ROSARIO SURÓS JULIÀ

10 09 2021

De Can Lleter de Sils al restaurant Hispania de Caldetes

Rosario va néixer a Riudarenes el 1909. Quan només tenia nou anys, va anar a fer de cuinera a casa del metge del poble. Allà va començar a idear amb molta intuïció i creativitat plats basats en la cuina tradicional catalana amb productes de primera qualitat de cada temporada. Alhora que els inventava, els escrivia en una llibreta, així nasqué el receptari de qui seria una gran cuinera.

En casar-se amb Joaquim Rexach [de Can Lleter de Sils] (1) (2), es va posar a vendre peix i fruita a Sils, fins que el 1952, van veure clar que es podien establir en un antic garatge de la carretera N-II, a l’alçada de Caldetes (Caldes d’Estrac). Era l’Hispània.

Rosario, calculant el “risc empresarial” de la inversió deia: “Valen més les cinc jàsseres de ferro que hi ha al sostre que els diners que ens han deixat.” Era l’època de la postguerra, quan el ferro anava escàs i era car.

Ben aviat al garatge hi va vendre benzina, amanides, “suaus”, cafès i gasoses. De primer, la gent es portava el dinar de casa, i s’hi paraven els camioners camí de França. Després, va començar a oferir plats cuinats amb els millors productes de tota la comarca, i convertí el garatge en un restaurant.

El seu arròs a la greixonera és recordat encara amb admiració i delit per les seves filles Paquita i Lolita que, plegades, han continuat l’obra de la seva mare. “Nenes, regiu-vos pel vostre seny”, els deia la Rosario. I a fe que ho han fet. L’Hispània té una estrella Michelin.

Rosario va morir el 1976, però les seves dues filles continuen al menjador i a la cuina per engrandir l’esperit emprenedor de la seva mare, l’exquisidesa de la qualitat i l’excel·lència que els és internacionalment reconeguda.

👉 https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/exposicio_dones_empresa.pdf
👉 https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosario_Surós_Julià

👉 https://silsdelaselva.wordpress.com/2021/09/06/dues-fotos-del-quadern-del-besavi/


(1) “A continuació de Can Llinàs, la botiga més petita del carrer, Cal Lleter. El nom li venia per haver obert la botiga començant venent llet per més tard vendre comestibles com les altres del poble. Aqueta botigueta la portava la família Reixach, que va tenir dos nois, en Quimet i l’Enric. En Quimet va seguir a la casa i a més feia de “recader”, i anava sovint a Barcelona. Es va casar amb la Rosario, una noia de Riudarenes, minyona de la casa del metge del poble, el recordat senyor Quimet, aleshores també metge de Sils, que baixava cada dia de Riudarenes a Sils a peu, sempre amb barret i bastó i fumant-se un puro. Un bon metge, molt servicial, que només d’arribar al poble anava a la plaça de l’Estació, a Can Ribas, mosso de l’estació, lloc on es cuidaven d’apuntar la casa dels malalts que en aquell dia havia de visitar. Al poc temps d’entrar la Rosario a Cal Lleter, es varen adonar que en el poble no hi havia ningú que es dediqués a la venda de peix. Ho varen provar i el resultat va ser positiu; ho varen encertar ja que al cap de poc temps ja tenien una camioneta per anar a buscar el peix directament al port i per, més tard ja, anar a repartir-lo pels pobles veïns i als centres hotelers, com per exemple a l’estiu, temporada que l’aprofitaven per repartir-ne als hotelers de Sant Hilari Sacalm, una població, en aquell temps, plena de gom a gom d’estiuejants. Als començaments dels anys cinquanta del segle passat, en Quimet va tenir l’ocasió de comprar un garatge amb sortidor de gasolina, a peu de la carretera de la costa, a Caldetes. Aquest garatge, de nom Hispània, molt ben situat, la família Reixach amb molt d’encert el va saber explotar transformant-lo primer, a més del sortidor, amb un petit “xiringuito” que en la actualitat és l’acreditat restaurant Hispània, on hi han menjat moltes personalitats i encara hi mengen, entre elles el rei d’Espanya. Ara el porten, morts els pares, les dues filles, la Lolita i la Paquita. L’Enric, el germà d’en Quimet, és recordat a Sils per haver portat, en temps de l’auge de La Laguna, el “xiringuito” d’aquesta. El seu ofici de cuiner, de bon cuiner, el va demostrar amb els sopars que condimentava i que van donar molt de renom al local, potser una de les millors temporades que he tingut La Laguna.” Jaume Pastells, Quadern de Sils núm. 57.

(2) Todo empezó para el Hispania en 1952, cuando aún se podía uno beber el mar. Este espacio entonces lo ocupaba un puesto de gasolina. El padre de Paquita y Lolita, originario de Sils, Girona, se dedicaba al estraperloBajaba hasta Barcelona, soltaba la mercancía cerca de la estación de Clot y volvía. Un familiar le habló de este sitio en el que entonces había una construcción adyacente con mucha madera y hierro. “Era muy valioso eso en aquella época”, recuerda Lolita. “Y le dijeron que le dejaban el dinero para comprar el puesto y que, bueno, si le iba mal, solo vendiendo el hierro y la madera podría pagar la deuda”. Empezaron despachando gasolina y carajillos. Un día, Paquita intentó coger un tren de vuelta a casa y en la estación le dijeron que Sils no existía. [ https://elpais.com/eps/2021-08-02/lo-que-comen-los-que-pescan.html ]


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: