Rèptils silencs

28 02 2011

Emys orbicularis


Anuncis

Accions

Information

6 responses

1 01 2011
TORTUGA

Font: DE NUEVO POR EL ESTANY DE SILS, 22 juny 2008

1 01 2011
MAUREMYS LEPROSA

dimarts, 6 / maig / 2008

Trobada a la desembocadura del riu Tordera una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) alliberada a Sils

El passat dia 30/04/2008 es va capturar a la desembocadura del riu Tordera (dintre d’un treball d’estudi i recerca de quelonis aquàtics a la Conca del Tordera) una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) femella marcada amb el nº 3512 i amb 1110 grs. de pes.

Es tracta d’un exemplar marcat per en Marc Franch (amb un pes de 987 grs.) i alliberada a l’espai natural de l’Estany de Sils, concretament a la Sèquia de Sils, el dia 19/06/2006, i un cop marcada i mesurada.

Inicialment va ser trobada poc abans per uns particulars a la carretera d’Hostalric a Mallorquines, a l’alçada de l’accés a Can Fornaca, se’l varen endur a casa i van trucar perquè la recollissin.

Tot i que la distància en línia recta de l’Estany de Sils a la desembocadura del riu Tordera és de 17’2 Kms, la ruta més que provable sigui transcorrent aigües avall primer la Sèquia de Sils (3`7 Kms), més tard aigües avall per la Riera de Santa Coloma (8’5 Kms), i per últim aigües avall pel riu Tordera (15’4 Kms)… un desplaçament total de 27’6 Kms!!! En menys de 2 anys.

Fotografies, a la esquerra fetes a la desembocadura, i a la dreta fetes a Sils per en Marc Franch…

Comparativa de mesures (Sils 2006 – Desembocadura 2008)… 

Pes: 987 – 1110 grams
Longitud total: 190,62 – 202,52 mil·límetres

Amplada: 143,18 – 149,13 mil·límetres
1 01 2011
LA TORTUGA D'ESTANY

Hiverns al fons de les basses

La tortuga d’estany, de pell grisa i taques grogues a la closca i que pot viure entre 20 i 40 anys, és una espècie que està en regressió a tot Europa, i per això està protegida. No s’ha de confondre, però, amb la que hi ha a l’Albera, que és de rierol i que també està en perill. Tot i això, les perspectives de futur per a aquesta espècie són bastant bones, perquè és una de les que l’administració ha dedicat més esforços a recuperar, i hi ha diversos projectes finançats en part per la Unió Europea en aquest sentit, per exemple als estanys de Sils o al Baix Ter. De fet, hi ha dos grans projectes de conservació, un dels quals a les comarques de Girona, i la Generalitat té un centre de cria al delta de l’Ebre, la capacitat del qual fa 3 anys que s’ha ampliat. Això acabarà repercutint en un pla de reintroducció que la mateixa Generalitat està elaborant actualment.

A part de la contaminació de les aigües i la reducció del seu hàbitat –ambients humits ben conservats com basses, aiguamolls o rius–, la presència de la tortuga americana de Florida en aquests mateixos ambients ha agreujat la seva situació, perquè s’adapta més bé a hàbitats més contaminats, menja de tot i és més agressiva, convertint-se en una competidora directa de l’espècie autòctona. La població més ben conservada actualment és a la Selva, amb cap a 300 exemplars en llocs com Sils, Caldes i, sobretot, Riudarenes. Al Baix Ter estava gairebé extingida, però fa poques setmanes s’hi van deixar anar nous exemplars per afavorir-ne la recuperació.

Comencen a hivernar a partir de novembre, i poden fer-ho al mateix fons de les basses, perquè els és més fàcil intercanviar l’oxigen que necessiten. Un cop acabada la hibernació, a mitjan febrer, la tortuga necessita molts banys de sol per recuperar el seu metabolisme, i el març comença la seva etapa reproductiva. Els mesos de maig o juny surten de la bassa per anar a pondre els ous en prats del voltant.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2187796
10/12/2006

1 01 2011
FOTOS

Font: https://picasaweb.google.com/estanydesils/ReptilsDeLEstanyDeSils#slideshow/5479666494463912418

Tortuga d’estany (Emys orbicularis)
Foto: Javier Romera
Estany de Sils, juny 2009

Dragó Comú (Tarentola Mauritanica)
Foto: Joan Ventura
Estany de Sils, 18/4/2004

Tortuga de Rierol (Mauremys leprosa)
Foto: Javier Romera
Estany de Sils, juny 2009

Tortuga d’Estany (Emys orbicularis)
Foto: Freddy Rivas
Estany de Sils, 6/5/2010

Vidriol (Anguis fragilis)
Foto: Joan Ventura
Estany de Sils, 16/5/2004

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)
Foto: Toni Mariné
Estany de Sils 26/9/2008

Serp Blanca (Elaphe scalaris)
Foto: Joan Ventura
Estany de Sils, 18/5/2004

Serp de Collaret (Natrix natrix)
Foto: Freddy Rivas

Font: http://faunaestanydesils.blogspot.com/2010/08/llistat-reptils-estany-de-sils.html

1 01 2011
LLISTAT

LLISTAT DELS RÈPTILS DE L’ESTANY DE SILS
(Actualitzat 01-01-10)

Família Emydidae
Tortuga d’Estany Emys orbicularis
Tortuga de florida Trachemys scripta

Família Bataguridae
Toruga de rierol Mauremys leprosa

Família Gekkonidae
Dragó comú Tarentola mauritanica

Família Lacertidae
Sargantana cuallarga Psammodromus algiru
Llangardaix ocel·lat Timon lepidus
Sargantana roquera Podarcis muralis
Sargantana ibèrica Podarcis hispanica

Família Anguidae
Vidriol Anguis fragilis

Família Scindidae
Lludrió llistat Chalcis striatus

Família Colubridae
Serp verda Malpolon monspessulanus
Serp Blanca Rinechis scalaris
Serp d’aigua Natrix maura
Serp de collaret Natrix natrix

Font: http://faunaestanydesils.blogspot.com/2010/08/llistat-reptils-estany-de-sils.html

28 02 2011
BIODIVERSITAT

RAQUEL MASPOCH COORDINADORA DE L’EXPOSICIÓ ITINERANT A LA SELVA
“Hi ha una tortuga autòctona catalana”
Abans d’abandonar una mascota cal informar-se sobre els efectes que pot causar al medi

L’alarma sobre el canvi climàtic forma part de la naturalesa previsora consubstancial de l’ésser humà
28/02/11 02:00 – Riudarenes – J.M.S

Raquel Maspoch amb un exemplar de tortuga de Florida, abandonada a la Selva. Foto: J.M.S.

Disposen de dades concretes sobre els efectes del canvi climàtic a la Selva?

No podem quantificar-ho amb dades concretes. Sí, però, que en el treball de camp que duem a terme hem copsat dades que ens indiquen que es produeixen canvis i, a més, accelerats. Per exemple, als amfibis els tallem un dit, que, per cert, els torna a créixer, i podem arribar a conclusions sobre la seva alimentació, sobre l’equilibri entre sexes, etc. I aquí sí que notem que hi ha canvis.

I aquests canvis es deuen al procés natural de l’evolució o s’hi nota l’actuació de l’home?

El canvi climàtic, de fet, no deixa de ser una hipòtesi. Els fets, però, demostren que actualment els canvis es produeixen d’una manera molt accelerada. Són molt ràpids i això comporta que a moltes espècies els falti temps per poder-se adaptar a aquests canvis.

I la globalització influeix en aquests canvis?

I tant! L’activitat humana fa que arribin espècies de fora. Val a dir que algunes no ocasionen cap problema, però altres sí. Posem com a exemple la moda de comprar tortugues de Florida (EUA) i, com que embruten molt, la gent se les treu de sobre. Amb la millor intenció del món les deixen en llibertat. Això provoca que per les seves dimensions i costums acabin devorant espècies autòctones, entre les quals hi ha també la tortuga Emys orbicularis, de mida més petita i que està en retrocés davant la imposició de la tortuga de Florida. A més, es produeix la paradoxa que en el seu hàbitat aquesta espècie es troba en perill d’extinció, precisament per la venda massiva que se n’ha fet en comercialitzar-la. I aquesta pot ser una de les causes de la desaparició d’una altra espècie de tortuga.

Es pot dir que existeix la tortuga catalana?

Sí, i tant! Hi ha espècies endèmiques de Catalunya, tot i que també es poden trobar en altres zones. Concretament, a la comarca de la Selva hi ha una espècie de tortuga autòctona que és la més ben conservada de tot el llevant de la Península Ibèrica. N’hi ha a Sils, a Riudarenes i a Caldes de Malavella. És precisament la que ha donat el nom a la nostra fundació: Emys.

Creu que hi ha manca d’informació sobre el que cal fer per ajudar el medi?

Sí. La gent a vegades abandona les seves mascotes sense seguir cap directriu pensant que retornant-les a la natura ja ho fan prou bé. I no és així. Abans d’abandonar un animal, sigui mamífer o amfibi, cal posar-se en contacte amb el centre de recuperació de la fauna, amb agents rurals o tècnics, que els marquin unes determinades directrius.

Pensa que s’ha exagerat una mica sobre els efectes del canvi climàtic?

A vegades sí. Tenim clar que la incidència de l’home és clara pel que fa a l’escalfament del planeta. Ara bé, també crec que l’alarma que s’ha creat sobre aquesta qüestió també forma part de la nostra naturalesa, en aquest cas previsora. De fet, formem part del medi.

Raquel Maspoch és la coordinadora i l’ànima de l’exposició sobre el canvi climàtic a les zones humides de la Selva. Ho sap gairebé tot de les espècies animals i vegetals autòctones de la zona i és l’encarregada de divulgar-ho per tota la comarca, i molt especialment entre els escolars.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/375931.html

¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨´´

Els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat de la Selva
La fundació Emys des de l’octubre passat i fins al proper mes de novembre exposa per tota la comarca de la Selva els efectes del canvi climàtic en la biodiversitat
28/02/11 02:00 – riudarenes – Josep Maria Sebastian

[La primera exposició es va fer a Caldes de malavella el mes d’octubre passat i recorrerà gairebé totes les poblacions de la Selva. Foto: EL PUNT.]

Deixar en llibertat animals de fora agredeix el Medi Ambient

Des del mes d’octubre del 2010 i fins al mes de novembre d’aquest any, una exposició itinerant dóna a conèixer la biodiversitat de les zones humides de la Selva i l’efecte que el canvi climàtic provoca en la seva biodiversitat.

Són deu panells informatius i plens de dades que en algunes poblacions s’instal·len en els centres d’ensenyament. Totes les poblacions de la comarca de la Selva s’hi han apuntat, excepte Tossa de Mar, Fogars i Massanes, que no han ni tan sols contestat a l’oferta que els ha fet la fundació Emys, organitzadors de l’exposició i que es va fer conjuntament amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de la legislatura passada.

De la implicació de la fundació amb el Medi Ambient en deixa prou constància el seu nom: Emys, que correspon a l’espècie de tortuga “Emys orbicularis”, autòctona de Catalunya, molt present a les zones humides de la Selva com Tordera, Sils o Riudarenes, i en perill d’extinció.

Precisament, a la comarca de la Selva hi ha una de les zones humides més importants de Catalunya per la seva biodiversitat de plantes i animals.

Cadascun dels panells que conformen l’exposició fa referència a les espècies vegetals, d’animals invertebrats, d’amfibis i mamífers aquàtics com la llúdriga o la rata d’aigua. En un s’explica la importància de zones humides com l’estany de Sils, els prats de Caldes de Malavella o la xarxa de basses de Riudarenes. En un altre, la flora aquàtica amb espècies com el canyís o el lliri groc. També s’explica la importància del bosc de ribera com refugi d’animals i com l’escalfament i les pluges, cada cop més imprevisibles, afecten els costums i hàbitats de les espècies autòctones.

Finalment, es fa una crida a aportar cadascú els petits gestos que ajudin a preservar el medi. Valgui com exemple el fet que moltes persones adquireixen mascotes, com ara tortugues de fora. Hi ha qui es pensa que ajuda la natura deixant-les en llibertat quan se’n cansen. Paradoxalment, el mal es multiplica, i hi ha una proliferació de tortugues de Florida que, com que són més grosses, i es troben fora del seu espai habitual es converteixen en espècie invasora en detriment de les autòctones.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/375584.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: