

El futur insistut s’hauria d’emplaçar en un terreny ubicat al centre, a tocar una zona residencial, i ara els prop de 40.000 metres quadrats que es convertiran en zona d’equipaments són zona urbanitzable. Nogué explica que, d’aquests terrenys, n’hi ha part per l’institut i diu que el Departament d’Educació “ens els reclama i no es cediran fins tenir el POUM”. I a això s’ha de sumar que “en tot el municipi no tenim més terrenys per l’institut actualment”, és a dir, Sils no té zones d’equipaments lliures.

Un mes per solucionar-ho

Aquesta problemàtica és un tema que es va parlar en el darrer Consell Escolar Municipal i el batlle diu que amb l’oposició i el col·lectiu educatiu “ens hem donat el termini d’un mes per tornar a parlar-ne i aportar una solució perquè no hi ha ni espai per al pati”. Tot i no haver-hi una data per poder començar l’edifici, Nogué destaca la urgència de cedir els terrenys perquè “així Educació ens posa a la llista per fer l’institut”.

L’oposició al POUM per part dels opositors (ICV, AMS, CiU) és coneguda, i de fet va ser un dels punts que va propiciar l’estiu passat un intent de moció de censura contra l’actual alcalde perquè consideraven que no se’ls informava sobre aquest planejament i perquè no se’ls havia deixat participar en la revisió d’aquest text d’ordenació urbanística. Un punt de vista que no comparteix el govern de Sils.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/04/30/retard-laprovacio-del-pla-general-sils-paralitza-nou-institut/402740.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Llegiu també, POUM de Sils:

https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/04/poum-2008/

30 04 2010
javier

y ahora tendran la poca vergüenza de acusar a la oposición de que nuestros chavales no puedan tener instituto nuevo

12 05 2010
.Falten terrenys

En honor a la veritat

FRANCESC ANORO El passat 30 d’abril en el Diari de Girona, sortien publicades unes manifestacions del Sr. Martí Nogué, alcalde de Sils, que no fan honor a la veritat. Efectivament el Departament d’Ensenyament ha reclamat per tres vegades que l’Ajuntament de Sils faci efectiva la cessió dels terrenys per a la construcció del futur institut de Sils. I el més calent a l’aigüera.

De de l’any 2007 hi ha hagut temps suficient per treballar i resoldre d’una forma efectiva aquesta mancança. El que no hi ha hagut ha sigut voluntat política de fer-ho. Doncs no podem culpabilitzar la no aprovació del POUM per no haver resolt aquest tema.

Perquè, és que no hi ha altres vies d’aconseguir terrenys per a equipaments municipals? Què passaria si no tinguéssim un POUM a sobre la taula? No hi hauria equipaments municipals per manca de terrenys? Encara s’entén menys la seva postura quan tenim el ple consens entre els grups municipals per l’emplaçament d’aquests terrenys en una zona urbanitzable cèntrica de Sils.

No fa gaires dies es va tractar un altre equipament, la nova Biblioteca Municipal, que es vol ubicar als terrenys de l’estació i que al nostre entendre no és el millor lloc pel risc evident que comporta l’accés a aquesta a través de l’estació. En aquells moments ja ens vam manifestar que crèiem que aquest equipament caldria que fos proper als equipaments educatius i li vam sol·licitar que fes les gestions per agilitzar aquest tema. Avui per avui encara no s’ha fet res i el pitjor de tot és que aquest equipament continua projectat a l’estació. Davant la urgència d’aquest tema i la passivitat de l’actual equip de govern, des de l’oposició s’ha convocat per a la propera setmana una comissió per desencallar aquesta situació.

Quant al POUM cal dir que des de la nostra posició (CiU) no es troba paralitzat. En cap moment s’ha refusat cap convocatòria per parlar-ne. Durant tot aquest temps hem estat treballant per recopilar tota la informació, parlar amb l’equip redactor, parlar amb els veïns, estudiar les al·legacions, que recordem encara no s’han respost als veïns. Tot esperant que des de l’equip de govern s’encapçalés una comissió per parlar i aprovar definitivament aquest POUM.

Però aquesta sembla que no és la seva intenció i mentrestant estem a l’espera de la presentació oficial de la seva proposta. La seva actitud passiva no és pròpia d’un alcalde que vol resoldre els problemes del nostre poble. Fent l’oposició culpable de la seva mancança de diàleg i capacitat de consens.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/05/12/honor-veritat/405388.html
Una secció

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
POUM,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/04/poum-2008/

Ple 6 maig,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/05/06/ple-6-maig/

Xicu Anoro,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2007/03/06/xicu-anoro/

Vídeos amb alumnes,
http://phobos.xtec.cat/pctac/bloc/wordpress_1/?page_id=39

12 05 2010
DANI

Señor Francisco Anoro.
En Honor a la Verdad, usted en el comentario que hace sobre la Biblioteca, no la está diciendo, no fueron ustedes los de CIU los que conjuntamente con el Equipo de Gobierno, de IDS-PSC, y el grupo municipal de AMS, los que votaron a favor, de una obra faraónica que se quería ubicar en los terrenos de la estación, en la cual iría la Biblioteca Municipal una Escuela de Cocina y algún que otro servicio municipal.

A hora vende y dice todo lo contrario, ¿usted declara al Diario de Girona que a nuestro entender no es el mejor lugar por el riesgo evidente que comporta el acceso a ésta a través de la estación?

Usted ni pensaba ni decía lo mismo cuando votaron a favor, para construir el edifico que tendría que albergar, una Escuela de Cocina y la nueva Biblioteca Municipal, en los mismos terrenos, a los que a hora se refiere como inseguros.

Y recordarle que ustedes los de CIU, conjuntamente con el Equipo de Gobierno, de IDS-PSC y AMS, votaron a favor de dicho proyecto y votaron en contra de que se hiciera un hospital de día para las personas mayores de Sils.

Y por último y en Honor a la verdad, decirle que en él Pleno Municipal del pasado día 6 de Mayo de 2010, se aprobó por Mayoría Absoluta, el proyecto de la nueva Biblioteca, en dichos terrenos.

12 05 2010
.Xicu Anoro i els terrenys

“En honor a la veritat”

En honor a la veritat
FRANCESC ANORO

El passat 30 d’abril en el Diari de Girona, sortien publicades unes manifestacions del Sr. Martí Nogué, alcalde de Sils, que no fan honor a la veritat. Efectivament el Departament d’Ensenyament ha reclamat per tres vegades que l’Ajuntament de Sils faci efectiva la cessió dels terrenys per a la construcció del futur institut de Sils. I el més calent a l’aigüera.

De de l’any 2007 hi ha hagut temps suficient per treballar i resoldre d’una forma efectiva aquesta mancança. El que no hi ha hagut ha sigut voluntat política de fer-ho. Doncs no podem culpabilitzar la no aprovació del POUM per no haver resolt aquest tema.

Perquè, és que no hi ha altres vies d’aconseguir terrenys per a equipaments municipals? Què passaria si no tinguéssim un POUM a sobre la taula? No hi hauria equipaments municipals per manca de terrenys? Encara s’entén menys la seva postura quan tenim el ple consens entre els grups municipals per l’emplaçament d’aquests terrenys en una zona urbanitzable cèntrica de Sils.

No fa gaires dies es va tractar un altre equipament, la nova Biblioteca Municipal, que es vol ubicar als terrenys de l’estació i que al nostre entendre no és el millor lloc pel risc evident que comporta l’accés a aquesta a través de l’estació. En aquells moments ja ens vam manifestar que crèiem que aquest equipament caldria que fos proper als equipaments educatius i li vam sol·licitar que fes les gestions per agilitzar aquest tema. Avui per avui encara no s’ha fet res i el pitjor de tot és que aquest equipament continua projectat a l’estació. Davant la urgència d’aquest tema i la passivitat de l’actual equip de govern, des de l’oposició s’ha convocat per a la propera setmana una comissió per desencallar aquesta situació.

Quant al POUM cal dir que des de la nostra posició (CiU) no es troba paralitzat. En cap moment s’ha refusat cap convocatòria per parlar-ne. Durant tot aquest temps hem estat treballant per recopilar tota la informació, parlar amb l’equip redactor, parlar amb els veïns, estudiar les al·legacions, que recordem encara no s’han respost als veïns. Tot esperant que des de l’equip de govern s’encapçalés una comissió per parlar i aprovar definitivament aquest POUM.

Però aquesta sembla que no és la seva intenció i mentrestant estem a l’espera de la presentació oficial de la seva proposta. La seva actitud passiva no és pròpia d’un alcalde que vol resoldre els problemes del nostre poble. Fent l’oposició culpable de la seva mancança de diàleg i capacitat de consens.

Font: Diari de Girona, 12/05/2010
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/05/12/honor-veritat/405388.html

16 05 2010
.Dues vies

sábado 15 de mayo de 2010

Al Sr. Martí Nogué Selva: Alcalde por IDS-PM-(PSC), de Sils últimamente se le está viendo, el plumero en las últimas, reuniones del Consejo Escolar Municipal.

Los Terrenos para el Instituto

El pasado 12 de mayo se reunió el Consejo Escolar Municipal.

Para recibir la información de los cuatro Grupos Municipales referente a los terrenos del Instituto.

Los grupos de la oposición, explicaron que para conseguir los terrenos hay dos vías posibles: La vía del POUM y la de modificación de las normas subsidiarias. Esta última propuesta de los tres Grupos de la Oposición.

Mientras que el Alcalde mantuvo el POUM como única vía, llegando a manifestar que si los tres grupos de la oposición aprobaban en el Pleno Municipal una moción para que se llevara a cabo la modificación de las normas subsidiarias, él se negaría a llevarlo adelante.

Tras un amplio debate en el Consejo Escolar Municipal, se quedó para una nueva reunión el día 2 de Junio en la que los grupos Municipales informaran de las posibilidades de avance por cada una de las dos vías.

Font: http://blogdevallcanera.blogspot.com/2010/05/al-sr-marti-nogue-selva-alcalde-por-ids.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
POUM,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/08/04/poum-2008/

Ple 6 maig,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/05/06/ple-6-maig/

Escola Jacint Verdaguer,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/05/09/ampa-i-ceip/

Escola Nova, Ja!
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/05/31/segon-ceip-en-barracons/

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Foto d’arxiu publicada al DdG. Membres del Consell escolar municipal a la seu d’Educació a Girona, durant les mobilitzacions i protestes a favor de l’Escola nova, ja! (maig 2009)

https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/05/31/segon-ceip-en-barracons/

22 05 2010
[...]

este instituto […]
no tiene nada solo barracones con un sofa […] no tiene laboratorio barracones para comedor y encima un ordenador para dos alumnos tambien tienen los profesores un ordenador cada dos profesores? y el patio de cojones como los borregos que los suelten al campo y encima lo mejor de todo es el tipo de enseñanza de grupo osease si tu hijo es estudiante y un modelo aplicado no te preocupes que de aqui sale hecho unos zorros porrque como bien dicen el listo ha de tirar del que es menos listo pero asi lo unico que se fomenta es que el verdadero estudiante deja de serlo osease este tipo de enseñanza hace que los alumnos cuando acaban la eso no siguen estudiando porque ya se han encargado de fastidiarlos

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨
https://silsdelaselva.wordpress.com/ep/

22 05 2010
la justicia divina

dia de jornada de puertas abiertas del instituto la coincidencia con mattaushen esque alli te ponian una estrella en la ropa aqui un rectangulo pero es igual barracones pegatina en la ropa y despues pica pica alli camara de gas el centro es deprimente no tiene ninguna instalacion en verdadero orden parece un centro de acogida de menores sin recurso pero veo que el profesorado deja mucho que desear porque tirar piedras a tu propio tejado la verdad esque no esta muy bien si no que se lo digan a un profesor de quimica […] la fisica y la quimica no tiene importancia segun el en el primer y segundo curso pero ojo el tercero ya es otra cosa la fisica y la quimica estan consideradas como dos de las mejores asignaturas hoy por hoy pero segun el […] no tiene importancia en el primer y segundo curso en bachiller ya hablaremos de este tema como tambien hablaremos del sistema educativo que en bachiller no nos servira de nada puesto que volveremos a ser autonomos y entonces los trabajos en grupo sistema educativo de sils nos servira para volver aempezar de nuevo en el bachiller osease nada de todo esto les servira mas adelante al contrario esto lo que hace es atrasar mas a nuestros hijos dado que en el bachiller sera autonomos y no seguiran este tipo de sistema educativo pero mas adelante si es que llegan a la selectividad cosa que dudo ojala me equivoque tambien lo haran en grupo mentira y en la universidad ya te lo dire porque esto no funciona es un desastre pero que te van a decir todo va bien ya lo veras el cambio que dara tu hijoa ver si es para mejor simplemente se vera este sistema esta estudiado para que los profesores hagan menos trabajo se quitan responsabilidades y encima lo mejor de todo es que si pasa algo entonces es tu hijo/a la que no funciona el sistema educativo es el peor de toda europa es el español pero tenemos lo que nos merecemos porque no hacemos nada al respecto

23 05 2010
Anònim

Ja veig que aquest personal no va fer escola ni en grup ni sense. Una mica més i hem quedo sense aire.

27 05 2010
És un bon Institut

Igualment, anònim. Ara, uf, respiro.

A (…) i Justícia Divina:

Hi ha l’opció de fer la matriculació a Santa Coloma, en cap cas és obligatori apuntar-se a l’Institut de Sils. Us prego llegiu els comentaris anteriors d’aquest mateix bloc i també us suggereixo que entreu a la pàgina web del propi centre on trobareu les diferents visites que personal docent i no docent d’altres llocs de l’estat ha fet en aquest, segons vosaltres, “cau obscur” per tal d’observar el seu mètode educatiu.

Com a mare d’una alumna de primer, que està a punt de passar a segon, només puc donar la meva opinió personal i que contrasta amb la vostra. No sé si vosaltres teniu l'”experiència” i la “prova” de que els vostres fills hagin participat en el procés d’aprenentatge.

Estic contenta, satisfeta i orgullosa de com li ha anat el curs a la meva filla en aquest institut i confesso que no tot han estat flors i violes, hem hagut de fer reajustaments, reunions de tutoria i ajudar-la a acostumar-se a aquest nou mètode.

He entès que malgrat després retorni al mètode tradicional a Batxillerat o en d’altres estudis, ho farà amb més eines, instruments, més habilitats i amb una ment més oberta que amb el mètode anterior. M’agrada que m’ajudin a educar-la en valors, en democràcia, en l’empatia envers al demés, en una societat més solidària i justa. També he comprovat que a ella i els companys els inculquen la cultura de l’esforç i que tot acte té una conseqüència, cada persona es fa responsable del propi aprenentatge però també dels propis actes i del seu grup afí.

Quina altra cosa m’ha agradat i he trobat justa? Que no s’ha abandonat a cap noi ni noia. Si hi han hagut casos d’escassa lectura o mancances d’algun tipus, s’ha tractat abans això que explicar un problema de química. Per què explicar un supòsit de matemàtiques a algú que no té una bona comprensió lectora? Primer curem la base i posem bons fonaments, anivellem els grups mentre treballem.

Hi ha exercicis que van des de primària (sense comentaris… perquè això vol dir que han sortit mancats) fins a batxillerat, així si un noi o noia vol tirar més que un altre, ho pot fer. No em val que se’m digui que els “llestos” tiren dels “burros”. Una cosa és el treball en grup, on no es premia només el producte final, sinó que s’observen més coses (per tant no s’hi val aquest tirar del carro i que l’altre no penqui) i l’altre cosa és el treball i l’esforç personal i, aquest últim, pot arribar fins a la Lluna si el noi/a vol i està motivat. I en aquest institut es motiva els alumnes. Tinguem en compte, però, que estem parlant d’adolescents…

I no us equivoqueu, la meva filla no ha estat “estirada” per cap carro, més aviat al contrari i hem ajudat dia a dia a l’Institut i als tutors parlant amb ella perquè comprengués que això era necessari.

És clar, que és molt còmode la divisió per classes segons el nivell d’aprenentatge d’alguns llocs.. Això dóna molt poca feina als estudiants, als pares i mares i, sobretot, als mestres (uns es dediquen a educar conducta, altres a educar per nivells mitjans i d’altres a estudiants motivats).

Existeix grups de mediació, de treball social i amb l’entorn… Hi ha tantes coses a comentar!

Per uns mestres que s’impliquen en l’educació, els comparen amb els guardes d’un camp de concentració! Ho trobo molt fort francament. Primer s’ha de “tastar” per poder opinar.

Vull un edifici, un bon institut, però mentrestant, m’importa més el contingut que el continent, francament.

27 05 2010
Pepet

A “La justicia divina”

Si no t’agrada res de l’institut, la questió és tan senzilla com demanar plaça en un altre.

Mauthausen? Quina bestiesa!!.

Rectangles en lloc d’estrelles? En els camps de concentració era per saber la teva religió, aquí és per conèixer el teu nom i poder-nos adreçar els uns als altres amb correcció i educació.

Pica-pica – cambra de gas? No era obligatori prendre res…, la cambra de gas si que ho era.

Física i química no són importants? Si que ho són, però a partir de tercer, segons el pla d’estudis. Jo vaig fer BUP i començavem a fer física i química a segon (o sigui, l’any que feiem 16 anys). Ara comencen a tercer d’ESO, o sigui, l’any que fan 15 anys. Per tant, comencen abans del que ho vàrem fer nosaltres.

“este sistema esta estudiado para que los profesores hagan menos trabajo se quitan responsabilidades” Els professors del nostre institut fan més hores de les que els correspon, ja que enlloc de tenir dues classes per curs (com a la resta d’instituts pel nombre de nens), tenen els alumnes repartits en 3 grups, tot i que no tenen més professors per aquest fet. És evident, que tenen més grups per professor i per tant més feina. El tema de les responsabilitats, pel que jo he observat, no és així. També hi ha pares i mares que no exerceixen les seves responsabilitats i la culpa també és del professor.

Per tu, els nens haurien d’estar distribuits en llestos i tontos. És legítim pensar-ho, però, t’has plantejat on anirà la teva filla-fill? Tu pots pensar que amb els llestos, però, i si no és així? Ja considerem a aquest alumne (a primer tenen 12-13 anys) carn de canó?. La veritat, no vull un mon així, perquè les diferències no són mai objectives ni iguals per tothom. Sempre diem “es que tothom va per lliure, ningú ajuda a ningú, …” Doncs si a l’institut intentan que s’ajudin els uns als altres, perquè ho critiques?

Crec que si sabessis el que vols pel teu fill o filla no criticaries tant i actuaries més. Senzillament buscaries lloc en un altre centre on si que li anessin a donar la educació que tu vols donar-li, i que creus que es mereix, fos públic o privat el centre. Jo ho faria.

Per cert, el nom que t’has posat, a que obeeix?

Potser creus que tens la veritat absoluta i la teva paraula és llei.

Una mica pretenciós, no?

27 05 2010
.ICV i els terrenys

INSTITUT – Siguem clars… amb els terrenys de l’Institut què passa?

El Consell Escolar Municipal (CEM) és un òrgan de tipus consultiu, constituït per representants dels diferents sectors de la comunitat educativa de Sils (famílies, mestres, educadores, direccions i ajuntament) de les dues Escoles, Institut i Llar d’Infants.

En les darreres reunions del Consell, ha estat tema d’especial preocupació el futur de l’institut. Com tothom sap, la seva actual ubicació, és zona verda municipal, cedida per acord unànime de tots els grups politics, per no perdre l’oportunitat que se’ns va presentar de tenir l’ institut a Sils.

Però el creixement de cada nou curs, reclama una solució més definitiva. És per això que en la darrera reunió del CEM, el passat 12 de maig, es va acordar encarregar als grups municipals que treballessin per buscar uns terrenys adients per la ubicació definitiva.

La qüestió és que necessitem tenir una parcel·la urbanitzada, qualificada com equipament, de propietat municipal, d’unes dimensions mínimes d’uns 15.000 mts2. Sense aquests requisits el Departament d’Educació de la Generalitat no ens posarà en llista per la construcció de l’institut, que ens urgeix.

Quina és la via?

En el debat del Consell varen aparèixer dues vies: l’aprovació del POUM o la modificació de les normes subsidiàries.

L’Alcalde proposa aprovar el POUM (Pla Ordenació Urbanística Municipal) per fer les modificacions urbanístiques necessàries. El POUM preveu un terreny per equipament que reuneix les condicions necessàries, ubicat al sector B-2, Oest Casc Urbà. Fins ara, el POUM porta anys encallat perquè ha de resoldre moltes més coses que el futur terreny de l’institut. Tot i així, els grups municipals varem informar al CEM de noves reunions previstes per si es pot desencallar el POUM.

Per part del nostre grup, creiem que tot i no descartar la via del POUM no ens volem quedar només amb aquesta possibilitat, quan segons els nostres assessors hi ha una altra via que pot ser més ràpida i més eficaç. Estem parlant d’una modificació de normes subsidiàries.

Hem reclamat a l’Alcalde una reunió de tots els grups amb els tècnics municipals per estudiar aquesta altra via, que en definitiva seria fer una modificació de les normes subsidiàries amb el mateix que proposa el POUM en aquesta zona.

Nosaltres creiem que el més important és el disposar dels terrenys adients per l’institut i el debat ha de ser la via més ràpida i eficaç per aconseguir-ho. Res més!.

En aquest sentit les declaracions de l’Alcalde al Diari de Girona fent culpable a l’oposició de la manca de terrenys per l’institut, per no voler aprovar el POUM, sembla d’allò més interessat i oportunista, i que cadascú pensi allò que vulgui.

Albert Miralles Güell i Cristina Simó Alcaraz
Grup Municipal ICV-EUiA-EPM

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2010/05/institut-siguem-clarsamb-els-terrenys.html

dijous 27 de maig de 2010

31 05 2010
econo

No sigueu tan il·lusos, aquest experiment ja fa anys que es va dur a terme a d’altres països i el resultat és evident que en tots ells va fracassar.

I aquí passarà el mateix, una pena…

1 06 2010
un il·lús?

No sé de quina font d’informació disposes econo, però “aquest experiment ja es va dur a terme en altres països” i “el resultat és evident que en tots ells va fracassar”, d’on ho treus?
d’on ve aquesta informació que per tu és la veritat?
és evident que va fracassar l’experiment per què era dolent o va fracassar per què va quedar-se en això, en experiment?
Potser que si ho hagués fet tothom, ara no seria un fracàs?
Per què ha de fracassar aquí?
Si continuem creien que aquestes valors (igualtat, solidaritat, comprensió, empatia, …) que es volen donar (i es donen) al nostre institut no son els idonis, quins ho són? potser la competitivitat, l’egosísme, la manca d’inteligència emocional, …?
Jo prefereixo els altres pels meus fills. És evident que el mon no son flors i violes i que gairebé ningú té aquests valors (molts ens queixem). Cal, però, començar per algun lloc, cal que algú sigui qui es llenci, i francament, estic contentíssim que els hi hagi tocat als meus fills.
Potser ells (i els seus companys) començaran a fer mica en mica, un mon millor…

1 06 2010
És un bon Institut

M’agradaria que “econo” pogués donar fe i proves d’aquesta noticia, és a dir, que la informació fos contrastada.

Si a la meva filla “l’experiment” li està donant bons resultats, els rumors no em serveixen. Això és procediment científic: Hipòtesi, experiment, resultat.

I sí, espero que sigui una generació d’estudiants on l’escola i la família vagin a una en l’educació de valors, esforç i conseqüències. No ens queixem d’aquesta mancança des de fa temps? De la divisió escola-família.

Espero que siguin independents i crítics davant la societat i puguin ser multidisciplinaris davant els estudis que se’ls plantegin i el treball. Actors i no espectadors davant els canvis i la precarietat que s’anuncien en aquest futur incert i tant proper.

No sé quants ho aconseguiran però quants més millor i amb aquest sistema crec que la quantitat de nois i noies motivades serà més gran que amb d’altres sistemes. Com diu “il·lus?” deixar de considerar “carn de canó” a un adolescent i que tots són recuperables és un gran pas.

Jo m’apunto a l’anterior comentari, puc ser un pèl il·lusa però, junt amb aquest professorat i aquests alumnes, crec que arribarà a ser.

14 07 2010
.ICV, Moció terrenys Institut

ICV proposa aconseguir terrenys pel nou Institut (ara en barracons) a través d’una modificació de les normes urbanístiques actuals (Normes subsidiàries de planejament); el grup de l’alcalde, en canvi, s’hi nega i vol que s’aprovin les noves normes, el POUM.

dissabte 10 de juliol de 2010
MOCIO ICV-EUiA-EPM TERRENYS INSTITUT – MODIFICACIO NORMES SUBSIDIARIES

Font: http://laveudesils.blogspot.com/2010/07/mocio-icv-euia-epm-terrenys-institut.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

El tema ja va sortir al darrer Quadern de Sils:

Intoxicació ?

“A Sils tenim escola nova i institut gràcies a l’aposta decidida de l’equip de govern (…) No es pot continuar intoxicant la població, com fan alguns, amb la idea que certes previsions del POUM beneficien a l’alcalde” (IdS)

“El nostre alcalde demana que li aprovem un POUM. Un POUM que encara té al·legacions per contestar, un POUM que va costar les eleccions a CiU, un POUM on hi ha una gran zona urbanitzada propietat del mateix alcalde i/o familiars. Això sí, aquesta aprovació suposaria la imminent cessió de terrenys d’equipaments al Departament d’Educació per a la construcció de l’institut. Però a quin preu?” (AMS)

“Millor no arribar-hi” a l’expropiació com a eina per a aconseguir terrenys per al nou Institut (CiU)

“El POUM porta molts anys encallat perquè ha de resoldre moltes més coses que el futur terreny de l’institut … segons els nostres assessors hi ha una altra via que pot ser més ràpida i més eficaç. Estem parlant d’una modificació de normes subsidiàries” (ICV)

Font: https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/07/01/quadern-de-sils-juny-08/

6 10 2010
Mare

Fa pocs dies, durant les sessions informatives i de boca de les mestres del Verdaguer, algunes amb veterania i idees molt clares, hem escoltat crítiques MOLT dures, valentes i preocupants del tipus d’ensenyament/educació que s’imparteix a l’INSTITUT DE SILS. Noies i nois que arriben a l’Institut i queden desconcertats per la nova metodologia i que acabada l’ESO hauran d’incorporar-se novament –novament desconcertats– a un batxillerat sense experiments pedagògics de professors il·luminats.

8 10 2010
una altra mare

de quines sessions informatives parles, mare?

10 10 2010
4 XERRADES

CICLE DE XERRADES:

L’adolescència: llibertat i límits
(per a famílies amb infants de 12 a 16 anys)
Quan: dimecres, 13 d’octubre a les 20h
Lloc: INSTITUT de SILS

Bones pràctiques per a l’educació en família
(per a famílies amb infants de 3 a 12 anys)
Quan: divendres, 22 d’ octubre a les 20h
Lloc: ESCOLA JACINT VERDAGUER

Els canvis. La sexualitat i l’afectivitat en l’adolescència (per a famílies amb infants de 12 a 16 anys)
Quan: dimecres, 10 de novembre a les 20h
Lloc: INSTITUT de SILS

Jugant s’aprèn a viure. El joc com a eina educativa . (per a famílies amb infants de 3 a 12 anys)
Quan: dimarts, 30 de novembre a les 17.30h
Lloc: ESCOLA ELS ESTANYS

Font: http://ampacipestanys.webgarden.es/

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

Escola Els Estanys,
https://silsdelaselva.wordpress.com/2009/10/30/nou-ceip-de-sils/

Escola Jacint Verdaguer:
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/05/09/ampa-i-ceip/

Institut de Sils:
https://silsdelaselva.wordpress.com/2010/07/14/ses-de-sils/

13 11 2010
IMATGE COMPARATIVA

Curiosa imatge comparativa, a la portada de la web de l’Institut de Sils:

http://www.institutdesils.cat/

10 02 2011
DENÚNCIA AGRESSIÓ

Tres estudiants de l´institut de Sils agredeixen una alumna del centre
Els pares han denunciat els fets davant els Mossos d’Esquadra i responsabilitzen l’escola de l’estomacada per desatendre el pati

L’agressió hauria tingut lloc al pati de l’institut el passat dimarts, 8 de febrer.
Carles Colomer

SILS | MARTÍ SANTIAGO El diagnòstic del metge és clar: lesions cervicals que li obligaran a dur collarí durant tres dies, fisura al dit que necessita de l’ús d’una fèrula metàl·lica durant 10 dies i diversos hematomes i esgarrapades al coll i braços. La víctima és una estudiant de tretze anys de l’institut de Sils que hauria estat agredida per tres alumnes del centre el passat dimarts 8 de febrer.

Els pares han denunciat l’agressió davant els Mossos i han fet coresponsables dels fets els treballadors del centre en entendre que haurien descuidat la vigilància del pati afavorint que la seva filla fos esbatussada durant una bona estona. La direcció del centre, en canvi, manifesta que durant el temps d’esbarjo els alumnes van estar controlats en tot moment i si bé van veure l’agressió aquesta hauria representat només un cop “sense possibilitat que n’hi hagués un segon” per l’actuació del conserge i la directora.

En la declaració policial, la mare de la menor estomacada afirma que la seva filla es trobava amb dues amigues al pati del centre durant els minuts d’esbarjo quan una altra alumne se li va acostar i, després de pronunciar “això no ho podem deixar passar”, va començar a donar-li puntades de peu fins que va aconseguir fer-la caure a terra. En aquell moment, una de les dues noies que acompanyaven la menor també s’hauria sumat a la pallissa, que s’hauria allargat uns quants segons abans no arribessin els treballadors del centre per auxiliar la víctima.

Els pares de l’agredida indiquen que des del centre ningú s’ha interessat per l’estat de l’estudiant i apunten que l’única trucada rebuda va ser justament després de la batussa. Fins i tot, esmenten que el centre va amenaçar amb expulsar la menor agredida en entendre que es trobaven davant una “baralla” i no una “agressió”. Des del centre s’han limitat a afirmar que han seguit el procediment habitual per aquests casos negant que es tracti d’una agressió com la denunciada pels pares i obviant especificar quina sanció s’ha aplicat a les alumnes.

“El centre té culpa perquè no pot deixar el pati sense vigilància”, apunta el pare de l’adolescent, qui tampoc escatima arguments per responsabilitzar parcialment l’institut per aquesta situació.

La menor ha reconegut dues de les tres agressores, ja que des del moment que va caure a terra es va cobrir la cara amb les mans per protegir-se dels cops i no va aconseguir veure res més. Els seus pares, per la seva banda, estan recopil·lant informació de les alumnes aprofitant que aquestes han publicat comentaris en els seus perfils de Facebook on expliquen les circumstàncies que van propiciar l’agressió i la satisfació que la mateixa els proporcionava. Paral·lelament, estan fent gestions amb el lletrat Nicolau Canela per personar-se com a acusació particular.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/02/10/tres-estudiants-linstitut-sils-agredeixen-alumna-del-centre/464399.html

10 02 2011
Fer de policies.

Diu, que els pares “estan recopil·lant informació de les alumnes aprofitant que aquestes han publicat comentaris en els seus perfils de Facebook on expliquen les circumstàncies que van propiciar l’agressió i la satisfació que la mateixa els proporcionava.”
Potser que o preguntin a la seva filla tambe, no trobo normal que es faci us del facebook per recopilar informacio haben una denuncia als Mossos o volen fer de policies, no es normal aixo.

10 02 2011
ANTENA 3

Vídeo i text de la notícia a Antena 3 TV, molts amb comentaris contraposats:

http://www.antena3.com/noticias/sociedad/menor-anos-agredida-dos-companeras-instituto_2011020900191.html

SUS PADRES HAN DENUNCIADO LOS HECHOS
Una menor de 13 años, agredida por dos compañeras de instituto

Los padres de una niña de 13 años han denunciado por agresión a dos compañeras de su hija. Los hechos se produjeron el pasado martes en el patio de un instituto en Sils (Girona).

Font: http://www.antena3.com/noticias/sociedad/menor-anos-agredida-dos-companeras-instituto_2011020900191.html

11 02 2011
Psicologo en paro

Cuando se remueve y se da tanta publicidad a estos temas los que salen mas perjudicados son los niñ@s, son conscientes de ello los padres?¿

11 02 2011
BARALLA O AGRESSIÓ EN PATI VIGILAT

Educació diu que l´IES de Sils va gestionar bé l´afer de l´agressió a l´alumna
S’alinea amb el centre i indica que es va tractar d’una baralla en un pati vigilat pels propis docents

SILS | MARTÍ SANTIAGO
El delegat d’Ensenyament a Girona, Albert Bayot, indica que la direcció de l’IES de Sils va actuar correctament en l’afer de l’agressió que hauria rebut una alumna per part de tres estudiants del mateix centre el passat dimarts 8 de febrer. Bayot es posiciona en la mateixa conclusió esgrimida per la direcció del centre que va valorar el cas com una baralla entre companys d’escola. El delegat desmenteix que el pati del recinte es trobés sense vigilància, com hauria denunciat la família davant els Mossos d’Esquadra, i especifica que precisament la directora i altres docents eren els que estaven supervisant el temps d’esbarjo dels estudiants.

El delegat no s’oposa a que els pares hagin decidit denunciar els fets tot i considerar que hauria sigut més prudent parlar amb el centre i trobar la millor manera de resoldre el conflicte. Exposa també com des del departament van estar al corrent dels fets en tot moment a través de la figura de l’inspector.

L’alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) també fa costat al centre en la seva gestió de l’assumpte. No obstant això, avui es reunirà amb la família de la menor per escoltar les seves reclamacions ja que també van posar en coneixement del regidor d’Educació, Carles Taberner (IdS), la situació viscuda per la menor.

Les versions de l’institut i la família difereixen sustancialment en la valoració dels fets doncs aquesta darrera sosté que va tractar-se d’una agressió mentre els docents creuen que va ser una baralla on només va produïr-se un sol cop. El diagnòstic mèdic però refereix com la menor haurà de dur collarí durant tres dies i una fèrula metàl·lica en un dit, a banda de presentar esgarrapades.

Font: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/02/11/educacio-diu-que-lies-sils-gestionar-lafer-lagressio-lalumna/464675.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: