Pere Domingo

Un deute de Sils

PERE MADRENYS. GIRONA..
Ja ha fet tres anys de la mort de Pere Domingo i Vall-llosera, un home que va dedicar gairebé tota la vida a servir els seus convilatans a l’Ajuntament de Sils. A més va organitzar el sindicat agrícola i va fundar al Germandat de Sant Isidre, i va aconseguir que molts pagesos i gent senzilla s’incorporés a la Seguretat Social i pogués cobrar al seu temps la jubilació i pensió corresponents. Encara avui dia molts d’ells ho recorden, agraïts, a la seva vídua. No seria hora que el consistori, amb el nou alcalde al capdavant, es recordés d’ell i li fes algun homenatge públic com podria ser la dedicació d’un carrer, o plaça, o almenys una placa en algun lloc de la casa de la vila? Crec que és un deute pendent que s’hauria de saldar aviat. Moltes gràcies per endavant!

El Punt, dimarts, 11 de març de 2008

Matilde Sabaté Grisó

Del Vell Bloc 

Mestra silenca executada durant la dictadura de Franco

1. Matilde Sabaté, víctima del franquisme. Maria Carreras Gifreu parla de Matilde Sabaté Grisó. Article de Lluís Costa publicat al Quadern de Sils núm. 55, desembre 2006

.

2. A la llum, les grans oblidades

Un llibre recull les biografies de cinquanta dones republicanes que van ser represaliadesLa presidenta i la secretària de l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo (recentment distingida amb la Creu de Sant Jordi) i Esther Llorenç, continuen la seva incansable tasca de recuperar de l’oblit la memòria del nostre país i sobretot els seus protagonistes. Totes dues són les autores de Dones republicanes, un llibre que recull les biografies de cinquanta dones de les comarques gironines que van ser represaliades pel franquisme. Aquest llibre sortirà a la llum a finals d’aquest mes de setembre i ha estat editat per CCG Edicions, dins la col·lecció Llibres dels Quatre Cantons.En l’obra es recullen consells de guerra, testimonis i fotografies d’aquestes cinquanta dones ara finalment recuperades de l’oblit.
(…)

EL CRIM DE SER MESTRA.

Les mestres van ser algunes de les més perseguides i considerades més perilloses pels franquistes. Matilde Sabaté va ser una d’aquestes dones mestres denunciades per veïns de Sils.

El simple fet de vestir una granota de miliciana va ser prou per ser acusada d’intervenir en la crema de l’església, ser membre del grup que va detenir i assassinar el capellà de l’Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari. Va ser condemnada a mort i afusellada el 28 de juny del 1940 a Girona amb deu persones més.

.
Segons testimonis recollits, però, Sabaté només va acompanyar el comitè en una execució d’un falangista. Després d’aquest cop, mai més va voler acompanyar-los ni participar cap més acte.
(…)

20.09.2006 | LAURA PORTAL
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2063479

.

3. … filla de Vallcanera. Matilde Sabaté, en iniciar-se la Guerra el 1936, va ser nomenada mestra pel CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) a Sils, on s’uní al cos de mestres que ja estava en xercici. Segons el testimoni oral de diverses persones, anava abillada amb la granota típica dels milicians. Tenia cura de l’escola de noies i feia classe, segons sembla, en un ocal del carrer Major (…)

Font: Quadern de Sils, 54, agost 2006

4. Josep M. SOLÉ I SABATÉ, La repressió franquista a Catalunya, 19381953.
Barcelona. Edicions 62, 1985. Aquest autor registrà el nom de Matilde Sabaté Gusó, amb domicili a Sils (la Selva) i executada a Girona el 28/6/1940.

.

Del Vell Bloc: Respostes a ‘Matilde Sabaté Grisó, mestra silenca executada durant la dictadura de Franco’

Exposició cartells de la transició

Una exposició repassa els cartells electorals de la transició democràtica

Agrupació d´electors per l´entesa. Pere Portabella, Ponç Feliu i Pere de Palol, en un cartell per al Senat.

DDEG, SILS. Temps de transició. Cartells electorals en època de canvis és el títol de la mostra que, des de divendres, es pot visitar a l´Ajuntament de Sils. Es tracta d´una exposició que retrata una època molt determinada (i determinant) a través d´un material molt concret: els cartells electorals.

L´exposició és un recorregut per una part molt important la història del nostre país: els primers anys de la transició democràtica, una època de canvis «d´efervescència política derivada, sobretot, d´un nou marc polític que es constituïa després de moltes dècades de dictadura», explica l´historiador i arxiver de Sils, Lluís Costa, en el catàleg de l´exposició.

El cos de la mostra el formen els cartells electorals que es van elaborar, i que van omplir els carrers espanyols, des del 1977 -quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques- des de la Segona República fins a principis dels vuitanta. Tal com comenta Costa, els cartells ara «esdevenen un instrument molt notable per ajudar a analitzar aquell període».

Després de la mort de Franco els seus acòlits van prendre actituds diferents, des dels més conservadors, que «van voler continuar escenificant canvis, perquè res canviés», als més oberturistes, que «entenien que només amb un cert grau de transigència podrien conservar els seus privilegis». El juny e 1977 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques després de la Segona República, uns comicis que va guanyar la Unió de Centre Democràtic amb Adolfo Suárez al capdavant.

A partir d´aquestes eleccions generals i, sobretot després de la celebració del referèndum per a l´aprovació de la Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, el gran objectiu dels partits polítics van ser les eleccions municipals.

Les primeres municipals

Aquestes van tenir lloc el 3 d´abril de 1979 i van esdevenir la culminació d´una «reiterada i urgent reivindicació popular que exigia la renovació de les corporacions locals». A Sils només es presenta la candidatura de Convergència i Unió, formada sobretot per nouvinguts al món de la política. El nou Ajuntament el van formar Joaquim Rovira, Josep M. Bancells, Jaume Pastells i Pere Oliva -els dos únics representants dels anteriors consistoris de franquistes-, Joaquim Colomé, Ricard Torrent, Joan Viñolas, Lluís Mas i Jaume Quintana.
El 8 de maig de 1983 es van celebrar les segones eleccions municipals democràtiques.

Diari de Girona, 2-10-2007