Sant Joan

23 06 2011

2010. Nit de foc i coques Can Compañó:


2009. Coques Brun i Revetlla Makis:

354

353

revetlla-de-sant-joan09

El postre de la revetlla de Sant Joan és, sense cap dubte, la coca. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes.

Coca de fruita confitada amb pinyons

Ingredients:

  • 150gr de sucre
  • 150gr de cireres
  • 150gr de fruita confitada
  • 350gr de farina
  • 50gr de llard
  • 50gr de mantega
  • 50gr de pinyons
  • 15gr de llevat de cervesa
  • 2 ous
  • 1 llimona
  • ½ got de llet
  • 6 grans d’anís
  • Canyella

Preparació:

Deixa els ous amb la llet a temperatura ambient. Barreja 100gr de farina i deixa el pot amb aquesta pasta sobre un plat i cobert amb un drap, fins que la pasta hagi doblat el seu volum.

Amb la resta de la farina, fes una corona sobre del marbre (reserva’n, però, una mica per cobrir el marbre i el corró). Posa al centre els ous (el rovell i la clara; guarda una mica de rovell), el llard, la mantega, 100gr de sucre , la canyella, una mica de sal, els grans d’anís xafats reduïts a pols, i les raspadures de la pell de mitja llimona.

Barreja-ho tot i fes una massa, primer amb una forquilla i després amb les mans enfarinades, fins que aconsegueixis una pasta compacte i ben lligada. Deixa-la reposar sobre del marbre.

Després que la primera pasta hagi pujat i la segona estigui ben reposada, uneix-les i treballa-les amb les mans fins que estiguin ben barrejades i formin una sola massa que es desprengui, sencera, al manejar-la.

Fes dues parts i estira-les amb el corró. Estén-les sobre dues fonts pastisseres untades amb llard. Pinta-les per sobre amb rovell d’ou batuda amb unes gotes d’aigua. Posa-hi a sobre unes tires de fruita confitada, separades per fileres de cireres i cobreix-ho tot amb els pinyons i sucre en pols.

Deixa-les que reposin uns 10 minuts aproximadament en un lloc temperat i després fica-les dins del forn perquè coguin, a poc a poc, a una temperatura per sota de la mitjana.

Serveix-les fredes.

Anuncis




Crancs de Sils

21 01 2011

Procambarus clarkii, foraster i invasor






En Pere Porter ens explica un conte dels Estanys de Sils

27/06/88. En un Ple Extraordinari, l´Ajuntament de Sils decideix demanar informes sobre la situació jurídica del estanys a la Direcció General del Medi Natural i demana la creació d’una Comissió Gestora sobre els estanys. També demana informes sanitaris sobre els crancs americans que poblen l’estany.

07/88. Esclata la bombolla dels crancs americans dels estanys, que segons els ecologistes no es rés més que una ”maniobra per desviar l’atenció de les obres de drenatge que s’estan duen a terme”. Sigui com sigui, l’Ajuntament convoca els mitjans de comunicació (amb qui no era gaire amic de parlar fins aleshores) i la notícia de la “plaga” de crancs apareix a tots els titulars dels principals diaris de Catalunya i a les notícies de televisió. S’arriben a dir coses com que entren a les cases, que son tan carnívors que han eliminat a les rates, que quan no poden menjar carn ataquen les arrels dels arbres, sobretot de les figueres, i que n’han arrancat més d’una (La Vanguardia, 6 de juliol de 1988). Sigui com sigui, el 3 de juliol de 1988, els milers de curiosos varen envair els estanys, varen col·lapsar la carretera i varen obligar a intervenir a Forestals, Guàrdia Civil i Protecció Civil. Per a alguns biòlegs i naturalistes, la publicitat de la presència de crancs americans a Sils ha estat la causa de la colonització d’aquesta espècie arreu de Catalunya i de la pràctica desaparició dels crancs autòctons, ja que molta gent en va recollir i els va alliberar a d’altres indrets.

Finalment, el 9 de juliol de 1988 es fa públic que els crancs contenen un alt grau de mercuri i que el seu consum es perillós.

06/08/88. La Direcció General del Medi Natural anuncia que treballa en una normativa protectora específica per als estanys de Sils, que espera poder tenir enllestida a finals de setembre.

18/11/88. L’Alcalde reclama a Medi Natural el projecte de protecció dels estanys.

o1/12/88. La premsa es fa ressò de que la Direcció General del Medi Natural a presentat a l’Ajuntament de Sils l’avantprojecte de protecció del estanys i assegura que indemnitzarà els propietaris afectats. L’Alcalde el valora positivament.

29/03/89. L’avantprojecte de protecció es concreta en una proposta de Decret per a la declaració dels estanys de Sils com a Reserva Natural

02/05/89. Canvi radical de posició de l’Ajuntament de Sils. Amb els vots de l’equip de Govern el Ple de l’Ajuntament rebutja frontalment la protecció dels estanys amb arguments tan contundents com que “els Estanys de Sils no existeixen” o “les aigües embassades son focus de males olors, mosquits i problemes higiènics i sanitaris”.

12/89. Un nou pacte poc clar entre l’Ajuntament de Sils i la Junta d’Aigües preveu conduir les aigües residuals de Sils i les de Vidreres a la depuradora de Maçanet, cosa que segons els ecologistes significaria una dessecació encara més gran dels estanys. Segons recull la premsa l’Associació de Naturalistes de Girona demana a la Generalitat que deixi de treballar en la protecció dels estanys segurament en espera de temps millors.

14/12/1992. La Generalitat aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural, que inclou els estanys de Sils (…)

Font: La Veu de Sils
Una còpia del conte: Sils, com més serem més riurem

Cranc vermell americà

L’ESTANY A L’ESTIU

De nou, en arribar l’estiu, el nivell d’aigua de les llacunes recuperades a l’Estany descendeixen. Val la pena recordar que aquest no és pas un fenomen negatiu, com ja s’explicava en un article del “Quadern” del passat agost. En efecte, l’oscil·lació dels nivells de l’aigua al llarg de l’any és un fet usual en les llacunes mediterrànies. Això permet una major diversitat d’espècies de flora i de fauna segons l’estació de l’any i ajuda controlar la presència excessiva d’espècies no autòctones, com la carpa o el cranc americà, que graten els fons i influeixen, per exemple, en la terbolesa de les aigües. Igualment, el contacte de Breus sobre l’Estany l’aire amb els fangs de la llacuna, ara secs, facilita l’eliminació de nutrients, amb la qual cosa es pot obtenir una millora de la qualitat de l’aigua durantla temporada següent.

Font: Quadern de Sils, 54. Agost, 2006

Cranc de riu ibèric (austropotamobilius pallipes): Espècie de cranc de riu autòctona. Espècie de cranc autòctona que es troba en retrocés a Catalunya per causa de la introducció del cranc de riu americà.

Cranc roig o americà (Procambarus clarkii): Es tracta d’una espècie introduïda que s’ha estès de forma preocupant per gairebé totes les conques de Catalunya, posant en perill els crancs autòctons.

Font: http://www.blanes.net/mediambient/agenda21/pdf/32.pdf


El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) és un cranc d’introducció recent que s’ha estès de manera molt ràpida pels Països Catalans. Pràcticament, la totalitat dels exemplars que es poden trobar als mercats pertany a aquesta espècie.

… Semblant al cranc de riu ibèric, arriba a mides més grans. Les pinces són molt més allargades i amb tubercles molt manifests.

L’exosquelet és més dur i de consistència vítria. El color és vermell fosc.

Es diferencia en el seu comportament del cranc de riu autòcton català perquè el cranc de riu americà és un excavador actiu que pot suportar llargs períodes de dessecació fent caus en els marges sorrencs. La seua activitat excavadora és tan gran que al Parc de Doñana, on és extraordinàriament abundant, fa tantes galeries que, fins i tot, pot arribar a esfondrar petits ponts.

A més a més, resisteix les aigües salobres i així pot colonitzar ambients on no pot viure el cranc de riu ibèric. Al Delta de l’Ebre ha esdevingut una veritable plaga.

Interès gastronòmic
La seua qualitat gastronòmica és molt inferior a la del cranc de riu ibèric.

Font: Wikipedia

El cranc roig americà (Procamburus clarkii) és un crustaci importat a la Península Ibèrica a principis de s. XX per un aristòcrata que volia muntar una piscifactoria per produir-ne grans quantitats per a consum humà. Es va aixecar la granja en un indret localitzat dins del que avui és l’entorn del Parc de Doñana. A determinats estats dels Estats Units mengen crancs, fins i tot hi ha una festa on és el menjar típic, però se’ls mengen amb una salsa molt picant per trobar-hi algun gust. A Espanya, on ja hi ha prou marisc, el projecte va fallar. El marquès va desentendre’s del negoci, les instal·lacions van quedar abandonades i els crancs es van escapar pels arrossars propers.

Com podeu suposar, el cranc es va estendre per tots els camps i maresmes de la zona, i va arribar també als cursos fluvials. El problema va ser que de la conca del Guadalquivir va saltar a d’altres, evidentment de la mà de l’ésser humà. Per acabar d’agreujar la situació, pel nord ens arribava un altre front de crancs ianquis, aquest procedent d’Itàlia, i que provocava mortaldats de crancs autòctons allà per on passava.

Però, per què l’avançada de les tropes ianquis produïa tantes baixes? La resposta és senzilla: els crancs americans portaven un fong que produïa l’afanomicosi, una malaltia que en ells no era mortal però que en els crancs d’Europa va resultar fatal, i que va acabar provocant l’extinció de diverses espècies ( …)

Els crancs i les gambúsies, que als estanys de Sils es poden considerar una plaga, sí que semblen incidir de manera més clara sobre algunes espècies. Tant un com altres depreden postes d’amfibis, de libèl·lules i altres invertebrats aquàtics. A més, l’activitat dels crancs també afecta la vegetació i el mateix subsòl dels indrets on viuen. La recuperació dels estanys de Sils ha d’incloure una gestió adequada sobre les espècies que no en són pròpies, tant animals com vegetals. D’aquesta manera s’afavorirà la tornada de les nostres espècies autòctones i s’enriquirà notablement el medi.

Alfons Delgado, Col·lectiu Bisaroca

Font: Animals forasters, Quadern de Sils 49, desembre 2004


Pel que fa als embassaments i als rius en els quals hi ha un cabal suficient per sostenir poblacions de peixos, la introducció d’espècies exòtiques comporta greus conseqüències ecològiques, a causa de la competència que s’estableix amb les espècies autòctones. Destaquem, perquè afecta a gran escala, el cas del cranc de riu americà, el qual va ser introduït als estanys de Sils i ha suposat una transformació profunda dels ecosistemes d’aigua dolça selvatans.

Segons Motjé (1993), una de les obres de gestió d’espais naturals més penoses que s’han realitzat a la comarca de la Selva va ser l’últim drenatge de l’estany de Sils l’any 1988, un exemple de com no s’ha d’aturar la recuperació d’una zona humida singular. Aquesta obra va significar una disminució molt important de les comunitats vegetals i animals representatives d’ambients humits, amb l’extinció d’algunes espècies a la zona i, per tant, la disminució de l’afluència de visitants interessats pel medi natural, és a dir, d’aquells més respectuosos amb el medi ambient. Segons aquest mateix autor, tal com s’ha pogut constatar en el capítol de sistemes hídrics, les analítiques de qualitat de les aigües no són gaire bones i, com s’ha repetit en capítols anteriors, la zona ha estat afectada per dessecacions i drenatges agressius. La conseqüència ha estat la disminució espectacular de les zones naturals de prats i aiguamolls per plantar-hi pollancres, etc. Fins i tot, el mateix autor denuncia la caça il·legal d’espècies protegides i una pressió cinegètica excessiva.

Font: Diagnosi territorial de la comarca de la Selva

Bacallà, crancs i granotes
Mercuri, crancs i domingueros
Amfibis, crancs i gambúsies: els enemics dels anfibis de Sils





Fira Carbassa

16 10 2010

Fira de la Carbassa, Sils

2010:


15 i 17 octubre . Per veure el tríptic informatiu feu clic aquí

2009:

carbassa3

carbassa5

carbassa1

carbassa4

carbassa2

carbassa3

firacarbassa

FIRA DE LA CARBASSA 2009  Per veure el díptic informatiu feu clic aquí

17/10/2009
1a FIRA DE LA CARBASSA

1a FIRA DE LA CARBASSA

Tot el dia: Taller infantil de carbasses
8 a 10 h: Arribada de les carbasses, verificació i pesada. Instal·lació de les parades d’agricultors i artesans de la fira.
11 h: Inauguració oficial de la 1a Fira de la Carbassa
12 h: Taller de cuina de la carbassa a càrrec de les cuineres de Sils.
13 a 15 h: Maridatge de la carbassa i el vi. Degustacions de plats realitzats amb carbassa per part de restauradors de la plana de la Selva amb la participació d’un sommelier.
17.30 h: Taller de dolços amb carbassa per a petits i joves.
18.30 h: Animació i coreografia per a petits i grans, amb berenar infantil.
20 h: Clausura, gran encesa de carbasses i lliurament de premis a les carbasses guanyadores i del concurs gastronòmic.
21 h: Audició d’alumnes de l’Escola de Música de Sils – Vidreres

http://webspobles.ddgi.cat/sites/sils/default.aspx





Sopar gastronòmic

20 06 2010

round-icon-small 2010:


round-icon-small 2009: el segon dissabte de juliol, dia 11, tindrà lloc el Sopar Gastronòmic Local …

round-icon-small 12 juliol 2008:

Cliqueu la foto superior per veure més fotos del sopar

Fotos 15è Sopar Gastronòmic de Sils

El dissabte a la nit varem assistir al 15è. sopar gastronòmic de Sils,organitzat pel col·lectiu més que reconegut de La cuina de Sils,gastronòmicament és va poder tastar diferents cassoles de rostits i guisats molt bons. Abans de l’àpat,a darrera on hi havia la cuina,ens van explicar una mica el funcionament del sopar i del col·lectiu,les cassoles que cuinen els participants han de ser de 6 racions (però que s’hi puguin fer 12 tastets,ja que les taules són de 12 p.

Quan arriba l’hora de començar el sopar és fa el sorteig de les cassoles,érem 47 taules i a cada taula li tocaven dues cassoles,en una llista de 47 parelles (ajunten un rostit amb un guisat normalment) s’escolleix un numero a l’atzar que serà la tria de cassoles que menjaran a la taula numero 1,seguidament i seguint la llista de cassoles i l’ordre de taules és distribueixen la resta. Una de les integrants del col·lectiu més gran, de més de 90 anys!!! i en actiu,va escollir el numero 25, així doncs a la taula numero 1 li va tocar la parella de cassoles numero 25, a la nº2 la 26, a la nº3 la 27…etc fins a la nostra la taula nº37 que ens va tocat la cassola nº17 (ànec rostit i espatlla de xai guisada…més un cassola extra de conill amb verduretes degut a la coneixença d’una persona de la taula amb l’organització,fantàstic…). La vetllada va ser molt agradable,amb un detall emotiu quan el col·lectiu va celebra el 60è aniversari d’en “Xicu”, anima mater de la Cuina de Sils…Aquesta feina de recuperar les receptes de sempre,de divulgar la cuina de les àvies, etc té molt de valor però sobretot el fet de recuperar la cuina,la gastronomia i el menjar com un acte social…malgrat ser més de 500 persones al sopar aquest té l’aire d’un “sopar d’amics” amb el sentit més bo del terme,un sopar entre coneguts, on les cuineres s’acosten a les taules on han anat a parar les seves cassoles per demanar que els hi ha semblat a la gent…una experiència per repetir. Perquè la part del “safareig” també és important!!!.Potser no sabran mai que és el nitrogen líquid, ni les deconstruccions, ni les baralles entre patums dels fogons… els cuiners i les cuineres de Sils tant sols cuinen, a poc a poc, per agradar als que ho tasten, amb molt de gust i carinyo, com ho han fet sempre les nostres àvies.

Article publicat a Farcint la faixa i a La Cuina de Sils

Les Cuineres de Sils celebren el quinzè Sopar Gastronòmic Local

Cap dels assistents sabrà quin menú menjarà fins que es faci el sorteig de les cassoles durant el sopar
SILS | DDG

El col·lectiu grastronòmic Les Cuineres de Sils celebraran el proper 12 de juliol per quinzena vegada consecutiva el Sopar Gastronòmic Local. L’àpat tindrà lloc al pavelló municipal del poble a les 10 del vespre i els tiquets es podran adquirir a partir de dia 28. El sopar té com a especial que ningú sap el que es trobarà a taula ja que per endavant només es té el tiquet i un cop allà se sortegen les cassoles entre els assistents a la vetllada.

Per tant, dels típics plats tradicionals de les silenques tant els pot tocar menjar peus de porc amb cargols com vedella amb salsafins, o calamars farcits, entre altres especialitats. Uns plats que han fet famoses aquestes cuineres de grastronomia tradicional arreu del país. El preu del sopar és de 25 euros i de 14, per als menors de 12 anys. Els llocs de venda i reserva de tiquets és el Centre d’Interpretació dels Estanys, situat a l’estació de Renfe, de quatre a sis de la tarda el dies laborables i de 10 a una del matí, els dissabtes. La vetllada al pavelló s’acabarà amb una sessió de ball a càrrec del conjunt musical Boogie Woogie.

Font: DdG, 18 juny 08

Receptes de les cuineres:

Llegiu la secció: Cuines





Festa i Sopar, dissabte 19J

3 06 2010

round-icon-small 2010, 19 J:


round-icon-small 2009, 20 J:

347

349
samp24694b942957207a

Festa Final de Temporada

Aquesta edició, de la Temporada 08-09, tindrà lloc el dissabte 20 de juny.

09:30 h – Bicicleta Popular anual: Recorregut per la Barceloneta. Sortida i arribada a la plaça del Esports, a mig camí es farà una parada per reposar i agafar de nou forces. En acabar hi haurà begudes i un aperitiu. Organitza AMPA

09:30 – 14:00 h – Zona Bàsquet. A la pista del Poliesportiu. Secció de Bàsquet de l’Atlètic Silenc

A partir de les 11:00 h – Campionat de Tennis-Taula: A la Sala “La Laguna”: Inscripcions al Centre Cívic fins el divendres 19 de juny.

12:00 – 15:30 h – Infables a la piscina i jocs a la plaça dels esports per totes les edats.

15:00 – 16:30 h – Dinar-Picnic a la Plaça dels Esports. Cadascú es porta el menjar i el beure i els estris necessaris per dinar tots junts. Les taules i les cadires estaran a disposició de tothom.

16:30 – 18:00 h – Festival de Patinatge. A la pista del Pavelló. Secció de Patinatge de l’Atlètic Silenc.

19:00 – 21:00 h – Zona Bàsquet. A la pista del Pavelló. Secció de Bàsquet de l’Atlètic Silenc.

18:45 – 19:45 – Festa de l’Escuma. A la plaça dels Esports.

21:30 h – Sopar de Fi d’Activitats 2009
Preu: 10 €
Sopar: Pica-pica, Pa amb tomata i embotits ibèric, postre i begudes
Venda de tiquets al Pavelló Municipal i Estanc de Sils fins el dijous 18 de juny

23:00 h – Party Night – Música i Animació fins que el cos aguanti!

Durant tot el dia: Entrada Lliure a la Piscina. Servei de Bar

Organitzen: Atlètic Silenc, AMPA SES, AMPA CEIP Jacint Verdaguer, CF Sils, Ajuntament de Sils i Bar “El Pavelló”

Font: http://athsilenc.bloc.cat/post/12258/257890





Cuina a Sils

31 03 2010

Nova web:

Les cuineres de Sils

carbassa5

carbassa1

carbassa4

cuineres2

cuineres3

cuineres4





Salsifins

5 02 2010

Salsifins, salsafins


Salsifins, “salsafins”, Tragopogon porrifolius

El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l’àrea mediterrània del sud d’Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d’antic, on s’ha fet servir com a ingredient d’acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s’ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una “Crema de Salsafins amb escates de foie” fins a un “Bombó de Salsafí”, incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els “Ous ferrats amb paller de Salsafins”, la “Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí” o els “Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins”. D’altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l’escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L’Associació d’Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual “Salsafí d´Or” que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

http://www.salsafi.es/

Pollastre amb salsifís

Ingredients

1 pollastre
1 kg de salsifís
1 ceba
4 grans d’all
10 ametlles torrades
Sal
Llard
Oli
50 g de farina

Elaboració:

Poseu en una cassola una cullerada de llard i oli d’oliva. Quan estigui calent, poseu-hi el pollastre tallat i salat, l’hi deixeu fins que estigui ben daurat i, aleshores, retireu-lo.
A la mateixa cassola, fareu un sofregit de ceba i all, i quan estigui fet fregiu-hi una llesca de pa i unes ametlles. Quan estigui tot ben fregit, traieu-ho i passeu-ho per la batedora per fer-ne una salsa.

A la cassola del sofregit, torneu-hi a posar el pollastre i la salsa i deixeu que es faci uns 30 minuts. A part, haureu preparat els salsifís (pelats, bullits, enfarinats i fregits) que haureu d’afegir a la cassola del pollastre amb la salsa. Afegiu-hi també un got d’aigua. Deixeu-ho coure tot plegat uns 10 minuts més i ja estarà a punt de servir.

Font: Forum 2004

PEUS DE PORC AMB SALSAFINS

Ingredients

– 3 peus de porc (1/2 per persona)
– 1 ceba
– 2 grans d’all
– 2 tomàquets madurs
– 1 kg de salsafins
– 1 porro
– 1 pastanaga
– 1 branca d’api
– 1 fulla de llorer
– Farina, sal, oli

Per a la picada:

– 2 grans d’all
– 1 brot de julivert
– 10-12 ametlles

Preparació:

Bullim els peus de porc (aproximadament 3/4 d’hora en una olla a pressió i 1 i ½ en una olla normal) amb un porro, una pastanaga, una branca d’api i una fulla de llorer. Netegem els salsafins i els bullim durant uns 20 minuts. Els escorrem i els deixem refredar.

Enfarinem i fregim els peus de porc, i els reservem. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba i els alls tallats petits i el tomàquet. Hi tornem a posar els peus de porc, els fem fer un parell de tombs i ho cobrim amb la mateixa aigua de bullir els peus. Enfarinem i fregim els salsafins a part. Fem una picada amb els alls, el julivert i les ametlles. Deixem bullir els peus uns deu minuts i hi afegim els salsafins i la picada. Ho corregim de sal i ho deixem bullir uns deu minuts més.

Recepte de Maria Casas

Font: http://www.tv3.cat/devacances/2002/receptes/re70522692.htm

La Selva, les dones de Sils

La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de “dones de Sils” un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai.

La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d’alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d’una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l’hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria.

La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d’un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps.

Tana: “S’assembla al nap, però no ho és?”

Maria Casas: “No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu.”

Quan no n’hi ha, els congelen per tenir-ne tot l’any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s’hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar.

Pilar Carreras: “Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir.”

La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de “dones de Sils”. Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes.

La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n’hi havia moltes, i de costella, n’hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l’any (o de carn poca).

Rosario Martí: “I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt.”

I mostrant aquest patrimoni reben l’aplaudiment allà on van.

Isabel Ruhí: “Als “madrilenyos” els vaig fer peus de porc amb cargols!”

Tana: “Quins “madrilenyos?”

Isabel: “Vam anar a Madrid!”

Maria Pol: “Un any vaig fer rostit amb pilotilles.”

Maria Solà: “A partir de llavors tothom ho fa.”

Maria Pol: “Va sortir bo? Au, Maria!.”

Com les seves cassoles, elles també són testimonis d’una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d’empescar totes per posar el plat a taula.

Isabel Ruhí: “La iaia Siseta feia una truita d’un ou per a 4 persones, hi posava farina…”

Rosario: “Un plat ben ple de farina.”

Maria Solà: “És que, a vegades, la gent, els ous, se’ls venia, no se’ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre.”

Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de “dones de Sils” estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre’s.

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS
COSTELLÓ AMB CASTANYES
PEUS DE PORC AMB SALSAFINS
ÀNEC ROSTIT AMB PERES
BUNYOLS DE POMA

Font: http://www.tv3.cat/devacances

Llegiu també:








%d bloggers like this: