Consideracions sobre el transport escolar:
Vist l’enrenou que provoca la proposta del Consell Comarcal de la Selva, per tal que els pares i mares dels alumnes de primària i secundària, que viuen en les urbanitzacions de Sils i d’altres pobles de la comarca, es facin càrrec del pagament del servei de transport escolar fins als centres del seu municipi, caldria puntualitzar els següents aspectes tenint en compte la normativa legal que fa referència a aquest punt.
1. Això és el que ens diu la normativa respecte a la gratuïtat del servei:
Extret del web del Departament d’Ensenyament en el full que referent a les àrees d’actuació:
“Transport i menjador escolar a l’ensenyament obligatori
Gratuïtat de prestació obligatòria
La gratuïtat dels serveis de Transport i Menjador escolar per als alumnes d’ensenyaments obligatoris (primària i ESO) està establerta per a tot l’Estat espanyol en l’article 65.2 de la Llei Orgànica 1/1990 d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE).
“En l’educació primària i en l’educació secundària obligatòria, en aquelles zones rurals en què es consideri aconsellable, es podrà escolaritzar els nens en un municipi proper al de la seva residència…” “En aquest cas, les Administracions educatives prestaran de forma gratuïta els serveis escolars de transport, menjador i, si cal, internat.”
Aquesta norma bàsica responsabilitza les Administracions educatives a prestar gratuïtament aquests serveis als alumnes que s’han de traslladar, per inexistència d’oferta educativa de primària o ESO al seu propi municipi, des del seu municipi de residència fins a un municipi proper.
A Catalunya el Departament d’Educació finança la totalitat dels costos de transport i menjador escolar als alumnes que s’han de desplaçar fora del seu municipi de residència, sempre que ho facin d’acord amb el mapa escolar.
Ajuts no obligatoris, amb finalitat compensatòria
La LOGSE no estableix cap tipus de gratuïtat a favor dels alumnes que es traslladen a un centre docent dins del seu terme municipal de residència. En canvi permet, per la via d’accions compensatòries (Títol V), que aquest alumnat pugui rebre ajuts, promoguts des dels Poders Públics, en atenció a determinades situacions:
“Amb l’objectiu de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, els Poders Públics promouran les accions de caràcter compensatori amb relació a les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmics per a aquest fi.” … “Les polítiques d’educació compensatòria reforçaran l’acció del sistema educatiu per tal d’evitar les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’una altre índole.” (Arts. 63 a 65.)
En conseqüència, per l’atorgament d’ajuts de transport i menjador escolar als alumnes que es desplacen dins del seu propi municipi de residència, cal tenir en consideració els dos aspectes que estableix la LOGSE:
- la coresponsabilitat dels Poders Públics per promoure aquestes accions;
- la necessitat d’atendre situacions personals desfavorables (finalitat compensatòria).
Segons aquest marc jurídic que estableix la LOGSE, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya possibilita l’atorgament d’ajuts de menjador i de transport, per a aquests alumnes, mitjançant els Decrets 160/96 i 161/96, en atenció a la situació socioeconòmica de les famílies i la distància que cada alumne s’hagi de desplaçar per assistir al centre docent.
El Departament d’Ensenyament aporta recursos econòmics als Consells Comarcals amb la finalitat de destinar-los a Ajuts no obligatoris a favor dels alumnes que es desplacen dins del seu propi municipi de residència (segons convenis específics de delegació de la gestió d’aquests serveis).
Informació per sol·licitar la gratuïtat d’aquests serveis
Les famílies d’alumnes d’infantil, primària i ESO poden adreçar-se a la direcció dels centres docents per rebre més informació.”
“Del decret 161/96 sobre transport escolar
Disposicions addicionals
1.Quan les necessitats d’escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, i d’acord amb les consignacions pressupostàries existents, es podrà facilitar el servei escolar de transport o la concessió d’ajuts destinats a l’alumnat que cursi el segon cicle d’educació infantil que hagi de desplaçar-se fora del seu municipi de residència, i a l’alumnat d’educació obligatòria que s’hagi de desplaçar a centre docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència.”
2. Tal com especifica la llei, dintre del mateix municipi el transport no és gratuït.
3. Malgrat això i tal com s’expressa en la disposició addicional 1 del decret 161/96, si existeixen consignacions pressupostàries es pot facilitar aquest servei. Aquesta és la situació que sembla que es dóna en aquest moment, i caldria demanar al Departament d’Ensenyament per què no existeixen aquestes consignacions abans d’iniciar cap mena de mobilització perquè l’Ajuntament es faci càrrec d’una competència que no li pertoca.
4. Creiem que cal considerar com un dret adquirit l’existència del transport i de la seva gratuïtat tenint en compte les condicions que afecten a algunes de les urbanitzacions del municipi, força distants del centre escolar, que han gaudit i creiem que tenen dret a gaudir del transport escolar gratuït tant per raons socioeconòmiques com per raons fins i tot medioambientals.
5. Hi ha vàries alternatives en un procés a seguir per a mantenir la gratuïtat del servei:
a) Que el mateix Departament continuï mantenint-la seguint els criteris dels últims anys. No veiem per què les retallades del govern per falta de finançament han d’afectar aspectes tan vitals com l’ensenyament i el seu accés per igual a tots els ciutadans visquin on visquin. Creiem que aquesta seria l’opció més vàlida tenint en compte que la competència d’ensenyament és de la Generalitat i no de l’Ajuntament. Cal demanar una modificació de la llei que l’adeqüi a la realitat territorial i demogràfica actual.
b) Que el Departament que és el que ha de garantir el dret a l’ensenyament de qualsevol nen/nena, assumeixi el cost d’ajuts individuals per a tots els/les alumnes , tramitant-los d’aquesta manera, és a dir com a ajut individual. Aquesta pot ser una opció temporal mentre es canvia la llei.
c) Que sigui l’Ajuntament qui assumeixi aquest cost tenint en compte la càrrega pressupostària anual que comporta i també que el marc legal no l’obliga a fer-ho. No només no l’obliga a fer-ho sinó que no en té cap competència. Quan el Consell Comarcal espolsa aquest problema cap als ajuntaments i les famílies projecta un conflicte que no té perquè existir.
6. Des d’aquest punt de vista, s’entén que prendre qualsevol de les dues primeres alternatives a) i b) comporta una mobilització conjunta encapçalada pel mateix Ajuntament i amb coordinació amb altres ajuntaments i el conjunt d’interessats
( pares/mares, AMPES i comunitat educativa en general), que poden fer molta més pressió sobre el Departament d’Ensenyament i intentar incidir en altres àmbits per a recollir un canvi de la llei i una solució a curt, mig i llarg termini.
7. Prendre l’opció c) comporta evidentment un consens o una confrontació en el camp municipal que han de valorar les diferents parts. El consens entre els diferents grups polítics suposa assumir i carregar amb una competència que no pertoca, que té un important cost econòmic dins dels pressupostos anuals i que defuig el problema de fons que és la mala regulació legal, que pertoquen a la Generalitat i al Parlament .
La confrontació potser ja està servida atès que el propi equip de Govern del nostre Ajuntament no ha pres cap iniciativa o si ho ha fet no ha informat correctament a la població i a les persones i entitats afectades de la seva postura.
Existeixen altres possibilitats que formen part d’un debat més ampli que caldria fer amb serenitat i rigor.
Font: AMS
Comentaris Recents