Nyap 2010

9 02 2010

Mai en horari comercial!

Informacions confirmades indiquen que l’Albert Miralles, regidor de l’Ajuntament de Sils pel grup d’ICV-EUiA, va presentar el passat dissabte 5 de febrer de 2010 un escrit dirigit a l’alcalde Martí Nogué, amb aquest text:


En l’exercici de la seva responsabilitat de regidor, ha tingut coneixement del que es diu en l’expedient referit a la llicència comercial municipal d’un establiment (SUPERMERCAT CONSUM) en règim d’autoservei amb aparcament exterior, concretament en la diligència aprovada per l’Ajuntament en sessió del 16 de març del 2009, signada pel l’Ajuntament de Sils:

Document titulat : “MOBILITAT DURANT EL PROCÈS DE CÀRREGA I DESCÀRREGA” (adjuntem còpia). A més a més d’un dibuix on gràficament es veu la maniobra dels camions, hi consta un text que diu:

“La mobilitat no afectarà a la circulació de la zona, degut a que es realitza dins de la mateixa finca i la maniobra de gir es realitzarà en la zona d’aparcament. L’horari de càrrega i descàrrega no coincidirà mai amb l’horari comercial, així l’aparcament sempre es trobarà lliure per tal de realitzar la maniobra de gir i tornar cap al carrer Països Catalans”.

Per informacions recollides entre el veïnat s’està incomplint aquesta diligència municipal, tant incomplint l’horari de càrrega i descàrrega, com també en el lloc de fer la maniobra, procedint en ocasions a fer marxa enrera més de 50 mts. envaint el carrer Països Catalans, o circulant en direcció prohibida pel carrer Bastiments, tot per evitar-se de fer la maniobra dins del supermercat CONSUM o bé perquè el pàrking està ocupat per clients perquè es horari comercial.

per la qual cosa

DEMANA :

1.- Que l’Alcalde ens informi si ha instat a la empresa comercial SUPERMERCAT CONSUM a fer la càrrega i descàrrega tal i com es contempla en la diligència municipal aprovada en la sessió de 16 de març de 2009, situant-li clarament la seva responsabilitat en aquests fets.

2.- Saber si l’Alcalde ha donat informació a la guàrdia urbana de l’aprovació d’aquesta diligència municipal i li ha instat del seu necessari compliment.

3.- Que l’Alcalde ens informi si ha hagut algun expedient obert o infracció de qualsevol mena pels fets que al·leguem en aquest escrit.

4.- Si a la vista de tot l’exposat considera que com Alcalde ha de fer alguna gestió ó considera que no cal fer res.

La qual cosa espera obtenir.

A la espera de la seva resposta, el saluda atentament

Sils, a 27 de gener de 2010


Nyap de mobilitat

La parcel·la es considerada per les vigents normes urbanístiques com a “zona de vivendes (habitatges) amb tolerància comercial”. Durant la llarga tramitació del POUM, la parcel·la hauria estat objecte d’al·legacions tant per part de la propietat com per part de veïns i veïnes de Can Cabirol. El fons de la polèmica, molt punyent durant l’any 2009, no era “supermercat sí, supermercat no”, sinó la manera com s’havia aprovat, construït i posteriorment legalitzat aquesta nau industrial aixecada enmig del teixit urbà del poble i arrambada brutalment contra un carrer amb veïns. El tema continua en mans d’un jutjat de Girona.

Els veïns afirmen que el Nyap urbanístic ha generat un Nyap de mobilitat i que un carrer públic corre el risc de convertir-se en el pati del darrera d’un negoci privat. Es demana que l’empresa utilitzi el gran pati interior per a fer totes les operacions de càrrega i descàrrega, tancant l’actual moll i modificant els accessos. Les maniobres relatades en aquests vídeos són encara de plena actualitat:




Llegiu també:

Nyap 2009
Nyap 2008
Segona superfície comercial
És legal el que passa al carrer del Nyap?
Cronologia del Nyap
Conflictes urbanístics a la comarca
El Nyap a 3cat24
El Nyap al Youtube
El Nyap al Facebook
Anomalia del carrer del Nyap al plànol de mobilitat de Sils





Carnaval 2010

8 02 2010

Carnaval per Quaresma

Sils, Carnaval per Quaresma. En contra dels preceptes de la Santa Mare Església i no sabem si amb la disconformitat del bisbat gironí, Sils celebra el Carnaval per Quaresma, temps d’abstinència i penitència:

CARNESTOLTES 2010

A partir de les 4 de la tarda, CONCENTRACIÓ DE CARROSSES I COMPARSES, al carrer Vidreres, al costat del Centre Cívic.
A 2/4 de 6 de la tarda, SORTIDA DE LA RUA i recorregut pels carrers del poble.
Acabada la rua, als voltants de 2/4 de 8 del vespres, FESTA, ANIMACIÓ, LLIURAMENT DE TROFEUS I MÚSICA DE DISCOTECA AMB DIVERSILS al Pavelló municipal.
També hi haurà BOTIFARRADA. El preu serà d’1 euros pels participants disfrassats (els tiquets es repartiran a la carpa de sortida de la rua) i 3 euros a la resta.
Traca final, música i animació fins que el cos aguanti.

Organitza la Comissió de Carnaval amb el suport de l’Ajuntament de Sils.

Font: http://webspobles.ddgi.cat

D’anys anteriors:





e-ruta

7 02 2010

Un cop superada la polèmica del borrissol dels pollancres femella, Sils estrena una e-ruta pels Estanys. Es tracta d’una ruta electrònica amb experiència interactiva tot seguint un itinerari multimèdia amb GPS i PDA, procurant no ensopegar… Mentre s’inaugura la e-ruta creixen les queixes pel funcionament de la e-sils (wi-fi municipal)








Wi-fi e-Sils

6 02 2010

Queixes creixents

Mentre l’alcalde i el conseller inauguren una e-ruta (ruta electrònica o itinerari multimèdia amb experiència interactiva que consisteix en caminar pels estanys acompanyat per una pda, amb tecnologia gps, procurant no ensopegar), les queixes sobre el wi-fi e-sils creixen.

Recentment s’ha creat un grup al Facebok anomenat “Jo també crec que el WiFi de SILS és tercermundista (Grrrr)”, amb aquesta descripció: N’estem farts i fartes de tenir temps d’anar a cagar i tornar al pc mentre se’ns carrega internet!

http://www.facebook.com/group.php?gid=276218411291

Aquesta wi-fi o xarxa inalàmbrica municipal és responsabilitat de l’Àrea de Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Sils.





Salsifins

5 02 2010

Salsifins, salsafins


Salsifins, “salsafins”, Tragopogon porrifolius

El salsafí (tragopogon porrifolius) és una planta de la família de les compostes, originària de l’àrea mediterrània del sud d’Europa que, històricament, ha estat cultivat a les comarques gironines i, més concretament, a La Selva. El Salsafí és conegut i apreciat a la tradició culinària de la comarca des d’antic, on s’ha fet servir com a ingredient d’acompanyament de diversos guisats. Actualment però, el Salsafí s’ha convertit en una exquisidesa gastronòmica que es va obrint pas a la nova cuina de la comarca, cada vegada més reconeguda arreu del món. Per la seva agradable textura i sabor suau, té una gran versatilitat d´usos: es pot fer des d´una “Crema de Salsafins amb escates de foie” fins a un “Bombó de Salsafí”, incloent-hi el seu ús com a guarnició de plats com els “Ous ferrats amb paller de Salsafins”, la “Cua de bou amb salsa de rostit i cremós de Salsafí” o els “Escamarlans gratinats amb tempura de Salsafins”. D’altra banda, per la seva composició (rica en aigua i hidrats de carboni) i l’escàs contingut calòric, el Salsafí és molt indicat en règims d´aprimament, així com en els destinats a descongestionar el fetge, els ronyons i els intestins. El Salsafí, doncs, vol donar-se a conèixer fora de casa. Per això, diverses entitats ja estan treballant per a promocionar-lo. L’Associació d’Hosteleria de La Selva, per exemple, fa més d´una dècada que, convertint-lo en el seu baluard, va crear el premi anual “Salsafí d´Or” que guardona a la persona o entitat que més hagi treballat en la promoció de la comarca i la seva gastronomia.

http://www.salsafi.es/

Pollastre amb salsifís

Ingredients

1 pollastre
1 kg de salsifís
1 ceba
4 grans d’all
10 ametlles torrades
Sal
Llard
Oli
50 g de farina

Elaboració:

Poseu en una cassola una cullerada de llard i oli d’oliva. Quan estigui calent, poseu-hi el pollastre tallat i salat, l’hi deixeu fins que estigui ben daurat i, aleshores, retireu-lo.
A la mateixa cassola, fareu un sofregit de ceba i all, i quan estigui fet fregiu-hi una llesca de pa i unes ametlles. Quan estigui tot ben fregit, traieu-ho i passeu-ho per la batedora per fer-ne una salsa.

A la cassola del sofregit, torneu-hi a posar el pollastre i la salsa i deixeu que es faci uns 30 minuts. A part, haureu preparat els salsifís (pelats, bullits, enfarinats i fregits) que haureu d’afegir a la cassola del pollastre amb la salsa. Afegiu-hi també un got d’aigua. Deixeu-ho coure tot plegat uns 10 minuts més i ja estarà a punt de servir.

Font: Forum 2004

PEUS DE PORC AMB SALSAFINS

Ingredients

- 3 peus de porc (1/2 per persona)
- 1 ceba
- 2 grans d’all
- 2 tomàquets madurs
- 1 kg de salsafins
- 1 porro
- 1 pastanaga
- 1 branca d’api
- 1 fulla de llorer
- Farina, sal, oli

Per a la picada:

- 2 grans d’all
- 1 brot de julivert
- 10-12 ametlles

Preparació:

Bullim els peus de porc (aproximadament 3/4 d’hora en una olla a pressió i 1 i ½ en una olla normal) amb un porro, una pastanaga, una branca d’api i una fulla de llorer. Netegem els salsafins i els bullim durant uns 20 minuts. Els escorrem i els deixem refredar.

Enfarinem i fregim els peus de porc, i els reservem. En el mateix oli, fem un sofregit amb la ceba i els alls tallats petits i el tomàquet. Hi tornem a posar els peus de porc, els fem fer un parell de tombs i ho cobrim amb la mateixa aigua de bullir els peus. Enfarinem i fregim els salsafins a part. Fem una picada amb els alls, el julivert i les ametlles. Deixem bullir els peus uns deu minuts i hi afegim els salsafins i la picada. Ho corregim de sal i ho deixem bullir uns deu minuts més.

Recepte de Maria Casas

Font: http://www.tv3.cat/devacances/2002/receptes/re70522692.htm

La Selva, les dones de Sils

La Selva és una comarca molt rica en productes i en tradicions culinàries. La Tana Collados ens hi conduirà a través de dos reportatges. El primer el protagonitza el col.lectiu de “dones de Sils” un grup de dones, àvies i no tan àvies que estan portant arreu la cuina casolana, aquella cuina que han fet tota la vida sense cap aplaudiment i avui més reconeguda que mai.

La Selva, entre el mar, les Guilleries, i el Montseny, és comarca de boscos d’alzines i castanyers, de molta aigua, de camps de farratges i d’una forta cultura agrícola. La Maria Casas, de Sils, conserva l’hort i el galliner, com tanta gent de la zona que va trobar feina a la indústria.

La Maria Casas, la Maria Solà, i una vuitantena de dones del poble, formen part d’un col·lectiu que reivindica la cuina de sempre. Fan mostres gastronòmiques i bolos ensenyant les seves cassoles, com ara els peus de porc amb salsifins, una arrel que recorda els naps.

Tana: “S’assembla al nap, però no ho és?”

Maria Casas: “No és un nap, això és més fi, el nap és molt gros i de molt gust de nap i això és molt fi, ja es veu.”

Quan no n’hi ha, els congelen per tenir-ne tot l’any perquè els salsifins tenen molta tradició en la cuina de la Selva. En aquests guisats, s’hi troben dos elements bàsics de la cuina catalana: la picada i el sofregit. Com els salsifins i tota sort de verdures, La Selva és terra de castanyes. És costum assecar-les, per tenir-ne per guisar.

Pilar Carreras: “Això es té en remull tota la nit, després es treuen aquestes pelletes que queden, i quan està remullada creix, i en acabat es posa a bullir.”

La Maria Pol i la Roser Martí també formen part del col·lectiu de “dones de Sils”. Preparen una de les sortides que fan de tant en tant per ensenyar la seva cuina justament allà on més la poden valorar perquè la coneixen poc. En aquesta sortida, la Maria Casas porta la cassola de peus de porc amb salsifins, la Maria Pol ha fet el pollastre amb pèsols i, la Maria Solà, un plat de la Selva més muntanyenc: el costelló de tocino amb castanyes.

La Maria Solà explica que guisaven les castanyes i agafaven el porc, que era un complement, perquè de castanyes, n’hi havia moltes, i de costella, n’hi havia poca. Records de quan a les Guilleries hi havia moltes més castanyes i a les cases de pagès, un porc per tot l’any (o de carn poca).

Rosario Martí: “I els bunyols es feien per Setmana Santa i, el Dijous Sant, com que era vigília i abstinència, hi tiràvem mel pel damunt.”

I mostrant aquest patrimoni reben l’aplaudiment allà on van.

Isabel Ruhí: “Als “madrilenyos” els vaig fer peus de porc amb cargols!”

Tana: “Quins “madrilenyos?”

Isabel: “Vam anar a Madrid!”

Maria Pol: “Un any vaig fer rostit amb pilotilles.”

Maria Solà: “A partir de llavors tothom ho fa.”

Maria Pol: “Va sortir bo? Au, Maria!.”

Com les seves cassoles, elles també són testimonis d’una època que queda cada cop més llunyana: de quan dinar fora de casa era extraordinari, de quan les dones se les havien d’empescar totes per posar el plat a taula.

Isabel Ruhí: “La iaia Siseta feia una truita d’un ou per a 4 persones, hi posava farina…”

Rosario: “Un plat ben ple de farina.”

Maria Solà: “És que, a vegades, la gent, els ous, se’ls venia, no se’ls menjava, eh? Jo recordo que, a casa meva, els ous eren per vendre.”

Amb la seva feina de pedagogia, amb les seves actuacions, el col·lectiu de “dones de Sils” estan, de fet, exportant del poble i de la comarca aquest tipus de cuina que encara fan a casa seva, però que en el futur corre el perill de perdre’s.

POLLASTRE DE PAGÈS AMB PÈSOLS
COSTELLÓ AMB CASTANYES
PEUS DE PORC AMB SALSAFINS
ÀNEC ROSTIT AMB PERES
BUNYOLS DE POMA

Font: http://www.tv3.cat/devacances

Llegiu també:





El sabater de Sils

3 02 2010

L’artesà de Sils

Ja tenim sabater a Sils, prop del Bar Canigó. La foto ha estat publicada al bloc de Vallcanera.





Nevada 2005

1 02 2010

La nevada del 28 de febrer de 2005





Sevillanes de Sils

1 02 2010

Agrupació Cultural de Sevillanes de Sils





Les Mallorquines

1 02 2010




Tallen la Nacional, 30 G

31 01 2010

La cruïlla de Caldes, amb les obres aturades. Foto: M. LLADÓ (El Punt)

Llegiu també:

  1. Tres alcaldes a la N-II
  2. N-II, AP-7 i TAV






Riudarenes

30 01 2010




Facebook

29 01 2010




Patinatge Silenc

28 01 2010

Club Esportiu Sils

El nou club, que momentàniament entrena al Pavelló poliesportiu de Riudarenes, ja té logotip, àlbum Picasa i adreça de correu electrònic.

Secessió! Sils patina a Riudarenes

Una secció esportiva abandona l’Athlètic Silenc i crea un nou Club Esportiu Sils, per desavinences greus amb la Junta Directiva. Es demana la convocatòria d’una Assemblea General de socis i sòcies de l’Athlètic Silenc. El nou club demana poder entrenar i patinar en el Pavelló poliesportiu municipal de Sils i que l’alcalde Nogué intervingui en el tema.


round-icon-small 17 novembre 2009: Fonts generalment dignes de crèdit ens fan saber “que des d’ahir dilluns 16 de novembre a Sils existeix un nou Club: Club Esportiu Sils, Secció de Patinatge Artístic. És un club federat i té TOT el suport de la federació. Ahir mateix ja es va parlar amb el regidor d’esports i ja s’ha demanat i entrat la sol·licitud pels mateixos dies i horaris del Pavelló Municipal d’Esports de TOTS els Silencs als municipi. Ja que tot està organitzat i coordinat no cal moure res. El regidor n’està assabentat i les famílies també. Gràcies per la vostra benvinguda”

S’altra banda, ahir, dilluns 16, una nota de la Junta Directiva de l’Athlètic Silenc (publicada al bloc oficial de l’entitat) comunicava que “a causa del rebombori que durant els darrers dies ha anat creant un cert malestar i una gran incertesa enfront el futur de la nostra secció de patinatge, l’Athlètic Silenc informa a tots els seus socis i simpatitzants que aquesta continua endavant i properament es convocarà una reunió per solventar el tema. Atentament, Junta Directiva.”


round-icon-small 8 novembre 2009: Malgrat l’èxit “absolut” del patinatge de Sils, mares indignades manifesten que la Junta de l’Athlètic Silenc “vol tancar-los la parada”, o sigui, la secció de patinatge. També es fa referència a pràctiques de moobing i a altres irregularitats. Molta més informació, llegint els darrers comentaris …

DSC00022

DSC00019

DSC00021

DSC00014

DSC00013

DSC00008

round-icon-small Juny 2009: Proposen la creació d’una Escola de patinatge a Sils. Molta més informació, llegint els comentaris

Reproduïm aquest comentari a favor de la creació d’una Escola de patinatge:

Us volia comentar a tots que els socis i famílies de patinatge avui estem molt contents. Els nens i nenes han acabat la 2a. Interclubs de la La Selva i els ha anat força bé. Han obtingut 6 copes fins aquest moment (perquè a hores d’ara encara no han acabat, ens queda la tarda, perquè falten els petitons).

Estem contents perquè aquest any les famílies i el club hem fet, tots junts, una aposta per la secció de patinatge i tenim nova entrenadora, la Montse, i n’estem no contents, n’estem encantats de la vida. El nivell que ha aportat al club és impressionant. En poc mesos la tècnica i el nivell ha fet un salt estratosfèric i la seguretat i l’estimació que rep la mainada és una altra.

Ens agrada la Montse, els nens aprecien la Montse i tots estem AMB la Montse. La Lídia sempre ha estat una entrenadora carinyosa i ferma, ha aportat tècnica i estil. La Montse ha acabat d’arrodonir amb la seva excel·lència la secció.

Avui, reunits (allò que passa quan acaba l’entrega de medalles i copes) a fora del pavelló d’Anglès hem acordat demanar al Club i al nostre Ajuntament que definitavament es crei una ESCOLA DE PATINATGE a Sils.

L’argumentació és molt fàcil: Fa més de 7 anys que es fa patinatge a Sils i hi hagut anys que hem arribat a tenir fins a 90 patinadors. L’any passat la quantitat va baixar però aquest any s’ha recuperat el nombre i va camí de recuperar-se encara més. El degoteig d’entrades es va veient. Aquest estiu fem un stage de patinatge on s’hi apuntaran patinadors d’altres poblacions. Tots tenim coneguts en altres poblacions i anem sentint comentaris…

Pensem que sent Escola de Patinatge hi haurà oportunitat d’aconseguir sponsors, subvencions i el que sempre demanem: Campionats i actes que no poden venir mai a Sils perquè no som Escola. La mainada sempre ha de desplaçar-se a altres pavellons sense poder ser seu de cap event (fet que d’altra banda podria ser econòmicament convenient pel Club i la Secció).

Sabem, n’estem segurs que Sils arribarà a ser un referent en aquest aspecte, però si se’n té cura i conservem el què tenim, aquesta cantera de nens i nenes que patina des de pàrvuls i el personal tècnic que tenim ARA. Ja hem fet experiments, ara estem satisfets i paguem una quota més alta per aquest fet.

Demanem conservar la plantilla i ser definitivament una Secció com déu mana, amb cara i ulls. El Club que demani si volen algú a la Junta, hi ha persones disponibles.

Estem apostant fort per nens i nenes que fa ANYS que entrenen i s’esforcen durant 2 hores, 3 dies la setmana per un esport que els agrada molt, que són tossuts i que, a més, els suposa un repte personal de concentració i entrenament previ. Perquè la demostració del treball de mesos no queda diluït en el joc d’equip sinó que l’han de fer davant de públic durant 1,5 minuts en solitari.

A més del futbol i el basquet, existeix el patinatge i el judo, l’atletisme i altres que ningú anomena… Recordem-ho, perquè sovint els esports reis ho escombren tot al seu pas i els altres queden obviats… Jo veig poques fotos i referències als campionats i festivals on aquests nens i nenes assisteixen i fan coses.

Ara arriben a la cinquantena. Caram, no són pocs i s’esforcen moltíssim, de debò. Espero que hi hagi altres pares i mares que opinin, tal i com han fet avui mentre xerràvem amigablement.

Ah, i que consti que els meus fills també juguen a bàsquet. Vull dir, que una cosa no té a veure amb l’altre. La qüestió és intentar ser justos.

Fotos: http://picasaweb.google.es/athsilenc/Patinatge#

Text: Comentari enviat al bloc per Dominique, 23-05-2009

Llegiu també: Athlètic Silenc

Més fotos antigues de l’Athlètic Silenc

Més





Teatre silenc

26 01 2010

Criatures, de T de Teatre


31/01/2010, a La Societat:

Aquest diumenge 31 de gener a les 6 de la tarda a LA SOCIETAT de Maçanet, CRIATURES de T de teatre. Criatures és una visió àcida i una mica insolent de la infància.No és un tractat de pedagogia ni de records nostàlgics del temps de la innocència. En la seva condició de comediants, la Companyia La Llacuna Teatre (Companyia La Laguna Teatre) volen riure’s d’algunes coses de les quals valdria més no riure’s: mares que odien els fills, nens i nenes perduts en un món que no acaben d’entendre. Criatures consta de onze escenes, que mostren la terrible distància que separa, de vegades, els grans dels petits. Informació al 972 165341

Grup de gestió de LA SOCIETAT – àrea de cultura de l’Ajuntament de Maçanet

~

30/11/2008, a La Llacuna:

86img_7156

87img_7155

46

47





Dia zones humides

24 01 2010

2010:

* Jornada de voluntariat per col·locar suports de fusta per a les aus i amfibis de l’estany: dissabte 30 de gener a les 10.00h.
* Plantada Popular d’Arbres a la Riera Vallcanera: diumenge 7 de febrer a les 10.30h.

Us informem de dues activitats que tindran lloc a Sils les properes setmanes en motiu de la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides que se celebra el 2 de febrer (vegeu el cartell adjunt).

La primera és una jornada de voluntariat per col·locar suports de fusta a les illetes i marges de l’estany. L’objectiu és que les aus i els amfibis tinguin espais per a reposar lliures de vegetació a la vora de l’aigua. Serà el dia 30 de gener a les 10.30h a la passera d’entrada a l’estany.

La segona és una plantada popular d’arbres de ribera a la riera Vallcanera. Aquesta riera ha estat objecte d’un projecte de restauració que ha comportat l’eliminació de l’abundant flora al·lòctona existent. La plantada popular és amb l’objectiu de reforestar els marges d’un tram de la riera amb vegetació pròpia com són freixes, salzes i gatells. Aquesta activitat és per a tots els públic i edats, hi haurà esmorzar per a tothom però cal inscripció prèvia al 972168285, estany@sils.cat i al Centre Cívic de Sils.

Laia d’Armengol i Catà
Responsable Estany de Sils

Ajuntament de Sils
Centre d’Informació de l’Estany de Sils
Plaça Estació s/n
17410 Sils
Telèfon: 972 16 82 85
Fax: 972 85 36 17
e-mail: estany@sils.cat

Font: http://estanydesils.blogspot.com

2009:

Anellament, Observatori Vell

113

112

114

115

humides

humides2

Dia Mundial de les Zones Humides a l’Estany de Sils

El proper 1 de febrer de 2009 celebrem a l’Estany de Sils el Dia Mundial de les Zones Humides. En aquesta ocasió, a les 10 del matí es presentarà la publicació “Els espais naturals aquàtics de la comarca de la Selva”, realitzat pel projecte SELWA, del Consell Comarcal de la Selva.

A continuació es convidarà als assistents a un aperitiu i, tot seguit, es procedirà a la inauguració de la ruta de l’Observatori Vell, un nou itinerari per visitar l’Estany de Sils, senyalitzat gràcies al Taller d’Ocupació del Consell Comarcal de la Selva i de l’ajuntament de Sils. Aquesta ruta transcorre a través de zones boscoses i camps, fins a arribar a la zona de l’observatori vell, als terrenys propietat d’AccióNatura, on es localitza la llacuna temporal. Durant el recorregut, aquesta entitat explicarà la importància de la custòdia del territori per a la conservació de l’Estany de Sils. Un cop arribem a l’observatori vell, podrem comprovar com es realitza un anellament científic, gràcies al col·lectiu Bisaroca, que ens mostraran la importància faunística d’aquella zona de l’espai natural.

L’activitat tindrà lloc al Centre Cívic, a partir de les 10h el proper diumenge 1 de febrer. Us hi esperem!

Més info: aquí.

Font: http://www.estanydesils.cat

Llegiu també: Estanys de Sils





Vorera indefinida

23 01 2010

L’arranjament de la Vorera Indefinida de Sils, com se la coneix popularment, no forma part del projecte de voreres i actuacions per l’adaptació i supressió de barreres arquitectòniques (primera fase), projecte redactat pels Serveis Tècnics Municipals de Sils (més concretament, per l’enginyer i per l’arquitecta tècnica) que podeu consultar clicant aquí: pdf. Consulteu també: Fons Zapatero i Urbanisme a Sils.

046





Eren altres temps

21 01 2010

Eren altres temps:


Uns sis anys abans de l’expulsió del regidor Albert per part de l’alcalde Martí (18 juny 2009), el Diari de Girona destacava la notícia del primer matrimoni civil oficiat per una regidora de l’Ajuntament de Sils. En data indeterminada, la regidora Neus casava els ciutadans Albert i Cristina, futurs regidors de Sils.

Foto: independentsdesils/IDS8.jpg
Font: usuarios.multimania.es/independentsdesils

http://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/12/bola.gif?w=19&h=19&h=19 Eleccions 2003:

2003a

2003b

Foto: De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

Xavier Triguero Genís, Maruja Fernandez Cabeza, Nati Adroger Esteban, Narcís Negre Carreras, Anna Mª Suñé Pujol, Marc Morales Freixes, Joan Andreu Arredondo Rodríguez, Joan Cot Porcell, Joan Planas Dantí, Neus Gené Massuet, Albert Miralles Güell, Martí Nogué Selva, Narcís Figueras Capdevila i Juan Carlos Blázquez Ramos.

Font: antiga web d’IdS


http://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/12/bola.gif?w=19&h=19&h=19 Article i tres comentaris, bloc ICV:

dijous, 17 / maig / 2007

Aclariment

Aclariment d’Albert Miralles Güell respecte als partits: IdS i AMS

En les passades Eleccions Municipals del 2003, varen venir a casa nostra la Neus Jané i en Joan Cot, aleshores IdS sense PM, per oferir-me anar en la seva llista. La Cristina Simó, la meva dona, i jo els hi vàrem explicar que érem d’ICV – EUiA, que teníem una opció de partit.

L’any 2003, a les Eleccions al Parlament de Catalunya, jo vaig anar de nº 9 de ICV – EUiA per a la circumscripció electoral de Barcelona. L’any 2006, a les Eleccions al Parlament de Catalunya, la Cristina va anar de nº 3 d’ICV – EUiA per la circumscripció de Girona.

La meva militància no va ser cap obstacle perquè el 2003 jo acabés anant a la llista dels IdS, en el nº 5, i col·laborés en les propostes del Programa Municipal. Si la col·laboració no va ser més intensa, és perquè la nostre filla va néixer el 13 de Maig, ara just acaba de complir quatre anys.

De cara a les eleccions municipals actuals, del 2007, la Neus Jané em va trucar un dia, explicant-me que aquest cop IdS anirien en coalició amb el PSC.

Coneixedor de la situació, vaig proposar en una reunió amb el grup de IdS la possibilitat de fer una coalició IdS – PSC – ICV -EUIA. Això no va ser possible, i per tant és lògic que cadascú anés pel seu camí. En definitiva, separació amistosa i sense mal rotllo.

També l’Antoni Tello em va venir a buscar per anar en la seva candidatura actual (AMS). Però vaig declinar el seu oferiment, explicant-li que havíem decidit presentar-nos com ICV – EUIA a Sils.

He agraït molt, en privat i públicament, a les persones que han fet possible la presentació de la llista electoral d’ICV – EUIA a Sils. Diguem-ho clar: som la força considerada més d’esquerres i ecologista del país i ens presentem a Sils tal i com som, sense tapar les nostres sigles amb altres noms, amb marques blanques.

Si a algú li molesta que ens haguem presentat, pitjor per ell o ella, és perquè deu ser poc d’esquerres.

Vaig néixer i passar l’infància a Sant Cugat del Vallès i encara em sento santcugatenc, vaig viure al Prat del Llobregat i encara em sento “pota blava”, vaig viure a Barcelona i encara em sento barceloní i ara visc a Sils i amb sento ben silenc. Crec que qui perd l’origen perd la identitat, i aviso que ningú em farà sentir estranger a la meva terra.

La gent progressista dèiem, fa anys, que és català qui viu o treballa a Catalunya i jo encara ho crec. A Catalunya, els que som d’esquerres i progressistes, hem celebrat la reedició del tripartit, ara anomenat Govern d’Entesa de la Generalitat. Altres haguessin preferit un govern de CiU amb PSC o de CiU amb ERC, més de dretes, amb un President de CiU. Però la majoria d´esquerres és la que s’ha imposat. PSC, ERC i ICV – EUiA ara governen a Catalunya.

Perquè no a Sils un govern d’una majoria d’esquerres, amb un programa de progrés al servei de les persones i de les seves necessitats?

Atentament,

Albert Miralles i Güell

3 Comentaris:

  • Anna Suñé ha dit…

Gràcies Albert, com ja he dit en el blog de Sils de la Selva, trobo molt lloable la teva acció, només vosaltres podeu aclarir la situació, sembla que en aquestes eleccions tothom busqui els tres peus al gat, personalment penso que no val la pena, com ja et vaig dir un dia el bon rotllo s’encomana i fa que la gent tingui més confiança en la política. Se sol sentir dir a la gent que lo que menys els agrada es veure com els partits que opten a les eleccions, siguin les que siguin, es barallin entre ells, en comptes de aprofitar el temps en convèncer la gent de la seva capacitat per governar. Ja veus que en el blog intentant enfrontar-nos, però espero que el vostre encertat comentari serveixi d’una vegada per totes aclarir que no pensem entrar en el joc de criticar-nos uns els altres. També hi hagut algun comentari sobre si em copiat el vostre programa electoral, com ja saps preparar un programa electoral amb cara i ulls porta molta feina, es bo que tinguem mateixos punts de vista en molts de temes i això vol dir que veiem les mateixes mancances i necessitats a Sils. Espero que tinguem molta sort i aconseguim tots les nostres fites per be de tothom. Ànims!
5/17/2007

  • Dominique ha dit…

Estic molt contenta per l’article i pel comentari.
En totes les organitzacions, en tot tipus d’acció sigui política, cívica o social es donen aquestes situacions.
Els que portem anys dedicant-nos-hi ho sabem. Ho podem dir per experiència.
No parlem de l’associació a la que pertanyem actualment, sinó a d’altres. Alguns membres actuals hem sigut membres d’associacions de veïns, membres de colles geganteres, de diables, de comissions de festa major o de Federacions d’entitats a Sils o als llocs d’on venim.
I la frase “el bon rotllo s’encomana” és molt encertada, certament es vírica!

Parlant d’un altre tema: Sobre els aclariments de l’article i el programa dels dos grups.

Trobo que sou dues candidatures amb objectius similars en alguns punts de la política municipal a aplicar. No heu fet “causa” comuna abans de les eleccions, però hi ha molta gent que quan voti ho farà pensant en això.
Els pactes són normals en les polítiques d’arreu d’Europa i el món. Aquí sembla que la gent se n’oblida quan vol a nivell de l’Estat i del Govern Català… o no recordem tots pactes d’anteriors legislatures?
Per a moltes opcions personals i pensaments ideològics no eren ni oportuns, ni bons per al país, però democràticament plenament acceptables.
Així que ara ho són també el tripartit d’esquerres que dirigeix Catalunya i ho pot ser qualsevol altre en qualsevol municipi del territori.
Així que com diu l’Anna, molta sort a tothom! Siguin quins siguin els resultats i els pactes posteriors.
5/17/2007

  • Anònim ha dit…

Albert y Cristina daros las gracias ha vosotros dos porque estais demostrando pleno tras pleno que sabeis hacer politica otros llevan en los programas electorales muchas promesas pero el tiempo nos diran cuantas cumplen un programa electoral se hace para llevarlo ha cabo y no solo para recojer votos, dedicaros hacer lo que estais haciendo que lo estais haciendo bien por que en este Ayuntamiento nunca se ha hecho la oposición que vosotros estais haciendo, estos de IDS-PSC se pensaban que la oposición que se iban a encontrar seria como la que han estado hacindo ellos durante toda su historia como IDS lo cual quiere decir que nada de nada. lo unico que buscan es el protagonismo y que hagan coalición con quien quieran no haran coalición con nadie porque toda la candidatura de IDS esta dentro del Ayuntamiento pero solo salieron cuatro lo que se tendria que saber es si los otros estan cobrando.

El pueblo ya se esta dando cuenta de quienes son estos eran los que decian ha llegado el cambio que cambio, porque el unico cambio que habido ha sido solo para ellos y para nadie más no iran muy lejos los vecinos se les echaran en cima en todos los nucleos de Sils si no valian para oposición como van ha valer para gobernar yo pienso que estos personajes para lo unico valen es para reparar todas la Iglesias del pueblo y para hacer fiesta con botellas de champan. suerte y adelante, por lo que seve en este pueblo solo pueden hablar los que han nacido aqui que pena pero de lo que se tienen quedar cuenta es que los que han venido de afuera son los unicos que saben hacer politica y no les dice el secretario como tienen que hacerla. Un saludo
1/11/2008

Font: Bloc La Veu de Sils ( ICV)

http://silsdelaselva.files.wordpress.com/2009/12/bola.gif?w=19&h=19&h=19 Consulteu també:

  1. Carles Adroguer, cap de l’oposició
  2. Nogué independent?.No, del PSC
  3. Escàndol al ple de 18 juny 2009




Pare peregrí

20 01 2010

Tradició, superstició…

img_0061.jpg

img_0057.jpg

El Pelegrí arriba a Sils. Fotos: © Sils, com més serem més riurem (2008, abans del Nyap)

JOAN FERRER

Dia 20 de gener de qualsevol any dels darrers segles. Set del matí. Màxima expectació a l’església de Tossa de Mar. Arriba el moment de conèixer la identitat del Pare Pelegrí. Fins aquell moment ha estat el secret més ben guardat. Només ho sabien el mossèn, el Síndic del Pelegrí i el mateix protagonista. Comença, un any més, el pelegrinatge fins a la capella de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.

Tossa va patir la pesta i va demanar ajut a Sant Sebastià. A canvi, es van comprometre a anar cada any a peu fins a l’ermita de Sant Sebastià més propera. Promeses com aquestes eren típiques de segles enrere. Moltes s’han perdut i d’altres es mantenen amb molt poca participació. Tossa, però, ni l’ha perdut ni ha abandonat al Pare Pelegrí en el seu recorregut de 40 quilòmetres. Cada any li fan costat de nou-centes a mil persones.

Aquest 2008, com que el 20 de gener cau en diumenge, s’espera una afluència encara major. Aquí comencen les preocupacions. Des de Tossa es recorda una i altra vegada que no es tracta ni d’una marxa, ni d’una cursa, ni de cap festa. Per tant, el pelegrinatge és obert a tothom que el faci amb respecte i el silenci que marca l’ocasió i la tradició.
Tot i que el Pelegrí surt de l’església, bona part dels acompanyants començaran el recorregut a Terra Negra, el que permet evitar alguns quilòmetres. L’arribada a Santa Coloma, tal i com marca la tradició, és farà quan el sol ja s’hagi post. És en aquest moment quan es compleix el vot de vila. Després del sopar ?-on els cargols hi jugaran un paper destacat- i el merescut descans, començarà el viatge de tornada. Aquest, amb els deures complerts, ja serà molt més distès i alegre: Tossa, un any més, no s’ha oblidat ni de la tradició ni de Sant Sebastià.

LES EMOCIONS, PERÒ, ENCARA NO s’han acabat. L’arribada a Tossa, ja de fosc, és un acte solemne. La processó tancarà dos dies plens d’emocions pel Pare Pelegrí i tots els que l’han acompanyat. El Pare Pelegrí serà rebut per l’alcaldessa, la resta d’autoritats convidades i tots els tossencs que no han fet el camí a peu. Tossa fa temps que té alcaldessa, quatre de diferents en pocs anys. El Pare Pelegrí, però, sempre és un home. La tradició mana i aquesta no es pot ni tocar. Només després d’acabar-se el pelegrinatge començarà la festa major d’hivern. Abans, la paraula festa no es pot ni pronunciar.

Text: Diari de Girona, 19-01-08

Centenars de persones acompanyen al Pare Pelegrí en el Vot del Poble
L’escollit és Grau Gelpí i Lleonart, de 37 anys, que treballa de sotscap a la policia local del municipi acompanyat. El Pare Pelegrí encapçala el pelegrinatge en el viatge d’anada i tornada a Santa Coloma de Farners i i sempre ha rebut un tractament especial.

Joaquim Bohigas, Tossa de Mar.
Grau Gelpí i Lleonart. És el nom del Pelegrí de Tossa que ahir va complir el vot del municipi a la capella dedicada Sant Sebastià -màrtir cristià a qui els tossencs van demanar la intersecció per deslliurar-se d’una pesta- de Santa Coloma de Farners. Té 37 anys i és sotscap de la Policia Municipal de Tossa de Mar. Abans del dia del pelegrinatge, només el rector de la parròquia -en aquest cas, Joan Carreras i Pera-, el Síndic -persona designada per l’Ajuntament de Tossa a fi de vetllar pel vot- i el mateix interessat saben el nom de la persona que representarà el municipi pel compliment d’aquesta tradició. La xifra donada per l’organització és que 1.484 persones van acompanyar ahir el Pare Pelegrí en el trajecte d’anada. Setanta-quatre anaven descalces.

El Vot del Poble, en què es conjuga un compromís cívic i religiós, va començar a les set del matí amb la missa El Cantar, que se celebra a la capella de Sant Sebastià, en un dels laterals de l’església. Abans d’iniciar-se la celebració, el síndic va anar a buscar el pelegrí, que restava en una estança, per presentar-lo públicament. Aquest va ser, segurament, un dels moments més emotius de la jornada perquè la majoria de presents van voler reconéixer-lo. Són, aproximadament, cinc segons en què el recinte sagrat va “emmudir”. Aquest moment àlgid continua en el trajecte que fa l’escollit fins a la capella en què es fa la litúrgia. Acabada l’eucaristia, en què el Pare Pelegrí estava al costat de l’altar, va donar inici la processó que trasllada la imatge de Sant Sebastià fins a la capella dels Socors. És en aquest punt que les autoritats acomiaden el Pare Pelegrí, i els fidels que l’acompanyen. El protagonista va rebre el salconduit -document acreditatiu en què l’Ajuntament sol·licita a les autoritats civils i eclesiàstiques que faclitin el pelegrinatge- i el durillo, una moneda d’or que serveix, com a símbol, per pagar els oficis religiosos que es fan a Santa Coloma.

Abans de sortir del nucli urbà, el Pare Pelegrí va fer una parada a Ca l’Avi. A mesura que el trajecte avançava, més fidels s’anaven afegint al pelegrinatge. Hi ha un punt emblemàtic: Terra Negra, límit del terme municipal de Tossa. El Pare Pelegrí va aplegar totes les persones -amb el crit “Ja hi sou tots?”, repetit en tres ocasions- i va beneir Tossa i els presents, amb tres se?nyals de la creu mirant al mar. L’altre punt significatiu del trajecte és el pont del Molí, una pas per sobre una riera que permet, a l’organització, comptar quantes persones acompanyen el Pare Pelegrí. El dinar, amb una parada breu, se celebra als Terrassos. L’arribada del Pare Pelegrí a la capella de Sant Sebastià es va realitzar, tal com diu la tradició, quan es va fer fosc. El trajecte, de quaranta quilòmetres, està farcit de regles, més o menys explícites. A tall d’exemple, els pelegrins descalços van a davant. I el Pare Pelegrí rep tractament de vos. Alhora, Santa Coloma de Farners també va celebrar diferents actes, tot esperant l’arribada del Pelegrí. Entre d’altres, una eucaristia en honor de Sant Sebastià -matí- i sardanes -tarda-, entre d’altres. A destacar que, a redós de la festivitat, hi ha uns elements gastronònics que es consumeixen: cargols, coca de llardons i caramels que es fan expressament.

Text: Diari de Girona, dilluns 21 gener 08





Fons Zapatero

18 01 2010

Voreres noves

Plànol i foto superiors: http://www.ddgi.cat/pc/sils/165-09/PROJECTE.pdf

770.000 euros per Sils

Es destinaran 96.000 euros a l’arranjament de voreres i actuacions per adaptació i supressió de barreres arquitectòniques al nucli (DdG). No sabem si també s’arranjarà l’anomenada vorera indefinida.

Inversió de 770.000 euros del fons Zapatero

L’Ajuntament de Sils va aprovar les obres que executarà amb la inversió procedent del fons extraordinari del Ministeri d’Administracions Públiques -conegut com a Pla Zapatero-.

Entre altres, amb els prop de 770.000 euros que rep el municipi, hi ha la remodelació del camp de futbol amb la reposició de nova gespa artificial (503.000 euros), la millora de l’enllumenat públic de la urbanització (169.438 euros) Vallcanera Park i la primera fase d’arranjament de voreres i actuacions per adaptació i supressió de barreres arquitectòniques al nucli (96.088 euros). Les obres s’han d’enllestir abans del 31 de desembre de 2009.

DdG, dimecres 24 de desembre de 2008





Ple 14 gener

14 01 2010

Crònica del Ple del borrissol i de les deficiències de la nova Quitxalla


Fonts de certa confiança ens faciliten aquesta crònica informal i oficiosa del ple municipal:

Més regidors i regidores que públic a la sala. Poquíssim públic i cap regidor pregunta perquè no s’informa amb antelació a la ciutadania de l’ordre del dia del ple. 19 retrats dels alcaldes de Sils i dos marcs buits. L’oposició proposa el reaprofitament dels espais municipals com el local de la vella Quitxalla (seu de l’antic ajuntament), als baixos dels pisos blaus, que ara quedarà lliure i que podria allotjar l’arxiu històric, ara allotjat en un local de lloguer mensual de molt bon estalviar. O el cobriment de la terrassa del pavelló municipal. ICV proposa la pacificació del trànsit de la carretera que passa pel poble; els tècnics ho estudiaran i tot voten a favor. Llarg debat sobre el sexe dels pollancres que causes al·lèrgies al personal. A Riudarenes pensen que ha funcionat la prohibició municipal de la varietat femella però en Miralles fa el matís que la indústria aprecia més la fusta produïda per la varietat femella. La Maria Josep afegeix que en els darrers dies tots han fet un màster en pollancres. Anoro: com sabem si és mascle o femella?. Alcalde Nogué: no és al·lèrgia sinó molèstia i diu que ell quan compra arbres no ho fa pel sexe sinó pel diàmetre. Queden que s’informarà als propietaris i plantadors, per conscienciar-los i recomanar-los que … Tot plegat, tenim borrissol per molts anys.

El carril bici i peatonal sembla una molt bona idea d’ICV ; s’encarregarà informe als tècnics i tots contents. Retirada de les tropes espanyoles d’Afganistan però en Xicu diu que ell és incapaç de dir si els soldats estan allà per posar pau o no, i que ens hauríem d’ocupar de les coses del municipi i l’alcalde, que s’ha informat per la tele que hi ha talibans, diu que el tema el sobrepassa. En Miralles, assenyalant a l’exalcalde Rovira, present a la sala (al banc dels fons a la dreta), recorda una protesta que es va fer a Sils amb motiu de la guerra d’Iraq, finalment IdS vota en contra de la retirada dels soldats, mentre CiU i AMS opten per l’abstenció. Per unanimitat, el nou CEIP es dirà “Els Estanys” ( no sabem si per contrarestar el nom franquista de “La Laguna”) i que Foment actuï amb la vergonya de la N II.

El regidor Taberner està molt a la defensiva davant les acusacions de haver portat els nens a la nova guarderia amb deficiències importants; no es disculpa de cap punt, ell ha fet tot el que havia de fer i carrega contra la premsa present a la sala (sense voler matar al missatger) i es treu les culpes sobre goteres i manca de calefacció a la nova Quitxalla. La Maria Josep diu que “els nens estan bé” però que hi ha manca de cert mobiliari i dubta de la seguretat de les baranes dels llits per a fer la migdiada. Hi ha “interès en desmuntar la barraqueta”, assegura el regidor d’IdS mentre acusa a “la persona que està al capdavant de l’AMPA” de “poca sensibilitat” pel fet que ha portat el tema a la premsa. La convergent Margarida Roca li diu al regidor IdS que la gent té la certesa que determinats polítics “només es mouen quan es fa soroll”.

La regidora Maria Josep recorda que hi ha forats lletjos al parc infantil de la plaça dels Esports. I l’Anoro li pregunta al regidor Cot què ha passat amb la neteja de la sèquia, per què han tallats tants arbres, en especial les “ascàcies” (acàcies?), que s’ho han carregat tot. El nivell acadèmic del debat puja quan es parla de la necessitat d’eliminar les espècies al·lòctones. L’alcalde li diu a en Xicu, que al pròxim ple municipal li promet ensenyar una factura de 9.800.000 de les antigues pessetes d’una neteja de la sèquia en època Rovira que no sabem si portarà cua. L’alcalde es nega a contestar les preguntes concretes fetes pel regidor Miralles sobre una denúncia d’incompliment, per part del supermercat Consum ( a la nau industrial del Nyap) de l’horari de càrrega i descàrrega aprovat per llicència comercial municipal, i sobre reincidència de maniobres il·legals per part de camions del negoci.

La regidora d’AMS (el nou regidor Vicenç Manzano no ha intervingut) repeteix una bona idea que ja fa mesos va demanar, sense èxit: que l’Ajuntament publiqui un tríptic informatiu sobre recollida selectiva, horari del camió, com es fa la separació dels residus, etc. Caldria quantificar quants acords s’aproven en ple però després ningú els aplica. Un veí pregunta a l’Arredondo com tenim el tema del patinatge: “un club ha de renunciar” si l’altre vol entrenar al pavelló. I el mateix veí emprenyat pregunta si els tècnics de la casa van fer proves d’estanqueïtat a la nova Quitxalla i li aconsella al regidor Taberner que no es posi vermell si surt el tema de la galleda i de les estufes elèctriques que es van haver d’improvisar. Un curiós argument de l’anterior regidor i de l’alcalde és que al no haver plogut abans no es va poder comprovar si … I un altre veí pregunta sobre el Bar Las Comas: es demanarà un informe jurídic, diu en Xicu. I un darrer veí, que és evident que acaba de sortir del taller mecànic, pregunta si els criteris de mobilitat que s’estan aplicant al poble també s’aplicaran al carrer de l’alcalde.

Etc.

Misteriós Ple del Borrissol

Des del dissabte passat, el bloc La Veu de Sils (ICV) informa que hi haurà ple ordinari el dijous 14 de gener, a les 20 hores, però no publica l’ordre del dia. ICV acusa l’Ajuntament de no informar la ciutadania. Avui dimarts 14, cap a les 1o de matí, hem consultat la secció Secretaria, al web municipal, i no hi ha cap convocatòria penjada.

Considerant que els nostres ajuntaments són democràtics, que els plens són públics i que la gent té dret a fer-hi intervencions, seria desitjable que la ciutadania sabés (amb prou antelació), el dia i la hora de la convocatòria dels plens, i l’ordre del dia dels temes a tractar. La convocatòria es podria fer a la portada del web municipal, com es fa amb els balls de tarda o amb les bitlles catalanes de la FCB. Finalment, el mateix dia del ple, cap a les 12 del matí, algú s’ha dignat a penjar la convocatòria ( pdf )

El Ple del Borrissol

ICV presentarà mocions per eliminar el borró o borrissol dels pollancres silencs de gènere femení, per a pacificar el trànsit de la carretera que passa pel mig del poble i per a crear un carril bici Vallcanera-Sils-King Park. L’alcalde Nogué fa mofa: Ells que són tan paritaris i ara volen eliminar el gènere femení. El Bloc prega al secretari municipal que no elimini ni censuri els debats corresponents i els detalls de la votació quan publiqui l’acta o l’extracte del ple al web municipal.


Ple municipal gener 2010

megafonia