Reagrupament

6 11 2010

Una silenca a la directiva

Divendres 29, Joan Carretero a Sils

29 octubre 2010. El metge i polític Joan Carretero, màxim dirigent de Reagrupament, farà un acte públic a Sils, acompanyat per Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis. Aquest darrer explicarà la viabilitat de la independència de Catalunya des del punt de vista econòmic. Centre Cívic de Sils, 9 del vespre, divendres 29. Més informació llegint els comentaris.



Març 2010. Una silenca a la directiva de Reagrupament. La silenca Isabel Farré, portaveu de Sils decideix, és també -des de fa poc- membre de la Junta Directiva de Reagrupament. A la II Assemblea, celebrada el passat diumenge 21/03/2010, el president del Barça, Joan Laporta, va manifestar que si es presenta a les eleccions, ho farà amb Reagrupament.


Fotos superiors: II Assemblea.

Foto superior: Sils, 13D (àlbum Picasa)

Anuncis

Accions

Information

36 responses

23 03 2010
Mark

Felicitats Isabel, al final veig que sí! Endavant! A veure si Reagrupament també es mou pel tema de la N-II. Som els millors!

24 03 2010
Anònim

Sí, felicitats i endavant. Llàstima que diuen de vosaltres que sou uns independentistes de dretes, que sou flor d’un dia i que només servireu per fer perdre vots a l’ERC.

Isabel, compte que aquests de CiU de Sils busquen alcaldable per l’any vinent.
Què pesats !!! 😉

24 03 2010
Anònim

Bè, teniem raó o no?. quan alguns deiem que els referendums era la precampanya de reagrupament. Tota una manipulació!.

24 03 2010
Jose

Todo estos ya se sabía que estaban haciendo sondeos y siguen haciendo sondeos para ver si al final se presenta y montan candidatura la lastima de todo esto es que en algunos Ayuntamiento les han hecho donaciones con dinero público.

¿De derechas pero muy de derechas?

En fin que viva España y que viva el reagrupamiento.

Toda una manipulación!.

24 03 2010
Anònim 3

Felicitats Isabel, que tinguis sort! Tot i que no us voti, us desitjo el millor.
Sort també que no em sento manipulat per reagrupament, tot i haver donat suport a la consulta.

24 03 2010
Anònim

ISABEL FARRÉ GARRIGA
Sils (Girona) 38 anys. Casada amb 2 fills.

Llicenciada en Veterinària l’any 1994. Durant 6 anys he exercit com a veterinària a Maçanet de la Selva. Durant els següents 4 anys he compaginat la maternitat amb un negoci familiar i la creació d’una petita empresa relacionada amb el món veterinari. Actualment sóc gerent d’aquesta empresa.

Presento candidatura perquè crec que és positiu que gent de fora l’àmbit polític pugui influir en el partit, per donar una visió diferent, potser més pràctica, i prop del món real. Per altra banda, col·laborar en la obtenció de la independència del meu país és un projecte que m’il·lusiona i em motiva i és la causa principal perquè assumeixi renunciar a part de la meva vida actual per aquesta causa.

27 03 2010
Esther

Isabel, endavant que la feina ben fet sempre té un bon final.

5 05 2010
.Respostes

Respostes per xat a les preguntes d’un amic sobre el projecte de Reagrupament?

Isabel Farré
Associada a Reagrupament

-Eiii Isabel. Volia fer-te unes preguntes sobre Reagrupament, segur que tu me les pots contestar.

L’única proposta de Reagrupament és la independència? No hi ha proposta social, propostes en seguretat ciutadana, propostes en infraestructures, propostes econòmiques? Perquè jo el que veig en el neguit de la gent és això, que han de seguir pagant l’hipoteca, les despeses, trobar feina, etc…

-Reagrupament té un full de ruta de 160 pàgines on parla del que en podríem dir programa electoral. Des de regeneració democràtica, política territorial, sanitat, relacions internacionals, polítiques econòmiques i de desenvolupament, etc… A part, té una altra cosa important: hem redactat la Constitució de Catalunya, no estem per estatuts ni mandangues. Però tingues clar una cosa, el millor programa electoral que es pot tenir és aconseguir la independència perquè, ara com ara, en totes les polítiques anteriors que t’he comentat, la Generalitat hi pinta ben poc, per no dir gens, o sigui que som tots plegats uns il·lusos si ens pensem que des de la Generalitat es fa massa política (és com un ajuntament a l’engròs).

-En quant de temps es marca el projecte de Reagrupament aconseguir la independència de Catalunya?

-Si Reagrupament obté la majoria absoluta, la proclamarem l’endemà de les eleccions. Si no l’obtenim, podem actuar com a catalitzador per a generar-la i, quan hi hagi aquesta majoria al Parlament de Catalunya que estigui a favor de la independència i posteriorment es pugui referendar en un referèndum de veritat. I això només depèn dels catalans, que són els que voten a les eleccions. Nosaltres som els que decidirem si volem anar més o menys ràpids. A Reagrupament creiem que en 4 o 5 anys podríem obtenir la independència.

-Ens deixaran els espanyols (Parlament i Senat) ser independents? Perquè són ells els que marquen la pauta i els que tenen la paraula final.

-Els espanyols mai no ens concediran la independència perquè, primer de tot, mai els hi demanarem. No hi ha cap país que hagi obtingut la independència que l’hagi demanat per marxar. La independència la declara el poble donant la seva opinió a les urnes. Els espanyols ara marquen la pauta i tenen la paraula final en moltes coses, tal com tu dius, però un cop siguem independents, això s’haurà acabat. En democràcia, no hi ha res per sobre la voluntat del poble.

– En el cas que el parlament català voti, hipotèticament, 100% que sí a la independència, està segur Reagrupament i els propis partits que Espanya ens deixarà ser independents? Crec que no. I quan passi això? què farem, o millor dit, què fareu? anireu al Parlament Europeu? perquè allà sempre t’adrecen una altra vegada al Parlament Espanyol, que, volguem o no, són els que tenen la paella pel mànec.

-El fet d’estar dins la Unió Europea ens fa estar més segurs, encara que el procés es pot fer sense cap conflicte bèl·lic. L’ONU diu que un país que decideix per majoria la seva autodeterminació té tot el dret a fer-ho. La Secretària d’Estat dels Estats Units, Hillary Clinton, es va pronunciar en uns termes semblants, fa uns mesos quan fou preguntada expressament sobre Catalunya. De fet, és lògic perquè ells, els nord-americans, van fer això mateix respecte els anglesos. Si Espanya ataqués Catalunya per aquest motiu, se li posaria Europa i fins i tot altres països en contra. Evidentment, s’ha de començar a treballar en política internacional.

– I si és així, què haurem o haureu de fer? agafar les armes? plantar-nos? no pagar impostos? hi haurà unitat? o tothom a la seva com en els últims 300 anys?

-No farà falta tot això, és molt més senzill, es tracta de fer conéixer a tots els catalans els avantatges que comporta ser independents. No es pot continuar amb la situació actual. Catalunya és un país emprenedor, vital i ens estan ofegant. Referent a si vindran els tancs, en Joan Carretero diu que ell espera que sí que en vinguin, ja que una part són nostres i s’hauran de repartir.

Bé, crec que et convindria anar a algun acte dels que fa Reagrupament per tot Catalunya i escoltar Joan Carretero o qualsevol altre company. De moment, jo espero haver-t’ho aclarit una mica tot plegat. No és tan complicat, és tan senzill com votar la candidatura que promogui Reagrupament!!

Font: http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1838/1/

16 10 2010
29 OCT, CARRETERO A SILS

Rebut al facebook del bloc:

Podem confirmar que el proper 29 d’octubre vindrà Joan Carretero a Sils acompanyat de Ramon Carner president del Cercle Català de Negocis.

Els actes de Reagrupament després dels parlaments dels ponents sempre hi ha temps per a respondre les preguntes dels assistents. L’acte es farà al Centre Cívic. Posteriorment s’oferirà als assistents Cava Reagrupament i galetes.

Des de Reagrupament es convida a tothom a l’acte, que creiem serà molt instructiu i podrà resoldre dubtes que s’han generat en l’àmbit independentista últimament.

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨

28 10 2010
Isabel

L’expoli fiscal, els 3000€ que cada català regala o li roben cada any, és inassumible.

I els roben als que parlen català o castellà, als que són de la roja o als que ballen sardanes. Tothom qui viu a Catalunya pateix un atracament diari de 10€. Imagineu-vos sortir al carrer i que cada dia et robin 10 € que sumats als de la teva família poden ser 40 € o més. La gent no se n’adona del que ens està passant. I ara toca obrir els ulls d’una vegada!

Us recomano assistir a l’acte de demà al Centre Cívic, coneixereu una formació política nova, feta per la gent del poble que ha dit prou! Prou de polítics professionals, immersos en corrupteles i que prenen les decisions depenent de com els afecti per mantenir-se al poder. Necessitem grans professionals , però que sàpiguen que el seu pas per la política és un acte altruïsta i temporal.

I prou d’aquesta sangria econòmica que està apagant mica en mica el motor econòmic i reduïnt el benestar social de la gent que viu a Catalunya.

La independència és la sol.lució per tothom qui viu i treballa a Catalunya.

28 10 2010
JUAN

AIXÒ NO T’HO CREUS NI TU

29 10 2010
Mark

Doncs jo també m’ho crec… i crec que la Isabel s’ha quedat molt curta.

29 10 2010
Isabel

Benvolgut Joan,
quins beneficis en treus de no voler creure’t una evidència?
Em pots dir què hi surts guanyant?
Si no t’ho creus pots venir aquest vespre a fer totes les preguntes que creguis necessàries. Els actes de Reagrupament sempre són oberts a preguntes del públic.

I si encara vols més explicacions et recomano que miris aquests videos

http://www.zeniting.com/player.php?id=228&seg=ccn&lang=cat http://www.zeniting.com/player.php?id=229&seg=ccn&lang=cat
http://www.zeniting.com/player.php?id=230&seg=ccn&lang=cat

Són del Cercle Català de Negocis. Persones molt professionals que els han fet agafant dades reals i amb exemples d’altres països europeus que ja han fet aquest camí. No siguis tant escèptic i informa’t !!

29 10 2010
JOAN LAPORTA NO VINDRÀ A SILS

Per evitar males interpretacions, retirem de l’article principal la foto de Joan Laporta i Estruch que va participar com a convidat en la II Assemblea de Reagrupament, però que finalment no ha entrat a formar part del grup d’en Carretero:

29 10 2010
LIPDUB

29 10 2010
zzz

srta Isabel aqui ningu guanya res, pero normalment sempre hi ha algu que esquila el xai.
l exemple mes clar el tenim amb els senyors ex socis del convidat d aquest vespre que per tal de tenir un seient s han associat amb el psoe, no siguem inocents, aqui mani qui mani, sempre tot acaba de la mateixa manera amb una frase universal.
PAGANT SANT PERE CANTA
que a Madrid ens foten els calers, no ho dubto, es evident igual que no dubto que el dia de dema ens els fotaran els de can fanga.
que tingueu sort.

1 11 2010
JOAN

Algú podria informar-nos de quantes persones van ser en el Centre Cívic de Sils, el divendres passat amb el Carreter, Isabel digues-nos alguna cosa

2 11 2010
ISABEL

En vam comptar més d’un centenar. La gent en va sortir molt contenta.

2 11 2010
Mark

Cal comptar que hi va haver gent que no va poder assistir-hi i em va mostrar el seu interès.

6 11 2010
MINICRÒNICA 29 OCTUBRE

Minicrònica de l’acte celebrat a Sils el 29 d’octubre de 2010.

Text i fotos enviades per fonts de Reagrupament al correu del bloc:

Divendres va anar molt bé. Érem unes cent persones. Vam haver d’obrir la sala per encabir-hi a tota la gent.

Isabel Farré va fer la presentació dels ponents, va parlar de l’aspecte humà de Reagrupament de les persones que el componen: voluntaris sense cap ambició personal, grans professionals que han decidit que ara toca implicar-se en política per l’únic projecte independentista seriós que hi ha en el panorama polític català. També va parlar del vot útil, considerant que votar a Reagrupament és triplement útil, primer perquè Joan Carretero ja ha dit altres vegades que evitarà que es reediti el tripartit, perquè provocarà que al Parlament s’hi debatin mesures de Regeneració Democràtica i perquè farà un Parlament de caire més independentista.

En Ramon Carner va parlar de la viabilitat de Catalunya com a Estat, de la necessitat imperiosa de tenir un estat propi ja que l’economia de Catalunya s’està ofegant. Un país no pot suportar anualment una desviació dels seus recursos del 10%. Catalunya ja no és el motor d’Espanya i cada vegada va baixant el llistó dins Espanya mateix.

Espanya va fent polítiques econòmiques que no beneficien els territoris catalans, com l’AVE que encara s’ha d’acabar, autovies com la NII que s’estan eternitzant mentre s’acaba d’inaugurar l’autovia de Andalusia a Gijón de més de 800 km. Hi ha molts exemples de països europeus que han esdevingut estats en els últims anys a Europa i en tots el seu PIB ha augmentat del 3 al 10% o més. I cap que hagi volgut deixar de ser estat.

Catalunya té capacitat per esdevenir un dels estats amb el PIB més alt d’Europa, i el seu mercat ja no és només Espanya sinó el món. Va comentar que la dita Catalana de “qui paga mana” a Espanya la tenen entesa diferent i diuen “Qui mana, mana” que és el que ens està passant en aquest moment.

Joan Carretero va parlar dels tres pilars on es basa el programa de Reagrupament : Independència, Democràcia i Treball. Va començar explicant com ens està afectant el nou estatut a nivell de drets de la llengua catalana, i que l’estatut actual ha estat un retrocés i la fi del que va dir el sr. Zapatero, la fi de la descentralització de l’administració, ja que la Generalitat és només això, una gestora de recursos, però sense cap capacitat de decisió de mesures importants.

Va parlar de l’importància de modificar la llei electoral, creant petits districtes electorals tal com es fa en els països anglosaxons, per aconseguir la proximitat de l’elector al seu representant, amb llistes obertes i obligant la implicació al territori del representant polític. Va parlar de llei d’incompatibilitats, de límit de mandats, de donacions als partits polítics limitades i públiques, etc.

I que Catalunya es troba en una cruïlla on ara ha de decidir si vol continuar així, admetent aquest espoli o decidir ser un estat lliure, un estat lliure que no va contra ningú si no a favor de tots els catalans, parlin català o castellà.

Aquestes eleccions poden ser com un referèndum, els ciutadans poden decidir tenir un mapa parlamentari de color autonomista o independentista.

Es va finalitzar l’acte amb un llarg torn de preguntes dels assistents. Algú va destacar que en cap altre formació política es donava un micròfon als assistents. Al finalitzar es va oferir cava Reagrupament i pica-pica per a tothom.

8 11 2010
Josep

M’agrada que Reagrupament doni el torn de paraula al public assistent. Pocs partits s’hi arrisquen.
Jo també he format part de l’organitazació de les consultes i m’ha sabut greu que no hi hagi unitat per la independència.
Així doncs he pres partit per Reagrupament. Un partit que porta més de 2 anys preparant-se i prenent posició per la independència em dona més garanties que altres.
El proper 28 de novembre votaré Reagrupament!

9 11 2010
Isabel

Ara és el moment de rumiar seriosament quina és la opció més seriosa i coherent.
Podem fer d’aquestes eleccions el referèndum que tenim prohibit fer.

Com diu Joan Carretero, totes les causes justes del món tenen els seus defensors. Catalunya només ens té a nosaltres.

9 11 2010
Mark

Benvingut al vaixell Josep, aquest no ha de fer tantes maniobres, va per FEINA cap a la INDEPENDÈNCIA amb un timó DEMOCRÀTIC i una tripulació de GENT NORMAL.

9 11 2010
Marga

Mark tú no esta muy bien la independencia nuna sera posible si no es por las armas y esto no lo veremos ni tu ni nigún INDEPENDENTISTA, EN ESTE SIGLO.

10 11 2010
Mark

Sempre heu de sortir a espantar amb les armes? Nosaltres ni en tenim ni en volem, ens agrada més l’ús de la paraula i dels fets.

Francament, un país que ens vol espantar amb armes no mereix res més que quedar-se sol… qui voldria quedar-s’hi? Adéu!

10 11 2010
Manel

Sempre és complicat opinar sobre l’actualitat política, i ho és perquè no es disposa de prou perspectiva per a l’anàlisi. És difícil tenir en compte tots els factors i saber-los identificar. És complicat saber quin paper juga cada un d’ells.

Ara que ja ha passat el temps, decartades les opcions “unionistes” (PSC, PP. C’S) i les “autonomistes” (ICV, CIU, ERC) I que la unitat de les dues opcions independentistes de veritat al Parlament no ha estat possible, ha arribat el moment de posicionar-se. De tenir clar a qui es dóna el suport, perquè de vot només se’n pot emetre un.

Val a dir que no m’agraden aquest tipus de disputes i que, des del meu punt de vista, allò idoni hagués estat que Solidaritat i Reagrupament concorreguessin junts a aquests propers comicis del novembre, amb la preeminència de qui fos.

Ara toca escollir. I si s’ha d’escollir entre dues opcions molt semblants cal filar ben prim. És filant ben prim que ens adonarem d’un grapat de qüestions que potser no llueixen a simple vista. Veurem que la opció més vàlida és l’original, la que ja deia, quan encara ningú s’ho plantejava, que calia proclamar unilateralment la independència des del parlament.

Alguns dels que ara han baixat de la figuera i ho proclamen als quatre vents, aleshores buscaven escletxes legals a l’estat espanyol. El temps ha demostrat qui tenia raó.

També filant prim, pararem atenció en el fet que, mentre que alguns ho tenen tot per demostrar, Joan Carretero ja va fer veure en el seu pas per la conselleria de Governació què vol dir tractar amb cura els diners de tots els catalans i no doblegar-se davant de les imposicions espanyoles i socialistes. Carretero va plantar cara a Zapatero dient-li que era un “espanyolista demagog”, res més que la pura veritat, res més que el que han pogut constatar tots els habitants d’aquest país. I això li va costar el càrrec, però havent pogut fer-se enrere no es va acovardir.

A més, el de Puigcerdà no gastava en dietes, ni en hotels, ni en informes, tal com ho recull, sorprès, Francesc Orteu en el llibre editat per Acontravent –lectura molt recomanable- titulat Carretero, retrat d’un metge que fa política.

Es podran dir moltes coses, però la honestedat, coherència, dignitat i austeritat demostrades no més estan en un lloc

Tinc clar, doncs, qui no ens defraudarà, siguin quins siguin els resultats. Tinc clar qui ha demostrat venir a servir al país, a posar-se al servei del ciutadà.

Tinc clar que la meva opció és Reagrupament.

Vosaltres mateixos!!

16 11 2010
Isabel

GIRONA | TONI CUQUERELLA
“Joan Carretero va fer disminuir el sèquit que acompanyava el conseller a les visites oficials (de 2 cotxes per visita va passar-se a un de sol, el del conseller mateix), dormia en un annex del seu despatx (va fer-s’hi instal·lar un llit) i no en un hotel, no va nomenar mai un cap de protocol, càrrec existent a tots els departaments de la Generalitat, i era especialment gasiu amb l’encàrrec d’informes externs”. Amb aquestes paraules Albert Pereira Solé, exdirector general d’Administració Local al Departament de Governació quan Carretero era conseller, descriu l’austeritat que va caracteritzar la seva actuació.
Reagrupament Independentista, de la qual forma part i que està encapçalada pel mateix Carretero.
L’article ha sorgit quan encara s’arrossega la polèmica al voltant del cotxe oficial del president del Parlament, Ernest Benach -membre també d’ERC- el qual va afegir certs extres a l’automòbil que posteriorment va manar retirar per la tensió generada.
Pereira afegeix també que “cap a la fi del 2005, l’estalvi pressupostari en diverses partides de despeses corrents, més de 7 milions d’euros, va servir per crear un fons per a municipis petits -menys de 2.000 habitants- de baixa suficiència financera, els més desafavorits d’entre els municipis catalans. Uns 500 municipis van beneficiar-se d’aquest fons extra, que no s’ha tornat a distribuir mai més des d’aleshores”.
Entre d’altres mesures practicades també per Carretero hi havia la de no passar a compte del Govern les dietes de dinars de feina, així diu que els seus col·laboradors menjaven i es pagaven el menú del dia d’un bar de la rodalia que costava uns 8,50 euros.
Sobre el cotxe oficial Albert Pereira apunta que en un moment de conflicte amb els xofers de la Generalitat va arribar a conduir ell el vehicle per desplaçar-se en visites de feina, i que alguns vehicles oficials es van substituir per cotxes utilitaris fabricats a Catalunya.

16 11 2010
Isabel

Diferències entre Reagrupament i Solidaritat Catalana
2010-11-08 per Jordi Berenguer

Segons les enquestes, les dues forces, la d’en Joan Carretero (Reagrupament) i la d’en Joan Laporta (Solidaritat Catalana) tindran uns resultats electorals molt similars, això fa que sorgeixin dubtes a l’hora de decantar-se per l’una o per l’altra i que la gent es pregunti quines diferències hi ha entre les dues formacions a l’hora de decidir on depositar el seu vot.

Jo he seguit des del primer dia totes dues formacions i m’he estudiat els seus programes i he fet un breu anàlisi. Hi veig 4 diferències:

1. Solidaritat Catalana només parla d’independència. Més enllà d’això no te programa definit. Reagrupament afirma que la independència per si sola és insuficient per a que Catalunya pugui sortir del sot i es converteixi ben aviat en un país capdavanter. Diuen que ens calen dos objectius més: Per un costat, una regeneració democràtica profunda, que es pot aconseguir perfectament mitjançant una Llei Electoral pròpia i una Llei del Bon Govern, que garanteixin que l’administració pública sigui transparent i que les pràctiques de corrupció quedin molt més impossibilitades. Tot això s’aconsegueix mitjançant una llei d’incompatibilitats de càrrecs, una llei de limitació dels mandats, una llei de transparència, d’austeritat o de control exhaustiu del finançament dels partits polítics, llistes obertes, etc, detallat en el programa de Reagrupament. Aquestes són pràctiques polítiques pròpies de països de democràcies avançades que nosaltres no tenim, perquè a cap dels partits polítics actuals els interessa, doncs prefereixen seguir mantenint a tota costa, el seu status quo, encara que vagi en detriment del nostre país. El tercer objectiu és el treball. Per a que aquest país pugui sortir de la roda en què ha entrat, de mediocritat, de voler aconseguir les coses a base de subvencions i no del treball i de l’esforç, de la voluntat de voler fer les coses cada vegada millor. Reagrupament aposta per una societat més exigent, més capaç d’afrontar el futur. Tot el valor del nostre país, resideix en les persones. Com més valor tinguin aquestes persones des del punt de vista del treball, de l’estudi, de l’excel·lència, millor serà el país.

2. Solidaritat Catalana diu que en cas de no obtenir majoria suficient per proclamar la independència, pactaran amb les forces majoritàries per tal d’entrar a formar govern autonomista. Això és el que fa també Esquerra. Reagrupament creu que això és una contradicció a l’esperit independentista, donat que aleshores el primer objectiu esdevé entrar al govern, i no pas la independència. Es una trampa perquè treballant per un govern de fireta, el que fas és alimentar l’autonomia. Reagrupament prefereix per tant, mantenir-se a l’oposició en cas de no tenir majoria suficient.

3. Solidaritat és un partit amb 3 mesos de vida i Reagrupament ja fa dos anys que va arreu del país explicant el seu projecte.

4. Solidaritat Catalana és un partit polític liderat per polítics professionals de sempre que no els interessen moltes de les mesures de regeneració democràtica de Reagrupament, perquè suposen més control sobre els polítics i un sistema transparent que impedeixi l’abús del sistema per part dels polítics. Reagrupament diu que la política està per servir el poble, i no per servir-nos d’ella.

16 11 2010
Andreu Pujol

És durant la campanya electoral quan surt a la superfície el costat més brut de la democràcia. Les enquestes es converteixen en feixos de mentides emprats com a armes llancívoles i els politicastres de torn busquen el titular a base d’improperi diari. La mentida i la mitja veritat esdevenen un recurs freqüent per a cantar-se les pròpies lloances o per a desprestigiar l’adversari.

Reagrupament, com a opció electoral més sincera i reformadora, es troba enmig d’aquest foc creuat. Són diversos els que estan disposats a obstruir-li l’entrada al parlament i per motius ben diversos. A algunes opcions no els interessa que es moguin gaire les aigües estancades de la política catalana. D’altres ho fan per no perdre una poltrona molt còmoda que els pot perillar.

L’arma més emprada durant aquests dies és l’apel·lació al vot útil, que és l’arma que es fe servir quan no es tenen arguments. La utilitza Esquerra, que es ven com el vot útil de l’independentisme. Però si tenim en compte que poc independentisme s’ha dedicat a fer durant els anys de govern, és un vot prou inútil. És més, el vot a Esquerra seria legitimar els seus timoners, que han permès que el partit agafés la deriva erràtica quan tenien el vent a favor. Se’ls ha de castigar.

Aquesta arma del vot útil també l’empra el partit de Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència. És l’únic que pot aportar un partit que es basa en el plagi de Reagrupament perquè, està clar que del programa no en tenen res a dir. Ara bé, en primer lloc cal dir que l’enquesta feta amb una mostra més representativa, la del CIS, dóna uns millors resultats a Reagrupament que a SI, la qual cosa els invalida per a fer servir l’estratègia del vot útil tan a la lleugera.

A més, hem de tenir en compte qui està treballant de veritat i qui intenta viure de renda. Qualsevol persona que passegi pels carrers observant cartells, pancartes i tot el moviment de la campanya electoral, veurà qui té militants fent campanya i, en canvi, qui viu d’internet i del passat del seu candidat.

I és que, no sé si ho veu tothom, però inspira molta més confiança un moviment de militants de base amb empenta i amb uns líders amb conviccions fermes, que un conglomerat de diputats que perdien l’escó i personatges rebotats d’altres formacions amb una rebequeria de nen petit al veure que no podrien remenar les cireres, tots ells units per una cara famosa i una connexió ADSL a internet.

És per tot això que crec que de vot realment útil només n’hi ha un, i és el vot a Reagrupament. És el vot regenerador, és el vot realment eficaç. Tota la resta és vot inútil.

18 11 2010
Marc Cros

La corrupció a Catalunya es basa en -almenys- dues premisses. La primera és la del dèficit fiscal: els polítics catalans són els responsables de fer desaparèixer el 10% de la nostra riquesa. I el segon grau de corrupció és quan els bancs perdonen el deute als partits del govern. Al PSC li van condonar un deute de més de 6 milions. Ho va fer el socialista Narcís Serra, que presidia Caixa Catalunya. Esquerra, que es vantava de les mans netes i del fora peatges, va canviar de discurs quan la Caixa li va perdonar 3 milions d’euros. Des d’aquell moment, any rere any s’han apujat els peatges per sobre de l’IPC. Acaba passant allò que al carrer en diem: “S’ho cobraran amb favors.”

També és una incògnita el finançament de Solidaritat Catalana: cobren unes quotes ridícules i tenen molta menys militància que Reagrupament, però han fet uns primàries milionàries i fan una campanya de partit parlamentari. Sense presència al carrer, s’aboquen a la xarxa.
Compren molts bàners de publicitat per difondre el seu missatge -sempre econòmic, com si Catalunya fos una empresa- i alhora es guanyen la simpatia dels periodistes i dels mitjans. Tant important és la regeneració democràtica com la regeneració periodística. Cap professional és capaç de fer una pregunta tan simple com: Senyors de Solidaritat, d’on treuen els milions d’euros? A hores d’ara ningú sap qui els paga la festa. Transparència zero. No llançaré certs rumors que s’expliquen pel carrer però l’opció més legal seria que fessin el mateix que fan els partits tradicionals: demanar un crèdit i ja es pagarà quan sigui. Tots tenen en comú una cosa: l’objectiu és el poder. Tots han convertit les seves promeses en rebaixes, han passat de voler influir a ser condicionats pel sistema.
Davant d’aquest entramat tan sòrdid apareix Reagrupament. Un moviment el gran capital del qual són les persones, els patriotes. Gent normal i anònima que estan aconseguint de fer una campanya digna, original i creïble. Reagrupament no demanarà cap crèdit als bancs sinó que seran els militants que pagaran la campanya avançant les quotes i els simpatitzats aportant microdonacions de 10 euros. Reagrupament serà l’únic partit que no s’endeutarà per afrontar la campanya: d’aquesta manera tindrà les mans lliures per regenerar la política. El seu discurs d’austeritat i transparència no se l’emporta el vent. També considera que entrar en un govern de gestió de les misèries és ser còmplice de l’espoliació. Reagrupament combatrà, sense hipoteques, la corrupció institucionalitzada que ens empobreix dia rere dia. Això és el més semblant a una revolució que he vist mai, la revolta democràtica del poble català és imminent.

19 11 2010
E

Ciu, PP, Ciutadants més RI igual a majoria d’escons de tendència política de dretes…; uns independentistes, altres nacionalistes espanyols, altres unionistes, autonomistes…, però tots amb una política de dreta.

19 11 2010
Isabel

Crec sincerament que no t’has llegit el programa de Reagrupament.
Aquí et passo l’enllaç:

http://www.futurlliure.cat

Reagrupament és una formació transversal, agrupa gent de dretes, d’esquerres del mig i apolítics amb un sol objectiu: ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. Un cop assolit aquest objectiu Reagrupament es dissoldrà i després es podran cel.lebrar eleccions en aquest país per decidir si vols que el govern de Catalunya sigui de dretes o d’esquerres o de centre. Tot i que deixa’m dir que ultimament els governs d’esquerres no ho semblem massa…..al final tots fan si fa no fa el mateix.
No entenc aquesta obsessió per la dreta o l’esquerra…si no hi ha recursos cap podrà fer política efectiva. Anem cap a la independència i llavors preocupem-nos de la resta!!

19 11 2010
E

no m’has convençut
i mentrestant?

20 11 2010
Mentrestant

Mentrestant no es pot fer res perquè el Parlament de Catalunya no té competències de res importants. Simplement mentrestant s’ha de pressionar a Madrid per obtenir més recursos per gestionar tant bonament com es pugui -és a dir, el contrari d’ara- en els pilars bàsics de la societat: ensenyament, salut, seguretat, justícia…

21 11 2010
Isabel

Madrid? Recursos? però que no ens han enredat prou?
Que potser algú confia que el concert econòmic és possible?
No hi ha res a fer. Espanya ja ha dit fins on es podia arribar. L’Estatut ho deixa clar i fins i tot el política lingüística aquest estatut és un desastre!!
Mentrestant? Mentrestant la Generalitat ha aprovat uns pressupostos de 31.000 milions d’euros i sap que rebrà aproximadament 21.000 milions o sigui que en els propers 365 dies la Generalitat deurà 10.000 milions d’euros més a part dels interessos i del deute ja acumulat. A més haurà de tornar els diners a la gent que ha comprat els famosos bons amb un 8% extra (4.5 % més comissió a les entitats bancàries).
I si seguim així la Generalitat anirà a la bancarrota. I si seguim així la generalitat no podrà fer polítiques ni de dretes ni d’esquerres, simplement no farà res! Sense calers no hi ha dretes ni esquerres que valguin.
Només tenim una alternativa per fer de Catalunya el país que podria ser! Independència!
La pregunta del proper 28N és ….i tu, vols ser? o no vols ser?

25 11 2010
ARTICLE ISABEL FARRÉ

La gent és la gràcia de Reagrupament

Isabel Farré, Associada a Reagrupament

Llegiu l’article sencer clicant l’enllaç:

http://www.reagrupament.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: