Horts

5 07 2011

Horts urbans de Sils i Mallorquines

Anuncis




Els Pastorets de Sils

31 12 2010

El vídeo:

round-icon-small 26 desembre 2010, a la Sala La Llacuna. Èxit de públic i d’interpretació:

round-icon-small 2010, recuperen els Pastorets de Sils:

round-icon-small 1988:

round-icon-small 1986:

round-icon-small 1973:





La sèquia després de la neteja

8 11 2010

Sèquia de Sils, novembre 2010

Rieres netes: prevenció i natura

Un aspecte que sempre havia estat envoltat de polèmica a Sils és el de la neteja i el manteniment dels cursos fluvials del terme, especialment de la sèquia de Sils i la riera de Vallcanera. La història hi té alguna cosa a veure, ja que en èpoques passades la neteja
de la sèquia era una feina importantíssima per evitar l’embassament d’aigua a l’estany, un fenomen recurrent i temible des del punt de vista econòmic i ambiental.
Avui les coses són diferents, però no es pot deixar d’encarar aquest qüestió, com fa l’equip de govern, amb interès i amb eficàcia.

La polèmica tenia dues cares. Per una banda, en el passat la manca de diàleg dels responsables municipals de Sils amb les moviments naturalistes havia generat discussions i enrenou innecessaris. Per l’altra, hi havia una manca de coneixement d’aquesta matèria i el fet de no deixar-se assessorar per part de les administracions competents. Els equips de govern anteriors havien dit sovint, excusant-se, que no es podia fer més del que es feia si no es volien tenir discussions amb els ecologistes, i el que s’arribava a endegar no eren més que petites actuacions que no resolien res.

Ara tot plegat ha pres un altre caire i, afortunadament, s’ha normalitzat i endegat de manera definitiva.

Sèquia de Sils

Tal com es va fer l’any passat en un tram de 1.300 metres, aquest any es continuen els treballs de neteja en un tram equivalent. Va des del pont de Puigcarús fins al passallís de sota can Poll (església). El drenatge de la llera de la sèquia el fa amb maquinària l’Agència Catalana de l’Aigua. L’operació ha deixat de ser polèmica ja que, per mitjà de l’acord amb el Departament de Medi Ambient, es fa dins del període autoritzat per fer-la en els espais PEIN (Pla d’espais d’interès natural), com és el nostre (del 15 d’agost al 15 de novembre, quan ja són fora les espècies que hi nien), i els tècnics retiren la fauna que pogués quedar afectada, com ara les tortugues. La participació del municipi de Sils consisteix en la neteja dels marges.

Font: article d’IdS al Quadern de Sils 69, setembre 2010

~

Més informació:





Cementiris

31 10 2010

Sils:

cementirisils

Vallcanera :

cementirivallcanera

cementiri





Via Augusta

14 08 2010

¿Passava la Via Augusta romana per Sils com diu el màrqueting municipal?. No hi ha cap prova del seu recorregut concret, afirmen els experts. El fulletó turístic de Sils situa el Sender de la Via Augusta a la zona on es troben la discoteca Millennium i un dels anomenats punts calents del POUM.






Pont medieval de la riera de Vallcanera

9 08 2010

El pont romà de la riera de Vallcanera no és romà

Els experts parlen del pont del Camí Ral de la riera de Vallcanera. Malgrat que l’alcalde i l’Enciclopèdia Catalana el classifiquen com a pont romà, sembla ser que això és fals i que es tracta d’un pont medieval. Darrera d’aquest tema s’hi amaga un altre: ¿hi ha proves que la Via Augusta romana passés per Sils?.


Imatge: Quadern de Sils, núm. 66

D’època romana?:

El pont de la riera de Vallcanera dóna testimoni que la via romana passava per aquest indret; a l’època medieval i moderna el camí ral de Barcelona a Girona i a França (Strata Francisca) passava pel terme, prop de les Mallorquines, deixant l’estany de Sils a la dreta.

Font: Enciclopèdia Catalana

Acta de 8 maig 2008, el regidor de CiU interpela l’alcalde:

Francisco Anoro: en una Junta de Govern Local es va sol·licitar a la Diputació una subvenció per Restauració i conservació d’immobles d’interès patrimonial. Pregunta a què es refereix el tema. L’Alcalde: li contesta que és redactar un estudi per la rehabilitació del pont romà de Vallcanera.

Font: Acta del ple

D’època medieval!:

El pont de la riera de Vallcanera

Sobre el pont de la riera de Vallcanera ja hem tractat en altres Quaderns de Sils (concretament els números 9, del 1991, i 46, del 2003). Es tracta d’un pont construït en època medieval, (segles XIII-XIV) que va estar en funcionament fins a les primeres dècades del segle XX i que va romandre dempeus, tot i que progressivament deteriorat, fins a l’any 1971, quan una riada el va enfonsar. Van quedar només a l’indret els dos estreps fins que la instal·lació d’un gasoducte l’any 1990 va enderrocar l’estrep de la riba sud (Llinàs, 1991). L’any 2003 es va realitzar una campanya d’excavació on es van recuperar les restes de l’estrep nord de la estructura, per la qual cosa enguany tan sols hi hem realitzat el desbrossament i la neteja de les seves restes.

En conjunt, la nostra intervenció ha servit per documentar amb precisió una tramada de l’antic camí ral Barcelona-França que discorre al llarg d’uns 800 metres, des de la riera de la Belladona fins als entorns de la discoteca Millenium. En el seu darrer moment de funcionament aquest camí disposava de sis ponts per salvar els diversos cursos d’aigua que es trobava en el seu re· corregut. Es tracta d’un conjunt ara per ara únic en el que coneixem de camí ral (que solia emprar més guals que no pas ponts), tot i que se’n conserven bé només dos (el del rec del Jonquet i el del rec de can Querós) i les restes d’un altre (el de la riera de Vallcanera), mentre que es troben desapareguts els del rec de can Mullera i el del Millenium. Pel que fa al pont de la riera de la Belladona, on no teníem previst intervenir-hi perquè desconeixíem la seva existència,no sabem si en queden restes in situ o tan sols en tenim els fragments amuntegats a marge de la riera.

Un cop arranjats i consolidats aquests ponts, creiem que la intervenció a realitzar-hi ha d’anar dirigida en dues direccions.

Per una banda, caldria col.locar al costat de cada pont un plafó explicatiu on hi hauria una petita introducció sobre el camí rali s’hi emmarcaria el pont en qüestió, explicant-ne les característiques principals. Per l’altra, caldria integrar aquests ponts dins de rutes a peu o en bicicleta per la zona; en aquest sentit una bona opció podria ser aprofitar la futura millora de la carretera GI-555 per adequar un itinerari que permetria a caminants i ciclistes anar des de Mallorquines fins a la Belladona seguint l’itinerari de l’antic camí ral mitjançant la construcció de pontets de fusta per salvar les rieres i d’un pas subterrani per salvar la carretera a la zona entre el pont del rec de can Querós i el del rec del Jonquet. Aquesta ruta permetria passar pels diversos ponts que hem recuperat i s’hi podria afegir la senyalització d’altres elements del camí ral, com el propi carrer de Mallorquines o l’antic hostal de la Belladona.

MARIBEL FUERTES I AVELLANEDA, JOAN LLINÀS I POL (Janus SL)
Font: Quadern de Sils 66

Bibliografia:

– LLINÀS, Joan, i Jordi MERINO. “Excavació arqueològica en el Pont de la Riera de Vallcanera”, Quadern de Sils, 46 (desembre 2003)

– LLINÀS, Joan, i Jordi MERINO. “El pont del Camí Ral sobre la riera de Vallcanera (Sils, Selva)”. Setenes Jornades…, p. 407-408. (veg. Setenes Jornades…)

Font: Ressenyes. Quaderns de la Selva, 16. 2004


LLINÀS, J. i FUERTES, M.: Els ponts del camí ral a Vallcanera, Quadern de Sils, 66, Sils, 2009, p. 28-31.

Deu llegües de pols i roderes – El camí ral de Girona al Tordera

Notícia publicada al Diari El Punt el 18/01/2006: El llibre sobre el camí ral Deu llegües de pols i roderes, obra dels arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino, els historiadors Elvis Mallorquí i Miquel Borrell i el filòleg Narcís Casas, es presentarà el divendres 3 de febrer, a les 8 del vespre…

Font: http://www.bohigas.com





Sector central

8 12 2009

A petició dels propietaris del sòl, s’han modificat les Normes Subsidiàries. ICV opina que la junta de govern IdS, amb el vistiplau de CiU, vol tenir “enllestit el projecte del sector central abans de l’aprovació del POUM” perquè això permetrà construir 233 d’habitatges dels quals tan sols 30 seran de protecció oficial. En canvi, el futur pla general preveu un màxim edificable de 204 pisos, dels quals 67 seran protegits. Volen avançar-se al POUM per donar més valor als terrenys. Mentrestant, veïns de Can Cabirol es pregunten perquè l’arquitecte municipal -coneixedor del tema- no va proposar als polítics locals la modificació puntual de les envellides i obsoletes Normes Subsidiàries abans de l’edificació de la nau industrial coneguda com a Nyap de Sils.

https://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/07/totxo1.jpg

Nova zona residencial al centre de Sils

Comunicats del grups locals ICV i AMS

El bloc publica dos comunicats dels grups locals ICV i AMS. Pel que fa a les actes dels plens municipals on es debaten aquests temes, al web municipal únicament es publiquen (amb molt retard) uns “extractes d’acords” molt resumits (algú diria molt retallats o, fins i tot, molt censurats), sense els debats dels regidors i regidores, etc., etc.

La imatge “https://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/09/uasectorcentral1.jpg?w=510&h=496”  no es pot mostrar perquè conté errors.

round-icon-small Comunicat AMS:

ARGUMENTACIÓ DEL GRUP AMS SOBRE EL SECTOR CENTRAL:

Primerament hem de dir que, l’actual projecte, per nosaltres com a grup, millora el preexistent i que agraïm que la proposta s’hagi adaptat globalment a una modernització urbanística del sector si ho comparem amb les actuals normes subsidiàries.

Per altra banda, el nostre grup, com a grup polític, té dret a opinar sobre el que seria un model de poble, urbanísticament parlant. Això ha quedat pal·les en la història del nostre poble com en projectes urbanístics de davant el passeig Sants Cosme i Damià; on no només hi va haver opinions polítiques per part de l’actual equip de govern sinó que a més, va passar factura al grup de CiU ( avui a l’oposició). També volem fer esment de construccions com les del supermercat CONSUM que han portat a enfrontaments i demandes entre l’actual equip de govern i veïns. Raó per la qual, demanàvem en el darrer ple, el màxim de transparència i participació de la resta de grups del consistori en un projecte de “renovació urbanística “ com aquest, i on va quedar clar que l’alcalde no va fer el gest que se li demanava.

En resum, és important remarcar per nosaltres aquest sector dos aspectes :

1- Les places d’aparcament del sector .

2- L’entrada del poble per la rotonda d’aquesta zona amb dos edificis de Planta +3.

Per tant , volem demanar als tècnics d’aquest ajuntament, una reordenació de la mobilitat del sector central conjuntament amb els carrers limítrofs ( Prudenci Bertrana, Santa Maria, Francesc Mas Ros i Pep Ventura ), per tal de realitzar sentits únics de direcció de vehicles i així projectar les zones d’aparcament segons l’estudi de mobilitat viària , i que així el projecte d’urbanització contempli aquest informe tècnic.

En quant a que aquest sector comprengui una de les entrades del poble. És justament en aquesta entrada ( marcada en el projecte per una rotonda ) on el nostre grup hi veu el major inconvenient d’aquest projecte. Tornar a tenir una entrada del poble amb edificis alts, no és la idea de poble que tenim com a grup i així ho han manifestat en diverses ocasions i amb diversos exemples els nostres veïns.

És cert que en el moment de les al·legacions, aquestes propostes no van ser presentades. Reconeixem aquí que ara no és el moment de fer-ho. Tampoc sabem si aquestes al·legacions haguessin estat o no estimades.

La conclusió és que, malgrat sabem que actualment la zona del sector central, té una edificabilitat de Planta + 3, també sabem que en el projecte del nou POUM, aquesta zona té una edificabilitat de Planta + 2 i que l’aprovació d’aquest projecte, permetrà tirar endavant aquesta planta de més malgrat hi hagi una aprovació posterior del POUM.

També sabem o pensem que, no podem obstacularitzar un projecte en funció de si s’aprova o no el nou POUM, pel dret dels propietaris a fer-ho.

Per tot l’explicat, el nostre vot recolzarà el que decideixi la majoria en aquest ple i per tant ens ABSTINDREM.

Font: bloc d’AMS

round-icon-small Comunicat ICV:

El passat 5 de novembre, el ple ordinari va rebutjar l’aprovació provisional de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament 1/2009 a l’àmbit del sector central amb els vots en contra de ICV-EUiA-EPM i les abstencions de AMS i CiU.

Els quatre vots de IdS-PM en solitari no varen tenir la majoria absoluta necessària per l’aprovació en el ple.

Pocs dies desprès, el 3 de desembre, se’ns fa una convocatòria extraordinària d’un nou ple, que en la nostra opinió no està justificat veient l’ordre del dia. Aquesta convocatòria extraordinària encara està menys justificada perquè és quasi segur que aquest mes de desembre tindrem un altre ple extraordinari per la presentació, debat i si s’escau, l’aprovació dels pressupostos 2010. I en aquesta convocatòria extraordinària hi tornem a trobar el sector central.

Sembla que hi ha pressa, tanta com per fer dos plens en un interval d’un mes. Com pot ser que amb l’ aturada de les edificacions que veiem per tot arreu hi hagi tantes presses? Queden per construir tres blocs dels de davant de l’Ajuntament, un grapat d’ habitatges a la nova urbanització de Mallorquines, un munt de parcel•les en sòl urbà, queden per vendre molts dels habitatges construïts.

Potser la resposta és que es vol tenir enllestit el projecte del sector central abans del POUM?

Veiem. Si no estem equivocats, en el projecte del POUM del govern de CiU al sector central hi eren previstes 222 habitatges, dels quals 26 eren de HPO. En el projecte de POUM del govern de IdS-PM eren en total 204 habitatges, dels quals 67 eren de HPO. Ara, amb la modificació de les normes subsidiàries que ens presenta l’Alcalde, són 233 habitatges, dels quals 30 són de HPO.

Les diferències són substancials, i està clar que la millor en aprofitaments és la darrera, la que permet la màxima edificació i el màxim rendiment econòmic. Més blocs a Sils, de planta i dos i de planta i tres pisos.

Està clar que amb un o altre POUM aquets rendiments serien sensiblement inferiors, per tant és comprensible voler avançar-se al POUM, per donar més valor als terrenys, perquè ara per ara és difícil de pensar que les obres de construcció comencin enseguida.

En la nostra opinió, cal trobar un punt d’equilibri i harmonia entre el que ara ja hi es i el que es vol fer de nou, no estem d’acord en dir que les coses s’han de fer perquè ho diuen els tècnics i perquè està escrit en les normes. Amb els mateixos tècnics i normes veiem com es pot canviar substancialment el nombre d’habitatges.

El nostre grup es manté en coherència amb el que varem plantejar en els plens anteriors, i no estem d’acord amb aquesta proposta d’ aprovació provisional modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament 1/2009 a l’àmbit del sector central i mantenim totes les al•legacions presentades, excepte la que fa referència a la recollida pneumàtica de brossa.

No val dir que ara en el projecte no està dibuixat enlloc on aniran les vivendes de HPO, però està clar que darrera els pisos blaus està prevista la construcció d’un nou bloc i això tots els grups ho sabem.

Reproduïm les al•legacions presentades:

EXPOSA:

Atès que en data de 21 de setembre de 2009 s’ha publicat al BOP de Girona nº 181, l’edicte d’aprovació inicial d’una modificació puntual de les normes subsidiàries de planejament a l`àmbit del sector central de Sils.

Acollint-se com a persona interessada, en el termini establert, formulo les següents propostes, amb la intenció de millorar el projecte inicial

AL•LEGACIONS:

– Al llindar d’aquesta zona hi ha comerç de proximitat (Estanc de Sils, merceria i complements Rissech, esteticient Dolors, perruqueria Carlus, forn de pa Can Companyó, pastisseria Montrosa, fusteria d’alumini Alumsils,…), que cal contemplar i potenciar. Aquest comerç de proximitat necessita facilitat d’aparcament per afavorir la seva activitat, una mancança del projecte actual que cal modificar. Cal marcar en els vials les zones d’aparcament, de manera que siguin incloses en el projecte d’urbanització. Amb aquesta proposta es descongestionarà la zona, amb una millora de la mobilitat que també afavoriria el nou comerç que s’instal•li a la nova zona definida al projecte..

– Hem de considerar l’existència de tres anomenats pisos blaus, amb mancances d’aparcament, així com d’ascensor. Hem d’evitar la desvalorització d’aquests blocs i els hem d’integrar a l’entorn, suplint en la mesura que sigui possible les seves mancances. Proposem que la zona verda estigui al darrera d’aquests blocs, amb la dotació d’aparcaments al carrer Francesc Mas i Ros. Per tant, proposem que l’habitatge protegit previst darrera aquests blocs vagi a una altra ubicació.

– Totes les places d’aparcament a les quals fem referència considerem que han d’ésser en bateria, per a optimitzar l’ús del sòl.

DEMANEM:

1. Ubicar la zona verda al darrera dels pisos blaus.
2. El sòl destinat a HPO (Habitatge de Protecció Oficial) equivalent al 10% de l’aprofitament urbanístic, reubicar-ho a la zona verda que actualment està prevista al projecte aprovat inicialment.
3. Definir amb tota claredat en els vials del projecte la configuració de les zones d’aparcament públic, afavorint al màxim l’aparcament en bateria.
4. La vorera del c/ Prudenci Bertrana, en el tram en que és possible, ampliar-la i situar-hi també aparcaments.

No ens val dir que ara en el projecte no està dibuixat enlloc on aniran les vivendes de HPO, però està clar que darrera els pisos blaus està prevista la construcció d’un nou bloc.

Sils, a 3 de desembre de 2009.
Font: bloc La Veu de Sils (ICV)

round-icon-small Nova zona residencial al centre de Sils

Modificació NNSS sector central. Construcció de pisos a la zona Enher i modificació de les actuals normes urbanístiques de Sils als plens de 3/09 i 5/11/2009.

enher1

enher3

enher4

enher5

enher6

enher

uasectorcentral1

uasectorcentral2

Modificació NNSS sector central. Construcció de pisos a la zona Enher i modificació de les actuals normes urbanístiques de Sils al ple del 3 setembre. Un tema destapat pel bloc Des de Sils camí d’Itaca.

round-icon-small IDS vol modificar a corre-cuita les normes subsidiàries del sector central

Fonts properes d’IDS confirmen que el Ple d’avui vol modificar el sector on s’ha constuit una junta de compensació presidida per l’alcalde i amb domicili al mateix ajuntament.

IDS va obrir fins i tot un bloc amb el seu logotip en aquest espai a l’entrada del poble on es faran pisos, després de les crítiques el logotip d’IDS va desaparèixer, el Bloc però encara està actiu en el moment de publicar aquest escrit a l’adreça http://uasectorcentralsils.blogspot.com/

Tant des del Bloc d’AMS ( POUM) com des del nostre ja s’ha vingut informant d’aquest sector.

A AMS es pronunciaven així:

“e) El sector central – zona Enher (Plànol 3F): lliguem aquests dos sectors que apareixen en el mateix plànol, en el sector central apareixen dos Plans d’Actuació Urbanística (PAU 1 i 3), en el PAU 1 no coneixem els criteris que s’han seguit per a les delimitacions ni els criteris de cessions ( sembla que plantegen dubtes en alguns veïns) i en el PAU 3 no se’ns aporten les claus de definició. En el zona Enher apareix (un Pla de Millora Urbanística – PMU 1) que tampoc se’ns especifica. “

Té urgència l’alcalde en plena tramitació del POUM i amb l’anunci de les negociacions de la moció de censura?

Font: http://losilenc.blogspot.com, dijous, setembre 03, 2009








%d bloggers like this: